Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

DECRET 4/2009, de 13 de gener, pel qual s'estableix l'ordenació i el currículum dels ensenyaments d'idiomes de règim especial.

Dades bàsiques
  • Rang del document Decret

  • Organisme emissor Departament d'Educació

  • Núm. del document 004/2009

  • Data del document 13/01/2009

  • Data de publicació 15/01/2009

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 5297

Afectacions
Afectacions passives (5)
TEXT CONSOLIDAT

PREÀMBUL

L'article 131.3.c) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que correspon a la Generalitat la competència compartida per a l'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi l'ordenació curricular.

D'acord amb l'article 6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, les administracions educatives competents han d'establir el currículum dels diferents ensenyaments que s'hi regulen, dels quals el Govern de l'Estat ha de fixar prèviament els aspectes bàsics.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, regula, en els seus articles 59, 60, 61 i 62, els ensenyaments d'idiomes, i estableix, a l'article 3.6, que aquests ensenyaments tindran la consideració d'ensenyaments de règim especial. Així mateix determina, a l'article 59.1, que els ensenyaments d'idiomes tenen per objecte capacitar l'alumnat per a l'ús adequat dels diferents idiomes, fora de les etapes ordinàries del sistema educatiu, i els organitza en tres nivells: bàsic, intermedi i avançat. Així mateix, disposa que els ensenyaments del nivell bàsic tindran les característiques i l'organització que les administracions educatives determinin.

Els ensenyaments d'idiomes de règim especial s'ofereixen en la modalitat presencial i també es poden oferir en la modalitat no presencial, així com en altres modalitats d'ensenyament-aprenentatge d'idiomes que fomentin l'ús i aprofitament de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

El Reial decret 1629/2006, de 29 de desembre, pel qual es fixen els aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments d'idiomes de règim especial regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, determina les exigències mínimes del nivell bàsic, a efectes de certificació, i fixa els ensenyaments mínims que hauran de formar part dels currículums que les administracions educatives estableixin per als nivells intermedi i avançat dels idiomes que s'imparteixen a les escoles oficials d'idiomes. En aquest Reial decret també s'estableixen els efectes dels certificats acreditatius de la superació dels nivells bàsic, intermedi i avançat d'aquests ensenyaments, així com els requisits mínims de la documentació acadèmica necessària per garantir la mobilitat de l'alumnat.

El nou currículum dels ensenyaments d'idiomes de règim especial recull els aspectes bàsics que estableix el Reial decret 1629/2006, de 29 de desembre, el qual s'implanta en el nivell bàsic i intermedi el curs acadèmic 2007-2008 i en el nivell avançat el curs acadèmic 2008-2009 i substitueix l'ordenació curricular del primer nivell dels ensenyaments d'idiomes del Decret 312/1997, de 9 de desembre.

L'aprenentatge d'idiomes dintre dels plans d'estudi reglats o no reglats és una pràctica estesa al nostre país, fomentada per institucions públiques i privades. El Govern de la Generalitat, i concretament el Departament d'Educació, té la voluntat de millorar el coneixement d'idiomes per tal de construir un país plurilingüe. Els referents de les accions de govern en aquest camp .tant pel que fa a la formació contínua d'aprenents adults com a la formació inicial i permanent dels docents. s'han d'inscriure en el marc de les polítiques del Consell d'Europa, i els nivells de competència a assolir es defineixen d'acord amb els nivells fixats en el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües tal i com es concreten en els ensenyaments d'idiomes que s'estableixen en aquest Decret.

Aquest Decret s'ha tramitat d'acord amb el que disposa l'article 61 i següents de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, i amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.

D'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora;

En virtut d'això, a proposta del conseller d'Educació i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

CAPÍTOL I

Disposicions de caràcter general

Article 1

Objecte i àmbit d'aplicació

Aquest Decret té per objecte establir l'ordenació general i el currículum dels ensenyaments d'idiomes de règim especial, els quals s'organitzen en tres nivells, bàsic, intermedi i avançat, que s'imparteixen a les escoles oficials d'idiomes.

Article 2

Finalitat

2.1 La finalitat d'aquests ensenyaments d'idiomes és la capacitació de l'alumnat per al seu ús adequat, fora de les etapes ordinàries del sistema educatiu.

2.2 Aquests ensenyaments estan destinats al foment del plurilingüisme en la societat catalana, prioritzant les necessitats dels ciutadans i de les ciutadanes, en la seva vida adulta, tant pel que fa a l'adquisició o perfeccionament del coneixement d'idiomes com a la certificació dels seus nivells de competència en l'ús d'aquests idiomes.

Article 3

Llengua vehicular i llengua de referència

En l'ensenyament d'idiomes de règim especial la llengua vehicular i d'aprenentatge és la llengua objecte d'estudi i s'utilitza normalment el català com a llengua de referència.

CAPÍTOL II

Currículum

Article 4

Estructura

4.1 L'estructura general i la durada del currículum s'estableix a l'annex I.

4.2 En els annexos II, III i IV, s'estableixen els currículums dels ensenyaments d'idiomes que especifiquen, per a cadascun dels tres nivells, bàsic, intermedi i avançat, els objectius generals, els objectius per destreses, i els continguts corresponents dels diferents idiomes que s'imparteixen a les escoles oficials d'idiomes. Els objectius per destreses serviran de referència per a l'avaluació.

4.3 Els nivells bàsic, intermedi i avançat dels ensenyaments d'idiomes tenen com a referència les competències pròpies dels nivells A-2, B-1 i B-2, respectivament, del Consell d'Europa, segons es defineixen aquests nivells en el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües.

Article 5

Desplegament

5.1 D'acord amb les directrius del Departament d'Educació, i dins el marc del seu projecte educatiu, les escoles oficials d'idiomes han d'establir els criteris generals per a l'elaboració de les programacions didàctiques, que han de complementar i desplegar els currículums establerts per a aquells idiomes que imparteixin.

Els departaments corresponents de les escoles oficials d'idiomes han d'elaborar les programacions didàctiques, que s'han d'aprovar pel claustre de professorat i de les quals cal informar-ne al consell escolar.

5.2 Les programacions didàctiques han d'incloure, curs per curs, i per a cada idioma, els objectius i els continguts, les orientacions metodològiques i per a l'avaluació, les assignacions i distribucions horàries, els criteris per al seguiment i l'orientació de l'alumnat, així com les adaptacions per a l'alumnat amb necessitats educatives especials.

5.3 Les escoles oficials d'idiomes han d'informar l'alumnat de les programacions didàctiques i, en particular, dels objectius, els continguts i els criteris per a l'avaluació.

CAPÍTOL III

Ordenació acadèmica

Article 6

Accés als ensenyaments d'idiomes

6.1 Per accedir als ensenyaments d'idiomes és requisit tenir setze anys complerts en l'any natural en què es comencin els estudis. També poden accedir-hi els i les majors de catorze anys per seguir els ensenyaments d'un idioma diferent del que estan cursant en l'educació secundària obligatòria com a primera llengua estrangera.

6.2 El títol de batxiller habilita per accedir directament als ensenyaments de nivell intermedi de l'idioma cursat com a primera llengua estrangera en el batxillerat.

6.3 L'alumnat que acrediti el domini de competències suficients en un idioma pot incorporar-se a qualsevol curs dels nivells bàsic, intermedi o avançat, de conformitat amb els procediments que estableixi el Departament d'Educació. No obstant això, la ubicació directa de l'alumnat en un curs determinat a través d'aquests procediments no suposa el reconeixement acadèmic d'haver superat els cursos anteriors, ni l'obtenció dels certificats de nivell corresponents.

Article 7

Cursos i modalitats

7.1 Els cursos han de ser d'un mínim de 130 hores lectives.

7.2 El Departament d’Ensenyament pot organitzar la modalitat presencial bé per cursos, bé de forma flexible, en dos blocs per curs. També pot organitzar la modalitat presencial amb horaris diversos.

7.3 El Departament d'Educació pot establir la modalitat no presencial, en la qual pot flexibilitzar la durada i l'organització horària dels cursos sense perjudici del que s'estableix per a la organització dels diferents nivells.

Altres versions d'aquest precepte

CAPÍTOL IV

Nivell bàsic

Article 8

Organització i finalitat

S'ha d'organitzar en dos cursos i té com a finalitat principal capacitar l'alumnat per a l'ús de l'idioma de manera suficient, receptivament i productivament, tant en la forma parlada com escrita, com també per mitjançar entre parlants de diferents llengües, en situacions quotidianes i de necessitat immediata que requereixin comprendre i produir textos breus, en llengua estàndard, que tractin sobre aspectes bàsics concrets de temes generals i que continguin expressions, estructures i lèxic d'ús freqüent.

L'assoliment d'aquesta finalitat comporta la consecució dels objectius, generals i per destreses, fixats per a aquest nivell i inclosos a l'annex II.

Article 9

Certificació del nivell bàsic

9.1 L'alumnat que superi amb avaluació positiva el segon curs de nivell bàsic obté la certificació acreditativa corresponent.

9.2 L'escola oficial d'idiomes que correspongui ha d'expedir els certificats del nivell bàsic. La qualificació global d'aquest certificat és d'apte/apta.

9.3 El certificat acreditatiu d'haver superat el nivell bàsic permet el pas al nivell intermedi de l'idioma corresponent.

CAPÍTOL V

Nivell intermedi

Article 10

Organització i finalitat

10.1 El nivell intermedi té com a finalitat principal capacitar l'alumnat per a l'ús de l'idioma amb certa seguretat i flexibilitat, receptivament i productivament, tant de forma parlada com escrita, així com per mitjançar entre parlants de diferents llengües, en situacions quotidianes i menys corrents que requereixin comprendre i produir textos en una varietat de llengua estàndard, amb estructures habituals i un repertori lèxic comú no gaire idiomàtic, i que tractin sobre temes generals, quotidians i en els quals es té un interès personal.

L'assoliment d'aquesta finalitat comporta la consecució dels objectius, generals i per destreses, fixats per a aquest nivell i inclosos a l'annex III.
10.2 El nivell intermedi s'organitza en un curs per a tots els idiomes, excepte per a àrab, coreà, grec, japonès, rus i xinès, que s'organitzarà en dos cursos.

Altres versions d'aquest precepte

Article 11

Certificació del nivell intermedi

11.1 L'escola oficial d'idiomes que correspongui ha d'expedir el certificat de nivell intermedi. Per a l'obtenció d'aquest certificat és necessari superar una prova específica de certificació al final del nivell, en els termes que estableix l'article 16.

11.2 La qualificació global del certificat de nivell intermedi és d'apte/apta, seguida de la puntuació numèrica, total i per destreses.

11.3 El certificat acreditatiu d'haver superat el nivell intermedi permet el pas al primer curs del nivell avançat de l'idioma corresponent.

CAPÍTOL VI

Nivell avançat

Article 12

Organització i finalitat

12.1 L'ensenyament d'idiomes en el nivell avançat té com a finalitat principal capacitar l'alumnat per a l'ús de l'idioma de forma fluida i amb eficàcia en situacions habituals i més específiques que requereixin comprendre, produir i tractar textos orals i escrits conceptualment i lingüísticament complexes, en una varietat de llengua estàndard, amb un repertori lèxic ampli encara que no gaire idiomàtic i que tractin sobre temes generals, actuals o propis del camp d'especialització del parlant.

L'assoliment d'aquesta finalitat comporta la consecució dels objectius, generals i per destreses, fixats per a aquest nivell i inclosos a l'annex IV.

12.2 El nivell avançat s'organitzarà en dos cursos per a tots els idiomes, excepte per a àrab, japonès i xinès, que podran organitzar-se en tres cursos.

Article 13

Certificació del nivell avançat

13.1 El Departament d'Educació, a proposta de l'escola oficial d'idiomes corresponent, ha d'expedir el certificat de nivell avançat. Per a l'obtenció d'aquest certificat és necessari superar una prova específica de certificació al final del nivell, en els termes que estableix l'article 16.

13.2 La qualificació global del certificat de nivell avançat serà d'apte/apta, seguida de la puntuació numèrica, total i per destreses.

Capítol VII

Avaluació, permanència, proves de certificació i mobilitat

Article 14

Avaluació i pas de curs

14.1 L'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat té com a referència les competències pròpies dels nivells d'ensenyament establertes, així com els objectius generals i per destreses, comuns a tots els idiomes, fixats en el currículum per a cada nivell, i concretats, per cursos, en les respectives programacions didàctiques.

14.2 S'entén com a avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat el seguiment sistemàtic, continu i global de tot el procés.

14.3 S'ha d'informar periòdicament l'alumnat sobre els resultats obtinguts en el procés de valoració del seu rendiment acadèmic.

14.4 Al final de cada curs, la qualificació global de l'alumnat serà d'apte/apta, seguida de la puntuació numèrica en el cas dels ensenyaments de nivell intermedi i avançat, o de no apte/no apta.

14.5 L'alumnat que hagi obtingut una avaluació positiva al final d'un curs pot passar al curs següent del mateix nivell.

Article 15

Permanència

En els nivells bàsic, intermedi i avançat, l'alumnat té dret a romandre matriculat en el règim d'ensenyament oficial, modalitat presencial, durant un màxim de cursos acadèmics equivalents al doble dels ordenats per a l'idioma corresponent.

Article 16

Proves de certificació

16.1 Les proves específiques de certificació dels nivells intermedi i avançat a què es refereixen els articles 11 i 13 són comunes a tot Catalunya, i la seva organització i continguts els regula el Departament d'Educació, el qual ha de dur a terme almenys una convocatòria anual de tots els idiomes que s'imparteixen.

16.2 Les proves han de mesurar el nivell de competència dels candidats i de les candidates en el domini i ús de l'idioma.

16.3 Les proves s'han d'elaborar, administrar i avaluar segons uns estàndards que en garanteixin la validesa, fiabilitat, viabilitat, equitat, transparència i impacte positiu, així com el dret de l'alumnat a ser avaluat amb objectivitat i efectivitat.

16.4 El disseny, l'administració i l'avaluació de les proves per a l'obtenció dels certificats per part de l'alumnat amb discapacitat s'han de basar en els principis d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i compensació de desavantatges. Els procediments d'avaluació han de contenir les mesures que resultin necessàries per a la seva adaptació a les necessitats especials d'aquest alumnat.

16.5 La inscripció a les proves de certificació dels nivells intermedi i avançat es pot efectuar en règim lliure.

Per formalitzar la matrícula lliure cal acreditar la superació del segon curs de l'educació secundària obligatòria o nivell equivalent, i ser major de catorze anys.

No es pot simultaniejar la condició d'alumnat en règim d'ensenyament oficial i la condició d'alumnat lliure en el mateix idioma.

16.6 La superació de cada una de les destreses de què es componen les proves dels nivells intermedi i avançat, separadament, pot ser objecte de certificació parcial.

Article 17

Característiques i efectes dels certificats

17.1 Els certificats han d'incloure, com a mínim, les dades següents: òrgan que l'expedeix, dades de l'alumne o alumna (nom i cognoms, DNI o NIE, o en el seu defecte, número de passaport, data i lloc de naixement), idioma i nivell, indicació del nivell del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, data d'expedició, signatura i segell.

17.2 El Departament d'Educació ha de determinar la valoració dels certificats establerts en aquest Decret en els processos de reconeixement de mèrits que gestioni.

17.3 Les persones titulars dels certificats establerts en aquest Decret se'ls pot eximir de les proves de competència en idiomes que estableixin les administracions públiques o altres organismes i que corresponguin als nivells de competència consignats.

Article 18

Mobilitat de l'alumnat

L'alumnat que es traslladi a un altre centre sense haver acabat el curs acadèmic haurà d'aportar una certificació acadèmica expedida pel centre d'origen, el qual remetrà al centre de destí, a petició d'aquest, l'expedient acadèmic de l'alumne. La matriculació es podrà formalitzar a partir de la recepció de l'expedient acadèmic per part del centre de destí juntament amb la comunicació de trasllat.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

Cursos d'actualització i especialització

Les escoles oficials d'idiomes podran, d'acord amb el que determini el Departament d'Educació, organitzar i impartir cursos especialitzats per al perfeccionament de competències en idiomes.

Aquests cursos podran tenir com a referència tant els nivells bàsic, intermedi i avançat, com els nivells C-1 i C-2 del Consell d'Europa, segons es defineixen en el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües.

Segona

Trasllat de l'expedient acadèmic

El Departament d'Educació ha de regular les condicions i el procediment de trasllat de l'expedient acadèmic.

Tercera

Equivalència d'estudis

El règim d'equivalències entre els ensenyaments regulats pel Reial decret 967/1988, de 2 de setembre, sobre ordenació dels ensenyaments corresponents al primer nivell dels ensenyaments especialitzats d'idiomes, i els ensenyaments als quals es refereix aquest Decret és el que especifica l'annex III del Reial decret 1629/2006, de 29 de desembre.

Quarta

Accessibilitat

Els currículums que s'estableixen en aquest Decret es poden impartir en centres públics delegats que, a l'efecte d'aquests ensenyaments, depenen de les escoles oficials d'idiomes, en els termes que estableixi el Departament d'Educació.

Cinquena

Els ensenyaments oficials d’idiomes en la modalitat no presencial es poden impartir a l’Institut Obert de Catalunya, i, a aquest efecte, té la consideració d’Escola Oficial d’Idiomes.
Altres versions d'aquest precepte

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queda derogat el Decret 312/1997, de 9 de desembre, pel qual s'estableix l'ordenació curricular del primer nivell dels ensenyaments d'idiomes.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

Correspon al Departament d'Educació la regulació i l'establiment dels models oficials d'expedient acadèmic i de les actes de qualificació que han de ser utilitzats en l'avaluació per als ensenyaments d'idiomes de règim especial.

Segona

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

ANNEXOS

Annex I

Estructura general i durada del currículum
Aquest annex mostra l’estructuració dels currículums dels nivells bàsic, intermedi i avançat de les escoles oficials d’idiomes, desenvolupats respectivament en els annexos II, III i IV d’acord amb l’article 4 d’aquest Decret i es refereix als idiomes que s’imparteixen a les EOI i a la durada dels cursos corresponents.
La creixent diversitat lingüística que s’observa a l’Europa del segle XXI i, de retruc, les necessitats de la ciutadania d’adquirir diferents nivells de competència lingüística en diversitats d’idiomes, marquen l’enfocament d’aquests currículums.
Per tal de fomentar i facilitar l’aprenentatge d’idiomes i contribuir a la millora de la comprensió entre ciutadans, i a la comunicació intercultural entre els pobles, s’han incorporat als currículums les recomanacions del Consell d’Europa tañ com es concreten en el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, tant en la seva estructura com en els seus continguts.
 
1. Estructura
L’estructura del currículum parteix de la consideració de la llengua com a instrument de comunicació entre cultures i comunitats. En la societat catalana, que compta amb una llengua pròpia, la catalana, a més de la llengua castellana, s’ha donat sempre una especial rellevància al fet d’afavorir les actituds de la ciutadania envers l’aprenentatge de llengües, la qual cosa es palesa en la pròpia estructuració dels continguts curriculars.
Aquests currículums tenen com a premissa fonamental el context descrit i les característiques particulars de les persones destinatàries. L’enfocament en l’ensenyament de les llengües que se’n desprèn ha de conduir progressivament l’alumnat, persones adultes amb diversitat de necessitats, a la conscienciació i l’autonomia en els aprenentatges de llengües per tal de poder continuar-los al llarg de la seca vida, amb el suport de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per tot això es dóna especial rellevància a la definició de nivell i als objectius en clau competencial, i es prioritzen els continguts actitudinals que han d’afavorir els aprenentatges.
Els apartats referits als objectius generals i als objectius per destreses, i els de les competències generals: actituds, competència sociocultural, i estratègies i habilitats lingüístiques, són iguals per als tres nivells i per a tots els idiomes, amb el benentès que, en un desenvolupament posterior caldrà concretar-los per a cada nivell, curs i idioma, en el projecte curricular de les escoles oficials d’idiomes.
1.1.  Objectius
El currículum de cada nivell inclou els objectius generals i els objectius per destreses que li són propis. Aquests objectius descriuen en termes competencials les habilitats i les capacitats que cal assolir per completar amb èxit la finalitat de cada nivell, definida en l’article 4 d’aquest Decret.
La gradació dels objectius en els tres nivells, bàsic, intermedi i avançat, obeeix a una concepció acumulativa i alhora cíclica del procés d’ensenyament-aprenentatge, que es concreta en el nivell bàsic en el desenvolupament i ús d’estratègies d’aprenentatge, i de les experiències i coneixements previs, tant lingüístics com socioculturals, per tal d’afavorir el procés d’aprenentatge en els nivells intermedi i avançat.
1.2 Continguts
Els continguts s’han descrit d’acord amb la finalitat dels ensenyaments d’idiomes i els objectius generals i per destreses establerts per a cada nivell. Aquests continguts s’agrupen en dues grans categories, els corresponents a les competències generals i els de la competència lingüística comunicativa de cada idioma.
Els diferents apartats que configuren la competència lingüística comunicativa – competència pragmàtica, competència discursiva i competència lingüística – consten de llistats d’ítems que es presenten de forma aïllada, encara que no s’ha d’interpretar que s’hagin d’ensenyar i aprendre d’aquesta manera, sinó que s’han de relacionar entre ells per organitzar seqüències didàctiques. Aquesta tasca correspon a la concreció curricular que n’han de fer les escoles oficials d’idiomes.
Aquests currículums s’han d’entendre, en definitiva, com la referència i la guia per a l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació dels diferents idiomes i nivells, i cal destacar que els objectius que s’hi estableixen per a cadascun constitueixen la referència a partir de la qual s’organitzarà l’avaluació.
1.2.1 Competències generals
Els continguts de les competències generals són comuns a totes les llengües, i s’han agrupat en quatre grans apartats. El primer, d’importància cabdal per a l’aprenentatge d’idiomes en l’edat adulta, és el de les actituds i inclou la descripció d’aquelles que afavoreixen l’èxit de l’aprenentatge en general, d’aquelles que afavoreixen el procés d’aprenentatge d’una llengua i d’aquelles que afavoreixen l’adquisició d’una consciència intercultural.
Els següents apartats fan referència a la competència sociocultural, que inclou els àmbits i els trets distintius de la societat i la cultura de la llengua que s’estudia, als continguts nocionals, i a les estratègies i habilitats lingüístiques.
En aquest darrer apartat, el de les estratègies i habilitats lingüístiques, es distingeix entre les estratègies comunicatives per a l’ús de la llengua, tant per a la recepció com per a la producció, la interacció i la mediació, i les estratègies per a l’aprenentatge de la llengua que inclouen les estratègies cognitives, metacognitives i socioafectives.
1.2.2 Competència lingüística comunicativa
Els continguts relatius a la competència lingüística comunicativa són específics per a les diferents llengües i s’articulen en tren grans apartats: la competència pragmàtica, la competència discursiva i la competència lingüística.
En l’apartat que fa referència a la competència pragmàtica s’inclouen els continguts relatius a les funcions i propòsits de la comunicació. L’apartat dedicat a la competència discursiva tracta l’organització dels discurs, les diferents tipologies textuals i els àmbits d’ús tenint en compte els continguts relatius al text, entès com a unitat mínima de comunicació. L’apartat relatiu a la competència lingüística se centra en els elements formals de la llengua, que inclouen el lèxic i els aspectes semàntics, la morfosintaxi, l’ortografia i els aspectes gràfics, i la fonètica i la fonologia.
 
La interrelació de tots els elements implicats en la competència lingüística comunicativa haurà de vertebrar les unitats didàctiques objecte d’ensenyament, aprenentatge i avaluació.

2. Durada
Els currículums inclosos en els annexos 2, 3 i 4 corresponen als següents idiomes: alemany, anglès, àrab, català per a no-catalanoparlants, espanyol per a persones estrangeres, èuscar, francès, grec, italià, japonès, neerlandès, portuguès, rus i xinès.
Els ensenyaments d’alemany, anglès, català per a no catalanoparlants, espanyol per a persones estrangeres, èuscar, francès, italià, neerlandès i portuguès, s’impartiran en cinc cursos d’una durada mínima de 130 hores cadascun. Els dos primers cursos corresponen al nivell bàsic, el tercer al nivell intermedi, i els dos últims al nivell avançat.
Els ensenyaments de les llengües àrab, grec, japonès, rus, i xinès, s’impartiran en sis cursos d’una durada mínima de 130 hores cadascun. Els dos primers cursos corresponen al nivell bàsic, els dos següents al nivell intermedi, i els dos últims al nivell avançat.
La varietat de la llengua objecte d’aprenentatge és la varietat estàndard. No s’exclou, però, el coneixement de l’existència d’altres varietats, i, en el nivell avançat, el reconeixement i la comprensió de les més importants.

Annex II

Nivell bàsic
Objectius

Objectius generals

Adquirir l’habilitat o capacitat de:

1.    Utilitzar les habilitats lingüístiques bàsiques, tant productives com receptives, per fer ús de la llengua com a mitjà de comunicació i d’expressió personal, per tal de satisfer necessitats bàsiques de la vida quotidiana.
2.    Utilitzar les experiències i coneixements previs, tant lingüístics com socioculturals, per construir els nous aprenentatges.
3.    Aprofitar totes les ocasions possibles d’exposició i interacció amb la nova llengua, incloses les que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació.
4.    Desenvolupar i utilitzar les estratègies que permetin resoldre situacions de comunicació en els contextos més habituals.
5.    Desenvolupar i utilitzar les estratègies que permetin avaluar i continuar l’aprenentatge de l’idioma un cop superat el Nivell bàsic.
6.    Adoptar una actitud oberta davant d’elements o situacions no característiques de la llengua pròpia que apareguin en el discurs.

Objectius per destreses

1.    Expressió i interacció oral

Fer anuncis i presentacions breus, preparades prèviament, sobre temes i activitats de la vida quotidiana.    
Participar amb una facilitat raonable i de forma eficaç en situacions de comunicació habituals i en converses curtes, amb la col·laboració d’una persona interlocutora.
Reaccionar de forma adequada en intercanvis i transaccions breus i senzilles en situacions de la vida quotidiana.

2.    Expressió i interacció escrita

Escriure textos curts i senzills sobre necessitats personals i situacions de la vida quotidiana, seguint les convencions i formats adequats a cada tipus de text, i utilitzant frases simples connectades amb elements de cohesió bàsics.

3.    Comprensió oral

Comprendre l’essencial de missatges breus, clars i senzills, articulats amb claredat i certa lentitud en llengua estàndard, contextualitzats i sobre temes coneguts, per satisfer necessitats bàsiques.
Extreure els punts principals i la informació detallada de textos orals emesos per mitjans audiovisuals o sense la presència de la persona emissora, en bones condicions acústiques i sempre que es pugui tornar a escoltar-ne alguns fragments.
 
4.    Comprensió lectora

Comprendre les idees principals de textos curts, sobre temes habituals o familiars,  amb l’ajut del context i del suport visual i icònic.
Localitzar informació específica en textos de diversa tipologia, per satisfer necessitats bàsiques de la vida quotidiana.  

Competències generals

A.    Actituds

Els estudis sobre l’aprenentatge i l’adquisició de llengües donen una gran importància als factors psicològics i afectius en el procés d’aprenentatge de la llengua i de la cultura que aquella representa. Aquests factors exerceixen la màxima influència en l’èxit o fracàs de l’aprenentatge de la llengua i de les relacions interculturals en què es participa.

Una actitud és una disposició d’ànim que s’aprèn, tot i que de vegades estigui estretament relacionada amb trets de la personalitat. Per això, el professorat haurà d’esmerçar temps i esforços per ajudar l’alumnat a reconèixer el pes de les actituds en el procés d’aprenentatge, a identificar les pròpies, i treballar en el desenvolupament de les adequades per aconseguir l’èxit en l’aprenentatge.

1.  Actituds que afavoreixen l’èxit de l’aprenentatge

•    Reconeixement del fet que cada persona és protagonista del seu aprenentatge i n’ha d’assumir la gestió i la responsabilitat.
•    Valoració de l’autoestima, la responsabilitat personal, l’esforç, la concentració, la voluntat i les pròpies capacitats.
•    Valoració de la motivació, la curiositat i l’obertura cap a nous coneixements.
•    Interès per manifestar creativitat i imaginació, i per experimentar.
•    Reconeixement dels diferents estils d’aprenentatge, i predisposició a aprendre i adoptar els que millor hi escaiguin.
•    Interès per adquirir autonomia en el procés d’aprenentatge.
•    Superació de l’ansietat davant les noves experiències.
•    Interès per desenvolupar constància i mètode de treball.

2.  Actituds que afavoreixen el procés d’aprenentatge d’una llengua

•    Valoració de l’aprenentatge d’una llengua com a eina de desenvolupament personal.
•    Valoració de la importància de conèixer una llengua estrangera per als estudis i la feina.
•    Consciència del fet que l’aprenentatge d’una llengua requereix motivació, esforç i voluntat.
•    Definició de les necessitats i els interessos personals a l’hora d’aprendre una nova llengua.
•    Establiment d’objectius assumibles i observables a curt termini.
•    Aprofitament dels coneixements i les experiències de què es disposa, tant lingüístiques com no lingüístiques, com a mitjà per facilitar l’adquisició dels nous coneixements.
•    Reconeixement de la utilitat de transferir els coneixements i les estratègies d’aprenentatge d’una llengua a una altra.
•    Disposició a experimentar i a intentar activar els recursos i les estratègies de què es disposa.
•    Reconeixement del fet  que l’error és necessari per aprendre.
•    Valoració de l’enriquiment personal que suposa la relació amb la resta de l’alumnat i el professorat.
•    Reconeixement del fet que el treball en grup i cooperatiu dóna l’oportunitat d’experimentar i de comunicar-se en la llengua que s’aprèn.
•    Valoració de l’adquisició d’estratègies que poden ser transferibles a altres aprenentatges.
•    Interès per comunicar-se i expressar-se oralment i per escrit amb persones que parlen la llengua objecte d’aprenentatge.
•    Consciència de la importància de la forma en la interacció, per tal d’expressar-se amb correcció i precisió .
•    Consciència de la importància d’adequar els continguts de l’actuació oral o escrita al context comunicatiu en què aquesta es produeix.
•    Consciència de la importància de l’avaluació com a instrument que permet regular el procés d’aprenentatge.
•    Consciència de la importància de l’autoavaluació com a mitjà d’avaluació i gestió del propi procés d’aprenentatge.
•    Consciència de la importància de la utilització de les noves tecnologies com a mitjà d’aprenentatge i d’intercanvi lingüístic i cultural.
•    Consciència de la importància d’aportar els coneixements lingüístics propis, com a persona mediadora, en situacions en què persones de diferents llengües necessiten comunicar-se i no disposen d’una llengua comuna.

3.  Actituds que afavoreixen l’adquisició d’una consciència intercultural

•    Valoració positiva de les diferències culturals com a font d’enriquiment i creixement personal.
•    Anàlisi crítica de les pròpies valoracions d’altres cultures.
•    Reconeixement de la dificultat, i de vegades la impossibilitat, de comparar realitats culturals diferents.
•    Superació dels prejudicis i estereotips sobre les cultures i els pobles.
•    Acceptació de l’alteritat i la diferència: respecte i tolerància.
•    Valoració de l’enriquiment i creixement personal que suposa el contacte amb persones d’altres cultures.
•    Valoració de la llengua com a vehicle d’expressió d’una realitat social i cultural, de les seves creences i valors.

B.  Competència sociocultural

El coneixement de la societat i de la cultura de la comunitat o comunitats en què es parla la llengua objecte d’estudi és un aspecte del coneixement del món que té especial rellevància en el context de l’aprenentatge d’una llengua, ja que és probable que no formi part de l’experiència prèvia de l’alumnat o que el seu coneixement estigui deformat pels estereotips.

Aquest coneixement, conjunt de creences i valors que conformen la identitat dels individus i dels pobles, configura una manera de veure i d’entendre el món i incideix en la forma de comunicar-se amb els altres. Caldrà desenvolupar en l’alumnat una consciència intercultural que li permeti fer-se conscient i interpretar les situacions de comunicació i les convencions socials amb què es trobarà en els seus intercanvis interculturals.

A continuació es llisten els àmbits que poden estar relacionats amb els trets distintius de la societat i la cultura de la llengua que s’estudia.

Vida quotidiana

•    hàbits alimentaris: dieta, horaris, comportament a taula, etc.,
•    horaris i hàbits de treball,
•    vacances i festes,
•    activitats de lleure.

Condicions de vida

•    el nivell de vida (diferències regionals, ètniques i de grup social),
•    l’habitatge,
•    les prestacions socials (educació, sanitat, pensions...),
•    paisatge i clima,
•    trets socioeconòmics (agricultura, ramaderia, pesca, indústria, comerç, turisme, banca, noves tecnologies...).

Relacions interpersonals

•    estructura familiar i relacions de parentiu,
•    relacions entre generacions,
•    relacions entre homes i dones,
•    relacions a la feina,
•    estructura de la societat (grups socials, partits polítics, institucions religioses…).
•    relacions amb les institucions (administració, policia...),
•    relacions entre diferents comunitats,
•    relacions entre grups polítics i religiosos.

Valors i creences

•    cultura i tradicions,
•    història i identitat nacional,
•    estructura social i canvis que s’hi produeixen,
•    institucions, política, seguretat,
•    religió,
•    altres cultures i grups socials (països estrangers, turistes, immigrants),
•    manifestacions artístiques (literatura, arts plàstiques...),
•    sentit de l’humor.

Llenguatge corporal

•    gestos i postures,
•    expressions facials,
•    contacte visual,
•    contacte físic i proxémica.

Convencions socials (normes de cortesia)

•    puntualitat,
•    indumentària,
•    regals,
•    celebracions (festes familiars, tradicionals...),
•    visites (durada, acomiadament...),
•    conversa (actituds, convencions i tabús),
•    actes de caràcter social (enterraments...).

Comportaments rituals

•    pràctiques religioses i ritus,
•    naixements, casaments, enterraments,
•    actitud de l’audiència en espectacles i cerimònies,
•    celebracions, festivals, balls, etc.

C.  Continguts nocionals  

El llistat següent de continguts nocionals inclou els conceptes bàsics a partir dels quals es desglossaran les subcategories corresponents amb els seus exponents lingüístics per nivell.

Entitats:
•    expressió de les entitats i tot allò que hi fa referència.
Propietats:
•    existència,
•    quantitat,
•    qualitat,
•    valoració.
Relacions:
•    espai (ubicació absoluta i relativa en l’espai);
•    temps (situació absoluta i relativa en el temps);
•    estats, processos i activitats (aspecte, modalitat, participants i les seves relacions);
•    relacions lògiques (entre estats, processos i activitats): conjunció; disjunció; oposició; comparació; condició; causa; finalitat; resultat;
•    relacions temporals (anterioritat, simultaneïtat, posterioritat).

D.  Estratègies i habilitats lingüístiques

1.  Estratègies comunicatives per a l’ús de la llengua

Tant en l’ús de la llengua per part de les persones nadives com en el procés d’aprenentatge, les persones (nadius o aprenents) realitzen actes comunicatius en les diferents habilitats lingüístiques (parlar, escoltar, escriure o llegir) i posen en funcionament diferents estratègies de comunicació.   

Les estratègies són un mitjà que la persona usuària d’una llengua utilitza per mobilitzar i equilibrar els recursos de què disposa per tal de respondre a les exigències comunicatives de la situació i assolir amb èxit un objectiu concret. La utilització d’estratègies comunicatives no s’ha d’interpretar com una manera d’esmenar carències lingüístiques o de comunicació, sinó com l’aplicació d’uns principis metacognitius: planificació, execució, avaluació i reparació, a les diferents formes de les habilitats comunicatives: la recepció, la producció, la interacció i la mediació.

El progrés en l’aprenentatge d’una llengua s’evidencia per la capacitat de l’aprenent de dur a terme actes comunicatius i utilitzar estratègies comunicatives.

1.1.     Estratègies de recepció (oral i escrita)

Planificació
•    Identificació del context en què es produeix la situació comunicativa i presa de consciència dels coneixements previs que se’n tenen.  
•    Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i comunicatives.
•    Adequació del tipus d’audició o lectura (comprendre el sentit general, buscar una informació específica, etc.) a les diferents intencions de la persona oient o lectora, i a la funció i tipologia del text.

Execució
•    Deducció, inferència i formulació d’hipòtesis a partir d’idees, preconceptes i coneixements previs.
•    Confirmació d’hipòtesis a partir de la interrelació i d’elements significatius del text.
•    Comprensió global, selectiva, exhaustiva, interpretativa.

Avaluació i reparació
•    Verificació o reformulació d’hipòtesi.

1.2.     Estratègies de producció (oral i escrita)

Planificació
•    Establiment dels requeriments de la tasca, identificació del context en què es produeix la situació comunicativa  i avaluació dels propis coneixements del món.
•    Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i comunicatives.
•    Adequació del text (oral o escrit) a la persona destinatària (funció del text, àmbit i canal, registre, estructura i cohesió del discurs...).
•    Adaptació de la tasca i del missatge als recursos lingüístics disponibles (augment o disminució de la complexitat de la tasca i del discurs produït).

Execució
•    Composició i articulació del discurs, integrant elements verbals i no verbals al missatge.
•    Ús de fragments de discurs “prefabricats”, coneguts per la persona usuària que li donen seguretat.
•    Ús d’estratègies d’evitació: valorar les dificultats de la tasca i els recursos de què es disposa per ajustar el missatge.
•    Ús d’estratègies d’assoliment: provar noves expressions sense bloquejar la comunicació,  ajustant el nivell de la tasca a l’alça.
•    Utilització de  tècniques per compensar mancances lingüístiques que produeixen interrupcions o bloqueigs de la memòria (mots per guanyar temps, paràfrasis, canvi de tema...)

Avaluació i reparació
•    En l’expressió oral, valoració de l’èxit de la comunicació o modificació del discurs per aconseguir-lo, a partir de la pròpia autoavaluació o la retroalimentació que rep de l’audiència a través de la seva reacció oral, gestual o expressió facial.
•    En l’expressió escrita, possibilitat de control de  la producció, tant des del punt de vista comunicatiu com lingüístic  (revisió, correcció...).

1.3.     Estratègies d’interacció (oral i escrita)

A més de les estratègies de recepció i comprensió indicades en els apartats anteriors en el cas de la interacció oral hi ha un tipus d’estratègies específiques d’aquesta habilitat referides al control que les persones interlocutores tenen del procés. Aquestes estratègies són les següents:

Planificació
•    Previsió del tipus d’intercanvis possibles tenint en compte la informació que es comparteix i la nova informació que es vol donar o obtenir.
•    Coneixement de les regles de la interacció oral (torn de paraula i distància física de les persones interlocutores).
•    Coneixement de les regles de la interacció escrita d’acord amb la tipologia textual de què es tracti (notes, postals, cartes, correus electrònics).

Execució
•    Iniciativa i cooperació per tal de desenvolupar l’intercanvi.
•    Capacitat de facilitar ajut i demanar-lo per clarificar possibles malentesos, repetint, o reformulant el que sigui necessari.

Avaluació i reparació
•    Valoració de l’èxit de la comunicació o modificació del discurs per aconseguir-lo, a partir de la pròpia autoavaluació o la retroalimentació que facilita la persona interlocutora amb la seva reacció escrita o oral (gestual o d’expressió facial).

1.4.     Estratègies de mediació

Són les que utilitza la persona usuària de la llengua, que fa el paper de persona intermediària, en les activitats de mediació entre persones interlocutores que no es poden entendre directament, o entre un text oral o escrit i un parlant d’una llengua diferent a la dels textos.

Les activitats de mediació són pel que fa a l’expressió i a la interacció oral:
•    La interpretació simultània, diferida o consecutiva.
•    La interpretació informal (visitants estrangers en el país de la llengua d’estudi, parlants nadius a l’estranger, situacions socials i transaccions per a amistats, familiars...).
Les activitats de mediació són pel que fa la l’expressió i a la interacció escrita:  
•    Traducció especialitzada o literària.
•    Resum de l’essencial d’articles de diaris, revistes...
•    Reformulació de textos especialitzats per a no especialistes.

Planificació
•    Establiment dels requeriments de la tasca, identificació del context en què es produeix la situació comunicativa  i avaluació dels coneixements del món, tant els propis com dels de les persones entre les quals s’estableix la mediació.
•    Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i comunicatives.
•    Adaptació de la tasca i del missatge als recursos lingüístics disponibles i als de les persones per a les quals es fa la mediació (augment o disminució de la complexitat de la tasca i del discurs produït).

Execució
•    Composició i articulació del discurs, integrant al missatge elements verbals i no verbals.
•    Prendre consciència de les possibilitats i les equivalències de les dues llengües entre les quals es fa la mediació.

Avaluació
•    Comprovació de  la congruència entre els dos textos.
•    Comprovació de  la coherència dels usos.

Reparació
•    Amb l’ajut de diccionaris.
•    Amb l’ajut d’altres persones o fonts.

2.  Estratègies per a l’aprenentatge de la llengua

Les estratègies d’aprenentatge afavoreixen el procés d’aprenentatge propi en la mesura que, d’una banda, promouen que l’alumnat assagi amb el mitjans, les tècniques i els procediments que li resultin més rendibles i, de l’altra, estimulen el desenvolupament de l’autonomia i del treball col·laboratiu, així com de la responsabilitat en l’aprenentatge.

La capacitat d’aprenentatge també es pot concebre com la predisposició o l’habilitat per descobrir allò que és diferent, tant si es tracta d’una altra llengua, com d’una altra cultura, d’altres persones o de nous coneixements. Segons les persones aprenents, el saber aprendre pot incloure graus i combinacions de molts aspectes del saber ser, dels coneixements i del saber fer.
Les estratègies que s’enuncien a continuació segueixen els passos del procés d’aprenentatge d’una llengua i, encara que algunes d’elles poden formar part del bagatge conscient o inconscient de l’aprenent de llengües, en tots els casos es poden practicar i fer-les conscients per tal d’utilitzar-les i automatitzar-les per agilitar l’aprenentatge.

2.1.     Estratègies cognitives

Reflexió sobre la comunicació i la llengua. Raonament sobre el fet comunicatiu i els elements d’una situació comunicativa.
•    Presa de consciència i explicitació de coneixements sobre la comunicació i la llengua.
•    Presa de consciència de com s’aprèn la llengua per afavorir el procés d’aprenentatge.
•    Formulació d’hipòtesis referides al significat, funció i/o ús de diferents elements o aspectes de la llengua. Raonament i verificació de les hipòtesis formulades.
•    Deducció de les normes d’ús de la llengua estrangera per analogia amb les pròpies o a partir d’exemples contextualitzats.
•    Aplicació dels coneixements sobre la llengua pròpia o altres de conegudes per facilitar el nou aprenentatge.
•    Reconeixement de les diferències d’ús entre el codi oral i l’escrit i entre els diferents registres.

2.2.     Estratègies metacognitives  

Reflexió sobre el procés d’aprenentatge:
•    Apropiació de la terminologia necessària.
•    Comprensió del paper de l’error.
•    Utilització de tècniques d’estudi i altres eines de treball.
•    Desenvolupament del propi estil d’aprenentatge.
•    Desenvolupament de l’autonomia i control del propi procés d’aprenentatge.
•    Utilització de l’autoavaluació i la coavaluació com element de millora del procés.

2.3.     Estratègies socioafectives  

Desenvolupament d’estratègies que permeten a l’aprenent valorar i reforçar la seva motivació per practicar la llengua i col·laborar amb d’altres per al seu aprenentatge.
•    Acceptació de la comprensió parcial o superficial d’una situació comunicativa i mobilització dels recursos i tècniques disponibles per sentir-se competent en el desenvolupament de tasques d’aprenentatge i comunicatives.
•    Formulació d’objectius clars i possibles per reforçar la motivació.
•    Presa de consciència de la importància dels companys i companyes com a font d’aprenentatge a classe i fora de classe.
•    Capacitat d’oferir i demanar ajut per construir el propi coneixement.
•    Predisposició a rebre la retroalimentació del professor sobre el procés d’aprenentatge.
•    Aprofitar totes les ocasions possibles per establir contacte, fora de l’aula, amb la llengua que s’aprèn (contacte amb persones, lectures, audicions...).
•    Capacitat de risc per experimentar amb els nous aprenentatges.

Alemany

vegeu PDF

Anglès

vegeu PDF

Àrab

vegeu PDF

Català per a no-catalanoparlants

vegeu PDF

Coreà

vegeu PDF

Espanyol per a persones estrangeres

vegeu PDF

Èuscar

vegeu PDF

Francès

vegeu PDF

Grec

vegeu PDF

Italià

vegeu PDF

Japonès

vegeu PDF

Neerlandès

vegeu PDF

Portuguès

vegeu PDF

Rus

vegeu PDF

Xinès

vegeu PDF
Altres versions d'aquest precepte

Annex III

Nivell intermedi
Competència lingüística comunicativa

Objectius

Objectius generals

Adquirir l’habilitat o capacitat de:

1.    Utilitzar l’idioma com a mitjà de comunicació en situacions de la vida quotidiana, en situacions d’aprenentatge i com a mitjà d’expressió personal.
2.    Identificar les característiques principals de la llengua objecte d’aprenentatge per contrast i comparació amb la llengua materna o altres llengües, quan s’escaigui.
3.    Optimitzar les  oportunitats d’exposició i interacció amb la nova llengua, incloses les que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, per ampliar i consolidar els coneixements de l’idioma, dins i fora de l’aula.
4.    Ampliar les estratègies comunicatives i  d’aprenentatge adquirides en el nivell anterior.
5.    Analitzar les pròpies necessitats comunicatives, controlar el propi procés d’aprenentatge de la llengua i avaluar els objectius assolits.
6.    Prendre consciència que l’aprenentatge d’una llengua demana voluntat i dedicació, i requereix un treball constant i sistemàtic.

Objectius per destreses

1.    Expressió i interacció oral

Fer presentacions senzilles i preparades sobre temes de la seva especialitat, explicant els punts importants amb força precisió.
Iniciar i mantenir converses i intervenir en discussions en llengua estàndard, sobre temes generals o relacionats amb la seva feina, respectant les convencions socials.
Comunicar-se de manera coherent i entenedora en situacions quotidianes i d’aprenentatge, per explicar una història, compartir idees i informació o expressar sentiments.

2. Expressió i interacció escrita

Escriure textos curts sobre fets i esdeveniments que tractin una varietat de temes generals, adequant el lèxic i les estructures al tema i a la situació comunicativa.
Escriure cartes personals informals i semi-formals, seguint les convencions i formats adequats a cada tipus de text.  

3.    Comprensió oral

Comprendre el missatge general, les idees principals i els detalls fàcilment identificables en textos orals, sobre temes generals, en  llenguatge estàndard articulat amb claredat i a velocitat normal en converses cara a cara. Comprendre l’essencial de textos orals emesos pels mitjans de comunicació, sobre temes de la vida quotidiana i del seu interès.

4. Comprensió lectora

Comprendre les idees principals i localitzar informació específica en textos de diversa longitud i tipologia sobre temes generals, i identificar-ne la intenció comunicativa.

Competències generals

A.    Actituds

Els estudis sobre l’aprenentatge i l’adquisició de llengües donen una gran importància als factors psicològics i afectius en el procés d’aprenentatge de la llengua i de la cultura que aquella representa. Aquests factors exerceixen la màxima influència en l’èxit o fracàs de l’aprenentatge de la llengua i de les relacions interculturals en què es participa.

Una actitud és una disposició d’ànim que s’aprèn, tot i que de vegades estigui estretament relacionada amb trets de la personalitat. Per això, el professorat haurà d’esmerçar temps i esforços per ajudar l’alumnat a reconèixer el pes de les actituds en el procés d’aprenentatge, a identificar les pròpies, i treballar en el desenvolupament de les adequades per aconseguir l’èxit en l’aprenentatge.

1.  Actituds que afavoreixen l’èxit de l’aprenentatge

•    Reconeixement del fet que cada persona és protagonista del seu aprenentatge i n’ha d’assumir la gestió i la responsabilitat.
•    Valoració de l’autoestima, la responsabilitat personal, l’esforç, la concentració, la voluntat i les pròpies capacitats.
•    Valoració de la motivació, la curiositat i l’obertura cap a nous coneixements.
•    Interès per manifestar creativitat i imaginació, i per experimentar.
•    Reconeixement dels diferents estils d’aprenentatge, i predisposició a aprendre i adoptar els que millor hi escaiguin.
•    Interès per adquirir autonomia en el procés d’aprenentatge.
•    Superació de l’ansietat davant les noves experiències.
•    Interès per desenvolupar constància i mètode de treball.

2.  Actituds que afavoreixen el procés d’aprenentatge d’una llengua

•    Valoració de l’aprenentatge d’una llengua com a eina de desenvolupament personal.
•    Valoració de la importància de conèixer una llengua estrangera per als estudis i la feina.
•    Consciència del fet que l’aprenentatge d’una llengua requereix motivació, esforç i voluntat.
•    Definició de les necessitats i els interessos personals a l’hora d’aprendre una nova llengua.
•    Establiment d’objectius assumibles i observables a curt termini.
•    Aprofitament dels coneixements i les experiències de què es disposa, tant lingüístiques com no lingüístiques, com a mitjà per facilitar l’adquisició dels nous coneixements.
•    Reconeixement de la utilitat de transferir els coneixements i les estratègies d’aprenentatge d’una llengua a una altra.
•    Disposició a experimentar i a intentar activar els recursos i les estratègies de què es disposa.
•    Reconeixement del fet  que l’error és necessari per aprendre.
•    Valoració de l’enriquiment personal que suposa la relació amb la resta de l’alumnat i el professorat.
•    Reconeixement del fet que el treball en grup i cooperatiu dóna l’oportunitat d’experimentar i de comunicar-se en la llengua que s’aprèn.
•    Valoració de l’adquisició d’estratègies que poden ser transferibles a altres aprenentatges.
•    Interès per comunicar-se i expressar-se oralment i per escrit amb persones que parlen la llengua objecte d’aprenentatge.
•    Consciència de la importància de la forma en la interacció, per tal d’expressar-se amb correcció i precisió .
•    Consciència de la importància d’adequar els continguts de l’actuació oral o escrita al context comunicatiu en què aquesta es produeix.
•    Consciència de la importància de l’avaluació com a instrument que permet regular el procés d’aprenentatge.
•    Consciència de la importància de l’autoavaluació com a mitjà d’avaluació i gestió del propi procés d’aprenentatge.
•    Consciència de la importància de la utilització de les noves tecnologies com a mitjà d’aprenentatge i d’intercanvi lingüístic i cultural.
•    Consciència de la importància d’aportar els coneixements lingüístics propis, com a persona mediadora, en situacions en què persones de diferents llengües necessiten comunicar-se i no disposen d’una llengua comuna.

3.  Actituds que afavoreixen l’adquisició d’una consciència intercultural

•    Valoració positiva de les diferències culturals com a font d’enriquiment i creixement personal.
•    Anàlisi crítica de les pròpies valoracions d’altres cultures.
•    Reconeixement de la dificultat, i de vegades la impossibilitat, de comparar realitats culturals diferents.
•    Superació dels prejudicis i estereotips sobre les cultures i els pobles.
•    Acceptació de l’alteritat i la diferència: respecte i tolerància.
•    Valoració de l’enriquiment i creixement personal que suposa el contacte amb persones d’altres cultures.
•    Valoració de la llengua com a vehicle d’expressió d’una realitat social i cultural, de les seves creences i valors.

B.  Competència sociocultural

El coneixement de la societat i de la cultura de la comunitat o comunitats en què es parla la llengua objecte d’estudi és un aspecte del coneixement del món que té especial rellevància en el context de l’aprenentatge d’una llengua, ja que és probable que no formi part de l’experiència prèvia de l’alumnat o que el seu coneixement estigui deformat pels estereotips.

Aquest coneixement, conjunt de creences i valors que conformen la identitat dels individus i dels pobles, configura una manera de veure i d’entendre el món i incideix en la forma de comunicar-se amb els altres. Caldrà desenvolupar en l’alumnat una consciència intercultural que li permeti fer-se conscient i interpretar les situacions de comunicació i les convencions socials amb què es trobarà en els seus intercanvis interculturals.

A continuació es llisten els àmbits que poden estar relacionats amb els trets distintius de la societat i la cultura de la llengua que s’estudia.

Vida quotidiana

•    hàbits alimentaris: dieta, horaris, comportament a taula, etc.,
•    horaris i hàbits de treball,
•    vacances i festes,
•    activitats de lleure.

Condicions de vida

•    el nivell de vida (diferències regionals, ètniques i de grup social),
•    l’habitatge,
•    les prestacions socials (educació, sanitat, pensions...),
•    paisatge i clima,
•    trets socioeconòmics (agricultura, ramaderia, pesca, indústria, comerç, turisme, banca, noves tecnologies...).

Relacions interpersonals

•    estructura familiar i relacions de parentiu,
•    relacions entre generacions,
•    relacions entre homes i dones,
•    relacions a la feina,
•    estructura de la societat (grups socials, partits polítics, institucions religioses…).
•    relacions amb les institucions (administració, policia...),
•    relacions entre diferents comunitats,
•    relacions entre grups polítics i religiosos.

Valors i creences

•    cultura i tradicions,
•    història i identitat nacional,
•    estructura social i canvis que s’hi produeixen,
•    institucions, política, seguretat,
•    religió,
•    altres cultures i grups socials (països estrangers, turistes, immigrants),
•    manifestacions artístiques (literatura, arts plàstiques...),
•    sentit de l’humor.

Llenguatge corporal

•    gestos i postures,
•    expressions facials,
•    contacte visual,
•    contacte físic i proxémica.

Convencions socials (normes de cortesia)

•    puntualitat,
•    indumentària,
•    regals,
•    celebracions (festes familiars, tradicionals...),
•    visites (durada, acomiadament...),
•    conversa (actituds, convencions i tabús),
•    actes de caràcter social (enterraments...).

Comportaments rituals

•    pràctiques religioses i ritus,
•    naixements, casaments, enterraments,
•    actitud de l’audiència en espectacles i cerimònies,
•    celebracions, festivals, balls, etc.

C.  Continguts nocionals  

El llistat següent de continguts nocionals inclou els conceptes bàsics a partir dels quals es desglossaran les subcategories corresponents amb els seus exponents lingüístics per nivell.

Entitats:
•    expressió de les entitats i tot allò que hi fa referència.
Propietats:
•    existència,
•    quantitat,
•    qualitat,
•    valoració.
Relacions:
•    espai (ubicació absoluta i relativa en l’espai);
•    temps (situació absoluta i relativa en el temps);
•    estats, processos i activitats (aspecte, modalitat, participants i les seves relacions);
•    relacions lògiques (entre estats, processos i activitats): conjunció, disjunció; oposició; comparació; condició; causa; finalitat; resultat;
•    relacions temporals (anterioritat, simultaneïtat, posterioritat).

D.  Estratègies i habilitats lingüístiques

1.  Estratègies comunicatives per a l’ús de la llengua

Tant en l’ús de la llengua per part dels nadius i de les nadives com en el procés d’aprenentatge, les persones (nadius o aprenents) realitzen actes comunicatius en les diferents habilitats lingüístiques (parlar, escoltar, escriure o llegir) i posen en funcionament diferents estratègies de comunicació.   

Les estratègies són un mitjà que la persona usuària d’una llengua utilitza per mobilitzar i equilibrar els recursos de què disposa per tal de respondre a les exigències comunicatives de la situació i assolir amb èxit unobjectiu concret. La utilització d’estratègies comunicatives no s’ha d’interpretar com una manera d’esmenar carències lingüístiques o de comunicació, sinó com l’aplicació d’uns principis metacognitius: planificació, execució, avaluació i reparació, a les diferents formes de les habilitats comunicatives: la recepció, la producció, la interacció i la mediació.

El progrés en l’aprenentatge d’una llengua s’evidencia per la capacitat de l’aprenent de dur a terme actes comunicatius i utilitzar estratègies comunicatives.

1.1.     Estratègies de recepció (oral i escrita)

Planificació
•    Identificació del context en què es produeix la situació comunicativa i presa de consciència dels coneixements previs que se’n tenen.  
•    Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i comunicatives.
•    Adequació del tipus d’audició o lectura (comprendre el sentit general, buscar una informació específica, etc.) a les diferents intencions de la persona oient o lectora, i a la funció i tipologia del text.

Execució
•    Deducció, inferència i formulació d’hipòtesis a partir d’idees, preconceptes i coneixements previs.
•    Confirmació d’hipòtesis a partir de la interrelació i d’elements significatius del text.
•    Comprensió global, selectiva, exhaustiva, interpretativa.

Avaluació i reparació
•    Verificació o reformulació d’hipòtesi.

1.2.     Estratègies de producció (oral i escrita)

Planificació
•    Establiment dels requeriments de la tasca, identificació del context en què es produeix la situació comunicativa  i avaluació dels propis coneixements del món.
•    Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i comunicatives.
•    Adequació del text (oral o escrit) al destinatari (funció del text, àmbit i canal, registre, estructura i cohesió del discurs...).
•    Adaptació de la tasca i del missatge als recursos lingüístics disponibles (augment o disminució de la complexitat de la tasca i del discurs produït).

Execució
•    Composició i articulació del discurs, integrant elements verbals i no verbals al missatge.
•    Ús de fragments de discurs “prefabricats”, coneguts per la persona usuària que li donen seguretat.
•    Ús d’estratègies d’evitació: valorar les dificultats de la tasca i els recursos de què es disposa per ajustar el missatge.
•    Ús d’estratègies d’assoliment: provar noves expressions sense bloquejar la comunicació,  ajustant el nivell de la tasca a l’alça.
•    Utilització de  tècniques per compensar mancances lingüístiques que produeixen interrupcions o bloqueigs de la memòria (mots per guanyar temps, paràfrasis, canvi de tema...)

Avaluació i reparació
•    En l’expressió oral, valoració de l’èxit de la comunicació o modificació del discurs per aconseguir-lo, a partir de la pròpia autoavaluació o la retroalimentació que rep de l’audiència a través de la seva reacció oral, gestual o expressió facial.
•    En l’expressió escrita, possibilitat de control de  la producció, tant des del punt de vista comunicatiu com lingüístic  (revisió, correcció...).

1.3.     Estratègies d’interacció (oral i escrita)

A més de les estratègies de recepció i comprensió indicades en els apartats anteriors en el cas de la interacció oral hi ha un tipus d’estratègies específiques d’aquesta habilitat referides al control que les persones interlocutores tenen del procés. Aquestes estratègies són les següents:

Planificació
•    Previsió del tipus d’intercanvis possibles tenint en compte la informació que es comparteix i la nova informació que es vol donar o obtenir.
•    Coneixement de les regles de la interacció oral (torn de paraula i distància física de les persones interlocutores).
•    Coneixement de les regles de la interacció escrita d’acord amb la tipologia textual de què es tracti (notes, postals, cartes, correus electrònics).

Execució
•    Iniciativa i cooperació per tal de desenvolupar l’intercanvi.
•    Capacitat de facilitar ajut i demanar-lo per clarificar possibles malentesos, repetint, o reformulant el que sigui necessari.

Avaluació i reparació
•    Valoració de l’èxit de la comunicació o modificació del discurs per aconseguir-lo, a partir de la pròpia autoavaluació o la retroalimentació que facilita la persona interlocutora amb la seva reacció escrita o oral (gestual o d’expressió facial).

1.4.     Estratègies de mediació

Són les que utilitza la persona usuària de la llengua, que fa el paper de persona intermediària, en les activitats de mediació entre persones interlocutores que no es poden entendre directament, o entre un text oral o escrit i un parlant d’una llengua diferent a la dels textos.

Les activitats de mediació són pel que fa a l’expressió i a la interacció oral:
•    La interpretació simultània, diferida o consecutiva.
•    La interpretació informal (visitants estrangers en el país de la llengua d’estudi, parlants nadius a l’estranger, situacions socials i transaccions per a amistats, familiars...).
Les activitats de mediació són pel que fa la l’expressió i a la interacció escrita:  
•    Traducció especialitzada o literària.
•    Resum de l’essencial d’articles de diaris, revistes...
•    Reformulació de textos especialitzats per a no especialistes.

Planificació
•    Establiment dels requeriments de la tasca, identificació del context en què es produeix la situació comunicativa  i avaluació dels coneixements del món, tant els propis com dels de les persones entre les quals s’estableix la mediació.
•    Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i comunicatives.
•    Adaptació de la tasca i del missatge als recursos lingüístics disponibles i als de les persones per a les quals es fa la mediació (augment o disminució de la complexitat de la tasca i del discurs produït).

Execució
•    Composició i articulació del discurs, integrant al missatge elements verbals i no verbals.
•    Prendre consciència de les possibilitats i les equivalències de les dues llengües entre les quals es fa la mediació.

Avaluació
•    Comprovació de  la congruència entre els dos textos.
•    Comprovació de  la coherència dels usos.

Reparació
•    Amb l’ajut de diccionaris.
•    Amb l’ajut d’altres persones o fonts.

2.  Estratègies per a l’aprenentatge de la llengua

Les estratègies d’aprenentatge afavoreixen el procés d’aprenentatge propi en la mesura que, d’una banda, promouen que l’alumnat assagi amb el mitjans, les tècniques i els procediments que li resultin més rendibles i, de l’altra, estimulen el desenvolupament de l’autonomia i del treball col·laboratiu, així com de la responsabilitat en l’aprenentatge.

La capacitat d’aprenentatge també es pot concebre com la predisposició o l’habilitat per descobrir allò que és diferent, tant si es tracta d’una altra llengua, com d’una altra cultura, d’altres persones o de nous coneixements. Segons les persones aprenents, el saber aprendre pot incloure graus i combinacions de molts aspectes del saber ser, dels coneixements i del saber fer.
Les estratègies que s’enuncien a continuació segueixen els passos del procés d’aprenentatge d’una llengua i, encara que algunes d’elles poden formar part del bagatge conscient o inconscient de l’aprenent de llengües, en tots els casos es poden practicar i fer-les conscients per tal d’utilitzar-les i automatitzar-les per agilitar l’aprenentatge.

2.1.     Estratègies cognitives

Reflexió sobre la comunicació i la llengua. Raonament sobre el fet comunicatiu i els elements d’una situació comunicativa.
•    Presa de consciència i explicitació de coneixements sobre la comunicació i la llengua.
•    Presa de consciència de com s’aprèn la llengua per afavorir el procés d’aprenentatge.
•    Formulació d’hipòtesis referides al significat, funció i/o ús de diferents elements o aspectes de la llengua. Raonament i verificació de les hipòtesis formulades.
•    Deducció de les normes d’ús de la llengua estrangera per analogia amb les pròpies o a partir d’exemples contextualitzats.
•    Aplicació dels coneixements sobre la llengua pròpia o altres de conegudes per facilitar el nou aprenentatge.
•    Reconeixement de les diferències d’ús entre el codi oral i l’escrit i entre els diferents registres.

2.2.     Estratègies metacognitives  

Reflexió sobre el procés, l’aprenentatge:
•    Apropiació de la terminologia necessària.
•    Comprensió del paper de l’error.
•    Utilització de tècniques d’estudi i altres eines de treball.
•    Desenvolupament del propi estil d’aprenentatge.
•    Desenvolupament de l’autonomia i control del propi procés d’aprenentatge.
•    Utilització de l’autoavaluació i la coavaluació com element de millora del procés.

2.3.     Estratègies socioafectives  

Desenvolupament d’estratègies que permeten a l’aprenent valorar i reforçar la seva motivació per practicar la llengua i col·laborar amb d’altres per al seu aprenentatge.
•    Acceptació de la comprensió parcial o superficial d’una situació comunicativa i mobilització dels recursos i tècniques disponibles per a sentir-se competent en el desenvolupament de tasques d’aprenentatge i comunicatives.
•    Formulació d’objectius clars i possibles per reforçar la motivació.
•    Presa de consciència de la importància dels companys i companyes com a font d’aprenentatge a classe i fora de classe.
•    Capacitat d’oferir i demanar ajut per construir el propi coneixement.
•    Predisposició a rebre la retroalimentació del professor sobre el procés d’aprenentatge.
•    Aprofitar totes les ocasions possibles per establir contacte, fora de l’aula, amb la llengua que s’aprèn (contacte amb persones, lectures, audicions...).
•    Capacitat de risc per experimentar amb els nous aprenentatges.



Alemany

vegeu PDF

Anglès

vegeu PDF

Àrab

vegeu PDF

Català per a no-catalanoparlants

vegeu PDF

Coreà

vegeu PDF

Espanyol per a persones estrangeres

vegeu PDF

Èuscar

vegeu PDF

Francès

vegeu PDF

Grec

vegeu PDF

Italià

vegeu PDF

Japonès

vegeu PDF

Neerlandès

vegeu PDF

Portuguès

vegeu PDF

Rus

vegeu PDF

Xinès

vegeu PDF
Altres versions d'aquest precepte

Annex IV

Nivell avançat
Competència lingüística comunicativa

Objectius

Objectius generals

Adquirir l’habilitat o capacitat de:

1.    Utilitzar l’idioma amb eficàcia, de forma fluida i amb un grau elevat de precisió, en un ventall ampli de situacions de la vida quotidiana,  d’aprenentatge i d’altres, i com a mitjà d’expressió personal, mostrant cert domini dels seus aspectes formals i discursius, un grau elevat d’adequació del discurs a la situació comunicativa i una riquesa lèxica.
2.    Optimitzar el coneixement dels valors d’altres cultures, havent-los contrastat amb els valors propis, amb l’objectiu d’afavorir i enriquir la comunicació.
3.    Utilitzar les estratègies lingüístiques i d’aprenentatge desenvolupades, per reflexionar i corregir els propis errors i deficiències en l’expressió i en la comprensió, tant orals com escrites.
4.    Mostrar un cert domini dels usos i convencions socials de la llengua i dels diferents registres. Reconèixer i entendre diferents varietats de la llengua.
5.    Continuar l’aprenentatge de la llengua objecte d’estudi i, fins i tot d’altres llengües, de forma autònoma, un cop acabats els estudis d’aquest nivell.
6.    Integrar i combinar el conjunt de les competències, habilitats, estratègies i actituds que formen part del bagatge personal previ o adquirit al llarg del procés d’aprenentatge d’un o més idiomes,  per desenvolupar una competència plurilingüe i pluricultural.

Objectius per destreses

1.    Expressió i interacció oral

Fer presentacions i intervencions llargues,  amb objectius i funcions diverses, estructurades de manera coherent i entenedora.
Participar en converses, discussions i debats sobre temes generals, argumentant les seves opinions i utilitzant les estratègies discursives adequades.
Comunicar-se de manera apropiada,  en diversitat de situacions, sobre una àmplia gamma de temes relacionats amb àmbits del seu interès.

2. Expressió i interacció escrita

Escriure textos extensos, clars i ben estructurats, amb objectius i funcions diverses  sobre una àmplia gamma de temes, expressant i argumentant les seves opinions, i els punts més rellevants, amb precisió i domini dels diferents registres.

3. Comprensió oral

Comprendre el missatge global, les línies argumentatives i els detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i abstractes en llenguatge estàndard , articulats a velocitat normal, provinents de fonts diverses (els mitjans de comunicació, pel·lícules, conferències, discursos, missatges enregistrats, converses telefòniques i cara a cara).
 
4. Comprensió lectora

Comprendre sense dificultat textos llargs i de certa complexitat  sobre temes concrets i abstractes, identifcar-ne les idees principals i la intenció comunicativa, i localitzar-hi la informació específica.
Extreure conclusions de textos argumentatius d’estructura clara.

Competències generals

A.    Actituds

Els estudis sobre l’aprenentatge i l’adquisició de llengües donen una gran importància als factors psicològics i afectius en el procés d’aprenentatge de la llengua i de la cultura que aquella representa. Aquests factors exerceixen la màxima influència en l’èxit o fracàs de l’aprenentatge de la llengua i de les relacions interculturals en què es participa.

Una actitud és una disposició d’ànim que s’aprèn, tot i que de vegades estigui estretament relacionada amb trets de la personalitat. Per això, el professorat haurà d’esmerçar temps i esforços per ajudar l’alumnat a reconèixer el pes de les actituds en el procés d’aprenentatge, a identificar les pròpies, i treballar en el desenvolupament de les adequades per aconseguir l’èxit en l’aprenentatge.

1.  Actituds que afavoreixen l’èxit de l’aprenentatge

•    Reconeixement del fet que cadascú és el protagonista del seu aprenentatge i n’ha d’assumir la gestió i la responsabilitat.
•    Valoració de l’autoestima, la responsabilitat personal, l’esforç, la concentració, la voluntat i les pròpies capacitats.
•    Valoració de la motivació, la curiositat i l’obertura cap a nous coneixements.
•    Interès per manifestar creativitat i imaginació, i per experimentar.
•    Reconeixement dels diferents estils d’aprenentatge, i predisposició a aprendre i adoptar els que millor hi escaiguin.
•    Interès per adquirir autonomia en el procés d’aprenentatge.
•    Superació de l’ansietat davant les noves experiències.
•    Interès per desenvolupar constància i mètode de treball.

2.  Actituds que afavoreixen el procés d’aprenentatge d’una llengua

•    Valoració de l’aprenentatge d’una llengua com a eina de desenvolupament personal.
•    Valoració de la importància de conèixer una llengua estrangera per als estudis i la feina.
•    Consciència del fet que l’aprenentatge d’una llengua requereix motivació, esforç i voluntat.
•    Definició de les necessitats i els interessos personals a l’hora d’aprendre una nova llengua.
•    Establiment d’objectius assumibles i observables a curt termini.
•    Aprofitament dels coneixements i les experiències de què es disposa, tant lingüístiques com no lingüístiques, com a mitjà per facilitar l’adquisició dels nous coneixements.
•    Reconeixement de la utilitat de transferir els coneixements i les estratègies d’aprenentatge d’una llengua a una altra.
•    Disposició a experimentar i a intentar activar els recursos i les estratègies de què es disposa.
•    Reconeixement del fet  que l’error és necessari per aprendre.
•    Valoració de l’enriquiment personal que suposa la relació amb els altres estudiants i els professors.
•    Reconeixement del fet que el treball en grup i cooperatiu dóna l’oportunitat d’experimentar i de comunicar-se en la llengua que s’aprèn.
•    Valoració de l’adquisició d’estratègies que poden ser transferibles a altres aprenentatges.
•    Interès per comunicar-se i expressar-se oralment i per escrit amb persones que parlen la llengua objecte d’aprenentatge.
•    Consciència de la importància de la forma en la interacció, per tal d’expressar-se amb correcció i precisió .
•    Consciència de la importància d’adequar els continguts de l’actuació oral o escrita al context comunicatiu en què aquesta es produeix.
•    Consciència de la importància de l’avaluació com a instrument que permet regular el procés d’aprenentatge.
•    Consciència de la importància de l’autoavaluació com a mitjà d’avaluació i gestió del propi procés d’aprenentatge.
•    Consciència de la importància de la utilització de les noves tecnologies com a mitjà d’aprenentatge i d’intercanvi lingüístic i cultural.
•    Consciència de la importància d’aportar els coneixements lingüístics propis, com a mediador, en situacions en què persones de diferents llengües necessiten comunicar-se i no disposen d’una llengua comuna.

3.  Actituds que afavoreixen l’adquisició d’una consciència intercultural

•    Valoració positiva de les diferències culturals com a font d’enriquiment i creixement personal.
•    Anàlisi crítica de les pròpies valoracions d’altres cultures.
•    Reconeixement de la dificultat, i de vegades la impossibilitat, de comparar realitats culturals diferents.
•    Superació dels prejudicis i estereotips sobre les cultures i els pobles.
•    Acceptació de l’alteritat i la diferència: respecte i tolerància.
•    Valoració de l’enriquiment i creixement personal que suposa el contacte amb persones d’altres cultures.
•    Valoració de la llengua com a vehicle d’expressió d’una realitat social i cultural, de les seves creences i valors.

B.  Competència sociocultural

El coneixement de la societat i de la cultura de la comunitat o comunitats en què es parla la llengua objecte d’estudi és un aspecte del coneixement del món que té especial rellevància en el context de l’aprenentatge d’una llengua, ja que és probable que no formi part de l’experiència prèvia de l’estudiant o que el seu coneixement estigui deformat pels estereotips.

Aquest coneixement, conjunt de creences i valors que conformen la identitat dels individus i dels pobles, configura una manera de veure i d’entendre el món i incideix en la forma de comunicar-se amb els altres. Caldrà desenvolupar en l’alumnat una consciència intercultural que li permeti fer-se conscient i interpretar les situacions de comunicació i les convencions socials amb què es trobarà en els seus intercanvis interculturals.

A continuació es llisten els àmbits que poden estar relacionats amb els trets distintius de la societat i la cultura de la llengua que s’estudia.

Vida quotidiana

•    hàbits alimentaris: dieta, horaris, comportament a taula, etc.,
•    horaris i hàbits de treball,
•    vacances i festes,
•    activitats de lleure.

Condicions de vida

•    el nivell de vida (diferències regionals, ètniques i de grup social),
•    l’habitatge,
•    les prestacions socials (educació, sanitat, pensions...),
•    paisatge i clima,
•    trets socioeconòmics (agricultura, ramaderia, pesca, indústria, comerç, turisme, banca, noves tecnologies...).

Relacions interpersonals

•    estructura familiar i relacions de parentiu,
•    relacions entre generacions,
•    relacions entre homes i dones,
•    relacions a la feina,
•    estructura de la societat (grups socials, partits polítics, institucions religioses…).
•    relacions amb les institucions (administració, policia...),
•    relacions entre diferents comunitats,
•    relacions entre grups polítics i religiosos.

Valors i creences

•    cultura i tradicions,
•    història i identitat nacional,
•    estructura social i canvis que s’hi produeixen,
•    institucions, política, seguretat,
•    religió,
•    altres cultures i grups socials (països estrangers, turistes, immigrants),
•    manifestacions artístiques (literatura, arts plàstiques...),
•    sentit de l’humor.

Llenguatge corporal

•    gestos i postures,
•    expressions facials,
•    contacte visual,
•    contacte físic i proxémica.

Convencions socials (normes de cortesia)

•    puntualitat,
•    indumentària,
•    regals,
•    celebracions (festes familiars, tradicionals...),
•    visites (durada, acomiadament...),
•    conversa (actituds, convencions i tabús),
•    actes de caràcter social (enterraments...).

Comportaments rituals

•    pràctiques religioses i ritus,
•    naixements, casaments, enterraments,
•    actitud de l’audiència en espectacles i cerimònies,
•    celebracions, festivals, balls, etc.

C.  Continguts nocionals  

El llistat següent de continguts nocionals inclou els conceptes bàsics a partir dels quals es desglossaran les subcategories corresponents amb els seus exponents lingüístics per nivell.

Entitats:
•    expressió de les entitats i tot allò que hi fa referència.
Propietats:
•    existència,
•    quantitat,
•    qualitat,
•    valoració.
Relacions:
•    espai (ubicació absoluta i relativa en l’espai);
•    temps (situació absoluta i relativa en el temps);
•    estats, processos i activitats (aspecte, modalitat, participants i les seves relacions);
•    relacions lògiques (entre estats, processos i activitats): conjunció, disjunció; oposició; comparació; condició; causa; finalitat; resultat;
•    relacions temporals (anterioritat, simultaneïtat, posterioritat).

D.  Estratègies i habilitats lingüístiques

1.  Estratègies comunicatives per a l’ús de la llengua

Tant en l’ús de la llengua per part dels nadius com en el procés d’aprenentatge, les persones (nadius o aprenents) realitzen actes comunicatius en les diferents habilitats lingüístiques (parlar, escoltar, escriure o llegir) i posen en funcionament diferents estratègies de comunicació.   

Les estratègies són un mitjà que l’usuari d’una llengua utilitza per mobilitzar i equilibrar els recursos de què disposa per tal de respondre a les exigències comunicatives de la situació i assolir amb èxit unobjectiu concret. La utilització d’estratègies comunicatives no s’ha d’interpretar com una manera d’esmenar carències lingüístiques o de comunicació, sinó com l’aplicació d’uns principis metacognitius: planificació, execució, avaluació i reparació, a les diferents formes de les habilitats comunicatives: la recepció, la producció, la interacció i la mediació.

El progrés en l’aprenentatge d’una llengua s’evidencia per la capacitat de l’aprenent de dur a terme actes comunicatius i utilitzar estratègies comunicatives.

1.1.     Estratègies de recepció (oral i escrita)

Planificació
•    Identificació del context en què es produeix la situació comunicativa i presa de consciència dels coneixements previs que se’n tenen.  
•    Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i comunicatives.
•    Adequació del tipus d’audició o lectura (comprendre el sentit general, buscar una informació específica, etc.) a les diferents intencions de l’oient o lector, i a la funció i tipologia del text.

Execució
•    Deducció, inferència i formulació d’hipòtesis a partir d’idees, preconceptes i coneixements previs.
•    Confirmació d’hipòtesis a partir de la interrelació i d’elements significatius del text.
•    Comprensió global, selectiva, exhaustiva, interpretativa.

Avaluació i reparació
•    Verificació o reformulació d’hipòtesi.

1.2.     Estratègies de producció (oral i escrita)

Planificació
•    Establiment dels requeriments de la tasca, identificació del context en què es produeix la situació comunicativa  i avaluació dels propis coneixements del món.
•    Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i comunicatives.
•    Adequació del text (oral o escrit) al destinatari (funció del text, àmbit i canal, registre, estructura i cohesió del discurs...).
•    Adaptació de la tasca i del missatge als recursos lingüístics disponibles (augment o disminució de la complexitat de la tasca i del discurs produït).

Execució
•    Composició i articulació del discurs, integrant elements verbals i no verbals al missatge.
•    Ús de fragments de discurs “prefabricats”, coneguts per l’usuari que li donen seguretat.
•    Ús d’estratègies d’evitació: valorar les dificultats de la tasca i els recursos de què es disposa per ajustar el missatge.
•    Ús d’estratègies d’assoliment: provar noves expressions sense bloquejar la comunicació,  ajustant el nivell de la tasca a l’alça.
•    Utilització de  tècniques per compensar mancances lingüístiques que produeixen interrupcions o bloqueigs de la memòria (mots per guanyar temps, paràfrasis, canvi de tema...)

Avaluació i reparació
•    En l’expressió oral, valoració de l’èxit de la comunicació o modificació del discurs per aconseguir-lo, a partir de la pròpia autoavaluació o la retroalimentació que rep de l’audiència a través de la seva reacció oral, gestual o expressió facial.
•    En l’expressió escrita, possibilitat de control de  la producció, tant des del punt de vista comunicatiu com lingüístic  (revisió, correcció...).

1.3.     Estratègies d’interacció (oral i escrita)

A més de les estratègies de recepció i comprensió indicades en els apartats anteriors en el cas de la interacció oral hi ha un tipus d’estratègies específiques d’aquesta habilitat referides al control que els interlocutors tenen del procés. Aquestes estratègies són les següents:

Planificació
•    Previsió del tipus d’intercanvis possibles tenint en compte la informació que es comparteix i la nova informació que es vol donar o obtenir.
•    Coneixement de les regles de la interacció oral (torn de paraula i distància física dels interlocutors).
•    Coneixement de les regles de la interacció escrita d’acord amb la tipologia textual de què es tracti (notes, postals, cartes, correus electrònics).

Execució
•    Iniciativa i cooperació per tal de desenvolupar l’intercanvi.
•    Capacitat de facilitar ajut i demanar-lo per clarificar possibles malentesos, repetint, o reformulant el que sigui necessari.

Avaluació i reparació
•    Valoració de l’èxit de la comunicació o modificació del discurs per aconseguir-lo, a partir de la pròpia autoavaluació o la retroalimentació que facilita l’interlocutor amb la seva reacció escrita o oral (gestual o d’expressió facial).

1.4.     Estratègies de mediació

Són les que utilitza l’usuari de la llengua, que fa el paper d’intermediari, en les activitats de mediació entre interlocutors que no es poden entendre directament, o entre un text oral o escrit i un parlant d’una llengua diferent a la dels textos.

Les activitats de mediació són pel que fa a l’expressió i a la interacció oral:
•    La interpretació simultània, diferida o consecutiva.
•    La interpretació informal (visitants estrangers en el país de la llengua d’estudi, parlants nadius a l’estranger, situacions socials i transaccions per a amics, familiars...).
Les activitats de mediació són pel que fa la l’expressió i a la interacció escrita:  
•    Traducció especialitzada o literària.
•    Resum de l’essencial d’articles de diaris, revistes...
•    Reformulació de textos especialitzats per a no especialistes.

Planificació
•    Establiment dels requeriments de la tasca, identificació del context en què es produeix la situació comunicativa  i avaluació dels coneixements del món, tant els propis com dels de les persones entre les quals s’estableix la mediació.
•    Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i comunicatives.
•    Adaptació de la tasca i del missatge als recursos lingüístics disponibles i als de les persones per a les quals es fa la mediació (augment o disminució de la complexitat de la tasca i del discurs produït).

Execució
•    Composició i articulació del discurs, integrant al missatge elements verbals i no verbals.
•    Prendre consciència de les possibilitats i les equivalències de les dues llengües entre les quals es fa la mediació.

Avaluació
•    Comprovació de  la congruència entre els dos textos.
•    Comprovació de  la coherència dels usos.

Reparació
•    Amb l’ajut de diccionaris.
•    Amb l’ajut d’altres persones o fonts.

2.  Estratègies per a l’aprenentatge de la llengua

Les estratègies d’aprenentatge afavoreixen el procés d’aprenentatge propi en la mesura que, d’una banda, promouen que l’alumne assagi amb el mitjans, les tècniques i els procediments que li resultin més rendibles i, de l’altra, estimulen el desenvolupament de l’autonomia i del treball col·laboratiu, així com de la responsabilitat en l’aprenentatge.

La capacitat d’aprenentatge també es pot concebre com la predisposició o l’habilitat per descobrir allò que és diferent, tant si es tracta d’una altra llengua, com d’una altra cultura, d’altres persones o de nous coneixements. Segons els aprenents, el saber aprendre pot incloure graus i combinacions de molts aspectes del saber ser, dels coneixements i del saber fer.
Les estratègies que s’enuncien a continuació segueixen els passos del procés d’aprenentatge d’una llengua i, encara que algunes d’elles poden formar part del bagatge conscient o inconscient de l’aprenent de llengües, en tots els casos es poden practicar i fer-les conscients per tal d’utilitzar-les i automatitzar-les per agilitar l’aprenentatge.

2.1.     Estratègies cognitives

Reflexió sobre la comunicació i la llengua. Raonament sobre el fet comunicatiu i els elements d’una situació comunicativa.
•    Presa de consciència i explicitació de coneixements sobre la comunicació i la llengua.
•    Presa de consciència de com s’aprèn la llengua per afavorir el procés d’aprenentatge.
•    Formulació d’hipòtesis referides al significat, funció i/o ús de diferents elements o aspectes de la llengua. Raonament i verificació de les hipòtesis formulades.
•    Deducció de les normes d’ús de la llengua estrangera per analogia amb les pròpies o a partir d’exemples contextualitzats.
•    Aplicació dels coneixements sobre la llengua pròpia o altres de conegudes per facilitar el nou aprenentatge.
•    Reconeixement de les diferències d’ús entre el codi oral i l’escrit i entre els diferents registres.

2.2.     Estratègies metacognitives  

Reflexió sobre el procés, l’aprenentatge:
•    Apropiació de la terminologia necessària.
•    Comprensió del paper de l’error.
•    Utilització de tècniques d’estudi i altres eines de treball.
•    Desenvolupament del propi estil d’aprenentatge.
•    Desenvolupament de l’autonomia i control del propi procés d’aprenentatge.
•    Utilització de l’autoavaluació i la coavaluació com element de millora del procés.

2.3.     Estratègies socioafectives  

Desenvolupament d’estratègies que permeten a l’aprenent valorar i reforçar la seva motivació per practicar la llengua i col·laborar amb d’altres per al seu aprenentatge.
•    Acceptació de la comprensió parcial o superficial d’una situació comunicativa i mobilització dels recursos i tècniques disponibles per a sentir-se competent en el desenvolupament de tasques d’aprenentatge i comunicatives.
•    Formulació d’objectius clars i possibles per reforçar la motivació.
•    Presa de consciència de la importància dels companys com a font d’aprenentatge a classe i fora de classe.
•    Capacitat d’oferir i demanar ajut per construir el propi coneixement.
•    Predisposició a rebre la retroalimentació del professor sobre el procés d’aprenentatge.
•    Aprofitar totes les ocasions possibles per establir contacte, fora de l’aula, amb la llengua que s’aprèn (contacte amb persones, lectures, audicions...).
•    Capacitat de risc per experimentar amb els nous aprenentatges.


Alemany

vegeu PDF

Anglès

vegeu PDF

Àrab

vegeu PDF

Català per a no-catalanoparlants

vegeu PDF

Espanyol per a persones estrangeres

vegeu PDF

Èuscar

vegeu PDF

Francès

vegeu PDF

Grec

vegeu PDF

Italià

vegeu PDF

Japonès

vegeu PDF

Neerlandès

vegeu PDF

Portuguès

vegeu PDF

Rus

vegeu PDF

Xinès

vegeu PDF
 
Amunt