Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

LLEI 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya

Dades bàsiques
  • Rang del document Llei

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

  • Núm. del document 015/1990

  • Data del document 09/07/1990

  • Data de publicació 30/07/1990

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 1324

TEXT CONSOLIDAT

I
Assolir una ordenació sanitària basada en la racionalització i la coordinació dels recursos existents que permeti una major i més eficaç atenció a la salut dels ciutadans ha estat una vella aspiració de la societat catalana que s'ha plasmat en diversos textos legals. Ja l'any 1934, el Parlament de Catalunya dictà la Llei de Bases per a l'Organització dels Serveis de Sanitat i Assistència Social, que establia un sistema sanitari mixt configurat per serveis de titularitat pública i privada, sota la direcció i l'organització de la Generalitat, i la Llei de Coordinació i de Control Sanitari Públic, que instituïa les fórmules de coordinació entre els diferents organismes, institucions i autoritats sanitaris, als efectes del millor desenvolupament dels serveis i de l'encadenament de les funcions sanitàries.
No és fins l'any 1983 que el Parlament no torna a abordar l'organització dels serveis sanitaris en promulgar la Llei 12/1983, del 14 de juliol, d'Administració Institucional de la Sanitat, l'Assistència i els Serveis Socials de Catalunya, que crea l'Institut Català de la Salut com a entitat gestora dels serveis i les prestacions sanitaris propis de la Generalitat i dels transferits de la Seguretat Social, per tal de desplegar les competències que la Constitució i l'Estatut d'Autonomia atribueixen a la Generalitat de Catalunya i executar els serveis i les funcions que li havien estat traspassats, tot avançant-se a l'establiment del model sanitari que amb caràcter bàsic havia de fixar l'Estat.
II
La Llei 14/1986, del 25 d'abril, General de Sanitat, per tal de fer efectiu el dret constitucional de protecció de la salut, estableix les bases d'un model d'ordenació sanitària que es basteix mitjançant la creació del Sistema Nacional de Salut, configurat pel conjunt dels Serveis de Salut de les Comunitats Autònomes, degudament coordinats, els quals integren o adscriuen funcionalment tots els centres, els serveis i els establiments sanitaris de la pròpia Comunitat, les Corporacions Locals i qualssevol altres Administracions territorials intracomunitàries, sota la responsabilitat de la Comunitat Autònoma.
En el marc d'aquest model sanitari, la present Llei té per objecte l'ordenació del sistema sanitari públic de Catalunya, d'acord amb els principis d'universalització, d'integració de serveis, de simplificació, racionalització, eficàcia i eficiència de l'organització sanitària, concepció integral de la salut, descentralització i desconcentració de la gestió, sectorització de l'atenció sanitària i participació comunitària.
Als efectes d'aquesta ordenació, es crea un ens públic, el Servei Català de la Salut, configurat per tots els centres, els serveis i els establiments sanitaris públics i de cobertura pública de Catalunya, al qual corresponen, a més de les funcions de gestió i administració dels centres, els serveis i les prestacions del sistema sanitari públic, les funcions d'ordenació, planificació, programació i avaluació sanitàries, sòcio-sanitàries i de salut pública, així com la distribució dels recursos econòmics afectes al seu finançament, que s'exerciran d'acord amb les directrius i les prioritats establertes en el Pla de Salut de Catalunya i els criteris generals de la planificació sanitària que determini el Departament de Sanitat i Seguretat Social. Es pretén així superar determinades deficiències de l'organització sanitària, com és la desvinculació entre les actuacions en matèria d'ordenació i planificació i les de gestió dels serveis sanitaris, atribuïdes arreu a òrgans diferenciats, tot assignant-les a un organisme únic que les desenvolupi sota una direcció única, amb l'objectiu d'assolir una adequada coordinació en les matèries susdites, del tot aconsellable, d'altra banda, tenint en compte la seva estreta interrelació.
Atès que el Servei Català de la Salut és un ens instrumental creat per a l'exercici de competències i funcions la responsabilitat de les quals correspon a l'Administració de la Generalitat, l'esmentat ens s'adscriu al Departament de Sanitat i Seguretat Social que, entre d'altres facultats, en té la direcció, la vigilància i la tutela, així com el control, la inspecció i l'avaluació de les seves activitats.
III
Un dels aspectes de més novetat d'aquesta Llei, que la diferencia notablement de les lleis de creació dels Serveis de Salut d'altres Comunitats Autònomes, rau en la diversitat de fórmules de gestió -directa, indirecta o compartida- que el Servei Català de la Salut pot emprar als efectes de la gestió i l'administració dels serveis i les prestacions del sistema sanitari públic. D'aquesta manera, es pretén avançar en la incorporació de mecanismes de gestió empresarial, adients amb el caràcter prestacional de l'Administració sanitària, no obstant la seva naturalesa pública.
IV
Des del punt de vista organitzatiu, el Servei Català de la Salut s'estructura de forma profundament desconcentrada a través de les Regions Sanitàries, que es corresponen amb les Àrees de Salut previstes en la Llei General de Sanitat, les quals es delimiten atenent els factors geogràfics, sòcio-econòmics, demogràfics, etc. de Catalunya, tot tenint en compte l'ordenació territorial que estableixi el Parlament, essent dotades d'un ampli ventall de competències pròpies. Les Regions Sanitàries s'ordenen en Sectors Sanitaris, òrgans igualment desconcentrats, per mitjà dels quals es desenvolupen les activitats de prevenció de la malaltia, promoció de la salut, salut pública, i l'assistència sanitària i sòcio-sanitària en el seu nivell d'atenció primària, així com les especialitats mèdiques de suport i referència d'aquesta, coordinadament amb el nivell de l'atenció hospitalària.
A la vegada, els Sectors Sanitaris són conformats per un conjunt d'Àrees Bàsiques de Salut, unitats territorials elementals on es presten, per mitjà del Centre d'Atenció Primària, principalment, i mitjançant fórmules de treball en equip, actuacions relatives a la salut pública i la promoció, la prevenció, la curació i la rehabilitació de la salut individual i col·lectiva de la població, de manera plenament integrada i més pròxima a l'usuari. S'instaura, doncs, un model basat en la concepció integral de la salut, que posa fi a la tradicional i agenèsica dicotomia entre la salut pública i l'assistència sanitària.
V
Respectuosa amb les solucions adoptades pel legislador d'antany, i d'acord amb l'actual configuració del model sanitari de Catalunya plasmat en els treballs de Desplegament del Mapa Sanitari de l'any 1983, la Llei consolida, mitjançant la institucionalització per la llei de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública, un sistema sanitari mixt, basat en l'aprofitament de tots els recursos, ja siguin públics o privats, amb l'objectiu d'assolir una òptima ordenació hospitalària que permeti l'adequada homogeneïtzació de les prestacions i la correcta utilització dels recursos humans i materials, tot seguint així la tendència general dels països desenvolupats.
VI
L'ordenació prevista en aquesta Llei ajusta l'exercici de les competències en matèria de sanitat al principi constitucional de participació democràtica dels interessats, donant així compliment al mandat establert en l'article 17.5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aquest principi de participació comunitària, que impregna la totalitat de les estructures del Servei Català de la Salut, s'instrumenta per mitjà de la representació de les Corporacions Locals en les òrgans col·legiats de direcció de les Regions Sanitàries, conforme a les previsions contingudes en la legislació bàsica de l'Estat, i en els òrgans de participació establerts en tots els seus nivells, en els quals també tenen representació les entitats que en l'àmbit de la sanitat són representatives del teixit social de Catalunya.
VII
S'estableix el Pla de Salut com a instrument principal de la planificació sanitària en el qual es contemplen les línies directives i de desplegament de les activitats, els programes i els recursos del sistema sanitari de Catalunya, i al qual haurà d'ajustar-se en la seva actuació l'Administració sanitària.
Finalment, la Llei regula les competències dels ens comarcals i dels municipis en aquesta matèria, tot completant així l'ordenació sanitària de Catalunya.
VIII
Òbviament, la implantació d'aquest nou model haurà de portar-se a terme d'una manera gradual i progressiva a fi d'assegurar plenament l'èxit de la reforma que es propugna, la qual cosa té el seu reflex en les disposicions transitòries de la Llei, que preveuen l'ineludible període que ha de transcórrer fins a la plena assumpció de les competències del Servei Català de la Salut, que s'aniran completant a mesura que es procedeixi a la integració o adscripció funcional dels centres, els serveis i els establiments sanitaris de titularitat de les Corporacions Locals i altres Administracions territorials intracomunitàries i a la integració dels serveis i les funcions actualment adscrits al Departament de Sanitat i Seguretat Social i l'Institut Català de la Salut.
En definitiva, l'aplicació del model que aquesta Llei configura ens permetrà avançar, sens dubte, en la distribució adequada dels recursos sanitaris, l'optimització dels mitjans econòmics que s'hi destinen, la coordinació de tot el dispositiu de cobertura pública, l'acostament i la participació dels usuaris en la presa de decisions i la millora de la qualitat dels serveis sanitaris, amb l'objectiu últim i essencial de promoure, protegir, restaurar, rehabilitar i millorar la salut dels ciutadans de Catalunya.

Títol 1

Disposicions generals

Article 1

Objecte
La present Llei té per objecte l'ordenació del sistema sanitari de Catalunya, així com la regulació general de totes les accions que permetin fer efectiu el dret a la protecció de la salut previst en l'article 43 i concordants de la Constitució Espanyola dins el territori de la Generalitat, en el marc de les competències que li atribueixen l'article 9, apartats 11 i 19, i l'article 17 de l'Estatut d'Autonomia.

Article 2

Principis informadors
La protecció de la salut, l'ordenació i l'organització del sistema sanitari de Catalunya, en els termes establerts en aquesta Llei, s'ajusta als principis informadors següents:
a) Concepció integral i integrada del sistema sanitari a Catalunya, fent especial èmfasi en la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia.
b) Descentralització i desconcentració de la gestió.
c) Universalització per a tots els ciutadans residents a Catalunya dels serveis sanitaris de caràcter individual o col·lectiu.
d) Participació comunitària en la formulació de la política sanitària i el control de la seva execució.
e) Racionalització, eficàcia, simplificació i eficiència de l'organització sanitària.
f) Equitat i superació de les desigualtats territorials o socials per a la prestació dels serveis sanitaris.
g) Sectorització de l'atenció sanitària.
h) Promoció de l'interès individual, familiar i social per la salut mitjançant, entre altres, una adequada educació sanitària a Catalunya i una correcta informació sobre els recursos sanitaris existents.
i) Control sanitari del medi ambient.

Títol 2

Del Servei Català de la Salut

Article 3

Objectiu
Per portar a terme una adequada organització i ordenació del sistema sanitari de Catalunya, es crea el Servei Català de la Salut, que té com a objectiu últim el manteniment i la millora del nivell de salut de la població, mitjançant el desenvolupament de les funcions que li són encomanades. És configurat per tots els recursos sanitaris públics i de cobertura pública de Catalunya, en els termes que preveu l'article 5.

Article 4

Naturalesa
-1 El Servei Català de la Salut és un ens públic de naturalesa institucional, dotat de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats, que resta adscrit al Departament de Sanitat i Seguretat Social i es regeix pels preceptes d'aquesta Llei i les seves disposicions complementàries de desenvolupament. Pel que fa a les relacions jurídiques externes, se subjecta, en termes generals, al dret privat.
-2 No obstant el que disposa l'apartat 1, el Servei Català de la Salut se sotmet al dret públic en les matèries següents:
a) Les relacions del Servei Català de la Salut amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social i amb la resta d'administracions públiques.
b) El règim patrimonial del Servei, que s'ajusta a les previsions de l'article 51 d'aquesta Llei.
c) El règim financer, pressupostari i comptable del Servei Català de la Salut, que es regeix pel que estableix el capítol VII del títol IV d'aquesta Llei. Són aplicables en particular a la intervenció del Servei les disposicions dels articles 63 al 71 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, i les correlatives de la Llei 16/1984, del 20 de març, de l'estatut de la funció interventora. Tot això, sens perjudici de les especialitats que s'estableixin per reglament.
d) El règim d'impugnació dels actes i de responsabilitat del Servei, que es regeix pels articles 59 i 60 d'aquesta Llei.
e) Les relacions de les persones que gaudeixen del dret a l'assistència sanitària pública amb el Servei Català de la Salut.
-3 La contractació del Servei Català de la Salut s'ha d'ajustar a les previsions de la legislació sobre contractes de les administracions públiques. Tanmateix, els contractes de gestió de serveis sanitaris i sòcio-sanitaris en règim de concert es regeixen per llurs normes específiques.
-4 El règim de personal del Servei Català de la Salut se subjecta a les disposicions contingudes en aquesta Llei i a les restants normes d'aplicació específica.
-5 En l'exercici de llurs funcions, el Servei Català de la Salut i la totalitat dels organismes dotats de personalitat que en depenen, si n'és el cas, gaudeixen de la reserva de noms i dels beneficis, les exempcions i les franquícies de qualsevol naturalesa que la legislació atribueix a l'Administració de la Generalitat i a les entitats públiques encarregades de la gestió de la Seguretat Social.
Altres versions d'aquest precepte

Article 5

Recursos
Configuren el Servei Català de la Salut:
a) Els centres, els serveis i els establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i sòcio-sanitària de la Generalitat, inclosos els transferits de la Seguretat Social i de l'Administració institucional de la sanitat nacional, que s'hi integren a tots els efectes.
b) Els centres, els serveis i els establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i sòcio-sanitària de les Diputacions catalanes, dels Ajuntaments i de les altres entitats locals de Catalunya, que s'hi integren o adscriuen funcionalment, en els termes que prevegin les normes de transferència o els respectius convenis subscrits a aquests efectes, segons correspongui.
c) Els centres, els serveis i els establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i sòcio-sanitària de les fundacions benèfico-assistencials vinculades a les Administracions Públiques, i aquells no inclosos en els epígrafs anteriors, amb preferència sense ànim de lucre, mitjançant els quals sigui imprescindible satisfer necessitats del sistema sanitari públic a l'empara dels pertinents convenis, que s'hi adscriuen funcionalment.

Article 6

Finalitats
-1 Són finalitats del Servei Català de la Salut:
a) L'adequada distribució dels recursos sanitaris en tot el territori, tenint en compte les característiques sòcio-econòmiques, sanitàries i poblacionals de Catalunya.
b) L'òptima distribució dels mitjans econòmics afectes al finançament dels serveis i les prestacions que configuren el sistema sanitari públic i de cobertura pública.
c) La coordinació de tot el dispositiu sanitari públic i de cobertura pública i la millor utilització dels recursos disponibles.
d) La integració de les actuacions existents relatives a la protecció i la millora de la salut de la població.
e) La prestació dels serveis de promoció i protecció de la salut, de prevenció de la malaltia, d'assistència sanitària i sòcio-sanitària i de rehabilitació, de caràcter individual o col·lectiu, i la seva extensió progressiva a tots els ciutadans.
f) La humanització dels serveis sanitaris, mantenint el màxim respecte a la dignitat de la persona i a la llibertat individual.
g) La millora i el canvi progressiu cap a la qualitat i la modernització dels serveis.
h) L'estímul i el sosteniment de la investigació científica en l'àmbit de la salut.
i) L'actualització harmònica, eficient i coordinada del sistema sanitari públic de Catalunya, tant dels equipaments com dels mitjans tècnics i personals.
-2 El Servei Català de la Salut compta amb una organització adequada que permeti:
a) Una atenció integral de la salut, comprensiva tant de la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia com de les accions curatives i rehabilitadores necessàries, tot col·laborant en la reinserció social.
b) Garantir la salut com a dret inalienable de la població catalana i l'accés a guarir-se, a través de l'estructura del Servei Català de la Salut, que l'ha d'oferir en condicions d'un escrupolós respecte a la intimitat personal i a la llibertat individual de l'usuari del Servei Català de la Salut, tot garantint la confidencialitat de la informació relacionada amb els serveis sanitaris que es prestin, sense cap tipus de discriminació per raons de raça, sexe, religió, opinió, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
c) Que totes les Regions sanitàries, els Sectors Sanitaris, les Àrees Bàsiques de Salut i tots els establiments sanitaris en què s'estructura el Servei Català de la Salut disposin de la informació pertinent sobre els drets i els deures que assisteixen els seus usuaris com a tals i la facin arribar a aquests, tot reconeixent la lliure elecció de metge, dins les possibilitats que ofereix el sistema sanitari d'utilització pública.
d) Que quan qualsevol usuari del Servei Català de la Salut cregui objectivament que els seus drets han estat vulnerats o agredits durant l'assistència que ha rebut, o voldria rebre dins del Servei Català de la Salut, pugui fer la denúncia oportuna a la Unitat d'Admissions i Atenció a l'Usuari de què cada Regió Sanitària disposa a aquest efecte.
e) Una actuació amb criteris de planificació i avaluació continuada sobre la base de sistemes d'informació actualitzada, objectiva i programada.
f) La immediatesa en la prestació sanitària urgent.
g) Una descentralització i desconcentració de funcions, amb l'objectiu de la gestió territorial dels recursos sanitaris.
h) La participació comunitària a través de les diferents entitats representatives: territorials, socials i professionals.

Article 7

Funcions
-1 Per a la consecució de les seves finalitats, el Servei Català de la Salut, en el marc de les directrius i les prioritats de la política de protecció de la salut i d'assistència sanitària i sòcio-sanitària i els criteris generals de la planificació sanitària, desenvolupa les funcions següents:
a) L'ordenació, la planificació, la programació, l'avaluació i la inspecció sanitàries, sòcio-sanitàries i de salut pública.
b) La distribució dels recursos econòmics afectes al finançament dels serveis i les prestacions que configuren el sistema sanitari públic i de cobertura pública.
c) La gestió i l'administració dels centres, els serveis i els establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i sòcio-sanitària integrats en el Servei Català de la Salut, i dels serveis administratius que conformen la seva estructura, tot potenciant l'autonomia de gestió dels centres sanitaris.
d) La gestió i l'execució de les actuacions i els programes institucionals en matèria de promoció i protecció de la salut, prevenció de la malaltia, assistència sanitària i sòcio-sanitària i rehabilitació.
e) La gestió dels serveis i les prestacions del sistema sanitari públic de Catalunya.
f) L'establiment de directrius generals i criteris d'actuació vinculants quant als centres, els serveis i els establiments adscrits funcionalment al Servei Català de la Salut, pel que fa a la seva coordinació amb el dispositiu sanitari públic.
g) L'establiment, la gestió i l'actualització d'acords, convenis i concerts amb entitats no administrades per la Generalitat de Catalunya.
h) Qualsevol altra funció pública sanitària no establerta en les lletres anteriors.
-2 Per a l'exercici de les funcions a què es refereixen els epígrafs c), d) i e) de l'apartat anterior, el Servei Català de la Salut pot:
Primer. Desenvolupar les esmentades funcions directament, per mitjà dels òrgans o els organismes que siguin competents o puguin crear-se a aquest efecte, si escau.
Segon. Establir acords, convenis, concerts o fórmules de gestió integrada o compartida amb entitats públiques o privades.
Tercer. Formar consorcis de naturalesa pública amb entitats públiques o privades sense afany de lucre, amb interessos comuns o concurrents, que podran dotar-se d'organismes instrumentals, si escau.
Quart. Crear o participar en qualssevol altres entitats admeses en dret, quan així convingui a la gestió i l'execució dels serveis o les actuacions.
-3 El Consell Executiu pot acordar la constitució d'organismes, la formació de consorcis i la creació o la participació del Servei Català de la Salut en qualssevol altres entitats admeses en dret, als efectes del que estableix l'apartat 2 d'aquest article. En particular, pot crear qualssevol empreses públiques de les previstes en la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana.
Altres versions d'aquest precepte

Article 8

Activitats
En el desenvolupament de les funcions que se li encomanen, el Servei Català de la Salut, directament o, si escau, per mitjà de qualsevol de les fórmules previstes en l'article 7, apartat 2, duu a terme les activitats següents:
a) Educació sanitària, promoció de la salut i prevenció de la malaltia.
b) Atenció primària integral de la salut.
c) Atenció especialitzada, ambulatòria, domiciliària i hospitalària.
d) Atenció sòcio-sanitària.
e) Atenció de rehabilitació.
f) Desenvolupament dels programes d'atenció als grups de població de major risc i dels programes específics de protecció davant factors de risc, així com dels dirigits a la prevenció de deficiències congènites o adquirides.
g) Atenció psiquiàtrica i promoció, protecció i millora de la salut mental.
h) Orientació i planificació familiar.
i) Promoció, protecció i millora de la salut bucodental, fent especial èmfasi en els aspectes preventius, tot incorporant progressivament les prestacions assistencials fonamentals.
j) Promoció, protecció i millora de la salut laboral.
k) Prestació de productes farmacèutics, terapèutics, diagnòstics i auxiliars.
l) Control sanitari i prevenció dels riscs per a la salut derivats de la contaminació del medi ambient: aire, aigua i sòl.
m) Control sanitari dels establiments públics i els llocs d'habitatge i convivència humana.
n) Policia sanitària mortuòria.
o) Control sanitari i prevenció dels riscs per a la salut derivats dels productes alimentaris.
p) Promoció i millora de les activitats de veterinària de salut pública, pel que fa especialment a la higiene dels aliments.
q) Control sanitari i prevenció de riscs per a la salut derivats de les substàncies susceptibles de generar dependència.
r) Recollida, difusió i control de la informació epidemiològica.
s) Promoció de la salut en l'activitat física esportiva no professional.
t) Avaluació, control i millora de la qualitat dels serveis sanitaris.
u) Qualsevol altra activitat relacionada amb el manteniment i la millora de la salut. L'exercici de les competències l), m) i n) s'ha de dur a terme sens perjudici del que preveu l'article 68 d'aquesta Llei.

Títol 3

Competències de l'Administració de la Generalitat

Article 9

Consell Executiu

Corresponen al Consell Executiu de la Generalitat, en els termes establerts a l'article 1 d'aquesta Llei, les competències següents:

a) L'aprovació del Pla de Salut de Catalunya.

b) [No vigent]

c) L'aprovació del projecte de pressupost del Servei Català de la Salut.

d) L'acord de nomenament i de cessament del Director del Servei Català de la Salut.

e) L'acord de constitució d'organismes dependents del Servei Català de la Salut.

f) L'autorització de la formació de consorcis i la creació, per part del Servei Català de la Salut, de qualssevulla altres entitats admeses en dret o la seva participació en aquestes.

g) La creació dels organismes d'investigació que consideri escaients per tal de programar, estimular, desenvolupar, coordinar, gestionar, finançar i avaluar la investigació en ciències de la salut.

h) Dictar la normativa del règim estatutari del personal de les diferents Administracions públiques de Catalunya amb competències sanitàries, d'acord amb allò que preveu la Llei 14/1986, del 25 d'abril, General de Sanitat.

i) Totes aquelles altres que li atribueix l'ordenament vigent.

Altres versions d'aquest precepte

Article 10

Departament de Sanitat i Seguretat Social

Corresponen al Departament de Sanitat i Seguretat Social, en relació amb l'ordenació sanitària que estableix aquesta Llei, les competències següents:

a) La determinació dels criteris, les directrius i les prioritats de la política de protecció de la salut i d'assistència sanitària i sòcio-sanitària.

b) La determinació dels criteris generals de la planificació sanitària i l'ordenació territorial dels recursos humans.

c) La direcció, la vigilància i la tutela del Servei Català de la Salut.

d) El control, la inspecció i l'avaluació de les activitats del Servei Català de la Salut.

e) L'elevació al Consell Executiu de la proposta del Pla de Salut de Catalunya.

f) Coordinar els programes d'investigació i recursos públics de qualsevol procedència, als efectes d'aconseguir la màxima productivitat de les inversions.

g) L'elevació al Consell Executiu de la proposta de l'estructura organitzativa del Servei Català de la Salut, i l'aprovació de l'estructura de les seves unitats inferiors.

h) L'elevació al Consell Executiu de la proposta de constitució d'organismes, la formació de consorcis i la creació, per part del Servei Català de la Salut, de qualssevulla altres entitats admeses en dret o la seva participació en aquestes.

i) La formació de l'avantprojecte de pressupost del Servei Català de la Salut, basat en la proposta acordada pel seu Consell de Direcció.

j) L'aprovació dels preus i les tarifes per la prestació i la concertació de serveis, així com la seva modificació i revisió, sens perjudici de l'autonomia de gestió dels centres sanitaris.

k) L'autorització de la creació, la modificació, el trasllat i el tancament dels centres, els serveis i els establiments sanitaris i sòcio-sanitaris, si escau, i la cura del seu registrament, catalogació i acreditament, si n'és el cas.

l) Els registres i les autoritzacions sanitaris obligatoris de qualsevol tipus d'instal·lacions, establiments, activitats, serveis o articles directament o indirectament relacionats amb l'ús o el consum humà.

m) L’acord de nomenament i de cessament dels vocals del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, en els casos i en la forma establerts per aquesta llei.

n) [No vigent]

o) L'acord de nomenament i de cessament dels membres dels Consells de Direcció de les Regions Sanitàries, així com de llurs respectius presidents i vice-presidents.

p) L'acord de nomenament i de cessament dels gerents de les Regions Sanitàries.

q) [No vigent]

r) [No vigent]

s) Totes aquelles altres que li atribueixi l'ordenament vigent.

Altres versions d'aquest precepte

Article 10 bis

El Consell de Salut de Catalunya i els consells de participació territorial de salut

1. La participació de la societat civil en el sistema sanitari públic de Catalunya s’articula mitjançant el Consell de Salut de Catalunya i els consells de participació territorial de salut, que es creen com a òrgans col·legiats de participació adscrits al Departament de Salut.

2. Corresponen al Consell de Salut de Catalunya les funcions següents:

a) Assessorar el Departament de Salut i els ens que en depenen en tots els assumptes relacionats amb l’atenció sanitària, l’atenció sociosanitària i la protecció de la salut, i formular-los propostes relatives a aquests àmbits.

b) Vetllar perquè les actuacions de tots els serveis, centres i establiments sanitaris que satisfacin necessitats del sistema sanitari públic català s’adeqüin a la normativa sanitària corresponent i es desenvolupin d’acord amb les necessitats socials i amb les possibilitats econòmiques del sector públic.v c) Informar sobre l’avantprojecte del Pla de salut de Catalunya, abans que s’aprovi.

d) Conèixer anualment l’escenari pressupostari del Departament de Salut, prèviament a l’aprovació de l’avantprojecte de pressupost.

e) Conèixer la memòria anual del Servei Català de la Salut i informar sobre aquesta, abans que s’aprovi.

f) Conèixer i orientar l’actuació dels consells de participació territorial de salut i, si escau, d’altres fórmules de participació de la societat civil en el sistema sanitari públic.

g) Realitzar qualssevol altres tasques que li siguin atribuïdes per llei o per reglament.

3. El Consell de Salut de Catalunya i els consells de participació territorial de salut poden crear les comissions específiques i els grups de treball que considerin necessaris, de caràcter temporal o permanent, amb vista al desenvolupament adequat de llurs funcions.

4. Els consells de participació territorial de salut, amb caràcter general, han de coincidir amb l’àmbit territorial de les regions sanitàries. No obstant això, i sempre motivadament, poden tenir un àmbit territorial inferior, que ha de coincidir amb els sectors sanitaris o altres demarcacions funcionals en l’àmbit de les regions sanitàries.

5. Corresponen als consells de participació territorial de salut que tinguin com a àmbit una regió sanitària, les funcions següents, dins llur àmbit territorial:

a) Assessorar i formular propostes relatives als assumptes relacionats amb la protecció de la salut i l’atenció sanitària als òrgans territorials del Departament de Salut i dels ens que en depenen.
b) Verificar que les actuacions dels òrgans territorials del Departament de Salut i dels ens que en depenen s’adeqüen a la normativa sanitària i es desenvolupen d’acord amb les necessitats socials i les possibilitats econòmiques del sector públic.
c) Promoure la participació de la comunitat en els centres i els establiments sanitaris.
d) Conèixer l’avantprojecte del pla de salut de la regió i informar sobre l’avantprojecte, abans que s’aprovi.
e) Conèixer la memòria de la regió sanitària i informar sobre aquesta memòria, abans que s’aprovi.
f) Conèixer l’escenari pressupostari anual corresponent a la regió sanitària.

5 bis. Les funcions dels consells de participació territorial de salut que tinguin un àmbit territorial inferior a la regió sanitària s'han d'establir per reglament, en funció de la demarcació amb què es creïn d'acord amb l'apartat 4. En el cas que substitueixin, com a estructura de participació, els consells de participació territorial de salut de les regions sanitàries, els corresponen, com a mínim, les funcions que estableix l'apartat 5.

6. S'ha de regular per reglament el règim de funcionament i la composició del Consell de Salut de Catalunya i dels consells de participació territorial de salut.

La regulació de la composició del Consell de Salut de Catalunya i dels consells de participació territorial de salut ha de garantir que hi tinguin representació les entitats locals, els usuaris dels serveis sanitaris, els proveïdors de serveis sanitaris, els sindicats, les organitzacions empresarials, les corporacions professionals, les entitats veïnals, i també les associacions de pacients i familiars rellevants en el territori i altres entitats vinculades a aspectes de salut en el territori.

Atesa la singularitat organitzativa de l'Administració sanitària a la ciutat de Barcelona, mitjançant el Consorci Sanitari de Barcelona, i atès el règim jurídic especial de l'Ajuntament de Barcelona, que emana de la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, el Govern pot establir, per reglament, un règim especial en el règim de funcionament i la composició dels consells de participació territorial de salut corresponents als sectors sanitaris o altres demarcacions funcionals en l'àmbit territorial de la ciutat de Barcelona.

Altres versions d'aquest precepte

Article 11

Departament d'Economia i Finances
Corresponen al Departament d'Economia i Finances, en relació amb el Servei Català de la Salut, les competències següents:
a) Proposar al Consell Executiu l'avantprojecte de pressupost del Servei Català de la Salut, que li ha d'ésser presentat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social, als efectes de la seva aprovació i inclusió en el projecte de pressupost de la Generalitat.
b) Conèixer aquells actes de control, inspecció i avaluació de la gestió del Servei Català de la Salut que tinguin contingut econòmic.
c) Informar, amb caràcter previ, sobre les actuacions que impliquin compromisos de despeses amb càrrec als pressupostos d'exercicis futurs.

Títol 4

Estructura i ordenació del Servei Català de la Salut

Capítol 1

Estructura i organització centrals

Article 12

Òrgans de direcció i de gestió

El Servei Català de la Salut s'estructura en els òrgans centrals de direcció i de gestió següents:

a) El Consell de Direcció.

b) El Director.

c) Les unitats que s’estableixin per acord del Consell de Direcció.

Altres versions d'aquest precepte

Secció 1

El Consell de Direcció

Article 13

Composició
-1 El Consell de Direcció, òrgan superior de govern i direcció del Servei Català de la Salut, és format per:
a) El conseller o consellera del departament competent en matèria de salut, que n'és el president o presidenta i, com a tal, en té la representació institucional.
b) El secretari o secretària general del departament competent en matèria de salut, que n'és el vicepresident primer o vicepresidenta primera.
c) El director o directora del Servei Català de la Salut, que n'és el vicepresident segon o vicepresidenta segona.
d) Vint-i-nou vocals, amb la distribució següent:

1r. Un vocal o una vocal en representació del departament competent en matèria d'economia.
2n. Sis vocals en representació del departament competent en matèria de salut.
3r. Els presidents dels consells de direcció de les regions sanitàries.
4t. El conseller o consellera· competent en matèria de salut del Consell General d'Aran.
5è. Dos vocals en representació dels consells comarcals.
6è. Dos vocals en representació dels ajuntaments.
7è. Tres vocals en representació de les organitzacions sindicals més representatives de Catalunya.
8è. Tres vocals en representació de les organitzacions empresarials més representatives del sector sanitari de cobertura pública a Catalunya.
9è. Dos vocals en representació de les corporacions professionals sanitàries de Catalunya.
10è. Dos vocals en representació de les associacions de consumidors, usuaris i malalts.

Els vocals del Consell de Direcció són nomenats i separats del càrrec pel conseller o consellera competent en matèria de salut, a proposta de cada una de les representacions que el componen. Els vocals que representen els consells comarcals i els ajuntaments han d'ésser designats, a parts iguals, per les entitats associatives d'ens locals de Catalunya.
El nomenament dels vocals del Consell de Direcció es fa per un període màxim de quatre anys, sens perjudici que els vocals puguin ésser reelegits successivament, sempre que gaudeixin de la representació requerida.

-2 Les vacants que es produeixin s'han de cobrir en la forma i la proporció previstes en l'apartat anterior.
-3 La condició de membre del Consell de Direcció és incompatible amb qualsevol vinculació amb empreses o entitats relacionades amb el subministrament o la dotació de material sanitari, de productes farmacèutics, i d'altres relacionats amb la sanitat, així com amb tot tipus de prestació de serveis o de relació laboral en actiu en centres, establiments o empreses que presten serveis en règim de concert o conveni amb el Servei Català de la Salut, o mitjançant qualsevol altra fórmula de gestió indirecta de les previstes a l'article 7, apartat 2.
Altres versions d'aquest precepte

Article 14

Funcions

-1 Corresponen al Consell de Direcció les funcions següents:

a) Fixar els criteris d'actuació del Servei Català de la Salut, d'acord amb les directrius del Departament de Sanitat i Seguretat Social i del Consell Executiu, en el marc de la política sanitària de la Generalitat, i establir els criteris generals de coordinació de tot el dispositiu sanitari públic i de cobertura pública, especialment pel que fa a les activitats que portin a terme les Regions Sanitàries.

b) Elaborar l'avantprojecte del Pla de Salut de Catalunya.

c) Aprovar les propostes generals en matèria d'ordenació i planificació sanitàries, sòcio-sanitàries i de salut pública, d'acord amb les previsions del Pla de Salut de Catalunya.

d) Aprovar les propostes de programes d'actuació i d'inversions generals del Servei Català de la Salut.

e) Aprovar la proposta de l'avantprojecte de pressupost d'ingressos i despeses anuals del Servei Català de la Salut i elevar-la al Departament de Sanitat i Seguretat Social perquè la incorpori a l'avantprojecte general d'aquest i hi doni el tràmit establert en la Llei de Finances Públiques de Catalunya.

f) Aprovar l'estat de comptes i els documents relatius a la gestió econòmica i comptable del Servei Català de la Salut i elevar-los al Departament de Sanitat i Seguretat Social.

g) Fixar els criteris generals, i establir i actualitzar els acords, els convenis i els concerts per a la prestació dels serveis, tenint en compte, amb caràcter previ, la utilització òptima dels recursos sanitaris públics.

h) Aprovar els plans de salut de les diferents Regions i Sectors Sanitaris, d'acord amb les normes, les directrius i els programes del Consell Executiu i del Pla de Salut de Catalunya.

i) Acordar l'establiment de fórmules de gestió integrada o compartida amb entitats públiques o privades.

j) Establir les directrius generals i els criteris d'actuació a què es refereix l'article 7, apartat 1, epígraf f), i planificar amb criteris de racionalització els recursos sanitaris a Catalunya d'acord amb les directrius del Consell Executiu, així com les mesures necessàries per a la millor prestació dels serveis que gestioni.

k) Proposar al Departament de Sanitat i Seguretat Social els preus i les tarifes per la prestació i la concertació de serveis, així com llur modificació i revisió.

l) Proposar al Departament de Sanitat i Seguretat Social, als efectes de la seva elevació al Consell Executiu de la Generalitat, la constitució d'organismes, la formació de consorcis i la creació, per part del Servei Català de la Salut, de qualsevulla altres entitats admeses en dret o la seva participació en aquestes.

m) Aprovar les propostes de normativa en les matèries sotmeses a l'àmbit de competència del Servei Català de la Salut, i elevar-les al Departament de Sanitat i Seguretat Social a l'objecte de la seva tramitació.

m bis) Aprovar l’estructura en unitats del Servei Català de la Salut.

n) Elevar al Departament de Sanitat i Seguretat Social la relació de llocs de treball del Servei Català de la Salut.

o) [No vigent]

p) Aprovar, si escau, la Memòria anual del Servei Català de la Salut.

q) Acordar la delegació de funcions a què fa referència l'article 22, apartat 3.

r) Autoritzar la delegació de funcions prevista en l'article 17.

s) Aprovar el reglament-marc de funcionament intern dels Consells de Direcció de les Regions Sanitàries.

t) Qualssevulla altres no assignades als restants òrgans del Servei Català de la Salut que li puguin correspondre per llei o per reglament.

-2 Els acords s'han d'adoptar per majoria simple, excepte aquells a què es refereixen els epígrafs a) i e) de l'apartat anterior, que s'han de prendre per majoria de dos terços dels membres del Consell de Direcció. Malgrat això, pel que fa a l'apartat a), és suficient la majoria absoluta si, transcorregut un mes, no s'assoleix la majoria qualificada de dos terços. Pel que fa a l'apartat e), en el cas que no s'aconsegueixi acord per majoria de dos terços, la proposta de l'avantprojecte de pressupost és remesa igualment al Departament de Sanitat i Seguretat Social perquè, dins del termini legal, pugui seguir el curs que correspongui, fent constar com a annex el sentit del vot de cada un dels membres del Consell de Direcció.

Altres versions d'aquest precepte

Article 15

Règim de funcionament
-1 El Consell de Direcció s'ha de reunir en sessió ordinària almenys un cop cada dos mesos, i, també, en cas d'urgència a criteri del President o quan ho sol·licitin un mínim de cinc membres, per tal de decidir sobre les qüestions que aquests sol·licitin. Des de la sol·licitud fins a la reunió no pot transcórrer un termini superior a quinze dies.
-2 La convocatòria, que correspon al President, s'ha de fer per escrit, amb antelació suficient o dins del termini establert a l'apartat anterior, i d'acord amb un ordre del dia que reculli els punts a tractar en cada sessió, que és elaborat pel Secretari, amb el vist-i-plau del President. Per a la inclusió d'un nou punt en l'ordre del dia cal que el Consell accepti tractar-lo per majoria absoluta.
-3 El Consell de Direcció ha d'aprovar el seu reglament de funcionament intern, que s'ha d'ajustar al que preveu aquesta Llei i les normes que la desenvolupin.

Secció 2

El Director

Article 16

Naturalesa
-1 El Director assumeix la direcció i la gestió del Servei Català de la Salut, així com la representació plena del Consell de Direcció de l'ens en relació amb l'execució dels acords adoptats per aquest, sens perjudici del que preveu l'article 28. El seu nomenament i el seu cessament s'han d'acordar pel Consell Executiu de la Generalitat, a proposta del Conseller de Sanitat i Seguretat Social.
-2 El càrrec de Director es desenvolupa en règim de dedicació exclusiva i, al seu titular, li són aplicables les mateixes causes específiques d'incompatibilitat que preveu l'article 13, apartat 3.

Article 17

Funcions
-1 Corresponen al Director les funcions següents:
a) Complir i fer complir les disposicions que regulen l'actuació del Servei Català de la Salut i els acords adoptats pel Consell de Direcció en les matèries que són de la seva competència.
b) Sotmetre a l'aprovació del Consell de Direcció les propostes generals d'ordenació i planificació sanitàries, sòcio-sanitàries i de salut pública; els projectes relatius a programes d'actuació i d'inversions generals; la proposta de l'avantprojecte de pressupost, l'estat de comptes i els documents relatius a la gestió econòmica i comptable; els criteris generals i l'establiment i l'actualització d'acords, convenis i concerts per a la prestació dels serveis; l'establiment de fórmules de gestió integrada o compartida amb entitats públiques i privades, especialment sense afany de lucre; les directrius generals i els criteris d'actuació vinculants quant als centres, els serveis i els establiments adscrits funcionalment al Servei Català de la Salut, pel que fa a la seva coordinació amb el dispositiu sanitari públic, i la Memòria anual del Servei.
c) Elevar al Consell de Direcció propostes relatives a la fixació dels preus i les tarifes per la prestació i la concertació de serveis, la constitució d'organismes, la formació de consorcis i la creació, per part del Servei Català de la Salut, de qualssevulla altres entitats admeses en dret o la seva participació en aquestes, i la normativa en les matèries sotmeses a l'àmbit de competència d'aquest ens, als efectes de la seva ulterior tramitació, si escau.
d) Impulsar, coordinar, inspeccionar i avaluar els òrgans del Servei Català de la Salut, sens perjudici de les facultats del Departament de Sanitat i Seguretat Social en aquestes matèries.
e) Dictar les instruccions i les circulars relatives al funcionament i l'organització interns del Servei Català de la Salut, sens perjudici de les facultats del Consell de Direcció.
f) Actuar com a òrgan de contractació del Servei Català de la Salut.
g) Autoritzar les despeses i proposar els pagaments del Servei Català de la Salut.
h) Assumir la direcció del personal del Servei Català de la Salut.
i) Elevar al Consell de Direcció les propostes relatives a la relació de llocs de treball del Servei Català de la Salut.
j) Tenir la representació legal del Servei Català de la Salut en tot tipus d'actuacions, salvant allò que disposa l'article 61.
-2 El Director pot delegar en els gerents de les Regions Sanitàries funcions específiques pel que fa a llur respectiu àmbit d'actuació, amb l'autorització prèvia del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut.

Secció 3

El Consell Català de la Salut
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 18

Composició
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 19

Funcions
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 20

Règim d'organització i funcionament
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Capítol 2

De la Regió Sanitària

Article 21

Naturalesa
-1 El Servei Català de la Salut s'ordena en demarcacions territorials denominades Regions Sanitàries, que equivalen a les Àrees de Salut previstes en la Llei General de Sanitat, les quals es delimiten atenent factors geogràfics sòcio-econòmics, demogràfics, laborals, epidemiològics, culturals, climàtics, de vies i mitjans de comunicació homogenis, així com d'instal·lacions sanitàries existents, tot tenint en compte l'ordenació territorial de Catalunya. Les Regions Sanitàries han de comptar amb una dotació de recursos sanitaris d'atenció primària integral de la salut i d'atenció especialitzada i hospitalària suficient i adequada per a atendre les necessitats de la població compresa dins llur territori respectiu, sens perjudici de l'existència de centres, serveis i establiments sanitaris públics o de cobertura pública que, per raó del seu alt nivell d'especialització, tinguin assignat un àmbit d'influència supraregional.
-2 Les Regions Sanitàries constitueixen òrgans desconcentrats de gestió del sistema sanitari públic de Catalunya i els correspon el desenvolupament de les funcions atribuïdes com a pròpies o que els siguin delegades pels òrgans centrals del Servei Català de la Salut.

Article 22

Funcions
-1 D'acord amb els criteris generals establerts pel Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, les Regions Sanitàries han de desenvolupar, dins el seu específic àmbit territorial d'actuació, les funcions pròpies següents:
a) La distribució dels recursos econòmics afectes al finançament dels serveis i les prestacions que configuren el sistema sanitari públic i de cobertura pública.
b) La gestió i l'administració dels centres, els serveis i els establiments sanitaris i sòcio-sanitaris integrats en el Servei Català de la Salut, i dels serveis administratius que conformen la seva estructura.
c) La gestió i l'execució de les actuacions i els programes institucionals en matèria de promoció i protecció de la salut, prevenció de la malaltia, assistència sanitària i sòcio-sanitària, i rehabilitació, d'acord amb el Pla de Salut de la Regió.
d) La gestió dels serveis i les prestacions del sistema sanitari públic de Catalunya.
e) La gestió dels acords, els convenis i els concerts subscrits per a la prestació dels serveis.
f) El control de l'aplicació de les directrius generals i els criteris d'actuació a què es refereix l'article 7, apartat 1, epígraf f).
-2 Per a l'exercici de les funcions a què es refereixen els epígrafs b), c) i d) de l'apartat anterior, hom pot utilitzar qualsevol de les fórmules previstes en l'article 7, apartat 2 d'aquesta Llei.
-3 A més de les funcions pròpies que els encomanen, les Regions Sanitàries han de desenvolupar les funcions en matèria d'ordenació, planificació, programació i avaluació sanitàries, sòcio-sanitàries i de salut pública, i d'establiment i actualització d'acords, convenis i concerts per a la prestació dels serveis que, en relació amb llur respectiu àmbit territorial, els siguin delegades específicament pel Consell de Direcció del Servei Català de la Salut.
-4 Les activitats que portin a terme les Regions Sanitàries a l'empara del previst en els apartats anteriors han d'ésser degudament coordinades pel Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, el qual ha d'adoptar en cada moment les mesures que consideri més oportunes a aquest efecte, en l'àmbit de les seves pròpies competències.

Article 23

Objectius
En el marc de les finalitats atribuïdes al Servei Català de la Salut, les Regions Sanitàries han de tenir especial cura d'assolir:
a) Una organització sanitària eficient i propera a l'usuari.
b) La participació efectiva de la comunitat en les actuacions i els programes sanitaris.
c) Una organització integrada dels serveis de promoció i protecció de la salut, prevenció de la malaltia i atenció primària en l'àmbit comunitari.
d) La potenciació del treball en equip en el marc de l'atenció primària de salut.
e) La continuïtat adequada entre l'atenció primària i l'atenció especialitzada i hospitalària.
f) La correlació adequada entre els serveis sanitaris, sòcio-sanitaris i socials.
g) La coordinació òptima de les actuacions de la Regió Sanitària amb les funcions de control sanitari pròpies dels Ajuntaments.
h) L'apropament i l'accessibilitat dels serveis a tota la població.

Article 24

Estructura
La Regió Sanitària s'estructura en els òrgans següents:
1.1 De direcció i gestió:
a) El Consell de Direcció.
b) El Gerent.
c) Els òrgans o organismes i els serveis i les unitats que s'estableixin per reglament.
1.2 [No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Secció 1

El Consell de Direcció de la Regió Sanitària

Article 25

Composició
-1 El Consell de Direcció, òrgan superior de govern de la Regió Sanitària, és format per:
a) Sis representants del Departament de Sanitat i Seguretat Social.
b) Dos representants dels Consells Comarcals del territori de la Regió corresponent.
c) Dos representants dels Ajuntaments del territori de la Regió corresponent.
-2 Els membres del Consell de Direcció de la Regió Sanitària són nomenats i separats del càrrec pel conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social, a proposta de cada una de les representacions que el componen. En el cas dels representants dels consells comarcals i els ajuntaments, la proposta ha d'ésser efectuada per les entitats associatives d'ens locals de Catalunya. El nomenament es fa per un període màxim de quatre anys, sens perjudici que els interessats puguin ésser reelegits successivament, sempre que gaudeixin de la representació requerida.
-3 [No vigent]
-4 El President del Consell, que té la representació institucional del Servei Català de la Salut en l'àmbit territorial de la Regió Sanitària, és nomenat pel Conseller de Sanitat i Seguretat Social d'entre els representants del Departament que en formen part.
-5 El Vice-president és nomenat pel Conseller de Sanitat i Seguretat Social, a proposta i d'entre els representants de les Corporacions Locals.
-6 Pel que fa als membres del Consell de Direcció de la Regió Sanitària, regeixen les mateixes causes d'incompatibilitat que estableix l'article 13, apartat 3.
-7 A les sessions del Consell de Direcció assisteixen, amb veu però sense vot, el Gerent de la Regió Sanitària i, així mateix, un tècnic superior de la Regió escollit pel President, que actua com a Secretari.
Altres versions d'aquest precepte

Article 26

Funcions
-1 Correspon al Consell de Direcció de la Regió Sanitària el desenvolupament de les funcions següents:
a) Formular programes d'actuació de la Regió Sanitària, d'acord amb les directrius establertes pel Consell de Direcció del Servei Català de la Salut.
b) Formular l'avantprojecte del Pla de Salut de la Regió Sanitària.
c) Formular el projecte del Pla d'inversions de la Regió Sanitària.
d) Aprovar la proposta de l'avantprojecte de pressupost d'ingressos i despeses anuals de la Regió Sanitària i elevar-la al Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, per mitjà del Director, als efectes de la seva tramitació.
e) Aprovar i elevar al Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, per mitjà del Director, l'estat de comptes i els documents relatius a la gestió econòmica i comptable de la Regió Sanitària.
f) Proposar al Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, per mitjà del seu Director, l'establiment i l'actualització d'acords, convenis i concerts per a la prestació dels serveis, sens perjudici d'allò que preveu l'epígraf k), i l'establiment de fórmules de gestió integrada o compartida amb entitats públiques o privades.
g) Elevar propostes al Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, a través del seu Director, quant a la constitució d'organismes, la formació de consorcis i la creació, per part del Servei Català de la Salut, de qualsevulla altres entitats admeses en dret o la seva participació en aquestes, d'acord amb allò que preveu l'article 7, apartat 2.
h) Elevar al Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, per mitjà del Director, propostes relatives a la relació de llocs de treball de la Regió Sanitària, als efectes de la seva ulterior tramitació.
i) Aprovar, si escau, la Memòria anual de la Regió Sanitària.
j) Proposar al Departament de Sanitat i Seguretat Social el representant de la Regió Sanitària en el Consell de Direcció del Servei Català de la Salut.
k) Aquelles funcions que en matèria d'ordenació, planificació, programació i avaluació sanitàries, sòcio-sanitàries i de salut pública, i d'establiment i actualització d'acords, convenis i concerts per a la prestació dels serveis li siguin delegades específicament pel Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, d'acord amb allò que preveu l'article 22, apartat 3, i qualsevulla altres no atribuïdes de manera expressa als restants òrgans de la Regió Sanitària que li puguin correspondre per llei o per reglament.
-2 Els acords s'han d'adoptar per majoria absoluta, excepte aquells a què es refereix l'epígraf b) de l'apartat anterior, que s'han de prendre per majoria de dos terços dels membres del Consell de Direcció. Malgrat això, és suficient la majoria absoluta si, transcorregut un mes des de la sessió en què no s'assoleix la majoria de dos terços, no s'arribés a un acord per majoria qualificada.

Article 27

Règim de funcionament
-1 El Consell de Direcció s'ha de reunir, com a mínim, un cop cada dos mesos, i, també, en cas d'urgència a judici del President o quan ho sol·licitin el quaranta per cent dels seus components.
-2 Per a la convocatòria i la fixació de l'ordre del dia s'han de seguir les normes establertes per l'article 15, apartat 2.
-3 El Consell de Direcció de la Regió Sanitària ha d'aprovar les seves normes de règim interior amb subjecció al reglament-marc que ha d'establir el Consell de Direcció del Servei Català de la Salut.

Secció 2

El Gerent de la Regió Sanitària

Article 28

Naturalesa
-1 El Gerent assumeix la direcció i la gestió de la respectiva regió sanitària, així com la representació plena del seu consell de direcció en relació amb l'execució dels acords que aquest adopti. El seu nomenament i cessament correspon al titular del departament competent en matèria de salut.
-2 El càrrec de Gerent es desenvolupa en règim de dedicació exclusiva i, al seu titular, li són aplicables les mateixes causes específiques d'incompatibilitat que preveu l'article 13, apartat 3.
Altres versions d'aquest precepte

Article 29

Funcions
-1 Correspon al Gerent l'exercici de les funcions següents:
a) Complir i fer complir les disposicions que regulen l'actuació del Servei Català de la Salut en el marc de la Regió Sanitària, i els acords adoptats pel Consell de Direcció de la Regió en les matèries que són de la seva competència.
b) Gestionar els acords, els convenis i els concerts subscrits per a la prestació dels serveis.
c) Controlar l'aplicació de les directrius generals i els criteris d'actuació a què es refereix l'article 7, apartat 1, epígraf f), i donar compte de llur incompliment al Director del Servei Català de la Salut.
d) Sotmetre a l'aprovació del Consell de Direcció de la Regió Sanitària els projectes relatius als programes d'actuació i d'inversions, la proposta de l'avantprojecte de pressupost, l'estat de comptes i els documents relatius a la gestió econòmica i comptable, i la Memòria anual de la Regió.
e) Així mateix, pot elevar propostes al Consell de Direcció de la Regió Sanitària en relació amb l'establiment i l'actualització d'acords, convenis i concerts per a la prestació de serveis, l'establiment de fórmules de gestió integrada o compartida amb entitats públiques o privades, la creació d'organismes, la formació de consorcis i la creació, per part del Servei Català de la Salut, de qualsevulla altres entitats admeses en dret o la seva participació en aquestes.
f) Impulsar, coordinar, inspeccionar i avaluar els serveis i les unitats de la Regió Sanitària, sens perjudici de les facultats dels òrgans centrals del Servei Català de la Salut i del Departament de Sanitat i Seguretat Social.
g) Dictar les instruccions i les circulars internes relatives al funcionament i l'organització de la Regió Sanitària, sens perjudici de les facultats dels òrgans centrals del Servei Català de la Salut i del Consell de Direcció de la Regió.
h) Autoritzar les despeses i proposar els pagaments de la Regió Sanitària.
i) Gestionar el personal adscrit a la Regió Sanitària, elaborar les propostes relatives a la relació de llocs de treball i elevar-les al Consell de Direcció per a la seva ulterior tramitació.
j) Aquelles funcions que li siguin delegades expressament pel Director del Servei Català de la Salut, d'acord amb allò que disposa l'article 17.2.

Secció 3

El Consell de Salut
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 30

Composició
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 31

Funcions
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 32

Règim i funcionament
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Capítol 3

Ordenació sanitària territorial

Secció 1

El Sector Sanitari

Article 33

Naturalesa i funcions
-1 La Regió Sanitària s'ordena en subunitats territorials integrades, que són conformades per un conjunt d'Àrees Bàsiques de Salut, i compten amb una estructura desconcentrada de direcció, gestió i participació comunitària, denominades Sectors Sanitaris.
-2 En l'àmbit del Sector Sanitari es desenvolupen i es coordinen les activitats de prevenció de la malaltia, promoció de la salut i salut pública, l'assistència sanitària i sòcio-sanitària en el seu nivell d'atenció primària, i les especialitats mèdiques de suport i referència d'aquesta. Així mateix, cada Sector té assignat un hospital de referència d'entre els inclosos dins la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública, a fi de garantir l'adequada atenció hospitalària de la població compresa en el seu territori.
-3 La Regió Sanitària, per mitjà de l'estructura de direcció i gestió del Sector Sanitari, gestiona directament els Equips d'Atenció Primària de les Àrees Bàsiques de Salut corresponents, i els serveis jerarquitzats d'especialitats mèdiques de suport i referència d'aquells, sens perjudici d'allò que preveu l'article 7, apartat 2, i coordina les activitats de prevenció de la malaltia, promoció de la salut i salut pública, i també els recursos sanitaris, hospitalaris i extrahospitalaris, i sòcio-sanitaris públics i de cobertura pública, situats en l'àmbit territorial específic del Sector.

Article 34

El Consell de Direcció
-1 El consell de direcció, òrgan de govern del sector sanitari, és format pel nombre de representants del departament competent en matèria de salut i el nombre de representants dels ajuntaments i dels consells comarcals del territori del sector corresponent que determini en cada cas, per mitjà d'una ordre, el conseller o consellera del dit departament, amb consulta prèvia als ens locals del sector sanitari, atenent les característiques geogràfiques, socioeconòmiques, demogràfiques, laborals, epidemiològiques, culturals, climàtiques, de vies i mitjans de comunicació, i de dotació de recursos sanitaris de l'àmbit del sector corresponent. La presidència del consell de direcció correspon a qui designi el conseller o consellera del departament competent en matèria de salut d'entre els representants d'aquest departament en el consell de direcció. La representació del departament competent en matèria de salut, incloent-hi la presidència, ha d'ésser del 60%, i la representació dels ajuntaments i dels consells comarcals del territori del sector corresponent ha d'ésser del 40%. Es poden establir mecanismes de vot ponderat, que han de respectar els percentatges assenyalats.
-2 El director o directora del sector sanitari assisteix al consell de direcció amb veu però sense vot, si no n'és membre. Si n'és membre, hi assisteix amb veu i vot.
-3 Els membres del Consell de Direcció del Sector Sanitari són nomenats i separats del càrrec pel conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social, a proposta de cada una de les representacions que el componen. En el cas dels representants de les corporacions locals, la proposta ha d’ésser efectuada per les entitats associatives d’ens locals de Catalunya. El nomenament es fa per un període màxim de quatre anys, sens perjudici que els interessats puguin ésser reelegits successivament, sempre que gaudeixin de la representació requerida.
-4 [No vigent]
-5 Pel que fa als membres del Consell de Direcció del Sector Sanitari, regeixen les mateixes causes d'incompatibilitat que contempla l'article 13, apartat 3.
Altres versions d'aquest precepte

Article 35

Funcions
-1 Correspon al Consell de Direcció del Sector Sanitari el desenvolupament de les funcions següents:
a) Elaborar el Pla de Salut en l'àmbit territorial del sector.
b) Analitzar els objectius del Sector i fer-ne el seguiment, adaptant els programes d'actuació sòcio-sanitària als esmentats objectius.
c) Conèixer l’escenari pressupostari corresponent a la regió sanitària a la qual pertany.
d) Aprovar la Memòria anual del Sector.
e) Avaluar de forma continuada la qualitat de l'assistència prestada pels centres, els serveis i els establiments adscrits al Sector i establir les mesures oportunes per tal de millorar-ne el funcionament.
f) Estudiar i establir les mesures adequades per tal de millorar l'organització i el funcionament intern de les diferents unitats que conformen el Sector Sanitari.
g) Definir la política de personal del Sector, d'acord amb les directrius establertes pels òrgans competents del Servei Català de la Salut.
-2 Els acords del Consell de Direcció s'han d'adoptar per majoria absoluta dels membres que el componen.
Altres versions d'aquest precepte

Article 36

Règim de funcionament
-1 El Consell de Direcció s'ha de reunir, com a mínim, un cop cada dos mesos i, també, en cas d'urgència a judici del President, o quan ho sol·licitin dos dels seus membres.
-2 Per a la convocatòria i la fixació de l'ordre del dia s'han de seguir les normes establertes per l'article 15, apartat 2.
-3 El Consell de Direcció del Sector Sanitari ha d'aprovar el seu reglament de funcionament intern amb subjecció al reglament-marc que ha d'establir el Consell de Direcció del Servei Català de la Salut.

Article 37

El Director del Sector
-1 El Director del Sector és la màxima autoritat del Sector Sanitari, i depèn jeràrquicament i funcionalment del Gerent de la Regió Sanitària.
-2 Són funcions del Director del Sector:
a) Assumir la representació del Sector Sanitari.
b) Promoure la consecució dels objectius assignats al Sector Sanitari, amb plena responsabilitat sobre la programació, la gestió, la direcció i l'avaluació de les activitats del Sector.
c) Gestionar i coordinar els centres, els serveis, els establiments i els recursos adscrits al Sector.
d) Elaborar periòdicament els informes oportuns sobre l'activitat del Sector Sanitari.
e) Donar compte de la seva gestió als òrgans competents del Servei Català de la Salut, com també de totes aquelles qüestions que, en relació amb aquesta, li siguin sol·licitades.
f) Presentar la memòria anual del Sector al Consell de Direcció i l’escenari pressupostari anual de la regió sanitària a la qual pertany.
-3 Per al compliment de les seves funcions, el director o directora del sector sanitari disposa de les unitats funcionals que, per mitjà d'una ordre, determini el conseller o consellera del departament competent en matèria de salut, que ha de consultar prèviament el consell de direcció del sector sanitari.
-4 Al davant de cadascuna d'aquestes unitats hi ha un director, que n'és el responsable.
Altres versions d'aquest precepte

Article 38

El consell de salut del sector sanitari
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 39

Composició
[No vigent].
Altres versions d'aquest precepte

Article 40

Règim de funcionament
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Secció 2

L'Àrea Bàsica de Salut

Article 41

Naturalesa i funcions
-1 L'Àrea Bàsica de Salut és la unitat territorial elemental on es presta l'atenció primària de salut d'accés directe de la població, i que constitueix l'eix vertebrador del sistema sanitari en l'àmbit de la qual desenvolupa les seves activitats l'Equip d'Atenció Primària.
-2 L'Equip d'Atenció Primària és el conjunt de professionals sanitaris i no sanitaris, amb actuació en l'Àrea Bàsica de Salut, que desenvolupa de manera integrada, mitjançant el treball en equip, actuacions relatives a la salut pública i la promoció, la prevenció, la curació i la rehabilitació de la salut individual i col·lectiva de la població de l'Àrea Bàsica. Aquestes activitats es realitzen principalment en el marc d'una estructura física i funcional denominada Centre d'Atenció Primària. Integren l'Equip d'Atenció Primària:
a) Personal sanitari.
a.1.) Personal mèdic:
Metges generals d'atenció primària. Pediatres-puericultors d'atenció primària. Odontòlegs-estomatòlegs d'atenció primària.
a.2.) Personal auxiliar sanitari:
Ajudants tècnics sanitaris/diplomats en infermeria d'atenció primària. Auxiliars de clínica d'atenció primària.
a.3.) Assistents socials d'atenció primària.
a.4.) Aquells professionals sanitaris o vinculats a la sanitat que es determinin en funció de les necessitats assistencials de l'àrea.
b) Personal no sanitari.
c) Els funcionaris sanitaris locals dels cossos de metges i de practicants titulars, que s'han d'incorporar a l'Equip d'Atenció Primària en els termes que preveu la normativa vigent.
-3 Per a desenvolupar una millor atenció integral s'ha de promoure que els Equips d'Atenció Primària es coordinin amb els recursos socials de les Administracions locals existents.

Article 42

Delimitació i coordinació
-1 Les Àrees Bàsiques de Salut es delimiten atenent factors geogràfics, demogràfics, socials, epidemiològics i de vies de comunicació homogenis, i compten, com a mínim, amb un Centre d'Atenció Primària.
-2 En l'àmbit de cada Àrea Bàsica de Salut s'han de coordinar tots els serveis sanitaris i sòcio-sanitaris d'atenció primària de titularitat pública o privada per tal d'assolir una homogeneïtat d'objectius i un màxim aprofitament de recursos.
-3 Les Àrees Bàsiques de Salut integrades en un mateix Sector Sanitari s'han de coordinar entre elles amb la finalitat d'aconseguir els objectius funcionals i assistencials adequats i, així mateix, amb els serveis jerarquitzats d'especialitats del Sector i els hospitals que aquest tingui assignats.

Capítol 4

Ordenació funcional hospitalària: la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública
Altres versions d'aquest precepte

Article 43

Composició

1. Amb l’objectiu d’assolir una ordenació òptima dels serveis sanitaris de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut que permeti l’homogeneïtzació adequada de les prestacions i la utilització correcta dels recursos humans i materials, els centres, serveis i establiments sanitaris integrats en el Servei Català de la Salut, i també la resta de centres, serveis i establiments sanitaris que satisfan regularment necessitats del sistema sanitari públic de Catalunya, constitueixen el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat), com a instrument adreçat a la prestació de l’assistència sanitària pública.

2. El Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya és constituït per:

a) La xarxa de centres d’internament d’utilització pública de Catalunya.

b) La xarxa de centres i serveis sanitaris d’àmbit comunitari d’utilització pública de Catalunya.

c) La xarxa de serveis de transport sanitari d’utilització pública de Catalunya.

3. El Servei Català de la Salut, només amb caràcter excepcional i per una durada limitada, pot establir contractes o convenis amb els titulars de centres i establiments sanitaris que no pertanyin al Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya, en els supòsits en què els centres i establiments sanitaris del Sistema no siguin suficients.

Altres versions d'aquest precepte

Article 44

Requisits, procediment per a la inclusió i l’exclusió, nivells i àrea d’influència

1. S’han de fixar per reglament els requisits, les condicions i el procediment per a la inclusió i l’exclusió dels centres, serveis i establiments sanitaris en les corresponents xarxes del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya. Així mateix, en funció de les diferents xarxes, si escau, s’han d’establir per reglament els criteris d’acreditació o els estàndards de qualitat.

2. El Servei Català de la Salut, d’acord amb les previsions del Pla de salut de Catalunya, ha d’establir l’àrea d’influència territorial o funcional que correspon a cada un dels centres, serveis i establiments sanitaris inclosos en les corresponents xarxes del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya, que, llevat d’excepcions motivades, s’ha d’ajustar a l’ordenació territorial establerta per aquesta llei.

3. S’han de fixar per reglament els criteris per a garantir el nivell de qualitat assistencial dels centres, serveis i establiments sanitaris i l’eficàcia i l’eficiència de la gestió econòmica d’aquests.

Altres versions d'aquest precepte

Article 45

Efectes de la inclusió

La pertinença dels centres, serveis i establiments sanitaris al Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya comporta:

a) Exercir les funcions assistencials que els correspongui en funció de llur integració en la xarxa corresponent i les funcions de promoció de la salut i educació sanitària de la població, medicina preventiva, recerca clínica i epidemiològica i docència, d’acord amb els programes del Servei Català de la Salut i de la regió sanitària específica, i també la participació en les comeses d’informació sanitària i estadística.

b) Restar subjectes a les previsions que en matèria de gestió i comptabilitat estableixen els articles 54 i 55.

c) Restar subjectes als controls i les inspeccions periòdics i esporàdics que calguin per tal de verificar el compliment de les normes sanitàries, administratives, econòmiques i estructurals que siguin aplicables.

d) Adequar la gestió dels serveis a les directrius generals i els criteris d’actuació que estableixi el Servei Català de la Salut, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 46.

e) Restar subjectes a les normes d’acreditació o, si escau, als estàndards de qualitat que s’estableixin reglamentàriament.

f) Subministrar al departament competent en matèria de salut i al Servei Català de la Salut tota la informació assistencial i econòmica que calgui per a garantir la viabilitat, la continuïtat, la qualitat i la seguretat dels serveis assistencials de cobertura pública.

Altres versions d'aquest precepte

Article 46

Adscripció funcional

1. Els centres, els serveis i els establiments del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya no integrats en el Servei Català de la Salut s’hi adscriuen funcionalment per a la coordinació adequada de tot el dispositiu sanitari de cobertura pública. A aquest efecte, el Servei Català de la Salut pot fixar directrius i criteris d’actuació, que són vinculants pel que fa als dits centres i establiments.

2. L’adscripció funcional al Servei Català de la Salut dels centres, serveis i establiments inclosos dins el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya implica que les entitats i els organismes que en tenen la titularitat i la gestió les continuen mantenint a tots els efectes.

Altres versions d'aquest precepte

Article 47

Continuïtat i estabilitat del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya

Per tal de garantir la continuïtat en la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública com a servei públic, les disposicions reglamentàries que regulin els requisits, les condicions i el procediment per a la inclusió i l’exclusió dels centres, serveis i establiments sanitaris en les xarxes corresponents del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya han de tenir en compte els criteris de planificació sanitària, territorialització i estabilitat de la vinculació, en el marc d’un model de prestació de serveis en xarxa que ha d’afavorir les sinergies entre els diferents centres, serveis i establiments sanitaris, sense perjudici del que estableix la normativa bàsica sobre contractació del sector públic.

Altres versions d'aquest precepte

Article 48

Integració d’especialitats

Per tal d’optimitzar els recursos del sistema sanitari públic, s’han d’establir per reglament els mecanismes oportuns que permetin l’adscripció de les especialitats mèdiques que es desenvolupen en l’àmbit extrahospitalari als centres de la xarxa de centres d’internament, llevat de les que per llur entitat i llurs característiques serveixen de suport i referència a l’atenció primària de salut.

Altres versions d'aquest precepte

Capítol 5

Mitjans personals

Article 49

Personal
-1 El personal del Servei Català de la Salut és format per:
a) Els funcionaris i altre personal de la Generalitat que prestin serveis al Servei Català de la Salut.
b) El personal transferit per a la gestió i l'execució de les funcions i els serveis de la Seguretat Social a Catalunya.
c) El personal transferit dels cossos tècnics de l'Estat al servei de la sanitat local.
d) El personal procedent de les corporacions locals i altres entitats que s'hi integrin, en els termes i les condicions previstos, segons correspongui, en la norma de transferència o en els convenis d'integració respectius.
e) El personal que s'hi incorpori d'acord amb la normativa vigent.
-2 La classificació i el règim jurídic del personal del Servei Català de la Salut s'han de regir per les disposicions que respectivament li siguin aplicables atenent la seva procedència i la naturalesa de la seva relació d'ocupació.
-3 En el procés de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de les Administracions de Catalunya responsables en matèria sanitària s'ha de tenir en compte el coneixement de català per part d'aquest personal, d'acord amb la legislació aplicable.
-4 L'exercici de les tasques del personal sanitari ha d'organitzar-se de forma que s'estimuli el personal en la valoració de l'estat de salut de la població i es disminueixin les necessitats d'atencions reparadores de les malalties.

Capítol 6

Mitjans materials i règim patrimonial

Article 50

Béns i drets
-1 S'adscriuen al Servei Català de la Salut:
a) Els béns i els drets de tota mena de què és titular la Generalitat de Catalunya afectes als serveis de salut i assistència sanitària.
b) Els béns i els drets de tota mena afectes a la gestió i l'assistència sanitària transferits de la Seguretat Social. A aquest respecte s'ha de tenir en compte tot allò que preveu la Disposició Addicional Setena de la Llei General de Sanitat.
c) Els béns i els drets de les entitats municipals, comarcals i provincials que siguin adscrits d'acord amb els termes i els terminis establerts per aquesta Llei o previstos, segons correspongui, en la norma de transferència o en els convenis d'integració respectius.
d) Tots els béns i els drets dels consorcis, les societats, incloses les mercantils de capital majoritàriament públic, i les fundacions públiques que siguin adscrits d'acord amb els terminis que fixa aquesta llei, sens perjudici que l'ús i la gestió s'encomanin a un tercer.
-2 Constitueixen el patrimoni propi del Servei Català de la Salut tots aquells béns i drets que adquireixi o rebi per qualsevol títol.
Altres versions d'aquest precepte

Article 51

Règim patrimonial
-1 El Servei Català de la Salut ha d'establir la comptabilitat i els registres corresponents que permetin de conèixer tothora el caràcter dels seus béns i drets, propis o adscrits, i també llur titularitat i destinació, sens perjudici de les competències dels altres ens i organismes en la matèria.
-2 Els béns i els drets que la Generalitat adscrigui al Servei Català de la Salut han de revertir en aquella en les mateixes condicions que tenien en produir-se l'adscripció, en el supòsit que aquest ens s'extingeixi o sofreixi una modificació que afecti la naturalesa de les seves funcions, i sempre que la modificació tingui incidència en els esmentats béns i drets.
-3 Els béns i els drets adscrits al Servei Català de la Salut tenen la mateixa consideració de què gaudien en el moment de l'adscripció.
-4 El patrimoni del Servei Català de la Salut afecte al desenvolupament de les seves funcions té la consideració de domini públic com a patrimoni afectat a un servei públic, i com a tal gaudeix de les exempcions en l'ordre tributari que corresponen als béns de la naturalesa esmentada, a més d'allò que preveu l'article 4, apartat 2.
-5 S'entén implícita la utilitat pública en relació amb l'expropiació d'immobles pel que fa a les obres i els serveis del Servei Català de la Salut.
-6 En tot allò que no hi ha previst en aquest Capítol, són aplicables als béns i els drets del Servei Català de la Salut les previsions contingudes en la Llei de Patrimoni de la Generalitat.
-7 El Servei Català de la Salut, amb l'informe previ favorable del Departament d'Economia i Finances, mitjançant una autorització del Govern, pot vincular els béns immobles que formin part del seu patrimoni, qualsevol que en sigui l'afectació, al pagament d'una prestació periòdica de les que regula la legislació civil catalana sobre el dret de cens. El capital obtingut s'ha de destinar a finançar les operacions relacionades amb els serveis sanitaris.
Altres versions d'aquest precepte

Capítol 7

Règim financer, pressupostari i comptable

Article 52

Règim financer
-1 El Servei Català de la Salut es finança amb:
a) Els recursos que li puguin correspondre per la participació de la Generalitat en els pressupostos de la Seguretat Social afectes a serveis i prestacions sanitaris.
b) Els recursos aliens a la Seguretat Social que li puguin ésser assignats amb càrrec als pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
c) Les aportacions que hagin de realitzar les corporacions locals amb càrrec a llur pressupost.
d) Els rendiments procedents dels béns i els drets propis i que tingui adscrits.
e) Els ingresos ordinaris que estigui autoritzat a percebre, d'acord amb la normativa vigent.
f) Les subvencions, les donacions i qualsevulla altra aportació voluntària d'entitats i particulars.
-2 Els centres, els serveis i els establiments integrats o adscrits funcionalment al Servei Català de la Salut no poden percebre ingressos derivats de les prestacions sanitàries gratuïtes establertes amb caràcter general en la legislació vigent.

Article 53

Pressupost
-1 El pressupost del Servei Català de la Salut s'ha de regir pel que estableix aquesta Llei i han d'actuar com a supletòries, per a tot allò que no hi sigui previst, la Llei de Finances Públiques de Catalunya i les successives lleis de pressupostos de la Generalitat.
-2 El pressupost a què es refereix l'apartat anterior s'ha d'orientar d'acord amb les previsions contingudes en el Pla de Salut de Catalunya i ha d'incloure el desglossament adequat per Regions Sanitàries.
-3 El pressupost del Servei Català de la Salut s'ha d'incloure, d'acord amb l'article 49 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en el pressupost únic de la Generalitat, d'una manera perfectament diferenciada, i s'ha de reflectir en els estats d'ingressos, separadament dels restants, els que afectin la Seguretat Social.
-4 El Pla de Comptabilitat aplicable al Servei Català de la Salut ha de tenir l'estructura que s'estableixi en virtut de l'article 79 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya.
-5 El Servei Català de la Salut ha de presentar un pressupost-resum classificat per articles. Aquesta classificació constitueix el nivell de vinculació dels crèdits pressupostaris.
-6 D'acord amb la normativa aplicable a les modificacions pressupostàries, es poden acordar transferències de crèdits dins del pressupost del Servei Català de la Salut. Per reglament, s'han de determinar els òrgans que són competents per acordar les esmentades transferències.

Article 54

Gestió
-1 Els centres i els establiments a què fa referència l'article 5 d'aquesta Llei han de comptar amb un sistema integral de gestió que permeti implantar una direcció per objectius i un control per resultats, delimitar clarament les responsabilitats de direcció i de gestió, i establir un adequat control en l'avaluació dels diferents paràmetres que influeixen, de manera preponderant, en els costos i la qualitat de l'assistència.
-2 D'acord amb el que s'estableixi per reglament, els precitats centres i establiments han de confegir i remetre al Servei Català de la Salut periòdicament:
a) Els indicadors sanitaris i econòmics, que han d'ésser comuns per a tots ells.
b) La valoració econòmica de les activitats que desenvolupin.

Article 55

Comptabilitat
Els centres i els establiments a què fa referència l'article 5 s'han d'ajustar als criteris que en matèria de comptabilitat s'estableixin per reglament.

Article 56

Intervenció
La Intervenció General de la Generalitat exerceix les seves funcions en l'àmbit del Servei Català de la Salut de conformitat amb allò que disposen la Llei de Finances Públiques de Catalunya, la Llei de l'Estatut de la Funció Interventora, el Reglament per a la seva aplicació i les disposicions que els desenvolupin.

Article 57

Tresoreria
La Tresoreria General de la Generalitat té al seu càrrec la funció de tresoreria del Servei Català de la Salut, i centralitza els recursos corresponents a l'ens precitat, tant els propis com els procedents de la Seguretat Social o d'altres entitats.

Article 58

Per reglament s'han d'establir:
a) L'estructura orgànica de direcció, gestió i administració dels centres i els establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i sòcio-sanitària integrats en el Servei Català de la Salut, que permeti la implantació d'una direcció participativa per objectius i un control per resultats.
b) Els sistemes per a formar personal especialista en direcció, gestió i administració sanitàries.

Capítol 8

Règim d'impugnació dels actes, responsabilitat, representació i defensa en judici

Article 59

Règim d'impugnació dels actes
-1 Contra els actes administratius del Servei Català de la Salut els interessats poden interposar els recursos que corresponguin en els mateixos casos, terminis i formes previstos per la legislació sobre procediment administratiu.
-2 D’acord amb el que estableix l’apartat 1, els actes dictats pels òrgans centrals de direcció i gestió del Servei Català de la Salut poden ésser objecte de recurs d’alçada davant el conseller de Salut, i els dels òrgans de direcció i gestió de les regions sanitàries, davant el director del Servei Català de la Salut. Les resolucions del recurs d’alçada exhaureixen, en ambdós casos, la via administrativa.
-3 Les reclamacions prèvies a la via jurisdiccional civil s'han d'adreçar al Director del Servei Català de la Salut, al qual correspon llur resolució.
-4 Les reclamacions prèvies a la via jurisdiccional laboral s'han d'adreçar al Director del Servei Català de la Salut o als gerents de les Regions Sanitàries, en l'àmbit de llurs respectives competències.
-5 Els actes del Servei Català de la Salut relatius als serveis i les prestacions sanitaris de la Seguretat Social són impugnables en els mateixos supòsits i amb els mateixos requisits que la legislació general estableix pel que fa a les entitats gestores de la Seguretat Social.

6. Contra els actes administratius dels ens adscrits al Servei Català de la Salut els interessats poden interposar els recursos que corresponguin en els mateixos casos, terminis i formes establerts per la legislació sobre procediment administratiu.
D’acord amb el que estableix el paràgraf anterior, els actes dictats pels òrgans de govern dels ens adscrits al Servei Català de la Salut que no tinguin un superior jeràrquic dins l’organització de l’ens poden ésser objecte de recurs d’alçada davant el director del Servei Català de la Salut. La resolució d’aquest recurs d’alçada exhaureix la via administrativa.
El règim d’impugnació dels actes de l’Institut Català de la Salut és el que estableix la Llei 8/2007, del 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut.
Altres versions d'aquest precepte

Article 60

Responsabilitat
-1 El règim de responsabilitat del Servei Català de la Salut i de les autoritats i els funcionaris que hi presten els seus serveis s'exigeix en els mateixos termes i supòsits que per a l'Administració de la Generalitat i d'acord amb les disposicions generals d'aplicació en la matèria.
-2 Els procediments de responsabilitat patrimonial a què es refereix el capítol I del títol X de la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, han d'ésser resolts pel Director del Servei Català de la Salut.
Altres versions d'aquest precepte

Article 61

Representació i defensa en judici
-1 La representació i la defensa en judici del Servei Català de la Salut corresponen al Gabinet Jurídic Central de la Generalitat, adscrit al Departament de Presidència o, si aquest ho autoritza, als advocats de plantilla o que siguin contractats a aquest efecte per aquell ens, que han d'ésser col·legiats en exercici i haver estat degudament apoderats. Tot això, sens perjudici que les precitades funcions de representació i defensa en judici puguin ésser encomanades, en casos aïllats, a un o més advocats col·legiats en exercici, i tot i que en ells no es donin les circumstàncies assenyalades, d'acord amb allò que preveu l'article 447 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
-2 Sens perjudici del que es preveu en l'apartat anterior, en els supòsits de rescabalament de despeses per atenció sanitària prestada a no-beneficiaris del sistema sanitari públic, o quan existeixin tercers responsables que hagin de fer-se càrrec de l'assistència, legalment o contractualment, el Servei Català de la Salut pot contractar, d'acord amb la normativa vigent, els serveis d'advocats, ja actuïn de forma individual o col·lectiva, o de persones jurídiques dotades de serveis jurídics dins la seva mateixa organització, que realitzin totes les gestions conduents al cobrament, sigui en fase prejudicial o judicial, en el qual cas la representació i la defensa en judici de l'esmentat ens correspon als referits advocats o, si escau, a aquells altres que estiguin vinculats de forma estable a les persones jurídiques contractades, que han d'ésser col·legiats en exercici i estar degudament apoderats.

Títol 5

El Pla de Salut de Catalunya

Article 62

Naturalesa
-1 Les línies directives i de desplegament de les activitats, els programes i els recursos del Servei Català de la Salut per a assolir les seves finalitats constitueixen el Pla de Salut de Catalunya. El Pla de Salut és l'instrument indicatiu i el marc de referència per a totes les actuacions públiques en la matèria, en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya.
-2 El Pla de Salut de Catalunya és aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat, a proposta del Conseller de Sanitat i Seguretat Social, tenint en compte els objectius de la política sòcio-econòmica i de benestar social de la Generalitat de Catalunya.
-3 El Pla de salut de Catalunya té un període de vigència de cinc anys.
Altres versions d'aquest precepte

Article 63

Contingut
El Pla de Salut de Catalunya ha d'incloure:
a) Una valoració de la situació inicial, amb l'anàlisi dels recursos personals, materials i econòmics esmerçats, de l'estat de salut, dels serveis i els programes prestats, i de l'ordenació sanitària i jurídico-administrativa existent.
b) Els objectius i nivells a assolir quant a:
Indicadors de salut i malaltia.
Promoció de la salut, prevenció de la malaltia, atenció sanitària i sòcio-sanitària i rehabilitació.
Homogeneïtzació i equilibri entre regions sanitàries.
Disposició i habilitació de centres, serveis i establiments.
Personal, organització administrativa, informació i estadística.
Eficàcia, qualitat, satisfacció dels usuaris i cost.
c) El conjunt dels serveis, els programes i les actuacions a desplegar, generals i per Regions Sanitàries.
d) Les previsions econòmiques i de finançament, generals i per Regions Sanitàries.
e) Els mecanismes d'avaluació de l'aplicació i el seguiment del Pla.

Article 64

Procediment
-1 El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha de formular els criteris generals de la planificació sanitària, i ha de fixar els objectius, els índexs i els nivells bàsics a assolir en les matèries objecte d'inclusió en el Pla de Salut de Catalunya. Així mateix, ha d'establir la metodologia i el termini per a l'elaboració del Pla de Salut.
-2 La Regió Sanitària, per mitjà del seu Consell de Direcció, ha de formular l'avantprojecte del Pla de Salut corresponent al seu àmbit territorial i d'activitats, escoltats els Consells Comarcals i basat en els respectius plans de salut de les Regions i dels Sectors sanitaris que conformen la Regió, que ha de tramitar al Consell de Direcció del Servei Català de la Salut.
-3 El Pla sanitari corresponent als serveis i les prestacions comuns i generals és elaborat pel Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, el qual alhora aplega els plans de salut de les Regions i comprova llur adequació als criteris generals de planificació sanitària; les recomanacions i els suggeriments que se'n derivin són tramesos a les respectives Regions Sanitàries.
-4 El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d'integrar els diferents plans juntament amb el pla d'actuacions del mateix Departament, ha de resoldre les qüestions pendents, i adequar el conjunt del Pla a les previsions de la política sanitària i econòmica.
-5 El Pla de Salut de Catalunya, un cop aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat, s'ha de remetre al Parlament de Catalunya en el termini màxim de trenta dies a fi que el conegui.

Títol 6

Competències dels Consells Comarcals i els Ajuntaments

Capítol 1

Competències dels Consells Comarcals

Article 65

Participació
Els Consells Comarcals participen en els òrgans del Servei Català de la Salut de la manera prevista per aquesta Llei.

Article 66

Competències
-1 En el marc del sistema sanitari públic de Catalunya, els Consells Comarcals són competents per a:
a) Coordinar els serveis sanitaris municipals entre ells i aquests amb els de la Generalitat, tot garantint una prestació integral en llur àmbit respectiu.
b) Fer activitats i prestar serveis sanitaris d'interès supramunicipal, especialment els referents al control sanitari del medi ambient, la salubritat pública, l'epidemiologia i la salut pública en general.
c) Participar en la planificació sanitària de la Generalitat d'acord amb el que preveu l'article 64.2.
d) Proporcionar suport informatiu i estadístic a l'Administració sanitària de la Generalitat pel que fa al desenvolupament de les seves funcions.
e) Participar activament en el Consell de Direcció del Servei Català de la Salut i també en el Consell de Direcció de la Regió Sanitària corresponent.
-2 Per al desenvolupament de les funcions a què es refereix l'apartat anterior, els Consells Comarcals poden sol·licitar el suport tècnic del personal i els mitjans de les Regions Sanitàries en la demarcació de les quals estiguin compresos. El personal sanitari del Servei Català de la Salut que presti suport als Consells Comarcals en la realització de les referides funcions té la consideració, només a aquests efectes, de personal al servei dels Consells Comarcals.
-3 A més de les competències assenyalades, les comarques han d'exercir aquelles altres que el Consell Executiu de la Generalitat i els municipis els deleguin o assignin d'acord amb el que estableix la legislació sobre règim local.

Capítol 2

Competències dels Ajuntaments

Article 67

Participació
Els Ajuntaments participen en els òrgans del Servei Català de la Salut de la manera prevista per aquesta Llei.

Article 68

Competències
-1 En el marc del sistema sanitari públic de Catalunya, els Ajuntaments són competents per:
a) Prestar els serveis mínims obligatoris establerts per la legislació que regula el règim municipal pel que es refereix als serveis de salut i altres regulats en aquesta Llei.
b) Prestar els serveis necessaris per a donar compliment a les següents responsabilitats mínimes en relació amb l'obligat compliment de les normes i els plans sanitaris relatius a:
Control sanitari del medi ambient: contaminació, atmosfèrica, abastament d'aigües, sanejament d'aigües residuals, residus urbans i industrials.
Control sanitari d'indústries, activitats i serveis, transports, sorolls i vibracions.
Control sanitari d'edificis i llocs d'habitatge i de convivència humana, especialment dels centres d'alimentació, perruqueries, saunes i centres d'higiene personal, hotels i centres residencials, escoles, campaments turístics i àrees d'activitat físico-esportiva i d'esbarjo.
Control sanitari de la distribució i el subministrament d'aliments, begudes i altres productes, directament o indirectament relacionats amb l'ús o el consum humà, així com de llurs mitjans de transport.
Control sanitari dels cementiris i la policia sanitària mortuòria.
c) Promoure, en el marc de les legislacions sectorials, aquelles activitats i prestar els serveis sanitaris necessaris per tal de satisfer les necessitats i les aspiracions de llur comunitat de veïns i en particular:
La defensa dels consumidors i els usuaris de la sanitat.
La participació en la gestió de l'atenció primària de la salut.
La protecció de la sanitat ambiental.
La protecció de la salubritat pública.
d) Realitzar activitats complementàries de les que siguin pròpies d'altres Administracions públiques en les matèries objecte d'aquesta Llei, i en particular, pel que fa a l'educació sanitària, l'habitatge, la protecció del medi i de l'esport en els termes establerts en la legislació que regula el règim municipal.
e) Prestar els serveis relacionats amb les matèries objecte d'aquesta Llei derivats de l'exercici de les competències que en ells puguin delegar la Generalitat de Catalunya segons el termes establerts en la legislació que regula el règim municipal.
-2 Per al desenvolupament de les funcions a què es refereix l'apartat anterior, els Ajuntaments poden sol·licitar el suport tècnic del personal i dels mitjans de les Regions i els Sectors Sanitaris en la demarcació dels quals es troben compresos. El personal sanitari del Servei Català de la Salut que presti suport als Ajuntaments en la realització de les referides funcions té la consideració, només a aquests efectes, de personal al servei dels Ajuntaments.

Títol 7

Institut d'Estudis de la Salut

Capítol 1

Docència i investigació sanitàries

Article 69

Principis generals
-1 Tota estructura assistencial del sistema sanitari a Catalunya ha de poder ésser utilitzada per a la docència pre-graduada, postgraduada i continuada dels professionals sanitaris.
-2 Per tal d'aconseguir una major adequació en la formació dels recursos humans necessaris per al funcionament del sistema sanitari a Catalunya, el Consell Executiu ha de vetllar per l'actuació coordinada dels seus departaments en la formació dels professionals de la salut pública, per tal que s'integrin en les estructures dels serveis del sistema sanitari a Catalunya.
-3 Els centres universitaris o amb funció universitària han d'ésser programats pel que fa a la docència i a la investigació de manera coordinada entre les universitats i les Administracions públiques de Catalunya, d'acord amb llurs respectives competències, tot establint en els corresponents concerts el sistema de participació de les universitats de Catalunya en llurs òrgans de govern.
-4 Les Administracions públiques de Catalunya han de fomentar, dins del sistema sanitari a Catalunya, les activitats d'investigació sanitària com a element fonamental per al seu progrés.

Capítol 2

De l'Institut d'Estudis de la Salut

Article 70

Naturalesa
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 71

Funcions
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 72

Règim financer
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Disposicions addicionals

Disposició Addicional Primera

-1 L'Administració de la Generalitat assumeix les competències exercides per les Diputacions catalanes en matèria sanitària en els termes establerts per la Llei 5/1987, del 24 d'abril, de Règim Provisional de les Competències de les Diputacions Provincials, i les normes dictades en el seu desplegament. Tanmateix, correspon a les Diputacions la cooperació i l'assistència econòmica, jurídica i tècnica als municipis i les comarques en aquesta matèria.
-2 La transferència dels serveis i els establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i sòcio-sanitària de titularitat de les Diputacions s'ha de fer d'acord amb el previst per les disposicions a què es refereix l'apartat anterior i la legislació vigent.

Disposició Addicional Segona

Els organismes funcionals que es creïn de conformitat amb el que preveu l'article 7, apartat 2 primer d'aquesta Llei, han de restar sotmesos a les previsions contingudes en els Capítols 5, 6, 7 i 8 del Títol 4, pel que fa a llur règim de personal, patrimonial, financer, pressupostari, comptable, d'impugnació dels actes i representació i defensa en judici, i en els mateixos termes que s'hi estableixen.

Disposició Addicional Tercera

El Consell Executiu de la Generalitat pot constituir consorcis de naturalesa pública amb altres entitats públiques o privades sense afany de lucre per a la consecució de finalitats assistencials, docents o d'investigació en matèria de salut, que siguin comunes o concurrents, en qualssevol supòsits diferents als que es refereixen els articles 7, apartat 2, i 22, apartat 2, d'aquesta Llei. Aquests consorcis podran dotar-se d'organismes instrumentals, d'acord amb llurs estatuts.

Disposició Addicional Quarta

En funció dels recursos econòmics disponibles i tenint en compte les previsions del Decret 84/1985, del 21 de març, de mesures per a la reforma de l'atenció primària de salut a Catalunya, així com de la normativa que el complementa i el desenvolupa, el Departament de Sanitat i Seguretat Social ha de completar el procés de reforma fins a arribar a cobrir la totalitat de la població, en un termini de 6 anys a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Disposició Addicional Cinquena

En un termini de cinc anys, comptadors a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, s'ha de procedir a enllestir el desplegament gradual i harmònic dels recursos institucionals sòcio-sanitaris, d'acord amb els barems internacionalment reconeguts, tot desenvolupant un model d'atenció i d'organització específica per a les persones grans amb malaltia, amb malalties cròniques invalidants i malalties terminals, i creant una xarxa d'atenció sòcio-sanitària i el seu finançament i concertació progressius adequats a les característiques dels usuaris i del sector.

Disposició Addicional Sisena

La integració de l'assistència psiquiàtrica en el sistema cobertura pública del Servei Català de la Salut s'ha de realitzar d'acord amb els principis d'ordenació i planificació continguts en el Pla d'ordenació de la xarxa d'assistència psiquiàtrica i salut mental a Catalunya, elaborat per l'Oficina Tècnica de la Comissió Mixta de Planificació de l'Assistència Psiquiàtrica Generalitat-Diputacions, i amb especial atenció a la psiquiatria infantil i la psicogeriatria.

Disposició Addicional Setena

El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d'adoptar les mesures pertinents per tal de desenvolupar els objectius fixats pels òrgans competents en matèria de salut laboral, especialment pel que fa a la informació sanitària relativa a malalties professionals, control de patologies del treball i introducció de programes de promoció de la salut en el si de les empreses.

Disposició Addicional Vuitena

En un termini de tres anys comptadors a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei s'ha de procedir a ordenar els serveis i els establiments d'orientació i planificació familiar en un únic dispositiu de cobertura pública, d'acord amb els convenis pertinents subscrits entre el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat i els Ajuntaments. Aquest servei, que s'ha de realitzar des del Sector Sanitari i per a tot el territori de Catalunya, comprèn activitats de prevenció, assistència i projecció comunitària.

Disposició Addicional Novena

La universalització de l'assistència pública a tota la població de Catalunya s'ha de fer efectiva en un termini màxim de sis mesos comptadors a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, en els termes i les condicions que per reglament s'estableixin.

Disposició Addicional Desena

D'acord amb el que estableixen els articles 7, apartat 2, i 22, apartats 2 i 3, d'aquesta Llei, el Servei Català de la Salut i, si s'escau, les regions sanitàries poden establir contractes per a la gestió de centres, serveis i establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i sòcio-sanitària, que han d'ésser acreditats a aquest efecte, amb entitats de base associativa legalment constituïdes, amb personalitat jurídica pròpia, totalment o majoritàriament per professionals sanitaris, amb prioritat els que es troben compresos en qualsevol dels col·lectius de personal a què es refereix l'article 49, apartat 1, en els termes i amb les condicions previstos per la legislació vigent, amb la finalitat de promoure un major grau d'implicació dels professionals en el procés de desenvolupament, racionalització i optimització del sistema sanitari públic.
En aquests supòsits, quan es tracti de professionals compresos en l'article 49.1 que constitueixin les entitats esmentades i hi passin a prestar els seus serveis, resten en el cos o la categoria d'origen en la situació d'excedència voluntària a què es refereix l'epígraf c) de l'article 71, apartat 2, de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, segons la redacció donada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, de reforma de la legislació relativa a la funció pública de la Generalitat de Catalunya. Això no obstant, durant un període de tres anys des de la declaració de la nova situació, el Departament de Sanitat i Seguretat Social o l'organisme de procedència han d'adoptar les mesures adequades per a facilitar la reincorporació d'aquest personal al lloc de treball que ocupava, quan ho sol·liciti i el lloc de treball es trobi vacant. En cas que el lloc hagi estat suprimit o n'hagi estat feta la seva provisió definitiva, el Departament de Sanitat i Seguretat Social o l'organisme de procedència han de garantir, durant el període esmentat, el reingrés a un lloc de treball del cos o la categoria d'origen, del mateix nivell i a la mateixa localitat.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Addicional Onzena

Prenent com a marc de referència la legislació sobre contractes de les administracions públiques, el Consell Executiu ha de regular mitjançant un decret els requisits, l'abast, el procediment i els sistemes de selecció per a l'establiment dels contractes de gestió de serveis sanitaris i sòcio-sanitaris en règim de concert, que s'han d'ajustar amb caràcter general als principis de publicitat i concurrència, tot tenint en compte les previsions del Pla de Salut de Catalunya i les normes específiques d'ordenació d'aquests serveis.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Addicional Dotzena

S'han d'establir per reglament els sistemes que permetin l'avaluació i el control periòdics dels centres, serveis i establiments gestionats per l'Institut Català de la Salut, com també dels diferents contractes de gestió de serveis sanitaris i sòcio-sanitaris formalitzats pel Servei Català de la Salut amb qualssevol entitats públiques o privades, per tal de verificar el grau d'eficàcia, eficiència i qualitat d'aquests serveis i fixar els criteris més adequats per a llur contractació en anualitats successives.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Addicional Tretzena

Les administracions públiques de Catalunya, i els organismes i les entitats que en depenen, han de col·laborar amb el Servei Català de la Salut facilitant-li la informació poblacional necessària, identificativa i de residència, de llurs àmbits territorials o funcionals respectius, en un suport que en permeti el tractament automatitzat, per a la constitució de les bases de dades corresponents als usuaris del sistema sanitari públic, les quals poden ésser utilitzades exclusivament per a la consecució de les finalitats que aquest ens té assignades. La utilització d'aquestes dades s'ha de subjectar a les disposicions de la Llei orgànica 5/1992, del 29 d'octubre.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Addicional Catorzena

-1 El Consorci Sanitari de Barcelona, ens de caràcter associatiu amb personalitat jurídica pròpia, integrat per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, resta adscrit funcionalment al Servei Català de la Salut. En cap cas la representació de la Generalitat de Catalunya en la Junta General del Consorci no pot ésser inferior al 51 per cent dels seus membres.
-2 Les funcions previstes per a les Regions Sanitàries, pel que fa a la ciutat de Barcelona, són directament assumides pel Consorci Sanitari de Barcelona.
-3 El Consell Executiu ha de dictar les normes que facin efectives les previsions dels apartats anteriors.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Addicional Quinzena

-1 El nomenament en propietat, amb destinació definitiva o provisional, o en règim d'interinatge com a funcionari del cos de farmacèutics titulars de l'àmbit de la Generalitat de Catalunya no comporta el dret a la titularitat d'una nova oficina de farmàcia en el partit oficial farmacèutic corresponent. Aquesta previsió és aplicable tant pel que fa als titulars únics d'una oficina de farmàcia com a aquells que són titulars en règim de copropietat.
-2 Els funcionaris amb nomenament en propietat o en règim d'interinatge com a funcionaris del cos de farmacèutics titulars afectats per aquesta disposició porten a terme llurs funcions en matèria de salut pública en el marc de l'estructura del Departament de Sanitat i Seguretat Social. A aquests efectes, el Govern de la Generalitat ha de dur a terme les modificacions pertinents en les relacions de llocs de treball del Departament de Sanitat i Seguretat Social.
-3 Als efectes del primer concurs de mèrits per a la provisió de llocs de treball de farmacèutics titulars de la Generalitat de Catalunya que es convoqui, no són aplicables les normes presents als farmacèutics titulars amb destinació provisional que concursin i accedeixin de forma definitiva a la mateixa plaça que ocupaven de manera provisional.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Addicional Setzena

Funcions de representació territorial del departament competent en matèria de salut
Els gerents de les regions sanitàries del Servei Català de la Salut, sens perjudici de les funcions que els atribueix l'article 29, poden assumir, si així ho determina el Govern per mitjà d'un decret, les funcions de representació territorial del departament competent en matèria de salut. En aquest supòsit, els correspon la funció de coordinació, en l'àmbit territorial corresponent, del conjunt de l'activitat del departament competent en matèria de salut i dels ens que en depenen i dels òrgans territorials de direcció i gestió en què aquests ens s'estructuren, sens perjudici del règim de govern i d'autonomia funcional propis de cada ens.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Addicional Dissetena

Participació en comissions específiques
-1 A més dels òrgans de participació que estableix aquesta llei, la participació en el sistema sanitari català s'exerceix també per mitjà de comissions específiques, si escau.
-2 Les comissions específiques es constitueixen, amb caràcter temporal o permanent, per resolució del director o directora del Servei Català de la Salut, per a l'estudi, el debat i la formulació de propostes sobre temes específics que interessin al Servei Català de la Salut en l'exercici de les seves funcions. Integren aquestes comissions, amb l'àmbit territorial o funcional que escaigui en cada cas, les organitzacions, els consells, les societats, les associacions i les entitats proveïdores de serveis de salut que es determinin tenint en compte la matèria
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Addicional Divuitena

Legitimació per a entendre desestimada la sol·licitud

-1 En els procediments administratius per a l’autorització prèvia per a la creació, la modificació, l’ampliació, el trasllat i el tancament de centres, serveis i establiments sanitaris i sociosanitaris i per a l’acreditació de centres, serveis i establiments sanitaris i sociosanitaris, sens perjudici de l’obligació de l’Administració de dictar la resolució expressa pertinent, el venciment del termini de tres mesos sense que s’hagi notificat la resolució expressa legitima la persona interessada per a entendre desestimada per silenci administratiu la seva sol·licitud.

-2 En els procediments administratius d'autorització de centres sanitaris extractors i trasplantadors d'òrgans, d'autorització de centres sanitaris per a la realització de trasplantaments de progenitors hematopoètics, d'acreditació de centres i establiments on es fan pràctiques abortives, d'emissió de la certificació tecnicosanitària d'ambulàncies, d'autorització de tractament amb opiacis, sens perjudici de l'obligació de l'Administració de dictar la resolució expressa pertinent, el venciment del termini de tres mesos sense que s'hagi notificat la resolució expressa legitima la persona interessada per a entendre desestimada per silenci administratiu la seva sol·licitud.

-3 En els procediments administratius de certificació de criteris de qualitat de les unitats assistencials de radiodiagnòstic, radioteràpia i medicina nuclear, sens perjudici de l'obligació de l'Administració de dictar la resolució expressa pertinent, el venciment del termini de sis mesos sense que s'hagi notificat la resolució expressa legitima la persona interessada per a entendre desestimada per silenci administratiu la seva sol·licitud.

-4 En els procediments administratius de reconeixement de l'interès sanitari d'actes de caràcter científic, sens perjudici de l'obligació de l'Administració de dictar la resolució expressa pertinent, el venciment del termini de dos mesos sense que s'hagi notificat la resolució expressa legitima la persona interessada per a entendre desestimada per silenci administratiu la seva sol·licitud.

-5 En els procediments administratius d'autorització per a construir i ampliar cementiris, sens perjudici de l'obligació de l'Administració de dictar la resolució expressa pertinent, el venciment del termini de sis mesos sense que s'hagi notificat la resolució expressa legitima la persona interessada per a entendre desestimada per silenci administratiu la seva sol·licitud.

Altres versions d'aquest precepte

Disposicions transitòries

Disposició Transitòria Primera

-1 En el termini de dos anys comptadors a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Consell Executiu de la Generalitat i les corporacions locals, excepte les Diputacions, que actualment disposen de serveis i establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i sòcio-sanitària, han de subscriure els convenis pertinents per a la integració o l'adscripció funcional d'aquests serveis i establiments en el Servei Català de la Salut, per mitjà de la Regió Sanitària corresponent. Els esmentats convenis han de preveure el termini per a la integració o l'adscripció, les aportacions de la corporació local al finançament dels serveis i els establiments de què es tracti i, si escau, la fórmula amb què s'han de gestionar, d'entre les establertes per l'article 7, apartat 2, i poden preservar el manteniment de llur titularitat per a la corporació.
-2 En tot cas, i mentre no entri en vigor el sistema definitiu de finançament de la Generalitat de Catalunya, les corporacions locals a què fa referència l'apartat anterior, han de contribuir amb mitjans suficients al finançament dels seus serveis i establiments que s'integrin al Servei Català de la Salut en una quantitat no inferior a l'assignada en els respectius pressupostos, que s'ha d'actualitzar anualment, excepció feta de les quanties que puguin procedir de concerts amb l'Administració sanitària de Catalunya.
-3 El Servei Català de la Salut i les regions sanitàries no s'entenen constituïts plenament pel que fa a l'exercici de les funcions de gestió i administració de recursos sanitaris fins que no s'hagin realitzat efectivament les transferències de les corporacions locals a què es refereixen els apartats anteriors, i en la mesura que aquestes es vagin realitzant, si n'és el cas. En aquests supòsits, les corporacions locals continuen tenint entretant la titularitat i assumint la direcció i la gestió, a tots els efectes, dels serveis, els centres i els establiments sanitaris de què disposin a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, sens perjudici de la coordinació funcional de tot el dispositiu sanitari públic.

Disposició Transitòria Segona

-1 El Servei Català de la Salut ha d'assumir gradualment l'exercici de les funcions que li són encomanades per aquesta Llei, començant per aquelles a què es refereixen els epígrafs a), b), f) i g) de l'article 7, apartat 1. Amb aquesta finalitat, el Consell Executiu de la Generalitat ha d'integrar o adscriure, si escau, al Servei Català de la Salut els òrgans i els serveis del Departament de Sanitat i Seguretat Social i de l'Institut Català de la Salut que desenvolupen aquelles funcions, així com llurs mitjans materials, personals i pressupostaris.
-2 Així mateix, les Regions Sanitàries han d'assumir de manera gradual les funcions que aquesta Llei els encomana, començant per aquelles a què fan referència els epígrafs a), e) i f) de l'article 22, apartat 1. A aquest efecte, el Consell Executiu de la Generalitat ha d'integrar o adscriure, si escau, a les Regions Sanitàries els òrgans i els serveis del Departament de Sanitat i Seguretat Social i de l'Institut Català de la Salut que desenvolupen les funcions abans esmentades, així com llurs mitjans materials, personals i pressupostaris.
-3 El que preveuen els apartats anteriors s'ha de fer efectiu en el termini màxim d'un any, comptador a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. En tot cas, la posada en funcionament del Servei Català de la Salut i les Regions Sanitàries ha de coincidir amb l'inici d'un exercici pressupostari.
-4 Les funcions del Servei Català de la Salut i de les Regions Sanitàries a què fan referència els epígrafs c), d) i e) de l'article 7, apartat 1, i els epígrafs b), c) i d) de l'article 22, apartat 1, respectivament, les han d'anar assumint progressivament, a mesura que el Consell Executiu, per Decret, els vagi assignant de manera gradual els recursos sanitaris que s'esmenten en l'article 5, epígraf a) i, altrament, es vagin fent efectives les transferències de les corporacions locals d'acord amb el que preveu aquesta Llei. Simultàniament, s'han d'anar adscrivint al Servei Català de la Salut i a les Regions Sanitàries el personal, els béns, els drets i les obligacions corresponents, en els termes que prevegin els pertinents decrets i convenis, i fins a llur definitiva consolidació, que ha de coincidir amb la integració dels centres, els serveis, els establiments, els programes i les actuacions de l'Institut Català de la Salut i les corporacions locals, si n'és el cas. En tot cas, ambdós processos de transferències s'han de programar de manera que hom garanteixi la gestió adequada dels centres, els serveis, els establiments, els programes i les actuacions sanitaris.
-5 Mentre mantingui la seva naturalesa com a entitat gestora de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut pot realitzar tots els actes i negocis jurídics necessaris per al desenvolupament adequat de les seves funcions d'acord amb el règim jurídic que li és aplicable, sota les directrius generals del Servei Català de la Salut.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Transitòria Tercera

En el moment en què assumeixi la funció a què es refereix l'epígraf g) de l'article 7, apartat 1, el Servei Català de la Salut s'ha de subrogar en els contractes, els concerts i els convenis d'assistència sanitària que tingués establerts l'Institut Català de la Salut.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Transitòria Quarta

-1 Mentre el Servei Català de la Salut i les Regions Sanitàries no assumeixen el desenvolupament de llurs funcions, aquestes les continuaran realitzant els òrgans i els serveis corresponents del Departament de Sanitat i Seguretat Social i de l'Institut Català de la Salut.
-2 Els òrgans de participació en el control i la vigilància de la gestió de l'Institut Català de la Salut continuen en l'exercici de llurs funcions i competències mentre no es constitueixin els òrgans de participació correlatius previstos per aquesta Llei.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Transitòria Cinquena

-1 El personal adscrit al Servei Català de la Salut i als organismes que en depenen manté el seu nomenament i el règim retributiu específic que tingui reconeguts en el moment de l'adscripció efectiva al Servei, sens perjudici del que preveuen les disposicions que respectivament li siguin d'aplicació, d'acord amb l'article 49 d'aquesta Llei.
-2 Salvant allò que preveu l'apartat anterior, el Consell Executiu de la Generalitat ha d'adoptar les mesures pertinents tendents a l'homologació entre els diferents col·lectius que integren el Servei Català de la Salut i els organismes que en depenen.
-3 El Consell Executiu ha de tendir progressivament a l'equiparació de les condicions laborals i professionals del personal que forma part del Servei Català de la Salut i d'aquells que treballen en els centres de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública, en un termini de tres anys, comptadors a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Disposició Transitòria Sisena

Mentre no es promulgui la legislació específica a què es refereix la disposició addicional sisena de la Llei de la Funció Pública de l'Administració de la Generalitat, el personal regulat en l'Estatut Jurídic del Personal Mèdic de la Seguretat Social, l'Estatut de Personal Sanitari no Facultatiu de les institucions sanitàries de la Seguretat Social, l'Estatut de Personal no Sanitari al Servei de les Institucions Sanitàries de la Seguretat Social, i també el personal dels cossos i les escales sanitàries i els assessors mèdics que foren transferits a la Generalitat juntament amb els serveis i les funcions d'assistència sanitària de la Seguretat Social, continua regint-se per la legislació que li sigui aplicable en cada moment.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Transitòria Setena

Mentre el Consell Executiu de la Generalitat, per decret, no hagi establert l'estructura, l'organització i el règim de funcionament de l'Institut d'Estudis de la Salut, aquest organisme continua regint-se pel que preveu el Decret del 25 de febrer de 1980, convalidat per la Llei 2/1981, del 22 d'abril.

Disposició Transitòria Vuitena

Transitòriament, les Regions Sanitàries resten delimitades pels àmbits territorials corresponents a les àrees de gestió de l'Institut Català de la Salut, ordenades pel Decret 572/1983, del 15 de desembre, llevat de la Regió Sanitària de Barcelona-ciutat que comprèn, també, l'àmbit de l'àrea de gestió de la Vall d'Hebron.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Transitòria Novena

[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Disposicions derogatòries

Disposició Derogatòria Única

-1 En la mesura que el Servei Català de la Salut i les Regions Sanitàries, si escau, assumeixin les funcions establertes per aquesta Llei resten derogats, en allò que s'hi oposin, els articles 2.1 a), 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13 en allò que fa referència a l'Institut Català de la Salut, i les Disposicions Transitòries Primera, Tercera i Quarta, en allò que afecta a serveis sanitaris, de la Llei d'Administració Institucional de la Sanitat, i de l'Assistència i els Serveis Socials de Catalunya, així com les disposicions de rang igual o inferior que contradiguin allò que estableix aquesta Llei.
-2 Resta derogat el Decret del 25 de febrer de 1980, de creació de l'Institut d'Estudis de la Salut, convalidat per la Llei 2/1981, del 22 d'abril, salvant el que preveu la Disposició Transitòria Setena.

Disposicions finals

Disposició Final Primera

-1 S'autoritza el Consell Executiu de la Generalitat perquè modifiqui l'àmbit territorial i la delimitació de les Regions Sanitàries i perquè en realitzi les adaptacions oportunes, atenent els factors que determina l'article 21, i tot tenint en compte l'ordenació territorial de Catalunya vigent en cada moment. Àdhuc pot modificar llur denominació.
-2 Mentre coexisteixin les Regions Sanitàries i les Àrees de Gestió de l'Institut Català de la Salut, d'acord amb el que preveu la Disposició Transitòria Segona, s'ha de procurar que les respectives gerències coincideixin en una sola persona, amb la finalitat de facilitar la coordinació adequada de funcions. En aquest supòsit, el desenvolupament d'ambdós llocs no es considera incompatible als efectes d'allò que preveu l'article 28, apartat 2.
-3 El Consell Executiu de la Generalitat disposa d'un termini màxim de sis mesos per a adaptar les Regions Sanitàries a les regions que resultin de la divisió del territori de Catalunya que el Parlament de Catalunya ha d'aprovar de conformitat amb la Disposició Addicional Segona de la Llei 5/1987, del 4 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Final Segona

El Pla de Salut de Catalunya s'ha d'elaborar en el termini d'un any, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Disposició Final Tercera

S'autoritza el Consell Executiu perquè dicti les normes de caràcter general i reglamentari necessàries per a desenvolupar i aplicar aquesta Llei.
Amunt