Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
  • Flux Publicat
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

DECRET 30/2015, de 3 de març, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i es fixa el contingut d'aquestes mesures.

Dades bàsiques
  • Rang del document Decret

  • Organisme emissor Departament d'Interior

  • Núm. del document 030/2015

  • Data del document 03/03/2015

  • Data de publicació 05/03/2015

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 6824

Afectacions
05/04/2015 -
TEXT PUBLICAT

En aquest text s'han introduït les correccions d'errades publicades a:

DOGC núm. 6842, de 31/03/2015

PREÀMBUL

Segons l’article 132.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública.

Mitjançant el Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures, es van desplegar els preceptes relatius a l’autoprotecció recollits a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 7, per tal de determinar el catàleg d’activitats i el tipus de centres que estan obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i els mitjans personals i materials necessaris per afrontar situacions de risc i d’emergència. Així mateix, d’acord amb el que estableix l’article 20 de la Llei de protecció civil de Catalunya, es va concretar l’estructura del contingut dels plans d’autoprotecció.

El Decret esmentat ha estat modificat pel Decret 127/2013, de 5 de març, de fixació d’un nou termini per presentar determinats plans d’autoprotecció d’àmbit local i d’adequació dels plans d’autoprotecció dels espectacles públics, de les activitats recreatives i dels establiments i espais oberts al públic al Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.

L’aplicació del Decret 82/2010, de 29 de juny, ha fet palesa la conveniència de revisar determinats aspectes relatius a les activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i al procediment de tramitació dels plans d’autoprotecció.

La disposició addicional segona del Decret 82/2010 estableix que el catàleg ha de ser actualitzat, si s’escau, al cap de quatre anys de l’entrada en vigor, sobre la base de l’experiència adquirida com a conseqüència de la seva aplicació. En conseqüència, la nova regulació establerta dóna resposta a aquesta previsió establerta al Decret.

Quant al catàleg d’activitats i centres amb obligació d’autoprotecció, es redueixen de manera significativa les activitats i centres afectats per tal d’adequar-lo a aquells en què sigui imprescindible la realització dels plans d’autoprotecció, i es fixen una sèrie de criteris amb l’objectiu de crear un catàleg amb una estructura més senzilla, amb una relació d’activitats i centres més acurada i precisa.

En aquest sentit, s’equiparen determinades activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya als mateixos llindars que els fixats a la Norma bàsica d’autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d’emergència, aprovada pel Reial decret 393/2007, de 23 de març. Es simplifica el nombre d’activitats afectades per la norma i s’elimina la distinció entre les activitats amb reglamentació específica o sense.

Així mateix, les activitats o centres que s’incloïen en el catàleg en funció de la seva ocupació de persones es fusionen en un criteri més genèric i de referència, i quant a les activitats sanitàries, docents i residencials públiques, s’homogeneïtzen els criteris d’ocupació.

Pel que fa al catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil local, s’estableix un catàleg de mínims amb uns llindars més amplis per tal que siguin els mateixos municipis els que regulin d’una forma més concreta les activitats i centres que siguin del seu interès de conformitat amb el seu àmbit competencial.

Atesa la participació efectiva de les diferents entitats, organitzacions i empreses afectades en el procediment d’elaboració d’aquest catàleg, en compliment de l’article 7.2 de la Llei de protecció civil de Catalunya, i d’acord amb el dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya;

Vist l’informe de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya;

Per tot això, a proposta del conseller d’Interior, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i d’acord amb el Govern,

 

Decreto:

CAPÍTOL 1

Disposicions generals

Article 1

Objecte

D’acord amb el que estableix la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, l’objecte d’aquest Decret és regular les actuacions destinades a adoptar les mesures d’autoprotecció i els mitjans personals i materials necessaris per afrontar situacions de risc i d’emergència a les empreses i, en general, les entitats i els organismes que poden resultar afectats de manera especial per situacions de greu risc col·lectiu, intern o extern, de catàstrofe o de calamitat pública, i també a les activitats, els centres i les instal·lacions i les seves dependències, públics i privats, que poden generar aquestes situacions.

Article 2

Finalitats

Les finalitats d’aquest Decret són:

a) Determinar el catàleg d’activitats i tipus de centres amb obligació d’autoprotecció, d’acord amb el que estableix la Llei de protecció civil de Catalunya.

b) Establir el contingut mínim dels plans d’autoprotecció dels centres o activitats objecte d’aquest Decret.

D’acord amb el que s’estableix a l’annex VI, s’entén per pla d’autoprotecció el document que preveu, per a una determinada activitat, instal·lació, centre, establiment o dependència, les emergències que es poden produir com a conseqüència de la seva pròpia activitat i les mesures de resposta davant situacions de risc, de catàstrofes i de calamitats públiques que el poden afectar.

c) Establir els sistemes de coordinació entre les activitats i els centres objecte d’aquest Decret i els serveis públics que formen el sistema de la protecció civil, als efectes de la comunicació amb els sistemes exteriors de resposta i la creació de mecanismes eficaços d’informació durant situacions d’emergència.

d) Establir els sistemes de control per part de l’Administració, tant autonòmica com local, respecte a la validació del pla, el seu registre i el seu procés d’implantació.

e) Regular els mecanismes organitzatius i la provisió dels mitjans necessaris per assegurar la detecció i resposta ràpida i per evitar efectes de gran intensitat o impacte en la població.

f) Assegurar l’existència i el manteniment dels mitjans mínims d’autoprotecció per part de les activitats i centres i a través del control periòdic per part de l’Administració, tant autonòmica com local.

Article 3

Àmbit d'aplicació i definicions

3.1 Les disposicions d’aquest Decret s’apliquen a les activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya detallats a l’annex I, epígraf A, i a les activitats i centres d’interès per a la protecció civil local compresos a l’annex I, epígraf B.

3.2 Igualment, la direcció general competent en matèria de protecció civil, en virtut del que estableixen l’article 16.a) i l’annex VIII, o bé el municipi afectat, d’acord amb l’article 17.c), d'ofici o a petició de la persona interessada, poden incloure dins de l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret noves activitats i centres que, sense estar inclosos en els epígrafs A i B de l’annex I, presentin un especial risc o un risc significatiu, respectivament, seguint el procediment que assenyalen els articles 20, 21, 22 i 23.

3.3 Així mateix, la persona titular d’un centre o activitat no sotmès al present Decret pot elaborar un protocol d’actuació en emergències per tal de regular internament les actuacions destinades a adoptar mesures d’autoprotecció i els mitjans personals i materials necessaris per afrontar situacions de risc i d’emergència.

3.4 Si l'activitat afecta més d'un municipi, tindrà la consideració d'activitat d'interès per a la protecció civil de Catalunya.

3.5 Aquest Decret és la normativa de referència en protecció civil pels objectius d’elaboració i tramitació dels plans d’autoprotecció per a aquelles activitats, instal·lacions, establiments o dependències inclosos dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret i que ja estiguin sotmesos a reglamentació específica pròpia amb instruments d’autoprotecció d’acord amb el que estableix l'annex VII.

Pel que fa al contingut mínim dels plans d’autoprotecció s’ha d’aplicar, en tot cas, l’annex II, si bé evitant les duplicitats que es derivin de la normativa específica esmentada.

3.6 Queden exclosos del control administratiu de la Generalitat els centres, establiments o instal·lacions dependents del Ministeri de Defensa, d’institucions penitenciàries, de les forces i cossos de seguretat i les duanes, així com els òrgans judicials.

3.7 Així mateix, a l'annex VI es defineixen els conceptes i termes específics als efectes del que estableix aquest Decret.

CAPÍTOL 2

Autoprotecció

Article 4

Obligacions generals de la persona titular de l’activitat

4.1 Les persones titulars de les activitats i els centres inclosos dins de l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret estan sotmeses a les obligacions següents:

a) Garantir que les condicions del centre, instal·lació, establiment o activitat són suficients per assegurar el compliment de les condicions d’autoprotecció tenint en compte tant els riscos interns com els externs.

b) Comunicar i elaborar des de l’inici de l’activitat el pla d’autoprotecció corresponent, d’acord amb el contingut que s’estableix en aquest Decret i en els seus annexos, el qual haurà d’estar implantat necessàriament durant el primer any de vigència del pla.

c) Presentar el pla d’autoprotecció a l’òrgan de l’Administració pública competent en matèria de protecció civil per tal de fer-ne l’homologació i posterior control de la seva implantació, en funció de la tipologia d’activitat.

d) Incorporar dins del termini establert al pla d’autoprotecció les modificacions que es derivin de l’informe elaborat per l’òrgan de l’Administració competent per a l’homologació.

e) Trametre, en tots els casos, les dades que es detallen a l’annex IV, sobre l’anàlisi de risc i altres aplicables a la gestió de l’emergència, al registre electrònic que a aquests efectes estableixi l’Administració de la Generalitat, registre municipal, si escau, o altres plataformes electròniques previstes a aquest efecte.

f) Aplicar les mesures previstes en el pla d’autoprotecció en els casos i en la forma que s’hagin establert en el mateix pla i en general en els episodis de risc o emergència que puguin afectar l’activitat.

g) Disposar dels mitjans mínims d’autoprotecció a què fa referència l’annex III.

h) Mantenir, actualitzar i revisar el pla d’autoprotecció de l’activitat.

i) Complir qualsevol altra obligació establerta en aquest Decret i en les altres disposicions que siguin aplicables.

4.2 Les persones al servei d’una activitat tenen l’obligació, d’acord amb les seves capacitats, de participar en el pla d’autoprotecció de l’activitat i assumir les funcions que els siguin assignades, si són requerides a fer-ho. Així mateix, estan obligades a participar en la formació necessària que s’estableixi per portar a terme les funcions esmentades i a participar en els simulacres.

Article 5

Elaboració del pla d’autoprotecció

L’elaboració dels plans d’autoprotecció de les activitats i centres inclosos dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret queda subjecta als requisits següents:

a) El pla d’autoprotecció, així com la seva revisió i actualització, ha de ser elaborat i signat per personal tècnic competent i ha d’estar subscrit igualment per la persona titular de l’activitat, si és una persona física, o per la persona que la representi, si és una persona jurídica.

b) En el cas d’activitats temporals realitzades en centres, establiments, espais públics, instal·lacions o dependències que disposin d’autorització per a una activitat diferent de la que es pretén realitzar i inclosa a l’annex I, l’organització de l’activitat temporal té l’obligació d’elaborar i implantar, amb caràcter previ a l’inici de la nova activitat, un pla d’autoprotecció, d’acord amb la tramitació que s’estableix en els articles 21 i 23.

c) Els centres, establiments, espais, instal·lacions i dependències que hagin de disposar de pla d’autoprotecció han d’integrar en el seu pla els plans de les diferents activitats que es trobin físicament en aquests, així com preveure la resta d’activitats no incloses en el Decret. En aquests centres, establiments, espais, instal·lacions i dependències es pot admetre un pla d’autoprotecció integral únic, sempre que es prevegin tots els riscos particulars de cada una de les activitats que continguin i sempre que es consideri l’efecte dòmino entre aquestes.

Així mateix, en el cas de les infraestructures de subministraments bàsics, viàries o ferroviàries amb instal·lacions incloses a l’annex I d’aquest Decret, es pot admetre un únic pla d’autoprotecció integral per a tota la infraestructura de subministraments bàsics, viària o ferroviària, sempre que aquest integri els plans d’autoprotecció específicament elaborats per a les instal·lacions incloses a l’annex I. A l’efecte d’implantació, les instal·lacions incloses a l’annex I han de donar compliment a tots els requisits especificats en aquest article.

d) Les persones titulars de les diferents activitats, en règim d’arrendament, concessió o contracte, que es trobin físicament en els centres, establiments, espais, instal·lacions i dependències que hagin de disposar de pla d’autoprotecció, d’acord amb el que estableix l’annex I, han d’elaborar, implantar i integrar els seus plans, amb els seus propis mitjans i recursos, excepte si expressament s’estableix quelcom diferent per contracte.

Article 6

Revisió i actualització del pla d’autoprotecció

6.1 El pla d’autoprotecció s’ha de revisar sempre que hi hagi una modificació substancial i, com a mínim, cada quatre anys, llevat dels plans de les activitats i centres sotmesos a la normativa de riscos inherents als accidents greus en què intervenen substàncies perilloses, que s’han de revisar segons la seva normativa específica. La revisió del pla ha de seguir el mateix procediment d’homologació inicial, en funció de la tipologia d’activitat de què es tracti.

6.2 Així mateix, el pla d’autoprotecció ha d’estar permanentment actualitzat, és a dir, la persona titular de l’activitat és responsable de la modificació sistemàtica de les dades que hagin pogut tenir alguna variació i d’incorporar-les en els protocols d’actuació. El pla d’autoprotecció actualitzat s’ha de trametre, a través del registre previst a l’article 4.1.e), a la direcció general competent en matèria de protecció civil si és un pla d’interès per a la protecció civil de Catalunya, o al municipi afectat si és un pla d’interès per a la protecció civil local.

Article 7

Baixes d’activitats o centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya o local

Sens perjudici de les obligacions que fixi la normativa específica que sigui aplicable, per a la tramitació de les baixes dels establiments, en cas de cessament de l'activitat o en cas de desaparició de la causa que en motiva l'afectació, les persones titulars de les activitats i centres d'interès per a la protecció civil de Catalunya o local, així com les administracions que en tinguin constància justificada, han de comunicar aquesta circumstància a la direcció general competent en matèria de protecció civil o al municipi, a través del registre previst a l’article 4.1.e), en el termini de tres mesos.

Article 8

Contingut mínim dels plans d’autoprotecció

8.1 El pla d’autoprotecció ha de disposar del contingut mínim establert a l’annex II.

8.2 El manual d’actuació assenyalat com a document 3 a l’annex II ha de garantir en tot cas:

a) La detecció de l’emergència.

b) L’alerta als equips actuants interns i l’alarma als ocupants.

c) L’avís, sol·licitud i recepció dels serveis externs d’ajuda i, segons que correspongui, la comunicació de l’activació del pla i de les mesures d’autoprotecció preventives aplicades, d’acord amb la interfase definida a l’article 12.

d) L’aplicació de les mesures d’autoprotecció a la població present a l’activitat que puguin escaure, amb el confinament com a mesura general o l’evacuació en els casos en què l’emergència ho requereixi.

e) La informació en emergència a totes les persones que puguin estar exposades al risc.

f) La intervenció coordinada.

g) Les persones encarregades d’executar cadascuna de les accions anteriors.

8.3 Així mateix, el pla ha de tenir una estructura organitzativa i jerarquitzada dins de l’organització, que estableixi les funcions i responsabilitats de totes les persones implicades en les situacions d’emergència. En les activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya, d’acord amb l'epígraf A de l’annex I, es pot establir un comitè d’autoprotecció, que té com a missió preveure les accions de gestió, implantació i manteniment del pla d’autoprotecció i assessorar.

8.4 Igualment, el pla d’autoprotecció ha de tenir la capacitat operativa adequada, ha d’estar coordinat amb els plans de protecció civil que siguin aplicables, i han de quedar garantits els requisits del procediment d’intervenció administrativa descrit al capítol 4 i la interfase de plans d’emergència i procediments de comunicació descrita a l’article 12.

Article 9

Funcions de la persona titular de l’activitat en relació amb el pla d’autoprotecció

9.1 La persona titular de l’activitat té les funcions següents:

a) Dirigir el pla d’autoprotecció o, si s’escau, designar una persona directora del pla d’autoprotecció, responsable de les funcions i accions especificades en el pla.

b) Designar una persona responsable de la gestió de les actuacions encaminades a la prevenció i al control dels riscos.

c) Designar una persona cap d’emergència, amb autoritat i amb capacitat de gestió, responsable de la gestió de les actuacions encaminades a la resposta davant les emergències, d’acord amb el contingut del manual d’actuació segons el que s’estableix a l’annex II d’aquest Decret.

9.2 Les responsabilitats esmentades a l’apartat anterior les poden assumir persones diferents o una única persona, d’acord amb l’estructura de l’activitat i de manera compatible amb el volum de tasques assignades.

Article 10

Implantació i manteniment del pla d’autoprotecció

10.1 El pla d’autoprotecció ha de ser implantat necessàriament durant el primer any de vigència del pla i ha de ser mantingut de forma continuada. La implantació i el manteniment esmentats han de donar compliment als aspectes següents:

a) Formació teòrica i pràctica al personal que treballa en l’activitat. S’ha d’establir un programa d’activitats formatives periòdiques adequat i dimensionat a l’activitat per assegurar el manteniment de la formació teòrica i pràctica del personal assignat al pla d’autoprotecció, i establir sistemes o formes de comprovació que aquests coneixements han estat adquirits.

b) Informació a les persones usuàries de l’activitat sobre els seus riscos, sobre les mesures a prendre en cas d’emergència i sobre els mitjans existents per fer efectives aquestes mesures: vies d’evacuació, punts de reunió i zones de confinament, si escau. Cal garantir que els punts de reunió queden fora de les vies d’accés dels serveis d’emergència a la instal·lació o, en cas d’impossibilitat material, que permetin un fàcil accés dels serveis d’emergència a la instal·lació.

c) Realització i comunicació de simulacres d’emergència, amb la periodicitat i les condicions que fixa l’article 13 d’aquest Decret.

d) Abans dels dos anys de vigència del pla, la persona titular o responsable de l’activitat ha d’elaborar un informe de descripció de les actuacions d’implantació del pla realitzades en el primer any, signat pel cap de l’emergència. De forma quadriennal, cal elaborar un informe de descripció de les actuacions de manteniment del pla també signat pel cap de l’emergència.

10.2 La persona titular del centre o activitat ha de conservar la documentació de totes les actuacions d’implantació i manteniment del pla. L’Administració competent podrà requerir en qualsevol moment, com a obligació derivada del pla, la documentació esmentada; la manca de disponibilitat i tramesa de la documentació pot suposar la imposició de les sancions que siguin aplicables.

10.3 L’Administració competent podrà avaluar les actuacions d’implantació i proposar les actuacions correctores oportunes. Així mateix, la persona titular de l’activitat o centre podrà proposar mesures alternatives en funció de la seva organització i mitjans disponibles.

Article 11

Mitjans d’autoprotecció

11.1 Les activitats i els centres afectats per aquest Decret estan obligats a dotar-se dels mitjans d’autoprotecció mínims que s’especifiquen a l’annex III a l’efecte d’assegurar la bona execució del pla d’autoprotecció.

11.2 Els recursos que conformen els mitjans mínims d’autoprotecció poden ser mancomunats per activitats properes en el supòsit que el temps de resposta davant una emergència no sigui superior als deu minuts.

Article 12

Interfase de plans d’emergència i procediments de comunicació

12.1 En el cas que s’activi el pla d’autoprotecció en qualsevol fase, d’acord amb el que preveu el mateix pla, la persona titular de l’activitat –o el centre de control, alarma i comunicacions (connectat 24 hores) que especifiqui el seu pla– ha de comunicar-ho immediatament de la forma següent:

a) Comunicació telefònica immediata al Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya per part de totes les activitats i centres afectats, en els casos que es requereixi l’ajuda externa dels serveis d’emergència. Aquesta trucada no és obligatòria en els supòsits en què el pla d’autoprotecció s’apliqui de forma preventiva davant una contingència interna o externa o no es requereixi ajuda externa.

b) En el cas de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya d’acord amb l'epígraf A de l’annex I, cal la comunicació al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de la forma següent:

- De forma immediata per telèfon per part del responsable que determini el pla tan bon punt en decreti l’activació, per a tots aquells supòsits que generin o puguin generar afectació a l’interior o a l’exterior i siguin susceptibles d’aplicar mesures d’emergència per a la protecció de la població a l’interior o a l’exterior de l’activitat. Aquesta comunicació s’ha de complementar amb correu electrònic.

- Sempre a través de correu electrònic al més aviat possible indicant:

Nom i emplaçament de la instal·lació, per a la seva localització immediata.

Fase d’activació del pla d’autoprotecció.

Descripció i abast de la condició de risc o de l’emergència i estimació dels efectes produïts o possibles a l’interior de l’establiment, i a l’exterior si es coneixen.

Mesures d’autoprotecció adoptades i previstes, tant pel que fa al confinament/evacuació com als equips propis d’intervenció, i les mesures de suport de l’exterior sol·licitades per al control de l’accident i l’atenció a les persones afectades.

Informació complementària rellevant que faciliti la resposta de protecció civil per a la gestió de l’emergència i la protecció a la població.

- A banda de la comunicació inicial, aquestes activitats han de mantenir un flux d’informació amb el CECAT mentre duri l’emergència.

c) En el cas que sigui una activitat o centre d’interès per a la protecció civil local, d’acord amb l’epígraf B de l’annex I, cal la comunicació immediata al centre receptor d’alarmes municipal, i en els casos en què el municipi no en disposi es podrà fer la comunicació al centre que aquest estableixi. Aquesta comunicació ha de contenir les mateixes dades que les especificades a l’epígraf 1.b) d’aquest article.

12.2 En la no-comunicació en el termini i la forma escaients al CECAT o al 112 en els casos en què correspongui s’aplicarà el règim sancionador previst a la legislació vigent en matèria de protecció civil.

12.3 Les obligacions de comunicació i informació han d’estar recollides al pla d’autoprotecció.

12.4 Si arran de l’emergència l’Administració valora la necessitat d’activar el pla de protecció civil corresponent, es podrà convocar al comitè d’emergències, ubicat d’ordinari al CECAT en el cas dels plans de la Generalitat de Catalunya o en el CECOPAL en cas dels plans municipals, un representant de la instal·lació o activitat corresponent, si s’escau, i d’acord amb les dades de què es disposi. De la mateixa manera, es podrà requerir la incorporació de personal tècnic o d’operadors de sala al CECAT, facilitant-ne la incorporació per reforçar la coordinació en la resolució de l’emergència, especialment en el cas dels serveis bàsics a la població.

12.5 Comunicació posterior de les emergències. Un cop conegudes les conseqüències i les possibles causes de les emergències, així com una estimació de la població afectada, les persones titulars de les activitats i centres, en el termini màxim de set dies hàbils, han d’elaborar i trametre un informe, sens perjudici que es portin a terme els procediments establerts per la normativa sectorial que siguin aplicables.

Aquest informe ha de detallar com a mínim la descripció de l’emergència i de les causes conegudes; hora exacta i procediment de detecció de l’emergència; cronologia de les actuacions reals i de les actuacions previstes en el pla d’autoprotecció, incloses les comunicacions internes i externes; mesures de protecció preses (confinament o evacuació dels ocupants) i aspectes del pla d’autoprotecció a millorar o modificar, com a resultat de l’experiència derivada de l’emergència.

Les persones titulars de centres o activitats han de trametre’l a la direcció general competent en matèria de protecció civil o a l’ajuntament corresponent. La manca de tramesa pot suposar la imposició de les sancions que corresponguin.

Article 13

Simulacres i procediments de comunicació

13.1 Totes les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret estan obligades a dur a terme simulacres de supòsits d’activació del pla d’autoprotecció amb una periodicitat mínima anual, excepte les activitats desenvolupades de caràcter temporal.

13.2 La realització de simulacres pot ser amb mobilització de mitjans personals propis o aliens o bé de despatx. En el supòsit que hi hagi mobilització de mitjans aliens, s’ha de comptar amb la seva acceptació prèvia a l’efecte de coordinar-s’hi.

13.3 Pel que fa a les diferents activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret que es trobin físicament en un mateix centre, establiment, espai, instal·lació o dependència, així com en el cas de les infraestructures viàries o ferroviàries o de serveis bàsics amb instal·lacions incloses a l’annex I d’aquest Decret, s’admet la realització d’un únic simulacre amb periodicitat mínima anual, sempre que hi participin totes les activitats incloses, d’acord amb el pla d’autoprotecció integral únic que han d’elaborar en virtut del que estableix aquest Decret.

13.4 Tots els simulacres que comportin accions que puguin provocar trucades al Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya o al CECAT s’han de comunicar a l’Administració competent, a través del registre corresponent, amb una antelació mínima de quinze dies hàbils. Posteriorment a la realització dels simulacres i en el termini de vint dies hàbils a comptar de la realització d’aquests, la persona titular o responsable de l’activitat ha d’elaborar un informe d’autoavaluació signat pel cap de l’emergència, així com detallar les accions de millora, si s’escauen, i diferenciar tant les que comporten canvis en el pla d'autoprotecció com les d'implantació.

13.5 La persona titular del centre o activitat ha de disposar en tot moment dels informes d’autoavaluació esmentats a l’apartat anterior i els ha de facilitar, com a obligació derivada del pla, a l’Administració competent un cop aquesta els hi requereixi; la manca de tramesa dels informes esmentats a l’Administració competent pot comportar la imposició de les sancions que corresponguin.

13.6 L’Administració competent ha de valorar la conveniència i necessitat que personal tècnic al seu servei, tècnics municipals o d’entitats col·laboradores de l’Administració, faci el seguiment de l’evolució del simulacre quan hi participin serveis públics.

CAPÍTOL 3

Òrgans competents als efectes d’aquest Decret

Article 14

Comissió de Protecció Civil de Catalunya

Són funcions de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya les següents:

a) Proposar criteris tècnics per a la interpretació i aplicació correctes d’aquest Decret.

b) Proposar les revisions i actualitzacions necessàries d’aquest Decret o dels seus annexos.

c) Proposar les modificacions que siguin pertinents d’altres disposicions normatives de la Generalitat relacionades amb l’autoprotecció.

d) Elaborar criteris, estudis i propostes en l’àmbit de l’autoprotecció.

e) Homologar els plans d’autoprotecció de les empreses, establiments, centres, dependències, instal·lacions o activitats d’interès per a la protecció civil de Catalunya, d’acord amb l’epígraf A de l’annex I.

Article 15

Comissions municipals de protecció civil

Les comissions municipals de protecció civil tenen com a funció principal, en l’àmbit d’aquest Decret, homologar els plans d’autoprotecció de les empreses, establiments, centres, dependències, instal·lacions o activitats d’interès per a la protecció civil local.

Article 16

Direcció general competent en matèria de protecció civil

Són funcions de la direcció general competent en matèria de protecció civil les següents:

a) Incloure dins l'àmbit d'aplicació de l’epígraf A de l’annex I d'aquest Decret per resolució del director general, amb l’informe motivat corresponent, i atesos els criteris de l’annex VIII, les activitats, instal·lacions o dependències que presentin un especial risc.

b) Rebre, a través del registre corresponent, els plans d’autoprotecció de les empreses, establiments, centres, dependències, instal·lacions o activitats d’interès per a la protecció civil de Catalunya, d’acord amb l'epígraf A de l’annex I.

c) Sol·licitar a l’ajuntament del municipi on s’ubica l’activitat o centre d’interès per a la protecció civil de Catalunya, d’acord amb l'epígraf A de l’annex I, que faci les al·legacions que consideri adients sobre el pla d’autoprotecció de l’activitat o centre en l’àmbit de les seves competències.

d) Exigir a les persones titulars de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya, d’acord amb l'epígraf A de l’annex I, les modificacions que siguin necessàries per garantir les condicions mínimes d’autoprotecció.

e) Elaborar l’informe tècnic previ preceptiu per a l’homologació dels plans d’autoprotecció de les instal·lacions, centres, establiments o dependències d’interès per a la protecció civil de Catalunya d’acord amb l'epígraf A de l’annex I.

f) Tramitar els expedients de revocació o suspensió temporal de l’acreditació com a personal tècnic competent per a l’elaboració de plans d’autoprotecció.

g) Executar un sistema de control i avaluació de la implantació dels plans d’autoprotecció i del compliment de les obligacions imposades en matèria d’autoprotecció objecte d’aquest Decret que hagin estat homologats per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

h) Proposar a l’òrgan competent exercir la potestat sancionadora, en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret, d’acord amb el que estableixen la Llei de protecció civil de Catalunya i la normativa sobre el procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de la Generalitat.

i) Establir les directrius, en els aspectes tècnics en matèria de protecció civil, de manera coordinada amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, per tal que es formin els tècnics competents a efectes d’aquest Decret.

j) Ser responsable del manteniment del registre electrònic de plans d’autoprotecció. Aquest registre ha d’incorporar i integrar les dades sobre anàlisi de risc i altres aplicables a la gestió de les emergències, especificades a l’annex IV. Aquest registre, que ha de ser consultable pels òrgans competents en matèria de protecció civil de Catalunya i pels operatius que intervenen en la gestió de les emergències, ha de ser aplicable durant la gestió de l’emergència i per a l’elaboració dels plans d’emergència i del mapa de protecció civil de Catalunya.

k) Exercir les funcions que s’estableixin reglamentàriament en relació amb les entitats col·laboradores de l’Administració i de control.

l) Promoure l’autoprotecció, establint els mitjans i recursos necessaris per al desenvolupament d’actuacions orientades a informar i sensibilitzar la ciutadania, empreses i institucions en matèria de prevenció i control de riscos, així com en matèria de preparació i resposta en situacions d’emergència.

m) Proposar criteris, fer estudis i tramitar propostes en l’àmbit de l’autoprotecció.

n) Les altres funcions que s’estableixin en aquest Decret.

Article 17

Ajuntaments

Els ajuntaments tenen les funcions següents:

a) Elaborar l’informe tècnic previ preceptiu per a l’homologació dels plans d’autoprotecció de les instal·lacions, centres, establiments o dependències d’interès per a la protecció civil local d’acord amb l’epígraf B de l’annex I, així com formular les al·legacions, si s’escau, a l’homologació dels plans d’autoprotecció d’interès per a la protecció civil de Catalunya de les instal·lacions, centres, establiments o dependències situats al seu municipi.

b) Exigir, sobre la base de l’informe esmentat a l’apartat a) d’aquest article, a les persones titulars de les activitats, establiments o centres d’interès per a la protecció civil local les modificacions que siguin necessàries per garantir les condicions mínimes d’autoprotecció.

c) Elaborar, dins l’àmbit de les seves competències, i en desenvolupament del que no preveu l’annex I B del present Decret, les disposicions necessàries per, si s’escau, ampliar el catàleg d’activitats o centres obligats a elaborar plans d’autoprotecció d’àmbit local a l’efecte d’incloure les activitats, instal·lacions o dependències que presentin un risc significatiu a criteri de l’Administració municipal corresponent, amb l’informe motivat de l'òrgan municipal competent.

d) Executar un sistema de control i avaluació de la implantació i del compliment de les obligacions imposades en matèria d’autoprotecció objecte d’aquest Decret que hagin estat homologats per la comissió de protecció civil local o organisme competent.

e) Als efectes d’aquest Decret, exercir la potestat sancionadora, d’acord amb el que preveuen la Llei de protecció civil de Catalunya i la normativa sobre el procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de la Generalitat.

f) Aportar a la direcció general competent en matèria de protecció civil, dintre del termini de tres mesos des de la seva homologació, a l’efecte de la seva inscripció al registre electrònic de plans d’autoprotecció, respecte de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil local, les dades especificades a l’annex IV i les dades corresponents als plans d’autoprotecció homologats per la comissió municipal de protecció civil o òrgan municipal competent.

g) Posar en coneixement de l’òrgan competent en matèria de protecció civil de la Generalitat els casos en què es detecti que el personal tècnic acreditat elabora plans d’autoprotecció que no s’ajusten als requisits establerts en aquest Decret.

h) Les altres funcions que s’estableixin en aquest Decret.

Article 18

Consells comarcals i altres ens de caràcter supramunicipal

Els consells comarcals han de prestar suport, assistència i cooperació a les funcions municipals de protecció civil.

Així mateix, aquesta activitat de suport la poden dur a terme altres ens de caràcter supramunicipal recollits en la normativa municipal i de règim local.

En el cas que el consell comarcal disposi de comissió comarcal de protecció civil, les funcions d’homologació dels plans d’autoprotecció per part dels municipis poden ser delegades en el consell comarcal corresponent.

Article 19

Institut de Seguretat Pública de Catalunya

En l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret, a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya li corresponen les funcions següents:

a) Formar el personal tècnic competent als efectes d’aquest Decret, seguint les directrius tècniques de la direcció general competent en matèria de protecció civil.

b) Acreditar els centres de formació necessaris per cobrir les demandes de formació en el territori.

CAPÍTOL 4

Procediment

Article 20

Activitats i centres d'interès per a la protecció civil de Catalunya

Els establiments, activitats, centres o instal·lacions no temporals d'interès per a la protecció civil de Catalunya, d'acord amb l'epígraf A de l’annex I, estan subjectes al procediment administratiu que es descriu en aquest article.

20.1 L’elaboració i tramitació del pla d'autoprotecció, que s'ha de fer de la manera següent:

a) Elaborar el pla d'autoprotecció corresponent. Sens perjudici de l'obligatorietat de disposar de pla d'autoprotecció des de l'inici de l'activitat, d’acord amb les normatives i procediments sectorials corresponents, el termini màxim per a la tramitació del pla a la direcció general competent en matèria de protecció civil a través del registre previst a l’article 4.1.e) per a les noves activitats és de sis mesos des de l'inici de l'activitat.

b) La direcció general competent en matèria de protecció civil ha de sol·licitar a l'ajuntament del municipi on s'ubica l'activitat, en el termini màxim de quatre dies hàbils, les al·legacions sobre el pla d'autoprotecció de l'activitat. L'ajuntament, directament o a través de l’ens de caràcter supramunicipal corresponent, les ha de fer arribar a la direcció general competent en matèria de protecció civil, en el termini de tres mesos.

En el cas d'activitats que afectin més d'un terme municipal, la direcció general competent en matèria de protecció civil ha d’informar en el termini màxim de quatre dies hàbils els ajuntaments dels municipis afectats, els quals podran fer al·legacions sobre el pla d'autoprotecció de l'activitat, directament o a través de l’ens de caràcter supramunicipal corresponent, i les han de fer arribar a la direcció general competent en matèria de protecció civil, en el termini de tres mesos.

20.2 L'homologació del pla d'autoprotecció i l’informe tècnic de la direcció general competent en matèria de protecció civil s'ha de tramitar d'acord amb el procediment següent:

a) Un cop rebudes les al·legacions o transcorregut el termini per efectuar-les, la direcció general competent en matèria de protecció civil elabora un informe tècnic sobre el pla d'autoprotecció, el qual ha de tenir en compte aspectes propis del contingut del pla d'autoprotecció i aspectes relatius a les condicions d'autoprotecció del centre, instal·lació, establiment o activitat.

b) L'informe tècnic ha de ser emès en el termini màxim de quatre mesos des de la recepció del pla d'autoprotecció, directament o a través d'entitats col·laboradores de l’Administració i de control degudament acreditades, d'acord amb el que estableix l'article 27.

La manca d'emissió d'informe en el termini previst s'ha de considerar com un informe favorable.

c) En cas d’informe desfavorable, s’ha de trametre a través del registre corresponent a la persona titular o representant de l’activitat o centre per tal que en el termini màxim de quinze dies hàbils pugui aportar els documents, al·legacions o proves que consideri oportuns o incorporar les modificacions a la proposta de pla d’autoprotecció derivades de l’informe tècnic esmentat.

d) En el cas que la persona interessada formuli al·legacions, aporti documents o proves o incorpori modificacions a la proposta de pla, la direcció general competent en matèria de protecció civil ha d’emetre un nou informe en el termini màxim de quinze dies hàbils, que en cas que sigui desfavorable té caràcter vinculant. La manca d'emissió d'informe en el termini previst s'ha de considerar com un informe favorable.

20.3 Per a l'homologació del pla d'autoprotecció, la Comissió de Protecció Civil de Catalunya ha de valorar les al·legacions fetes pel municipi o municipis on s'ubica la instal·lació i l'informe tècnic elaborat per la direcció general competent en matèria de protecció civil.

20.4 La persona titular o representant de l’activitat o centre pot entendre estimada per silenci administratiu la seva sol·licitud d’homologació del pla d’autoprotecció si, transcorregut el termini de sis mesos des de la seva presentació en el registre esmentat, l’òrgan pertinent del departament competent en matèria de protecció civil de Catalunya no li ha notificat la resolució expressa.

Article 21

Activitats de caràcter temporal d'interès per a la protecció civil de Catalunya

Les activitats de caràcter temporal d'interès per a la protecció civil de Catalunya, d'acord amb l’epígraf A de l'annex I, queden subjectes al procediment següent:

a) Han d’elaborar el pla d'autoprotecció corresponent, que s’ha de trametre a la direcció general competent en matèria de protecció civil, a través del registre previst a l’article 4.1.e), en el termini d’un mes anterior a l’inici de l’activitat.

b) La direcció general esmentada ha de sol·licitar en el termini màxim de quatre dies naturals a l'ajuntament del municipi on s'ubica l'activitat o als ajuntaments dels municipis afectats, en el cas d'activitats que afectin més d'un terme municipal, les al·legacions sobre el pla d'autoprotecció de l'activitat.

c) L'ajuntament o ajuntaments, directament o a través dels ens de caràcter supramunicipal corresponents, les han de fer arribar a la direcció general competent en matèria de protecció civil, en el termini màxim de deu dies naturals a comptar de l’endemà de la recepció de la sol·licitud d’al·legacions, a través del registre esmentat.

d) Un cop rebudes les al·legacions municipals o transcorregut el termini per efectuar-les, la direcció general competent en matèria de protecció civil elabora un informe tècnic sobre el pla d'autoprotecció, el qual ha de tenir en compte aspectes propis del contingut del pla d'autoprotecció i aspectes relatius a les condicions d'autoprotecció de l’activitat.

e) L'informe tècnic ha de ser emès en el termini màxim de quinze dies naturals des de la recepció del pla d'autoprotecció, directament o a través d'entitats col·laboradores de l’Administració i de control degudament acreditades, d'acord amb el que estableix l'article 27. La manca d'emissió de l'informe en el termini previst s'ha de considerar com un informe favorable.

f) En cas d’informe desfavorable, s’ha de trametre a través del registre esmentat a la persona titular o representant de l’activitat per tal que en el termini màxim de deu dies naturals pugui aportar els documents, al·legacions o proves que consideri oportuns o incorporar les modificacions a la proposta de pla d’autoprotecció derivades de l’informe tècnic esmentat.

g) En el cas que la persona interessada formuli al·legacions, aporti documents o proves o incorpori modificacions a la proposta de pla, la direcció general competent en matèria de protecció civil ha d’emetre un nou informe en el termini màxim de cinc dies naturals a comptar de la recepció de les al·legacions formulades per la persona titular de l’activitat, que tant en el cas que sigui favorable com en el cas que sigui desfavorable té caràcter vinculant. La manca d’emissió de l’informe en el termini previst s’ha de considerar com un informe favorable.

h) Per a l'homologació del pla d'autoprotecció, la Comissió de Protecció Civil de Catalunya ha de tenir en compte les al·legacions fetes pel municipi o municipis on s'ubica la instal·lació i l'informe tècnic elaborat per la direcció general competent en matèria de protecció civil.

i) La persona titular o representant de l’activitat pot entendre estimada per silenci administratiu la seva sol·licitud d’homologació del pla d’autoprotecció si, transcorregut el termini d’un mes des de la seva presentació en el registre corresponent, l’òrgan pertinent del departament competent en matèria de protecció civil de Catalunya no li ha notificat la resolució expressa.

Article 22

Activitats i centres d'interès per a la protecció civil local

Els establiments, activitats, centres o instal·lacions no temporals d'interès per a la protecció civil local a què fa referència l’epígraf B de l’annex I queden subjectes al procediment administratiu que es descriu en aquest article.

22.1 Per a l'elaboració i tramitació del pla d'autoprotecció:

a) Han d'elaborar el pla d'autoprotecció corresponent, d'acord amb el que estableix aquest Decret, i trametre'l a l'ajuntament del terme municipal on s'ubica l'activitat. Sens perjudici de l'obligatorietat de disposar de pla d'autoprotecció des de l'inici de l'activitat, el termini màxim per trametre el pla a l'ajuntament, a través del registre previst a l’article 4.1.e) , per a les noves activitats és de sis mesos des de l'inici de l'activitat.

b) El personal tècnic del mateix ajuntament, d'entitats col·laboradores de l’Administració i de control degudament acreditades o d'altres ens de caràcter supramunicipal ha de fer un informe sobre el pla d'autoprotecció i sobre les condicions d'autoprotecció de l'activitat. Aquest informe s’ha d’elaborar en el termini màxim de tres mesos i ha de tenir en compte aspectes propis del contingut del pla d'autoprotecció i aspectes relatius a les condicions d'autoprotecció de l’activitat. La manca d'emissió d'informe en el termini previst s'ha de considerar com un informe favorable.

c) En cas d’informe desfavorable, s’ha de trametre a la persona titular o representant de l’activitat o centre per tal que en el termini de quinze dies hàbils pugui aportar els documents, al·legacions o proves que consideri oportuns o incorporar les modificacions a la proposta de pla d’autoprotecció derivades de l’informe tècnic esmentat.

d) En el cas que l’interessat formuli al·legacions, aporti documents o proves o incorpori modificacions a la proposta de pla, l’òrgan competent ha d’emetre un nou informe en el termini màxim de quinze dies hàbils, que en cas que sigui desfavorable té caràcter vinculant. La manca d'emissió d'informe en el termini previst s'ha de considerar com un informe favorable.

22.2 L'homologació del pla d'autoprotecció per la comissió de protecció civil municipal s’ha de fer sobre la base de l'informe descrit a la lletra b) de l’apartat anterior d'aquest article, sempre que aquest compleixi els requisits que especifica aquest Decret.

En el cas de municipis que no disposin de comissió pròpia de protecció civil, poden optar per delegar la seva funció d'homologació dels plans d'autoprotecció en la comissió comarcal de protecció civil o en l’òrgan de govern del mateix ajuntament que correspongui.

22.3 La persona titular o representant de l’activitat o centre pot entendre estimada per silenci administratiu la seva sol·licitud d’homologació del pla d’autoprotecció si, transcorregut el termini de sis mesos des de la seva presentació en el registre corresponent, no se li ha notificat la resolució expressa.

22.4 El municipi ha de trametre el pla homologat, a través del registre previst a l’article 4.1.e), a la direcció general competent en matèria de protecció civil, juntament amb les dades sobre l’anàlisi de risc i altres aplicables a la gestió de les emergències, d’acord amb l’apartat 3 de l’annex IV.

Article 23

Activitats de caràcter temporal d'interès per a la protecció civil local

Les activitats de caràcter temporal d'interès per a la protecció civil local a què fa referència l’epígraf B de l’annex I queden subjectes al procediment següent:

a) Han d’elaborar el pla d'autoprotecció corresponent, que s’ha de trametre a l’ajuntament del terme municipal on s’ubica l’activitat, en el termini d’un mes anterior a l’inici de l’activitat.

b) El personal tècnic del mateix ajuntament, de les entitats col·laboradores de l’Administració externes degudament acreditades o d'altres ens de caràcter supramunicipal ha de fer un informe sobre el pla d'autoprotecció i sobre les condicions d'autoprotecció de l'activitat. Aquest informe s’ha d’elaborar en el termini màxim de quinze dies naturals, a comptar de l’entrada del pla en el registre corresponent, i ha de tenir en compte aspectes propis del contingut del pla d'autoprotecció i aspectes relatius a les condicions d'autoprotecció de l’activitat. La manca d'emissió d'informe en el termini previst s'ha de considerar com un informe favorable.

c) En cas d’informe desfavorable, s’ha de trametre a la persona titular o representant de l’activitat per tal que en el termini màxim de deu dies naturals pugui aportar els documents, al·legacions o proves que consideri oportuns o incorporar les modificacions a la proposta de pla d’autoprotecció derivades de l’informe tècnic esmentat.

d) En el cas que l’interessat formuli al·legacions, aporti documents o proves o incorpori modificacions en la proposta de pla, l’òrgan competent ha d’emetre un nou informe, en el termini màxim de cinc dies naturals a comptar de la recepció de les al·legacions formulades per la persona titular de l’activitat, que tant en el cas que sigui desfavorable com en el cas que sigui favorable té caràcter vinculant. La manca d’emissió de l’informe en el termini previst s’ha de considerar com un informe favorable.

e) L'homologació del pla d'autoprotecció per la comissió de protecció civil municipal o l’òrgan en qui es delegui s’ha de fer sobre la base de l'informe descrit a l'apartat b) d'aquest article, sempre que aquest compleixi els requisits que especifica aquest Decret. En el cas de municipis que no disposin de comissió pròpia de protecció civil, poden optar per delegar la seva funció d'homologació dels plans d'autoprotecció en la comissió comarcal de protecció civil o en l’òrgan de govern del mateix ajuntament que correspongui.

f) La persona titular o representant de l’activitat o centre pot entendre estimada per silenci administratiu la seva sol·licitud d’homologació del pla d’autoprotecció si, transcorregut el termini d’un mes des de la seva presentació en el registre corresponent, no se li ha notificat la resolució expressa.

g) El municipi ha de trametre el pla homologat, a través del registre previst a l’article 4.1.e), a la direcció general competent en matèria de protecció civil, juntament amb les dades sobre l’anàlisi de risc i altres aplicables a la gestió de les emergències, d’acord amb l’apartat 3 de l’annex IV, abans de l’inici de l’activitat.

Article 24

Personal tècnic competent per a l’elaboració de plans d’autoprotecció

24.1 Per poder ser acreditat com a personal tècnic competent per elaborar plans d’autoprotecció de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil local, a més de disposar d’un títol universitari, cal superar un curs de formació bàsica per elaborar plans d’autoprotecció de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil local. En aquest cas, per superar el curs, cal elaborar un projecte final que ha de consistir en un pla d’autoprotecció d’una activitat o centre d’interès per a la protecció civil local, d’acord amb l’epígraf B de l’annex I.

24.2 Per poder ser acreditat com a personal tècnic competent per elaborar plans d’autoprotecció de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya, el personal amb titulació universitària que ha estat acreditat per elaborar plans d’autoprotecció de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil local ha de superar un curs de formació superior per elaborar plans d’autoprotecció de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya. Com a requisit per superar el curs, cal elaborar un projecte final que consisteix a redactar un pla d’autoprotecció d’una activitat o centre d’interès per a la protecció civil de Catalunya, d’acord amb l'epígraf A de l’annex I.

24.3 El personal que hagi prestat serveis com a tècnic a la direcció general competent en matèria de protecció civil amb funcions relacionades amb els plans de protecció civil durant un període mínim de tres anys, i que transcorregut aquest termini deixi de prestar-ne, pot ser acreditat per elaborar plans d’autoprotecció d’activitats incloses dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret.

24.4 Els tècnics de protecció civil amb titulació universitària dels municipis o d’altres ens supramunicipals que acreditin les seves funcions mitjançant un contracte o nomenament de durada total o acumulada no inferior a tres anys poden ser acreditats per elaborar plans d’autoprotecció d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil local si superen un curs reduït de formació d’especialització en matèria de plans d’autoprotecció, específicament dissenyat, impartit per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Per tenir acreditació com a tècnics competents per a l’elaboració de plans d’autoprotecció de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya, d’acord amb l'epígraf A de l’annex I, és aplicable el que estableix l’apartat 2 d’aquest article.

24.5 Tant el curs específic per a l’elaboració de plans d’autoprotecció d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya, d’acord amb l'epígraf A de l’annex I, com el curs específic per a l’elaboració de plans d’autoprotecció d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil local s’organitzen en diferents mòduls o blocs en funció de les matèries. L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya pot establir, si escau, diferents itineraris formatius i per poder convalidar determinats mòduls, en funció de la titulació prèvia i de l’experiència de l’alumnat.

24.6 El departament competent en matèria de protecció civil pot signar convenis de col·laboració per a l’acreditació de tècnics d’altres territoris.

24.7 La resta d’aspectes relatius al procediment administratiu i als efectes de l’acreditació del personal tècnic competent es despleguen mitjançant una ordre de la persona titular del departament competent en matèria de protecció civil.

Article 25

Suspensió temporal de la condició de tècnic acreditat o revocació

25.1 El departament competent en matèria de protecció civil pot suspendre temporalment, per un termini màxim de sis mesos, la condició de personal tècnic acreditat per a l’elaboració dels plans d’autoprotecció en els casos en què s’acrediti que el tècnic acreditat elabora plans d’autoprotecció que no s’ajusten als requisits exigits per la normativa vigent o que s’han dut a terme actuacions irregulars, mancades de rigor o de professionalitat.

Així mateix, es pot procedir a la revocació quan es constati la pèrdua d’alguns dels requisits necessaris per a l’habilitació.

25.2 La suspensió temporal o revocació requereix, prèvia audiència de quinze dies de la persona interessada, la tramitació per la direcció general competent en matèria de protecció civil de l’expedient administratiu corresponent, d’acord amb la normativa de procediment administratiu aplicable a l’Administració de la Generalitat, que no té caràcter sancionador.

Article 26

Òrgans competents per a l’elaboració d’informes

26.1 Els informes previs a l’homologació, els informes d’avaluació periòdica de la implantació i els informes previs a les actualitzacions i revisions dels plans d’autoprotecció de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya, d’acord amb l'epígraf A de l’annex I, poden ser elaborats directament pels òrgans competents en matèria de protecció civil de la Generalitat o per mitjà d’entitats col·laboradores de l’Administració i de control acreditades, d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament.

A aquests efectes, els tècnics de protecció civil de la Generalitat es consideren personal tècnic acreditat per emetre informe dels plans d’autoprotecció de les activitats objecte d’aquest Decret. També es considera personal tècnic acreditat el que compleixi els requisits que estableix aquest Decret per elaborar plans d’autoprotecció d’aquesta tipologia i que compleixi els requisits establerts reglamentàriament quan pertanyi a entitats col·laboradores de l’Administració i de control degudament acreditades.

26.2 Els informes previs a l’homologació, els informes d’avaluació periòdica de la implantació i els informes previs a les actualitzacions i revisions dels plans d’autoprotecció de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil local, d’acord amb l’epígraf B de l’annex I, poden ser elaborats directament pels òrgans competents en matèria de protecció civil dels ajuntaments, d’altres ens de caràcter supramunicipal o per mitjà d’entitats col·laboradores de l’Administració i de control acreditades, d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament.

A aquests efectes, el personal tècnic competent dels municipis, dels consells comarcals o d’altres ens supramunicipals es considera personal tècnic amb acreditació per emetre informe dels plans d’autoprotecció de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil local. També es considera personal tècnic amb acreditació per emetre informe dels plans d’autoprotecció d’aquest tipus d’activitats el personal que compleixi els requisits establerts reglamentàriament quan pertanyi a entitats col·laboradores de l’Administració i de control degudament acreditades.

Article 27

Entitats col·laboradores de l’Administració i de control acreditades

El departament competent en matèria de protecció civil, els municipis i ens supramunicipals que prestin assistència al municipi poden encomanar a entitats col·laboradores de l’Administració degudament acreditades l’exercici de funcions d’inspecció i control, com també l’elaboració d’informes sobre els plans d’autoprotecció de centres i d’activitats inclosos dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret.

Les entitats col·laboradores de l’Administració esmentades han d’estar degudament habilitades pel departament competent en matèria de protecció civil, segons la normativa de procediment i règim jurídic de les administracions públiques de Catalunya i el que s’estableixi reglamentàriament. Així mateix, el personal tècnic de les entitats esmentades ha de tenir la condició de tècnic per a l’elaboració de plans d’autoprotecció i complir els altres requisits que s’estableixin.

Article 28

Informe tècnic previ a l’homologaci

L’informe tècnic s’ha de pronunciar sobre si el pla d’autoprotecció s’ajusta al compliment d’aquest Decret.

A l’efecte de l’emissió de l’informe tècnic, s’ha de tenir en compte que el pla d’autoprotecció no és un document per a l’avaluació d’altres normatives diferents i, per tant, únicament s’ha de circumscriure al compliment de les especificacions del present Decret.

Article 29

Suport a la qualitat de l’activitat d’autoprotecció

Amb l’objectiu de garantir i controlar la qualitat de l’activitat d’autoprotecció de les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret, la direcció general competent en matèria de protecció civil, en col·laboració, si escau, amb els ajuntaments i amb altres organismes implicats en el procés, elabora:

a) Guies explicatives, que es posen a disposició del públic, sobre el contingut dels plans d’autoprotecció, sobre la base dels índexs inclosos a l’annex II.

b) Models normalitzats sobre els requisits que han de complir les actuacions de control a fer per les administracions competents.

c) Recomanacions en relació amb l’aplicació de l’annex III, relatiu als mitjans d’autoprotecció mínims.

Article 30

Règim d’inspeccions i accés de les autoritats competents a les activitats i centres objecte d’aquest Decret

30.1 Tal com estableixen els articles 16 i 17 del present Decret, la direcció general competent en matèria de protecció civil i els ajuntaments poden executar un sistema de control i avaluació de la implantació dels plans d’autoprotecció i del compliment de les obligacions imposades en matèria d’autoprotecció objecte d’aquest Decret que hagin estat homologats per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya o local.

30.2 La tasca inspectora, de control i d’avaluació esmentada la poden dur a terme el departament competent en matèria de protecció civil i l’ajuntament a través de personal tècnic competent, d’acord amb el que estableix l’article 26 o, si s’escau, les entitats col·laboradores de l’Administració i de control degudament acreditades.

30.3 En tots els casos, les persones responsables dels establiments, instal·lacions i activitats objecte d’aquest Decret han de prestar la màxima col·laboració per a l’acompliment de les tasques d’inspecció. A aquest efecte, han de facilitar l’accés del personal inspector a l’establiment i han de posar a la seva disposició la informació o documentació que els sigui requerida.

30.4 En cas d’emergència, s’ha de facilitar l’accés del personal tècnic i de l’operatiu de la Generalitat i del municipi relacionats amb l’emergència, i les persones responsables dels establiments han de prestar la màxima col·laboració.

Article 31

Règim sancionador

L’incompliment de les obligacions d’autoprotecció faculta les administracions públiques competents per sancionar, d’acord amb el que estableixen la Llei de protecció civil de Catalunya i la normativa sobre el procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de la Generalitat.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Disposició Addicional Primera

Actualització del catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció

El catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció, establert a l’annex I, pot ser actualitzat sobre la base de l’experiència adquirida com a conseqüència de la seva aplicació, si escau, mitjançant una ordre de la persona titular del departament competent en matèria de protecció civil, amb l’informe previ de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Disposició Addicional Segona

Tramitació dels procediments relatius als plans d’autoprotecció

Els procediments administratius regulats en aquest Decret s’han de tramitar pels mitjans i de la forma que estableixi per ordre la persona titular del departament competent en matèria de protecció civil.

Disposició Addicional Tercera

Tercera Aprovació de plans específics municipals per donar cobertura a diverses activitats

En el supòsit que una entitat local desenvolupi en el seu territori diverses activitats obligades a redactar i aprovar un pla d’autoprotecció, pot elaborar un pla específic municipal que faci la funció d’integració, coordinació i relació de les diferents figures d’autoprotecció.

Disposició Addicional Quarta

Protocol d’actuació d’emergències

De conformitat amb l’article 3.3 del present Decret, els centres o activitats que no estiguin dintre de l’àmbit d’actuació d’aquest Decret poden elaborar un protocol d’actuació d’emergències on s’especifiquin aquelles mesures per gestionar qualsevol incidència que els afecti. A aquest efecte, la direcció general competent en matèria de protecció civil elaborarà i publicarà unes guies orientatives per a la seva elaboració. Aquests documents no tenen cap mena de caràcter normatiu ni són sotmesos a la intervenció administrativa prèvia o posterior.

Disposició Addicional Cinquena

Formació dels equips humans que formen els mitjans mínims d’autoprotecció

Els equips humans que formen els mitjans mínims d’autoprotecció establerts per l’annex III d’aquest Decret han de disposar de la formació corresponent d’acord amb el que estableixi la normativa sectorial i el departament competent en matèria de seguretat pública, a proposta de la Direcció General de Protecció Civil, de conformitat amb les funcions que aquest Decret determina en el seu annex III en relació amb aquests equips humans.

Disposició Addicional Sisena

Règim especial de l’Ajuntament de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona disposa de les competències en matèria de protecció civil que li reconeix la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona. En virtut d’aquestes competències, corresponen a aquell Ajuntament, entre altres, la regulació del catàleg i la tramitació dels plans d’autoprotecció de les instal·lacions, establiments o activitats d’interès per a la protecció civil local, d’acord amb la normativa municipal que s’estableixi.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Disposició Transitòria Primera

Expedients en tramitació

Els expedients en tramitació i presentats abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret es regeixen pel Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures, llevat dels casos en què les previsions d’aquest Decret siguin més favorables.

Disposició Transitòria Segona

Presentació de documentació

Mentre no entri en funcionament el registre o plataforma electrònica a què fa referència l’article 4.1.e), es podrà presentar la documentació corresponent d’acord amb el que estableix la normativa general sobre procediment administratiu.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queden derogats el Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures, i el Decret 127/2013, de 5 de març, de fixació d’un nou termini per presentar determinats plans d’autoprotecció d’àmbit local i d’adequació dels plans d’autoprotecció dels espectacles públics, de les activitats recreatives i dels establiments i espais oberts al públic al Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.

DISPOSICIONS FINALS

Disposició Final Primera

Facultats d’aplicació i desplegament

La persona titular del departament competent en matèria de protecció civil, amb l’informe previ de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, ha de dictar les disposicions que siguin necessàries per a l’aplicació i el desplegament d’aquest Decret.

Disposició Final Segona

Salvaguarda del compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals

El que disposa aquest Decret s’entén sense perjudici del que estableixen la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, i la normativa que la desplega

Disposició Final Tercera

El que disposa aquest Decret s’entén sense perjudici del que estableixen la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, i la normativa que la desplega

Les persones titulars d’activitats afectades per aquest Decret que tinguin més de deu centres, instal·lacions o establiments ubicats a Catalunya poden adreçar a la direcció general competent en matèria de protecció civil una sol·licitud motivada de modificació dels terminis del compliment de les obligacions que es deriven d’aquest Decret. La direcció general competent en matèria de protecció civil ha de resoldre de forma motivada sobre el calendari alternatiu de compliment de les obligacions esmentades en el termini de dos mesos. La manca de notificació de la resolució en el termini esmentat determina l’acceptació i, per tant, la persona interessada ha d’entendre estimada per silenci positiu la sol·licitud efectuada.

Disposició Final Quarta

Entrada en vigor

Aquesta norma entra en vigor al cap d’un mes de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

No obstant això, les persones titulars dels centres i activitats afectats per l’annex III, relatiu a mitjans d’autoprotecció mínims, disposen del termini màxim d’un any des de la publicació del present Decret per donar compliment a les previsions que s’estableixen a l’annex esmentat.

ANNEXOS

Annex I

Catàleg d’activitats i centres amb obligació d’autoprotecció en protecció civil

A. Catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya

 

a) Activitats industrials i d’emmagatzematge:

1. Les activitats d’emmagatzematge de productes químics acollides a les instruccions tècniques complementàries (Reial decret 379/2001, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament d'emmagatzematge de productes químics i les seves instruccions tècniques complementàries, i Reial decret 2016/2004, d'11 d'octubre, pel qual s'aprova la Instrucció tècnica complementària MIE-APQ-8 «Emmagatzematge de fertilitzants a base de nitrat amònic amb alt contingut en nitrogen»), en les quantitats següents:

ITC EPQ-1 (emmagatzematge de líquids inflamables i combustibles), de capacitat superior a 200 m3.

ITC EPQ-2 (emmagatzematge d’òxid d’etilè), de capacitat superior a 1 tona.

ITC EPQ-3 (emmagatzematge de clor), de capacitat superior a 4 tones.

ITC EPQ-4 (emmagatzematge d’amoníac anhidre), de capacitat superior a 3 tones.

ITC EPQ-5 (emmagatzematge de botelles i bombones de gasos comprimits liquats i dissolts a pressió), de categoria 4 o 5.

ITC EPQ-6 (emmagatzematge de líquids corrosius), de capacitat superior a 500 m3.

ITC EPQ-7 (emmagatzematge de líquids tòxics), de capacitat superior a 200 m3.

ITC EPQ-8 (emmagatzematge de fertilitzants a base de nitrat amònic, amb alt contingut en nitrogen), de capacitat superior a 200 tones.

2. Establiments afectats per la normativa per la qual s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervenen substàncies perilloses.

3. Les instal·lacions industrials o d’emmagatzematge en les quals intervenen substàncies perilloses no tòxiques: aquelles en què estan presents altres substàncies perilloses diferents de les esmentades en els apartats anteriors, en quantitats iguals o superiors al 60% de les que figuren a la columna 2 de les parts 1 i 2 de l’annex I del Reial decret 1254/1999, de 16 de juliol, pel qual s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervenen substàncies perilloses.

Les quantitats que s’han de tenir en compte per als apartats anteriors són les màximes que estiguin presents, o puguin estar-ho, en un moment donat, tal com estableix el Reial decret 1254/1999. Per a aquestes instal·lacions, s'ha de considerar el pla d'emergència interior com a pla d'autoprotecció, tal com estableix l'article 3 del Reial decret 1196/2003, de 19 de setembre, pel qual s'aprova la Directriu bàsica de protecció civil per al control i la planificació davant el risc d'accidents greus en què intervenen substàncies perilloses.

4. Establiments en què intervenen explosius: els regulats a la ITC 10 del Reial decret 230/1998, de 16 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament d’explosius (modificat per l’Ordre PRE/252/2006).

5. Establiments amb instal·lacions acollides a les ITC IP02, IP03 i IP04 amb més de 500 m3.

6. Les instal·lacions industrials o d’emmagatzematge amb una càrrega de foc ponderada i corregida igual o superior a 3.200 Mcal/m2 o 13.600 MJ/m2 (risc intrínsec alt 8, segons la taula 1.3 de l’annex I del Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials).

7. Instal·lacions frigorífiques amb líquids refrigerants del segon i tercer grup segons el Reial decret 138/2011, de 4 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de seguretat per a instal·lacions frigorífiques i les seves instruccions tècniques complementàries, quan superin les quantitats totals emprades en 6 tones.

8. Activitats de gestió de residus perillosos: les activitats de recollida, emmagatzemament, valorització o eliminació de residus perillosos, d’acord amb el que estableix la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats. En queden excloses les activitats de gestió de vehicles fora d'ús i les activitats amb una capacitat de tractament de residus perillosos inferior a les quantitats establertes en aquest Decret per a les activitats d’emmagatzematge de productes químics i per a les instal·lacions industrials en què intervenen substàncies perilloses.

9. Explotacions i indústries relacionades amb la mineria, sempre que s’hi desenvolupi una activitat subterrània o bé que disposin de més de vint treballadors: les regulades pel Reial decret 863/1985, de 2 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament general de normes bàsiques de seguretat minera, i per les seves instruccions tècniques complementàries, modificat pel Reial decret 150/1996, de 2 de febrer, pel qual es modifica l’article 109 del Reglament general de normes bàsiques de seguretat minera.

 

b) Activitats de recerca:

1. Instal·lacions d’utilització confinada d’organismes modificats genèticament: les classificades com a activitats de risc alt (tipus 4) en el Reial decret 178/2004, de 30 de gener, pel qual s’aprova el Reglament general per al desplegament i l’execució de la Llei 9/2003, de 25 d’abril, per la qual s’estableix el règim jurídic de la utilització confinada, alliberament voluntari i comercialització d’organismes modificats genèticament.

2. Instal·lacions per a l’obtenció, transformació, tractament, emmagatzemament i distribució de substàncies o matèries biològiques perilloses: les instal·lacions que continguin agents biològics del grup 4, determinats en el Reial decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant la feina.

 

c) Activitats d’infraestructures de transport:

1. Túnels de carretera amb més de 1.000 m de longitud o entre 500 i 1.000 m de longitud amb una intensitat mitjana diària (IMD) superior a 5.000 vehicles/dia, incloent-hi els que formin part de la mateixa via i que estiguin separats entre si per una distància inferior a 500 m.

2. Túnels ferroviaris de longitud igual o superior a 1.000 m, incloent-hi els que formen part de la mateixa via i que estan separats entre si per una distància inferior a 500 m.

3. Línies ferroviàries de transport metropolitanes.

4. Estacions i intercanviadors de transport: aquells amb una ocupació igual o superior a 2.000 persones.

5. Autopistes de peatge.

6. Àrees d’estacionament per al transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril.

7. Els ports d’interès general, i els ports comercials, industrials, pesquers i esportius que no siguin d’interès general.

8. Els aeroports.

9. Els conductes que transporten substàncies perilloses: etilenoductes, gasoductes i oleoductes, o conductes similars. En el cas dels gasoductes, s’inclouen les conduccions que transporten gas natural per sobre de 16 bar (pressió de transport secundari).

10. Trens cremallera amb un volum de viatgers superior a 400.000 viatgers/any.

 

d) Activitats i infraestructures energètiques i determinats serveis:

1. Instal·lacions nuclears i radioactives: les que continguin fonts de categoria 1, 2 o 3, definides a la guia de seguretat RS-G-1.9 dels estàndards de seguretat de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica.

2. Infraestructures hidràuliques (preses i embassaments, basses i dipòsits): les classificades com a categories A i B a l’Ordre de 12 de març de 1996, per la qual s’aprova el Reglament tècnic sobre seguretat de preses i embassaments, així com a la Resolució de 31 de gener de 1995, per la qual es disposa la publicació de l’Acord del Consell de Ministres pel qual s’aprova la Directriu bàsica de planificació de protecció civil davant del risc d’inundacions.

3. Centres o instal·lacions destinats a la producció d’energia elèctrica: els de potència nominal igual o superior a 300 MW. En queden exempts els d'energia solar i eòlica.

4. Subestacions de distribució d’energia elèctrica en alta tensió de la xarxa de transport a la de distribució.

 

e) Edificis d’importància estratègica per a la gestió d’emergències que afectin un gran volum de població, com ara el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) i el Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya.

 

f) Activitats sanitàries:

1. Establiments d’ús sanitari en els quals es presten cures mèdiques en règim d’hospitalització o tractament intensiu o quirúrgic, amb una disponibilitat igual o superior a 200 llits en conjunt.

2. Qualsevol altre establiment d’ús sanitari que disposi d’una altura d’evacuació igual o superior a 28 m, o d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones.

 

g) Activitats docents:

1. Establiments d'ús docent especialment destinats a persones amb discapacitats físiques, sensorials, intel·lectuals o amb malalties mentals que disposin de més de 200 places.

2. Qualsevol altre establiment d'ús docent sempre que disposi d'una altura d’evacuació igual o superior a 28 m, o d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones.

 

h) Activitats residencials públiques:

1. Establiments d’ús residencial públic: aquells en els quals es desenvolupen activitats de residència o centres de dia destinats a persones ancianes, amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o amb malaltia mental, o aquells en els quals habitualment hi hagi usuaris que no puguin realitzar una evacuació pels seus propis mitjans i que disposin de 200 o més places en conjunt.

2. Qualsevol altre establiment d’ús residencial públic sempre que disposi d'una altura d’evacuació igual o superior a 28 m, o d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones.

 

i) Urbanitzacions i nuclis de població situats en terrenys forestals o en la franja de 500 m que els envolta, que no hagin estat objecte de recepció per l'ajuntament, o que no estiguin inclosos en un pla de protecció civil municipal. Es pot admetre un pla únic per a diferents urbanitzacions i nuclis de població, sempre que es prevegin els riscos particulars de cada un i sempre que es consideri l’efecte dòmino entre ells.

 

j) Qualsevol altra activitat especificada o no en un altre epígraf del Decret (si l’activitat està especificada en un altre epígraf de l’apartat A, es classificarà per aquest altre epígraf; si està especificada en un epígraf de l’apartat B, es classificarà per aquest epígraf) que compleixi els requisits següents:

1. En espais delimitats o recintes:

Edificis amb capacitat o aforament igual o superior a 2.000 persones o amb una altura d’evacuació igual o superior a 28 m.

Instal·lacions tancades desmuntables o de temporada amb capacitat o aforament igual o superior a 2.000 persones.

Altres activitats en espais delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 5.000 persones.

2. En espais no delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 20.000 persones.

Els espais no delimitats que siguin considerats d’especial risc es regeixen pel primer punt del present apartat.

 

k) Actes de foc, inclosos a la normativa sectorial competent, amb més de 200 kg de matèria reglamentada dels artificis de pirotècnia, d’acord amb el Reial decret 563/2010, de 7 de maig, pel qual s'aprova el Reglament d'articles pirotècnics i de cartutxeria.

 

 

B. Catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil local

 

Dins dels límits establerts en les determinacions de l’annex I.B, que tenen el caràcter de mínims, l’òrgan competent municipal, d’ofici o a petició d’una persona interessada, en aplicació de les competències municipals en protecció civil establertes per la legislació de règim local pot, mitjançant una ordenança, ampliar l’afectació dels centres i activitats que, sense estar inclosos a l’epígraf B de l’annex I i que no siguin d'interès per a la protecció civil de Catalunya, presentin un risc significatiu.

 

a) Activitats industrials i d'emmagatzematge:

Establiments no afectats per la ITC 10 del Reial decret 230/1998, de 16 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament d’explosius (modificada per l’Ordre PRE/252/2006), però on hi ha productes inclosos a la normativa esmentada, en una quantitat equivalent al 50% de les quantitats establertes a la ITC 10 o més, i no inclosos a l’apartat A.

 

b) Els aeròdroms públics i comercials.

 

c) Activitats sanitàries:

1. Establiments d’ús sanitari en els quals es presten cures mèdiques en règim d’hospitalització o tractament intensiu o quirúrgic, amb una disponibilitat inferior a 200 llits en conjunt. Centres de diàlisi amb més de 30 places.

2. Qualsevol altre establiment d’ús sanitari amb una ocupació inferior a 2.000 persones i superior a 200 persones.

 

d) Activitats docents:

1. Establiments d'ús docent especialment destinats a persones amb discapacitats físiques, sensorials, intel·lectuals o amb malalties mentals que disposin d’entre 100 i 200 places.

2. Establiments d’ús docent amb una ocupació inferior a 2.000 persones i superior a 1.000 persones, i les llars d’infants, ludoteques i similars amb més de 100 alumnes.

 

e) Activitats residencials públiques: aquells en els quals es desenvolupen activitats de residència o centres de dia destinats a persones ancianes, amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o amb malaltia mental, o aquells en els quals habitualment hi hagi usuaris que no puguin realitzar una evacuació pels seus propis mitjans i que disposin de 100 o més places en conjunt, no inclosos a l’apartat A.

 

f) Qualsevol altra activitat especificada o no en un altre epígraf del catàleg (si l’activitat està especificada en un altre epígraf de l’apartat B, es classificarà per aquest altre epígraf; si està especificada en un epígraf de l’apartat A, es classificarà per l’epígraf de l’apartat A corresponent) que compleixi els requisits següents:

1. En espais delimitats o recintes:

Edificis amb capacitat o aforament superior a 1.000 persones i inferior a 2.000 persones.

Instal·lacions tancades desmuntables o de temporada amb una capacitat o aforament superior a 1.000 persones i inferior a 2.000 persones.

Altres activitats en espais delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 2.000 persones i inferior a 5.000 persones.

2. En espais no delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 10.000 persones i inferior a 20.000 persones.

Els espais no delimitats que siguin considerats d’especial risc es regeixen pel primer punt del present apartat.

 

g) Actes de foc amb més de 100 kg i menys de 200 kg de matèria reglamentada dels artificis de pirotècnia, d’acord amb el Reial decret 563/2010, de 7 de maig, pel qual s’aprova el Reglament d’articles pirotècnics i de cartutxeria.

Annex II

Contingut mínim dels plans d’autoprotecció

El pla d’autoprotecció de les instal·lacions objecte d’aquest Decret s’estructura en els documents següents:

Document 1: Identificació de la instal·lació. Inventari, anàlisi i avaluació del risc.

Document 2: Inventari i descripció dels mitjans i mesures d’autoprotecció.

Document 3: Manual d’actuació.

Document 4: Implantació, manteniment i actualització.

 

El contingut de cadascun d’aquests documents s’ha d’adaptar a les particularitats de l’activitat, centre, instal·lació o establiment que correspongui, i s’han de fixar amb caràcter general els índexs que s’exposen a continuació.

 

Les activitats incloses a l’annex I, epígraf A, així com les que siguin declarades per resolució del director general competent en matèria de protecció civil activitats d’especial risc, han de disposar d’un pla d’autoprotecció que ha de tenir l’estructura i el contingut mínim que es recullen a la part 1 d’aquest annex.

 

Les activitats incloses a l’annex I, epígraf B, han de disposar d’un pla d’autoprotecció que tindrà l’estructura i el contingut mínim que es recullen a la part 2 d’aquest annex.

 

Complementàriament a aquests índexs, la Comissió de Protecció Civil de Catalunya valora la necessitat d’elaborar guies explicatives que despleguen el contingut de l’índex i que s’adapten a les particularitats de determinades tipologies d’activitats i a la realitat de diferents tipologies d’activitats o centres, incloent-hi la possibilitat de disminuir o simplificar els seus continguts a l’efecte de beneficiar el pla en termes d’eficàcia.

 

Part 1: índex del PAU de les activitats que es consideren d’interès per a la protecció civil de Catalunya.

 

Document 1: Identificació de la instal·lació. Inventari, anàlisi i avaluació del risc.

 

1.1 Identificació de la instal·lació.

1.1.1 Nom.

1.1.2 Raó social.

1.1.3 Número d’identificació fiscal (NIF).

1.1.4 Adreça postal.

1.1.5 Dades de contacte en cas d’emergència: telèfons, faxos, correu electrònic, persona interlocutora de contacte en cas d’emergència.

1.1.6 Identificació de les persones titulars de l’activitat (nom, raó social, adreça, telèfon, fax, correu electrònic).

1.1.7 Nom de la persona titular de la direcció del pla d’autoprotecció i responsables (adreça postal, telèfon, fax i correu electrònic).

 

1.2 Emplaçament: descripció i plànols, coordenades UTM de l’establiment.

 

1.3 Accessibilitat per a ajuda externa: descripció i plànols.

 

1.4 Descripció de la instal·lació.

1.4.1 Característiques constructives de l’edifici.

1.4.2 Àrees de la instal·lació.

1.4.3 Activitats a la instal·lació.

 

1.5 Ocupació.

1.5.1 Plantilla.

1.5.2 Quadres de presència en les diferents hores del dia de personal i ocupants.

1.5.3 Organigrama.

 

1.6 Anàlisi de risc.

1.6.1 Anàlisi històrica.

1.6.2 Inventari i avaluació de riscos interns.

1.6.2.1 Substàncies perilloses segons normativa de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervenen substàncies perilloses.

1.6.2.2 Incendi.

1.6.2.3 Explosió.

1.6.2.4 Fuita.

1.6.2.5 Altres.

1.6.3 Inventari i avaluació del risc laboral (referència limitada als riscos que poden originar emergències).

1.6.4 Inventari i avaluació de riscos externs.

1.6.5 Descripció o identificació de les condicions d’evacuació.

1.6.6 Avaluació de les condicions de confinament.

1.6.7 Diagrama de persones per zones.

1.6.8 Elements vulnerables.

 

1.7 Plànols.

1.7.1 Zones de risc.

1.7.2 Zones vulnerables.

1.7.3 Plànols de les instal·lacions i àrees on es realitza l’activitat.

1.7.4 Identificació del control (clau de pas) dels subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat).

 

Document 2: Inventari i descripció dels mitjans i mesures d’autoprotecció.

 

2.1 Mitjans materials disponibles.

2.1.1 Sectorització.

2.1.2 Instal·lacions de detecció.

2.1.2.1 D’incendis.

2.1.2.2 De monòxid de carboni.

2.1.2.3 Altres.

2.1.3 Instal·lacions d’extinció d’incendis.

2.1.4 Instal·lacions d’evacuació/extracció i depuració de fums.

2.1.5 Equipaments per a la lluita contra sinistres.

2.1.6 Senyalització d’emergències.

2.1.7 Sistemes interns d’avís.

 

2.2 Mitjans humans disponibles.

 

2.3 Mesures correctores de risc i d’autoprotecció.

 

2.4 Plànols.

2.4.1 Sectorització.

2.4.2 Instal·lacions de detecció, d’extinció d’incendis i d’extracció de fums.

2.4.3 Senyalització d’emergències i sistemes interns d’avís.

2.4.4 Vies d’evacuació.

2.4.5 Àrees de confinament.

 

Document 3: Manual d’actuació.

 

3.1 Objecte.

 

3.2 Identificació i classificació de les emergències.

3.2.1 En funció de la gravetat o nivell de l’emergència.

3.2.2 En funció del tipus de risc.

3.2.3 En funció de l’ocupació i els mitjans humans.

 

3.3 Equips d’emergència.

3.3.1 Responsable del centre de control, alarma i comunicacions.

3.3.2 Cap d’emergència.

3.3.3 Equip d’intervenció.

3.3.3.1 Cap d’intervenció.

3.3.3.2 Actuants/membres de l’equip.

3.3.3.3 Funcions.

3.3.4 Equip/s d’evacuació i confinament.

3.3.4.1 Cap d’evacuació i confinament.

3.3.4.2 Actuants/membres de l’equip.

3.3.4.3 Funcions.

3.3.5 Equip de primers auxilis.

3.3.5.1 Cap de primers auxilis.

3.3.5.2 Actuants/membres de l’equip.

3.3.5.3 Funcions.

 

3.4 Accions a realitzar (per a cada risc).

3.4.1 Detecció i alerta.

3.4.2 Comunicacions i alarma.

3.4.1.1 Identificació de la persona que fa els avisos.

3.4.1.2 Avisos a fer.

3.4.3 Intervenció.

3.4.4 Evacuació.

3.4.5 Confinament.

3.4.6 Prestació de les primeres ajudes.

3.4.7 Recepció de les primeres ajudes externes.

 

3.5 Llista de fitxes d’actuació (desenvolupades a l’annex IV).

 

3.6 Integració en plans d’àmbit superior.

3.6.1 Coordinació a nivell directiu.

3.6.2 Coordinació a nivell operatiu.

 

Document 4: Implantació, manteniment i actualització.

 

4.1 Responsabilitat i organització.

4.1.1 Responsables de la implantació.

4.1.2 Planificació, coordinació i seguiment de les accions d’implantació.

4.1.2.1 Planificació, programa i terminis d'accions de formació i divulgació.

4.1.2.2. Planificació, programa i terminis de simulacres.

4.1.3 Planificació, programa i terminis de manteniment.

4.1.3.1 Manteniment, instal·lacions i equipaments.

4.1.3.2 Estudi i avaluació dels incidents i accidents.

 

4.2 Actualització i revisió del pla.

 

Annexos

 

Annex 1. Directori de comunicacions.

Telèfons d’emergències d’ajuda externa.

Telèfons del personal d’emergències de l’activitat.

Telèfons de les empreses de serveis i manteniment.

 

Annex 2. Formularis per a la gestió de les emergències.

S’han d’incloure en aquest annex els models de comunicats establerts per a l’avís extern en cas d’emergència, així com altres dels quals disposi l’activitat.

 

Annex 3. Plànols.

Recull dels plànols esmentats en els diferents documents del pla.

 

Annex 4. Fitxes d’actuació.

Recull de les fitxes d’actuació indicades al punt 3.5 del document 3, per als diferents equips i persones implicades en el pla d’emergència. Les fitxes han de ser elaborades per a cada persona i risc o bé per a cada persona i nivell d’activació del pla, sempre que quedi clarament identificat en el nivell d’activació corresponent a cadascun dels riscos que es poden donar en l’activitat.

 

Nota: per evitar duplicitats, es recomana agrupar tots els plànols a l’annex 3, degudament referenciats en els apartats corresponents. Així mateix, es recomana agrupar totes les fitxes d’actuació a l’annex 4 i el directori telefònic a l’annex 1, sempre degudament referenciats en els apartats corresponents.

 

 

Part 2: índex del PAU de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil local.

 

Document 1: Identificació de la instal·lació. Inventari, anàlisi i avaluació del risc.

 

1.1 Dades bàsiques de la instal·lació.

1.1.1 Identificació de la instal·lació i de la raó social.

1.1.2 Identificació de la persona titular, dels responsables i dades en cas d'emergència.

 

1.2 Emplaçament: descripció i plànols, coordenades UTM de l’establiment.

 

1.3 Accessibilitat per a ajuda externa: descripció i plànols.

 

1.4 Descripció de la instal·lació.

 

1.5 Ocupació.

1.5.1 Plantilla.

1.5.2 Quadres de presència en les diferents hores del dia de personal i ocupants.

1.5.3 Organigrama.

 

1.6 Anàlisi del risc.

1.6.1 Risc intern.

1.6.2 Risc laboral (referència limitada als riscos que poden originar emergències).

1.6.3 Risc extern.

1.6.4 Descripció o identificació de les condicions d’evacuació.

1.6.5 Avaluació de les condicions de confinament.

1.6.6 Diagrama de persones per zones.

1.6.7 Elements vulnerables.

 

1.7 Plànols.

1.7.1 Zones de risc.

1.7.2 Zones vulnerables.

1.7.3 Plànols de les instal·lacions i àrees on es realitza l’activitat.

1.7.4 Identificació del control (clau de pas) dels subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat).

 

Document 2: Inventari i descripció dels mitjans i mesures d’autoprotecció.

 

2.1 Mitjans materials disponibles.

 

2.2 Mitjans humans disponibles.

 

2.3 Mesures correctores de risc i d’autoprotecció.

 

2.4 Plànols.

2.4.1 Sectorització.

2.4.2 Instal·lacions de detecció, d’extinció d’incendis i d’extracció de fums.

2.4.3 Senyalització d’emergències i sistemes interns d’avís.

2.4.4 Vies d’evacuació.

2.4.5 Àrees de confinament.

 

Document 3: Manual d’actuació.

 

3.1 Objecte.

 

3.2 Identificació i classificació de les emergències.

 

3.3 Equips d’emergència.

 

3.4 Accions a realitzar (per a cada risc).

 

3.5 Llista de fitxes d’actuació (desenvolupades a l’annex 4).

 

3.6 Integració en plans d’àmbit superior.

 

Document 4: Implantació, manteniment i actualització.

 

4.1 Responsabilitat, organització i planificació de les accions d'implantació.

4.1.1 Planificació, programa i terminis d'accions de formació i divulgació.

4.1.2 Planificació, programa i terminis de simulacres.

4.1.3 Planificació, programa i terminis de manteniment.

 

4.2 Actualització i revisió del pla.

 

Annexos

 

Annex 1. Directori de comunicacions.

 

Annex 2. Formularis per a la gestió de les emergències.

 

Annex 3. Plànols (recull dels plànols esmentats en els diferents documents del pla).

 

Annex 4. Fitxes d’actuació.

Recull de les fitxes d’actuació indicades al punt 3.5 del document 3, per als diferents equips i persones implicades en el pla d’emergència. Les fitxes han de ser elaborades per a cada persona i risc o bé per a cada persona i nivell d’activació del pla, sempre que quedi clarament identificat en el nivell d’activació corresponent a cadascun dels riscos que es poden donar en l’activitat.

 

En els supòsits recollits a l'annex VII, s'ha de tenir en compte la normativa sectorial pròpia.

 

Nota: per evitar duplicitats, es recomana agrupar tots els plànols a l’annex 3, degudament referenciats en els apartats corresponents. Anàlogament, es recomana agrupar totes les fitxes d’actuació a l’annex 4 i el directori telefònic a l’annex 1, sempre degudament referenciats en els apartats corresponents.

Annex III

Mitjans d’autoprotecció mínims

1. Dispositius per a la vigilància, la identificació de l'emergència i l'ordenació de l'autoprotecció.

Les activitats incloses a l’annex I, mentre estiguin en funcionament, s’han de dotar de personal suficient o sistemes tecnològics adequats i suficients per a la identificació de les emergències i garantir l'avís als serveis públics per a la seva gestió.

Les activitats de l’epígraf A de l'annex I amb elevada afluència de públic (superior a 2.000 persones) han de disposar del personal escaient als efectes de la prevenció i identificació d’emergències per aglomeracions i a l’efecte de tenir la garantia d’una evacuació ordenada o d’un confinament si fos necessari. En aquest sentit, cal que s’assegurin els efectius –si s’escau vigilants de seguretat– que siguin obligats per la normativa sectorial; en cas que no s’estableixi res en aquest sentit, seran els necessaris per a l’acompliment d’aquests objectius.

En qualsevol cas, la direcció general competent en matèria de protecció civil pot plantejar criteris i recomanacions, d’acord amb les administracions competents i amb l’informe favorable de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

En les activitats afectades per l’epígraf A de l'annex I, apartat a).2, l’àrea d’intervenció de les quals sigui igual o superior a 500 m, i les centrals nuclears, atesa la potencialitat de risc exterior, el risc potencial de l’activitat de patir un atac intencionat, les matèries associades a l’activitat i la seva vulnerabilitat, la identificació de les emergències s’ha d’assegurar de manera presencial de forma continuada i han de disposar del personal degudament format en els plans de protecció i seguretat del centre o activitat per tal d’iniciar el protocol de trucades d’emergència establertes en el pla d’autoprotecció; també han de disposar dels sistemes automàtics de videovigilància o altres sistemes tecnològics que escaiguin. Entre les afectades per l’epígraf A de l'annex, apartat a).2, que puguin originar núvols tòxics de gran abast amb zones d’intervenció superior a 500 m o amb afectació a zones densament poblades s’han d’establir convenis amb el departament competent en matèria de protecció civil per valorar la viabilitat de connectar les xarxes de sensors de detecció automàtica al CECAT.

La resta d’activitats de l’apartat I.A.a)2 i I.A.a)3 i les infraestructures hidràuliques de l’apartat I.A.d)2 i les instal·lacions incloses als apartats I.A.d)3 i I.A.d)4 han d’assegurar aquesta identificació de manera permanent, com a mínim a través de sistemes tecnològics.

Les activitats afectades pels apartats I.A.c)3, I.A.c)4, I.A.c)7, I.A.c)8, I.A.e) i I.A.g)1 han de disposar de vigilants de seguretat o de sistemes automàtics de videovigilància que assegurin els objectius d’identificació de les emergències i l’avís als serveis públics durant els períodes de funcionament, com a mínim.

 

2. Mitjans sanitaris.

Les activitats o centres inclosos dins l’àmbit d’aplicació del Decret s’han de dotar, com a mínim, dels mitjans materials i personals que estableixi la normativa sectorial específica, a excepció d'aquells la cobertura dels quals sigui responsabilitat exclusiva del servei públic d'emergències mèdiques (SEM).

En el cas de la mort sobtada, tot i que no representa un risc col·lectiu però sí individual, aquest Decret inclou la necessitat d’instal·lar aparells de DEA i la seva formació específica per al seu ús d’acord amb el que estableix el Decret 151/2012, de 20 de novembre, pel qual s'estableixen els requisits per a la instal·lació i l'ús de desfibril·ladors externs fora de l'àmbit sanitari i per a l'autorització d'entitats formadores.

Subsidiàriament, en defecte de normativa sectorial específica s’estableix que els mitjans materials i personals mínims són els següents:

 

Epígraf Decret

Instal·lació

Mitjans mínims

A.c)4

Estacions i intercanviadors de transport: aquells amb una ocupació igual o superior a 2.000 persones.

1 DEA

2 primers interventors formats en ASI i DEA

A.c)7

Els ports d’interès general.

 

1 DEA

2 primers interventors formats en ASI i DEA

1 centre sanitari

1 ambulància assistencial classe C

A.c)8

Els aeroports amb un volum superior a 5.000 viatgers en hora punta.

1 DEA

2 primers interventors formats en ASI i DEA

1 centre sanitari

1 ambulància assistencial classe C

A.g)

 

Establiments d'ús docent especialment destinats a persones amb discapacitats físiques, sensorials, intel·lectuals o amb malalties mentals que disposin de més de 200 places.

1 DEA

2 primers interventors formats en ASI i DEA

A.g)

Qualsevol altre establiment d'ús docent sempre que disposi d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones.

 

1 DEA

2 primers interventors formats en ASI i DEA

B.d)

Establiments d'ús docent destinats a persones que no puguin realitzar una evacuació pels seus propis mitjans que disposin d’entre 100 i 200 places en conjunt.

2 persones formades en ASI

B.d)

Establiments d’ús docent amb una ocupació inferior a 2.000 persones i superior a 1.000 persones.

1 DEA

2 primers interventors formats en ASI i DEA

B.d)

Les llars d’infants, les ludoteques i similars amb més de 100 alumnes.

2 persones formades en ASI

A.h)

Establiments d’ús residencial públic: aquells en els quals es desenvolupen activitats de residència o centres de dia destinats a persones ancianes, amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o amb malaltia mental, o aquells en els quals habitualment hi hagi usuaris que no puguin realitzar una evacuació pels seus propis mitjans i que disposin de 200 o més places en conjunt.

1 DEA

2 primers interventors formats en ASI i DEA

A.h)

Qualsevol altre establiment d’ús residencial públic sempre que disposi d'una altura d’evacuació igual o superior a 28 m, o d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones.

1 DEA

2 primers interventors formats en ASI i DEA

B.e)

Activitats residencials públiques: aquells en els quals es desenvolupen activitats de residència o centres de dia destinats a persones ancianes, amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o amb malaltia mental, o aquells en els quals habitualment hi hagi usuaris que no puguin realitzar una evacuació pels seus propis mitjans i que disposi de 100 o més places en conjunt no inclosos en l’apartat A.

1 DEA

2 primers interventors formats en ASI i DEA

A.j)

 

Activitats en recintes en que es doni:

Edificis: amb capacitat o aforament igual o superior a 2.000 persones.

1 DEA

2 primers interventors formats en ASI i DEA

A.j)

Instal·lacions tancades desmuntables o de temporada amb capacitat o aforament igual o superior a 2.000 persones.

 

1 DEA

2 primers interventors formats en ASI i DEA

A.j)

 

Altres activitats en espais delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 5.000 persones. 1 ambulància assistencial classe B
A partir de 5.000, l’increment de trams de 10.000 persones 1 ambulància assistencial classe B per cada tram
A partir de 25.000 i trams posteriors 1 ambulància assistencial classe C per cada tram
A.j)

 

Activitats en recintes o espais no delimitats: aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 20.000 persones.

1 ambulància assistencial classe B

2 ambulàncies assistencial classe C

A partir de 20.000, increment de trams de 10.000 persones

1 ambulància assistencial classe B per cada tram

B.f)

 

Activitats en recintes en què es doni:

Edificis amb capacitat o aforament superior a 1.000 persones i inferior a 2.000 persones, tenint en compte les característiques pròpies de l’espai i dels ocupants previstos.

2 persones formades en ASI

B.f)

Instal·lacions tancades desmuntables o de temporada amb una capacitat o aforament superior a 1.000 persones i inferior a 2.000 persones.

2 persones formades en ASI

B.f)

Altres activitats en espais delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 2.000 persones i inferior a 5.000 persones.

1 ambulància assistencial classe B

B.f)

En recintes o espais no delimitats a l'aire lliure: aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos superior a 10.000 persones i inferior a 20.000 persones.

1 ambulància assistencial classe B

A.k)

Actes de foc amb més de 200 kg de matèria reglamentada dels artificis de pirotècnia, d’acord amb el Reial decret 536/2010, de 7 de maig, pel qual s’aprova el Reglament d’articles pirotècnics i de cartutxeria.

1 ambulància assistencial classe C

1 ambulància assistencial classe B

B.g)

Actes de foc amb més de 100 kg i menys de 200 kg de matèria reglamentada dels artificis de pirotècnia.

1 ambulància assistencial classe C (TTS+DUE)

 

 

Els primers interventors esmentats s’hauran de mantenir sempre que el centre o activitat es mantingui en funcionament o generi activitat de risc.

Tanmateix, en funció del tipus d’activitat que es realitza, es pot sol·licitar a la Direcció General de Protecció Civil l’adopció de mitjans d’autoprotecció alternatius, que seran degudament valorats.

 

Per activitats puntuals organitzades en alguna de les instal·lacions incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret, el prestatari dels serveis sanitaris ha d’adreçar al Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), en un termini màxim de quinze dies hàbils, un pla operatiu sanitari (dispositiu de risc previsible) que, entre altres aspectes, ha d’incloure expressament els mecanismes de coordinació entre el prestatari i el Centre Coordinador del SEM, nombre de recursos humans i materials i planificació de les possibles evacuacions als centres hospitalaris.

En totes les activitats, el prestatari del servei s’ha de responsabilitzar de l’assistència i, si s’escau, el posterior trasllat al centre hospitalari dels pacients que siguin atesos amb motiu de l’esmentada activitat.

En les activitats que específicament el prestatari dels serveis sanitaris sigui el servei públic d’emergències (Sistema d’Emergències Mèdiques SEM), és aquest servei el que ha d’establir el dimensionament mínim dels mitjans sanitaris.

 

3. Mitjans d’intervenció.

Les activitats o centres inclosos a l’annex I s’han de dotar dels mitjans materials i els equips humans propis o aliens d’autoprotecció suficients per plantejar una resposta adequada a les situacions d’emergència; en tot cas, és obligatori disposar dels mitjans materials i personals que s’estableixi en la normativa sectorial específica que sigui aplicable.

 

Pel que fa als mitjans materials de prevenció i seguretat, són determinats de manera concreta i específica per la normativa d'edificació en matèria de prevenció i seguretat en cas d’incendi aplicable i per les reglamentacions sectorials aplicables a les instal·lacions, matèries o equips de risc específics.

En el cas dels mitjans materials d’autoprotecció necessaris per als equips de tercera intervenció, a més dels que estableixin les reglamentacions sectorials o específiques aplicables, són els que regula el Decret 374/1996, de 2 de desembre, per als bombers d’empresa o la normativa que el substitueixi.

 

Pel que fa als mitjans humans d’autoprotecció, que pot ser personal propi de l’empresa que desenvolupi altres funcions o personal específic, o bé personal aliè que estigui en el si de l’activitat o en el d’una altra activitat amb la qual es té mancomunat, s’estableixen tres nivells d’equips d’intervenció amb tres nivells d’especialització:

Equip de primera intervenció (EPI): és un equip d’intervenció de nivell bàsic. La seva composició és responsabilitat del titular de l’establiment, activitat, infraestructura o edifici atenent els riscos i el dimensionament del centre o activitat, i el total disponible s’ha de determinar en funció de la grandària i l’activitat de l’empresa, edifici, establiment o infraestructura. L’EPI ha de disposar d’una formació mínima de caràcter genèric relativa a la identificació de situacions de risc i avisos d’emergència, primera intervenció davant de conats d’incendi, evacuació dels ocupants i aplicació de primers auxilis. La impartició d’aquesta formació a les persones que integren l’EPI, tant inicial com periòdica, és responsabilitat de la persona titular de l’establiment, activitat, infraestructura o edifici.

Equip de segona intervenció (ESI): és un equip d’intervenció de nivell avançat. La seva composició és responsabilitat del titular de l’establiment, activitat, infraestructura o edifici atenent els riscos i el dimensionament del centre o activitat, i el total disponible s’ha de determinar en funció de la grandària i l’activitat de l’empresa, edifici, establiment o infraestructura. L’ESI ha de disposar d’una formació referida a la identificació dels riscos concrets inherents a l’activitat, edifici, instal·lació o infraestructura considerada, a la identificació i instruccions d’ús dels mitjans específics de protecció davant d’aquests riscos i als procediments d’actuació en cas d’emergència, complementant la de l’EPI. La impartició d’aquesta formació a les persones que integren l’ESI, tant inicial com periòdica, és responsabilitat de la persona titular de l’establiment, activitat, infraestructura o edifici.

Equip de tercera intervenció (ETI): és un equip d’intervenció d’alt nivell d’especialització. Les condicions generals d’organització, funcionament i habilitació i formació dels ETI són les que regula el Decret 374/1996, de 2 de desembre, per als bombers d’empresa, o la normativa que el substitueixi. La impartició d’aquesta formació a les persones que integren l’ETI, tant inicial com periòdica, així com l’expedició de l’acreditació corresponent, l’ha de fer l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya o un centre competent.

 

La direcció general competent en matèria de prevenció, extinció d’incendis i salvaments i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya tenen les competències per determinar, si s’escau, les condicions generals de dimensionament, organització, funcionament i habilitació i formació dels ETI avui regulades pel Decret 374/1996, de 2 de desembre. Així mateix, la responsabilitat sobre el dimensionament correcte resideix en la persona titular de la instal·lació o activitat, en la mesura que ha de garantir la resposta adequada i proporcionada al risc inherent a aquesta, davant les possibles situacions accidentals que s’hi puguin generar.

 

 

D'acord amb els tres nivells d’equips d’intervenció:

És responsabilitat de la persona titular de la instal·lació o activitat dotar adequadament d’EPI i d’ESI totes les activitats llistades a l’annex I d'aquest Decret en funció de la mida del centre de treball o activitat, de l’activitat desenvolupada, dels seus riscos inherents i de l’especificitat de les mesures de protecció disponibles.

 

S’han de dotar d’ETI les activitats que la normativa sectorial o específica estableixi i, en tot cas, els centres o activitats dels apartats següents:

- Els establiments de nivell alt de l'A.a)2 la zona d’intervenció dels quals sigui superior a 500 m.

- Els ports d'interès general de l'apartat A.c)7.

- Els aeroports de l’apartat A.c)8 atenent els requisits específics de la normativa específica aplicable.

- Les centrals nuclears de l'apartat A.d)1.

 

En el cas dels establiments de nivell alt de l'apartat A.a)2 la zona d'intervenció dels quals sigui superior a 500 m i les centrals nuclears, han de disposar d'ETI sempre que es mantinguin en funcionament o generin activitat de risc.

Cal tenir present que les activitats que es desenvolupen de forma lineal, dispersa o amb períodes sense personal (línies ferroviàries, autopistes, túnels, subestacions de transformació elèctrica, centrals hidroelèctriques, etc.) han de tenir els equips que els pertoca de manera que es puguin desplaçar amb celeritat al lloc de la incidència.

Annex IV

Continguts mínims del registre electrònic de plans d'autoprotecció

En l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret, la direcció general competent en matèria de protecció civil és responsable de la creació i el manteniment del registre electrònic de plans d’autoprotecció. Aquest registre ha de contenir, com a mínim, les dades següents:

 

1. Dades referents al procediment administratiu que han de seguir els plans d’autoprotecció homologats per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya. El contingut mínim és el següent:

a) Els exemplars, en format digital, dels plans d’autoprotecció homologats per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

b) Còpia de l’informe tècnic previ necessari per a l’homologació dels plans.

c) Còpia del certificat tècnic d’homologació dels plans.

 

2. Dades sobre anàlisi de risc i altres aplicables a la gestió de les emergències associades als plans d’autoprotecció d’interès per a la protecció civil de Catalunya homologats en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret.

En el cas de les activitats de l’epígraf A de l’annex I, el registre electrònic de plans d’autoprotecció ha de contenir, com a mínim, les dades següents:

a) Dades generals:

Nom de l’establiment.

Adreça completa.

Coordenades UTM de la instal·lació.

Altres municipis als quals pot afectar la instal·lació.

Dades de contacte 24 hores.

Nombre d’ocupants.

Activitat o ús de l’establiment i activitats o usos que convisquin en la mateixa edificació.

b) Dades de contacte en cas d’emergència, amb l’ajuntament del municipi on s’ubica l’activitat.

c) Dades sobre el risc de l’activitat:

Tipus de risc més significatiu de l’activitat.

Vulnerabilitat de l’activitat.

d) Dades sobre l’entorn:

Tipus d’entorn: urbà, rural, proximitat a rius, a rutes per les quals transiten vehicles amb mercaderies perilloses, a indústries, a zones forestals, edifici aïllat o veí amb altres activitats. Tipus d’activitats de l’entorn i els seus titulars. Elements vulnerables existents en l’entorn. Ubicació de l’activitat respecte a les zones de risc definides als plans de protecció civil de la Generalitat i respecte als plans de protecció civil municipals.

e) Accessibilitat:

Dades i informació rellevant sobre l’accés.

Característiques dels accessos de vehicles a les façanes de l’establiment.

Nombre de façanes accessibles a bombers.

f) Mitjans de prevenció, d’utilitat per als bombers:

Dades i plànols d’ubicació d’hidrants, columna seca, boques d’incendi equipades, dipòsit d’aigua i mitjans automàtics d’extinció d’incendis.

g) Mitjans d’autoprotecció segons el que estableix l’annex III.

h) Dades de les zones especialment vulnerables.

 

3. Dades sobre anàlisi de risc i altres aplicables a la gestió de les emergències associades als plans d’autoprotecció de referència per a la protecció civil local homologats en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret.

En el cas de les activitats de l’epígraf B de l’annex I, el registre electrònic de plans d’autoprotecció ha de contenir, com a mínim, les dades següents:

a) Dades generals:

Nom de l’establiment.

Adreça completa.

Coordenades UTM de la instal·lació.

Dades de contacte 24 hores.

Nombre d’ocupants.

Activitat o ús de l’establiment i activitats o usos que convisquin en la mateixa edificació.

b) Dades de contacte en cas d’emergència, amb l’ajuntament del municipi on s’ubica l’activitat.

c) Dades sobre el risc de l’activitat:

Tipus de risc més significatiu de l’activitat.

Vulnerabilitat de l’activitat.

d) Accessibilitat:

Dades i informació rellevant sobre l’accés.

Característiques dels accessos de vehicles a les façanes de l’establiment.

Nombre de façanes accessibles a bombers.

e) Dades sobre l’entorn.

f) Mitjans de prevenció, d’utilitat per als bombers:

Dades i plànols d’ubicació d’hidrants, columna seca, boques d’incendi equipades, dipòsit d’aigua i mitjans automàtics d’extinció d’incendis.

g) Mitjans d’autoprotecció segons el que estableix l’annex III.

h) Dades de les zones especialment vulnerables.

Annex V

Dades prèvies a comunicar en cas de simulacre

Els simulacres que comportin accions que puguin provocar trucades al Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya o al CECAT s’han de comunicar a l’Administració competent, a través del registre corresponent.

 

En tots els casos la notificació s'ha de fer amb l’antelació especificada a l’article 13, indicant, com a mínim, les dades següents:

a) Dades generals:

Nom de l’establiment.

Adreça completa.

b) Objectius del simulacre.

c) Escenari:

Breu descripció de l’escenari accidental previst en el PAU l’ocurrència del qual se simularà.

En el cas que sigui una instal·lació afectada per la normativa d’accidents greus, cal indicar de quina hipòtesi accidental es tracta.

En el cas que es tracti d’edificis oberts al públic on es practiqui l’evacuació, cal indicar quins són el punt o els punts de reunió, si n’hi ha més d’un definit en el pla.

Annex VI

Definicions

Als efectes d’aquest Decret, s’entén per:

 

Activitat: conjunt d’operacions o tasques que realitza una empresa, indústria o activitat que poden donar lloc a accidents o esdeveniments que generin situacions d’emergència o en puguin patir les conseqüències.

 

Activitats amb risc significatiu: les activitats no incloses a l’epígraf B de l’annex I que siguin elements vulnerables o molt vulnerables d'acord amb la planificació de protecció civil municipal, o aquelles que, ateses les seves condicions de seguretat internes o externes, presentin un grau significatiu de risc per a la població interior o exterior. Aquestes activitats poden quedar incloses dins de l'àmbit d'afectació d'aquest Decret, d'acord amb el que estableix l'article 17.c).

 

Activitat de caràcter temporal: activitat classificada en els annexos d’aquest Decret i que es realitza en un espai o s’instal·la en un emplaçament determinat de manera autònoma i independent, per un període de temps concret i no superior a un mes. Les activitats de caràcter temporal poden ser puntuals o poden ser discontínues (periòdiques). Quan cessa una activitat de caràcter temporal puntual ja no es pot tornar a realitzar. Les activitats de caràcter temporal discontinu (periòdiques), quan cessa l’activitat, es tornen a realitzar el mateix any o també en anys successius. També s’inclouen dintre les activitats temporals les extraordinàries d’acord amb la normativa sectorial corresponent.

 

Actualització del pla d’autoprotecció: actuació que consisteix a modificar de manera sistemàtica les dades del pla d’autoprotecció que hagin tingut alguna variació, de manera que les dades que constin en el pla siguin les actuals. L’actualització no implica una revisió del pla.

 

Aforament: nombre màxim de públic autoritzat d’acord amb la llicència o autorització corresponent (bàsicament en espectacles públics i activitats recreatives) o capacitat total de públic en un recinte o edifici.

 

Alçada d’evacuació: la diferència de cota topogràfica entre el nivell d’un origen d’evacuació i el de l’espai exterior segur, d’acord amb el Codi tècnic de l’edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març.

 

Assistents: nombre de persones que assisteixen com a públic a una activitat desenvolupada en un recinte o espai no delimitat.

 

Assistència sanitària immediata (ASI): conjunt de mesures destinades a tractar emergències amb risc vital, incloent-hi l’SVB i l’RCP. Queda recollit en el Decret 225/1996, de 12 de juny pel qual es regula la formació de rescat i compressions toràciques.

 

Capacitat: nombre màxim de persones previst reglamentàriament per a una activitat. En el cas d’usos previstos en el Codi tècnic de l’edificació és equiparable a l’ocupació.

 

Centre, establiment, instal·lació o dependència: la totalitat de la zona, sota control d’una persona titular, coberta o a l’aire lliure, on es desenvolupa una activitat.

 

Centre, establiment, instal·lació o dependència de gran vulnerabilitat intrínseca: el que, ateses les seves pròpies característiques, té predisposició a patir danys en una situació d’emergència. Aquesta elevada vulnerabilitat es pot donar, entre d’altres, per un elevat aforament o ocupació, per la dificultat en les condicions d’accessibilitat dels serveis de rescat i salvament o per la complicació d’adoptar mesures de protecció respecte del confinament o l’evacuació.

 

Centre sanitari: conjunt organitzat d’instal·lacions i mitjans tècnics en el qual professionals amb capacitació, per la seva titulació oficial o habilitació professional, i sota la direcció d’un responsable sanitari, realitzen activitats sanitàries amb la finalitat de tenir cura de la salut de les persones.

 

Centre, establiment, instal·lació o dependència d’evacuació complexa: els que, pel fet de ser anteriors a l’entrada en vigor del Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació, no compleixen els criteris inclosos en aquesta norma per garantir una evacuació segura i, a més, superen una ocupació de 1.000 persones en el cas de centres, establiments o instal·lacions cobertes, i de 10.000 persones en el cas d’activitats a l’aire lliure. També els túnels i edificis de gran alçada.

 

Complex: conjunt de centres, establiments, instal·lacions o dependències on es desenvolupa una activitat o conjunt d’activitats.

 

Condicions d’autoprotecció: s’aplica a la viabilitat intrínseca de l’edifici o centre per l’aplicació segura d’una estratègia d’autoprotecció, sigui l’evacuació o el confinament a un espai segur tant pels riscos externs com interns. Pel que fa a la potencial afectació pel risc d’accidents greus (zona d’intervenció), es basa a demostrar que es disposa dels edificis adequats per al confinament, i en el cas d’activitats a l’aire lliure o en infraestructures fràgils insuficients per al confinament, garantir que la població pot accedir a edificis aptes per al confinament en un temps inferior al corresponent als danys irreversibles. Pel que fa al risc d’inundacions, en el cas d’activitats a l’aire lliure o amb infraestructures fràgils insuficients per al confinament situades en zones inundables, per a les condicions d’autoprotecció cal demostrar que es garanteix que la població pot evacuar a zones segures o accedir a edificis aptes per al confinament en un temps adequadament inferior al temps d’afectació i que existeixen els sistemes de previsió i detecció necessaris per assegurar-ho en el moment de l’emergència. La Comissió de Protecció Civil de Catalunya podrà aprovar criteris per concretar aquest concepte.

 

Confinament: mesura de protecció de les persones davant d’un accident o emergència, que consisteix a tancar-se en un local protegit suficientment aïllat de l’exterior i romandre-hi fins que les condicions a l’exterior són segures. En l’acció de confinament, s’han d’obturar amb cura les obertures, incloses les entrades d’aire, després d’haver parat les instal·lacions de climatització i ventilació.

 

Desfibril·lador extern automatitzat (DEA): equip tècnic homologat per fer-lo servir d’acord amb la legislació vigent, capaç d’analitzar el ritme cardíac, identificar arítmies tributàries de desfibril·lació i administrar una descàrrega elèctrica amb la finalitat de restablir el ritme cardíac viable, amb alts nivells de seguretat. Quan aquest aparell requereix una acció humana de prémer el botó de connexió, s’anomena desfibril·lador extern semiautomatitzat (DESA), per bé que, sota la denominació genèrica de DEA, internacionalment s’agrupen ambdós tipus: el DESA i el completament automatitzat.

 

Desfibril·lació precoç per primers interventors: la desfibril·lació mitjançant un DEA realitzada per una persona pertanyent a un col·lectiu de primers interventors, abans de l’arribada de la primera unitat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), idealment, abans dels 5 minuts des de l’inici de l’aturada cardiorespiratòria.

 

Efecte dòmino: la concatenació d’efectes causants de risc que multipliquen les conseqüències, atesos els fenòmens perillosos que poden afectar, a més dels elements vulnerables exteriors, altres equips, canonades o instal·lacions del mateix establiment o altres de propers, de manera que, a la vegada, provoquin nous fenòmens perillosos.

 

Element vulnerable: element (com ara població, edificació, obra d’enginyeria civil, infraestructura, activitat econòmica o servei públic) exposat a patir danys davant d’un perill.

 

Element molt vulnerable: element que aglutina població especialment sensible (persones malaltes, infants, persones grans, dones embarassades i altres que pugui definir el grup sanitari) exposat a patir danys d’intensitat superior als danys que patiria un element vulnerable davant del mateix perill.

 

Espai delimitat o recinte: espai delimitat per tancaments, particions o altres elements perimetrals específicament instal·lats per crear aquest espai. Els recintes disposen de passos o portes per accedir-hi o sortir-ne.

 

Espai no delimitat: espai a l'aire lliure que no està delimitat per tancaments, particions o altres elements perimetrals específicament instal·lats per crear aquest espai. Els recintes a l'aire lliure amb una relació entre la seva superfície en m2 i el nombre de persones que l’ocupen (ràtio de persones RP) superior a 2,5 es poden considerar espais no delimitats als efectes d'aquest Decret.

 

Espai no delimitat d’especial risc: els espais no delimitats que per la seva configuració tinguin una relació entre el nombre de persones que ocupen un espai no delimitat i l’amplada en metres dels passos per accedir-hi o sortir-ne (ràtio de sortides RS) igual o superior a 175 i això pugui representar un risc superior per a les persones, s'han de considerar recintes als efectes d'aquest Decret.

 

Establiment sanitari: espai públic dotat d’un conjunt organitzat de mitjans tècnics i d’instal·lacions en què professionals capacitats, per la seva titulació oficial o habilitació professional, fan bàsicament activitats sanitàries de dispensació de medicaments o d’adaptació individual de productes sanitaris. En són exemples les oficines de farmàcia, els centres òptics i els centres audioprotètics.

 

Evacuació o allunyament: mesura de protecció de les persones davant d’un accident o emergència, que consisteix a sortir ordenadament d’un local, centre, establiment, instal·lació o dependència dins del qual les condicions no són segures i romandre a l’exterior d’aquest, en un lloc no afectat per l’emergència, fins que l’emergència estigui controlada i les condicions a l’interior garanteixin la seguretat dels ocupants.

 

Homologació dels plans d’autoprotecció: un pla d’autoprotecció és homologable quan compleix tots els requisits que marca aquest Decret i que li són aplicables, i en conseqüència és:

Complet, amb contingut suficient en tots els apartats que li són aplicables.

Concret, és a dir, específic d’aquella instal·lació o activitat i el seu entorn actual.

Pràctic i viable, ajustat a la realitat diària d’aquella instal·lació i aplicable en cas d’una emergència real.

Integrable en el sistema de protecció civil de Catalunya, tant des del punt de vista normatiu com operatiu.

 

Implantació: tot el conjunt de mesures a prendre per assegurar l’eficàcia operativa del pla d’autoprotecció.

 

Interfase: interrelació entre un pla d’autoprotecció i els altres plans que configuren el sistema de protecció civil.

 

Intervenció: consisteix en la resposta a l’emergència, per combatre’n l’origen, per protegir i donar socors a les persones, als béns i al medi ambient.

 

Intervenció sectorial: intervenció administrativa d’autorització, comunicació, control o registre a què estigui sotmesa una activitat regulada en aquest Decret, de conformitat amb un ordenament jurídic diferent de la protecció civil, en particular el que regula la intervenció ambiental, urbanística, industrial, laboral, comercial i d’establiments oberts al públic.

 

Manual d’actuació: part del pla d’autoprotecció que especifica sistemàticament i de forma breu, per a cadascuna de les emergències possibles identificades en l’anàlisi de risc, quines són les accions a realitzar i com es coordinen amb els plans de protecció civil d’àmbit superior, entre d’altres.

 

Massa forestal: als efectes d'aquest Decret, són els terrenys forestals ocupats per arbres i que tenen una extensió mínima de 5 hectàrees.

 

Mesures d’autoprotecció: en general, el conjunt d’actuacions que han de portar a terme les persones que es puguin veure afectades per una situació de risc o per una emergència, per garantir la seva seguretat.

 

Mitjans: conjunt de persones, màquines, equips i sistemes que serveixen per reduir o eliminar riscos i controlar les emergències que es puguin generar.

 

Modificació substancial: qualsevol modificació de les característiques o del funcionament d’una activitat, centre, establiment, instal·lació o dependència que pot tenir repercussions perjudicials o importants per a les persones, els béns i el medi ambient, des del punt de vista de la protecció civil.

 

Modificació no substancial: modificació de les característiques o del funcionament d’una activitat, centre, establiment, instal·lació o dependència que no implica conseqüències previsibles per a les persones, els béns i el medi ambient, des del punt de vista de la protecció civil. També constitueixen modificacions no substancials les modificacions que poden tenir conseqüències sobre la població en matèria de protecció civil i que no són de magnitud significativa.

 

Ocupació: màxim nombre de persones que pot contenir un edifici, espai, establiment, recinte, instal·lació o dependència, en funció de l’activitat o ús que se’n faci i dels elements d’evacuació disponibles. El càlcul de l’ocupació es fa atenent les densitats d’ocupació indicades en la normativa vigent. No obstant això, l'ocupació resultant es pot valorar segons els criteris establerts per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

 

Òrgan competent en matèria de protecció civil: òrgan de l’Administració autonòmica o local que, d’acord amb les previsions dels articles 16 i 17 i concordants, té potestat per intervenir en el procediment d’homologació i de control del pla d’autoprotecció d’una activitat.

 

Organitzadors: les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, responsables de promoure i organitzar els espectacles i les activitats que tenen lloc a les instal·lacions regulades per aquest Decret.

 

Participants: nombre de persones o de membres de l’organització que participen en una activitat desenvolupada en un recinte o espai no delimitat.

 

Perill: freqüència amb la qual es presenten fenòmens d’una determinada severitat (intensitat o magnitud) en un interval de temps i en un espai determinat i que previsiblement poden ocasionar danys.

 

Persona titular de l’activitat: és la persona física o jurídica que explota l’establiment, espai, dependència o instal·lació on es desenvolupen les activitats. És la responsable que s’elabori, s’implanti i es mantingui actualitzat i operatiu el pla, així com les tramitacions administratives corresponents.

 

Persona titular del centre: és la persona física o jurídica que és propietària i que, per tant, és responsable que s’elabori, s’implanti i es mantingui actualitzat i operatiu el pla, així com les tramitacions administratives corresponents.

 

Pla d’autoprotecció (PAU): en la línia del que estableix l’article 19 de la Llei de protecció civil de Catalunya, el pla d’autoprotecció és el document que preveu, per a una determinada activitat, instal·lació, centre, establiment o dependència, les emergències que es poden produir com a conseqüència de la seva pròpia activitat i les mesures de resposta davant de situacions de risc, de catàstrofes i de calamitats públiques que els poden afectar. Els plans d’autoprotecció s’han de fonamentar en una anàlisi de risc i l’han d’incloure. A més, han d’establir, juntament amb els riscos generats per la mateixa activitat, la relació de coordinació amb els plans territorials, especials i específics que els afectin.

 

Prevenció i control de riscos: estudi i implantació de les mesures necessàries per mantenir sota observació, evitar o reduir les situacions de risc potencial i els danys que se’n puguin derivar. Les accions preventives es poden establir abans que es produeixi la incidència o emergència, com a conseqüència de l’anàlisi i de l’avaluació del risc, o després de l’emergència, a partir de l’experiència adquirida.

 

Primer interventor: als afectes de l’annex III.2, és la persona amb obligació professional de respondre davant d’una situació d’emergència, la qual cosa implica formació específica en el tipus de resposta a proporcionar i autorització administrativa per fer ús d’un DEA.

 

Punt de recepció d'ajuda externa: punt on es reben els mitjans o serveis externs a l'activitat.

 

Punt de reunió: punt de concentració de les persones evacuades.

 

Ressuscitació cardiopulmonar (RCP): conjunt de mesures que, durant el procés de ressuscitació, s’apliquen per substituir transitòriament la respiració i la circulació espontànies, fonamentalment respiracions de rescat i compressions toràciques.

 

Revisió del pla d’autoprotecció: actuació que consisteix a examinar de forma detallada un pla d’autoprotecció i efectuar les modificacions que escaiguin per tal d’adaptar-lo als canvis que s’hagin pogut produir en el risc, o bé en l’estructura o l’operativitat. Els plans d’autoprotecció han de ser revisats sempre que hi hagi una modificació substancial i en un termini màxim de quatre anys des de la seva elaboració.

 

Risc: eventualitat de danys greus col·lectius que es poden produir per fets de qualsevol naturalesa. Se sol expressar en pèrdues o danys anuals esperats (com víctimes/any o euros/any). També se sol expressar quantitativament com el producte de la probabilitat que succeeixi el fet pels danys esperats.

 

Simulacre: consisteix a posar a prova l’activació, en condicions fictícies, d’un pla de protecció civil, ja sigui un pla d’autoprotecció d’una activitat/entitat, un pla d’emergències municipal, un pla d’emergències autonòmic o un conjunt d’aquests, per tal d’avaluar-ne l’operativitat.

 

Simulacre de despatx: és un simulacre on es posa a prova la presa de decisions dels principals òrgans definits en els plans, tant a nivell de responsables operatius com estratègics, per a una correcta resolució de l’emergència simulada. No hi ha accions reals sinó que tot és simulat en despatxos (sobre paper).

 

Sistema d’autoprotecció: comprèn tot el conjunt d’accions i mesures que tenen com a objectiu prevenir i gestionar els riscos sobre les persones i els béns, i donar resposta suficient a les possibles situacions d’emergència, així com garantir la integració d’aquestes actuacions en el sistema públic de protecció civil.

 

Suport vital bàsic (SVB): seqüència ordenada d’accions que cal dur a terme en una situació imminent o efectiva d’aturada cardíaca, a fi d’evitar-la, si encara no s’ha produït, o de tractar-la, si ja s’ha produït. Aquesta seqüència es reflecteix gràficament en les tres primeres anelles de la Cadena de Supervivència.

 

Tipologia d’ocupants: tipus de població, des d’un punt de vista de vulnerabilitat, a la qual va destinada la instal·lació inclosa dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret: població vulnerable i població molt vulnerable.

 

Vulnerabilitat: grau de predisposició d’un element (persona, edifici, etc.) a ser afectat per un fenomen d’una severitat (intensitat o magnitud) determinada i a patir danys.

 

Zona d’intervenció: és aquella en què les conseqüències dels accidents produeixen un nivell de danys que justifica l’aplicació immediata de mesures de protecció. Aquesta zona és definida per la normativa d’accidents greus i l’estimació del seu abast es fa d’acord amb els criteris de la Directriu bàsica de protecció civil per al control i la planificació davant del risc d’accidents greus en què intervinguin substàncies perilloses, aprovada pel Reial decret 1196/2003, de 19 de setembre.

 

Zona d’alerta: és aquella en què les conseqüències dels accidents provoquen efectes que, encara que perceptibles per la població, no justifiquen la intervenció, excepte pels grups crítics de població. Aquesta zona és definida per la normativa d’accidents greus i l’estimació del seu abast es fa d’acord amb els criteris de la Directriu bàsica de protecció civil per al control i la planificació davant del risc d’accidents greus en què intervinguin substàncies perilloses, aprovada pel Reial decret 1196/2003, de 19 de setembre.

Annex VII

Complementarietat

Els plans d’autoprotecció establerts en aquest Decret o en altres instruments de prevenció i autoprotecció de naturalesa anàloga propis de la matèria de protecció civil, imposats per la normativa vigent, que hagin de realitzar les persones titulars en virtut de la normativa sectorial aplicable, es poden fusionar en un document únic a aquests efectes, quan la unió esmentada permeti evitar duplicitats innecessàries de la informació i la repetició dels treballs a realitzar per la persona titular o l’autoritat competent, sempre que es compleixin tots els requisits essencials d’aquest Decret.

 

En aquest sentit, la persona titular de l’establiment que ja tingui elaborat un instrument de prevenció i autoprotecció partint d’una altra normativa ha d’afegir aquella part de l’annex II que no estigui prevista en l’instrument esmentat.

 

Normatives de protecció civil a efectes enunciatius i no exhaustius:

1. Normativa per a la planificació de protecció civil per a la prevenció dels accidents greus. Pel que fa a les activitats, centres i establiments afectats per la normativa d'accidents greus, el pla d'autoprotecció ha de seguir l'índex establert per aquest Decret, i el període de revisió periòdica d'aquest pla ha de ser de tres anys, segons el que estableix el Reial decret 1254/1999.

Les dades que aquestes activitats han d’incorporar al punt 1.6.2.1 de l’índex del pla d’autoprotecció són les següents:

- Característiques de les substàncies

 

Substància

Capacitat total (t)

Classif. segons accidents greus (annex I parts 1 i 2)

Núm. perill

Núm. ONU

Frases de risc

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Escenaris de risc previstos, distàncies d’afectació, si en tenen, i possibles efectes dòmino.

La direcció general competent en matèria de seguretat industrial ha de ser informada dels registres dels plans d’autoprotecció dels establiments afectats per la normativa d’accidents greus quan es produeixi el registre, així com de la realització de simulacres.

Les activitats afectades per la normativa d'accidents greus han d'identificar els elements vulnerables que puguin afectar, del seu entorn, fins a una distància de 500 m o la zona d’intervenció en els casos que aquesta sigui superior a 500 m.

2. Normativa de protecció civil d’inundacions. Pel que fa a les infraestructures hidràuliques, els plans d’emergència de preses que estableix la Directriu bàsica de protecció civil davant del risc d’inundacions han d’adequar el seu contingut al que estableix aquest Decret.

3. Contaminació marina. El contingut dels plans interiors marítims regulats en el Reial decret 1695/2012 ha d’estar previst en els capítols corresponents del pla d’autoprotecció, referits a previsió i resposta davant d'accidents per a aquest tipus de risc.

4. Incendis forestals. Els plans d'autoprotecció esmentats al Decret 64/1995, a la Llei 5/2003 i al Decret 123/2005 han d'incloure, a més del risc d'incendi forestal, la resta de riscos que afecten els elements que estan obligats a elaborar el pla d'autoprotecció. Cal que aquests plans adaptin el seu contingut a fi que compleixin l’índex mínim establert a l’annex II d’aquest Decret. La tramitació d'aquests plans d'autoprotecció ha de seguir el procediment establert en aquest Decret.

 

Normatives sectorials a efectes enunciatius i no exhaustius:

Seguretat nuclear. Quant a les instal·lacions nuclears i radioactives, cal considerar els plans d’emergència interiors que estableix el Reial decret 1836/1999, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre instal·lacions nuclears i radioactives, com a plans d’autoprotecció. Cal complementar adequadament el contingut d’aquests plans a fi que compleixin l’índex mínim establert a l’annex II d’aquest Decret establint les particularitats pel que fa als simulacres i comunicacions que, en tot cas, s’han d’efectuar als òrgans establerts en aquest Decret.

Annex VIII

Criteris d’inclusió en catàleg

Criteris genèrics, d’acord amb l’article 16, per declarar una activitat d’interès per a la protecció civil de Catalunya:

 

Les activitats, instal·lacions o dependències no incloses a l’annex I però que presentin un especial risc, segons els criteris que s’exposen a continuació, poden quedar incloses dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret i sotmeses al procediment administratiu descrit a l’article 20, a través de la resolució motivada del director general competent en matèria de protecció civil.

a) Elements vulnerables i molt vulnerables ubicats a la zona d’intervenció d’accidents greus potencialment possibles als establiments afectats per la normativa d’accidents greus.

b) Elements molt vulnerables, d’aquest annex, ubicats a la zona d’alerta d’accidents greus potencialment possibles als establiments afectats per la normativa d’accidents greus.

c) Elements vulnerables i molt vulnerables ubicats a les zones de risc definides pels plans elaborats per la Generalitat, d’acord amb la naturalesa de cada risc. Estaran definits en el propi pla especial de la Generalitat.

d) Activitats o centres que presenten un especial risc per als seus ocupants perquè presenten condicions que compliquen l’accés dels serveis de rescat i salvament o perquè, per la seva ubicació respecte als serveis de rescat i salvament, no poden rebre auxili en un termini inferior a vint minuts.

e) Activitats o centres que presentin un especial risc per a la població interior o exterior i que es defineixin com a tals en els procediments d’ordenació del territori.

f) Altres activitats o centres que presentin un especial risc per a la població interior o exterior.

Amunt