Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació

Dades bàsiques
  • Rang del document Llei orgànica

  • Organisme emissor Cap de l'Estat

  • Núm. del document 8/1985

  • Data del document 03/07/1985

  • Data de publicació 04/07/1985

  • Diari oficial BOE

  • Núm. 159

TEXT CONSOLIDAT

Preàmbul


L'extensió de l'educació bàsica, fins a incloure tots i cadascun dels ciutadans, constitueix, sens dubte, una fita històrica en el progrés de les societats modernes. En efecte, el desenvolupament de l'educació, fonament del progrés de la ciència i de la tècnica, és condició de benestar social i prosperitat material, i suport de les llibertats individuals a les societats democràtiques. Per això, no és estrany que el dret a l'educació s'hagi anat configurant progressivament com un dret bàsic, i que els estats n'hagin assumit la provisió com un servei públic prioritari.

Per les insuficiències del seu desenvolupament econòmic i els avatars del seu desenvolupament polític, en diverses èpoques, l'Estat va fer desistiment de les seves responsabilitats en aquest àmbit, i les va abandonar a les mans de particulars o d'institucions privades, en nom de l'anomenat principi de subsidiarietat. Així, fins a temps recents, l'educació va ser més privilegi de pocs que dret de tots.

L'últim quart de segle, i després d'un sostingut retrocés de l'ensenyament públic, les necessitats del desenvolupament econòmic i les transformacions socials induïdes per aquest van elevar de manera considerable la demanda social d'educació. L'increment consegüent va ser atès primordialment per l'oferta pública, amb la consegüent alteració de les proporcions fins aleshores prevalents entre el sector públic i el privat. D'aquesta manera, es van acabar de configurar els contorns característics de l'actual sistema educatiu a Espanya: un sistema de caràcter mixt o dual, amb un component públic majoritari i un de privat d'una magnitud considerable.

La Llei general d'educació de 1970 va establir l'obligatorietat i gratuïtat d'una educació bàsica unificada. La concebia com a servei públic, i responsabilitzava prioritàriament l'Estat de la seva provisió. No obstant això, reconeixent i consagrant el caràcter mixt del nostre sistema educatiu, obria la possibilitat que centres no estatals poguessin participar en l'oferta de llocs escolars gratuïts en els nivells obligatoris, i obtenir en contrapartida un suport econòmic de l'Estat.

Malgrat que el règim de concerts projectat mai no va ser objecte del desplegament reglamentari necessari, diverses disposicions van anar regulant en anys successius la concessió de subvencions a centres docents privats, en una quantia ràpidament creixent, que contrastava amb el ritme molt més parsimoniós d'increment de les inversions públiques. En absència de la normativa adequada, el que havia nascut com a provisional es va perpetuar, i va donar lloc a una situació irregular, mancada del control exigible, subjecta a incertesa i arbitrarietat, i de vegades sense observança de les mateixes disposicions legals que la regulaven. Malgrat això, la cobertura amb fons públics de l'ensenyament obligatori no va parar d'estendre's, fins a abraçar-ne la pràctica totalitat, malgrat l'estancament relatiu del sector públic.

No és estrany que davant una evolució tan confusa i insatisfactòria s'anessin consolidant opcions educatives alternatives, si no contraposades, que prolongaven de fet les fractures ideològiques que secularment havien escindit a la societat espanyola entorn de l'educació.

Aquest rerefons històric explica la complexitat d'elements que configuren el marc educatiu establert per la Constitució espanyola, un marc de compromís i concòrdia que, alhora que reconeix implícitament el sistema mixt heretat, proporciona l'espai normatiu integrador en què poden conviure les diverses opcions educatives. Així, després del dret a l'educació (article 27.1.a) s'afirma la llibertat d'ensenyament (article 27.1.b); al costat del dret dels pares a elegir la formació religiosa i moral que estimin més oportuna per als seus fills (article 27.3), hi figuren el dret a la llibertat de càtedra (article 20.1) i la llibertat de consciència (articles 14, 16, 20 i 23). I si es garanteix la llibertat de creació de centres docents (article 27.6), també es responsabilitza els poders públics d'una programació general de l'ensenyament (article 27.5) orientada a assegurar un lloc escolar a tots els ciutadans. Finalment, l'ajuda als centres docents (article 27.9) s'ha de compaginar amb la intervenció de professors, pares i alumnes en el control i la gestió d'aquests centres sostinguts amb fons públics (article 27.7). Correspon al legislador el desplegament d'aquests preceptes, de manera que siguin modelats equilibradament en el seu desplegament normatiu ulterior.

Tanmateix, el desplegament que de l'article 27 de la Constitució va fer la Llei orgànica de l'Estatut de centres escolars ha suposat un desplegament parcial i escassament fidel a l'esperit constitucional, ja que, d'una banda, defuig aspectes capitals de la regulació constitucional de l'ensenyament, com els relatius a l'ajuda dels poders públics als centres privats i a la programació general de l'ensenyament i, de l'altra, privilegia desequilibradament els drets del titular del centre privat sobre els de la comunitat escolar, supedita la llibertat de càtedra a l'ideari i interpreta restrictivament el dret de pares, professors i alumnes a la intervenció en la gestió i el control dels centres sostinguts amb fons públics.

S'imposa, doncs, una nova norma que desplegui justament i harmònicament els principis que, en matèria d'educació, conté la Constitució espanyola, respectant tant el seu tenor literal com l'esperit que va presidir la seva redacció, i que garanteixi alhora el pluralisme educatiu i l'equitat. A satisfer aquesta necessitat s'orienta la Llei orgànica reguladora del dret a l'educació.

En aquests principis s'ha d'inspirar el tractament de la llibertat d'ensenyament, que s'ha d'entendre en un sentit ampli i no restrictiu, com el concepte que abraça tot el conjunt de llibertats i drets en el terreny de l'educació. Inclou, sens dubte, la llibertat de crear centres docents i de dotar-los d'un caràcter o projecte educatiu propi, que es troba recollida i emparada al capítol III del títol I. Inclou, així mateix, la capacitat dels pares de poder elegir per als seus fills centres docents diferents dels creats pels poders públics, així com la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves conviccions, tal com es recull a l'article 4t. Però la llibertat d'ensenyament també s'estén als mateixos professors, la llibertat de càtedra dels quals està emparada per la Constitució, atès que constitueix un principi bàsic de tota societat democràtica en el camp de l'educació. I inclou, molt fonamentalment, els mateixos alumnes, respecte dels quals la protecció de la llibertat de consciència constitueix un principi irrenunciable que no es pot supeditar a cap altre.

Després de la definició dels grans objectius de l'activitat educativa i dels drets i llibertats de tots i cadascun dels integrants de la comunitat escolar, la Llei classifica els centres docents atenent conjuntament els criteris de titularitat jurídica i origen i caràcter dels recursos que n'asseguren el sosteniment. Distingeix així els centres privats que funcionen en règim de mercat, mitjançant un preu, i els centres sostinguts amb fons públics, i dins d'aquests els privats concertats i els de titularitat pública.

La Llei encarrega la provisió de l'educació obligatòria en règim de gratuïtat a la xarxa dual integrada per aquests dos últims tipus de centres. La regulació d'aquesta s'assenta en dos principis d'importància capital en el sistema educatiu dissenyat per la Constitució, programació i participació, el joc dels quals fa possible el cohonestament equilibrat del dret a l'educació i de la llibertat d'ensenyament.

A l'Estat i a les comunitats autònomes, per mitjà de la programació general de l'ensenyament, correspon assegurar la cobertura de les necessitats educatives, proporcionant una oferta adequada de llocs escolars, dignificant un ensenyament públic insuficientment atès durant molts anys i promovent la igualtat d'oportunitats. El mecanisme de la programació general de l'ensenyament, que ha de permetre la racionalització de l'ús dels recursos públics destinats a l'educació, es troba regulat al títol II.

Aquesta programació ha d'assegurar simultàniament el dret a l'educació i la possibilitat d'escollir centre docent dins l'oferta de llocs escolars gratuïts, ja que aquesta llibertat no existeix verdaderament si aquell dret no està assegurat per a tothom.

El títol III s'ocupa dels òrgans de govern dels centres públics, i el títol IV fa el mateix amb els concertats. L'estructura i el funcionament dels uns i dels altres s'inspiren, en coherència amb el que prescriu l'article 27.7 de la Constitució, en una concepció participativa de l'activitat escolar. En un cas i en l'altre, i amb les peculiaritats que demana la seva naturalesa diferent, la participació de la comunitat escolar es vehicula a través del consell escolar del centre. A més de constituir un mitjà per al control i la gestió de fons públics, la participació és un mecanisme idoni per atendre adequadament els drets i llibertats dels pares, els professors i, en definitiva, els alumnes, respectant sempre els drets del titular. La participació amplia, a més, la llibertat d'ensenyament, ja que prolonga l'acte d'elegir centre en el procés actiu de donar vida a un autèntic projecte educatiu i assegurar-ne la permanència. Finalment, l'opció per la participació que conté la Constitució és una opció per un sistema educatiu modern, en què una comunitat escolar activa i responsable és coprotagonista de la seva pròpia acció educativa.

El títol IV regula, així mateix, el règim de concerts a través del qual es materialitza el sosteniment públic dels centres privats concertats que, juntament amb els públics, contribueixen a fer eficaç el dret a l'educació gratuïta, i, d'acord amb l'article 27.9 de la Constitució, estableix els requisits que han de reunir aquests centres.

Sobre la base de la regulació conjunta dels drets i llibertats que en matèria educativa conté la Constitució, els postulats de programació de l'ensenyament i participació són principis correlatius i cooperants d'ajuda als centres docents que preveu l'article 27.9, ja que contribueixen a satisfer les exigències que es deriven del text constitucional per a la despesa pública: d'una banda, que per la seva distribució sigui equitativa i que s'orienti a finançar la gratuïtat –i a això es dirigeix la programació–; de l'altra, optimitzar el rendiment educatiu de la despesa i vetllar per la transparència de l'Administració i qualitat de l'educació, la qual cosa s'assegura a través de la participació. En l'àmbit educatiu, aquest control social i aquesta exigència de transparència s'han encomanat, més directament que als poders públics, a pares, professors i alumnes, fet que constitueix una preferència per la intervenció social davant la intervenció estatal.

En suma, la Llei orgànica reguladora del dret a l'educació s'orienta a la modernització i racionalització dels trams bàsics del sistema educatiu espanyol, d'acord amb el que estableix el mandat constitucional a tots els aspectes. És per això una llei de programació de l'ensenyament, orientada a la racionalització de l'oferta de llocs escolars gratuïts, que alhora que busca l'assignació racional dels recursos públics permet el cohonestament de llibertat i igualtat. També és una llei que desplega el principi de participació que estableix l'article 27.7, com a salvaguarda de les llibertats individuals i dels drets del titular i de la comunitat escolar. És, a més, una llei de regulació dels centres escolars i de sosteniment dels concertats. És, finalment, una norma de convivència basada en els principis de llibertat, tolerància i pluralisme, i que s'ofereix com a prolongació fidel de la lletra i l'esperit de l'acord assolit en la redacció de la Constitució per a l'àmbit de l'educació.

Títol preliminar

Article 1


1. Tots els espanyols tenen dret a una educació bàsica que els permeti el desenvolupament de la seva pròpia personalitat i la realització d'una activitat útil a la societat. Aquesta educació és obligatòria i gratuïta en el nivell d'educació general bàsica i, si s'escau, en la formació professional de primer grau, així com en els altres nivells que estableixi la llei.

2. Així mateix, tots tenen dret a accedir a nivells superiors d'educació, en funció de les seves aptituds i vocació, sense que en cap cas l'exercici d'aquest dret estigui subjecte a discriminacions degudes a la capacitat econòmica, nivell social o lloc de residència de l'alumne.

3. Els estrangers residents a Espanya també tenen dret a rebre l'educació a què es refereixen els apartats u i dos d'aquest article.

Article 2


L'activitat educativa, orientada pels principis i declaracions de la Constitució, té, als centres docents a què es refereix aquesta Llei, les finalitats següents:

a) El ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne.

b) La formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals, de la igualtat entre homes i dones i en l'exercici de la tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència.

c) L'adquisició d'hàbits intel·lectuals i tècniques de treball, així com de coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i estètics.

d) La capacitació per a l'exercici d'activitats professionals.

e) La formació en el respecte de la pluralitat lingüística i cultural d'Espanya.

f) La preparació per participar activament en la vida social i cultural.

g) La formació per a la pau, la cooperació i la solidaritat entre els pobles i per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d'aquests i no-violència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.
  • Article 2 lletres b i g modificades per la disposició addicional 3a.1 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere
Altres versions d'aquest precepte

Article 3


Els professors, en el marc de la Constitució, tenen garantida la llibertat de càtedra. El seu exercici s'orienta a la realització de les finalitats educatives, de conformitat amb els principis que estableix aquesta Llei.

Article 4


1. Els pares o tutors, en relació amb l’educació dels fills o pupils, tenen els drets següents:

a) A rebre una educació, amb la màxima garantia de qualitat, d’acord amb els fins que estableixen la Constitució, l’estatut d’autonomia corresponent i les lleis educatives.

b) A escollir centre docent tant públic com diferent dels creats pels poders públics.

c) A rebre la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves pròpies conviccions.

d) A estar informats sobre el progrés de l’aprenentatge i integració socioeducativa dels fills.

e) A participar en el procés d’ensenyament i aprenentatge dels fills.

f) A participar en l’organització, el funcionament, el govern i l’avaluació del centre educatiu, en els termes establerts a les lleis.

g) A ser escoltats en les decisions que afectin l’orientació acadèmica i professional dels fills.

2. Així mateix, com a primers responsables de l’educació dels fills o pupils, els correspon:

a) Adoptar les mesures necessàries, o sol·licitar l’ajuda corresponent en cas de dificultat, perquè els fills o pupils cursin els ensenyaments obligatoris i assisteixin
regularment a classe.

b) Proporcionar, en la mesura de les seves disponibilitats, els recursos i les condicions necessaris per al progrés escolar.

c) Estimular-los perquè portin a terme les activitats d’estudi que se’ls encomanin.

d) Participar de manera activa en les activitats que s’estableixin en virtut dels compromisos educatius que els centres estableixin amb les famílies, per millorar el
rendiment dels fills.

e) Conèixer l’evolució del seu procés educatiu, participar-hi i donar-hi suport, en col·laboració amb els professors i els centres.

f) Respectar i fer respectar les normes establertes pel centre, l’autoritat i les indicacions o orientacions educatives del professorat.

g) Fomentar el respecte per tots els components de la comunitat educativa.
  • Article 4 modificat per la disposició final 1a.1 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació
  • Article 4 derogat per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 5


1. Els pares d'alumnes tenen garantida la llibertat d'associació en l'àmbit educatiu.

2. Les associacions de pares d'alumnes han d'assumir, entre altres, les finalitats següents:

a) Assistir els pares o tutors en tot el que concerneix l'educació dels seus fills o pupils.

b) Col·laborar en les activitats educatives dels centres.

c) Promoure la participació dels pares dels alumnes en la gestió del centre.

3. En cada centre docent hi pot haver associacions de pares d'alumnes integrades pels pares o tutors d'aquests.

4. Les associacions de pares d'alumnes poden utilitzar els locals dels centres docents per a la realització de les activitats que els són pròpies, i a aquest efecte, els directors dels centres han de facilitar la integració d'aquestes activitats en la vida escolar, tenint en compte el normal desenvolupament d'aquesta.

5. Les administracions educatives han d’afavorir l’exercici del dret d’associació dels pares, com també la formació de federacions i confederacions.

6. Per reglament s'han d'establir, d'acord amb la Llei, les característiques específiques de les associacions de pares d'alumnes.
  • Article 5 apartat 5 modificat per la disposició final 1a.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació
  • Article 5 apartat 5 derogat per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 6


1. Tots els alumnes tenen els mateixos drets i deures, sense més distincions que les derivades de l’edat i del nivell que estiguin cursant.

2. Tots els alumnes tenen el dret i el deure de conèixer la Constitució espanyola i l’estatut d’autonomia respectiu, amb la finalitat de formar-se en els valors i principis
que hi estan reconeguts.

3. Es reconeixen als alumnes els drets bàsics següents:

a) A rebre una formació integral que contribueixi al ple desenvolupament de la seva personalitat.

b) Que es respectin la seva identitat, integritat i dignitat personals.

c) Que la seva dedicació, esforç i rendiment siguin valorats i reconeguts amb objectivitat.

d) A rebre orientació educativa i professional.

e) Que es respectin la seva llibertat de consciència, les seves conviccions religioses i les seves conviccions morals, d’acord amb la Constitució.

f) A la protecció contra tota agressió física o moral.

g) A participar en el funcionament i en la vida del centre, de conformitat amb el que disposen les normes vigents.

h) A rebre les ajudes i els suports necessaris per compensar les carències i desavantatges de tipus personal, familiar, econòmic, social i cultural, especialment en
el cas de presentar necessitats educatives especials, que impedeixin o dificultin l’accés i la permanència en el sistema educatiu.

i) A la protecció social, en l’àmbit educatiu, en els casos d’infortuni familiar o accident.

4. Són deures bàsics dels alumnes:

a) Estudiar i esforçar-se per aconseguir el màxim desenvolupament segons les seves capacitats.

b) Participar en les activitats formatives i, especialment, en les escolars i complementàries.

c) Seguir les directrius del professorat.

d) Assistir a classe amb puntualitat.

e) Participar i col·laborar en la millora de la convivència escolar i en la consecució d’un adequat clima d’estudi al centre, respectant el dret dels companys a l’educació i l’autoritat i orientacions del professorat.

f) Respectar la llibertat de consciència, les conviccions religioses i morals, i la dignitat, integritat i intimitat de tots els membres de la comunitat educativa.

g) Respectar les normes d’organització, convivència i disciplina del centre educatiu, i

h) Conservar les instal·lacions del centre i els materials didàctics i fer-ne un bon ús.
  • Article 6 modificat per la disposició final 1a.3 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació
  • Article 6 derogat per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 7


1. Els alumnes es poden associar, en funció de l'edat, i crear organitzacions d'acord amb la llei i amb les normes que, si s'escau, s'estableixin per reglament.

2. Les associacions d'alumnes han d'assumir, entre altres, les finalitats següents:

a) Expressar l'opinió dels alumnes en tot el que afecti la seva situació en els centres.

b) Col·laborar en la tasca educativa dels centres i en les activitats complementàries i extraescolars d'aquests.

c) Promoure la participació dels alumnes en els òrgans col·legiats del centre.

d) Dur a terme activitats culturals, esportives i de foment de l'acció cooperativa i de treball en equip.

e) [Derogat]

3. Les administracions educatives han d’afavorir l’exercici del dret d’associació dels alumnes, com també la formació de federacions i confederacions.
  • Article 7 apartat 3 afegit per la disposició final 1a.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació
  • Article 7 apartat 2, lletra e derogada per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 8


Es garanteix en els centres docents el dret de reunió dels professors, personal d'administració i de serveis, pares d'alumnes i alumnes, l'exercici del qual es facilita d'acord amb la legislació vigent i tenint en compte el desenvolupament normal de les activitats docents.

A fi d’estimular l’exercici efectiu de la participació dels alumnes en els centres educatius i facilitar el seu dret de reunió, els centres educatius han d’establir, en elaborar les seves normes d’organització i funcionament, les condicions en què els seus alumnes poden exercir aquest dret. En els termes que estableixin les administracions educatives, les decisions col·lectives que adoptin els alumnes, a partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria, respecte a l’assistència a classe no tenen la
consideració de faltes de conducta ni són objecte de sanció, quan aquestes hagin estat resultat de l’exercici del dret de reunió i siguin comunicades prèviament a la direcció del centre.
  • Article 8 últim paràgraf afegit per la disposició final 1a.5 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació
Altres versions d'aquest precepte

Títol I

Dels centres docents

Capítol I

Disposicions generals

Article 9


[Derogat]
  • Article 9 derogat per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 10


[Derogat]
  • Article 10 derogat per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 11


[Derogat]
  • Article 11 derogat per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
  • Article 11 apartat 2 modificat per la disposició addicional 6a de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu
Altres versions d'aquest precepte

Article 12


1. Els centres docents espanyols a l'estranger tenen una estructura i un règim singularitzats a fi d'acomodar-los a les exigències del medi i al que, si s'escau, disposin els convenis internacionals.

2. Sense perjudici del que estableixen els convenis internacionals o, si no, del principi de reciprocitat, els centres estrangers a Espanya s'han d'ajustar al que determini el Govern per reglament.

Article 13


Tots els centres docents han de tenir una denominació específica i s'han d'inscriure en un registre públic dependent de l'Administració educativa competent, que ha de traslladar els assentaments registrals al Ministeri d'Educació i Ciència, en el termini màxim d'un mes. Els centres no poden utilitzar identificacions diferents de les que figurin en la inscripció registral corresponent.

Article 14


1. Tots els centres docents han de reunir uns requisits mínims per impartir els ensenyaments amb garantia de qualitat. El Govern ha d'establir per reglament aquests requisits mínims.

2. Els requisits mínims es refereixen a la titulació acadèmica del professorat, relació numèrica alumne-professor, instal·lacions docents i esportives i nombre de llocs escolars.

Article 15


En la mesura que no constitueixi una discriminació per a cap membre de la comunitat educativa, i dins els límits fixats per les lleis, els centres tenen autonomia per establir matèries optatives, adaptar els programes a les característiques del medi en què estiguin inserits, adoptar mètodes d'ensenyament i organitzar activitats culturals escolars i extraescolars.

Capítol II

Dels centres públics

Article 16


[Derogat]
  • Article 16 derogat per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 17


La creació i supressió de centres públics l'ha d'efectuar el Govern o el Consell de Govern de la comunitat autònoma corresponent, en l'àmbit de les seves respectives competències.

Article 18


1. Tots els centres públics han d'exercir les seves activitats amb subjecció als principis constitucionals, garantia de neutralitat ideològica i respecte de les opcions religioses i morals a què fa referència l'article 27.3 de la Constitució.

2. L'Administració educativa competent i, en tot cas, els òrgans de govern del centre docent han de vetllar per la realització efectiva de les finalitats de l'activitat educativa, la millora de la qualitat de l'ensenyament i el compliment del que disposa l'apartat anterior d'aquest article.

Article 19


En concordança amb les finalitats que estableix aquesta Llei, el principi de participació dels membres de la comunitat escolar ha d'inspirar les activitats educatives i l'organització i el funcionament dels centres públics. La intervenció dels professors, dels pares i, si s'escau, dels alumnes en el control i gestió dels centres públics s'ha d'ajustar al que disposa el títol tercer d'aquesta Llei.

Article 20


[Derogat]
  • Article 20 derogat per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Capítol III

Dels centres privats

Article 21

1. Tota persona física o jurídica de caràcter privat i de nacionalitat espanyola té llibertat per a la
creació i direcció de centres docents privats, dins el respecte a la Constitució i al que estableix aquesta Llei.

2. No poden ser titulars de centres privats:

a) Les persones que prestin serveis a l'Administració educativa estatal, autonòmica o local.

b) Els que tinguin antecedents penals per delictes dolosos.

c) Les persones físiques o jurídiques expressament privades de l'exercici d'aquest dret per una sentència judicial ferma.

d) Les persones jurídiques en què les persones incloses en els apartats anteriors ocupin càrrecs rectors o siguin titulars del 20 per cent o més del capital social.

Article 22


[Derogat]
  • Article 22 derogat per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 23


L'obertura i el funcionament dels centres docents privats que imparteixin ensenyaments, tant de règim general com de règim especial, s'han de sotmetre al principi d'autorització administrativa. L'autorització s'ha de concedir sempre que reuneixin els requisits mínims que s'estableixin d'acord amb el que disposa l'article 14 d'aquesta Llei. Aquests centres tenen plenes facultats acadèmiques. L'autorització s'haurà de revocar quan els centres deixin de tenir aquests requisits.
  • Article 23 modificat per la disposició addicional 6a de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu
Altres versions d'aquest precepte

Article 24


1. Els centres privats que imparteixin ensenyaments que no condueixin a l'obtencIó d'un títol amb validesa acadèmica queden sotmesos a les normes de dret comú. Aquests centres no poden utilitzar cap de les denominacions establertes per als centres docents, ni qualssevol altres que puguin induir a error o confusió amb aquelles.

2. Per raons de protecció de la infància, els centres privats que acullen, de manera regular, nens d'edats corresponents a l'educació infantil queden sotmesos al principi d'autorització administrativa a què es refereix l'article 23.
  • Article 24 modificat per la disposició addicional 6a de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu
Altres versions d'aquest precepte

Article 25


Dins de les disposicions d’aquesta Llei i normes que la despleguen, els centres privats no concertats gaudeixen d’autonomia per establir el seu règim intern, seleccionar el seu professorat d’acord amb la titulació exigida per la legislació vigent, elaborar el projecte educatiu, organitzar la jornada en funció de les necessitats socials i educatives dels seus alumnes, ampliar l’horari lectiu d’àrees o matèries, determinar el procediment d’admissió d’alumnes, establir les normes de convivència i definir el seu règim econòmic.
  • Article 25 modificat per la disposició final 1a.6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 26


1. Els centres privats no concertats poden establir en els seus respectius reglaments de règim interior òrgans a través dels quals es canalitzi la participació de la comunitat educativa.

2. La participació dels professors, pares i, si s'escau, alumnes en els centres concertats es regeix pel que disposa el títol quart d'aquesta Llei.

Títol II

De la participació en la programació general de l'ensenyament

Article 27


1. Els poders públics han de garantir l'exercici efectiu del dret a l'educació mitjançant una programació general de l'ensenyament, amb la participació efectiva de tots els sectors afectats, que atengui adequadament les necessitats educatives i la creació de centres docents.

2. A aquests efectes, l'Estat i les comunitats autònomes han de definir les necessitats prioritàries en matèria educativa, fixar els objectius d'actuació del període que es consideri i determinar els recursos necessaris, d'acord amb la planificació econòmica general de l'Estat.

3. La programació general de l'ensenyament que correspongui a les comunitats autònomes en el seu àmbit territorial ha de comprendre en tot cas una programació específica dels llocs escolars en què s'han de determinar les comarques, municipis i zones on s'hagin de crear aquest llocs.

La programació específica de places escolars de nova creació als nivells gratuïts ha de tenir en compte, en tot cas, l'oferta existent de centres públics i concertats.
  • Article 27 apartat 3, paràgraf 2n modificat per la disposició final 1a.1 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 28


Als efectes del que preveu l'article anterior, i amb caràcter previ a la deliberació del Consell Escolar de l'Estat, s'ha de reunir la Conferència de consellers titulars d'educació dels consells de govern de les comunitats autònomes i el ministre d'Educació i Ciència, convocada i presidida per aquest. Així mateix, la Conferència s'ha de reunir totes les vegades que sigui necessari per assegurar la coordinació de la política educativa i l'intercanvi d'informació.

Article 29


Els sectors interessats en l'educació han de participar en la programació general de l'ensenyament a través dels òrgans col·legiats que es regulen als articles següents.

Article 30


El Consell Escolar de l'Estat és l'òrgan d'àmbit nacional per a la participació dels sectors afectats en la programació general de l'ensenyament i d'assessorament respecte dels projectes de llei o reglaments que hagin de ser proposats o dictats pel Govern.

Article 31


1. En el Consell Escolar de l'Estat, el president del qual és nomenat per reial decret, a proposta del ministre d'Educació i Ciència d'entre persones de reconegut prestigi en l'àmbit educatiu, hi estan representats:

a) Els professors, la designació dels quals l'efectuen les seves centrals i associacions sindicals més representatives, de manera que la seva participació sigui proporcional, així com la dels diferents nivells educatius i la dels sectors públic i privat de l'ensenyament.

b) Els pares dels alumnes, la designació dels quals l'efectuen les confederacions d'associacions de pares d'alumnes més representatives.

c) Els alumnes, la designació dels quals la realitzen les confederacions d'associacions d'alumnes més representatives.

d) El personal d'administració i de serveis dels centres docents, la designació dels quals l'efectuen les seves centrals i associacions sindicals de més representativitat.

e) Els titulars dels centres privats, la designació dels quals es produeix a través de les organitzacions de titulars i empresarials d'ensenyament més representatives.

f) Les centrals sindicals i organitzacions patronals de més representativitat en els àmbits laboral i empresarial.

g) L'Administració educativa de l'Estat, els representants de la qual els designa el ministre d'Educació i Ciència.

h) Les universitats, la participació de les quals es formalitza a través de  l'òrgan superior de representació d'aquestes.

i) Les entitats locals per mitjà de l'associació d'àmbit estatal amb més implantació.

j) Les personalitats de reconegut prestigi en el camp de l'educació, de la renovació pedagògica i de les institucions i organitzacions confessionals i laiques de més tradició i dedicació a l'ensenyament, designades pel ministre d'Educació i Ciència.

k) Les organitzacions de dones amb implantació en tot el territori de l'Estat.

l) L'Institut de la Dona.

m) Personalitats de reconegut prestigi en la lluita per a l'eradicació de la violència de gènere.

n) Els consells escolars d'àmbit autonòmic.

2. El Govern, a proposta del Ministeri d'Educació i Ciència, ha d'aprovar les normes que determinin la representació numèrica dels membres del Consell Escolar de l'Estat, així com la seva organització i funcionament. La representació dels membres de la comunitat educativa a què es refereixen els apartats a, b, c i d d'aquest article no pot ser en cap cas inferior a un terç del total dels components d'aquest Consell.
  • Article 31 apartat 1, lletra n afegida per la disposició final 1a.7 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació
  • Article 31 lletres k, l i m afegides per la disposició addicional 3a.2 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere
  • Article 31 apartat 1.e modificat per la disposició final 1a.2 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
  • Article 31 apartat 1.i modificat per l'article 1 de la Llei orgànica 10/1999, de 21 d'abril, de modificació de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 32

1. El Consell Escolar de l'Estat ha de ser consultat preceptivament en les qüestions següents:

a) La programació general de l'ensenyament.

b) Les normes bàsiques que hagi de dictar l'Estat per al desplegament de l'article 27 de la Constitució espanyola o per a l'ordenació del sistema educatiu.

c) Els projectes de reglament que hagi d'aprovar el Govern en desplegament de la legislació bàsica de l'ensenyament.

d) La regulació de les condicions per a l'obtenció, expedició i homologació dels títols acadèmics i la seva aplicació en casos dubtosos o conflictius.

e) Les disposicions que es refereixin al desenvolupament de la igualtat de drets i oportunitats en l'ensenyament.

f) L'ordenació general del sistema educatiu i la determinació dels nivells mínims de rendiment i qualitat.

g) La determinació dels requisits mínims que han de reunir els centres docents per impartir els ensenyaments amb garantia de qualitat.

2. Així mateix, el Consell Escolar de l'Estat ha d'informar sobre qualsevol altra qüestió que el Ministeri d'Educació i Ciència decideixi sotmetre-li a consulta.

3. El Consell Escolar de l'Estat, per pròpia iniciativa, pot formular propostes al Ministeri d'Educació i Ciència sobre qüestions relacionades amb els punts enumerats als apartats anteriors i sobre qualsevol altra concernent a la qualitat de l'ensenyament.
  • Article 32 apartat 1, lletra e modificada per la disposició addicional 3a.3 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere
Altres versions d'aquest precepte

Article 33


1. El Consell Escolar de l'Estat  ha d'elaborar i fer públic anualment un informe sobre el sistema educatiu, on s'han de recollir i valorar els diversos aspectes d'aquest, incloent-hi la possible situació de violència exercida en la comunitat educativa. Així mateix s'ha d'informar de les mesures que en relació amb la prevenció de violència i foment de la igualtat entre homes i dones estableixin les administracions educatives.

2. El Consell Escolar de l'Estat es reuneix almenys un cop l'any amb caràcter preceptiu.
  • Article 33 apartat 1 modificat per la disposició addicional 3a.4 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere
Altres versions d'aquest precepte

Article 34


En cada comunitat autònoma hi ha d'haver un consell escolar per al seu àmbit territorial, la composició i funcions del qual s'han de regular mitjançant una llei de l'assemblea de la comunitat autònoma corresponent que, als efectes de la programació de l'ensenyament, ha de garantir en tot cas la participació adequada dels sectors afectats.

Article 35


Els poders públics, en l'exercici de les seves respectives competències, poden establir consells escolars d'àmbits territorials diferents del que fa referència l'article anterior, així com dictar les disposicions necessàries per a la seva organització i funcionament. En tot cas, s'ha de garantir la participació adequada dels sectors afectats en els respectius consells.

Títol III

Dels òrgans de govern dels centres públics
  • Títol III derogat per la disposició derogatòria única de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 36


[Derogat]
  • Article 36 derogat per la disposició derogatòria única de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 37


[Derogat]
  • Article 37 derogat per la disposició derogatòria única de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 38


[Derogat]
  • Article 38 derogat per la disposició derogatòria única de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 39


[Derogat]
  • Article 39 derogat per la disposició derogatòria única de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 40


[Derogat]
  • Article 40 derogat per la disposició derogatòria única de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 41


[Derogat]
  • Article 41 derogat per la disposició derogatòria única de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 42


Derogat
  • Article 42 derogat per la disposició derogatòria única de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 43


[Derogat]
  • Article 43 derogat per la disposició derogatòria única de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 44


[Derogat]
  • Article 44 derogat per la disposició derogatòria única de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 45


[Derogat]
  • Article 45 derogat per la disposició derogatòria única de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 46


[Derogat]
  • Article 46 derogat per la disposició derogatòria única de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Títol IV

Dels centres concertats

Article 47


[Derogat]
  • Article 47 derogat per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 48


[Derogat]
  • Article 48 derogat per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 49


[Derogat]
  • Article 49 derogat per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
  • Article 49 apartats 2 i 3 modificats per la disposició final 1a.1 de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 50


Els centres concertats es consideren assimilats a les fundacions beneficodocents als efectes de l'aplicació a aquests dels beneficis, fiscals i no fiscals, que estiguin reconeguts a aquestes entitats, amb independència de tots els altres que els puguin correspondre en consideració a l'activitat educativa que duen a terme.

Article 51


1. El règim de concerts que s'estableix en aquest títol implica, per part dels titulars dels centres, l'obligació d'impartir gratuïtament els ensenyaments objecte d'aquests.

2. En els centres concertats, les activitats escolars complementàries i les extraescolars i els serveis escolars no poden tenir caràcter lucratiu. El cobrament de qualsevol quantitat als alumnes en concepte d'activitats escolars complementàries l'ha d'autoritzar l'Administració educativa corresponent.

3. En els centres concertats, les activitats extraescolars, així com les quotes corresponents que hagin d'aportar els usuaris, les ha d'aprovar el consell escolar del centre i s'han de comunicar a l'Administració educativa corresponent. Aquestes activitats no poden formar part de l'horari escolar del centre. Les administracions educatives han d'establir el procediment d'aprovació dels serveis escolars que prestin els centres i de les quotes corresponents. El cobrament dels dos tipus d'activitats pot contribuir al manteniment i la millora de les instal·lacions. 

4. Les administracions educatives han de regular les activitats escolars complementàries, extraescolars i els serveis escolars dels centres concertats, que, en tot cas, han de tenir caràcter voluntari.
  • Article 51 apartats 2, 3 i 4 modificats per la disposició final 1a.2 de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 52


1. [Derogat]

2. En tot cas, l'ensenyament s'ha d'impartir amb ple respecte a la llibertat de consciència.

3. Tota pràctica confessional té caràcter voluntari.
  • Article 52 apartat 1 derogat per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 53


[Derogat]
  • Article 53 derogat per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 54


1. Els centres concertats han de tenir, com a mínim, els òrgans següents:

a) Director.

b) Consell Escolar.

c) Claustre de professors.

2. Les facultats del director són:

a) Dirigir i coordinar totes les activitats educatives del centre, d'acord amb les disposicions vigents, sense perjudici de les funcions del Consell Escolar del centre.

b) Exercir el comandament acadèmic del personal docent.

c) Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions del claustre del professorat i del Consell Escolar.

d) Visar les certificacions i els documents acadèmics del centre.

e) Executar els acords dels òrgans col·legiats en l'àmbit de les seves facultats.

f) Resoldre els assumptes de caràcter greu plantejats al centre en matèria de disciplina dels alumnes i les alumnes.

g) Totes les altres facultats que li atribueixi el reglament de règim interior en l'àmbit acadèmic.

3. Els altres òrgans de govern, tant unipersonals com col·legiats, s'han de determinar, si s'escau, en el dit Reglament de règim interior.

4. Les administracions educatives poden disposar que els centres concertats amb més d'un nivell o etapa finançat amb fons públics tinguin un únic director, consell escolar i claustre de professors per a tot el centre.
  • Article 54 apartat 2 modificat per la disposició final 2a.1 de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
  • Article 54 apartats 1 i 2 modificats per la disposició final 1a.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
  • Article 54 apartat 4 afegit per la disposició final 1a.3 de la Llei orgànica 9/1995,de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 55


Els professors, els pares dels alumnes i, si s'escau, els alumnes, intervenen en el control i la gestió dels centres concertats a través del Consell Escolar del centre, sense perjudici que en els seus respectius reglaments de règim interior es prevegin altres òrgans per a la participació de la comunitat escolar.

Article 56


1. El Consell Escolar dels centres privats concertats està constituït per:

a) El director.

b) Tres representants del titular del centre.

c) Quatre representants del professorat.

d) Quatre representants dels pares, les mares o els tutors legals dels alumnes i les alumnes, elegits per ells i entre ells.

e) Dos representants dels alumnes i les alumnes, elegits per ells i entre ells, a partir del primer curs d'educació secundària obligatòria.

f) Un representant del personal d'administració i serveis.

Una vegada constituït el Consell Escolar del centre, aquest ha de designar una persona que impulsi mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones.

A més, en els centres específics d'educació especial i en aquells que tinguin aules especialitzades, també forma part del Consell Escolar un representant del personal d'atenció educativa complementària.

Un dels representants dels pares en el Consell Escolar ha de ser designat per l'associació de pares més representativa al centre.

Així mateix, els centres concertats que imparteixin formació professional poden incorporar al seu Consell Escolar un representant del món de l'empresa, designat per les organitzacions empresarials, d'acord amb el procediment que les administracions educatives estableixin.

2. A les deliberacions del Consell Escolar del centre poden assistir, amb veu però sense vot, sempre que siguin convocats per informar sobre qüestions de la seva competència, els altres òrgans unipersonals d'acord amb el que estableixi el Reglament de règim interior.

3. El consell escolar del centre es renova per meitats cada dos anys, sense perjudici que es cobreixin fins a aquest terme les vacants que es produeixin. Les administracions educatives han de regular el procediment de renovació parcial, que s'ha de fer de manera equilibrada entre els diversos sectors de la comunitats educativa que l'integren. Així mateix, han de regular el procediment transitori per a la primera renovació parcial, un cop constituït el consell escolar d'acord amb el que estableix aquesta Llei.
  • Article 56 apartat 1 modificat per la disposició final 2a.2 de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
  • Article 56 apartat 1 modificat per la disposició final 1a.8 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació
  • Article 56 apartat 1, guió 7 afegit per la disposició addicional 3a.5 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere
  • Article 56 apartat 1 modificat per la disposició final 1a.4 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
  • Article 56 apartats 1 i 3 modificats per la disposició final 1a.4 de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 57


Correspon al Consell Escolar del centre, en el marc dels principis que estableix aquesta Llei:

a) Intervenir en la designació del director del centre, d'acord amb el que disposa l'article 59.

b) Intervenir en la selecció del professorat del centre, de conformitat amb l'article 60.

c) Participar en el procés d'admissió dels alumnes i les alumnes, i garantir la subjecció a les normes sobre aquest procés.

d) Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i vetllar perquè s'atinguin a la normativa vigent. Quan les mesures disciplinàries adoptades pel director corresponguin a conductes de l'alumnat que perjudiquin greument la convivència del centre, el Consell Escolar, a instància de pares, mares o tutors legals, pot revisar la decisió adoptada i proposar, si s'escau, les mesures oportunes.

e) Aprovar el pressupost del centre en relació amb els fons provinents de l'Administració i amb les quantitats autoritzades, així com la rendició anual de comptes.

f) Informar i avaluar la programació general del centre que, amb caràcter anual, ha d'elaborar l'equip directiu.

g) Proposar, si s'escau, a l'Administració l'autorització per establir percepcions a les famílies dels alumnes i les alumnes per la realització d'activitats escolars complementàries.

h) Participar en l'aplicació de la línia pedagògica global del centre i emetre informe sobre les directrius per a la programació i el desenvolupament de les activitats escolars complementàries, activitats extraescolars i els serveis escolars.

i) Aprovar, a proposta del titular del centre, les aportacions de les famílies dels alumnes i les alumnes per a la realització d'activitats extraescolars i els serveis escolars quan així ho hagin determinat les administracions educatives.

j) Emetre informe sobre els criteris sobre la participació del centre en activitats culturals, esportives i recreatives, així com en les accions assistencials a les quals el centre pugui col·laborar.

k) Afavorir relacions de col·laboració amb altres centres, amb fins culturals i educatius.

l) Emetre informe, a proposta del titular, sobre el reglament de règim interior del centre.

m) Participar en l'avaluació de la marxa general del centre en els aspectes administratius i docents.

n) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència en el centre, la igualtat entre homes i dones, la igualtat de tracte i la no discriminació per les causes a què es refereix l'article 84.3 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere.
  • Article 57 modificat per la disposició final 2a.3 de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
  • Article 57 lletres c, d, f i m modificades per la disposició final 1a.9 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació
  • Article 57 lletra m afegida per la disposició addicional 3a.6 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere
  • Article 57 lletra d derogada per la disposició derogatòria única.3 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
  • Article 57 paràgrafs g, h i i modificats per la disposició final 1a.5 de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 58


Els alumnes participen en les deliberacions i decisions del consell escolar del centre.
  • Article 58 modificat per la disposició final 1a.6 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Article 59


1. El director dels centres concertats és nomenat pel titular, amb l'informe previ del Consell Escolar del centre, que s'ha d'adoptar per majoria dels membres assistents.

2. El mandat del director té una durada de tres anys. No obstant això, el titular pot destituir el director abans de la finalització del termini esmentat quan hi hagi raons justificades per fer-ho, de les quals ha de donar compte al Consell Escolar del centre.
  • Article 59 modificat per la disposició final 2a.4 de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
  • Article 59 modificat per la disposició final 1a.7 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
  • Article 59 apartat 3 modificat per la disposició final 1a.6 de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 60


1. Les vacants del personal docent que es produeixin en els centres concertats s'han d'anunciar públicament.

2. Als efectes de la seva provisió, el Consell Escolar del centre, d'acord amb el titular, ha d'establir els criteris de selecció, que han d'atendre bàsicament els principis de mèrit i capacitat.

3. El titular del centre, juntament amb el director, ha de procedir a la selecció del personal, d'acord amb els criteris de selecció que tingui establerts el Consell Escolar del centre.

4. El titular del centre ha de donar compte el Consell Escolar del centre de la provisió de professorat que efectuï.

5. L'administració educativa competent ha de verificar que els procediments de selecció i acomiadament del professorat es realitzi d'acord amb el que disposen els apartats anteriors i pot desenvolupar les condicions d'aplicació d'aquests procediments.
  • Article 60 modificat per la disposició final 2a.5 de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
  • Article 60 modificat per la disposició final 1a.7 de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 61


1. En cas d'incompliment de les obligacions derivades del règim de concert, s'ha de constituir una comissió de conciliació que pot acordar, per unanimitat, l'adopció de les mesures necessàries, dins el marc legal, per corregir la infracció comesa pel centre concertat.
 
2. La comissió de conciliació ha d’estar composta per un representant de l'Administració educativa competent, el titular del centre o persona en qui delegui i un representant del consell escolar elegit per majoria absoluta dels seus components entre professors o pares d'alumnes que en tinguin la condició de membres.
 
3. Les administracions educatives han de regular el procediment al qual s’han de sotmetre les comissions de conciliació.
 
4. L’incompliment de l’acord de la comissió de conciliació suposa un incompliment greu del concert educatiu.
 
5. En el supòsit que la comissió no arribi a l'acord esmentat, l'Administració educativa, vista l’acta en què aquella exposi les raons de la seva discrepància, ha de decidir la instrucció de l'expedient oportú pel que fa a la determinació de les responsabilitats en què hagin pogut incórrer les parts en litigi, i ha d’adoptar, si escau, les mesures provisionals que aconselli el desenvolupament normal de la vida del centre.
 
6. En ocasió d’una sol·licitud d'autorització de cessament d'activitats, les administracions educatives corresponents poden imposar el cessament progressiu d'activitats als centres que estiguin concertats o que ho hagin estat en els dos anys immediatament anteriors a la formulació de la sol·licitud esmentada, si s'acrediten en l'expedient corresponent necessitats d'escolarització a la zona d'influència del centre.
 
7. L'Administració educativa no pot adoptar en cap cas mesures que suposin la seva subrogació en les facultats respectives del titular o del consell escolar del centre.
  • Article 61 apartat 1 modificat per la disposició final 2a.6 de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
  • Article 61 modificat per la disposició final 1a.8 de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 62


1. Són causa d’incompliment lleu del concert per part del titular del centre les següents:
 
a) Percebre quantitats per activitats escolars complementàries o extraescolars o per serveis escolars que no hagin estat autoritzades per l’Administració educativa o pel consell escolar del centre, d’acord amb el que s’hagi establert en cada cas.
 
b) Infringir les normes sobre participació previstes en el present títol.
 
c) Procedir a acomiadaments del professorat quan aquells hagin estat declarats improcedents per sentència de la jurisdicció competent.
 
d) Infringir l’obligació de facilitar a l’Administració les dades necessàries per al pagament delegat dels salaris.
 
e) Infringir el principi de voluntarietat i no-discriminació de les activitats complementàries, extraescolars i serveis complementaris.
 
f) Qualsevol altra que derivi de la violació de les obligacions que estableixen el present títol o les normes reglamentàries a les quals fan referència els apartats 3 i 4 de l’article 116 de la Llei orgànica d’educació o de qualsevol altre pacte que figuri en el document de concert que el centre hagi subscrit.
 
2. Són causes d’incompliment greu del concert per part del titular del centre les següents:
 
a) Les causes enumerades a l’apartat anterior quan de l’expedient administratiu instruït a l’efecte i, si s’escau, de sentència de la jurisdicció competent, resulti que l’incompliment es va produir per ànim de lucre, amb intencionalitat evident, amb pertorbació manifesta en la prestació del servei de l’ensenyament o de forma reiterada o reincident.
 
b) Impartir els ensenyaments objecte del concert contravenint al principi de gratuïtat.
 
c) Infringir les normes sobre admissió d’alumnes.
 
d) Separar-se del procediment de selecció i acomiadament del professorat establert als articles precedents.
 
e) Lesionar els drets reconeguts als articles 16 i 20 de la Constitució, quan es determini així per sentència de la jurisdicció competent.
 
f) Incomplir els acords de la Comissió de Conciliació.
 
g) Qualsevol altra definida com a incompliment greu en el present títol o en les normes reglamentàries a què fan referència els apartats 3 i 4 de l’article 116 de la Llei orgànica d’educació.
 
No obstant això, quan de l’expedient administratiu instruït a l’efecte resulti que l’incompliment es va produir sense ànim de lucre, sense intencionalitat evident i sense pertorbació en la prestació de l’ensenyament i que no hi ha reiteració ni reincidència en l’incompliment, aquest ha de ser qualificat de lleu.
 
2 bis. Són causes d’incompliment molt greu del concert la reiteració o reincidència d’incompliments greus.

3. La reiteració d’incompliments a què es refereixen els apartats anteriors l’ha de constatar l’Administració educativa competent d’acord amb els criteris següents:
 
a) Quan es tracti de la reiteració dels incompliments comesos amb anterioritat, n’hi ha prou que aquesta situació es posi de manifest mitjançant un informe de la inspecció educativa corresponent.
 
b) Quan es tracti d’un nou incompliment de tipificació diferent del comès amb anterioritat, és necessària la instrucció de l’expedient administratiu corresponent.
 
4. L’incompliment lleu del concert dóna lloc:
 
a) Advertència per part de l’Administració educativa.
 
b) Si el titular no soluciona l’incompliment lleu, l’Administració ha d’imposar una multa entre la meitat i el total de l’import de la partida «altres despeses» del mòdul econòmic de concert educatiu vigent en el període en què es determini la imposició de la multa. L’Administració educativa sancionadora ha de determinar l’import de la multa, dins els límits establerts, i pot cobrar-la per via de compensació contra les quantitats que hagi d’abonar al titular del centre en aplicació del concert educatiu.
 
5. L’incompliment greu del concert educatiu dóna lloc a la imposició d’una multa, que està compresa entre el total i el doble de l’import de la partida «altres despeses» del mòdul econòmic de concert educatiu vigent en el període en què es determini la imposició de la multa. L’ Administració educativa sancionadora ha de determinar l’import de la multa, dins els límits establerts, i pot cobrar-la per via de compensació contra les quantitats que hagi d’abonar al titular del centre en aplicació del concert educatiu.
 
6. L’incompliment molt greu del concert dóna lloc a la rescissió del concert. En aquest cas, amb la finalitat de no perjudicar els alumnes ja escolaritzats al centre, les administracions educatives poden imposar la rescissió progressiva del concert.
 
7. L’incompliment i la sanció molt greu prescriuen al cap de tres anys; el greu, al cap de dos anys, i el lleu, al cap d’un any. El termini de prescripció s’interromp amb la constitució de la Comissió de Conciliació per a la correcció de l’incompliment comès pel centre concertat.
  • Article 62 apartat 2 bis afegit tàcitament per l'article 2.4 de la Llei orgànica 4/2011, d’11 de març, complementària de la Llei d’economia sostenible, per la qual es modifiquen les lleis orgàniques 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional; 2/2006, de 3 de maig, d’educació, i 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial
    Aquesta Llei afegeix l'apartat 2 bis a la disposició final 1a.10 de la Llei 2/2006, de 3 de maig, d'educació, la qual modifica l'article 62 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret de l'educació.
  • Article 62 modificat per la disposició final 1a.10 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació
  • Article 62 apartats 1.b, 2 i 3 modificats per la disposició final 1a.9 de la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents
Altres versions d'aquest precepte

Article 63


1. En els supòsits de rescissió del concert, l'Administració educativa competent ha d'adoptar les mesures necessàries per escolaritzar els alumnes que vulguin continuar sota règim d'ensenyament gratuït, sense que pateixin una interrupció dels seus estudis.

2. Si l'obligació incomplerta ha consistit en la percepció indeguda de quantitats, la rescissió del concert suposa per al titular l'obligació de procedir a la devolució d'aquestes quantitats en la forma que estableixin les normes generals.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera


[Derogada]
  • Disposició addicional primera derogada per la disposició final 2a.7 de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició addicional segona


1. Les corporacions locals han de cooperar amb les administracions educatives competents, en el marc del que estableix la legislació vigent i, si s'escau, en els termes que s'acordin amb les corporacions, en la creació, la construcció i el manteniment de centres públics docents, com també en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria.

2. La creació de centres docents públics, els titulars dels quals siguin les corporacions locals, s'ha de fer mitjançant un conveni entre aquestes i l'Administració educativa competent, per tal d'incloure'l en la programació de l'ensenyament a què es refereix l'article 27.

Aquests centres s'han de sotmetre, en tot cas, al que estableix el títol tercer d'aquesta Llei. Les funcions que en el dit títol competeixen a l'Administració educativa corresponent, en relació amb el nomenament i cessament del director i de l'equip directiu, s'entenen referides al titular públic promotor.
  • Disposició addicional segona apartat 1 modificat per l'article 2 de la Llei orgànica 10/1999, de 21 d'abril, de modificació de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació
Altres versions d'aquest precepte

Disposició addicional tercera


Els centres privats de nivells no obligatoris que en la data de promulgació d'aquesta Llei estiguin sostinguts totalment o parcialment amb fons públics s'han d'ajustar al que estableix aquesta per als centres concertats. A aquest efecte s'han d'establir els concerts singulars corresponents.

Disposició addicional quarta


No és aplicable el que preveu l'article 59 d'aquesta Llei als titulars de centres actualment autoritzats, amb menys de deu unitats, que, tenint la doble condició de figurar inscrits en el registre de centres com a persones físiques i ser directors d'aquests, s'acullin al règim de concerts. En aquest cas, el director ocupa una de les places corresponents a la representació del titular en la composició del Consell Escolar del centre.

Disposició addicional cinquena


1. Els centres privats que imparteixin l'educació bàsica i que es creïn a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei poden acollir-se al règim de concerts si ho sol·liciten en iniciar-se el procediment d'autorització administrativa i sempre que, d'acord amb els principis d'aquesta Llei, formalitzin amb l'Administració un conveni en què s'especifiquin les condicions per a la constitució del Consell Escolar del centre, la designació del director i la provisió del professorat.

2. Els centres privats de nova creació que, en iniciar-se el procediment d'autorització administrativa, no fessin ús del que estableix l'apartat anterior no es poden acollir al règim de concerts fins que hagin transcorregut cinc anys des de la data de la seva autorització.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera


Fins que no es constitueixi el Consell Escolar de l'Estat creat per aquesta Llei, continua exercint les seves funcions el Consell Nacional d'Educació.

Disposició transitòria segona


Fins que no es desplegui per reglament el règim de concerts, es mantenen les subvencions en l'ensenyament obligatori.

Disposició transitòria tercera


1. Els centres privats actualment subvencionats que, en entrar en vigor el règim general de concerts que preveu aquesta Llei, no s'hi puguin acollir per insuficiència de les consignacions pressupostàries corresponents, s'han d'incorporar al dit règim en un termini no superior a tres anys.

2. Durant aquest període, el Govern ha d'establir per a aquests centres un règim singular de concerts en què s'han de fixar les quantitats que puguin percebre dels alumnes en concepte de finançament complementari al provinent de fons públics, sense perjudici de la seva subjecció al que preceptua el títol quart d'aquesta Llei.

Disposició transitòria quarta


Els centres docents actualment en funcionament, els titulars dels quals siguin les corporacions locals, s'han d'adaptar al que preveu aquesta Llei en el termini d'un any a comptar de la seva publicació.

Disposició transitòria cinquena


En les matèries la regulació de les quals aquesta Llei remet a disposicions reglamentàries ulteriors i mentre aquestes no es dictin són aplicables en cada cas les normes d'aquest rang fins ara vigents.

Disposició derogatòria


1. Queda derogada la Llei orgànica 5/1980, de 19 de juny, per la qual es regula l'Estatut de centres escolars.

2. De la Llei 14/1970, de 4 d'agost, general d'educació i finançament de la reforma educativa, queden derogats:

a) El títol preliminar, els capítols primer i tercer del títol segon, el títol quart i el capítol primer del títol cinquè.

b) Els articles 60, 62, 89.2, 3 i 4, 92, 135, 138, 139, 140, 141.2 i 145.

c) Els articles 59, 61, 89.6, 101, 136.3 i 4 quan s'oposin al que preceptua aquesta Llei.

Disposicions finals

Disposició final primera


El Govern i les comunitats autònomes, en l'àmbit de les seves respectives competències, poden dictar totes les disposicions que siguin necessàries per a l'aplicació d'aquesta Llei.

Disposició final segona


S'autoritza el Govern a adaptar el que disposa aquesta Llei a les peculiaritats dels centres docents de caràcter singular que estiguin acollits a convenis entre el Ministeri d'Educació i Ciència i altres ministeris, o el caràcter específic dels quals estigui reconegut per acords internacionals de caràcter bilateral.

Disposició final tercera


Aquesta Llei entra en vigor el mateix dia de la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.