Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

LLEI 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives.

Dades bàsiques
  • Rang del document Llei

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

  • Núm. del document 012/1981

  • Data del document 24/12/1981

  • Data de publicació 31/12/1981

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 189

TEXT CONSOLIDAT

Exposició de motius

Les activitats extractives, que són certament necessàries per raons econòmiques, comporten un impacte ambiental notori amb una degradació important del paisatge. D’altra banda, tenim un conjunt d’espais d’especial interès natural, els quals han d’ésser objecte d’una especial protecció. Cal, doncs, ordenar urgentment les activitats extractives a executar dintre d’espais d’especial interès natural, fent-les compatibles, en la mesura que sigui possible, amb una protecció adequada de la natura en aquests espais i prenent les mesures necessàries per a restaurar la situació dels terrenys a la fi de l’explotació. Això es pot aconseguir, en bastants explotacions, aplicant el principi de restauració, per tal que, un cop acabada l’explotació, la zona afectada quedi ben integrada en el conjunt natural que l’envolta.

L’aplicació del principi de restauració comporta un cost addicional per a l’explotació de què es tracti, el qual ha d’equivaler al dany, difícilment quantificable, que la comunitat patiria si no s’aplicava la restauració i la natura quedava malmesa. Cal acceptar, per tant, que dins els espais d’especial interès natural només es poden emprendre les explotacions que puguin assumir econòmicament els costos d’una restauració molt acurada que deixi el medi de l’espai explotat en condicions acceptables.

La legislació vigent fa referència, en diversos preceptes, al principi de restauració. La Llei de Mines, de 21 de juliol de 1973, defineix en diversos apartats la necessitat d’efectuar els estudis oportuns i fixa possibles actuacions administratives de protecció del medi ambient que siguin imperatives per raó de l’aprofitament dels recursos miners.

El Reglament General del Règim de la Mineria, de 25 d’agost de 1978, estableix també condicions per a la protecció del medi ambient. La Ley de Montes, de 8 de juny de 1957, i el seu Reglament de 22 de febrer de 1962, estableixen les indemnitzacions i les sancions pels danys ocasionats al patrimoni forestal a causa d’activitats que en produeixen.

Per a una aplicació efectiva de les mesures de protecció del medi ambient i per a una aplicació efectiva del principi de restauració, però, cal un desenvolupament normatiu que precisi totes aquestes normes i el procediment administratiu corresponent per a aplicar-les.

La Generalitat de Catalunya pot fer aquest desenvolupament normatiu, atesa la competència que l’Estatut li reconeix en matèria d’espais naturals protegits, de protecció del medi ambient i de règim miner i energètic.

En resum, es tracta de fer compatibles les explotacions dintre d’espais d’especial interès natural amb el manteniment de la qualitat d’aquests espais, i això per aplicació del principi de restauració.

Article 1

-1 La present Llei té per objecte d’establir mesures addicionals de protecció del medi ambient per mitjà d’un tractament especial per a la restauració dels terrenys i de llur repoblació en espais d’especial interès natural que siguin o hagin d’ésser objecte d’explotació minera.

-2 Aquestes mesures no són aplicables als espais naturals que gaudeixin d’un règim específic de protecció a l’empara de la Llei del Sòl o de la Llei d’Espais Naturals, però s’hi aplicaran supletòriament quan impliquin una major protecció en relació amb el règim de què es tracti.

Article 2

-1 Les disposicions d’aquesta Llei s’han d’aplicar a totes les explotacions mineres que es facin en els espais d’especial interès natural inclosos en la llista aprovada pel Ple de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya el 21 de maig de 1980, que figuren en l’annex d’aquesta LLei.

-2 Quan concorrin circumstàncies anàlogues, el Consell Executiu, a iniciativa pròpia o a petició de l’ajuntament o dels ajuntaments afectats, podrà declarar l’aplicació de la Llei a zones de característiques específicament semblants, objecte d’explotacions mineres, i amb aquesta finalitat n’establirà els límits geogràfics.

Article 3

-1 Són activitats afectades per aquesta Llei les extractives dels recursos miners classificats en la legislació de mines com a pertanyents a les seccions A, B, C i D.

-2 Les activitats extractives pertanyents a les seccions A i B que hom pretengui exercir en l’àmbit territorial definit en l’article 2 quedaran subjectes a una avaluació econòmica preliminar dels recursos a explotar i de les seves possibilitats de substitució, atesa la seva finalitat, que haurà d’efectuar el Departament d’Indústria i Energia, a fi de precisar les raons potencials de la conveniència de l’activitat i d’aplicar, si hi ha cas, allò que preveu el paràgraf 4 de l’article 6. En qualsevol cas, pel que fa a la preservació de l’entorn natural, aquesta activitat ha d’ajustar-se a les disposicions de la present Llei.

-3 [No vigent].

Altres versions d'aquest precepte

Article 4

-1 Les sol·licituds d’autorització d’aprofitaments, els permisos d’explotació, els permisos d’investigació, les concessions, les ampliacions i les rectificacions de concessions d’explotació dels recursos miners esmentats en l’article 3 que comporten activitats extractives en zones definides en l’article 2 han d’incloure dins el projecte d’explotació un programa de restauració.

-2 El projecte i el programa han d’ésser presentats als Serveis Territorials d’Indústria, juntament amb la documentació que estableixen la Llei i el Reglament de Mines.

Article 5

-1 El programa de restauració mencionat en l’article 4 ha d’incloure una anàlisi de l’estat en què es troben el lloc de les eventuals activitats i el seu entorn, especialment pel que fa als recursos naturals, definir les mesures a prendre per a prevenir i compensar les conseqüències perjudicials sobre el medi ambient de les actuacions extractives projectades, i incloure el conjunt de mesures de restauració a executar a la fi de les diverses fases de l’explotació, així com les que s’hauran de desenvolupar en acabar l’activitat extractiva.

-2 S’han de determinar per reglament la documentació integrant del programa de restauració, els aspectes que ha de preveure i les dades que ha d’incloure.

Article 6

-1 Els Serveis Territorials d’Indústria han de lliurar còpia del projecte de l’explotació i del programa de restauració la Direcció General de Política Territorial, que n’ha de donar informe preceptiu, un cop escoltats els Departaments que s’escaigui i els ajuntaments afectats.

En el cas d’activitats corrresponents a les seccions A i B de la Llei de Mines, els Serveis Territorials d’Indústria han d’emetre, prèviament, informe sobre l’avaluació econòmica de l’activitat, d’acord amb l’article 3.

-2 A la vista del programa de restauració i d’acord amb l’informe dels Serveis Territorials d’Indústria, pel que fa a activitats de les seccions A i B, o d’acord amb allò que estableix l’article 3.3, pel que fa a activitats de les Seccions C i D, la Direcció General de Política Territorial emetrà informe sobre la idoneïtat de les actuacions de protecció del medi ambient proposades.

-3 En l’informe de la Direcció General de Política Territorial, que és vinculant, s’han d’especificar les condicions de preservació del medi ambient i els programes de restauració, la fiança de restauració necessària i els estudis preliminars necessaris per a una avaluació adequada de l’impacte ambiental, d’acord amb l’article 5.

-4 Els Serveis Territorials d’Indústria, a proposta de la Direcció General de Política Territorial, denegaran l’autorització, quan l’explotació serà de poc valor econòmic o de baixa rendibilitat a causa dels elevats costos de la restauració, o quan la restauració serà tècnicament impossible en els termes establerts per aquesta Llei.

Altres versions d'aquest precepte

Article 7

-1 La competència per autoritzar l’activitat extractiva correspon als Serveis Territorials d’Indústria. L’autorització ha d’imposar, a més a més del que sigui procedent segons la Llei de Mines, les condicions de preservació del medi ambient i de restauració que s’hagin d’aplicar segons el que disposa l’article 6 de la present Llei.

-2. La inspecció de l’activitat pel que fa a les presents mesures addicionals de protecció del medi ambient correspon als funcionaris de la direcció general competent en matèria de protecció d’espais naturals afectats per activitats extractives o de les unitats territorials corresponents, que s’han de coordinar amb l’actuació inspectora dels funcionaris del departament competent en matèria de mines. Aquestes inspeccions poden ésser encomanades per l’Administració ambiental a entitats col·laboradores de l’Administració degudament acreditades.

Altres versions d'aquest precepte

Article 8

-1 Per a garantir l’aplicabilitat de les mesures de protecció del medi ambient i els treballs de restauració previstos en l’autorització, cal que el titular constitueixi una fiança abans de començar l’explotació.

-1 bis. L’obligació del titular de dipositar la fiança que correspongui en cada moment i de restaurar els terrenys afectats en les condicions establertes al programa de restauració continuarà vigent fins al moment en què l’Administració ambiental accepti definitivament la restauració efectuada a l’acabament, si escau, del termini de garantia, independentment de la situació administrativa de l’autorització minera.

-2 La quantia de la fiança s’ha d’establir per reglament. En tot cas, pel que fa a la restauració, la quantia s’ha de fixar en funció de la superfície afectada per la restauració, pel cost global de la restauració o per ambdós aspectes conjuntament. En cap cas la fiança no significarà un import inferior a quatre-centes mil pessetes per hectàrea o al vint-i-cinc per cent del pressupost global de restauració.

-3 L’import total de la fiança és la suma dels imports parcials corresponents a les diferents fases de la restauració. L’import total i els imports parcial s’estableixen en l’autorització de l’explotació, la qual ha de determinar també l’import de la fiança inicial que s’ha de constituir abans d’iniciar l’explotació.

-3 bis L’import de la fiança inicial és el següent:

a) Per a les activitats extractives o les fases d’aquestes activitats amb una durada prevista de cinc anys o més: el 25% de l’import total de la fiança establerta.

b) Per a les activitats extractives o les fases d’aquestes activitats amb una durada prevista d’entre dos i cinc anys: el 50% de l’import total de la fiança establerta.

c) Per a les activitats extractives o les fases d’aquestes activitats amb una durada igual o inferior a dos anys: el 100% de la fiança.

-3 ter Anualment es revisa l’import de la fiança que s’ha de mantenir, amb aplicació de l’índex de preus de consum i en funció de les superfície afectades o que es preveu d’afectar durant l’any segons el pla anua de labors, de les ja restaurades i de les que encara no han sofert cap afecció. L’import resultant no pot ésser inferior a l’import de la fiança inicial actualitzada amb l’índex de preus de consum. La revisió de l’import de la fiança s’efectua anualment a partir de les dades que les empreses titulars inclouen en el pla de labors.

-3 quater. En el cas que s’aprovi de modificar el programa de restauració d’una activitat extractiva per tal que s’hi pugui instal·lar, amb els permisos corresponents, un dipòsit controlat de terres i runes o residus inerts, les fiances de l’activitat extractiva que quedin duplicades amb les fiances establertes per al dipòsit controlat es poden retornar a petició del seu dipositari. Les fiances de rebliment i de restauració superficial només es poden retornar en el moment en què s’han constituït fiances del mateix import o superior, a disposició de l’Agència de Residus de Catalunya, fixades d’acord amb els articles 10.1 i 10.2 del Decret 1/1997, respectivament.

-4 La fiança respon de l’execució dels treballs de restauració i de les sancions imposades al titular de l’autorització per incompliment de les mesures de protecció del medi ambient, així com dels danys i els perjudicis directes o indirectes que s’hi ocasionin per raó del desenvolupament de l’activitat extractiva.

-5 La devolució de la fiança no es farà fins que no haurà passat el termini de garantia, d’una durada de tres a cinc anys, que amb aquesta finalitat s’hagi fixat en l’autorització. El termini es comptarà a partir de la data d’acabament de les obres de restauració.

Altres versions d'aquest precepte

Article 9

-1 L’Administració de la Generalitat, a través de la Direcció General de Política Territorial, pot procedir, previ advertiment al titular de l’explotació, a l’execució forçosa de les mesures de protecció del medi ambient incloses en l’autorització, sens perjudici del que preveu l’article següent. Les despeses produïdes per la realització d’aquestes mesures són a càrrec del titular de l’explotació.

-2 Entre els mitjans d’execució a utilitzar s’autoritza la multa coercitiva de cent mil a dues-centes cinquanta mil pessetes, que es reiterarà per al lapse de temps suficient per a complir el que s’hagi ordenat. Aquesta multa coercitiva és independent de les que es puguin imposar en concepte de sanció i hi és compatible.

Article 10

-1 Es tipifiquen les infraccions de la manera següent:

1.1. Constitueixen infraccions molt greus:

a) La comissió de tres infraccions tipificades com a greus en un període de tres anys, sancionades amb resolució ferma.

b) La comissió d’una infracció tipificada com a greu si afecta un espai protegit.

1.2. Constitueixen infraccions greus:

a) La realització d’activitats extractives sense tenir aprovat el programa de restauració o incomplint-ne el contingut.

b) La realització d’activitats extractives sense haver dipositat la fiança inicial de restauració o qualsevol de les seves revisions anuals.

c) L’execució de treballs fora de l’àrea autoritzada amb modificació del relleu original.

d) Els incompliments de les condicions i mesures previstes a la declaració d’impacte ambiental de les activitats extractives contingudes en l’autorització de l’explotació.

e) La comissió de tres infraccions tipificades com a lleus en un període de tres anys, sancionades amb resolució ferma.

f) La comissió d’una infracció tipificada com a lleu quan afecti un espai protegit.

1.3. Constitueix infracció lleu l’execució de treballs o d’actuacions fora de l’àrea autoritzada sense modificació del relleu original. S’hi inclouen, entre altres, els abassegaments de materials, l’habilitació d’aparcaments o zones de càrrega i descàrrega i la ubicació de plantes mòbils i instal·lacions auxiliars.

-2 Les infraccions molt greus se sancionen amb multa de fins a 1.000.000 d’euros; les greus amb multa de fins a 300.000 euros, i les lleus amb multa de fins a 30.000 euros.

-2 bis. Els òrgans competents per imposar les sancions són:

a) El director o la directora dels serveis territorials competent en matèria de protecció dels espais afectats per activitats extractives, per a les sancions corresponents a infraccions lleus.

b) El director o la directora general competent en matèria de protecció dels espais afectats per activitats extractives, per a les sancions corresponents a infraccions greus.

c) El secretari o la secretària competent en matèria de protecció dels espais afectats per activitats extractives, per a les sancions corresponents a infraccions molt greus.

-3 En la imposició de sancions caldrà tenir l’adequació deguda entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, atenent especialment els criteris següents per a la graduació de la sanció:

a) L’existència d’intencionalitat o reiteració.

b) La naturalesa dels perjudicis causats.

c) La superfície afectada.

d) La reincidència, per comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, quan així hagi estat declarat per resolució ferma. Quan el benefici que resulta d’una infracció és superior a la sanció que correspon, aquesta es pot incrementar en la quantia equivalent al benefici obtingut.

-4 La imposició de multes és independent del rescabalament dels danys i de la indemnització de perjudicis, així com de les responsabilitats administratives exigibles pels òrgans competents en matèria de mines o de les responsabilitats d’ordre penal en què els infractors hagin pogut incórrer.

-5. El secretari o la secretària competent en matèria de protecció d’espais naturals afectats per activitats extractives, en els casos d’urgència en què perilli la protecció del medi ambient, pot suspendre provisionalment els treballs de l’activitat extractiva fins que es prenguin les mesures adients.

Altres versions d'aquest precepte

Disposició addicional

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha de determinar l’àmbit geogràfic dels espais d’especial interès natural que figuren a l’annex de la present Llei, en relació amb els diferents termes municipals afectats.

Disposició Transitòria Primera

-1 Per a les explotacions ja existents degudament autoritzades, s’han d’establir programes de restauració a desenvolupar conjuntament entre el titular de l’explotació i l’equip d’inspecció. Les despeses seran a càrrec de la fiança ja establerta o per establir.

-2 Pel que fa als plans de restauració ja aprovats, se n’ha de revisar els termes i definir les condicions, que es modificaran, si s’escau, sense que comportin un increment de cost per al concessionari.

-3 Per a les explotacions ja existents legalment autoritzades amb períodes de concessió superiors a cinquanta anys i estretament vinculades a instal·lacions industrials de sectors productius bàsics per a l’economia de Catalunya i per a la incidència en la competitivitat internacional, s’han d’establir convenis específics per tal d’acomodar les garanties i els plans de restauració a la realitat de l’explotació en les seves etapes successives dins de les finalitats de la present Llei.

Altres versions d'aquest precepte

Disposició Transitòria Segona

Per a les activitats especificades en l’article 3 d’aquesta Llei que necessitin nova autorització situades fora del territori definit en l’article 2, i mentre el Parlament no haurà regulat les normes de protecció a la natura que s’hauran d’aplicar a tot el territori de Catalunya, s’han d’aplicar els articles 4, 5 i 7 i el primer paràgraf de l’article 6. La fiança definida en l’article 8 s’ha d’aplicar en un 50% del seu import.

Disposicions finals

Disposició Final Primera

S’autoritza el Consell Executiu perquè dicti les disposicions necessàries per a l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta Llei.

Disposició Final Segona

Abans de sis mesos comptats de l’entrada en vigor de la present Llei s’han d’elaborar les disposicions reglamentàries que assenyalin els elements mínims que han de contenir les ordenances municipals respecte a les mesures de protecció del medi ambient en relació amb les activitats extractives. En aquestes disposicions s’ha d’establir la graduació dels sòls en funció del major o menor rigor de les mesures aplicables.

Disposició Final Tercera

Dins el mateix termini, s’han de dictar les normes a les quals hauran d’ajustar-se les ordenances municipals de caràcter general referides a la normativa aplicable al tràmit de l’atorgament de llicències, a la seva revisió i a la comprovació del compliment dels requisits de les llicències ja atorgades. També s’han de regular les condicions mínimes a aplicar en els supòsits produïts per l’aplicació de nous criteris d’actuació.

Disposició Final Quarta

Els ajuntaments disposaran del termini d’un any, a partir de l’entrada en vigor de la normativa esmentada en les anteriors disposicions, per a elaborar les ordenances municipals corresponents, que han d’incloure, a més dels requisits que com a mínim reguli la Generalitat, totes aquelles mesures específiques a aplicar al seu territori, totes les que en funció del paper que correspon als ajuntaments com a atorgants de les autoritzacions per a activitats industrials són de la seva competència, així com la normativa general reguladora de les llicències, i, en definitiva, totes aquelles que, per raó de la competència que els atorga la legislació vigent, siguin necessàries per a la salvaguarda de les condicions del medi ambient en els espais on s’exerceixin activitats extractives.

Disposició Final Cinquena

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Annex a la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen interès natural afectats per activitats extractives

Llista de municipis i espais afectats

I. Província de Barcelona

Aguilar de Boixeres: Rubió, Castelltallat.
Aiguafreda: Montseny.
Arenys de Mar: Corredor, Montnegre.
Avinyonet del Penedès: Garraf.
Bagà: Cadí-Moixeró-Pedraforca.
Barberà del Vallès: Itinerari de la Natura del Bosc de Santiga.
Barcelona: Collserola.
Begues: Garraf.
Bellprat: Miralles.
Berga: Ensija-Rasos de Peguera.
Bigues: Cingles de Bertí.
Borredà: la Quar.
El Bruc: Montserrat.
El Brull: Montseny.
Campins: Montseny.
Cànoves: Montseny.
Capolat: Ensija-Rasos de Peguera, Tossals.
Cardona: Muntanya de Sal.
Castellar de N’Hug: Cadí-Moixeró-Pedraforca.
Castellar del Riu: Ensija-Rasos de Peguera.
Castellar del Vallès: Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
Castelldefels: Garraf.
Castell de l’Areny: Catllaràs-Mogrony-Rasos de Tubau.
Castellbell i el Vilar: Montserrat.
Castellfollit del Boix: Rubió.
Castellví de Rosanes: Ordal.
Cercs: Ensija-Rasos de Peguera, Catllaràs, Mogrony-Rasos de Tubau, la Quar.
Cerdanyola: Collserola.
Cervelló: Ordal.
Collbató: Montserrat.
Copons: Rubió.
Corbera de Llobregat: Ordal.
Dosrius: Corredor.
Esparreguera: Montserrat, Sant Salvador de les Espases.
Esplugues de Llobregat: Collserola.
Fígols de les Mines: Ensija-Rasos de Peguera.
Fogars de Monclús: Montseny.
Fogars de Tordera: Montnegre.
Folgueroles: Guilleries-Collsacabra.
Fonollosa: Castelltallat
Font-rubí: Ancosa-Puigcastellar/Montagut-Montclar.
Gallifa: Sant Sadurní de Gallifa.
La Garriga: Montseny, Cingles de Bertí.
Gavà: Garraf.
Gelida: Ordal.
Gisclareny: Cadí-Moixeró-Pedraforca.
Granera: Muntanya del Castell de Granera.
Gualba: Montseny.
Guardiola de Berguedà: Cadí-Moixeró-Pedraforca, Catllaràs-Mogrony-Rasos de Tubau.
La Llacuna: Ancosa-Puigcastellar/Montagut-Montclar.
Llinars del Vallès: Corredor.
Masies de Roda: Guilleries-Collsacabra.
Matadepera: Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
Mediona: Ancosa-Puigcastellar-Montagut-Montclar.
Molins de Rei: Collserola.
Monistrol de Montserrat: Montserrat.
Montcada i Reixac: Collserola.
Montmajor: Ensija-Rasos de Peguera, Busa, Bastets.
Montmany: Montseny, Cingles de Bertí.
Montseny: Montseny.
Mura: Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
La Nou de Berguedà: Catllaràs-Mogrony-Rasos de Tubau.
Òdena: Rubió.
Olesa de Bonesvalls: Garraf, Ordal.
Olesa de Montserrat: Sant Salvador de les Espases.
Olivella: Garraf.
Olvan: la Quar.
Orís: Bellmunt-Curull-Puigsacalm.
Orpí: Ancosa-Puigcastellar/Montagut-Montclar.
El Papiol: Collserola.
La Pobla de Lillet: Catllaràs-Mogrony-Rasos de Tubau.
Pontons: Ancosa-Puigcastellar/Montagut-Montclar.
El Prat de Llobregat: Estanys de la Ricarda i el Remolar. Els Prats de Rei: Rubió.
La Quar: la Quar.
Rellinars: Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
Rubió: Rubió.
Rupit-Pruït: Guilleries-Collsacabra.
Sabadell: Itinerari de la Natura de Can Déu.
Saldes: Cadí-Moixeró-Pedraforca, Ensija-Rasos de Peguera.
Santa Cecília de Montserrat: Montserrat.
Santa Margarida de Montbui: Miralles.
Santa Maria de Besora: Bellmunt-Curull-Puigsacalm.
Santa Maria de Corcó: Guilleries-Collsacabra.
Santa Maria de Miralles: Miralles, Ancosa-Puigcastellar/Montagut-Montclar.
Sant Andreu de Llavaneres: Montnegre.
Sant Boi de Llobregat: Estanys del Remolar, Ricarda, Roberta i Pas de les Vaques.
Santa Susanna: Montnegre.
Sant Cebrià de Vallalta: Montnegre.
Sant Celoni: Montnegre.
Sant Cugat del Vallès: Collserola.
Sant Esteve de Palautordera: Montseny.
Sant Feliu de Llobregat: Collserola.
Sant Iscle de Vallalta: Montnegre.
Sant Jaume de Frontanyà: Catllaràs-Mogrony-Rasos de Tubau.
Sant Julià de Vilatorta: Guilleries-Collsacabra.
Sant Just Desvern: Collserola.
Sant Llorenç Savall: Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
Sant Martí de Centelles: Cingles de Bertí.
Sant Martí de Tous: Miralles, Barranc de la Fou.
Sant Mateu de Bages: Castelltallat.
Sant Pere de Torelló: Bellmunt-Curull-Puigsacalm.
Sant Pere de Vilamajor: Montseny.
Sant Pere Sallavinera: Castelltallat.
Sant Quirze de Besora: Bellmunt-Curull-Puigsacalm.
Sant Quirze Safaja: Cingles de Bertí.
Sant Sadurní d’Osormort: Guilleries-Collsacabra.
Sant Vicenç de Montalt: Corredor.
Seva: Montseny.
Sitges: Garraf.
Subirats: Ordal.
Tagamanent: Montseny.
Tavèrnoles: Guilleries-Collsacabra.
Tavertet: Guilleries-Collsacabra.
Terrassa: Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
Tordera: Montnegre.
Torrelles de Foix: Ancosa-Puigcastellar/Montagut-Montclar.
Vacarisses: Sant Llorenç del Munt i Serra de Sant Salvador de les Espases.
Vallcebre: Cadí-Moixeró-Pedraforca, Ensija-Rasos de Peguera.
Vallgorguina: Corredor, Montnegre.
Vallirana: Ordal.
Vilada: Catllaràs-Mogrony-Rasos de Tubau, la Quar.
Viladecans: Estany del Remolar.
Vilalba Sasserra: Corredor.
Vilanova de Sau: Guilleries-Collsacabra.

II. Província de Girona

Albanyà: Alta Garrotxa, Bassegoda.
Alp: Cadí-Moixeró-Pedraforca.
Amer: Guilleries-Collsacabra.
Arbúcies: Guilleries-Collsacabra.
L’Armentera: Aiguamolls golf Roses (Sant Pere Pescador).
Banyoles: Estany de Banyoles.
Begur: Muntanya i Castell de Begur.
Beuda: Alta Garrotxa-Bassegoda.
La Bisbal d’Empordà: Gavarres.
Blanes: Costa Brava (Paratges pint.)
Breda: Montseny.
Cabanelles: Alta Garrotxa, Bassegoda.
Caçà de la Selva: Gavarres.
Cadaqués: Cap de Creus-Serra de Roda, Portlligat.
Calonge de les Gavarres: Gavarres.
Campelles: Catllaràs-Mogrony-Rasos de Tubau.
Camprodon: Puigmal-Costabona, Alta Garrotxa, Sant Amanç-Serra Cavallera.
Canet d’Adri: Finestres-Rocacorba.
Cantallops: Alberes.
Castell d’Aro: Gavarres.
Castellfollit de la Roca: Zona volcànica d’Olot, Cingle de Castellfollit.
Castelló d’Empúries: Aiguamolls del Golf de Roses (Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador).
La Cellera: Guilleries-Collsacabra.
Celrà: Gavarres.
Colera: Alberes.
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní: Gavarres.
Darnius: les Salines.
Das: Cadí-Moixeró-Pedraforca.
L’Escala: Aiguamolls del Golf de Roses (Sant Pere Pescador).
Espolla: Alberes.
Forallac: Meranges-Puigpedrós.
Ger: Meranges-Puigpedrós.
Girona: Gavarres.
Gombrèn: Catllaràs-Mogrony-Rasos de Tubau.
Grus: Cadí-Moixeró-Pedraforca.
Guils de Cerdanya: Meranges-Puigpedrós.
La Jonquera: Albertes.
Juià: Gavarres.
Llagostera: Gavarres, Puig Cadiretes.
Llambilles: Gavarres.
Llanars: Puigmal-Costabona, Alta Garrotxa, Sant Amanç-Serra Cavallera.
Llançà: Alberes, Cap de Creus-Serra de Roda.
Llívia: Llívia.
Lloret de Mar: Costa Brava (paratges pint.)
Les Llosses: Catllaràs-Mogrony-Rasos de Tubau.
Maçanet de Cabrenys: les Salines.
Maçanet de la Selva: Turons de Maçanet de la Selva i Riudarenes.
Madremanya: Gavarres.
Meranges: Meranges-Puigpedrós.
Mieres: Finestres-Rocacorba.
Molló: Puigmal-Costabona, Alta Garrotxa.
Montagut: Alta Garrotxa, zona volcànica d’Olot, Teixos de Misaclos.
Mont-ras: Gavarres.
Olot: Zona volcànica d’Olot.
Ogassa: Taga-Sant Amanç-Serra Cavallera.
Osor: Guilleries-Collsacabra.
Palafrugell: Gavarres.
Palamós: Costa Brava (paratges pint.)
Palau-saverdera: Cap de Creus-Serra de Roda-Aiguamolls, golf de Roses (Castelló d’Empúries).
Palmerola: Catllaràs-Mogrony-Rasos de Tubau.
Pals: Aiguamolls i platja de Pals.
Pardines: Puigmal-Costabona, Taga-Sant Amanç-Serra Cavallera.
Pau: Cap de Creus-Serra de Roda, Aiguamolls golf de Roses (Castelló d’Empúries).
Peralada: Aiguamolls golf de Roses (Castelló d’Empúries).
Les Planes d’Hostoles: Guilleries-Collsacabra, Finestres-Rocacorba.
Planoles: Puigmal-Costabona.
Porqueres: Finestres-Rocacorba, estany de Banyoles.
Portbou: Alberes.
El Port de la Selva: Cap de Creus-Serra de Roda.
Les Preses: Finestres-Rocacorba, zona volcànica d’Olot.
Puigcerdà: Meranges-Puigpedrós.
Quart d’Onyar: Gavarres.
Queralbs: Puigmal-Costabona.
Rabós: Alberes.
Ribes de Freser: Puigmal-Costabona, Taga-Sant Amanç-Serra Cavallera.
Ridaura: Milany-Santa Magdalena.
Riells de Montseny: Montseny.
Ripoll: Milany-Santa Magdalena.
Riudarenes: Turons de Maçanet de la Selva i Riudarenes.
Roses: Cap Norfeu, Cap de Creus-Serra de Roda, Aiguamolls del golf de Roses (Castelló d’Empúries).
Sales de Llierca: Alta Garrotxa.
Santa Cristina d’Aro: Gavarres, Puig Cadiretes, Pedra Alta, Costa Brava (ICONA).
Sant Aniol de Finestres: Finestres-Rocacorba, zona volcànica d’Olot.
Santa Pau: Finestres-Rocacorba, zona volcànica d’Olot, fageda d’en Jordà.
Sant Climent Sescebes: Alberes.
Sant Feliu de Buixalleu: Montseny.
Sant Feliu de Guíxols: Puig Cadiretes, Pedra Alta, Costa Brava.
Sant Feliu de Pallerols: Guilleries-Collsacabra-Finestres-Rocacorba, zona volcànica d’Olot.
Sant Hilari Sacalm: Guilleries-Collsacabra.
Sant Jaume de Llierca: Zona volcànica d’Olot.
Sant Joan les Fonts: Alt Garrotxa, zona volcànica d’Olot.
Sant Martí de Llémena: Finestres-Rocacorba, zona volcànica d’Olot.
Sant Martí Vell: Gavarres.
Sant Miquel de Campmajor: Finestres-Rocacorba.
Sant Pere Pescador: Aiguamolls golf de Roses (Sant Pere Pescador).
La Selva de Mar: Cap de Creus-Serra de Roda.
Serra de Daró: Illa a l’embassament de Canet.
Setcases: Puigmal-Costabona.
Sils: Antic estany de Sils.
Susqueda: Guilleries-Collsacabra.
La Tallada d’Empordà: Illa a l’embassament de Canet.
Torroella de Montgrí: Aiguamolls i platja de Pals, Illes Medes-Massís de Montgrí.
Tortellà: Alta Garrotxa.
Toses: Milany-Santa Magdalena.
Tossa de Mar: Puig Cadiretes, Costa Brava.
Ullà: Illes Medes-Massís de Montgrí.
La Vajol: les Salines.
La Vall de Bianya: Alta Garrotxa, zona volcànica d’Olot.
La Vall d’en Bas: Guilleries-Collsacabra.
Vallfogona de Ripollès: Milany-Santa Magdalena.
Vall-llobrega: Gavarres.
Vidrà: Milany-Santa Magdalena, Bellmunt-Curull-Puigsacalm.
Viladrau: Montseny.
Vilajuïga: Cap de Creus-Serra de Roda.
Vilallonga de Ter: Puigmal-Costabona.
Vilamaniscle: Alberes.

III. Província de Lleida

Abella de la Conca: Boumort/Collegats-Baix Pallars.
Àger: Montsià.
Agramunt: Serra d’Almenara.
Alàs-Cerc: Cadí-Moixeró-Pedraforca.
Alfarràs: Erms de Raïmat i Almacelles.
Alfes: Erms de Sunyer.
Alguaire: Erms de Raïmat i Almacelles.
Alins de Vallferrera: Pica d’Estats-Vall Ferrera-Plans de Voavi.
Almacelles: Erms de Raïmat i Almacelles.
Almatret: Turons de Maials i Almatret.
Alt Àneu: Aigüestortes-Sant Maurici, Marimanya.
Alt Aran: Aigüestortes-Sant Maurici, Marimanya, Valarties, Vall d’Aran.
Arres: Vall d’Aran.
Avellanes-Santa Linya: Embassament de Camarasa.
Baix Pallars: Boumort/Collegats-Baix Pallars, estany de Moncortès, Congost de Collegats, Gerri de la Sal.
Balaguer: Partidor de Balaguer.
Barruera: Aigüestortes-Sant Maurici.
Bausèn: Baix Aran, Vall d’Aran.
Bellver de Cerdanya: Meranges-Puigpedrós, Vall de la Llosa, Cadí-Moixeró-Pedraforca.
Les Bordes: l’Artiga de Lin, Vall d’Aran.
Bossost: Muntanyes de Lés i Bossost, Baix Aran, Vall d’Aran.
Cabó: Boumort/Collegats-Baix Pallars.
Camarasa-Fontllonga: Montsec, embassament de Camarasa, embassament de Llorenç.
Canejan: Vall de Sant Joan de Toran, Baix Aran, Vall d’Aran.
Castell de Mur: Montsec, embassament de Cellers.
Cava: Cadí-Moixeró-Pedraforca.
Coll de Nargó: Boumort/Collegats-Baix Pallars, Aubens-Sant Honorat-el Corb.
La Coma i la Pedra: Port del Comte.
Corbins: Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana.
Espot: Aigüestortes-Sant Maurici, Montsent de Pallars.
Esterri de Cardós: Vall de Cardós.
Farrera de Pallars: Sant Joan de l’Erm/Vall Ferrera-Santa Magdalena/Ras de Conques.
Fígols i Alinyà: Port del Comte.
Gavet de la Conca: Montsec, embassament de Cellers.
Gósol: Ensija-Rasos de Peguera, Cadí-Moixeró-Pedraforca.
La Granja d’Escarp: Tossal de Montmaneu.
La Guingueta: Montsant de Pallars.
Guixers: Ensija-Rasos de Peguera, Busa/Serra de Bastets.
Ivars d’Urgell: Antic estany d’Ivars.
Josa-Tuixén: Cadí-Moixeró-Pedraforca, Port del Comte.
Lés: Muntanyes de Lés i Bossost, Baix Aran, Vall d’Aran.
Lladorre: Pica d’Estats-Vall Ferrera-Plans de Voavi/Vall Ferrera-Santa Magdalena, Vall de Cardós.
Lladurs: Busa/Serra de Bastets.
Llavorsí: Sant Joan de l’Erm/Vall Ferrera, Santa Magdalena/Ras de Conques.
Lleida: Erms de Raïmat i Almacelles.
Lles: Meranges-Puigpedrós/Vall de la Llosa, Estanys de la Pera.
Llimiana: Montsec, embassament de Cellers.
Maials: Turons de Maials i Almatret.
La Molsosa: Castelltallat.
Montellà de Cadí: Cadí-Moixeró-Pedraforca.
Montferrer-Castellbò: Sant Joan de l’Erm/Vall Ferrera-Santa Magdalena/Ras de Conques.
Navés: Busa/Serra de Bastrets.
Odèn: Busa-Serra de Bastets, Port del Comte.
Os de Balaguer: Partidor de Balaguer.
Pallars Jussà: Boumort/Collegats-Baix Pallars, Congost de Collegats, Sant Gervàs.
Peramola: Aubens-Sant Honorat-El Corb.
La Pobla de Segur: Boumort/Collegats-Baix Pallars, Congost de Collegats, Sant Gervàs.
El Pont de Suert: Sant Gervàs.
Preixens: Serra d’Almenara.
Puigverd d’Agramunt: Serra d’Almenara.
Rialb de Noguera: Montsent de Pallars, Sant Joan de l’Erm/Vall Ferrera-Santa Magdalena.
Salàs: Sant Gervàs.
Sant Esteve de la Sarga: Montsec.
Sant Llorenç de Morunys: Busa/Serra de Bastets.
Sarroca de Lleida: Embassament d’Utxesa.
Senterada: Sant Gervàs.
Seròs: Tossal de Montmaneu.
Soriguera: Boumort/Collegats-Baix Pallars, Congost de Collegats, Sant Gervàs.
Sort: Montsent de Pallars.Sunyer: Erms de Sunyer.
Tírvia: Vall Ferrera-Santa Magdalena.
Tornabous: Serra d’Almenara.
La Torre de Cabdella: Montsent de Pallars.
Torres de Segre: Embassament d’Utxesa.
Tremp: Sant Gervàs, embassament de Cellers.
Vall de Cardós: Vall de Cardós.
Valls d’Aguilar: Boumort/Collegats-Baix Pallars.
Valls de la Valira: Sant Joan de l’Erm/Vall Ferrera, Santa Magdalena/Ras de Conques.
La Vansa i Fórnols de Cadí: Cadí-Moixeró-Pedraforca, Port del Comte.
Viella-Mig Aran: l’Artiga de Lin, Ribera de Varradòs, Hospital de Viella, Vall d’Aran.
Vilamós: Ribera de Varradòs, Vall d’Aran.
Vilanova de la Barca: Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana.
Vilanova de Meià: Montsec.

IV. Província de Tarragona

Alforja: Muntanyes de Prades.
Aiguamúrcia: Ancosa-Puigcastellar/Montagut-Montclar.
Alcover: Muntanyes de Prades.
Alcanar: Montsià.
Alfara dels Ports: Ports de Tortosa.
Amposta: Delta de l’Ebre, Montsià.
L’Arbolí: Prades.
L’Argentera: Llaberia-Colldejou.
Arnes: Ports de Tortosa.
Benifallet: Cardó.
Benissanet: Serres de Pàndols i de Cavalls.
Cabassers: Montsant.
Capafonts: Prades.
Capçanes: Llaberia-Colldejou.
Colldejou: Llaberia-Colldejou.
Corbera de Terra Alta: Serres de Pàndols i de Cavalls.
El Catllar: Gorges i embassament del Gaià.
Cornudella de Montsant: Prades, Montsant, Siurana.
Deltebre: Delta de l’Ebre.
Duesaigües: Llaberia-Colldejou.
L’Espluga de Francolí: Prades.
La Febró: Prades.
Freginals: Montsià.
Gandesa: Serres de Pàndols i de Cavalls.
Horta de Sant Joan: Ports de Tortosa.
Marçà: Llaberia-Colldejou.
Margalef: Montsant.
Mas de Barberans: Ports de Tortosa.
Miravet: Cardó, Serres de Pàndols i de Cavalls.
Montblanc: Prades.
El Montmell: el Montmell.
Mont-ral: Prades.
Mont-roig: Llaberia-Colldejou.
Móra d’Ebre: Serres de Pàndols i de Cavalls.
La Morera de Montsant: Montsant.
Paüls: Ports de Tortosa.
El Perelló: Delta de l’Ebre, Cardó.
Les Piles: Ancosa-Puigcastellar/Montagut-Montclar.
El Pinell de Brai: Serres de Pàndols i de Cavalls.
El Pont d’Armentera: Ancosa-Puigcastellar/Montagut-Montclar.
Pradell de la Teixeta: Llaberia-Colldejou.
Prades: Prades.
Prat de Comte: Ports de Tortosa.
Pratdip: Llaberia-Colldejou.
Querol: Ancosa-Puigcastellar/Montagut-Montclar.
Rasquera: Cardó.
Renau: Gorges i embassament del Gaià.
La Riba: Muntanyes de Prades.
Riudecanyes: Llaberia-Colldejou.
Roquetes: Ports de Tortosa.
Salomó: Gorges i embassament del Gaià.
Santa Perpètua de Gaià: Ancosa-Puigcastellar/Montagut-Montclar.
Sant Carles de la Ràpita: Delta de l’Ebre.
Sant Jaume d’Enveja: Delta de l’Ebre.
Sarral: Ancosa-Puigcastellar-Montagut-Montclar.
La Sénia: Ports de Tortosa.
La Selva del Camp: Puig d’en Cama.
Tivenys: Cardó.
Tivissa: Llaberia-Colldejou.
La Torre de Fontaubella: Llaberia-Colldejou.
Tortosa: Ports de Tortosa, Cardó.
Ulldecona: Montsià, Ulldecona.
Ulldemolins: Montsant.
Vallclara: Prades.
Vandellós: Llaberia-Colldejou.
Vespella: Gorges i embassament del Gaià.
Vilabella del Camp: Gorges i embassament del Gaià.
Vilanova d’Escornalbou: Llaberia-Colldejou.
Vilanova de Prades: Prades.
Vilaverd: Muntanyes de Prades.
Vimbodí: Prades.

Amunt