Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF

DICTAMEN 1/2007 Projecte de decret pel qual es regulen les condicions per a l'exercici de determinades teràpies naturals

Dades bàsiques
  • Tipus de document Dictamen

  • Administració consultant Departament de Salut

  • Òrgan consultiu Comissió Jurídica Assessora

  • Núm. del document 1/2007

  • Data del document 11/01/2007

  • Ponents Gerpe i Landín, Manuel

ANTECEDENTS

Es dedueixen del Dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. El Projecte de decret consta d'un preàmbul, trenta-tres articles, set disposicions transitòries i dos annexos.

El preàmbul fa referència a la necessitat de reconèixer i regular l'exercici de determinades teràpies naturals. Una necessitat que es justifica en la situació d'absència de regulació tant estatal com comunitària, i en la finalitat de garantir que l'increment en l'ús de teràpies naturals vagi acompanyat d'una regulació normativa que garanteixi les condicions del seu exercici, el rigor en la formació dels pràctics, l'acreditació dels establiments, el control i la inspecció d'aquestes activitats. També es recorda que amb aquest Projecte s'inicia un procés de reconeixement de teràpies diferents de la medicina oficial, convencional o al·lopàtica amb la seguretat que la sinergia d'ambdues produirà un foment de la salut i una millora del benestar de les persones. Després d'assenyalar la diferenciació entre els professionals i centres sanitaris, i els pràctics i els establiments on aquests exerceixen l'activitat, es destaca que no és objecte de regulació el procediment d'autorització de les unitats assistencials de teràpies no convencionals dels centres sanitaris.

L'articulat s'integra o agrupa en cinc capítols.

El capítol I, denominat 'Objecte i definicions', agrupa els articles 1 a 3, que regulen l'objecte del Projecte, enumera les teràpies naturals a què afecta i els aspectes que es regulen (article 1), les definicions de les teràpies, dels establiments de pràctica de teràpies i dels pràctics d'aquestes (article 2) i la creació, funcions i composició de la Comissió Assessora per a la Regulació de les Teràpies Naturals (article 3).

El capítol II, titulat 'Requisits de l'activitat en els establiments de teràpies naturals', es divideix en tres seccions. La primera, 'Requisits generals', agrupa els articles 4 a 10 i estableix les condicions dels establiments (article 4), les condicions de les persones que apliquen les teràpies naturals (article 5), els requisits estructurals dels establiments de teràpies naturals (article 6), l'equipament i instrumental mínim dels establiments de teràpies naturals (article 7), la higiene i protecció personal (article 8), la custòdia de dades personals i de salut (article 9) i la gestió de residus (article 10). La segona, 'Procediment d'autorització dels establiments de pràctica de teràpies naturals', agrupa els articles 11 a 16; regula el procediment d'autorització (article 11), la vigència temporal de l'autorització (article 12), la modificació de l'autorització (article 13), l'obligació de comunicació de canvis de titularitat dels pràctics o del cessament d'un establiment (article 14), la ineficàcia sobrevinguda de l'autorització (article 15), i el distintiu i la publicitat dels establiments (article 16). La tercera, 'Procediment d'acreditació de pràctics en teràpies naturals', inclou l'article 17 i regula el procediment d'acreditació.

El capítol III, 'Competències en teràpies naturals', consta de tres seccions. La primera, 'Avaluació de les competències', ocupa de l'article 18 al 20, i regula les guies d'avaluació de les competències (article 18), els requisits per iniciar la formació (article 19) i el sistema d'avaluació de competències (article 20). La segona, denominada 'Centres de formació en teràpies naturals', agrupa els articles 21 a 26, i estableix els requisits que han de complir els centres de formació (article 21), l'acreditació dels centres (article 22), la modificació de l'acreditació dels centres (article 23), la ineficàcia sobrevinguda de l'acreditació (article 24) i la seguretat de les activitats (article 25). La tercera, 'Personal formador en teràpies naturals', regula en l'article 26 els requisits d'aquest personal.

El capítol IV, 'Registres', regula la creació del Registre d'establiments de pràctica de teràpies naturals (article 27), la cancel·lació de la inscripció en aquest Registre (article 28), la creació del Registre de pràctics en teràpies naturals i del Registre de centres de formació, tots dos de l'Institut d'Estudis de la Salut (article 29), i la cancel·lació de dades d'aquests dos darrers registres (article 30).

El capítol V, denominat 'Control, mesures cautelars i règim sancionador', està integrat pels articles 31 a 33, i regula el control i la inspecció (article 31), l'adopció de mesures cautelars (article 32) i el règim sancionador (article 33).

La disposició transitòria primera estableix un règim jurídic específic per a l'obtenció del reconeixement per a aquells que, a l'entrada en vigor del Decret, acreditin 5 anys d'experiència professional i una formació específica. La disposició transitòria segona regula el procediment d'acreditació de personal que en el moment de l'entrada en vigor del Decret estigui exercint una o més teràpies i tingui una experiència inferior a 5 anys. La disposició transitòria tercera fa referència a l'acreditació de les persones que finalitzin els estudis en el decurs dels dos anys següents a la publicació del Decret. La disposició transitòria quarta estableix un període de dos anys per tal que els establiments i els centres de formació oberts i en funcionament en el moment de l'entrada en vigor s'adaptin a allò establert en el Decret. La disposició transitòria cinquena fixa que la Comissió Assessora per a la Regulació de les Teràpies Naturals s'haurà de constituir en el termini màxim d'un mes des de l'entrada en vigor. La disposició transitòria sisena estableix que, en un termini màxim de tres mesos des de l'entrada en vigor, s'han d'aplicar les guies d'avaluació de les competències. Per últim, la disposició transitòria setena estableix que, en un termini màxim de tres mesos des de l'aprovació de les guies d'avaluació, s'haurà de procedir a convocar les primeres proves d'avaluació de la competència.

Finalment, el Projecte conté dos annexos. En el primer es fixen els epígrafs essencials de la Declaració Col·lectiva de Principis per als Pràctics en Teràpies Naturals. El segon conté el model distintiu dels establiments de pràctica de teràpies naturals.

II. La intervenció d'aquesta Comissió Jurídica Assessora és preceptiva d'acord amb el que estableix l'article 8.2.b) de la Llei que la regula. El Projecte de reglament es dicta en desplegament de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya. Constitueix també un desplegament reglamentari de la Llei 14/1986, de 25 de abril, general de sanitat.

III. A l'efecte de determinar la competència de la Generalitat de Catalunya és convenient recordar que el Projecte estableix les condicions administratives a les quals s'ha de subjectar l'exercici de determinades teràpies naturals a Catalunya. En concret, i d'acord amb allò establert en l'article 1 del Projecte, es regulen els aspectes següents: 'els requisits estructurals, d'equipament i d'activitat que han de complir els establiments de pràctica de teràpies naturals; els requisits del personal no sanitari per a l'aplicació de les teràpies naturals; la formació i l'avaluació de coneixements i competències d'aquest personal; els requisits d'acreditació dels centres de formació en teràpies naturals; la creació i regulació de diversos registres associats al control de les autoritzacions i acreditacions atorgades, d'acord amb aquest Decret; i el règim de control i sancionador en l'àmbit de les teràpies naturals.'

Com posteriorment es comentarà, els continguts del Projecte de decret són actuacions administratives que s'inscriuen en un dels àmbits materials de la sanitat i la salut pública, el règim competencial del qual es troba establert a l'article 163.3.b) de l'Estatut d'autonomia, que diu que correspon a la Generalitat la competència compartida en 'l'ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l'execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits'. El règim competencial compartit implica, segons estableix l'article 111 de l'Estatut d'autonomia, que correspon a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei.

La dada més significativa a l'efecte de la valoració competencial és la inexistència de normativa bàsica estatal específica en relació amb la regulació administrativa de les teràpies naturals. La inactivitat de l'Estat, segons doctrina del Tribunal Constitucional, no impedeix que la Generalitat pugui desenvolupar les potestats i facultats de la seva competència en la matèria si respecta els principis que constitueixen el mínim comú normatiu que ha de ser comú per a tot l'Estat i que, en no ser formulat expressament, ha de deduir-se racionalment de les normes que integren el bloc normatiu de la constitucionalitat en el camp en què afecta la regulació autonòmica, en aquest cas concret, el de la salut pública. Per altra part, no s'ha d'oblidar que és l'Estatut d'autonomia, i no la llei bàsica, el que habilita els òrgans de la comunitat autònoma per exercir les facultats legislatives, reglamentàries i executives (STC 32/1981, 5/1982, 25/1983).

Encara que no afecta de forma directa les qüestions regulades en aquest Projecte de decret, en el camp de la formació caldria invocar la competència exclusiva que correspon a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament no universitari, sobre els ensenyaments postobligatoris que condueixen a l'obtenció d'un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l'Estat, i sobre els centres en què s'imparteixen aquests ensenyaments (article 131.1 de l'Estatut d'autonomia).

IV. L'habilitació del Govern per regular a través de decret les condicions d'exercici de determinades teràpies naturals té el fonament últim en la prescripció que fa l'article 43 de la Constitució que 'correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública'. Per altra part, té una connexió immediata en la Llei 15/1990, de 9 de juliol, que en l'article 9 estableix les competències del Govern de la Generalitat (llavors esmentat com a Consell Executiu), en l'article 10, les del Departament de Salut (llavors anomenat Departament de Sanitat i Seguretat Social), i en l'article 71.1.d), les atribucions de l'Institut d'Estudis de la Salut.

De forma més concreta, la intervenció administrativa en la regulació de les teràpies naturals troba específica habilitació en l'article 24 de la Llei 14/1986, general de sanitat, que regula la intervenció pública en les activitats que poden tenir conseqüències negatives per a la salut pública i que ordena als òrgans competents que les sotmetin a limitacions preventives de caràcter administratiu, d'acord amb la normativa bàsica de l'Estat.

Així, d'una banda, en el cas que ens ocupa, no hi ha dubte que les mesures preventives que preveu el Projecte 'establiment de requisits, autoritzacions, acreditacions, etc.' es dirigeixen a la finalitat d'evitar que un exercici inadequat de les activitats o pràctiques regulades pugui tenir conseqüències negatives per a la salut.

D'altra banda, cal assenyalar la inexistència, fins a l'actualitat, tant de normes estatals que regulin les teràpies naturals com de normes legals de Catalunya específiques sobre aquesta matèria. En aquest context, el Govern té atribuïda directament la potestat reglamentària per l'article 67 de l'Estatut d'autonomia.

Així mateix, com es dirà més endavant, la no-afectació del Projecte a l'exercici de professions titulades, la regulació de les quals és reservada a la llei per l'article 36 CE, permet la regulació d'aquesta matèria per part del Govern.

En fi, de forma indirecta, la norma projectada també va dirigida a satisfer el dret de les persones a la protecció de llur salut en llur condició d'usuàries de serveis (article 28.1 EAC), dret que ha de ser garantit pels poders públics (article 49 EAC).

V. L'elaboració ha seguit en allò que és essencial els tràmits establerts en la Llei 13/1989 per tal de garantir la participació dels administrats, l'encert i la legalitat de les disposicions de caràcter general que s'hi projecten.

El Projecte es formula a instància de la Direcció General de Recursos Sanitaris, d'acord amb les atribucions que li dóna el Decret 219/2005. La proposta de disposició va acompanyada d'una memòria justificativa (de '1 de març de 2006) i d'un ampli informe elaborat pel 'Grup de treball en matèria de medicines no convencionals'. Ni aquesta memòria, ni una posterior de 15 de setembre de 2006, que és una mera reproducció de la primera, adjunten la memòria econòmica.

La memòria econòmica s'incorpora a l'expedient el 4 d'octubre de 2006. Aquesta Comissió Jurídica Assessora ha de recordar que l'article 63.2 de la Llei 13/1989 estableix que la memòria econòmica ha d'adjuntar-se a la proposta de disposició. Amb això el legislador pretén garantir que tots els que intervinguin en la tramitació tinguin una estimació dels costos i beneficis a què donarà lloc el reglament que es projecta. Amb la incorporació tardana de la memòria econòmica a l'expedient es va impedir que aquesta informació pogués ser coneguda i valorada pels participants dels tràmits de consulta, audiència i informació pública.

D'acord amb allò establert a l'article 63 de la Llei 13/1989, el Projecte ha estat sotmès al tràmit d'informació pública, d'audiència de les entitats interessades i a la consideració dels departaments de la Generalitat. En relació amb aquesta fase del procediment, ha de destacar-se no només la intensitat de la participació, com queda reflectit en els antecedents 3, 4 i 5 d'aquest Dictamen, sinó també el gran nombre d'al·legacions presentades i la incidència que aquestes al·legacions tenen sobre el contingut del Projecte. Una prova d'aquesta incidència és que, a partir de les al·legacions dels col·legis professionals sanitaris, el Projecte exclou del seu àmbit de regulació els professionals sanitaris i els centres sanitaris de teràpies naturals. També cal valorar positivament que el text modificat a partir d'aquestes iniciatives va ser sotmès a un nou tràmit d'informació pública convocat per l'Edicte de 6 de juliol de 2006.

S'ha sol·licitat l'informe preceptiu sobre l'impacte de gènere de l'Institut Català de les Dones, que fou emès el 4 de maig de 2006. L'Informe considera que en el Projecte no s'empra cap terme discriminatori i conté unes consideracions dirigides al fet que les guies d'avaluació de les competències incloguin formació específica en temes de gènere, que es registrin les dades personals desagregades per sexes, i que l'Institut d'Estudis de la Salut realitzi un informe periòdic sobre l'impacte de gènere en relació amb les persones ateses i amb qüestions de recursos humans. Cap d'aquestes consideracions no és incorporada al Projecte.

El Projecte ha estat sotmès a informe del Consell de Treball, Econòmic i Social, que ha emès el Dictamen 27/2006 i que inclou nombroses observacions, bona part de les quals han estat incorporades al Projecte.

L'Informe de l'Assessoria del Departament conté una minuciosa descripció i valoració jurídica i tècnica de les observacions realitzades.

A l'últim, aquesta Comissió Jurídica Assessora ha de deixar constància que l'article 65.3 de la Llei 13/1989 estableix que la intervenció del Consell Tècnic es produeix un cop emès l'informe dels Serveis Jurídics del Departament. No obstant això, l'expedient mostra que aquest precepte no ha estat respectat, ja que el Consell Tècnic de la Generalitat de Catalunya informa sobre el Projecte en la sessió duta a terme el 4 d'octubre de 2006 i l'Informe jurídic del Departament és de data posterior, de 17 d'octubre de 2006.

VI. L'anàlisi del contingut del Projecte ha d'ocupar-se en primer lloc de la caracterització jurídica de les intervencions administratives que s'atribueixen a òrgans i autoritats de la Generalitat de Catalunya en relació amb l'exercici de les teràpies naturals que constitueixen l'objecte del decret sobre el qual es dictamina. Mitjançant aquesta caracterització es pretén complir una doble finalitat: A) Posar en evidència que les actuacions administratives que es regulen s'incardinen en la matèria salut pública; B) Justificar que aquestes mesures respecten l'ordre competencial.

A) Les intervencions administratives previstes en el Projecte es refereixen a l'acreditació dels pràctics, a l'avaluació de les competències, a la formació i acreditació dels centres de formació, a la inscripció en registres públics, i també a l'autorització dels establiments de pràctiques de teràpies, entre d'altres extrems. Entre els instruments d'intervenció regulats, els que aquí interessa comentar, atès que en ells es troben les qüestions jurídiques de major rellevància i han estat les més debatudes en el tràmit d'al·legacions, són els que estableixen quin exercici de l'activitat professional se sotmet a l'obtenció prèvia d'una autorització administrativa, al seguiment de cursos de formació en centres acreditats i amb guies de competències aprovades per l'Administració, a la superació de proves d'avaluació, i a acceptar de forma expressa la Declaració col·lectiva de principis de la pràctica de teràpies naturals.

A partir de les intervencions administratives citades, que estan recollides a l'article 17 del Projecte, s'ha sostingut, en particular en els escrits d'al·legacions dels col·legis professionals sanitaris, que el Projecte, d'una forma encoberta i sense seguir la tramitació legal que requereix, està creant una nova professió titulada. La conseqüència d'aquest plantejament, que situa el contingut del Projecte en la formació professional reglada, és sostenir que la Generalitat de Catalunya no té competència per regular l'acreditació amb els mencionats requisits i que una regulació com la que es proposa ha d'ésser necessàriament desenvolupada per una llei estatal, segons el que es disposa en relació amb les professions titulades a l'article 149.1.30 i a l'article 36 de la Constitució. Aquesta Comissió Jurídica Assessora ha de dissentir d'aquesta interpretació.

La intervenció administrativa en l'exercici de l'activitat professional dels pràctics en teràpies naturals, que es concreta en l'exigència de condicions, acreditacions o autoritzacions, no és equiparable a la creació o regulació dels títols professionals. En doctrina reiterada, que manté en la STC 154/2005, el Tribunal Constitucional ha assenyalat que aquestes professions existeixen quan es condicionen determinades activitats a la possessió de títols acadèmics concrets i les defineix com 'aquellas para cuyo ejercicio se requieren títulos entendiendo por tales la posesión de estudios superiores y la ratificación de dichos estudios mediante la consecución del oportuno certificado o licencia'. En el mateix sentit, la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i col·legis professionals, dóna el concepte següent de professió titulada: 'les que es caracteritzen per l'aplicació de coneixements i tècniques per a l'exercici de les quals cal tenir un títol acadèmic universitari, acreditatiu de la completa superació d'un pla d'estudis, que habiliti per a l'exercici professional' (article 2).

La intervenció administrativa té diferents graus o intensitats, i les de major intensitat són les que afecten la regulació de títols de professions, i són aquestes les que es reserven exclusivament a l'Estat. No és aquest el cas del Projecte que ens ocupa. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional assenyala que: 'es así posible que, dentro del respeto debido al derecho al trabajo y a la libre elección de profesión u oficio (artículo 35 Constitución), y como medio necesario para la protección de intereses generales, los poderes públicos intervengan en el ejercicio de ciertas actividades profesionales, sometiéndolas a la previa obtención de una autorización o licencia administrativa o a la superación de ciertas pruebas de aptitud. Pero la exigencia de tales requisitos, autorizaciones, habilitaciones o pruebas no es en modo alguno equiparable a la creación o regulación de los títulos profesionales a que se refiere el artículo 149.1.30 ni guarda relación con la competencia que este precepto constitucional reserva al Estado' (STC 122/1989, 111/1993, 118/1996, 154/2005).

Les intervencions que projecta adoptar el Govern de la Generalitat afecten les condicions d'obtenció de l'acreditació administrativa que habilita per a l'exercici de determinades teràpies naturals a Catalunya. Aquesta acreditació no és un títol professional ni un títol acadèmic 'en aquest sentit és significativa la no-intervenció del Departament d'Ensenyament en el procediment' sinó que és un títol administratiu a través del qual els poders públics, en aquest cas el Departament de Salut, protegeixen l'exercici ordenat d'unes activitats que requereixen una certa capacitació professional, en atenció a la incidència que tenen les teràpies naturals sobre la salut pública. Tant l'acreditació com el procés de formació regulats en el Projecte de decret són intervencions administratives que fan referència a l'ordenació de la salut pública en el territori de Catalunya, i que es fonamenten en el mandat que tenen els poders públics de preservar, protegir i promoure la salut pública en l'àmbit de l'exercici de les teràpies naturals.

Tal i com s'ha assenyalat més amunt, el procés d'elaboració del Projecte posa de manifest que les modificacions efectuades sobre el text inicial es dirigeixen precisament a excloure del Projecte tot allò que pogués afectar l'exercici de les professions titulades en l'àmbit sanitari, que fóra l'únic àmbit material afectat per una reserva de llei de competència estatal. I, d'altra banda, en cap cas no es produeix una atribució en exclusiva de l'exercici d'una professió a les persones que detinguin un determinat 'títol acadèmic universitari acreditatiu de la completa superació d'un pla d'estudis, que habiliti per a l'exercici professional'. En definitiva, ni es crea una nova professió titulada ni s'afecta l'exercici d'una professió ja existent.

B) La valoració competencial ha permès ubicar el contingut del Projecte de decret en l'àmbit material de la salut pública i amb això s'ha rebutjat que siguin aplicables a aquest cas els criteris competencials dels títols acadèmics i professionals i la reserva de llei que la Constitució estableix en la regulació de les professions titulades. A continuació, i atès el caràcter compartit que té la regulació en matèria de salut pública, és necessari pronunciar-se sobre si la disposició que es projecta està informada pels principis bàsics que correspon establir a l'Estat en aquesta matèria. La inexistència de legislació estatal on estiguin formulades expressament les bases, com s'ha dit anteriorment, obliga a deduir-les del bloc normatiu de la constitucionalitat que ordena el control o la intervenció pública en l'exercici de professions no titulades.

Aquesta Comissió Jurídica Assessora considera que els continguts del Projecte de decret que han de ser sotmesos a aquest judici d'adequació a les bases són: l'opció per la intervenció administrativa en l'àmbit de les teràpies naturals, i el grau o intensitat que adopta la intervenció. L'opció per la intervenció troba fonament en l'article 43 de la Constitució, on es recull el principi rector que determina que correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives. A més, pot considerar-se que aquesta opció es troba directament avalada per l'article 24 de la Llei 14/1986, general de sanitat, que disposa que les activitats públiques o privades que, directament o indirectament, puguin tenir conseqüències negatives per a la salut han de ser sotmeses pels òrgans competents a limitacions preventives de caràcter administratiu, d'acord amb la normativa bàsica de l'Estat. A això cal afegir que aquest tipus d'intervencions han estat legitimades pel Tribunal Constitucional en atenció a l'interès públic en la protecció de béns jurídics que tinguin rellevància social, com va fer amb el reglament de Cantàbria, que establia intervencions administratives en relació amb els guies de turisme (Sentència 42/1986). En conclusió, existeixen arguments normatius i jurisprudencials suficients per afirmar que les exigències de l'interès públic en la protecció de la salut i la rellevància social adquirida per les teràpies naturals fan necessària la intervenció pública en el sector i que, per tant, els òrgans competents, en aquest cas de la Generalitat de Catalunya, estan legitimats per adoptar mesures reguladores per protegir l'interès general i garantir l'exercici correcte d'aquestes teràpies.

A l'anterior pot afegir-se que el procediment parlamentari que, a partir d'una proposició no de llei, va donar lloc a la Resolució del Parlament 870/V, de 17 de gener de 1999, denota que s'ha efectuat una deguda apreciació de l'interès social present en l'adequació d'aquestes activitats per part de la institució que representa el poble de Catalunya.

El grau o intensitat del control o intervenció pública de les activitats professionals depèn bàsicament de la major o menor importància dels interessos que amb el seu exercici es posen en joc: com més importància constitucional i social tinguin els interessos, ponderats sempre amb la lliure elecció de professió o ofici 'reconeguda per l'article 35 de la Constitució', més elevat és el grau de control públic que és legítim establir (STC 111/1993). Des d'aquestes pautes de valoració, i atenent les mesures d'intervenció més intenses que estableix el Projecte de decret, que són les que afecten el procediment d'acreditació dels pràctics, és fàcil concloure que, atesa la rellevància del bé jurídic protegit a través d'aquestes mesures, no es poden considerar desproporcionades les exigències que estableix el Projecte per a obtenir l'acreditació 'regulades a l'article 17' que anteriorment s'han citat. Es pot aportar com a paràmetre de comparació el Reial decret 2364/1994, de 9 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de seguretat privada, en el qual l'Estat estableix un model d'intervenció administrativa equiparable quant a la intensitat, a la norma que aquí es projecta. En conseqüència, i sense necessitat que es faci referència expressa a les intervencions de grau menor, que són les que afecten els requisits que han de complir els establiments per ser autoritzats, i a la inscripció en registres públics, cal considerar que el grau o la intensitat de la intervenció correspon al criteri bàsic de l'interès social afectat per l'activitat que es regula i es concreta en l'adopció de mesures necessàries, adequades i proporcionals.

VII. L'articulat de la disposició projectada s'ajusta a l'ordenament jurídic en termes generals. No obstant això, es formulen les següents observacions particulars:

a) Preàmbul: Aquesta Comissió considera que: a) les referències que es fan a 'la Unió Europea i a diversos països del món' són excessivament vagues i imprecises i poc adequades per constar en una disposició general; b) no es realitzen referències a la Resolució 870/V del Parlament de Catalunya sobre la creació d'un comitè d'experts per realitzar un anàlisi de les medicines no-convencionals; ni a la proposició no de llei sobre la necessitat de regular les teràpies naturals presentada pel Grup Parlamentari d'Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds en el Congrés dels Diputats el 8 de setembre de 2006, i c) la fórmula de promulgació d'aquest decret ha d'incloure la referència al Dictamen d'aquesta Comissió Jurídica Assessora. Finalment, i ateses les consideracions formulades en ordre a les competències de la Generalitat i de l'habilitació del Govern en els fonaments jurídics III i IV del present Dictamen, seria oportú reformular el preàmbul en el sentit recollit en els citats fonaments jurídics.

b) Article 1. Tot i que el Decret, en el preàmbul, en l'article 5.4 i en l'article 26.2 configura amb nitidesa la distinció entre la medicina convencional o al·lopàtica i les teràpies naturals, aquesta Comissió considera que seria oportú traslladar a aquest primer article, atesa la rellevància i la polèmica de la qüestió durant la tramitació del text, l'incís ara inclòs com a paràgraf del preàmbul, i que podria tenir la redacció següent: 'no és objecte de regulació en aquest Decret el procediment d'autorització de les unitats assistencials de teràpies no convencionals dels centres sanitaris.'

A aquest primer article, dedicat a fixar les teràpies que són objecte del Decret, s'ha d'incorporar l'apartat 2 de l'article 2, ja que el contingut d'aquest últim paràgraf fa referència a l'ampliació del contingut de l'objecte i no conté una definició, que és el que regula l'article 2.

c) Article 2.2. Aquest apartat estableix que 'per ordre de la persona titular del Departament de Salut es podran incloure en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret altres teràpies naturals no incloses a l'article 1.1'. Aquesta regulació autoritza, llavors, que a través d'una ordre es puguin modificar les teràpies que han estat fixades pel Projecte de decret sobre el qual es dictamina.

Aquesta Comissió considera que l'autorització que es fa al conseller no és conforme a allò que estableix l'ordenament jurídic català en relació amb la titularitat de la potestat reglamentària. En aquest sentit cal recordar que l'article 68.1 de l'Estatut d'autonomia diu que el Govern exerceix la potestat reglamentària i que l'article 61 de la Llei 13/1989 preveu, literalment, que: 'la potestat reglamentària de l'Administració de la Generalitat correspon al Govern; no obstant això, cada conseller pot dictar disposicions en matèria d'organització del seu Departament.' També pot dictar reglaments si disposicions amb rang de llei l'habiliten, però aquesta habilitació concreta per llei no existeix en aquest cas.

Encara que aquesta Comissió Jurídica Assessora no ha mantingut una interpretació estricta del dit precepte legal i prefereix atenir-se a les circumstàncies del cas, és evident que la regulació concreta que aquí s'analitza atribueix al conseller una potestat, la d'ampliar les teràpies subjectes a aquest Decret, que no es pot dir que sigui un aspecte de l'organització, encara que aquesta s'interpreti amb un sentit no exclusivament orgànic i més enllà de l'estricte marc departamental; tampoc és discutible que els destinataris de la regulació no siguin els particulars que pretenen exercir com a pràctics, crear establiments o centres de formació; ni, per últim, pot considerar-se que la incorporació d'una nova teràpia sigui una qüestió tècnica on la intervenció de l'ordre es limiti a executar allò establert en el Decret i no a modificar-lo, ja que, encara que l'article 2.2 dóna unes guies materials i procedimentals per decidir la inclusió de noves teràpies, aquestes guies no tenen el grau de concreció suficient per poder afirmar que la intervenció de l'ordre del conseller de Salut es limita a executar els criteris que fixa el Decret i que, per tant, no significa innovació del contingut del Decret.

En conseqüència, l'article 2.2 és contrari a allò establert a l'article 61 de la Llei 13/1989. Aquesta consideració és de naturalesa essencial.

d) En relació amb l'apartat 3 de l'article 3, relatiu a la composició de la Comissió Assessora per a la Regulació de les Teràpies Naturals, hauria de constar que els nomenaments dels vocals previstos en les lletres c), d) i e) es faran a proposta de cadascuna de les entitats o organitzacions a les quals representen.

e) Pel que fa a l'article 8.1, caldria concretar a qui correspon aprovar el protocol al qual es fa referència.

f) Article 9. Aquest article es limita a establir que els titulars dels establiments són responsables de la custòdia de les dades personals i de salut de les persones usuàries. Aquesta Comissió Jurídica Assessora suggereix que s'ampliï el contingut d'aquest precepte i s'hi incloguin els drets dels usuaris a la confidencialitat de la informació i a ser informats per part del pràctic de la teràpia a què seran sotmesos, per poder-ne donar un consentiment previ.

Aquesta Comissió Jurídica Assessora no desconeix que les innovacions que se suggereixen han estat ubicades pel Decret dins del contingut de la Declaració col·lectiva de principis, que ocupa els epígrafs 1 i 4. Però, considerant que són drets dels usuaris, haurien d'estar continguts en el text articulat del Decret, tot i que la seva concreció i el seu abast puguin remetre's a la Declaració col·lectiva de principis.

g) Article 11.4. El Projecte de decret atribueix al silenci administratiu un caràcter positiu en relació amb la sol·licitud d'autorització dels establiments (article 11.4), la modificació dels serveis autoritzats (article 11.3), l'acreditació de pràctics en teràpies naturals (article 17.3), l'acreditació de centres de formació (article 22.3) i la modificació de l'acreditació dels centres de formació (article 23.3).

El règim del silenci administratiu configurat pel Projecte és conforme amb allò establert per l'article 43.2 de la Llei 30/1992 i l'article 81 de la Llei 13/1989. No obstant això, per fidelitat amb el tenor literal de les lleis de procediment citades, hauria de substituir-se la referència que es fa a 'es consideren estimades per silenci administratiu [...]' per 'les persones interessades poden entendre estimades per silenci administratiu [...]'.

h) Article 17.2. Aquest article atribueix a 'la persona titular de l'Institut d'Estudis de la Salut' emetre la resolució d'acreditació, quan seria més correcte que digués 'el director o la directora de l'Institut d'Estudis de la Salut'. La mateixa correcció s'hauria de fer als articles 22.2, 23.1, 23.2 i 23.3.

i) Article 18.2. En aquest apartat s'estableix el contingut de les guies d'avaluació de les competències. La fórmula és excessivament oberta, per la qual cosa aquesta Comissió Jurídica Assessora suggereix que es consideri la conveniència de concretar les competències o remetre el tema en un nou annex, i en aquest annex especificar un índex dels continguts de les matèries bàsiques comunes i de les matèries bàsiques específiques per a cadascuna de les teràpies.

j) Article 19. Aquest article estableix els requisits acadèmics previs per a iniciar la formació. L'exigència que s'estableix d'estar en possessió d'un títol acadèmic ha d'interpretar-se com una acreditació prèvia d'uns nivells de coneixement que permetin seguir amb èxit el procediment de formació i que garanteixin que el procés d'habilitació pugui realitzar-se amb rigor. No obstant això, aquesta Comissió Jurídica Assessora considera que, sense fixar prèviament el nivell de les competències a assolir, és difícil determinar si el grau acadèmic exigit és adequat. Aquest seria un argument addicional a favor que el Decret indiqués el nivell de les competències que han d'adquirir els candidats a l'acreditació.

k) Article 25. Se n'hauria de completar la redacció amb una referència al fet que la previsió que s'hi recull es fa sense modificar el marc general de la responsabilitat.

l) Article 26.1. Per tal d'evitar confusions i augmentar la precisió, la referència a 'expert sanitari' hauria de substituir-se per una expressió que estigués homologada dins de la normativa sanitària, com podria ser la de 'professional sanitari'.

m) Articles 27, 29.1.a) i 29.1.b). En aquests preceptes s'autoritza la persona titular del Departament de Salut per regular l'estructura dels registres d'establiments de pràctiques de teràpies naturals (article 27), de pràctics en teràpies naturals (article 29.1.a) i de centres de formació en teràpies naturals de Catalunya (article 29.1.b). En tots aquests supòsits l'autorització troba la base legal en allò que estableixen les lletres k) i l) de la Llei 15/1990. L'existència d'aquesta habilitació legal i el fet que, d'una forma expressa, el Decret limiti l'habilitació a regular l'estructura dels registres, confirmen la legalitat d'aquesta autorització. No obstant això, aquesta Comissió Jurídica aconsella que el Decret concreti les dades personals que han de ser objecte de registre en el Registre de pràctics 'com a mínim', atesa la connexió que poden tenir aquestes dades amb la normativa legal sobre protecció de dades personals.

n) Pel que fa al tercer apartat de la disposició transitòria primera, aquesta Comissió suggereix que es ponderi, si no s'ha fet ja, l'oportunitat de preveure un règim substantiu transitori per als dos anys que s'hi preveu.

o) Altres observacions:

1) Als articles 11.5, 18.3 i 22.4 es proposa eliminar la referència a l'adreça electrònica concreta: és suficient la referència genèrica a la pàgina web del Departament.

2) Als articles 15 i 24 s'hauria de substituir 'es pot declarar la ineficàcia sobrevinguda' per 's'ha de declarar la ineficàcia sobrevinguda'.

3) L'article 27 s'hauria d'ordenar, per raons sistemàtiques, en dos apartats i l'apartat dos inclouria l'últim paràgraf de l'article.

4) A l'article 28 la cancel·lació no pot dependre d'una simple comunicació de la pretensió de cessar una activitat, sinó que cal esperar al cessament en si.

CONCLUSIÓ

Un cop valorades les consideracions efectuades en els fonaments jurídics V, VI i VII, i tinguda en compte la de la lletra c) del fonament VII, que té caràcter essencial, es pot elevar al Govern de la Generalitat, per a la seva aprovació, el Projecte de decret pel qual es regulen les condicions per a l'exercici de determinades teràpies naturals.