Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

DECRET 161/2002, d'11 de juny, sobre l'acreditació del coneixement del català i l'aranès en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de les administracions públiques de Catalunya.

Dades bàsiques
  • Rang del document Decret

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

  • Núm. del document 161/2002

  • Data del document 11/06/2002

  • Data de publicació 19/06/2002

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 3660

Afectacions
Afectacions actives (6)
TEXT CONSOLIDAT

L’article 3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya proclama que la llengua pròpia de Catalunya és el català i que els idiomes català i castellà són oficials a Catalunya.

Del principi que el català és la llengua pròpia, l’article 2 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, en deriva, entre d’altres efectes, que és la llengua de les institucions de Catalunya, i en especial de l’Administració de la Generalitat, l’Administració local, les universitats i les altres corporacions públiques. D’acord amb l’article 9 de la mateixa Llei, les institucions esmentades, entre d’altres, han d’emprar el català en les seves actuacions internes i en la relació entre aquestes, com també l’han d’emprar normalment en les comunicacions i notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català. D’altra banda, l’article 2 de la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, i l’article 7 de la Llei de política lingüística estableixen el règim jurídic de l’aranès, modalitat de la llengua occitana, pròpia de la Vall d’Aran, on també té la consideració de llengua oficial.

Del principi de doble oficialitat resulta que les administracions, les corporacions i les institucions públiques de Catalunya han de garantir la capacitació i l’habilitació lingüístiques necessàries de tot el seu personal, el qual ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita, que el faci apte per exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.

El coneixement del castellà s’acredita ordinàriament per mitjà de la titulació oficial que resulta dels diferents nivells de l’educació obligatòria i, atès que el seu ensenyament està garantit a tot l’Estat i ho ha estat històricament sense cap interrupció, no cal preveure cap sistema especial per acreditar-ne el coneixement en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de l’Administració, llevat que puguin accedir-hi persones que no tinguin la nacionalitat espanyola.

Per al català, en canvi, l’exclusió legal del seu ensenyament a l’escola fins al curs 1978-1979 i la lentitud del procés de la seva incorporació al sistema educatiu, que només va ser plenament efectiva a partir de 1983, comporten l’existència d’un sector encara important de la població de Catalunya i les altres terres de parla catalana que es va veure impedit legalment d’aprendre’l. D’altra banda la condició oberta de la societat catalana fa que s’hi incorporin de manera constant persones que no l’han pogut estudiar en els seus llocs d’origen perquè no hi és ensenyat. Per aquests motius cal preveure un sistema per acreditar-ne el coneixement per part del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya d’acord amb la Sentència del Tribunal Constitucional 46/1991, de 28 de febrer, que va reconèixer la constitucionalitat de l’exigència del coneixement de català al personal que opta per accedir-hi, i això per tal que aquest pugui usar el català d’acord amb el seu caràcter de llengua pròpia i oficial i garantir plenament el dret de la ciutadania a optar per una o altra llengua oficial en la seva relació amb l’Administració.

L’article 11 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística; els articles 294.2, 302.2 i 310.2 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, i els articles 42, 74 i 62 de la Llei de la funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, fan referència a la capacitació lingüística en la selecció del personal i la provisió de llocs de treball.

El Govern ha considerat convenient desplegar mitjançant una disposició reglamentària els preceptes legals esmentats més amunt. En aquest sentit, el Decret present té per objecte regular els criteris de valoració del coneixement del català i de l’aranès, tant en l’expressió oral com en l’escrita, en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de les administracions públiques de Catalunya, amb criteris objectius de proporcionalitat.

Aquest Decret unifica i sistematitza la normativa anterior, adopta els mateixos criteris que s’apliquen des de 1991 tant a l’Administració de la Generalitat com a les altres administracions catalanes i incorpora l’experiència dels darrers deu anys. El seu àmbit d’aplicació s’estén a tot el personal al qual és aplicable la legislació relativa a la funció pública de la Generalitat de Catalunya, respectant l’autonomia de les corporacions locals i de les universitats.

Per tal de donar la màxima claredat a la normativa aplicable a cada cas, el Decret, després d’establir uns principis generals (articles 1 a 3), regula de manera separada l’acreditació del coneixement de català en els processos de selecció de personal funcionari i de personal laboral (articles 4 a 6), en les convocatòries de provisió de llocs de treball mitjançant concurs (articles 7 i 8) i concursos de canvi de destinació de personal laboral (articles 9 i 10). Els articles 12 a 14 determinen els nivells de coneixements de català que cal acreditar amb caràcter general, amb ple respecte a l’autonomia dels ens locals i de les universitats, i l’article 15 fa referència a l’acreditació del coneixement de l’aranès.

Les principals novetats introduïdes per aquest Decret a la normativa precedent són:

a) El nivell de coneixement de català que cal acreditar per a cada lloc de treball queda determinat amb caràcter general d’acord amb els grups de titulació previstos a la legislació sobre funció pública i la normativa laboral que hi sigui aplicable.

b) La manera bàsica d’acreditar l’esmentat coneixement és haver-lo acreditat a l’ensenyament obligatori, cosa que resulta de la certificació que s’ha cursat de manera oficial a Catalunya la matèria de llengua catalana d’ensenyament obligatori i s’ha obtingut el títol que correspon després de 1992, expedida per qualsevol institut d’educació secundària públic en la forma que determina la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa. També es podrà acreditar, en qualsevol cas, per mitjà dels certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística o dels títols, diplomes i certificats que són considerats equivalents per ordre del conseller o la consellera de Cultura d’acord amb el Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català. La prova de català serà un mitjà supletori per quan no s’estigui en possessió dels certificats esmentats tot i que s’estableixen múltiples casos d’exempció que faciliten l’accés de la ciutadania a la funció pública.

c) S’eximeix de la prova de català el personal que acrediti haver-la superat per accedir a un altre lloc de la mateixa administració.

d) D’acord amb el nou sistema de certificats de català, es gradua acuradament el grau de coneixement de català del personal, que en cada cas és l’adequat a les seves funcions.

e) S’estableix una equivalència entre els títols de l’ensenyament reglat no universitari i els certificats que regula el Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català.

El Decret també fa referència al coneixement de l’aranès, d’acord amb la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre règim especial de la Vall d’Aran, i pel que fa al personal al servei de les entitats locals, amb l’article 294.2 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, d’acord amb la redacció que en fa l’apartat 2 de la disposició final primera de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta de la consellera de Governació i Relacions Institucionals i del conseller de Cultura, i d’acord amb el Govern,

Article 1

Objecte
L’objecte d’aquest Decret és regular els criteris de valoració dels coneixements del català i de l’aranès en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de les administracions públiques de Catalunya.

Article 2

Àmbit d’aplicació

2.1  L’àmbit d’aplicació d’aquest Decret s’estén al personal al servei de l’Administració de la Generalitat, de les corporacions locals i de l’administració i serveis de les universitats, al personal de les seves entitats autònomes, al personal dels consorcis en què participa majoritàriament qualsevol d’aquestes institucions i a la resta de personal al qual és aplicable la legislació relativa a la funció pública de la Generalitat de Catalunya a què es refereix l’article 2 de la Llei de la funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, en els termes previstos en l’article esmentat.

2.2  Aquest Decret és d’aplicació supletòria al personal docent del Departament d’Ensenyament, el qual es regeix pel Decret 244/1991, de 28 d’octubre, sobre el coneixement de les dues llengües oficials per a la provisió de llocs de treball docents dels centres públics d’ensenyament no universitari de Catalunya dependents del Departament d’Ensenyament.

Article 3

Principi general

3.1  En els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball s’ha d’acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l’expressió oral com en l’escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti.

3.2  Aquest coneixement s’acredita:

a) Les persones que ho han fet en l’ensenyament obligatori, amb la presentació d’algun dels títols a què fa referència la disposició addicional 1 amb els requisits que estableix i determina la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa.

b) Qualsevol persona, amb la presentació d’un certificat de coneixement de català expedit per la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català, o d’un dels altres títols, diplomes i certificats que són considerats equivalents per ordre del conseller o la consellera de Cultura.

3.3  També es pot acreditar amb la superació d’una prova específica de coneixements de llengua catalana, la realització de la qual han de preveure les bases de les convocatòries dels processos selectius amb caràcter obligatori i eliminatori. La qualificació de la prova ha de ser d’apte o no apte.

Article 4

Selecció de personal funcionari i de personal laboral fix

4.1  En els processos de selecció de personal funcionari i de personal laboral fix, les persones aspirants han d’acreditar el nivell de coneixement de la llengua catalana, tant en l’expressió oral com en l’escrita, que estableixin les bases de la convocatòria corresponent, de la manera que preveu l’article 3 i d’acord amb els nivells que preveu l’article 12, sens perjudici de les exempcions que estableix l’article 5.

4.2  Les bases de les convocatòries han de preveure el nomenament d’una persona que assessori l’òrgan encarregat de la selecció, amb veu i sense vot, nomenada per l’òrgan competent en matèria de política lingüística. Així mateix, poden preveure que el tribunal del procés selectiu o l’òrgan tècnic de selecció pugui sol·licitar l’assessorament de persones expertes en matèria lingüística, les quals han de col·laborar amb la persona nomenada per assessorar l’òrgan de selecció en la valoració de la prova de coneixements de la llengua catalana.

4.3  Les bases de les convocatòries poden facultar el tribunal del procés selectiu o l’òrgan tècnic de selecció perquè disposi que les persones aspirants hagin de realitzar en català una prova o més d’entre les proves de caràcter obligatori que estableixi la convocatòria.

Quan la convocatòria nomeni més d’un tribunal o d’un òrgan selectiu, aquests s’han de posar d’acord per aplicar el que preveu el paràgraf anterior de manera idèntica per a totes les persones aspirants.

Article 5

Exempcions en els processos de selecció

Estan exemptes d’acreditar coneixements de llengua catalana en els processos de selecció de personal funcionari i de personal laboral fix, tenint en compte els nivells que preveu l’article 12:

a) Les persones aspirants que amb la possessió del títol exigit com a requisit específic de participació a la convocatòria acreditin, amb aquest mateix títol, que tenen el nivell de coneixements exigit o superior, tenint en compte la disposició addicional 1 i el Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català.

b) Les persones aspirants que hagin participat i obtingut plaça en processos anteriors de selecció de personal per accedir a la mateixa administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior, o que hagin superat la prova esmentada en altres processos de la mateixa oferta pública d’ocupació.

Article 6

Selecció de personal interí i laboral temporal

6.1  En les convocatòries de selecció de personal interí i de personal laboral temporal, les persones aspirants han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l’expressió oral com en l’escrita, en els mateixos termes que els establerts en aquest Decret per al personal funcionari i el personal laboral fix, respectivament.

6.2  No obstant això, quan, d’acord amb la normativa aplicable, es nomeni personal interí o es contracti personal laboral temporal directament, es pot eximir d’haver d’acreditar el nivell corresponent de coneixements de la llengua catalana.

Article 7

Provisió de llocs de treball de funcionaris

7.1  En les convocatòries de provisió de llocs de treball mitjançant concurs general de mèrits i capacitats s’ha de valorar com a mèrit el coneixement de la llengua catalana del nivell corresponent al que s’exigeix per accedir al grup de titulació a què pertanyen els llocs convocats, d’acord amb els nivells que preveu l’article 12.

Si la convocatòria admet personal procedent d’administracions a les quals no és aplicable el Decret present, les bases han de preveure que el personal esmentat ha d’acreditar el nivell de coneixements de català que es preveu per a l’accés al cos, l’escala o la categoria professional corresponent, sense perjudici que també se l’hi valori com a mèrit.

En el cas de les persones aspirants que no puguin acreditar documentalment la possessió del nivell exigit, l’òrgan avaluador ha de valorar amb caràcter eliminatori els coneixements de català mitjançant les proves necessàries.

7.2  Les convocatòries de concursos específics de mèrits i capacitats i de lliure designació han de preveure, com a requisit de participació a la convocatòria, la possessió del nivell corresponent de coneixements de llengua catalana, d’acord amb els nivells que estableix l’article 12.

En el cas que les persones aspirants no tinguin el certificat acreditatiu del nivell exigit, o del que eximiria d’una prova del mateix nivell, la junta de mèrits i capacitats del concurs o l’òrgan convocant han d’avaluar, mitjançant una prova, aquests coneixements en relació amb el lloc de treball a proveir.

7.3  Les bases de les convocatòries de concursos generals de mèrits i capacitats que admetin personal procedent d’administracions a les quals no és aplicable el Decret present, les de concursos específics i les de lliure designació han de preveure que la junta de mèrits i capacitats del concurs o l’òrgan convocant ha de sol·licitar l’assessorament de l’òrgan competent en matèria de política lingüística per tal d’avaluar que les persones aspirants tenen els coneixements de català establerts.

7.4  Quan es tracti de llocs de treball classificats en dos grups de nivell de titulació per a l’ocupació dels quals s’exigeixen diferents nivells de coneixement de la llengua catalana, quan s’escaigui, les bases de les convocatòries han d’establir el nivell inferior de coneixement.

Article 8

Exempcions en les convocatòries de concurs específic i de lliure designació

Estan exemptes d’acreditar coneixements de llengua catalana en les convocatòries de concurs específic i de lliure designació, tenint en compte els nivells que preveu l’article 12:

a) Les persones aspirants que amb la possessió del títol exigit per participar a la convocatòria acreditin, amb aquest mateix títol, que tenen el nivell de coneixements exigit o superior, tenint en compte la disposició addicional 1 i el Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català.

b) Les persones aspirants que hagin participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació o de selecció de personal en la mateixa administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior.

Article 9

Concursos de canvi de destinació de personal laboral

9.1  En els concursos de canvi de destinació per proveir llocs de treball de personal laboral fix s’ha de valorar com a mèrit el coneixement de la llengua catalana del nivell que les bases de les convocatòries exigeixin per ocupar els llocs de treball convocats, d’acord amb els nivells que estableix l’article 12.

9.2  No obstant això anterior, les bases de les convocatòries poden preveure que la possessió d’un determinat nivell de català sigui requisit per participar-hi.

Si la convocatòria admet personal procedent d’administracions a les quals no és aplicable el Decret present, les bases han de preveure que el personal esmentat ha d’acreditar el nivell de coneixements de català que es preveu per a l’accés al grup, la categoria professional i, si s’escau, l’especialitat corresponent, sense perjudici que també se l’hi valori com a mèrit.

En el cas que no es pugui acreditar documentalment la possessió del nivell previst com a requisit de participació d’acord amb els dos paràgrafs anteriors, l’òrgan tècnic d’avaluació ha d’avaluar, mitjançant una prova, aquests coneixements en relació amb el lloc de treball a proveir.

9.3  Quan, d’acord amb l’apartat 2, la convocatòria estableixi el requisit de coneixement del català per a totes les persones aspirants o per a les procedents d’administracions a les quals no és aplicable el Decret present, les bases han de preveure que l’òrgan tècnic d’avaluació ha de sol·licitar l’assessorament de l’òrgan competent en matèria de política lingüística per tal d’avaluar si les persones aspirants tenen els coneixements de català establerts.

Article 10

Exempcions en els concursos de canvi de destinació

En els concursos de canvi de destinació, resten exemptes de l’acreditació de coneixements de llengua catalana, tenint en compte els nivells que preveu l’article 12:

a) Les persones que amb la possessió del títol exigit com a requisit específic de participació a la convocatòria acreditin, amb aquest mateix títol, que tenen el nivell de coneixements exigit o superior, tenint en compte la disposició addicional 1 i el Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català.

b) Les persones que hagin participat i obtingut un lloc de treball en convocatòries anteriors de concursos de canvi de destinació, o de selecció de personal en la mateixa administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior.

Article 11

Valoració de coneixements de català superiors als exigits
En totes les convocatòries objecte d’aquest Decret, les bases poden preveure la valoració com a mèrit d’un nivell de coneixements de llengua catalana superior a l’exigit com a requisit de participació, o de coneixements de llenguatge d’especialitat, en funció de la rellevància de la competència lingüística dels llocs de treball de què es tracti.

Article 12

Nivells de coneixement

El nivell de coneixements o de la prova de català exigit s’ha de basar en les habilitats lingüístiques de les proves de la Direcció General de Política Lingüística, d’acord amb els grups de titulació previstos a la legislació sobre funció pública i a la normativa laboral que sigui aplicable, segons la relació següent:

a) Personal del grup A que realitza tasques especialitzades de redacció, correcció, assessorament o planificació lingüístics: coneixements de nivell superior de català (certificat D).

b) Personal dels grups A, B, C i D: coneixements de nivell de suficiència de català (certificat C). No obstant això, en relació amb el personal dels grups C i D, l’annex especifica els cossos o escales funcionarials i les categories laborals de la Generalitat que requereixen coneixements de nivell intermedi de català (certificat B) o coneixements de nivell elemental de català (certificat A elemental).

Per a determinats col·lectius de personal dels grups A i B, amb caràcter excepcional i per mitjà de la relació dels llocs de treball, escoltat l’òrgan competent en matèria de política lingüística de l’Administració de la Generalitat que ha d’emetre preceptivament un informe raonat, es poden requerir coneixements de nivell intermedi de català (certificat B) adequats a les característiques del lloc de treball i a les funcions que s’han d’exercir.

Les entitats locals i les universitats, escoltat l’òrgan competent en matèria de política lingüística de la respectiva entitat o universitat que ha d’emetre preceptivament un informe raonat, poden determinar els seus cossos o escales funcionarials, categories laborals i llocs de treball que requereixin coneixements de nivell intermedi de català (certificat B) o coneixements de nivell elemental de català (certificat A elemental). Mentre no es determini el nivell de coneixements requerit, el personal esmentat ha de tenir els coneixements de llengua catalana que preveu el paràgraf primer d'aquest apartat b.

c) Personal del grup E: el personal d’administració d’aquest grup ha de tenir coneixements de nivell intermedi de català (certificat B). El personal d’oficis d’aquest grup ha de tenir coneixements de nivell bàsic de català (certificat A bàsic).

Les entitats locals i les universitats, escoltat l’òrgan competent en matèria de política lingüística de la respectiva entitat o universitat que ha d’emetre preceptivament un informe raonat, poden determinar els seus cossos o escales funcionarials, categories laborals i llocs de treball del grup E que requereixin coneixements de nivell elemental de català (certificat A elemental) o de nivell bàsic de català (certificat A bàsic). Mentre no es determini el nivell de coneixements requerit, el personal esmentat del grup E ha de tenir els coneixements de llengua catalana que preveu el paràgraf anterior.

Article 13

Certificats, diplomes, acreditacions i títols

13.1  Els certificats que produeixen l’exempció de la realització de la prova de coneixements de català, la valoració com a mèrit, o que acrediten la possessió del nivell de coneixements de català quan aquest és un requisit per participar a les convocatòries són els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística que regula el Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català; els títols, els diplomes i els certificats que hi són considerats equivalents per ordre del conseller o la consellera de Cultura, i els títols que consten a la disposició addicional 1 del present Decret.

13.2  Correspon al Consell General d’Aran determinar els certificats, els diplomes, les acreditacions i els títols a què es refereix l’apartat 1, en relació amb l’aranès.

Article 14

Cursos selectius, formació i perfeccionament

14.1  Els cursos selectius i les fases de formació poden incorporar ensenyaments de català que consolidin o augmentin els nivells previstos com a requisit, o del llenguatge d’especialitat.

14.2  Per a l’exercici adequat dels llocs ocupats per col·lectius específics, i també si ho requereix el funcionament eficient dels serveis, es poden establir amb caràcter obligatori cursos o altres sistemes de formació i perfeccionament en llengua catalana o en el llenguatge d’especialitat corresponent.

Article 15

L’aranès

15.1  Pel que fa al personal del Consell General d’Aran i de les corporacions locals d’aquest territori, el que estableix aquest Decret s’ha d’entendre referit al coneixement del català i de l’aranès.

15.2  Les convocatòries de la Generalitat i la Diputació de Lleida que prevegin la provisió de places específicament destinades a la Vall d’Aran han de preveure com a requisit el coneixement de l’aranès per a aquestes places en els casos en què sigui procedent per fer efectiu el que disposa l’article 2.2 de la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran.

15.3  L’Administració de la Generalitat, en col·laboració amb el Consell General d’Aran, ha de garantir l’ensenyament de l’aranès al personal al servei de la Generalitat destinat a la Vall d’Aran i fomentar-ne el coneixement. Amb aquesta finalitat, si ho requereix el funcionament eficient dels serveis, es poden establir amb caràcter obligatori cursos d’aranès o altres sistemes de formació o perfeccionament del seu coneixement.

Disposicions Addicionals

Disposició Addicional -1

Equivalència entre els títols de l’ensenyament reglat no universitari i els certificats de la Direcció General de Política Lingüística

Als efectes del present Decret, s’estableixen les equivalències següents entre els títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament i els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística:

a) Els títols de graduat escolar (EGB) i de tècnic auxiliar (FP1) obtinguts a partir del mes de gener de 1992, sempre que s’hagi cursat tota l’EGB i la FP1 a Catalunya i s’hagi cursat de manera oficial la matèria de llengua catalana en la totalitat dels estudis esmentats, són equivalents al certificat de nivell intermedi de català (nivell B).

b) Els títols de batxiller (BUP) i de tècnic especialista (FP2) obtinguts a partir del mes de gener de 1992, sempre que s’hagi cursat tota l’EGB i el BUP o la FP1 i la FP2 a Catalunya i s’hagi cursat de manera oficial la matèria de llengua catalana en la totalitat dels estudis esmentats, són equivalents al certificat de nivell de suficiència de català (nivell C).

c) El títol de graduat en educació secundària (ESO), sempre que s’hagin cursat a Catalunya almenys tres cursos qualssevol de primària i tota l’ESO i s’hagi cursat de manera oficial la matèria de llengua catalana en la totalitat dels estudis mínims esmentats, és equivalent al certificat de nivell de suficiència de català (nivell C).

d) El títol de batxiller (LOGSE), sempre que s’hagin cursat a Catalunya almenys tres cursos qualssevol de primària i cinc cursos qualssevol entre l’ESO i el batxillerat i s’hagi cursat de manera oficial la matèria de llengua catalana en la totalitat dels estudis mínims esmentats, és equivalent al certificat de nivell de suficiència de català (nivell C).

En tots els casos cal acreditar que s’ha cursat de manera oficial a Catalunya la matèria de llengua catalana en la totalitat dels estudis esmentats mitjançant una certificació expedida a instància de la persona interessada per qualsevol institut d’educació secundària públic i en la forma que determina la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa.

Disposició Addicional -2

Personal estatutari
Les referències que fa aquest Decret al personal funcionari s’entenen fetes igualment al personal estatutari d’acord amb la seva legislació específica.

Disposició Addicional -3

Empreses públiques
Les entitats subjectes a la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana, no incloses dins l’àmbit d’aplicació de l’article 2, han d’adoptar les mesures necessàries per garantir el coneixement del català del personal que contractin, d’acord amb criteris de valoració de coneixements semblants als d’aquest Decret.

Disposició Addicional -4

Empreses i entitats concessionàries i concertades

4.1  Les bases per a la concessió administrativa i les reguladores del concert amb empreses i entitats han de preveure el coneixement del català almenys per part del personal que es relacioni amb el públic d’acord amb criteris de valoració de coneixements semblants als d’aquest Decret.

4.2  Les obligacions de les empreses i entitats privades que es desprenen de l’apartat 1 es refereixen a les activitats vinculades a l’objecte de la concessió o del concert.

Disposició Addicional -5

Accés de ciutadans i ciutadanes de nacionalitat estrangera

5.1  Els ciutadans i les ciutadanes dels estats membres de la Unió Europea que vulguin accedir a la funció pública i a llocs de treball dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret hi estan subjectes i han d’acreditar el coneixement del català i del castellà d’acord amb l’article 6 del Decret 389/1996, de 2 de desembre, pel qual es regula l’accés dels ciutadans dels estats membres de la Unió Europea a la funció pública de l’Administració de la Generalitat.

El que estableix el paràgraf anterior s’aplica també a les persones a les quals, d’acord amb la legislació vigent, els són aplicables a Catalunya les mateixes condicions d’accés a llocs de treball públics que als ciutadans i les ciutadanes dels estats membres de la Unió Europea.

5.2  També hi estan subjectes i han d’acreditar el coneixement del català i del castellà els ciutadans i les ciutadanes no comunitaris que, a l’empara de l’article 10.2 de la Llei 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, participin en els processos de selecció de personal laboral dins de l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret.

Disposicions Transitòries

Disposició Transitòria -1

Processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball en curs

Disposició Transitòria -2

Òrgan competent en matèria de política lingüística
Mentre les entitats locals o les universitats no hagin determinat l’òrgan competent en matèria de política lingüística ho serà, als efectes del Decret present, la Direcció General de Política Lingüística, que ho és en tot cas per a l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Se n’exceptuen les entitats locals integrades en el Consorci per a la Normalització Lingüística, per a les quals serà competent, a manca de determinació expressa, el centre de normalització lingüística en el qual estan integrades, i les universitats que tenen constituït un servei de llengua catalana, per a les quals serà competent el dit servei.

Disposicions Finals

Disposició Final -1

Modificació del Decret 14/1994, de 8 de febrer

1.1  Es modifica l’apartat 1 de l’article 2 del Decret 14/1994, de 8 de febrer, pel qual es regula l’exigència del coneixement del català als concursos per a la provisió de llocs de treball dels ens locals de Catalunya reservats a personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal, que queda redactat de la manera següent:

"1. A les bases del concurs els ens locals han d’establir que les persones concursants han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana mitjançant el certificat de nivell de suficiència de català (nivell C) o algun dels títols, diplomes o certificats que són considerats equivalents per l’ordre del conseller o la consellera de Cultura que preveu la disposició addicional del Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català."

1.2  Se suprimeix l’annex del Decret 14/1994, de 8 de febrer, pel qual es regula l’exigència del coneixement del català als concursos per a la provisió de llocs de treball dels ens locals de Catalunya reservats a personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal.

Disposició Final -2

Addició d’un article al Decret 107/1987, de 13 de març

S’afegeix un article 24 al Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l’ús de les llengües oficials per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, amb aquest contingut:

"Article 24

"La llengua vehicular de tots els cursos selectius, de la formació i del perfeccionament del personal al servei de l’Administració de la Generalitat ha de ser normalment la catalana."

Disposició Final -3

Derogació d’un apartat de l’article 14 del Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya
Es deroga l’apartat f) de l’article 14.1  del Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret 123/1997, de 13 de maig.

Disposició Final -4

Autorització per modificar l’annex
S’autoritza el conseller o la consellera de Governació i Relacions Institucionals, escoltat l’òrgan competent en matèria de política lingüística, per modificar, mitjançant una ordre, l’annex d’aquest Decret.

Annex

A. Cossos de personal funcionari i categories professionals o laborals de la Generalitat de Catalunya corresponents als grups C i D que requereixen coneixements de nivell intermedi de català (certificat B)

A.I. Grup C:

A.I.1. Personal funcionari:

Cos de tècnics especialistes:

Analistes de laboratori

Delineants

Serveis penitenciaris

Cos de bombers de la Generalitat: escala tècnica.

A.I.2. Categories professionals o laborals:

Oficialia industrial de 1a en general (equivalent a FP2)

Tècnic/a especialista FP2

Especialista d’oficis diversos

Conductor/a (carnet C)

Operador/a de maquinària pesant

Auxiliar tècnic/a

Pràctic/a topògraf/a

Guarda 1a de reserva de fauna

Vigilant d’explotació

Analista

Delineant

Responsable de magatzem (antic encarregat/ada de magatzem)

Sotsgovernant/a de centres de 2a

Contramestre/a

Responsable de menjador de 2a

Cap d’equip

Tècnic/a especialista de centres de disminuïts psíquics

Comptable

Patró/ona maquinista d’embarcació

Pràctic/a d’edició cartogràfica

Pràctic/a de dibuix digital

Guarda major fluvial

Inspector/a revisor/a de maquinària

Cabussador/a

Encarregat/ada

Guarda major de reserva de fauna

Governant/a de centres de 2a

Sotsgovernant/a de centres de 1a

Director/a de menjador (centres de 2a)

Tècnic/a (arts gràfiques, cuiner/a, informàtic/a, ITV, etc., excepte administratiu/iva)

Operador/a fotogramètric/a

Delineant superior

Comptable superior

Analista de laboratori

Controlador/a pecuari/ària

Governant/a de centres de 1a

Encarregat/ada general

Director/a de menjador (centres de 1a)

Conductor/a especial (permís E)

Operador/a d’edició cartogràfica

Operador/a de dibuix digital

Vigilant tècnic/a d’explotació de carreteres

Tècnic/a especialista de manteniment d’helicòpter

Controlador/a de subministraments

Tècnic/a ortopèdic/a

A.II Grup D:

A.II.1. Personal funcionari:

Cos d'auxiliars tècnics:

Auxiliars de clínica

Auxiliars de laboratori

Serveis penitenciaris

Cos d'agents rurals

Cos de bombers de la Generalitat: escala bàsica

B. Categories professionals o laborals de la Generalitat de Catalunya corresponents al grup D que requereixen coneixements de nivell elemental de català (certificat A elemental)

Oficialia de totes les categories

Personal de serveis especialitzats o que realitza treballs propis d’ofici

Motorista

Ajudant/a de laboratori (auxiliar de laboratori)

Vetllador/a

Conductor/a (carnet B2)

Conductor/a de vehicles

Guardamolls

Guarda fluvial

Guarda de reserva de fauna

Analista de 2a

Vigilant d’obres

Emmagatzemador/a

Auxiliar sanitari/ària

Auxiliar d’infermeria

Auxiliar ortopèdic/a

Treballador/a familiar

Vigilant auxiliar d’explotació

Governant/a

Paleta

Calefactor/a fogoner/a

Fuster/a

Cosidor/a

Electricista

Lampista

Fotògraf/a

Jardiner/a

Mecànic/a

Perruquer/a

Operador/a de màquina d’imprimir

Pintor/a

Tapisser/a

Altres versions d'aquest precepte
Amunt