Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

DECRET LEGISLATIU 1/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

Dades bàsiques
  • Rang del document Decret legislatiu

  • Organisme emissor Departament d'Economia i Finances

  • Núm. del document 001/2002

  • Data del document 24/12/2002

  • Data de publicació 31/12/2002

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 3791A

Afectacions
Afectacions passives (47)
TEXT CONSOLIDAT

La disposició final segona, apartat 3, de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, va autoritzar el Govern perquè, en el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, elabori un text refós de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb la incorporació de les modificacions que s'hi introdueixin mitjançant aquesta Llei i les introduïdes per les lleis de pressupostos posteriors a l'entrada en vigor de l'esmentada Llei, i per les disposicions següents:
Decret legislatiu 15/1994, de 26 de juliol, pel qual s'adequa la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Llei 9/1997, de 23 de juny, sobre la participació de la Generalitat de Catalunya, en societats mercantils i civils i de modificació de les lleis 11/1981, 10/1982 i 4/1985.
Llei 17/1997, de 24 de desembre, de mesures administratives i d'organització.
Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro.
Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives.
Llei 15/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives.
Així mateix, l'apartat 3 de la disposició final quarta va establir que l'autorització per a la refosa incloïa també la facultat de regularitzar, aclarir i harmonitzar aquestes disposicions, així com l'obligació d'efectuar la conversió a la unitat monetària euro de tots els imports a què fan referència les disposicions que han d'integrar el text refós.

Article únic

S'aprova el Text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que es publica tot seguit.

Disposició Final

Aquest Decret legislatiu entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC

Text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya

Capítol I

Disposicions generals

Article 1

El Patrimoni de la Generalitat de Catalunya és constituït de tots els béns i drets que li pertanyen per qualsevol títol.

Article 2

Els béns de la Generalitat de Catalunya es classifiquen en béns de domini públic o demanials i en béns de domini privat o patrimonials.

Article 3

1. Són béns de domini públic de la Generalitat de Catalunya els afectats a l'ús general o als serveis públics propis de la Generalitat i aquells que una llei així ho declari.
2. També ho són els edificis en què s'allotgen els òrgans de la Generalitat definits per l'Estatut.
3. No són béns de domini públic de la Generalitat de Catalunya aquells béns que, essent de domini públic, no són afectats a l'ús general o als serveis públics propis de l'exercici de les competències de la Generalitat o la titularitat dels quals no li correspon.

Article 4

Integren els béns patrimonials de la Generalitat:
a) Els béns que són propietat de la Generalitat i no són afectats directament a un ús general o un servei públic.
b) Els drets derivats de la titularitat dels béns patrimonials de la Generalitat.
c) Els drets reals i d'arrendament que li pertanyen, i qualsevol altre dret sobre cosa aliena.
d) Els drets de propietat immaterial que pertanyen a la Generalitat.
e) Les quotes, les parts alíquotes i els títols representatius del capital que li pertanyen d'empreses constituïdes d'acord amb el dret civil o el mercantil.
f) Qualsevol altre bé o dret la titularitat del qual correspon a la Generalitat de Catalunya i no és qualificat de domini públic.

Article 5

1. El patrimoni de la Generalitat de Catalunya es regeix per aquesta llei, pels reglaments que l’apliquin i la despleguin i, mancant aquests, per les normes del dret privat civil o mercantil i pel dret públic.

2. Quant a les propietats administratives especials, són d’aplicació les seves normes reguladores específiques.

3. Les actuacions relatives a béns i drets situats a l’estranger se subjecten a les peculiaritats de tramitació, documentació i celeritat que es derivin de l’aplicació simultània del dret català i el dret estranger, i també als usos i costums del lloc d’ubicació, i subsidiàriament al que estableix aquesta llei i els reglaments que la despleguen.
Altres versions d'aquest precepte

Article 6

1. L’exercici de les funcions dominicals sobre el patrimoni de la Generalitat que aquesta llei no atribueix al Parlament o al Govern correspon a la persona titular del departament competent en matèria de patrimoni, sens perjudici de les funcions i les responsabilitats d’altres departaments respecte als béns de domini públic que els siguin adscrits, amb les excepcions establertes per aquesta llei.

2. L’exercici de les actuacions dominicals relatives a béns i drets ubicats a l’estranger correspon a la persona titular de la secretaria general del departament competent en matèria d’afers exteriors, amb l’informe econòmic previ del Departament d’Economia i Coneixement. Aquestes actuacions s’han de comunicar a efectes d’inventari.
Altres versions d'aquest precepte

Capítol II

Canvis de qualificació i afectació

Article 7

1. La desafectació dels béns de domini públic de la Generalitat correspon a la persona titular del departament competent en matèria de patrimoni. Abans, però, la unitat directiva competent en matèria de patrimoni ha d’instruir un expedient que acrediti que no és necessària l’afectació a l’ús general o als serveis públics.

2. Aquest procediment no és necessari quan la desafectació es produeix a conseqüència d'un expedient d'atermenament del domini públic. Del resultat de l'expedient, se n'ha de donar compte al Departament d'Economia i Finances.

3. La desafectació dels béns transferits de l'Estat a la Generalitat s'ha de fer d'acord amb el que estableixin les lleis.

4. El Departament d'Economia i Finances pot iniciar el procediment de desafectació dels béns immobles de domini públic que, amb la comprovació prèvia corresponent, no siguin utilitzats pels departaments que els tenen assignats.

Altres versions d'aquest precepte

Article 8

1. Els béns patrimonials de la Generalitat rebran la condició de béns de domini públic:
a) Quan, per resolució expressa del conseller o consellera d’Economia i Finances, s’afectin a un ús general o a un servei públic.
b) Quan s'utilitzaran de fet per a fins d'ús general o de servei públic durant el termini d'un any.
c) Quan l'afectació a l'ús general o als serveis públics resultarà expressament o implícita de plans, programes, projectes o resolucions aprovats pel Govern de la Generalitat.
d) Per resolució del Parlament.
2. Tenen també la condició de béns de domini públic, sense necessitat de cap acte formal, els béns destinats a l'ús general o al servei públic que adquireix la Generalitat en virtut de la usucapió.
Altres versions d'aquest precepte

Article 9

1. Els béns adquirits per la Generalitat mitjançant expropiació forçosa s'entenen afectats als fins que foren determinants de la seva declaració d'utilitat pública o d'interès social.
2. Acabada l'afectació, passaran a ésser béns patrimonials, sens perjudici, si escau, del dret de reversió en els termes de la legislació d'expropiació forçosa.
3. La mutació de destinació dintre del domini públic dels béns que pertanyin, per qualsevol títol, a la Generalitat de Catalunya, ha d'ésser feta pel Departament d'Economia i Finances.

Article 10

1. Els organismes autònoms i les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya i les societats de capital públic en què la Generalitat de Catalunya té participació majoritària poden sol·licitar al Departament d'Economia i Finances, mitjançant el departament de qui depenguin o al qual estiguin vinculats, i per al compliment de llurs fins, l'adscripció de béns immobles patrimonials de la Generalitat de Catalunya.
Únicament es poden adscriure béns de domini públic als organismes autònoms, les empreses públiques i les societats de capital públic amb participació majoritària de la Generalitat, en relació amb els béns que té assignats el mateix departament del qual depenen.
2. El conseller o consellera d'Economia i Finances, ateses les raons exposades per l'organisme sol·licitant, si no hi ha cap departament interessat en el bé o si ho considera oportú, adopta la resolució d'adscripció corresponent, fent esment especial a la finalitat a la qual els béns han d'ésser destinats.
3. Si hi ha més d'un organisme interessat, la resolució correspon al Govern.
4. Els organismes autònoms, les empreses públiques de la Generalitat i les societats de capital públic en què la Generalitat té participació majoritària i que rebin els dits béns no n'adquireixen la propietat i han d'utilitzar-los exclusivament per al compliment dels fins que determina l'adscripció, d'una manera directa o mitjançant la percepció de les rendes o els fruits. En el cas que el bé adscrit no es dediqui al compliment de les finalitats previstes, s'ha d'incorporar al patrimoni de la Generalitat, la qual, amb la taxació prèvia del seu valor pericial, n'ha d'exigir els detriments avaluats.
5. En els casos de mutació demanial, canvi d'adscripció o desafectació d'immobles, correspon al departament o entitat ocupant d'assumir les despeses de manteniment fins a la data en què es formalitzi l'acte de traspàs de la possessió o l'acte administratiu de desafectació.
Altres versions d'aquest precepte

Capítol III

Adquisició

Article 11

La Generalitat de Catalunya té capacitat plena per a adquirir béns i drets pels mitjans establerts per les lleis, àdhuc per transferència de l'Estat o de les entitats locals, i per a posseir-los així com per a exercitar les accions i els recursos procedents en defensa dels seus drets.

Article 12

1. Les adquisicions d'immobles i de drets reals a títol de donació de particulars o a títol de cessió gratuïta d'administracions públiques a favor de la Generalitat s'han d'acceptar per un acord del Govern, a proposta conjunta del departament interessat en l'acceptació de la donació o la cessió i del Departament d'Economia i Finances. Una vegada formalitzada en document públic o document administratiu l'acceptació, s'han de publicar els detalls de l'adquisició lucrativa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. En cas que l'immoble o el dret real tingui càrregues, el valor global d'aquestes no pot ultrapassar en cap cas el 50% del valor del bé o del dret a adquirir. En el cas que la persona donant o cedent imposi condicions, el valor global d'aquestes no pot ultrapassar en cap cas el valor del bé o del dret a adquirir. En ambdós casos, el valor de les càrregues, de les condicions i dels béns o els drets a cedir es determina per taxació pericial. Les despeses derivades de les condicions que imposa la persona donant o cedent no es consideren gravàmens a aquest efecte ni es computen si impliquen una inversió en l'immoble per a destinar-lo a utilitat o serveis públics de la competència de la Generalitat.
En el cas de reversió dels béns o els drets cedits per altres administracions públiques, la Generalitat es pot rescabalar de l'import de les actuacions que s'hi hagin dut a terme i que siguin conseqüència de les condicions imposades per la persona cedent.
2. Les cessions gratuïtes de béns immobles o de drets reals sobre aquests béns es poden formalitzar en document administratiu, que és títol suficient per a la seva inscripció en el Registre de la Propietat, quan el cedent sigui una altra administració pública, organisme o entitat vinculada.
3. L'acceptació de béns mobles i de diners, oferts per persones físiques o jurídiques, correspon a la persona titular del departament al qual s'hagin ofert, que els ha de destinar al que determina l'oferiment o la donació. Aquest departament ha de publicar els detalls de l'adquisició lucrativa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
4. [No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 12 bis

1. L’acceptació de les herències, dels llegats o de qualsevol altra atribució per causa de mort, a favor de la Generalitat de Catalunya, i també la seva renúncia, correspon al conseller del departament competent en matèria de patrimoni, amb l’informe previ, si escau, del departament al qual, en funció de la voluntat del testador, s’han d’aplicar els béns.

Són competents per renunciar o acceptar les herències, els llegats o qualsevol altra atribució per causa de mort, a favor dels organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat, i també dels ens estatutaris, llurs presidents o directors. Si en el moment d’obrir-se la successió, l’organisme o ens ha  desaparegut, aquesta s’entén feta a favor del que n’ha assumit la competència i, a manca d’aquest, a favor de la Generalitat.

2. L’acceptació de les herències s’entén feta sempre a benefici d’inventari, i només es poden acceptar les herències que comporten despeses o estan sotmeses a alguna condició o mode onerós si el valor del gravamen imposat no passa del valor del que s’adquireix, determinat amb una taxació prèvia. Altrament, només es poden acceptar si concorren raons d’interès públic degudament acreditades.

Si els béns s’han adquirit sota condició o mode de llur afectació permanent a determinades destinacions o finalitats, s’ha d’entendre complert i consumat si durant trenta anys s’han destinat a aquestes finalitats.

3. La successió legal de la Generalitat es regeix per la normativa civil catalana, i la seva acceptació, que sempre és a benefici d'inventari, s'entén feta directament per imposició de la llei, amb la resolució administrativa que la declari.
Altres versions d'aquest precepte

Article 13

1. Les adquisicions de béns a títol onerós exigeixen el compliment de les regles de publicitat i de concurrència previstes per la legislació reguladora de la contractació administrativa. Quan l'adquisició es realitzarà en el marc del procediment d'expropiació, s'observaran les normes específiques d'aquest.
2. Nogensmenys, el Departament d'Economia i Finances, prèvia petició del Departament interessat, podrà prescindir del tràmit de concurs i autoritzar l'adquisició directa quan s'escaurà per les peculiaritats dels béns o de les necessitats del servei a satisfer, o per la urgència extrema de l'adquisició a efectuar o per les limitacions del mercat immobiliari de la localitat on són situats. En aquest cas se'n donarà compte al Govern, que hi apreciarà la urgència i/o la concurrència de raons que ho justifiquen, i es publicaran els detalls de l'adquisició al DOGC.
3. Tant en el supòsit de l'apartat 1 com en el de l'apartat 2 poden adquirir-se solars amb edificis en construcció o en projecte perquè puguin ésser acabats o aixecats pel transmetent i lliurats a la Generalitat de Catalunya. En el supòsit que sigui el mateix transmetent el qui acabi o aixequi l'edifici i s'obligui a lliurar-lo a la Generalitat, l'eficàcia del contracte queda supeditada a la finalització de la construcció o del projecte. En el supòsit que sigui el mateix transmetent el qui acabi o aixequi els edificis en construcció o en projecte, la Generalitat de Catalunya ha d'exigir qualsevol garantia que, admesa en dret, garanteixi la total finalització de la construcció i el lliurament de l'edifici a la Generalitat.
4. Tant en el supòsit de l'apartat 1 com en el de l'apartat 2 poden adquirir-se immobles vinculant-los al pagament d'una prestació periòdica en qualsevol de les modalitats regulades pel dret de cens en la legislació civil catalana, i es poden assumir, si cal, els compromisos previs que, sense comportar obligacions pecuniàries amb venciment anterior a l'adquisició definitiva dels drets, siguin adequats a aquesta finalitat, i en correspon al Govern l'autorització. S'ha de donar compte al Parlament d'aquestes adquisicions.
5. En els termes d'aquest article, el Govern, a proposta del conseller o consellera del Departament d'Economia i Finances, pot autoritzar els departaments perquè adquireixin immobles o construeixin edificis per a substituir els que actualment ocupen en règim de lloguer i, amb aquesta finalitat, pot acordar les modificacions pressupostàries que calguin.
6. Les adquisicions de béns a títol onerós o de drets reals sobre aquests béns es poden formalitzar en document administratiu, que és títol suficient per a la seva inscripció en el Registre de la Propietat, quan el transmitent sigui una altra administració pública, organisme o entitat vinculada.
7. La Generalitat i els organismes públics que hi estan vinculats o que en depenen poden adquirir béns i drets per reducció de capital de societats o de fons propis d'organismes públics, o per restitució d'aportacions a fundacions. Per a dur a terme la incorporació al patrimoni de la Generalitat cal la firma d'una acta de lliurament entre un representant de la Direcció General del Patrimoni i un representant de la societat, entitat o fundació del capital o fons propis de la qual procedeixi el bé o dret.
Altres versions d'aquest precepte

Article 14

1. Els arrendaments de béns immobles necessaris per a les finalitats de la Generalitat han d'ésser concertats pel Departament d'Economia i Finances mitjançant concurs públic, llevat del supòsit que aquest acordés la contractació directa en els casos assenyalats en l'article 13.2.
2. Quan un departament, un ens públic, o una empresa que en depèn, deixa de necessitar un immoble contractat en règim d'arrendament abans del termini pactat o de la finalització de les pròrrogues legals o contractuals, i sempre que estigui prevista la possibilitat de subrogació, s'ha de fer saber a la Direcció General del Patrimoni, amb una antelació de quatre mesos més el temps previst en el contracte pel preavís de resolució. La Direcció General del Patrimoni, si escau, i atenent la necessitat d'espais per a allotjar altres serveis o per les característiques del contracte i abans d'acordar-ne la resolució voluntària, ho ha de comunicar a la resta de departaments i aquests als ens públics i empreses que en depenen per al possible aprofitament del bé.
Fins a la data de l'efectivitat de la resolució o en la data en què l'immoble passa a dependre d'un altre departament, ens públic o empresa de la Generalitat, les despeses i obligacions derivades del contracte d'arrendament són a càrrec del departament, ens públic o empresa de què depenia inicialment. La resolució que acorda la novació o la subrogació contractual s'ha de notificar a l'arrendador, per al qual és obligatòria i sense que procedeixi l'increment de la renda.
3. Els arrendaments d'immobles mitjançant contractes d'arrendament financer immobiliari correspon d'autoritzar-los al Govern, i s'ha de donar compte al Parlament de les adquisicions fetes d'acord amb aquests arrendaments. Així mateix, correspon al Govern la resolució voluntària d'aquest tipus de contractes.
4. Tant en el supòsit de l'apartat 1 com en el de l'apartat 3 poden arrendar-se béns immobles en construcció o en projecte. L'eficàcia del contracte d'arrendament resta supeditada a la finalització total de la construcció.
Altres versions d'aquest precepte

Article 15

1. Els organismes, les entitats autònomes o les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya i les empreses en què la Generalitat participa majoritàriament que han d'adquirir per mitjà de qualsevol títol locals, immobles o drets reals o n'han de disposar com a arrendataris, ocupants o usuaris, pel sistema de contractació directa, han de trametre a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, prèviament a la formalització del contracte corresponent, una còpia íntegra de l'expedient de contractació per a l'emissió de l'informe previ, que té el caràcter de vinculant. Els dits organismes, entitats o empreses han de procedir de la mateixa manera en qualsevol contracte o document de modificació o de substitució total o parcial o de resolució dels esmentats abans. Un cop signat, han de trametre a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya una còpia o una fotocòpia degudament compulsada del contracte o del document. Aquest informe no cal respecte a les adquisicions de béns per a empreses públiques amb la finalitat de retornar-les al tràfic jurídic privat, d'acord amb les funcions que tenen atribuïdes.
2. El que estableix aquesta disposició s'aplica a totes les entitats, les empreses o les societats a què es refereix l'article 1.a i b de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, al Servei Català de la Salut i, en general, a totes les entitats en les quals la participació directa o indirecta o la representació de la Generalitat de Catalunya és majoritària.
3. La redacció i execució dels projectes d'obres per a construir o reformar immobles destinats a ús administratiu dels serveis dels departaments de la Generalitat i d'entitats del seu sector públic que tinguin un valor estimat del contracte superior a 600.000 euros, IVA exclòs, requereixen per a llur licitació un informe favorable de la Direcció General del Patrimoni, tant pel que fa als aspectes qualitatius com als quantitatius, el qual s'ha d'emetre en el termini d'un mes a comptar de la data de sol·licitud. Aquest informe s'ha d'incorporar a l'expedient de contractació com a requisit previ per a l'aprovació tècnica del projecte per part de l'òrgan de contractació, d'acord amb el que estableix la normativa en matèria de contractació del sector públic.
Un cop acabada l'obra, els departaments i les entitats han de trametre a la Direcció General del Patrimoni la informació sobre el cost final de les obres fetes, i a aquest efecte, han d'adjuntar-hi l'acta de recepció de les obres i la certificació final en els termes establerts per la normativa en matèria de contractació del sector públic.
Altres versions d'aquest precepte

Article 15 bis

1. Els immobles destinats a ús administratiu ocupats, en virtut de qualsevol títol, per la Generalitat, o pels organismes, les entitats autònomes o les empreses públiques a què és aplicable l'article 15, han de complir els criteris d'ocupació i les tipologies d'espais que siguin establerts.

2. El que disposa aquest article no s'aplica a les adquisicions de béns per a les empreses públiques que, d'acord amb les funcions que tenen atribuïdes, tenen la finalitat de retornar els béns o drets reals al tràfic jurídic privat.

3. Correspon al titular del departament competent en matèria de patrimoni, a proposta del titular de la unitat directiva competent en matèria de patrimoni, aprovar els criteris d'ocupació i les tipologies d'espais d'immobles destinats a ús administratiu.

4. Per a tramitar les propostes d'adquisició per mitjà de qualsevol títol d'immobles o drets reals a títol onerós o de disposició com a arrendataris, ocupants o usuaris amb relació a immobles destinats a ús administratiu, la unitat proposant ha d'acreditar que es compleixen els criteris d'ocupació i les tipologies d'espais que siguin establerts.

El que estableix aquest apartat afecta la Generalitat i els organismes, les entitats autònomes o les empreses públiques a què és aplicable l'article 15.
Altres versions d'aquest precepte

Article 16

L'adquisició a títol onerós de quotes, parts alíquotes o títols representatius del capital d'empreses constituïdes d'acord amb el dret civil o el mercantil s'ha de fer per compra o per subscripció. Correspon al Govern acordar l'adquisició per part de l'Administració de la Generalitat i concedir les autoritzacions per a aquesta finalitat a les entitats del seu sector públic, d'acord amb el que estableix l'Estatut de l'empresa pública catalana. En el cas de societats mercantils, la participació en conjunt de l'Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic en el capital de l'empresa com a resultat de l'adquisició no pot ésser inferior al 5% del capital.
Altres versions d'aquest precepte

Capítol IV

Alienació i cessió

Article 17

Els béns de domini públic de la Generalitat són inalienables, imprescriptibles i inembargables.

Article 18

1. L’aprovació dels expedients d’alienació dels béns immobles no afectats a l’ús general o al servei públic correspon al conseller o consellera d’Economia i Finances si el valor del bé, segons taxació pericial, és inferior a quinze milions d’euros, i al Govern, a proposta del Departament d’Economia i Finances, si el valor del bé, també segons taxació pericial, és igual o superior a la dita quantitat. Així mateix, correspon al Govern d’aprovar l’alienació directa de béns immobles, sigui quin sigui llur valor, que s’hagin de continuar utilitzant temporalment per a la prestació de serveis. L’acord d’alienació d’aquests immobles pot autoritzar la formalització de contractes d’arrendament o l’arrendament financer dels immobles. S’ha de donar compte al Parlament dels expedients d’alienació de béns immobles de valor superiora trenta milions d’euros.

2. L’alienació de béns immobles o drets reals es pot fer per subhasta pública, per concurs públic o per adjudicació directa, d’acord amb l’apartat 5.

El procediment ordinari per a l'alienació és la subhasta. Només s'utilitza el concurs en els supòsits i amb les formalitats que s'estableixin per reglament, i l'adjudicació recau en el licitador que en conjunt fa la proposició més avantatjosa.

Mentre no es produeixi el desenvolupament normatiu, el procediment del concurs es regeix pel que estableix la normativa patrimonial sobre l'adquisició de béns immobles.

Les alienacions de béns immobles es poden formalitzar en document administratiu, que és títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat, quan l'adquirent és una altra administració pública, organisme o entitat vinculada.

3. L’alienació de béns immobles mitjançant subhasta pública pot ésser acordada per lots. Per a concórrer a les subhastes, els licitadors han de constituir una garantia que ha de fixar l’òrgan competent en l’aprovació dels expedients d’alienació, si bé mai pot ésser inferior a l’equivalent al 5% ni superior al 25% de la quantitat fixada com a tipus de licitació. En el cas d’alienació directa, abans de l’aprovació de l’alienació, l’interessat o interessada ha d’haver dipositat en concepte de garantia l’equivalent al 25% del preu de venda, determinat per taxació pericial. Les garanties s’han de constituir en la caixa general de dipòsits de la Generalitat, a disposició del conseller o consellera d’Economia i Finances, en qualsevol de les formes establertes reglamentàriament. Si es constitueixen en metàl·lic, en cas que es formalitzi l’alienació, aquestes prenen la consideració de quantitat lliurada a compte del preu a satisfer per l’adquirent.

4. Si per causa imputable a l’interessat o interessada no s’arriba a formalitzar l’alienació, el dipòsit constituït s’aplica al tresor de la Generalitat en concepte de penalitat i la mesa pot oferir l’adjudicació al licitador o licitadora que hagi formulat la segona millor postura.

5. Es pot acordar l'adjudicació directa en els supòsits següents:

a) Quan l'adquirent és una altra administració pública, persona jurídica de dret públic o privat que pertany al sector públic, o una entitat sense ànim de lucre, declarada d'utilitat pública.

b) Quan l'immoble sigui necessari per a donar compliment a una funció de servei públic o a la realització d'un fi d'interès general per una persona diferent de les previstes per la lletra a.

c) Quan la subhasta o concurs promoguts per l'alienació dels béns o drets es declarin deserts o resultin fallits i, sempre que no hagi transcorregut més d'un any des de la celebració de la subhasta o el concurs. En aquest cas, les condicions de l'alienació no poden ésser inferiors a les anunciades prèviament o a aquelles en què s'hauria produït l'adjudicació.

d) Quan la venda s'efectuï a favor d'un o més copropietaris o a favor de qui posseeix un dret d'adquisició preferent reconegut per la llei.

e) Quan, per raons excepcionals, es consideri convenient efectuar la venda a favor de l'ocupant de l'immoble i sempre que aquest hi tingui dret reconegut, d'acord amb la normativa aplicable.

f) Quan es tracti de solars o parcel·les sobrants de vies públiques que per llur forma o extensió són no edificables i llur alienació es faci a favor d'un propietari confrontant.

g) Quan es tracti de finques rústiques inexplotables i llur venda s'efectuï a un propietari confrontant.h) Quan el valor de taxació del bé no excedeixi de vint mil euros i s’incorporin tres ofertes al procediment, sempre que sigui possible.

Si diversos interessats es troben en un mateix supòsit d'adjudicació directa, l'adjudicació s'ha de resoldre segons l'interès general concurrent en el cas concret. Amb relació a l'alienació a què fan referència les lletres f i g s'ha de seguir el procediment establert per reglament.

h) Quan el valor de taxació del bé no excedeixi de vint mil euros i s’incorporin tres ofertes al procediment, sempre que sigui possible.

6. L'òrgan competent per a alienar béns o drets pot admetre el pagament ajornat del preu de venda, per un període no superior a deu anys i sempre que el pagament de les quantitats ajornades es garanteixi suficientment mitjançant condició resolutòria explícita, hipoteca, aval bancari, assegurança de caució o una altra garantia suficient usual en el mercat. L'interès de l'ajornament no pot ésser inferior a l'interès legal del diner.

7. Els béns immobles que la Generalitat ha adquirit per títol de successió intestada es poden alienar per subhasta pública, per concurs públic o per adjudicació directa, en els termes previstos en aquest article i en la normativa reguladora de les herències intestades.

De manera excepcional, el Govern, amb un informe previ favorable de la unitat directiva competent en matèria de patrimoni, i a proposta de la persona titular del departament competent en matèria de patrimoni, pot acordar, sigui quin sigui el valor de taxació del bé, l’adjudicació directa, atenent la peculiaritat del bé o la urgència de l’alienació o per raons de les limitacions del mercat immobiliari de la localitat on està situat el bé.

El producte de la venda s’ha de destinar a donar compliment a les finalitats que preveu la normativa civil aplicable.

Altres versions d'aquest precepte

Article 19

Els immobles de la Generalitat de Catalunya declarats alienables en la forma establerta en l'article anterior podran ésser permutats per altres, prèvia taxació pericial, sempre que d'aquesta resulti que la diferència del valor entre els béns que es tracta de permutar no sigui superior al cinquanta per cent del que tingui un valor més alt.

Article 20

1. Correspon al titular del departament competent en matèria de patrimoni acordar l’alienació dels béns mobles. La resolució que acordi l’alienació implica la desafectació dels béns.

L’alienació de béns mobles s’ha de fer mitjançant subhasta pública i es pot acordar per béns individualitzats o per lots, seguint el mateix procediment que es preveu per a l’alienació de béns immobles. La publicitat de la subhasta d’aquests béns mobles, quan llur valor és inferior a 60.000 euros, pot basar-se exclusivament en mitjans electrònics, si així ho decideix l’òrgan competent per a acordar l’alienació.

No obstant l’anterior, l’alienació pot efectuar-se de manera directa en els mateixos supòsits a què es refereix l’article 18.5, si bé, amb relació a l’apartat h de l’article 18.5, per als béns mobles el valor no ha d’excedir de 6.000 euros. Igualment es pot acordar l’alienació directa quan es tracta de béns obsolets, peribles o deteriorats per l’ús.

En el supòsit d’alienació directa dels béns mobles no es requereix l’establiment de cap garantia.

Si es tracta d’obres d’art o d’objectes d’interès històric, arqueològic o artístic l’aprovació correspon al Govern; però correspon al Parlament, per mitjà d’una llei, si el valor, segons taxació pericial, excedeix de 500.000 euros.

2. No obstant el que estableix l'article 18.3, quan l'alienació directa de béns mobles sigui procedent no es requereix l'establiment de cap garantia.

3. El departament competent en matèria de patrimoni pot acordar la cessió gratuïta o amb contraprestació de béns mobles i de l’ús dels drets de la propietat intel·lectual a favor d’entitats vinculades a la Generalitat o a favor de qualsevol administració pública, o a favor de corporacions públiques o privades sense ànim de lucre, per a finalitats d’utilitat pública o d’interès social. Així mateix, els departaments que tenen assignats drets de propietat intel·lectual poden signar convenis de cooperació amb les entitats esmentades que tinguin per objecte un intercanvi de programari.

4. Els béns mobles que la Generalitat ha adquirit per títol de successió intestada es poden alienar per subhasta pública en els termes d’aquesta llei i de la normativa reguladora de les herències intestades.

La persona titular del departament competent en matèria de patrimoni, amb l’informe previ favorable de la unitat directiva competent en matèria de patrimoni, i sempre amb la incorporació de tres ofertes, pot acordar l’alienació directa dels béns mobles, atenent la peculiaritat del bé o la urgència de l’alienació o per raons de les limitacions del mercat.

Si es tracta d’obres d’art o d’objectes d’interès històric, arqueològic o artístic, amb l’informe previ favorable de la unitat directiva competent en matèria de patrimoni, i a proposta de la persona titular del departament competent en matèria de patrimoni, l’aprovació correspon al Govern.

Quan l’alienació directa sigui procedent no es requereix l’establiment de cap garantia.

El producte de la venda s’ha de destinar a donar compliment a les finalitats que estableix la normativa civil aplicable.

Altres versions d'aquest precepte

Article 21

Per l'alienació de títols representatius de capital en empreses mercantils, hom s'ha d'atenir al que disposa el Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana.
Altres versions d'aquest precepte

Article 22

1. Mitjançant acord, el Govern, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria de patrimoni, pot cedir gratuïtament el domini de béns immobles patrimonials de la Generalitat a favor d’altres administracions o institucions públiques o entitats privades sense ànim de lucre que hagin d’utilitzar-los per a finalitats d’utilitat pública o d’interès social.

En els mateixos termes i condicions, la persona titular del departament competent en matèria de patrimoni, mitjançant resolució, pot cedir gratuïtament l’ús dels béns immobles patrimonials de la Generalitat.

2. Les cessions autoritzades per l'apartat 1 requereixen la iniciació i la tramitació del expedient corresponent per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat. En aquest expedient hi ha de figurar la descripció física i jurídica dels béns, la taxació pericial corresponent i l'informe de la dita direcció general, on consti que el bé a cedir no és necessari per a la Generalitat i que queda justificada l'adequació dels béns a l'ús i les finalitats que condicionen la cessió.

3. L’acord o la resolució de cessió sempre ha de consignar l’ús concret i les finalitats a què les entitats cessionàries han de destinar els béns i el termini per a complir les finalitats i per a ésser destinats els béns, i ha d’establir el dret de reversió automàtica de ple dret al patrimoni de la Generalitat per al cas que els béns cedits no es destinin a l’ús determinat o deixin d’ésser-hi destinats en els terminis fixats.

4. El dret de reversió a què es refereix l'apartat 3 produeix plens efectes en el mateix moment que s'acrediti, mitjançant acta notarial notificada en forma, que els béns cedits no es destinen a les finalitats previstes. El dret de reversió recau sobre els béns pròpiament cedits, i també sobre les construccions, les instal·lacions i les millores amb totes les seves pertinences i accessions existents en els dits béns, sense que l'ens cessionari tingui cap dret a ésser-ne indemnitzat, sens perjudici del dret de la Generalitat de rebre, havent-ne fet la taxació pericial, el valor dels danys i del detriment causat en els béns que són objecte de reversió.

5. La resolució de cessió d’ús o la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l’acord de cessió del domini porta implícita la desafectació dels béns objecte de cessió sense cap altre requisit.

6. Les cessions gratuïtes de béns immobles o de drets reals sobre aquests béns es poden formalitzar en document administratiu, que és títol suficient per a la seva inscripció en el Registre de la Propietat, quan el cessionari sigui una altra administració pública, organisme o entitat vinculada.

Altres versions d'aquest precepte

Article 23

1. La cessió de béns adscrits a funcions o serveis que es traspassin o deleguin a les corporacions locals s'ha de fer en les condicions que estableixi la corresponent Llei de transferència o delegació, que podrà preveure la reversió dels béns cedits en cas de no ésser necessaris per a la prestació del servei.
2. En tots els casos la reassumpció del servei o de la funció comportarà la transferència dels béns adscrits a aquells.

Article 24

Els béns propietat de les entitats autònomes de caràcter administratiu de la Generalitat que no siguin necessaris per al compliment dels seus fins s'han d'incorporar al patrimoni de la Generalitat.
No obstant això, aquestes entitats poden alienar els béns adquirits per elles mateixes amb la finalitat de retornar-los al tràfic jurídic privat, d'acord amb les funcions que tenen atribuïdes, així com aquells que es constitueixen com a inversió de les reserves que tinguin legalment constituïdes.

Article 25

1. No es poden gravar els béns o els drets del patrimoni de la Generalitat si no és amb els requisits exigits per a alienar-los.
Nogensmenys, el Govern, a proposta del Departament d'Economia i Finances, pot vincular els béns immobles de la Generalitat, qualsevol que en sigui l'afectació, al pagament d'una prestació periòdica de les que regula la legislació civil catalana sobre el dret de cens.
2. Tampoc no es poden realitzar transaccions sobre els béns o drets de la Generalitat ni sotmetre a arbitratge les conteses que se suscitin sobre aquests si no és mitjançant acord del Govern, a proposta del Departament d'Economia i Finances.
Altres versions d'aquest precepte

Capítol V

Utilització i aprofitament

Article 26

1. En la utilització dels béns afectats als serveis públics s'han d'observar les regles pròpies d'aquests, així com les instruccions dictades per les autoritats responsables del seu funcionament.
2. La utilització d'edificis d'ús administratiu es regeix per criteris que tendeixen a llur optimització, entesa com el conjunt d'anàlisis tècniques i econòmiques sobre immobles existents, la previsió de l'evolució de la demanda immobiliària pels serveis públics, la programació de la cobertura de necessitats i d'intervencions de verificació i control, que tenen per objecte identificar, en un àmbit territorial o sectorial determinat, la millor solució per a satisfer les necessitats contrastades d'edificis d'ús administratiu en l'àmbit geogràfic o sectorial considerat, amb assumpció de les restriccions econòmiques, funcionals o de naturalesa cultural o mediambientals que es determinin.
Altres versions d'aquest precepte

Article 27

L'ús dels béns de domini públic fet per persones o entitats determinades, de forma que no impedeixi el d'altres, si hi concorren circumstàncies singulars de perillositat, d'intensitat d'ús o altres de semblants, s'ha de subjectar a llicència per tal de garantir la continuïtat de l'ús comú.

Article 28

1. L’ús de béns immobles de domini públic fet per persones o entitats determinades que impliqui la limitació o l’exclusió d’altres exigeix l’atorgament d’un permís d’ocupació temporal per part de la persona titular de la secretaria general del departament competent en matèria de patrimoni, si no implica la realització d’obres de caràcter permanent. Aquest permís es pot atorgar per un termini màxim de tres anys, que es pot prorrogar per causa degudament justificada, si bé pot ésser lliurement revocat en qualsevol moment per l’Administració. Si els sol·licitants són més d’un, s’han d’observar sempre les regles de publicitat i de concurrència. El permís d’ocupació temporal es pot atorgar gratuïtament o amb contraprestació, atenent la finalitat o l’ús per part de l’ocupant.

2. La persona titular de la secretaria general que tingui assignat un bé immoble demanial pot autoritzar-ne, sia de manera gratuïta o amb contraprestació, l’ocupació temporal, sempre que el termini no sigui superior a un mes, o per a la organització de seminaris, conferències, presentacions o usos anàlegs. En l’autorització s’han de fixar les condicions d’utilització de l’immoble, i s’hi ha d’establir el que sigui necessari per tal que no interfereixi en el bon funcionament dels serveis. L’autorització s’ha de notificar a la unitat directiva competent en matèria de patrimoni en el termini dels cinc dies següents, a comptar de l’atorgament de l’autorització.

Altres versions d'aquest precepte

Article 29

1.Quan l’ús dels béns especificats per l’article 28 requereixi l’execució d’obres de caràcter permanent, aquest ha d’ésser atorgat mitjançant concessió administrativa. L’atorgament de concessions sobre béns de domini públic correspon a la persona titular del departament competent en matèria patrimonial, i s’ha d’efectuar en règim de concurrència, si bé es pot acordar l’atorgament directe en els supòsits a què es refereix l’article 18.5 o si es donen circumstàncies especials justificades degudament.

2. Les concessions sobre béns de domini públic amb relació a propietats administratives especials s’han de regular per llur normativa pròpia i, supletòriament, per aquesta llei.

3. En cap cas no poden ésser titulars de concessions demanials les persones que es troben afectades per alguna de les prohibicions de contractar regulades per la legislació de contractes del sector públic. Si, amb posterioritat a l’atorgament de la concessió, el concessionari incorre en alguna de les prohibicions per a contractar, es produeix l’extinció de la concessió, sense dret a indemnització.

4. Sigui quin sigui el procediment que s’hagi seguit per a l’adjudicació, un cop atorgada la concessió demanial s’ha de procedir a formalitzar-la en document administratiu. Aquest document és suficient per a inscriure la concessió en el Registre de la Propietat.

5. Les concessions s’han d’atorgar per termini determinat, si bé el termini màxim de durada, pròrrogues incloses, no pot ésser superior a 75 anys, llevat que s’estableixi un termini inferior en les normes especials que li siguin aplicables.

6. Les concessions demanials es poden atorgar amb caràcter gratuït o amb contraprestació. Poden ésser gratuïtes en els supòsits en què la utilització privativa o l’aprofitament del bé de domini públic no comporti una utilitat econòmica per al concessionari, o, en el cas que la comporti, si la utilització o l’aprofitament comporta condicions o contraprestacions per al beneficiari que l’anul·len o la fan irrellevant.

Altres versions d'aquest precepte

Article 30

1. Els béns patrimonials de la Generalitat que no interessa d’alienar s’han d’explotar d’acord amb el criteri de més rendibilitat, en les condicions usuals en la pràctica civil o mercantil.

2. Els arrendaments a particulars i qualsevol altra forma de cessió acordada en virtut de l’apartat 1 s’han de subjectar als principis de publicitat i de concurrència.

3. El conseller o consellera del departament competent en matèria de patrimoni pot acordar l’explotació de béns patrimonials quan l’explotació s’hagi d’instrumentar amb subjecció a la legislació reguladora dels arrendaments rústics o urbans.

4. La persona titular de la unitat directiva competent en matèria de patrimoni pot autoritzar l’ús dels béns patrimonials immobles per un termini inferior a dos mesos, o per a l’organització de seminaris, conferències, presentacions o usos anàlegs. L’atorgament de l’autorització ha de fixar les condicions de la utilització de l’immoble i pot ésser de caràcter gratuït o amb contraprestació, atenent la utilització del bé per part de la persona autoritzada.

Altres versions d'aquest precepte

Article 31

1. Correspon al Departament d'Economia i Finances l'exercici dels drets inherents a la participació en organismes, institucions, entitats i empreses que utilitzen béns i drets de la Generalitat de Catalunya.
2. Els representants de la Generalitat en les administracions d'aquestes empreses ha d'atendre les instruccions que els doni el dit Departament, d'acord, si fos del cas, amb els altres departaments interessats per raó de la matèria.

Capítol VI

Protecció i defensa

Article 32

1. La Generalitat de Catalunya té la facultat de promoure i d'executar l'atermenament entre els béns que li pertanyen i els d'altri els límits dels quals siguin imprecisos o quan fossin apreciats indicis d'usurpació, mitjançant procediments administratius i escoltats els interessats.
2. Mentre es tramitarà el procediment administratiu, no podrà iniciar-se cap mena de procediment judicial que es proposi el mateix resultat, ni s'admetran interdictes sobre l'estat possessori de les finques de la Generalitat.

Article 33

1. La Generalitat de Catalunya pot recuperar per ella mateixa, en qualsevol moment, la possessió dels seus béns de domini públic.
2. Igualment pot recuperar els béns patrimonials en el termini d'un any, comptat de l'endemà de la data d'haver-se produït la usurpació. Passat aquest temps, només podrà fer-ho acudint davant la jurisdicció ordinària.
No s'admetran interdictes contra les actuacions de l'Administració de la Generalitat en aquesta matèria.

Article 34

Qualsevol departament que té assignat un immoble que, totalment o parcialment, estigui immergit en un planejament a desenvolupar, en un sistema de gestió pendent d'actuació o en un projecte d'urbanització pendent de redacció, tramitació o execució, que no ha estat promogut pel mateix Departament que té assignat el bé, ha de posar-ho en coneixement del Departament d'Economia i Finances, al qual correspon l'adopció de les mesures procedents en defensa dels drets i els interessos de la Generalitat de Catalunya.

Article 35

1. L'adscripció o la cessió del dret d'ús d'un immoble propietat de la Generalitat de Catalunya a favor d'un organisme autònom, d'una empresa pública, d'una entitat gestora de la Seguretat Social o de qualsevol altre ens comporta l'assumpció per aquests del pagament de les primes d'assegurança, corresponents als contractes d'assegurança del continent del bé cedit i de la responsabilitat civil derivada de l'immoble, que es meritin des de la data de la cessió o l'adscripció fins que finalitzin.
2. Els beneficiaris de l'adscripció i els cessionaris dels drets d'ús d'immobles que són propietat de la Generalitat han d'assumir el pagament de les obligacions tributàries que corresponen a la titularitat de l'immoble.
Altres versions d'aquest precepte

Article 36

1. Les entitats o els organismes que depenen de l’Administració de la Generalitat i les que, sigui quina sigui la seva forma jurídica, tinguin participació majoritària de la Generalitat, quan contractin serveis d’assegurances, han de sol·licitar, prèviament a la licitació pública o invitació a persones candidates, l’informe tècnic de la direcció general competent en matèria de patrimoni. L’informe, que té caràcter preceptiu, ha d’analitzar les condicions econòmiques i tècniques que regulen la contractació i llur adequació a la normativa sectorial i a la gerència de riscos de la Generalitat.

2. L’emissió de l’informe a què fa referència l’apartat 1 té per objecte especialment el plec de prescripcions tècniques i el pressupost de licitació i, a tal efecte, cal trametre a la direcció general competent en matèria de patrimoni l’expedient de contractació.

L’informe s’ha d’emetre en el termini de quinze dies hàbils a comptar de la recepció de la sol·licitud.

En el termini dels quinze dies posteriors a la formalització del contracte o de la pòlissa d’assegurances se n’ha d’enviar una còpia a la direcció general esmentada.

3. Si es tramita una modificació del contracte d’assegurances, es requereix, abans del tràmit d’audiència amb l’entitat asseguradora, un informe previ sobre les noves condicions, segons les determinacions de l’apartat 1. Una vegada formalitzada la modificació, s’ha de comunicar en el termini de quinze dies a la direcció general competent en matèria de patrimoni, i cal aportar el suplement o l’apèndix corresponent.

4. Les renovacions dels contractes d’assegurances que no alterin llurs condicions s’han de comunicar, en el termini de quinze dies, després de formalitzar-les amb l’entitat asseguradora.

5. Totes les comunicacions entre els òrgans es poden fer per mitjans electrònics.

Altres versions d'aquest precepte

Article 37

1. El Departament d'Economia i Finances ha de portar l'inventari general del patrimoni de la Generalitat, que ha de comprendre els béns immobles de domini públic i patrimonials, els béns mobles i també els drets sobre béns immobles i mobles, els drets immaterials de la propietat industrial i intel·lectual i els títols valors, tant si són de propietat de la Generalitat com si són de propietat d'organismes autònoms o pertanyen a ens públics o empreses públiques.

2. L'inventari general del patrimoni de la Generalitat es divideix en les seccions següents:

a) Els béns immobles i els drets reals sobre aquests béns.
b) Els drets d'arrendament i qualsevol altre de caràcter personal en virtut del qual s'atribueixi a la Generalitat l'ús o gaudiment d'immobles aliens.
c) Els béns mobles i els drets sobre aquests béns, ja siguin reals o personals.
d) Els drets immaterials de la propietat industrial i intel·lectual.
e) Els títols valor.
f) Les concessions administratives a favor de la Generalitat.

3. S'ha d'establir també un servei de comptabilitat patrimonial, que dependrà funcionalment de la Intervenció General de la Generalitat.

4. L'inventari general del patrimoni de la Generalitat porta associat un mòdul de gestió en què ha de constar la informació necessària per a l'anàlisi tècnica i econòmica dels immobles, amb l'objectiu de dur a terme tant actuacions de racionalització i optimització com l'exercici de les facultats dominicals que se'n derivin.-en vigor a partir del 31/03/2018-

5. El mòdul de gestió a què fa referència l'apartat 4 ha d'estar integrat amb l'aplicació informàtica corporativa de comptabilitat de la Generalitat, a fi que les dades econòmiques dels immobles siguin les derivades de les anotacions comptables corresponents. -en vigor a partir del 31/03/2018-

6. Correspon al titular del departament competent en matèria de patrimoni regular per mitjà d'una ordre el funcionament, la formació i l'accés a l'inventari general, i també establir les directrius per tal que els departaments, els organismes autònoms i els ens del sector públic de la Generalitat facilitin les dades que han de constar en aquest inventari.

Altres versions d'aquest precepte

Article 38

1. Per a la inscripció dels béns i drets de la Generalitat en el Registre de la propietat s'ha d'aplicar el règim establert en la Llei hipotecària i en el seu reglament per als béns i drets de l'Estat.
2. Un cop adquirits els immobles, per qualsevol dels procediments indicats en la present Llei, la Direcció General del Patrimoni, que té la representació de la Generalitat, procedirà a assignar-los al Departament interessat, cas que l'expedient d'adquisició no portés implícita l'assignació, a inventariar els béns o drets adquirits i a inscriure'ls al registre de la propietat, quan s'escaigués.

Article 39

L'extinció dels drets constituïts sobre el béns de domini públic en virtut de permís, autorització o concessió o qualsevol altre títol i de les situacions possessòries a què hagués pogut donar lloc s'ha d'efectuar per via administrativa, prèvia instrucció d'expedient i escoltat l'interessat, i amb indemnització o sense, segons escaigui en dret.

Capítol VII

Responsabilitats i sancions

Article 40

Qualsevol persona natural o jurídica que té al seu càrrec la gestió dels béns o dels drets a què es refereix aquesta Llei és obligat a tenir cura de la seva custòdia, conservació i explotació racional, i ha de respondre davant la Generalitat dels danys i els perjudicis esdevinguts per la seva pèrdua o detriment quan hi concorrin frau o negligència.

Article 41

1. Els particulars, ja siguin persones físiques o jurídiques que per frau, negligència o a títol de simple inobservança causin danys en el domini públic de la Generalitat, o la usurpin de la manera que sigui, estaran obligats a reparar el dany i a restituir el que hagin sostret i seran responsables de la comissió de fets constitutius d'infracció administrativa.
2. Les infraccions administratives es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
a) Són infraccions lleus les que han produït danys fins a 600 euros.
b) Són infraccions greus les que han produït danys de més de 600 i menys de 6.000 euros.
c) Són infraccions molt greus les que han produït danys de més de 6.000 euros.
3. Les sancions a imposar seran les següents:
a) Per infraccions lleus, fins al tant del perjudici causat.
b) Per les infraccions greus des del tant fins al tant més un 50% del perjudici causat.
c) I per les infraccions molt greus del tant i un 50% fins al doble del perjudici causat.
4. Les sancions a imposar es graduaran atenent a la intencionalitat, la naturalesa dels perjudicis causats o la reincidència.
5. Per disposició reglamentària podrà regular-se el procediment per l'exercici de la potestat sancionadora, atenent als principis del procediment sancionador que regula el capítol I del títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.
6. Tant les infraccions com les sancions prescriuran en els terminis i les condicions que estableixen les normes amb rang de llei.
7. L'exercici de la potestat sancionadora correspondrà al director o directora general del Patrimoni, sense possibilitat que pugui delegar-se en cap altre òrgan distint, d'acord amb la Llei 30/1992.
8. Contra la resolució del director o directora general del Patrimoni, es podrà interposar recurs d'alçada.
Altres versions d'aquest precepte

Article 42

Quan els fets a què es refereix l'article anterior poguessin constituir delicte o falta, la Generalitat ho posarà en coneixement de la jurisdicció penal i es deixarà en suspens la resolució definitiva dels procediments administratius fins que aquesta no s'hi haurà pronunciat.
Amunt