Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
  • Flux Publicat
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

DECRET 209/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament que regula, amb caràcter supletori, els serveis funeraris municipals.

Dades bàsiques
  • Rang del document Decret

  • Organisme emissor Departament de Governació

  • Núm. del document 209/1999

  • Data del document 27/07/1999

  • Data de publicació 05/08/1999

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 2946

Afectacions
TEXT PUBLICAT

La disposició final 1 de la Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris, estableix que: "Els ajuntaments han de regular, mitjançant una ordenança o un reglament, el règim a què s’han de sotmetre els serveis funeraris, en el marc del que estableix aquesta Llei i la resta de la legislació aplicable".

No obstant això, per tal de protegir d’una manera adequada l’interès públic que és present en la prestació dels serveis funeraris i davant la possibilitat de no aprovació de l’ordenança municipal corresponent, la disposició final 2 de la Llei 2/1997, de 3 d’abril, estableix que: "El Departament de Governació de la Generalitat ha d’elaborar, amb l’audiència prèvia de les entitats municipalistes més representatives, un reglament de serveis funeraris, que ha d’ésser aplicable supletòriament en els municipis que no n’aprovin un de propi".

Les circumstàncies específiques que concorren en la prestació dels serveis funeraris en el territori de Catalunya impliquen l’existència de nombroses situacions, molt diversificades, que cal atendre en funció de quines són les característiques del municipi concret a considerar i de les diferents modalitats que pot experimentar la prestació dels serveis funeraris.

Així, les necessitats que cal atendre arriben a diferenciar-se profundament entre uns municipis i uns altres i la prestació dels serveis la pot dur a terme bé solament el municipi, el qual pot recórrer a un ampli ventall de possibilitats per a la prestació, o bé empreses privades, les quals poden ser tant una com més d’una. Aquests serveis també els poden prestar l’ajuntament i l’empresa o empreses privades a la vegada.

A més, tampoc es pot desconèixer el marc liberalitzador que en la matèria relativa a la prestació dels serveis funeraris motiva la Llei 2/1997, de 3 d’abril. En aquest sentit, la Llei citada assenyala al preàmbul que "La possibilitat d’intervenció de l’Administració en un sector que es declara liberalitzat s’explica en la mesura que aquest és essencial per a la comunitat i, consegüentment, d’interès general, i que el servei dels interessos generals és l’objectiu constitucional de tota l’Administració pública".

Per tant, la regulació de la Llei 2/1997, de 3 d’abril, i la de la normativa que a partir d’aquesta es pugui aprovar, com és el cas d’aquest Reglament supletori, no pot utilitzar-se com a argument per impedir el nivell de competència desitjable en la matèria en la línia que és imposada per la nostra integració a la Unió Europea. D’aquest nivell de competència s’haurien de derivar avantatges per als usuaris, els quals, en definitiva, són tots els ciutadans. D’acord amb això, la Llei 2/1997, de 3 d’abril, a l’article 1 parla de la prestació "en règim de concurrència en tots els casos", i a l’article 6.3  parla, en relació amb els nivells mínims de qualitat o de disponibilitat de mitjans per part de les ordenances municipals, de justificació dels requisits "d’acord amb objectius de qualitat del servei" i que han de ser "proporcionals a la població i a l’índex de mortalitat del municipi i no poden vulnerar la llibertat de concurrència d’empreses funeràries".

La reflexió sobre tots aquests aspectes ha portat a concloure que aquest Reglament supletori ha d’atendre en gran mesura, en la seva elaboració, a la problemàtica pròpia dels petits municipis, els quals tampoc no presenten una situació uniforme que faci possible una regulació unilateral i homogènia. En conseqüència, sense perdre de vista aquests fets, la regulació que conté aquest Reglament ha estat formulada d’una manera molt oberta i amb un elevat grau de flexibilitat, a fi i efecte de proporcionar fonament normatiu suficient a realitats municipals molt diverses i per tal de poder-s’hi adaptar racionalment. Per tant, aquest Reglament supletori requereix, per a la seva aplicació efectiva a cada supòsit, una activitat municipal específica relativa a la valoració concreta de les necessitats pròpies del municipi de què es tracti en cada cas.

Per altra banda, i d’acord amb la Llei 2/1997, de 3 d’abril, l’aplicació supletòria d’aquest Reglament en cap cas impedeix que l’ajuntament destinatari pugui, amb posterioritat, aprovar la seva pròpia ordenança o reglament en qualsevol moment.

Per tot l’exposat, d’acord amb el que disposen els articles 61 i 62 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de la Generalitat de Catalunya, i la disposició final 2 de la Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris, vist l’informe de la Comissió de Govern Local de Catalunya i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Governació i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Article únic

S’aprova el Reglament que regula, amb caràcter supletori, els serveis funeraris municipals, el text del qual figura en annex.

Disposició transitòria

Les entitats que en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Reglament estiguin prestant els serveis funeraris en els municipis on és d’aplicació s’han d’adaptar a les seves prescripcions en el termini d’un any.

Barcelona, 27 de juliol de 1999

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Xavier Pomés i Abella

Conseller de Governació

Annex

Reglament que regula, amb caràcter supletori, els serveis funeraris municipals.

Títol 1

Disposicions generals

Capítol 1

Objecte, àmbit i caracterització del servei

Article 1

Objecte

Aquest Reglament té per objecte establir la regulació dels serveis funeraris en aquells municipis que no n’aprovin un de propi, de conformitat amb el que preveu la disposició final 2 de la Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris.

Article 2

Àmbit d’aplicació

L’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament el constitueixen els municipis de Catalunya que no disposin de la seva pròpia ordenança o reglament regulador dels serveis funeraris.

Article 3

Servei essencial

Els serveis funeraris tenen la condició de servei essencial d’interès general, el qual s’ha de prestar d’acord amb els principis següents:

a) Universalitat.

b) Accessibilitat.

c) Continuïtat.

d) Respecte dels drets de les persones usuàries.

e) Lliure concurrència.

Capítol 2

Prestació del servei

Article 4

Competència municipal

Els municipis són l’administració competent en matèria de serveis funeraris i són els responsables de garantir-ne l’existència i la prestació a tota la col·lectivitat local.

Article 5

Vigilància i actuació subsidiària

L’ajuntament, amb caràcter general, té les obligacions següents:

a) Vetllar perquè els serveis funeraris siguin prestats amb respecte absolut de la normativa aplicable.

b) Vetllar perquè les entitats autoritzades per prestar els serveis funeraris ho facin en el municipi en els termes del que sigui establert en l’autorització preceptiva.

c) Prestar obligatòriament els serveis funeraris, amb caràcter subsidiari, en el supòsit que no hi hagi cap empresa autoritzada amb aquesta finalitat.

Article 6

Prestació per l’ajuntament

Sens perjudici de les obligacions previstes en l’article 5.c) d’aquest Reglament, l’ajuntament també pot prestar els serveis funeraris mitjançant qualsevol de les formes de gestió dels serveis públics que estableix la legislació de règim local, per mitjà d’una mancomunitat o d’un consorci o mitjançant conveni, delegació o encàrrec de gestió amb el consell comarcal corresponent o amb altres administracions públiques.

Article 7

Prestació per empreses

La prestació dels serveis funeraris en el municipi també la poden dur a terme aquelles empreses públiques o privades que hagin estat autoritzades prèviament per l’ajuntament, sempre que reuneixin els requisits exigibles, d’acord amb el que regula aquest Reglament.

Article 8

Prestació obligatòria del servei

8.1  Les entitats autoritzades per prestar els serveis funeraris en el municipi i també l’ajuntament, en el supòsit de prestació per part d’aquest, han de prestar els serveis funeraris obligatòriament quan els siguin sol·licitats, i d’acord amb el que estableix aquest Reglament, en els supòsits següents:

a) Quan el domicili mortuori de la persona difunta es trobi en el municipi.

b) Quan la persona difunta hafi de ser inhumada o incinerada en el municipi.

c) Quan es tracti de qualsevol altra persona difunta respecte de la qual així ho hagi disposat l’autoritat judicial.

8.2  Als efectes del que preveu la lletra a) de l’apartat anterior, es considera domicili mortuori el lloc on es troba situat el cadàver fins al moment que aquest és conduït a la seva destinació final, incloses les sales de vetlla.

Títol 2

Drets

Article 9

Persones usuàries

Són persones usuàries dels serveis funeraris les persones, físiques o jurídiques, que es facin càrrec del difunt, per motius familiars, de beneficència o per qualsevol altre d’acord amb l’ordenament jurídic vigent, i que per aquesta raó accedeixen a la prestació dels serveis funeraris que es regulen en aquest Reglament.

Article 10

Drets de les persones usuàries

En relació amb la prestació dels serveis funeraris, les persones usuàries tenen els drets següents:

a) Rebre els serveis funeraris en condicions de respecte a la intimitat, a la dignitat, a les conviccions religioses, filosòfiques o culturals i al dolor de les persones afectades.

b) Tenir accés als serveis funeraris en condicions bàsiques d’igualtat, de manera que la manca de recursos econòmics no pugui constituir un impediment per gaudir-ne.

c) Rebre l’assessorament imprescindible per tal de garantir la correcció del procés que s’ha de dur a terme fins a la inhumació o la incineració del cadàver. Aquest assessorament també ha d’incloure, en tot cas, la informació que sigui pertinent sobre els tràmits legals que s’han de seguir i sobre els requisits i les pràctiques sanitàries que són exigibles segons el que estableix la normativa sobre policia sanitària mortuòria.

d) Tenir accés al catàleg de les prestacions que es poden contractar amb les entitats prestadores dels serveis funeraris, d’acord amb el que preveu l’article 27 d’aquest Reglament.

e) Tenir la garantia que els serveis funeraris es presten i es mantenen en les condicions sanitàries previstes per la normativa vigent.

f) Tenir la garantia de la continuïtat i de la regularitat en la prestació dels serveis funeraris.

g) Escollir lliurement l’entitat prestadora dels serveis funeraris, sempre que aquesta es trobi degudament autoritzada d’acord amb el que estableix aquest Reglament.

h) Els altres drets que corresponen a les persones usuàries, de conformitat amb el que preveu la resta de l’ordenament jurídic vigent i que és d’aplicació a la prestació dels serveis funeraris.

Article 11

Drets de les entitats prestadores

Les entitats que prestin els serveis funeraris en els municipis als quals és d’aplicació aquest Reglament tenen els drets següents:

a) Prestar els serveis funeraris i realitzar les activitats que comporten, de conformitat amb el que estableix aquest Reglament.

b) Rebre les tarifes o els preus, segons s’escaigui, que es fixin com a contraprestació pels seus serveis, sens perjudici de l’obligació de prestar els serveis funeraris de manera gratuïta o bonificada, en els termes del que estableixen els articles 40 i següents d’aquest Reglament.

c) Utilitzar les instal·lacions funeràries que siguin de titularitat municipal d’acord amb el que determini l’ajuntament.

d) La resta dels drets que les disposicions legals vigents els reconeguin.

Títol 3

Activitat dels serveis funeraris

Capítol 1

Funcions que integren l’activitat dels serveis funeraris

Article 12

Delimitació dels serveis funeraris

Es consideren serveis funeraris totes les activitats que s’han de prestar com a conseqüència de la mort d’una persona i de la inhumació o incineració del cadàver, en els termes del que preveuen els articles següents.

Article 13

Funcions

13.1  L’activitat dels serveis funeraris comprèn les funcions següents:

a) Proporcionar la informació i l’assessorament pertinent sobre els aspectes jurídics i tècnics del servei a les persones que sol·licitin la prestació d’alguna o d’algunes de les funcions que integren l’activitat dels serveis funeraris.

b) Subministrar el fèretre. Aquest ha de tenir les característiques que calguin, segons el servei de què es tracti en cada cas, i de conformitat amb el que estableix la normativa sobre policia sanitària mortuòria.

c) Subministrar urnes de cendres i de restes cadavèriques, si escau, quan el supòsit que concorre exigeixi disposar-ne.

d) Fer les pràctiques higièniques en el cadàver que siguin necessàries, d’acord amb el que preveu la normativa sobre policia sanitària mortuòria.

e) Col·locar el cadàver en el fèretre i transportar-lo des del lloc de la defunció fins al domicili mortuori, si escau, i fins al lloc de destinació final mitjançant un vehicle de transport funerari autoritzat de conformitat amb la normativa aplicable.

f) Gestionar els tràmits administratius preceptius per a tot el procés fins a l’enterrament o la incineració, segons el cas, de conformitat amb el que estableixen la normativa sobre policia sanitària mortuòria i la resta de normativa aplicable.

g) Gestionar els tràmits administratius preceptius per a la inscripció de la defunció en el Registre Civil.

h) Fer en el cadàver les pràctiques sanitàries exigibles d’acord amb la normativa sobre policia sanitària mortuòria.

i) Prestar els serveis de tanatori en condicions físiques adequades per a la vetlla del cadàver.

j) Altres activitats complementàries.

13.2  La gestió de les funcions que preveu l’apartat anterior inclou la realització de tots els actes, tràmits i diligències que calguin des que es produeix la defunció fins que el cadàver és inhumat o, si escau, incinerat. En aquest últim supòsit, també s’inclou el que afecta el lliurament de les cendres a les persones interessades dins l’urna cinerària que hagin escollit.

Article 14

Altres activitats complementàries

14.1  Són activitats complementàries, d’acord amb l’article 4.2  de la Llei 2/1997, de 3 d’abril, entre d’altres:

a) La instal·lació de la capella ardent, la vigilància del fèretre i l’acompanyament.

b) La pompa interior, que inclou flors i taula de signatures.

c) La pompa exterior, que inclou la contractació de vehicles d’acompanyament, recordatoris, esqueles mortuòries i altres.

d) Les gestions davant l’Església catòlica i altres organitzacions corresponents a la resta de confessions religioses.

e) La incineració.

f) Les prestacions complementàries d’acord amb els costums locals.

14.2  Les activitats complementàries han de constar amb tota claredat en el catàleg que preveu l’article 27 d’aquest Reglament.

14.3  Les activitats complementàries s’han de fer a partir de la sol·licitud efectuada per les persones usuàries que es facin càrrec de la persona difunta, i en els termes del que aquestes acordin amb l’entitat prestadora dels serveis funeraris, i no poden ser utilitzades per condicionar les funcions que preveu l’article 13.

Article 15

Règim d’exercici de les funcions

15.1  Les entitats que prestin els serveis funeraris en els municipis han d’assumir de manera obligatòria la gestió de les funcions a què fan referència les lletres a), b), c), d), e), f), i g) de l’apartat 1 de l’article 13 d’aquest Reglament.

15.2  Les entitats que prestin els serveis funeraris en els municipis poden gestionar les funcions a què fan referència les lletres h), i) i j) de l’apartat 1 de l’article 13 d’aquest Reglament, i també altres prestacions complementàries d’acord amb els costums locals. En aquest últim cas, l’entitat prestadora ha de disposar obligatòriament de la informació documental necessària sobre això, segons el que preveu l’article 27.

Capítol 2

Transport de cadàvers

Article 16

Entitats autoritzades

16.1  El transport del cadàver o de les restes cadavèriques, ja sigui en la seva modalitat de conducció o trasllat segons preveu la normativa de policia sanitària mortuòria, el poden fer les entitats prestadores dels serveis funeraris que estiguin autoritzades degudament en els termes municipals on es trobi el cadàver o en el lloc on s’ha de fer la inhumació o la incineració.

16.2  El transport del cadàver o de les restes cadavèriques pot portar associat: fer les pràctiques higièniques necessàries; subministrar el fèretre; col·locar el cadàver o les restes cadavèriques en el fèretre i transportar-lo des del lloc de la defunció fins al domicili mortuori, si escau, i fins al lloc de destinació final des del domicili mortuori, el cementiri o el lloc d’enterrament, segons el cas; i fer la gestió dels tràmits administratius preceptius per a tot aquest procés.

D’acord amb el que preveu el paràgraf anterior, l’usuari es troba facultat per contractar, lliurement, amb diferents entitats prestadores dels serveis funeraris, la realització, per separat, de les diverses prestacions que porta associada la funció del transport.

16.3  Quan l’entitat que fa el transport és de les autoritzades per prestar els serveis funeraris en un municipi diferent d’aquell en el qual ha de recollir el cadàver o les restes cadavèriques, aquesta entitat prestadora ha d’acreditar la seva autorització quan sigui requerida per l’ajuntament d’aquest segon municipi.

16.4  La determinació de l’entitat prestadora dels serveis funeraris que hagi de fer el transport del cadàver o de les restes cadavèriques ha de tenir lloc, en tot cas, a elecció de les persones usuàries, d’entre les entitats que l’apartat 1 d’aquest article esmenta.

16.5  En el cas de situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes, de calamitats públiques o que requereixen una actuació urgent, l’ajuntament pot recórrer a qualsevol entitat prestadora dels serveis funeraris sense atenir-se al que preveu aquest article.

Article 17

Autorització dels vehicles

Els vehicles que les entitats prestadores dels serveis funeraris utilitzin per transportar els cadàvers, en la seva modalitat de conducció i de trasllat, han de disposar, en tot cas, de l’autorització corresponent per prestar els serveis de transport funerari, en els termes del que estableix la normativa en matèria de transports vigent a Catalunya.

Article 18

Òrgans competents per autoritzar el transport

L’autorització sanitària per transportar cadàvers l’ha d’atorgar, quan sigui preceptiu, l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que preveu la normativa de policia sanitària mortuòria.

Article 19

Informació sobre els vehicles

19.1  Les entitats autoritzades per prestar els serveis funeraris en el municipi han d’incloure, en el projecte d’establiment i de prestació dels serveis funeraris que preveu l’article 52.1.b), l’especificació detallada de tots els vehicles de què disposen. Aquesta informació ha d’expressar la marca, el model, la matrícula, l’any de matriculació del vehicle i si aquest es destina o no es destina al transport funerari o a altres activitats de transport previstes entre les activitats complementàries a les quals es refereix l’article 14 d’aquest Reglament.

19.2  Qualsevol modificació de les dades que assenyala l’apartat anterior s’ha de comunicar a l’ajuntament, dins el mes següent d’haver-se produït.

Títol 4

Entitats que presten els serveis funeraris

Capítol 1

Normes generals

Article 20

Determinació de les entitats prestadores

Els serveis funeraris poden ser prestats per les entitats que determinen els articles 6 i 7 d’aquest Reglament.

Article 21

Empreses excloses

Les empreses d’assegurances no poden prestar els serveis funeraris, d’acord amb el que preveu l’article 5.1.b) de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’ordenació i supervisió de les assegurances privades.

Capítol 2

Requisits previs de l’empresa

Secció 1

Requisits jurídics i econòmics

Article 22

Requisits

Perquè una empresa sigui autoritzada per prestar els serveis funeraris ha d’acreditar, segons s’escaigui, la seva personalitat i constitució, i també la seva solvència econòmica, financera, tècnica i professional, d’acord amb el que estableixen la normativa civil i mercantil i aquest Reglament.

Article 23

Capital mínim

L’empresa societària que vulgui ser autoritzada per prestar els serveis funeraris en el municipi ha d’acreditar un capital social mínim de 6.000.000 de pessetes. Quan l’empresa sigui una persona física, aquesta ha d’acreditar que el valor dels béns afectats a l’activitat de prestació dels serveis funeraris és de 6.000.000 de pessetes, com a mínim.

Article 24

Justificació de la solvència financera

L’empresa ha de justificar la seva solvència financera mitjançant els documents següents:

a) L’informe favorable d’una institució financera.

b) L’assegurança de responsabilitat civil, l’import de la qual ha de ser proporcional al volum de l’activitat econòmica de l’empresa.

c) Si es tracta d’una societat, llevat que sigui de nova constitució, la presentació de balanços o d’extractes d’aquests, d’acord amb el que preveu la normativa d’aplicació en matèria societària.

d) La constitució d’una fiança, d’acord amb el que preveu l’article 25.

Article 25

Constitució i finalitat de la fiança

25.1  La fiança que l’empresa ha de constituir s’ha de dipositar a la caixa de l’ajuntament, i pot adoptar qualsevol de les modalitats que estableix la normativa vigent en matèria de contractació de les administracions públiques.

25.2  L’import de la fiança ha de ser de 200.000 pessetes de component base més una component variable de 20.000 pessetes per cada fracció de cent habitants fins a un import màxim de 4.000.000 de pessetes.

25.3  La fiança s’ha de constituir amb la finalitat de garantir el principi de continuïtat dels serveis funeraris i el compliment dels deures i de les obligacions que es regulen en aquest Reglament. La fiança ha de respondre, a més, dels supòsits següents:

a) El cost dels serveis funeraris de prestació forçosa que preveu l’article 40, en el cas que l’empresa es negui a prestar-los.

b) Les sancions que es poden imposar a l’empresa d’acord amb el que preveu l’article 64.

c) El valor de la confiscació, que, d’acord amb el que preveu l’article 8.1.c) de la Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris, es pot decidir en els supòsits en què una entitat prestadora dels serveis funeraris degudament autoritzada deixi de prestar el servei abans que li sigui acceptada la renúncia a l’autorització, en els termes del que estableix l’article 54 d’aquest Reglament.

Article 26

Modificació i devolució de la fiança

26.1  L’empresa ha de reposar la fiança, quan sigui procedent d’acord amb el que estableix aquest Reglament, i a sol·licitud justificada de l’ajuntament.

26.2  L’empresa ha d’adaptar l’import de la fiança a les variacions que experimentin, per una part, l’índex de preus al consum i, per altra part, la població del municipi, segons les dades del padró d’habitants. Aquesta adaptació s’ha de fer a sol·licitud de l’ajuntament, un cop cada cinc anys naturals, a comptar periòdicament a partir de la data inicial d’autorització.

26.3  La fiança, d’acord amb l’article 8.3 de la Llei 2/1997, de 3 d’abril, no pot ser retornada mentre sigui vigent l’autorització per prestar els serveis funeraris en el municipi i tampoc en el supòsit que s’estigui tramitant un expedient sancionador incoat a l’empresa per la comissió presumpta d’una infracció de les previstes en el règim sancionador que regula la Llei esmentada.

Secció 2

Instal·lacions i mitjans materials

Article 27

Catàleg de prestacions

27.1  Les entitats que prestin els serveis funeraris en el municipi han de disposar d’un catàleg en el qual s’ha d’especificar la totalitat de les prestacions que són ofertes al públic, amb la indicació detallada de les característiques d’aquestes prestacions, dels mitjans materials amb els quals compta per dur-les a terme i dels preus aplicables, i aquesta especificació no pot induir a confusió.

27.2  Les entitats que prestin els serveis funeraris en el municipi han de lliurar a l’ajuntament un exemplar del catàleg citat, un cop hagin estat autoritzades per prestar els serveis. Aquest catàleg s’ha d’actualitzar sempre que es produeixin modificacions del seu contingut i ha de trobar-se a l’ajuntament a la disposició de les persones interessades que el vulguin consultar.

Article 28

Registre

Les entitats que prestin els serveis funeraris en el municipi han de portar un registre en el qual s’ha de fer constar els serveis que duguin a terme, amb l’especificació de les dades següents:

a) Data de sol·licitud del servei i de la prestació d’aquest.

b) Descripció del servei.

c) Nom i cognoms del peticionari i d’altres dades que permetin la seva identificació.

d) Dades d’identificació del cadàver o de les restes cadavèriques, si és el cas.

e) Import del servei, IVA inclòs.

f) Número de la factura.

Article 29

Llibre de reclamacions

29.1  Les entitats que prestin els serveis funeraris en el municipi han de tenir un llibre de reclamacions a disposició del públic. Aquest llibre ha de trobar-se diligenciat per l’ajuntament en tots els seus folis.

29.2  El llibre de reclamacions ha de restar a disposició de l’ajuntament i aquest l’ha de verificar, com a mínim, un cop l’any, i també quan alguna persona interessada presenti, davant l’ajuntament, una denúncia sobre la prestació dels serveis. Correspon al secretari de la corporació estendre els certificats de les dades que hi constin.

Article 30

Establiment per atendre les persones usuàries

30.1  L’empresa, perquè li sigui atorgada l’autorització municipal per prestar els serveis funeraris, ha de disposar en el terme municipal, com a mínim, d’un establiment, el qual s’ha de poder utilitzar com a oficina administrativa i ha de tenir el personal necessari per atendre les persones usuàries.

30.2  En l’oficina administrativa s’han de trobar també: el catàleg de prestacions, el registre de serveis que es prestin i el llibre de reclamacions que preveuen els articles 27, 28 i 29 d’aquest Reglament, respectivament.

30.3  L’horari per prestar aquests serveis per tal d’atendre les persones usuàries i contractar amb elles els serveis corresponents s’ha d’especificar en el projecte d’establiment i de prestació dels serveis funeraris que l’entitat sol·licitant de l’autorització ha de presentar. En tot cas sempre s’ha de garantir l’atenció al públic en la prestació del servei.

Article 31

Servei de tanatori

31.1  Les instal·lacions de tanatori permanent de les quals puguin disposar les entitats que prestin els serveis funeraris han d’estar ubicades en una edificació, aïllada respecte de cap altre edifici, en la qual no visqui cap veí, excepció feta del vigilant, si és el cas. Aquestes instal·lacions s’han d’ajustar al que preveu aquest article.

31.2  El tanatori ha de comptar amb:

a) Sala de vetlla. El tanatori ha de tenir, com a mínim, una sala de vetlla. Aquesta sala ha de disposar de les instal·lacions següents: una dependència per acollir la família i el públic en general; una sala d’exposició del cadàver, degudament refrigerada, i una sala per realitzar pràctiques sanitàries sobre cadàvers.

b) Àrea de treball. El tanatori ha de tenir, també, dues sales més: l’una per a dipòsit de cadàvers i l’altra per al material funerari.

c) Serveis d’atenció al públic. El tanatori ha de tenir sala de recepció, oficina administrativa i serveis sanitaris per al públic.

En tot cas, l’entrada i la conducció dels cadàvers l’ha de fer personal de l’empresa de manera reservada, i per accessos diferents dels que es destinen a la utilització de les persones usuàries.

d) Àrea reservada als vehicles. El tanatori ha de disposar d’una àrea reservada per aparcar els vehicles que utilitzi l’empresa per prestar els serveis funeraris, la qual s’ha de trobar separada de la zona d’estacionament que preveu la lletra següent.

e) Estacionament per a vehicles. El tanatori ha de disposar d’una àrea, amb capacitat suficient, per estacionar els vehicles de les persones que hagin d’accedir a les instal·lacions.

31.3  El tanatori pot comptar igualment amb una sala d’exposició de fèretres i d’urnes de cendres i també amb un local per guardar els vehicles que utilitzi l’empresa, amb els mitjans necessaris per mantenir els vehicles en bones condicions d’utilització i neteja.

31.4  La prestació dels serveis de tanatori ha d’estar disponible les vint-i-quatre hores del dia, tant en dies feiners com festius. Pel que fa a les sales de vetlla, l’horari d’obertura d’aquestes s’ha d’especificar en el projecte d’establiment i de prestació dels serveis funeraris per tal que l’ajuntament pugui apreciar-ne la suficiència.

Article 32

Utilització d’altres instal·lacions

32.1  Si l’entitat que vol ser autoritzada per prestar els serveis funeraris en un municipi no disposa, ni en el terme municipal d’aquest ni en cap altre, del servei de tanatori en els termes del que preveu l’article 31 d’aquest Reglament, aquesta entitat pot pactar, amb altres entitats que prestin els serveis funeraris en el mateix terme municipal o en un altre de diferent o també, si escau, amb un centre hospitalari o amb l’entitat titular d’un cementiri, la utilització de les seves instal·lacions i mitjans. Aquesta entitat que vol ser autoritzada ha de comunicar aquests pactes a l’ajuntament del municipi on radiquin les instal·lacions esmentades.

32.2  L’entitat, abans que li sigui atorgada l’autorització, ha de manifestar els aspectes corresponents al supòsit de l’apartat 1 en el projecte d’establiment i de prestació dels serveis funeraris.

Article 33

Nombre mínim de vehicles

33.1  L’empresa ha de disposar, com a mínim, d’un vehicle. El vehicle o vehicles han de ser adequats per al transport del cadàver o de les restes cadavèriques, ja sigui en la seva modalitat de conducció o de trasllat, de conformitat amb el que regula la normativa de policia sanitària mortuòria. El vehicle o vehicles s’han de trobar en tot moment en bones condicions d’utilització i neteja.

33.2  L’empresa ha de fer constar, en el projecte d’establiment i de prestació dels serveis funeraris que preveu l’article 52.1.b) d’aquest Reglament, el nombre mínim de vehicles que utilitzarà per prestar el servei.

Article 34

Altres mitjans

L’empresa que presti els serveis funeraris és responsable de mantenir els vehicles, els estris, les robes i la resta de material que s’ha d’emprar per prestar el servei en bones condicions de neteja i desinfecció, per a la qual cosa ha de disposar dels mitjans adients.

Secció 3

Personal

Article 35

Mitjans personals

L’empresa que vulgui prestar els serveis funeraris al municipi ha d’acreditar, en el projecte d’establiment i de prestació dels serveis funeraris que preveu l’article 52.1.b) d’aquest Reglament, que els mitjans personals de l’empresa són els que requereix l’activitat prestacional per a la qual demana l’autorització i que aquests tenen la capacitació i la formació adequades per prestar els serveis.

Article 36

Requisits mínims

36.1  L’empresa ha de tenir al seu servei, com a mínim, els mitjans personals següents:

a) Una persona, amb permís de conduir, que faci les tasques de conducció o trasllat del cadàver o de les restes cadavèriques.

b) Una persona per atendre les persones usuàries i per dur a terme les gestions administratives escaients.

36.2  El personal al servei de l’empresa ha d’estar donat d’alta en la Seguretat Social, identificat convenientment durant tot el temps de prestació dels seus serveis, dotat de la roba apropiada, d’instruments de neteja i desinfecció i de la resta del material de treball propi de les seves tasques. L’empresa ha de vetllar perquè aquest material, llevat del rebutjable, sigui rentat i desinfectat periòdicament.

Títol 5

Tarifes i preus

Capítol 1

Establiment i informació

Article 37

Serveis de titularitat municipal

37.1  Els serveis de titularitat municipal es financen amb les contraprestacions patrimonials corresponents d’acord amb el que estableix la legislació aplicable en matèria d’hisendes locals.

37.2  Tanmateix, l’ajuntament pot subvencionar aquests serveis amb càrrec als seus pressupostos en els termes que preveu l’article 9.2  de la Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris.

Article 38

Serveis de titularitat privada

En el cas de la prestació de serveis funeraris de titularitat privada, els preus els fixa lliurement l’empresa autoritzada per prestar el servei.

Article 39

Informació sobre prestacions i preus

L’empresa resta obligada a proporcionar a l’ajuntament la relació actualitzada de les prestacions i dels preus corresponents, i també les seves modificacions. Aquesta relació actualitzada ha de constar en el catàleg de prestacions que regula l’article 27 d’aquest Reglament.

Capítol 2

Gratuïtat i bonificació de la prestació

Article 40

Prestació gratuïta o bonificada

40.1  D’acord amb el que preveu l’article 7.2.d) de la Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris, les entitats que prestin els serveis funeraris en el municipi tenen l’obligació de prestar-los, de forma gratuïta o bonificada, a les persones que ho requereixin per manca de mitjans econòmics propis i suficients o en els casos en què així ho acordi l’autoritat judicial.

40.2  Pertoca a l’ajuntament, amb l’informe previ dels serveis socials municipals, o a l’autoritat judicial, segons el cas, instar l’entitat prestadora corresponent perquè faci les prestacions forçoses que preveu l’apartat anterior.

Article 41

Servei gratuït o bonificat

41.1  En el supòsit que sigui procedent la bonificació o la gratuïtat de la prestació del servei, aquest comprèn les prestacions següents:

a) Vestiment, acondiciament sanitari del cadàver i mínim acondiciament estètic que exigeix el respecte degut a la memòria de la persona difunta.

b) Subministrament del fèretre adequat d’acord amb el que preveu la normativa sobre policia sanitària mortuòria.

c) Transport del cadàver dins el terme municipal.

d) Gestió de tots els tràmits necessaris per al transport i l’enterrament.

41.2  L’ajuntament o l’autoritat judicial pot determinar, excepcionalment, que aquest servei gratuït o bonificat inclogui altres prestacions.

Article 42

Persones beneficiàries

42.1  Les persones usuàries amb dret a la prestació dels serveis funeraris de forma gratuïta o bonificada són aquelles respecte de les quals en el difunt es donen, conjuntament, les característiques següents:

a) Manca d’ingressos, per qualsevol títol, o de patrimoni coneguts.

b) Inexistència de subscripció de cap assegurança que cobreixi les despeses derivades de la prestació dels serveis funeraris.

c) Que el seu domicili mortuori es trobi en el terme del municipi obligat a garantir la prestació del servei.

d) Manca d’identificació de cap persona que vulgui fer-se càrrec de les despeses corresponents o que resti obligada a fer-se’n càrrec. En el cas d’haver-hi alguna persona obligada al pagament, s’ha de considerar si aquesta es pot beneficiar del caràcter bonificat de la prestació per insuficiència de mitjans econòmics.

42.2  Mitjançant resolució municipal, i amb l’informe previ dels serveis socials municipals, s’ha de determinar si el servei ha de ser gratuït o bonificat. Si ha de ser bonificat, s’ha d’especificar la quantitat que les persones obligades han de satisfer a l’entitat que presti el servei i la quantitat que ha de ser bonificada, de la qual s’ha de fer càrrec l’entitat prestadora.

42.3  La quantitat que ha de ser bonificada no pot excedir la mitjana dels preus que les diferents entitats prestadores hagin establert, en els catàlegs corresponents, pel servei gratuït o bonificat que preveu l’article 41 d’aquest Reglament i en cap cas el cost d’aquest servei establert, en el seu catàleg, per l’entitat prestadora que s’ha de fer càrrec, en cada supòsit, de la prestació.

Article 43

Obligació imposada per l’autoritat judicial

El servei gratuït o bonificat que preveu l’article 41 s’ha de prestar a qualsevol persona quan així ho disposi l’autoritat judicial, i en els termes que aquesta acordi.

Article 44

Execució de la prestació

44.1  Quan els serveis funeraris són prestats per una única entitat, ja sigui una empresa autoritzada o bé el mateix ajuntament, pertoca a aquesta fer-se càrrec de les prestacions gratuïtes o bonificades corresponents.

44.2  En el cas d’haver-hi una pluralitat d’entitats prestadores dels serveis funeraris, totes aquestes han de fer-se càrrec de les prestacions gratuïtes o bonificades esmentades, de manera successiva i per ordre d’antiguitat, atesa la data d’establiment de cadascuna d’elles en el municipi. No obstant això, les entitats interessades poden establir, de comú acord, un altre règim de repartiment de les càrregues corresponents, el qual ha de ser, en tot cas, autoritzat per l’ajuntament per a la seva plena efectivitat.

Article 45

Negativa a efectuar les prestacions

Si l’entitat prestadora obligada es nega a fer les prestacions obligatòries gratuïtes o bonificades corresponents, es produeixen els efectes següents:

a) L’ajuntament ha d’assumir la prestació, bé directament o bé mitjançant una tercera persona.

b) El cost de la prestació s’ha de fer efectiu amb càrrec a l’import de la fiança constituïda per l’entitat prestadora.

c) L’ajuntament ha d’adoptar les mesures sancionadores que calguin, d’acord amb el que preveuen la Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris, i aquest Reglament.

Article 46

Prestació subsidiària per l’ajuntament

En el cas que no hi hagi cap entitat prestadora de serveis funeraris autoritzada per l’ajuntament, pertoca a aquest garantir l’efectivitat de les prestacions gratuïtes o bonificades que preveuen els articles anteriors utilitzant els mitjans que permet la normativa vigent.

Article 47

Procediment de distribució

47.1  En el supòsit d’haver-hi una pluralitat d’entitats prestadores dels serveis funeraris, l’ajuntament ha de distribuir la despesa total de les prestacions obligatòries gratuïtes o bonificades realitzades en proporció a la facturació feta per cadascuna d’aquestes entitats. Amb aquesta finalitat, l’ajuntament ha de tramitar un expedient, el qual s’ha de sotmetre a l’audiència de les entitats prestadores interessades durant un termini de deu dies hàbils i s’ha d’aprovar durant el segon trimestre de l’any.

47.2  En el primer trimestre de cada exercici, cadascuna de les entitats ha de presentar a l’ajuntament una declaració relativa a l’exercici anterior, on s’han de fer constar els ingressos bruts per facturació obtinguda durant l’exercici, les prestacions obligatòries gratuïtes i les prestacions obligatòries bonificades. En el supòsit de manca de presentació de la declaració, s’ha d’aplicar el que preveu l’article 48 d’aquest Reglament.

47.3  El cost repercutible de les prestacions gratuïtes efectuades per cada empresa és el resultat d’aplicar al nombre de prestacions gratuïtes realitzades per cadascuna la mitjana dels preus mínims aplicats per totes les empreses.

47.4  El cost repercutible de les prestacions bonificades efectuades per cada empresa és la suma de les quantitats bonificades de les quals s’ha hagut de fer càrrec l’empresa.

47.5  El cost total repercutible és la suma del cost repercutible de les prestacions gratuïtes i de les bonificades efectuades per totes les empreses. El cost total repercutible s’ha de distribuir proporcionalment entre totes les empreses en funció de la seva facturació.

Article 48

Manca de declaració de dades

48.1  En el supòsit d’incompliment de l’obligació de declaració que estableix l’apartat 2 de l’article 47 i sens perjudici de la seva consideració com a infracció greu d’acord amb el que preveu l’article 12.3.h) de la Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris, l’ajuntament pot fer una estimació objectiva calculada en funció de les característiques de l’empresa, el cens de població del municipi i també, si és possible, els resultats ponderats coneguts d’altres entitats prestadores dels serveis funeraris.

48.2  En el que afecta la declaració de les prestacions obligatòries gratuïtes o bonificades efectuades, la manca de declaració de l’entitat prestadora s’entén com a equivalent a la declaració de no haver-se’n efectuat cap.

Article 49

Liquidació

49.1  La diferència entre la part proporcional, que correspon a cada entitat prestadora, del cost total repercutible, i el cost repercutible de les prestacions gratuïtes i bonificades efectivament realitzades per cadascuna d’elles, establerts d’acord amb l’article anterior, dóna lloc a una liquidació que pot ser positiva o negativa.

49.2  La liquidació positiva implica que l’entitat afectada ha d’ingressar a la caixa de l’ajuntament l’import corresponent, durant el termini d’un mes a comptar a partir de la notificació de la liquidació. En el cas de manca d’ingrés en el termini esmentat, l’ajuntament ha de cobrar l’import del principal més el recàrrec de constrenyiment amb càrrec a la fiança constituïda per l’entitat prestadora, amb l’audiència prèvia de l’entitat o persona fiadora. Si la fiança és insuficient, l’ajuntament ha de cobrar el deute mitjançant la via de constrenyiment.

49.3  La liquidació negativa implica que l’ajuntament ha de reintegrar l’import corresponent, a favor de l’entitat prestadora afectada i durant el termini d’un mes des de l’aprovació de la liquidació.

Títol 6

Autorització per prestar els serveis funeraris

Capítol 1

Objecte i procediment per atorgar-la

Article 50

Necessitat d’autorització prèvia

50.1  Tota empresa que vulgui prestar els serveis funeraris en un municipi ha d’obtenir, amb caràcter previ, l’autorització del seu ajuntament, amb la qual l’empresa acredita que compleix els requisits que estableix aquest Reglament i queda habilitada per prestar els serveis funeraris amb els drets, els deures i les obligacions que hi són inherents.

50.2  L’ajuntament ha d’atorgar aquesta autorització a tota empresa que la sol·liciti i que compleixi els requisits esmentats.

50.3  A més de l’autorització citada, l’empresa ha de disposar, quan sigui procedent, de les altres autoritzacions i llicències exigides per la normativa sectorial d’aplicació.

50.4  L’autorització per prestar els serveis funeraris es regeix per la normativa sobre llicències i autoritzacions que estableix el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny.

Article 51

Requisits que cal justificar

51.1  Per obtenir l’autorització, l’empresa interessada ha de justificar que reuneix els requisits que calguin en els termes del que preveu el capítol 2 del títol 4 d’aquest Reglament.

51.2  L’atorgament de les autoritzacions s’ha de condicionar, en qualsevol cas: al compliment, per part de les empreses funeràries, dels requisits establerts per la normativa aplicable per al manteniment i el respecte de les condicions sanitàries; a la garantia del principi de continuïtat dels serveis, i al respecte dels altres drets de les persones usuàries definits per la Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris, per aquest Reglament i per altres normes.

51.3  L’atorgament de l’autorització ha de respectar, en tot cas, els principis de lliure concurrència i d’igualtat i no pot permetre ni habilitar per a actuacions ni facultats contràries al que preveu aquest Reglament.

Article 52

Tramitació de l’autorització

52.1  Per obtenir l’autorització per prestar els serveis funeraris cal presentar una sol·licitud a l’ajuntament. A aquesta sol·licitud s’ha d’adjuntar, segons el cas, la documentació següent:

a) Memòria descriptiva de les característiques de l’empresa. En aquesta s’ha d’incloure, entre altres qüestions, i si s’escau, segons es tracti d’una persona física o jurídica, la data de constitució i dades societàries i mercantils, referències sobre mitjans materials i mitjans personals, i la indicació de les altres localitats en les quals presta o ha prestat els serveis funeraris, si és el cas.

b) Projecte d’establiment i de prestació dels serveis funeraris, en el qual han de constar els mitjans i els requisits amb què compta l’entitat, segons el que especifiquen els articles 30 a 36 d’aquest Reglament.

c) Projecte d’obres, quan sigui necessari, d’acord amb el que preveuen el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, la normativa urbanística i la resta de la normativa aplicable.

d) Justificar la solvència de l’entitat d’acord amb el que preveu l’article 24 d’aquest Reglament.

52.2  Amb caràcter previ a l’atorgament de l’autorització per l’alcalde, s’ha de constituir la fiança que preveu l’article 25 d’aquest Reglament.

52.3  L’ajuntament ha de portar un registre en el qual ha de fer constar les autoritzacions que hagin estat atorgades i també les seves incidències.

Article 53

Comunicació de les autoritzacions

53.1  L’ajuntament ha de comunicar a la delegació territorial corresponent del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya les autoritzacions atorgades a entitats prestadores dels serveis funeraris i també els supòsits de prestació per part de l’ajuntament, i les modificacions d’aquestes autoritzacions.

53.2  La comunicació que preveu l’apartat anterior també s’ha de fer al Registre Civil, als efectes escaients.

Capítol 2

Cessament de l’activitat

Article 54

Iniciativa de l’entitat prestadora

Si l’entitat que ja presta els serveis funeraris vol cessar en aquesta activitat ha de comunicar aquesta iniciativa per escrit a l’ajuntament amb una antelació mínima de sis mesos, i l’ha d’anunciar en un periòdic de la màxima difusió en la localitat amb una antelació mínima d’un mes. Un cop transcorregut el termini esmentat de sis mesos sense que l’ajuntament s’hi hagi pronunciat, el cessament de l’activitat s’entén acceptat.

Article 55

Prestació subsidiària de l’ajuntament

Sens perjudici de la responsabilitat de l’entitat prestadora per incomplir el que preveu l’article anterior, l’ajuntament ha de garantir la prestació dels serveis funeraris, d’acord amb el que estableixen els articles 4, 5 i 6 d’aquest Reglament i, si és procedent, pot adoptar les mesures d’intervenció que preveu l’article 61.

Capítol 3

Intransmissibilitat i caducitat de l’autorització

Article 56

Intransmissibilitat

L’autorització per prestar els serveis funeraris no és transmissible i, per tant, les transmissions que se’n puguin fer no tenen cap efecte i són nul·les de ple dret.

Article 57

Caducitat

57.1  L’autorització per prestar els serveis funeraris caduca quan les actuacions que el seu atorgament suposa no es realitzin en els terminis assenyalats en l’autorització. En el cas que no s’hi indiqui cap termini, els terminis de caducitat són els següents:

a) Per a l’inici de les actuacions: sis mesos.

b) Per a la seva interrupció: tres mesos.

57.2  Per declarar la caducitat de l’autorització s’ha de donar audiència prèvia a l’entitat titular.

Article 58

Pròrroga de terminis

L’ajuntament pot ampliar els terminis esmentats en l’article 57.1  si les circumstàncies ho aconsellen i amb això no es perjudiquen drets d’una tercera persona, a petició de l’entitat interessada, feta amb una antelació mínima de quinze dies abans d’expirar el termini corresponent. L’ampliació de terminis no pot excedir la meitat dels establerts.

Capítol 4

Anul·lació, suspensió i revocació

Article 59

Supòsits en què és procedent

Les autoritzacions per prestar els serveis funeraris poden ser suspeses o revocades en els casos previstos en matèria sancionadora per la Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris. També poden ser anul·lades o revocades en els supòsits que estableix l’article 88 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny.

Article 60

Clausura de les instal·lacions

L’anul·lació, la suspensió o la revocació de l’autorització per prestar serveis funeraris implica la clausura de les instal·lacions corresponents, sens perjudici que l’ajuntament adopti les mesures d’intervenció que preveu l’article 61 d’aquest Reglament quan sigui procedent.

Títol 7

Activitat de control i inspecció municipal

Article 61

Intervenció de les empreses

61.1  L’ajuntament pot intervenir les empreses que prestin els serveis funeraris en el seu terme municipal davant situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes i de calamitats públiques i adoptar, en aquests supòsits, les mesures necessàries i adequades per fer front a la situació plantejada, de conformitat amb el que estableix la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.

61.2  En el procediment d’intervenció s’ha d’atendre, en la mesura del possible, donada l’emergència de la situació, al següent:

a) Donar audiència prèvia a les empreses afectades.

b) Establir la durada de les mesures d’intervenció.

c) Indemnitzar els danys i perjudicis que es causin a les empreses amb motiu de la intervenció, quan així sigui procedent, d’acord amb el que regulen el títol X, articles 139 a 146, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i l’article 10 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, citada.

Article 62

Activitat d’inspecció

Les entitats que prestin els serveis funeraris en un municipi són subjectes a la inspecció de l’ajuntament, com també a la que pugui fer l’Administració de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat de comprovar les condicions de les instal·lacions, del personal, dels vehicles i de la resta de material destinat a aquests serveis i, en general, per tal de verificar el compliment dels requisits i les condicions a què són sotmeses aquestes activitats.

Article 63

Inspecció municipal

63.1  Correspon als serveis municipals competents, mitjançant el seu personal, exercir les funcions d’inspecció i de control de la prestació dels serveis funeraris per part de les entitats autoritzades.

63.2  Els inspectors municipals, en l’exercici de les seves funcions, poden, facultativament:

a) Accedir a totes les instal·lacions de les entitats que presten els serveis funeraris.

b) Sol·licitar informació, tant verbal com escrita, sobre l’activitat que és inspeccionada.

c) Examinar el catàleg, el registre i el llibre que preveuen els articles 27, 28 i 29 d’aquest Reglament, respectivament.

d) Proposar a l’ajuntament l’adopció de les mesures que estimin necessàries en situacions de risc greu per a la salut pública. Aquestes mesures poden ser també de caràcter provisional.

e) Proposar a l’ajuntament, si escau, l’adopció d’instruccions i ordres del servei.

63.3  Els inspectors municipals, en l’exercici de les funcions d’inspecció, han d’estendre una acta de les comprovacions efectuades.

Títol 8

Règim sancionador

Capítol 1

Règim d’infraccions i sancions

Article 64

Infraccions i sancions

Les infraccions a les prescripcions d’aquest Reglament per part de les entitats que prestin els serveis funeraris en els municipis als quals és d’aplicació es poden sancionar de conformitat amb el que estableixen els articles 12 i 13 de la Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris, sens perjudici que s’hagi d’aplicar un altre règim sancionador específic, quan sigui procedent.

Article 65

Revocació de l’autorització

65.1  L’ajuntament pot revocar l’autorització de l’empresa que presta els serveis funeraris en el cas que aquesta hagi estat sancionada per tres faltes molt greus en el termini de divuit mesos.

65.2  En el supòsit que preveu l’apartat anterior, la revocació de l’autorització s’ha de resoldre en el mateix expedient en què s’imposi la tercera sanció.

65.3  Les revocacions efectuades s’han de comunicar a la Direcció General de Ports i Transports del Departament de Política Territorial i Obres Públiques perquè aquesta revoqui les autoritzacions de transport funerari que hagin estat atorgades a l’empresa, si així ho considera procedent i ateses les circumstàncies que concorrin en el supòsit concret.

65.4  Les revocacions dutes a terme també s’han de comunicar a la delegació territorial corresponent del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya i al Registre Civil.

Article 66

Graduació de les sancions

66.1  Per imposar les sancions s’ha de mantenir, d’acord amb el principi de proporcionalitat, l’adequació corresponent entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció que s’apliqui. D’acord amb això, per graduar la sanció s’han de considerar, de manera especial, els criteris següents:

a) L’existència d’intencionalitat.

b) L’existència de reiteració.

c) La naturalesa dels perjudicis causats.

d) La reincidència, per la comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa quan hagi estat declarat així per una resolució ferma.

66.2  En el supòsit de sancions pecuniàries s’ha de vetllar perquè la comissió de la infracció tipificada no sigui més beneficiosa per a l’infractor que complir les normes infringides.

Article 67

Competència per sancionar

Pertoca a l’alcalde, d’acord amb el procediment corresponent, incoar l’expedient sancionador i sancionar les infraccions comeses, sens perjudici de les competències sancionadores de la Generalitat de Catalunya en matèria sanitària i de defensa de les persones consumidores i usuàries.

Capítol 2

Procediment

Article 68

Procediment sancionador

Per imposar les sancions per la comissió de les infraccions tipificades, s’ha de seguir el procediment sancionador que regula el Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat.

Article 69

Mesures provisionals

69.1  Un cop incoat el procediment sancionador i en qualsevol moment d’aquest, l’alcalde pot adoptar les mesures provisionals que estimi oportunes per tal d’assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure finalment, en el cas d’existir elements suficients de judici que justifiquin aquesta actuació.

69.2  L’adopció motivada d’aquestes mesures s’ha de notificar a l’interessat i durant la tramitació de l’expedient s’han d’aixecar si desapareixen les causes que en van motivar l’adopció.

69.3  En cap cas es poden adoptar aquestes mesures provisionals si poden causar perjudicis de reparació difícil o impossible o que impliquin la violació de drets emparats per les lleis.

Disposicions addicionals

—1  Les instal·lacions de tanatori que en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Reglament no es trobin ubicades en una edificació aïllada, separada de la resta d’edificis que l’envolten, poden continuar funcionant com a tanatori, sempre que reuneixin la resta de requisits que estableix l’article 31 d’aquest Reglament.

—2  Els imports que integren la fiança, els quals són establerts en l’article 25.2 d’aquest Reglament, i l’import màxim que també estableix el mateix article, han de ser actualitzats, d’acord amb l’evolució de l’IPC, cada cinc anys, a comptar de l’endemà de la publicació d’aquest Reglament.

(99.200.077)

 

 

Amunt