Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

DECRET 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat

Dades bàsiques
  • Rang del document Decret

  • Organisme emissor Departament de Benestar Social

  • Núm. del document 135/1995

  • Data del document 24/03/1995

  • Data de publicació 28/04/1995

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 2043

TEXT CONSOLIDAT

La Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, disposa que el Govern de la Generalitat haurà d'aprovar un Codi d'accessibilitat que refongui totes les normes dictades en la matèria i, alhora, faculta el mateix Govern i els consellers competents per efectuar el desplegament reglamentari.
Per raons tècniques i d'eficàcia, s'ha considerat convenient unificar refosa i desplegament en una sola norma, la qual cosa facilita també la tasca dels operadors jurídics i professionals i reforça les garanties dels sectors afectats respecte a l'aplicació de la norma, aclarint i ordenant un conjunt de disposicions de diversa índole, disperses i, de vegades, difícils d'harmonitzar.
El projecte s'ha estructurat seguint parcialment la sistemàtica de la Llei 20/1991, però incorporant-hi, a més, altres aspectes poc desenvolupats en aquesta. El Decret escompon d'onze capítols, tres disposicions addicionals, dues disposicions derogatòries, una disposició transitòria i dues disposicions finals. Juntament amb aquesta part dispositiva, el Decret opta per detallar els aspectes més tècnics de la disposició en diversos annexos.
El capítol primer, sota la denominació de Disposicions directives, recull un conjunt de conceptes generals necessaris per a la concreció i delimitació de les normes que després es despleguen. Els capítols segon, tercer i quart contenen les disposicions sobre els diferents tipus de barreres arquitectòniques, les urbanístiques, les de l'edificació i les del transport. Aquests capítols es complementen amb els corresponents annexos, que detallen les especificacions tècniques aplicables.
Les barreres a la comunicació, els criteris d'actuació de les quals es recullen al capítol 5, mereixen una consideració especial, ja que respecte a elles es refon i es desenvolupa un dels aspectes més innovadors de la Llei, on es concreta el seu vessant de promoció de l'accessibilitat.
El capítol 6 refon les normes dictades sobre la targeta d'aparcament per a vehicles que portin persones amb disminució, tot i que modifica determinats aspectes de procediment. Per la seva banda, el capítol 7 regula l'acció de foment en matèria d'accessibilitat i supressió de barreres i, obeint el mandat parlamentari, crea el fons per a la supressió de barreres arquitectòniques i la dotació d'ajudes tècniques.
El capítol 8 es dedica a les mesures de control i seguiment, que s'efectuarà, mitjançant el conjunt d'actuacions que el Decret regula, per les diferents administracions públiques segons l'àmbit de les respectives competències. El capítol 9, per la seva part, refon totes les normes existents sobre els òrgans de participació dels diversos sectors implicats o afectats, tant públics com privats, en els diversos àmbits en què es desenvolupen les actuacions en matèria d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.
Els darrers capítols regulen la simbologia i el règim sancionador. El símbol internacional d'accessibilitat es recull al capítol 10, que es complementa amb un annex descriptiu. Finalment, el capítol 11 regula el règim sancionador d'acord amb els principis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i també amb el que estableix el Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, aprovat en virtut de l'habilitació efectuada per la Llei 2/1994, de 24 de març, de bases de delegació en el Govern per a l'adequació de les lleis de Catalunya a l'esmentada Llei 30/1992, i d'acord també amb el Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat.
Per tant, amb els informes del Consell General de Serveis Socials, del Consell Sectorial d'Atenció a Persones amb Disminució, de la Comissió de Govern Local, del Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques i vist el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, en aplicació de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, a proposta dels consellers de Benestar Social i de Política Territorial i Obres Públiques i d'acord amb el Govern,
Decreto:

Capítol 1

Disposicions directives

Article 1

Objecte
En aplicació de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, és objecte d'aquest Reglament el desplegament d'aquesta, així com l'aprovació de la refosa de les normes reglamentàries dictades per garantir a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació l'accessibilitat i la utilització dels béns i serveis de la societat i també promoure la utilització d'ajudes tècniques adequades que permetin millorar la qualitat de vida d'aquestes persones, mitjançant l'establiment de les mesures de foment i de control en el compliment de la normativa adreçada a suprimir i evitar qualsevol tipus de barrera o obstacle físic o sensorial.

Article 2

Àmbit d'aplicació
El que disposa aquest Reglament és d'aplicació a les actuacions que es realitzin a Catalunya en matèria d'urbanisme, edificació, transport i comunicació, per qualsevol persona, sigui individual o física o bé jurídica, pública o privada.

Article 3

Persona amb limitacions o mobilitat reduïda
3.1 S'entén per persona amb limitacions aquella que temporalment o permanentment té limitada la capacitat d'utilitzar el medi o relacionar-s'hi.
3.2 S'entén per persona amb mobilitat reduïda aquella que té limitada temporalment o permanent la possibilitat de desplaçar-se.

Article 4

Barreres arquitectòniques
4.1 Als efectes d'aquest Reglament, s'entenen per barreres arquitectòniques tots aquells impediments, traves o obstacles físics que limiten o impedeixen la llibertat de moviment de les persones.
4.2 Les barreres arquitectòniques es classifiquen en:
Barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU). Són aquelles que es troben a les vies i als espais lliures d'ús públic.
Barreres arquitectòniques en l'edificació pública o privada (BAE). Són aquelles que es troben a l'interior dels edificis o en el seu accés.
Barreres arquitectòniques en els transports (BAT). Són les que es troben en el transport.

Article 5

Barreres en la comunicació
5.1 De conformitat amb el que estableix l'article 3 de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, constitueixen barreres en la comunicació als efectes d'aquest Reglament tots aquells impediments per a l'expressió i la recepció de missatges, sigui per comunicació directa o a través dels mitjans de comunicació, siguin o no de masses.
5.2 Als efectes d'aquest Reglament, s'ha d'entendre com a mitjans de comunicació tant aquells que tenen per finalitat la comunicació personal individualitzada, com telèfon, telègraf, fax o qualsevol altre mitjà o instrument electrònic, informàtic o telemàtic, com aquells que tenen per finalitat la comunicació de masses, com premsa, ràdio, televisió i altres.

Article 6

De l'accessibilitat
6.1 Als efectes d'aquesta disposició, s'entén per accessibilitat la característica de l'urbanisme, l'edificació, el transport o els mitjans de comunicació que permet a qualsevol persona la seva utilització.
6.2 Als efectes de l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques en l'edificació, es consideren tres tipus d'espais, instal·lacions o serveis en funció del seu nivell d'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda: els adaptats, els practicables i els convertibles. La tipologia esmentada s'aplicarà també en l'urbanisme i en el transport.
6.3 Un espai, una instal·lació o un servei es considera adaptat si s'ajusta als requeriments funcionals i dimensionals que garanteixen la seva utilització autònoma i amb comoditat per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació.
6.4 Un espai, una instal·lació o un servei es considera practicable quan, sense ajustar-se a tots els requeriments abans esmentats, això no n'impedeix la utilització de forma autònoma per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació.
6.5 Un espai, una instal·lació o un servei és convertible quan, mitjançant modificacions d'escassa entitat i baix cost que no afectin la seva configuració essencial, pot transformar-se, almenys, en practicable.

Article 7

Vies i espais lliures d'ús públic
7.1 Es consideren vies i espais lliures d'ús públic als efectes de barreres arquitectòniques urbanístiques i en l'àmbit d'aplicació d'aquest Reglament:
Els que formen part del domini públic i són destinats a l'ús o al servei públic.
Els que formen part de béns de propietat privada, susceptibles de ser utilitzats pel públic en general amb motiu de les funcions que hi desenvolupa algun ens públic, directament o indirectament.
Els que formen part de béns de propietat privada afectes a alguna servitud a l'ús públic.
7.2 També es considera espai lliure d'ús públic aquell susceptible de ser utilitzat pel públic en general, sigui o no sigui mitjançant el pagament d'un preu, quota o similar.

Article 8

Edificis públics, privats i espais comunitaris
8.1 Es consideren edificis públics als efectes de barreres arquitectòniques en l'edificació i en l'àmbit d'aplicació d'aquest Reglament:
Els que estan afectes a un servei públic.
Els que pertanyen privativament a l'Estat, la Generalitat, entitats locals o altres entitats de caràcter públic o amb participació majoritària de caràcter públic.
8.2 Es consideren edificis privats els que pertanyen a persones particulars, individualment o col·lectivament.
8.3 Es considera que un edifici de titularitat pública o privada és destinat a l'ús públic quan un espai, instal·lació o servei d'aquest és susceptible de ser utilitzat per una pluralitat indeterminada de persones per a la realització d'activitats d'interès social o pel públic en general.
8.4 Es consideren espais d'ús comunitari aquells que estan al servei d'un conjunt d'espais privats i a disposició dels seus usuaris.

Article 9

Mitjans de transport
Es consideren mitjans de transport als efectes d'aquest Reglament tots aquells que tenen per finalitat el transport de persones i reben un preu o taxa com a contraprestació. També els vehicles privats que transporten, habitualment, persones amb mobilitat reduïda.

Article 10

Ajudes tècniques
Als efectes del present Reglament, s'entén per ajuda tècnica tot mitjà que, actuant com a intermediari entre la persona amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació i l'entorn, possibiliti l'eliminació de tot allò que per la seva existència, característiques o mancança li dificulta l'autonomia individual i, per tant, l'accés al nivell general de qualitat de vida.

Capítol 2

Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU)

Article 11

Planificació i urbanització d'espais urbans adaptats
11.1 La planificació i urbanització de les vies públiques, dels parcs i d'altres espais d'ús públic s'ha d'efectuar de manera que resultin adaptats a les persones amb mobilitat reduïda.
11.2 Als efectes de l'apartat anterior, els plans generals d'ordenació urbana, les normes subsidiàries i d'altres instruments de planejament i execució que els despleguen, i també els projectes d'urbanització i d'obres ordinàries, hauran de garantir l'accessibilitat i la utilització amb caràcter general dels espais d'ús públic i no seran aprovats si no s'observen les determinacions i els criteris bàsics establerts en la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, i els preceptes d'aquest Reglament.

Article 12

Adaptació d'espais urbans existents
12.1 Les vies públiques, els parcs i els altres espais d'ús públic existents, i també les respectives instal·lacions de serveis i mobiliari urbà, seran adaptats gradualment en la forma que determina el present Reglament.
12.2 Als efectes del que estableix l'apartat anterior, els ens locals han d'elaborar plans especials d'actuació per tal d'adaptar les vies públiques, els parcs i altres espais d'ús públic a les normes establertes en el present Reglament.
12.3 Per a la finalitat prevista en aquest article, els projectes de pressupostos dels ens públics han de contenir en cada exercici econòmic les consignacions necessàries per al finançament d'aquestes adaptacions.

Article 13

Condicions mínimes d'accessibilitat
13.1 Una via pública o un tram d'aquesta es considera adaptada si compleix les condicions d'accessibilitat següents:
Constitueix un itinerari adaptat de vianants o mixt de vianants i vehicles, segons els requeriments de l'apartat 1.1 de l'annex 1.
Els elements d'urbanització d'aquest itinerari estan adaptats, segons l'apartat 1.2 de l'annex 1.
El mobiliari urbà accessible des d'aquest itinerari és adaptat, segons l'apartat 1.3 de l'annex 1.
13.2 Un espai d'ús públic es considera adaptat si reuneix les condicions d'accessibilitat següents:
Disposar d'un itinerari adaptat que permet un recorregut pel seu interior i l'accés als elements singulars de l'espai i als serveis higiènics, segons les prescripcions de l'apartat 1.1 de l'annex 1.
Els elements d'urbanització que formen part de l'esmentat itinerari són adaptats, segons les prescripcions de l'apartat 1.2 de l'annex 1.
El mobiliari urbà és adaptat, segons les prescripcions de l'apartat 1.3 de l'annex 1 i el que preveu l'article 16.
13.3 Es considera element d'urbanització qualsevol component de les obres d'urbanització, entenent per aquestes les referents a la pavimentació, sanejament, clavegueram, distribució d'energia elèctrica, enllumenat públic, proveïment i distribució d'aigua, jardineria i totes aquelles que materialitzen les indicacions del planejament urbanístic.
13.4 S'entén per mobiliari urbà el conjunt d'objectes existents a les vies i als espais lliures públics, superposats o bé adossats en els elements d'urbanització o de l'edificació, de manera que la seva modificació o trasllat no generi alteracions substancials, com poden ser semàfors, pals de senyalització i similars, cabines telefòniques, fonts públiques, papereres, veles, marquesines, quioscs i qualsevol altre de naturalesa anàloga.
13.5 Hom ha d'entendre per itinerari aquell àmbit o espai de pas que permet un recorregut urbanitzat continu que relaciona els diferents espais d'ús públic i edificacions de l'entorn i que permet accedir-hi.

Article 14

Itineraris
14.1 El disseny i el traçat dels recorreguts d'ús públic o comunitari destinats al trànsit de vianants es realitzen mitjançant itineraris de vianants que resultin adaptats en les condicions establertes a l'annex 1.
14.2 Podran quedar exempts del que preveu l'apartat anterior aquells itineraris que en tinguin d'alternatius, i el cost d'execució dels quals com a adaptats sigui superior en més d'un 50% al cost com a no adaptat.
14.3 Es pot admetre la substitució de l'itinerari de vianants adaptat per un itinerari mixt adaptat en aquells trams en què el cost d'execució de l'itinerari de vianants adaptat superi en més d'un 50% el cost d'un itinerari mixt adaptat. En els punts de connexió entre ambdós itineraris, s'ha de poder estacionar un vehicle en l'espai equivalent al d'una plaça d'estacionament adaptada, en les condicions previstes a l'apartat 1.2.7 de l'annex 1.
14.4 La previsió d'itineraris adaptats en nuclis urbans existents i en indrets naturals protegits pot admetre solucions alternatives sempre que el projecte sigui aprovat per l'organisme competent en aquesta matèria.
14.5 La comunicació vertical entre espais d'ús públic es realitza, com a mínim, amb un element adaptat.
14.6 Les escales d'ús públic, com a elements utilitzables per determinades persones amb limitacions, han de ser adaptades en les condicions establertes en l'apartat 1.2.4 de l'annex 1.

Article 15

Aparcaments
15.1 Els aparcaments es consideren adaptats quan reuneixen les condicions previstes a l'apartat 1.2.7 de l'annex 1.
15.2 En les zones d'aparcament que serveixin específicament a equipaments i espais d'ús públic, es reservaran permanentment, tant a prop com sigui possible dels accessos de vianants, places adaptades en la proporció següent:
Fins a 200 places: 1 plaça adaptada cada 40 places o fracció.
De 201 a 1.000 places: 1 plaça adaptada més cada 100 places o fracció.
De 1.001 a 2.000 places: 1 plaça adaptada més cada 200 places o fracció.
15.3 Les zones d'aparcament han de tenir un itinerari de vianants adaptat que comuniqui les places reservades amb la via pública.

Article 16

Mobiliari urbà
16.1 En cada espai públic adaptat, com a mínim un element del mobiliari urbà per a cada ús diferenciat ha de ser adaptat en les condicions establertes a l'apartat 1.3 de l'annex 1.
16.2 L'itinerari d'apropament a aquests elements de mobiliari ha de ser adaptat, en les condicions establertes a l'apartat 1.1 de l'annex 1.

Article 17

Senyalització
17.1 Han de senyalar-se permanentment amb el símbol internacional d'accessibilitat, de manera que siguin fàcilment visibles:
Els itineraris de vianants adaptats quan n'hi hagi d'alternatius no adaptats.
Els itineraris mixtos de vianants i vehicles adaptats quan n'hi hagi d'alternatius no adaptats.
Les places d'aparcament adaptades.
Els serveis higiènics adaptats.
Els elements de mobiliari adaptats que, pel seu ús o destinació, necessitin senyalització.
Les parades de transport públic adaptat.
17.2 El símbol internacional d'accessibilitat, indicador de la no-existència de barreres arquitectòniques o de comunicació, s'instal·larà en tots els transports públics que tinguin aquesta característica, així com en els edificis d'ús públic sempre que no s'hagi de perjudicar el valor cultural d'un immoble. En l'annex 6 es recullen els logotips homologats dels símbols d'accessibilitat.

Article 18

Serveis higiènics
18.1 Els serveis higiènics es consideren adaptats quan reuneixen les condicions que estableix l'apartat 1.2.8 de l'annex 1.
18.2 Els serveis higiènics d'ús públic han de disposar, com a mínim, d'una cambra higiènica adaptada.

Capítol 3

Disposicions sobre barreres arquitectòniques a l'edificació (BAE)

Article 19

Accessibilitat exigible als edificis d'ús públic
19.1 La construcció, l'ampliació i la reforma dels espais, instal·lacions o serveis propis de les edificacions de titularitat pública o privada destinades a un ús públic, segons el quadre de l'apartat 2.1 de l'annex 2, s'efectuaran de manera que resultin adaptats per a les persones amb limitacions i s'ajustaran al contingut del present capítol i de l'annex 2 d'aquesta disposició, els quals comprenen les normes arquitectòniques bàsiques que contenen les condicions a què s'hauran d'ajustar els projectes i les tipologies d'edificis als quals aquestes s'aplicaran, tal com preveu l'article 6.2 de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.
19.2 Els espais, les instal·lacions i els serveis d'ús públic que formin part d'un edifici d'ús privat, els quals no estiguin inclosos al llistat d'usos de l'apartat 2.1 de l'annex 2 d'aquest Reglament, han d'ajustar-se a les previsions establertes pels edificis d'ús privat en aquest capítol.
19.3 Un espai, instal·lació o servei propi d'una edificació d'ús públic es considera adaptat si reuneix les condicions mínimes d'accessibilitat contingudes en aquest capítol i en l'annex 2. Igualment, els itineraris i els elements de l'edificació que hagin de ser accessibles han de complir els requisits mínims establerts a l'esmentat annex.
19.4 La reglamentació que en matèria d'accessibilitat s'estableixi per a un ús específic de l'edificació tindrà caràcter de norma complementària d'aquest Reglament.
19.5 Han de fer-se adaptats els edificis amb motiu de l'ampliació d'espais ja existents, els quals estiguin inclosos en el quadre de l'apartat 2.1 de l'annex 2 del present Reglament, sempre que les obres a realitzar afectin un 10% o més de la superfície inicial de l'edifici o bé quan se'n canviï l'ús. Per al càlcul del 10% s'han de computar les obres d'aquesta naturalesa efectuades durant els cinc anys anteriors a la sol·licitud de la llicència corresponent.
19.6 Quan les obres de reforma d'espais afectin la configuració dels elements d'edificació referits al quadre 2.1 de l'annex 2, han de fer-se adaptats.
19.7 Seran, com a mínim, practicables aquells elements dels edificis a ampliar o reformar inclosos al que preveu l'apartat anterior quan l'adaptació requereixi mitjans tècnics o econòmics desproporcionats.
19.8 Als efectes del que preveu l'apartat anterior, s'entendrà que requereix mitjans tècnics o econòmics desproporcionats quan el pressupost de les obres a realitzar per fer adaptat un espai, instal·lació o servei d'una edificació sigui superior en un 50% a aquell que resultaria de les obres a realitzar en cas de fer-les practicables. En qualsevol cas, en el projecte previ caldrà justificar la diferència del cost.
19.9 El que es disposa en aquest article no serà d'aplicació en aquells edificis o immobles declarats béns culturals d'interès nacional o inclosos en els catàlegs municipals d'edificis de valor històrico-artístic quan les modificacions necessàries comportin un incompliment de la normativa específica reguladora d'aquests béns històrico-artístics.

Article 20

Accessibilitat des de l'exterior i mobilitat vertical als edificis d'ús públic
20.1 Com a mínim, una de les entrades des de la via pública a l'interior de l'edificació ha de ser accessible.
20.2 En el supòsit d'un conjunt d'edificis, almenys un dels itineraris que els uneixi, entre ells i amb la via pública, ha de complir les condicions establertes per als itineraris adaptats o practicables, segons el cas, que disposa el present Reglament.
20.3 En els casos en què existeixi un accés alternatiu per a les persones amb mobilitat reduïda, aquest no pot tenir un recorregut superior a sis vegades l'habitual, ni el seu ús pot condicionar-se a autoritzacions expresses o altres limitacions.
20.4 La mobilitat o comunicació vertical entre espais, instal·lacions o serveis comunitaris en edificis d'ús públic ha de realitzar-se, com a mínim, mitjançant un element adaptat o practicable, segons el cas.
20.5 Les escales d'ús públic han de ser adaptades i han d'ajustar-se a les condicions establertes en l'apartat 2.4.2 de l'annex 2.
20.6 Els bucs dels ascensors han de tenir les mides suficients per permetre la instal·lació d'un ascensor adaptat o practicable, segons les condicions establertes en els apartats 2.2 i 2.3 de l'annex 2.

Article 21

Mobilitat horitzontal entre espais, instal·lacions o serveis comunitaris en edificis d'ús públic
21.1 La mobilitat o comunicació horitzontal entre espais, instal·lacions o serveis comunitaris en edificis d'ús públic ha de permetre el desplaçament i la maniobra de persones amb limitacions. A aquests efectes, com a mínim les portes interiors i els passadissos han d'ajustar-se a les condicions establertes a l'annex 2.
21.2 Altrament, ha d'haver-hi un itinerari interior adaptat o practicable, segons el cas, que possibiliti l'apropament als elements d'ús públic, en les condicions establertes per als itineraris en aquest Reglament.
21.3 Els desnivells que poguessin existir se salvaran mitjançant rampes adaptades, en les condicions que estableix l'annex 2.

Article 22

Serveis higiènics
Els serveis higiènics d'ús públic disposaran, com a mínim, d'una cambra higiènica adaptada que ha d'ajustar-se al que preveu l'apartat 2.4.3 de l'annex 2.

Article 23

Vestidors
Els vestidors d'ús públic han de disposar, com a mínim, d'una peça adaptada, en les condicions previstes a l'apartat 2.4.5 de l'annex 2.

Article 24

Dormitoris
24.1 Els serveis residencials d'ús públic amb dormitoris, en disposaran d'adaptats en la proporció mínima de places següents:
De 50 a 100 places residencials: 2 places adaptades.
De 101 a 150 places residencials: 4 places adaptades.
De 151 a 200 places residencials: 6 places adaptades.
Més de 200 places residencials: 8 places adaptades.
Quan l'establiment residencial tingui finalitat assistencial, en tot cas, ha de disposar com a mínim d'una plaça adaptada.
24.2 Un dormitori es considera adaptat si reuneix les condicions establertes en l'apartat 2.4.4 de l'annex 2.

Article 25

Mobiliari
25.1 Com a mínim, un element de mobiliari d'ús públic per a cada ús diferenciat ha de ser adaptat en les condicions establertes a l'apartat 2.4.6 de l'annex 2.
25.2 L'itinerari d'apropament a aquests elements de mobiliari ha de ser adaptat en les condicions establertes a l'apartat 2.2 de l'annex 2.

Article 26

Aparcaments
26.1 Els garatges o aparcaments d'ús públic, siguin exteriors o interiors, que estiguin al servei d'un edifici d'ús públic, hauran de reservar places d'estacionament per a vehicles que s'utilitzin per a trasllat de persones amb mobilitat reduïda, i hauran de complir les característiques següents:
Proximitat màxima als accessos per a vianants.
Estar degudament senyalitzades.
Tenir les dimensions mínimes previstes a l'apartat 2.4.1 de l'annex 2.
Disposar d'accessos en les condicions previstes a l'apartat 2.4.1 de l'annex 2.
26.2 El nombre mínim de places a reservar, amb les característiques esmentades, és el següent:
De 10 a 70 places: 1 plaça adaptada.
De 71 a 100 places: 2 places adaptades.
de 101 a 150 places: 3 places adaptades.
de 151 a 200 places: 4 places adaptades.
Per cada 200 places més: 1 plaça adaptada.
Més de 1.000 places: 10 places adaptades.
26.3 Els edificis destinats a hospitals, clíniques, centres d'atenció primària, centres de rehabilitació i de dia, que no disposin d'aparcament d'ús públic, tindran a la via pública i al més a prop possible de l'accés una plaça adaptada reservada, com a mínim, per a persones amb mobilitat reduïda.

Article 27

Accessibilitat als edificis d'ús privat de nova construcció que, amb caràcter obligatori, disposin d'ascensor
27.1 Els edificis d'ús privat de nova construcció que, en aplicació de les disposicions que ho estableixin, hagin de tenir ascensor, hauran de complir els requisits mínims d'accessibilitat següents:
Han de disposar d'un itinerari practicable que uneixi les entitats o habitatges amb les dependències d'ús comunitari que estan al servei d'aquells, en les condicions establertes a l'apartat 2.3 de l'annex 2.
Han de disposar d'un itinerari practicable que uneixi l'edificació amb la via pública i amb edificacions o serveis annexos d'ús comunitari, en les condicions establertes en l'apartat 2.3 de l'annex 2.
27.2 S'entén per itinerari practicable als efectes d'aquest article aquell en què es donen les condicions d'accessibilitat exterior, mobilitat interior i mobilitat vertical previstos a l'apartat 2.3 de l'annex 2.
27.3 Els espais destinats a aparcament d'ús privat, de 40 places o més, han de disposar, com a mínim, d'un itinerari practicable que els uneixi amb la via pública.

Article 28

Accessibilitat als edificis d'ús privat de nova construcció que no disposin d'ascensor
28.1 En edificis de nova construcció, llevat d'habitatges unifamiliars, que tinguin una alçada superior a planta baixa i pis i que, en virtut de les disposicions d'aplicació, no estiguin obligats a la instal·lació d'ascensors, s'han de disposar les especificacions tècniques i de disseny que facilitin la possible instal·lació d'un ascensor practicable en les condicions previstes a l'apartat 2.5 de l'annex 2. Els altres elements comuns han de reunir els requisits de practicabilitat previstos a l'article anterior.
28.2 Pel que fa a les obres de remunta sobre edificis que, com a mínim, disposin de planta baixa i pis, els quals s'hagin construït abans de l'entrada en vigor de la Llei 20/1991, de 25 de novembre (5.12.1991), no es consideraran de nova construcció si no es produeix canvi d'ús en alguna entitat situada per sobre de la planta baixa.
28.3 Per a l'aplicació de l'annex 2, als efectes d'aquest article, i en el supòsit d'entitats amb desnivells interiors, es comptabilitzarà, a efectes de l'alçada del nombre de plantes, aquella que tingui l'accés situat a més alçada.
28.4 Els espais destinats a aparcament d'ús privat de 40 places o més han de disposar, com a mínim, d'un itinerari practicable que els uneixi amb la via pública.

Article 29

Reserva d'habitatges per a persones amb disminució per mobilitat reduïda
29.1 De conformitat amb l'article 45 de la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l'habitatge, les programacions anuals de promoció pública d'habitatge faran reserva d'un 3% del volum total per destinar-lo a satisfer la demanda del col·lectiu de persones que tenen la declaració legal de disminució perquè tenen reduïda de forma permanent la seva mobilitat. Igualment, els promotors privats d'habitatges de protecció oficial hauran de reservar la proporció mínima establerta en les disposicions reguladores dels habitatges de protecció oficial a excepció dels habitatges promoguts per cooperatives, en règim de comunitat de propietaris, o bé per a ús propi.
29.2 Els edificis en els quals existeixin habitatges reservats en aplicació del que preveu l'article anterior han de complir les següent condicions d'accessibilitat:
Han de tenir adaptats els interiors i complir, per a la seva adaptació, les previsions tècniques establertes a l'apartat 2.4.7 de l'annex 2.
Han de disposar d'un itinerari adaptat que uneixi els habitatges reservats amb l'exterior i amb les dependències d'ús comunitari que estiguin al seu servei, en les condicions establertes a l'apartat 2.2 de l'annex 2.
Han de disposar d'un itinerari adaptat, que uneixi l'edificació amb la via pública i amb edificacions o serveis annexos d'ús comunitari, en les condicions establertes a l'apartat 2.2 de l'annex 2.
29.3 L'òrgan competent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques comunicarà la qualificació provisional, en el termini d'un mes a partir de la seva concessió al Departament de Benestar Social, el qual informarà els col·lectius afectats. Transcorregut el termini d'un any des de la data d'obtenció de la qualificació provisional, si l'oferta d'habitatges reservats és superior a la sol·licitud d'habitatges adaptats, no caldrà fer les obres d'adaptació dels habitatges no sol·licitats i podran adjudicar-se a qualsevol altre sol·licitant.

Article 30

Garantia per a la realització d'adaptacions interiors en habitatges reservats
30.1 Els promotors privats d'habitatges de protecció oficial podran substituir les adaptacions interiors dels habitatges reservats als quals fa referència l'article anterior per la subscripció, en sol·licitar-se la qualificació definitiva, d'un aval d'una entitat financera legalment reconeguda que garanteixi la realització de les obres necessàries de les adaptacions previstes a l'article anterior.
30.2 Aquests habitatges podran ser adquirits per les persones que reuneixin les condicions esmentades a l'article anterior i, en cas de no ser-ho, podran adquirir-se per entitats públiques o privades sense ànim de lucre en el termini previst a la legislació vigent per dedicar-los a miniresidències, pisos compartits o qualsevol tipus d'habitatge destinats a persones amb limitacions en els termes que fixa la normativa d'habitatges de protecció oficial.

Article 31

Adaptació especial de l'habitatge
31.1 De conformitat amb els articles 35 i 36 de la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l'habitatge, els propietaris i els usuaris poden dur a terme les obres de transformació necessàries perquè els interiors dels habitatges o els elements i els serveis comuns de l'edifici siguin utilitzables per les persones amb mobilitat reduïda que hi hagin de viure, sempre que disposin, si s'escau, d'autorització de la comunitat, segons el que preveu la Llei 3/1990, de 21 de juny, per la qual es modifica la Llei 49/1960, de 21 de juliol, de propietat horitzontal, o del propietari, respectivament, sens perjudici de les autoritzacions administratives que siguin preceptives.
31.2 En el supòsit que la comunitat o el propietari deneguin l'autorització a la qual es refereix l'apartat anterior, aquesta pot ser sol·licitada al Departament de Benestar Social, complint els requisits següents:
Acreditar la situació de mobilitat reduïda i acreditar que l'habitatge no és practicable o accessible per a qui hi resideix o hi ha de residir habitualment i permanentment.
Presentar una descripció detallada de les obres que cal fer, acreditativa que no són d'entitat desproporcionada a la causa.
31.3 Per a l'atorgament o la denegació de l'autorització administrativa sol·licitada, cal tenir en compte el que estableix el present Reglament i també la proporcionalitat entre les obres i la causa que les motiva.

Capítol 4

Disposicions sobre barreres arquitectòniques en el transport (BAT)

Article 32

Accessibilitat en els transports públics
32.1 Els transports públics de viatgers, en l'àmbit de competències de les administracions públiques catalanes, tant si són de superfície com si són subterranis, sens perjudici de la seva adaptació progressiva a les mesures tècniques resultants dels avenços tecnològics acreditats per la seva eficàcia, han d'aplicar les prescripcions establertes en el present capítol, tenint en compte, també, els criteris fixats en els paràmetres de referència que consten a l'annex 3.
32.2 Les administracions públiques competents en l'àmbit del transport públic a Catalunya han d'elaborar i mantenir permanentment actualitzat un pla de supressió de barreres i d'utilització i adaptació progressiva dels transports públics col·lectius.

Article 33

Normes d'aplicació general a tots els mitjans de transport públic
33.1 Tots els mitjans de transport públic de viatgers podran ser utilitzats per les persones amb disminució.
33.2 Igualment, en tots els mitjans de transport públic en l'àmbit de competències de les administracions públiques catalanes s'ha de reservar l'espai físic necessari per tal que puguin deixar tots aquells utensilis o ajudes, com bastons, crosses, cadires de rodes i qualsevol altre aparell o mecanisme que constitueixi una ajuda tècnica en els termes establerts a l'article 11.
33.3 Així mateix, s'ha de facilitar l'accés de gossos pigall a qualsevol tipus de transport col·lectiu que sigui públic o d'ús públic i als serveis urbans i interurbans de transports d'automòbils lleugers que siguin competència de les administracions catalanes segons el que preveu la Llei 10/1993, de 8 d'octubre, que regula l'accés a l'entorn de les persones amb disminució visual acompanyades de gossos pigall.
33.4 Les estacions de metro, ferrocarril, així com les terminals d'autobusos públics de més d'una línia i cada una d'elles en més d'un itinerari, situades en l'àmbit territorial de Catalunya, han de disposar d'un equip de megafonia amb el qual s'informi els viatgers de les arribades o sortides, així com de qualsevol altra incidència o notícia. Igualment, han de disposar de mecanismes d'informació i senyalització visual que garanteixin l'accés a la informació esmentada a les persones amb disminució auditiva.
33.5 Els itineraris d'accés han de ser adaptats en les condicions establertes en el capítol 2, i pel que fa a l'edificació, s'haurà d'aplicar el capítol 3.
33.6 Els rètols han d'estar a una alçada suficient de terra per tal que puguin ser vistos per les persones amb cadira de rodes en moments d'afluència de públic.

Article 34

Accessibilitat al metro, ferrocarrils i autobusos que són competència de la Generalitat i dels ens locals en l'àmbit de Catalunya
34.1 Els projectes de nova construcció o restauració de les estacions de metro i ferrocarrils que són competència de la Generalitat i dels ens locals en l'àmbit de Catalunya han d'ajustar-se als requisits següents, sens perjudici del que disposa l'article 35:
Han de complir les prescripcions tècniques de l'annex 1 si tenen per finalitat l'accés, i les de l'annex 2 si tenen per finalitat la circulació interior.
En espais de recorregut intern en què s'hagin de traspassar torniquets o d'altres mecanismes, s'ha de disposar d'un pas alternatiu que permeti l'accés d'una persona amb mobilitat reduïda.
En l'accés, les andanes i l'interior de cotxes s'ha de suprimir l'efecte cortina i evitar, a més, reflexos i enlluernaments mitjançant una il·luminació adequada.
Cal instal·lar o preveure la futura instal·lació d'ascensors o d'altres mecanismes més accessibles per apersones amb mobilitat reduïda que permetin resoldre els canvis de nivell entre el carrer i les andanes.
34.2 En els autobusos urbans i interurbans, metro i ferrocarrils que són competència de la Generalitat i dels ens locals en l'àmbit de Catalunya, han de reservar-se per a persones amb disminució, com a mínim, tres seients per cotxe, propers a les portes d'entrada i senyalitzats adequadament. En aquest lloc ha de disposar-se, si més no, d'un timbre d'avís de parada en un lloc fàcilment accessible.
34.3 Els vehicles propis dels transports públics que són competència de la Generalitat i dels ens locals en l'àmbit de Catalunya han de complir les condicions següents, a més de les que s'estableixen a l'apartat 3.2 de l'annex 3:
Cada un dels vehicles subterranis ha de comptar amb equip de megafonia que permeti informar els viatgers, amb suficient antelació, de l'arribada a la parada o a l'estació.
El terra de tots i de cada un dels vehicles de transport ha de ser antilliscant.
En els autobusos urbans i interurbans, i a fi d'evitar que les persones amb mobilitat reduïda travessin tot el vehicle, aquestes han de poder sortir per la porta d'entrada si es troba més pròxima a la taquilla de control.
El canvi de velocitats ha de reunir els mecanismes tècnics necessaris per tal d'eliminar les variacions brusques d'acceleració que pugui provocar.
Tot el material mòbil de nova adquisició ha d'estar adaptat, i complir els paràmetres de referència recollits a l'annex 3 d'aquest Reglament.
Els vehicles de nova adquisició han de disposar d'un sistema de megafonia que informi al seu interior, i amb prou antelació, de cada parada, i a l'exterior, del número de línia. Aquestes indicacions han de figurar també escrites en un sistema de retolació apropiat.

Article 35

Estacions de transport ferroviari
Les estacions de transport ferroviari situades en l'àmbit territorial de Catalunya i, pel que fa als espais d'accés a les instal·lacions, la vinculació dels espais de servei i l'espai d'accés als vehicles han de ser adaptats en les condicions establertes a l'apartat 3.1.3 de l'annex 3.

Article 36

Parades d'autobús
Les parades d'autobús en el transport urbà i interurbà situades en l'àmbit territorial de Catalunya han de ser adaptades en les condicions establertes a l'apartat 3.1.2 de l'annex 3.

Article 37

Vehicle especial adaptat
37.1 En tots els municipis capital de comarca i també en aquells que tinguin una població superior a 50.000 habitants ha d'existir, almenys, un vehicle especial o taxi adaptat en les condicions establertes a l'annex 3 que cobreixi les necessitats de desplaçament de persones amb mobilitat reduïda. El nombre de vehicles o taxis adaptats augmentarà en 1 per cada 100.000 habitants del municipi o fracció.
37.2 El Departament de Benestar Social promourà els mecanismes de col·laboració amb els ens locals per tal de fer efectiu el que s'estableix en l'apartat anterior, així com per atendre el servei de vehicle especial o taxi adaptat en aquells municipis no compresos a l'esmentat apartat.

Capítol 5

Disposicions sobre barreres en la comunicació (BC)

Article 38

Promoció de la supressió de barreres en la comunicació
38.1 Els departaments de la Generalitat, en les actuacions que realitzin en l'àmbit de les respectives competències, promouran la supressió de barreres en la comunicació establint els mecanismes i les alternatives tècniques que facin accessibles els sistemes de comunicació i senyalització a tota la població garantint especialment el dret a la informació, la comunicació, la cultura, l'ensenyament, la sanitat, els serveis socials i l'oci.
38.2 S'estableixen criteris d'accessibilitat en la comunicació en l'annex 4 als efectes d'aplicació del que estableix aquest article.
38.3 El Departament de Benestar Social, en aplicació dels criteris referits a l'apartat anterior, haurà de:
Promoure entre els ens o òrgans de les administracions públiques catalanes la utilització dels mecanismes i alternatives tècniques a l'objecte de facilitar l'accessibilitat als sistemes de comunicació i senyalització en l'àmbit de les competències que els corresponguin.
Divulgar els criteris d'accessibilitat a la comunicació i senyalització en l'àmbit privat, efectuant recomanacions a aquells sectors amb incidència en actuacions d'interès general.
Fomentar la supressió de barreres en la comunicació i senyalització en l'àmbit privat que incideixi en els àmbits d'actuació descrits a l'apartat 1 d'aquest article.

Article 39

Intèrprets i guies
39.1 Els departaments competents de la Generalitat impulsaran la formació de professionals intèrprets de llenguatge de signes i guies intèrprets de sords-cecs.
39.2 Els títols oficials d'interpretació de llenguatge designes reconeguts per la Generalitat tindran la consideració de mèrits per a l'accés i promoció a la Funció Pública de la Generalitat.
39.3 Les administracions públiques catalanes, en l'exercici de les respectives competències, hauran de poder comunicar-se amb tota la població. A aquests efectes, de forma directa o indirecta, promouran en el seu àmbit la utilització d'intèrprets de llenguatge de signes i guies intèrprets de sords-cecs, així com el llenguatge adequat a les persones que ho requereixin.

Article 40

Mitjans àudio-visuals
Els mitjans àudio-visuals dependents de les administracions públiques catalanes elaboraran un pla de mesures tècniques que de forma gradual permeti, mitjançant l'ús del llenguatge de signes i/o de subtitulacions, garantir el dret a la informació.

Capítol 6

Normes sobre la targeta d'aparcament per a vehicles que portin persones amb disminució
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 41

Beneficiaris
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 42

Targeta d'aparcament de vehicles
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 43

Edició i subministrament
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 44

Valoració i qualificació dels sol·licitants
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 45

Procediment
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Capítol 7

Mesures de foment

Article 46

Fons per a la supressió de barreres arquitectòniques
46.1 De conformitat amb el que estableix l'article 14 de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, el fons per a la supressió de barreres arquitectòniques és un fons destinat a subvencionar la supressió de barreres arquitectòniques i en la comunicació i per a la dotació d'ajudes tècniques, d'acord amb el que estableixi anualment la Llei de pressupostos de la Generalitat.
46.2 La meitat del fons anirà destinat a subvencionar els programes específics que elaborin els ens locals per a la supressió de barreres arquitectòniques en l'espai urbà, els edificis d'ús públic i el transport del seu terme municipal.
Aquests programes específics d'actuació estaran integrats, com a mínim, per un inventari dels espais, edificis, locals i mitjans de transport que hagin de ser objecte d'adaptació, l'ordre de prioritats en què es duran a terme i les fases d'execució del pla.
Tots els ens locals hauran de preveure en el projecte de pressupostos de cada exercici econòmic les consignacions necessàries per al finançament dels plans especials d'accessibilitat.
46.3 Tindran prioritat per gaudir del fons aquells ens locals que es comprometin, mitjançant un conveni, a assignar per a la supressió de barreres arquitectòniques el mateix percentatge que l'Administració de la Generalitat destini anualment de les seves partides pressupostàries per a inversió directa en els edificis d'ús públic de la seva titularitat o sobre els quals disposi el dret d'ús. Anualment, en publicar-se la resolució de convocatòria dels fons a què fa referència aquest article, es farà públic el percentatge esmentat.
46.4 L'altra meitat del fons anirà destinada a subvencionar entitats privades i particulars, que hauran de complir els requisits específics que estableixi la convocatòria per a cada tipus d'ajudes.
46.5 El Departament de Benestar Social efectuarà la convocatòria anual dels ajuts d'aquest fons i establirà els criteris per a la seva concessió, d'acord amb les prioritats de la planificació.
46.6 Els departaments de la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències i amb càrrec als seus pressupostos, podran concedir ajuts per a la promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i en la comunicació.

Capítol 8

Mesures de control

Article 47

Principis del control de l'accessibilitat
47.1 Les administracions públiques, en els seus respectius àmbits de competència, desenvoluparan l'activitat de control de l'accessibilitat.
47.2 Són principis de l'activitat de control:
Fer complir la normativa d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i en la comunicació.
Establir els mecanismes de coordinació de les funcions de control i de seguiment per a la seva execució en l'àmbit que tenen atribuït.
Promoure i facilitar la participació de les organitzacions i associacions representatives dels col·lectius afectats en l'adopció de mesures de control de l'accessiblitat.

Article 48

Contingut
Les activitats de control comprenen tots els aspectes de control i seguiment previstos en la Llei 20/1992, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i en aquest Reglament.

Article 49

Competències
L'Administració de la Generalitat de Catalunya, les comarques i els ajuntaments són responsables, en l'àmbit de les seves competències respectives, del control i seguiment de l'accessibilitat i de la supressió de barreres arquitectòniques, d'acord amb el que estableix la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. A aquests efectes, hauran de vetllar pel compliment de l'ordenament en matèria d'accessibilitat així com elaborar els plans que es derivin de la seva aplicació.

Article 50

Competències de la Generalitat
Correspon a l'Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant els departaments competents, la comprovació de l'aplicació d'aquest Decret pel que fa a les mesures a adoptar en el seu compliment, així com l'activitat de foment.

Article 51

Competències de les comarques
51.1 Correspon a les comarques en l'àmbit de les competències que hagin d'exercir en matèria de planificació, ordenació del territori i urbanisme:
Elaborar un pla comarcal d'adaptació i supressió de barreres arquitectòniques amb inclusió dels aspectes supramunicipals i de seguiment de l'elaboració, revisió i execució dels plans municipals.
Fer el seguiment de les actuacions que s'efectuïn en l'àmbit comarcal respectiu en matèria de barreres en l'edificació, el transport i la comunicació.
Establir i prestar serveis públics mínims, en cas de dispensa o supòsits especials, serveis supramunicipals complementaris o exercir competències municipals per delegació o conveni en matèria d'accessibilitat.
Coordinar, per raons d'interès comarcal, els serveis municipals pel que fa a l'accessibilitat i prestar als municipis assessorament, especialment per a l'elaboració i la revisió dels plans municipals d'adaptació i supressió de barreres arquitectòniques.
51.2 En l'elaboració del programa d'actuació comarcal que preveu la Llei 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització comarcal de Catalunya, s'hi inclouran els aspectes generals dels plans municipals d'adaptació i de supressió de barreres arquitectòniques.

Article 52

Competències dels municipis
Correspon als municipis l'aplicació de la normativa d'accessibilitat i supressió de barreres, en l'àmbit de les competències que hagin d'exercir, d'acord amb l'article 63 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya:
L'aplicació de les normes d'accessibilitat i supressió de barreres en l'urbanisme en exercici de l'ordenació, gestió, execució i disciplina urbanístiques; els parcs i els jardins; la pavimentació de les vies públiques urbanes; la conservació de camins i vies rurals i la protecció del medi.
L'aplicació de les normes d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques en l'edificació, en l'exercici de la promoció i gestió d'habitatges, instal·lacions culturals, esportives, de lleure, turisme i centres docents.
L'aplicació de les normes d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques en el transport, en exercici de l'ordenació del trànsit de vehicles i persones en vies urbanes i transport públic de viatgers, donant compliment a les normes definides al capítol 4 d'aquest Decret.
L'elaboració dels plans locals d'adaptació i supressió de barreres arquitectòniques, així com les corresponents revisions quinquennals.

Article 53

Actuacions
53.1 Control previ.
53.1.1 La verificació del compliment de la normativa sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques s'efectuarà pel mateix procediment i pel mateix òrgan o unitat al qual correspongui resoldre els corresponents visats, autoritzacions, llicències o en concórrer en qualsevol tipus de contractació administrativa.
53.1.2 En aplicació del que estableixen els articles anteriors són, per tant, instruments bàsics del control:
Els visats dels projectes tècnics: els col·legis professionals competents exigiran el compliment de les normes d'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques per al visat dels projectes.
Les llicències i autoritzacions: les administracions públiques que hagin d'atorgar llicències i autoritzacions de qualsevol tipus exigiran en els projectes d'obres les normes d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques previstes a l'ordenament vigent.
Contractes administratius: els plecs de condicions dels contractes administratius d'obres contindran les clàusules específiques necessàries per al compliment de l'ordenament sobre accessibilitat.
53.1.3 Qualsevol tipus d'activitat de les administracions públiques que pugui afectar l'accessibilitat o supressió de barreres arquitectòniques haurà de subjectar-se a l'ordenament vigent en aquesta matèria.
53.2 Control posterior.
Totes les actuacions realitzades en les quals s'observin accions o omissions que contravinguin a les normes d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques seran sancionades d'acord amb el que estableix el títol 4 de la Llei 20/1992, de 25 de novembre, seguint el procediment que estableix el Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de la Generalitat, sens perjudici del que estableix l'article 7 de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'acord amb les normes contingudes al capítol 10 d'aquest Decret.

Article 54

Denúncia
54.1 Tothom que tingui coneixement de l'existència d'alguna infracció de l'ordenament en matèria d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques podrà interposar, independentment de les accions legalment previstes, denúncia davant l'òrgan competent en la matèria segons el que preveuen els articles precedents, i ho haurà de comunicar al Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques.
54.2 Quan el denunciant no pugui determinar l'òrgan davant del qual s'ha d'interposar la denúncia, podrà presentar-la a la Secretaria de l'esmentat Consell per a la seva tramitació.
54.3 El que preveuen els paràgrafs anteriors s'entén sens perjudici del que disposa el capítol 11 sobre el règim sancionador.

Article 55

Participació
Amb la finalitat de crear una xarxa de vigilància, assessorament i sensibilització en matèria d'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, les administracions competents en aquesta matèria fomentaran la participació dels afectats mitjançant l'establiment de convenis de col·laboració entre les administracions públiques, els col·legis professionals i les associacions de persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació.

Article 56

Revisió dels plans
56.1 Els plans de control d'adaptació i supressió de barreres arquitectòniques i en la comunicació que elaborin les administracions públiques d'acord amb l'article 49 seran revisats cada cinc anys.
56.2 Els departaments afectats elevaran al Govern la memòria dels resultats de les avaluacions efectuades així com les propostes que considerin necessàries.

Capítol 9

Òrgans de participació

Article 57

Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques
El Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i la supressió de Barreres arquitectòniques, els membres del qual seran proposats pels respectius òrgans o entitats en aquell representades i nomenats pel conseller de Benestar Social, té la composició següent:
President: el conseller de Benestar Social.
Vice-president: el director general del Departament de Benestar Social competent en matèria d'atenció a persones amb disminució.
Vocals:
a) Per l'Administració de la Generalitat de Catalunya:
dos representants del Departament de Benestar Social;
dos representants del Departament de Política Territorial i Obres Públiques;
un representant del Departament de la Presidència;
un representant del Departament d'Indústria i Energia;
un representant del Departament d'Ensenyament;
un representant del Departament de Comerç, Consum i Turisme.
b) Per les administracions locals:
un representant de l'Associació Catalana de Municipis;
un representant de la Federació de Municipis de Catalunya;
un representant dels consells comarcals.
c) Per les entitats que agrupen els diferents col·lectius afectats, sis representants de les entitats representatives de persones amb disminució.
d) Experts en l'àmbit de les barreres arquitectòniques: el president del Consell podrà nomenar fins a un màxim de deu experts en la matèria.
Actuarà com a secretari una persona al servei del Departament de Benestar Social nomenada pel president del Consell.

Article 58

Funcions
58.1 Són funcions del Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques:
a) Informar sobre els avantprojectes de lleis i decrets relatius a la promoció de l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.
b) Assessorar sobre les propostes que facin referència a l'àmbit de promoció de l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.
c) Proposar a l'òrgan competent els criteris d'actuació en matèria d'urbanisme, edificació, transport i comunicació que siguin necessaris per a la promoció de l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.
d) Proposar mesures de foment.
e) Qualsevol actuació informativa o assessora que pugui comportar la supressió de qualsevol tipus de barrera o obstacle físic o sensorial així com evitar-ne l'establiment.
58.2 En matèria de control i seguiment el Consell té les funcions següents:
a) Impuls i seguiment general de les accions de control de l'accessibilitat que portin a terme els departaments i altres òrgans o ens de la Generalitat, així com les altres administracions públiques i entitats competents en el control de l'accessibilitat.
b) Seguiment general de les actuacions, mitjançant els informes que periòdicament presentaran les administracions públiques.
c) Seguiment de les denúncies presentades a les diferents administracions.
d) Presentar anualment al Govern de la Generalitat un informe memòria sobre el compliment de la normativa, avenços tècnics, suggeriments i recomanacions sobre actuacions futures.
e) Assessorar i fomentar, en relació amb l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques, les adaptacions i les ajudes tècniques.
f) Coordinació i seguiment de l'assessorament i ajuda necessària per a l'elaboració dels plans sectorials d'accessibilitat.
g) Informar sobre els plans sectorials.

Article 59

Equips de treball
El president del Consell de la Promoció de l'Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques podrà designar les persones físiques o jurídiques que hagin de formar part d'equips de treball per a l'estudi de temes específics detallats en aquest Decret.

Article 60

Coordinació
60.1 El vice-president del Consell de la promoció de l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques coordinarà les funcions entre aquest Consell i la Comissió per a l'accessibilitat.
60.2 El Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques es regeix pel Reglament de règim intern que consta a l'annex 5.

Article 61

Comissió Interdepartamental per a l'Accessibilitat
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 62

Funcions
[No vigent]
Altres versions d'aquest precepte

Article 63

Adscripció
El Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques i la Comissió Interdepartamental per a l'Accessibilitat són adscrits al Departament de Benestar Social.

Article 64

Dietes i drets d'assistència
Els membres del Consell que no siguin personal dependent de l'Administració de la Generalitat informaran de les dietes i els drets d'assistència que estiguin establerts en la legislació vigent.

Article 65

Assistència tècnica
El Departament de Benestar Social, directament o indirectament, assessorarà, informarà i donarà suport tècnic en l'àmbit de l'accessibilitat, supressió de barreres arquitectòniques i ajudes tècniques.

Article 66

Consells locals d'accessibilitat
Els ens locals podran crear consells locals d'accessibilitat, com a òrgan de participació dels ciutadans en l'elaboració, execució i seguiment d'aquells plans especials d'accessibilitat que rebin finançament de la Generalitat.

Capítol 10

Règim sancionador

Article 67

Infraccions i sancions
67.1 Constitueixen infraccions administratives en matèria de supressió de barreres les accions i omissions tipificades i sancionades per la Llei i que es recullen en aquest article.
67.2 Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus d'acord amb els criteris que s'indiquen en els apartats següents.
67.3 Són infraccions lleus les accions o omissions que contravenen a les normes sobre supressió de barreres arquitectòniques, però que no impedeixen la utilització de l'espai, l'equipament, l'habitatge o el mitjà de transport per persones amb mobilitat reduïda.
67.4 Tenen la consideració d'infraccions greus les accions o omissions següents:
a) Les que incompleixin parcialment la normativa sobre supressió de barreres arquitectòniques urbanístiques, en les obres d'urbanització i el seu mobiliari de nova construcció, ampliació i reforma d'espais destinats a l'ús públic.
b) Les que incompleixin la normativa sobre supressió de barreres arquitectòniques en l'edificació, construcció, ampliació o reforma d'edificis de propietat pública o privada destinats a un ús que impliqui la concurrència de públic.
c) L'incompliment, en la proporció mínima requerida, de la reserva que estableix l'article 9.2 de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, pel que fa a la reserva d'habitatges de protecció oficial de promoció privada per a persones amb mobilitat reduïda.
d) Les que incompleixin parcialment la normativa sobre supressió de barreres arquitectòniques reguladora de les condicions d'accessibilitat en els edificis de nova construcció o rehabilitats totalment que hagin de ser destinats a l'habitatge.
67.5 Tenen la consideració d'infraccions molt greus les accions o omissions següents:
a) Les que incompleixin totalment la normativa sobre supressió de barreres arquitectòniques urbanístiques, en les obres d'urbanització i el seu mobiliari de nova construcció, ampliació i reforma d'espais destinats a l'ús públic.
b) Les que incompleixin la normativa sobre supressió de barreres arquitectòniques en l'edificació, construcció, ampliació o reforma d'edificis de propietat pública o privada destinats a serveis públics.
c) L'incompliment total de la reserva establerta a l'article 9.2 de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, pel que fa a la reserva d'habitatges de protecció oficial de promoció privada.
d) Les que incompleixin totalment la normativa sobre supressió de barreres arquitectòniques reguladora de les condicions d'accessibilitat en els edificis de nova construcció o rehabilitats totalment que hagin de ser destinats a l'habitatge.
67.6 Les infraccions lleus seran sancionades amb multes de 50.000 a 1.000.000 de pessetes.
67.7 Les infraccions greus seran sancionades amb multes d'1.000.001 a 25.000.000 de pessetes.
67.8 Les infraccions molt greus seran sancionades amb multes de 25.000.001 a 50.000.000 de pessetes.
67.9 Per graduar l'import de les multes es tindrà en compte el grau de culpabilitat o la intencionalitat de cada un dels infractors, el perjudici directament o indirectament causat, el cost econòmic derivat de les obres d'accessibilitat necessàries, la reincidència o reiteració i la gravetat de la infracció.
67.10 Quan el benefici que resulti d'una infracció en matèria de supressió de barreres arquitectòniques sigui superior a la sanció que correspongui, aquesta podrà incrementar-se en la quantia equivalent al benefici obtingut.

Article 68

Responsables
68.1 En les obres que s'executin amb inobservança de les clàusules de la llicència, seran sancionats amb multa en la quantia que determina la Llei 20/1991, de 25 de novembre, modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, el promotor, l'empresari de les obres i el tècnic director d'aquestes.
68.2 En les obres emparades en una llicència municipal el contingut de la qual sigui manifestament constitutiu d'una infracció greu seran igualment sancionats amb multa en la quantia establerta el facultatiu que hagués emès informe favorable del projecte i els membres de la corporació que haguessin votat a favor de l'atorgament de la llicència sense l'informe tècnic previ, quan aquest o l'informe previ del secretari fossin desfavorables per raó d'aquella infracció.
68.3 Quan el compliment de les obligacions previstes en la Llei 20/1991, de 25 de novembre, modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, correspongui a diverses persones conjuntament, respondran de forma solidària de les infraccions que, si s'escau, es cometin i de les sancions que s'imposin.

Article 69

Procediment sancionador
69.1 Els òrgans competents per a la iniciació, instrucció i resolució dels expedients sancionadors incoats per la comissió d'infraccions tipificades a l'article anterior hauran de seguir el procediment que estableix la normativa vigent en matèria de procediment administratiu sancionador.
69.2 Si un ens local és advertit per l'Administració de la Generalitat d'un fet constitutiu de qualsevol de les infraccions que determina la Llei 20/1991, de 25 de novembre, modificada pel Decret legislatiu de 6/1994, de 13 de juliol, i aquest no inicia el procediment sancionador en el termini d'un mes, la multa que s'imposi com a conseqüència de l'expedient sancionador incoat per la Generalitat serà percebuda per aquesta.

Article 70

Òrgans competents
Les autoritats competents per imposar sancions i els límits màxims d'aquestes són les següents:
a) Els alcaldes: en els municipis que no excedeixin els 10.000 habitants, fins a un màxim de 100.000 pessetes; en els municipis que no excedeixin els 50.000 habitants, fins a un màxim de 500.000 pessetes; en els municipis fins a 100.000 habitants, multes fins a 1.000.000 de pessetes; en els municipis que no excedeixin els 500.000 habitants, multes fins a un màxim de 5.000.000 de pessetes, i en els municipis de més de 500.000 habitants, multes fins a un màxim de 10.000.000 de pessetes.
b) El director general del departament corresponent per raó de la matèria, fins a 25.000.000 de pessetes, amb independència del nombre d'habitants del municipi.
c) El conseller competent per raó de la matèria, fins a 50.000.000 de pessetes, amb independència del nombre d'habitants del municipi.

Article 71

Destinació de les sancions
Els ingressos derivats de la imposició de les sancions previstes seran destinats, per les administracions públiques actuants, a la supressió de les barreres arquitectòniques en l'àmbit de la seva competència.

Article 72

Prescripció
72.1 Les infraccions molt greus prescriuran al cap de quatre anys, les greus al cap de tres anys i les lleus al cap d'un any.
72.2 El termini de prescripció començarà a comptar-se des de la data de la comissió de la conducta constitutiva de la infracció.

Disposicions addicionals

-1

El Departament competent en l'àmbit de la formació del personal al servei de les administracions públiques prendrà les mesures necessàries per tal de prestar, de manera adequada, la formació respecte a la normativa sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

-2

El Govern de la Generalitat aprovarà els plans sectorials d'accessibilitat amb l'objectiu de suprimir barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU), barreres arquitectòniques en edificacions (BAE), barreres arquitectòniques en els transports (BAT) i barreres en la comunicació (BC), amb l'audiència prèvia de les entitats i els particulars afectats.
Els plans sectorials s'establiran, preferentment, en aquelles zones que hagin de ser d'ús necessari i freqüent per persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació.
Els mitjans necessaris per portar a terme els plans sectorials d'accessibilitat es concretaran mitjançant convenis de col·laboració entre les administracions públiques competents, les organitzacions representatives dels col·lectius d'afectats i, si s'escau, els particulars afectats.

-3

Les disposicions de les administracions públiques catalanes en matèria d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i en la comunicació seran complementàries del present Decret, en tant que no s'oposin al seu contingut.

-4

Excepcionalment, i en instal·lacions existents, els ajuntaments o l'autoritat competent podran eximir de l'aplicació de les normes d'accessibilitat que estableix el capítol 4, amb l'informe vinculant previ del Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i Supressió de Barreres, quan existeixi impossibilitat tècnica per a la seva realització.

-5

S'estableix un termini de tres anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Reglament per fer efectiva l'elaboració del pla de mesures tècniques al qual fa referència l'article 40.

-6

Els principals paràmetres de referència de l'accessibilitat que s'hauran d'aplicar són els que s'esmenten a l'annex 7 d'aquest Decret.

-7

El contingut d'aquest Reglament s'ha d'entendre sens perjudici de la normativa vigent en matèria de seguretat, prevenció i extinció d'incendis.

Disposicions transitòries

-1

El present Decret s'aplicarà a les actuacions d'obra nova i gran rehabilitació, als elements de la urbanització, a les reformes i ampliacions d'edificis d'ús públic amb projecte visat amb posterioritat a la seva entrada en vigor, així com als vehicles dedicats al transport de persones que es realitzi o que es posin en circulació a partir de la data esmentada.

-2

La Comissió per a la supressió de les barreres arquitectòniques que impedeixen o dificulten la mobilitat dels disminuïts físics, creada pel Decret 170/1980, de 3 d'octubre, passa a denominar-se Comissió Interdepartamental per a l'Accessibilitat, i a regir-se per les previsions d'aquest Reglament.

Disposicions derogatòries

-1

Queden derogades les disposicions següents:Decret 170/1980, de 3 d'octubre, que crea una Comissió per a la supressió de barreres arquitectòniques que impedeixen o dificulten la mobilitat dels disminuïts físics.
L'article 3 del Decret 399/1988, de 27 de desembre, de modificació parcial del Decret 238/1987, de 20 de juliol, i del Decret 170/1980, de 3 d'octubre.
Decret 100/1984, de 10 d'abril, sobre supressió de barreres arquitectòniques.
Decret 95/1986, de 20 de març, de modificació del Decret 100/1984, de 10 d'abril.
Decret 256/1992, de 13 d'octubre, de composició del Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques.
Ordre de 9 d'abril de 1985, sobre la definició d'itineraris practicables en edificis d'habitatges.
Ordre de 5 de novembre de 1985, sobre modificació de les dimensions de les cabines d'ascensors en els itineraris practicables per als minusvàlids.
Ordre de 19 d'agost de 1986, de normes sobre el model i les característiques de la targeta d'aparcament per a vehicles que portin persones disminuïdes.
Ordre de 21 de desembre de 1992, de modificació de l'Ordre de 19 d'agost de 1986.
Ordre de 3 de desembre de 1993, d'aprovació del Reglament de règim intern del Consell per a la promoció de l'Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques.

-2

Es deroguen totes les disposicions en matèria d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i en la comunicació d'igual o inferior rang que s'oposin al que preveu aquest Decret.

Disposicions finals

-1

Es faculten els consellers competents per raó de la matèria per a l'execució del que preveu aquest Decret.

-2

El present Decret entrarà en vigor al cap de sis mesos de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Annex 1

Normes d'accessibilitat urbanística
1.1 Itineraris adaptats.
1.1.1 Itinerari de vianants adaptat.
Un itinerari de vianants es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
Tenir una amplada lliure mínima de 0,90 m i una alçada lliure d'obstacles de 2,10 m.
En els canvis de direcció, l'amplada lliure de pas permet inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre.
No incloure cap escala ni graó aïllat.
El pendent longitudinal no supera el 8%.
El paviment és dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. Té un pendent transversal no superior al 2%.
Els elements d'urbanització i de mobiliari que formen part d'aquest itinerari són adaptats.
1.1.2 Itinerari mixt de vianants i vehicles adaptat.
Un itinerari mixt es considera adaptat quan compleix els següents requisits:
Tenir una amplada lliure mínima de 3,00 m i una alçada lliure d'obstacles en tot el recorregut de 3,00 m.
Els espais per al gir de vehicles permeten el gir amb un radi mínim de 6,50 m respecte a l'eix de l'itinerari.
No incloure cap escala ni graó aïllat.
El paviment és dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. Té un pendent transversal no superior al 2%.
Els elements d'urbanització i de mobiliari que formen part d'aquest itinerari són adaptats.
1.2 Elements d'urbanització adaptats.
1.2.1 Paviments en espais d'ús públic.
Un paviment es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
És dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. S'admet, en parcs i jardins, paviment de terres compactades amb un 90% PM (Pròctor modificat).
Es col·loca un paviment amb textura diferenciada per tal de detectar els passos de vianants.
Les reixes i els registres es col·loquen enrasats amb el paviment circumdant. Les obertures de les reixes col·locades en itineraris de vianants tenen una dimensió que permet la inscripció d'un cercle de 3 cm de diàmetre com a màxim. La disposició de l'enreixat es fa de manera que no hi puguin ensopegar persones que utilitzin bastó o cadira de rodes.
1.2.2 Guals adaptats.
El gual de pas de vianants es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
L'amplada lliure mínima és d'1,20 m.
La vorera del gual s'enrasa amb la calçada. Els cantells s'arrodoneixen o aixamfranen a 45 graus.
El pendent longitudinal del gual és com a màxim del 12%. El pendent transversal màxim és del 2%.
Se senyalitza amb paviment de textura diferenciada.
El gual d'entrada i sortida de vehicles ha de dissenyar-se de manera que:
L'itinerari de vianants que travessen no quedi afectat per un pendent longitudinal superior al 12%.
L'itinerari de vianants que travessen no quedi afectat per un pendent transversal superior al 2%.
1.2.3 Passos de vianants adaptats.
El pas de vianants que forma part d'un itinerari adaptat es considera adaptat quan compleix els següents requisits:
Salvar el desnivell entre la vorera i la calçada amb un gual de vianants adaptat.
Quan travessi un illot intermedi a les calçades rodades, aquest es retallarà i quedarà rebaixat al mateix nivell de les calçades en una amplada igual a la del pas de vianants. El paviment de l'illot és diferenciador respecte al de la calçada.
Quan el pas, per la seva longitud, es realitzi en dos temps amb parada intermèdia, l'illot tindrà una llargada mínima d'1,50 m, una amplada igual a la del pas de vianants i el seu paviment quedarà enrasat amb el de la calçada quan la longitud de l'illot no superi els 4,00 m.
1.2.4 Escales adaptades.
Una escala es considera adaptada quan compleix els requisits següents:
L'amplada útil de pas és d'1,20 m com a mínim.
Els graons han de tenir una estesa mínima de 30 cm i una alçada màxima de 16 cm, i en escales en projecció corba en planta o no recta hi ha una dimensió mínima d'estesa de 30 cm comptada a 40 cm de la cara interior.
El nombre de graons seguits sense replà intermedi ha de ser com a màxim de 12 unitats.
El replans intermedis han de tenir una llargada mínima en la direcció de circulació d'1,20 m.
L'estesa s'ha d'acabar superficialment amb material no lliscant i no presentar discontinuïtat on s'uneix amb l'alçària.
Les escales disposen de baranes que poden ser utilitzades en els dos sentits de circulació.
Els passamans de l'escala estan situats a una alçada d'entre 0,90 m a 0,95 m en replans i 0,80 m a 0,85 m en el tram de graons, i tenen un disseny anatòmic que permet d'adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de 3 a 5 cm de diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels paraments verticals. Els passamans s'han de prolongar 0,30 m com a mínim més enllà dels extrems a l'acabament de cada tram d'escala. El punt d'inflexió del passamà ha de coincidir amb l'inici del tram d'escala.
L'inici i el final d'una escala se senyalitzen amb paviment diferenciat de la resta i disposen d'un nivell d'il·luminació durant la nit de 10 lux com a mínim.
Els espais existents sota les escales han d'estar protegits de manera que evitin possibles accidents a persones amb visió parcial o ceguesa.
1.2.5 Rampes adaptades.
Una rampa es considera adaptada quan compleix els requisits següents:
L'amplada útil de pas és de 0,90 m com a mínim.
Pendents longitudinals:
Trams de menys de 3 m de llargada: 12% de pendent màxim (recomanable 10%).
Trams d'entre 3 i 10 m de llargada: 10% de pendent màxim (recomanable 8%).
Trams de més de 10 m de llargada: 8% de pendent màxim (recomanable 6%).
S'admet un pendent transversal màxim d'un 2%.
El paviment de les rampes és dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces.
La llargada de cada tram de rampa ha de ser com a màxim de 20 m.
En la unió de trams de diferent pendent s'han de col·locar replans intermedis.
Els replans intermedis tenen una llargada mínima en la direcció de circulació d'1,50 m.
A l'inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà d'1,50 m de llargada com a mínim.
Quan entre la rampa i la zona adjacent hi ha un desnivell igual o superior a 0,20 m es disposa d'un element de protecció longitudinal amb una alçada de 10 cm per sobre del paviment de la rampa.
Les rampes disposen de baranes a ambdós costats, a una alçada d'entre 0,90 m i 0,95 m. Els passamans de la rampa tenen un disseny anatòmic que permeti d'adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de 3 a 5 cm de diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels paraments verticals.
L'inici i el final d'una rampa se senyalitza amb paviment diferenciat de la resta i disposa d'un nivell d'il·luminació mínim de 10 lux durant la nit.
1.2.6 Ascensor adaptat.
Un ascensor es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
La cabina d'ascensor adaptat té com a mínim unes dimensions d'1,40 m en el sentit de l'accés i d'1,10 m en el sentit perpendicular.
Disposa de passamans a una alçada entre 0,90 m i 0,95 m.
Els passamans de la cabina tenen un disseny anatòmic que permet d'adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm i separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.
Les botoneres, tant de cabina com de replà, s'han de col·locar entre 1,00 m i 1,40 m d'alçada respecte del terra. Les botoneres han de tenir la numeració en Braille o en relleu.
Les portes de la cabina i del recinte són automàtiques, d'una amplada mínima de 0,80 m, i davant d'elles es pot inscriure un cercle d'un diàmetre d'1,50 m.
Al costat de la porta de l'ascensor i a cada planta hi ha d'haver un número en alt relleu que identifiqui la planta, amb una dimensió mínima de 10x10 cm i a una alçada d'1,40 m des del terra.
1.2.7 Aparcaments adaptats.
Una plaça d'aparcament es considera adaptada quan compleix els requisits següents:
Té unes dimensions mínimes per al vehicle de 3,30 mx4,50 m en bateria i 2,00 mx4,50 m en filera.
Té un espai d'apropament que pot ser compartit i que permet la inscripció d'un cercle de diàmetre 1,50 m davant la porta del conductor. En aparcaments en bateria aquest espai pot coincidir un màxim de 0,20 m amb l'amplada de la plaça. L'espai d'apropament ha d'estar comunicat amb un itinerari de vianants adaptat.
Les places d'aparcament i l'itinerari d'accés a la plaça se senyalitzen conjuntament amb el símbol d'accessibilitat a terra i un senyal vertical en un lloc visible, amb la inscripció reservat a persones amb mobilitat reduïda.
1.2.8 Serveis higiènics adaptats.
Un servei higiènic es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
Les portes han de tenir una amplada mínima de 0,80 m i s'han d'obrir cap a l'exterior.
Entre 0 m i 0,70 m d'alçada respecte al terra, hi ha un espai lliure de gir i de maniobra d'1,50 m de diàmetre com a mínim.
L'espai d'apropament lateral al wàter i frontal al rentamans té una amplada mínima de 0,80 m.
El rentamans no té pedestal ni mobiliari inferior que dificulti l'apropament de persones amb cadira de rodes.
Disposa de barres de suport a una alçada entre 0,70 m i 0,75 m per sobre del terra, perquè permeti agafar-s'hi amb força en la transferència lateral al wàter. La barra situada al costat de l'espai d'apropament és batent.
Els miralls tenen col·locat el cantell inferior a una alçada màxima de 0,90 m.
Tots els accessoris i mecanismes es col·loquen a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.
Les aixetes i les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
El paviment és no lliscant.
Els indicadors de serveis d'homes o dones han de permetre la lectura tàctil, amb senyalització Homes-Dones sobre la maneta, mitjançant una lletra H (homes) o D (dones) en alt relleu.
1.3 Mobiliari urbà adaptat.
1.3.1 Condicions generals.
Un element de mobiliari urbà es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
Ser accessible a través d'un itinerari adaptat.
La seva ubicació permet sempre l'existència d'una banda de pas lliure d'obstacles de 0,90 m d'amplada per 2,10 m d'alçada.
Els elements sortints i/o volants que són superiors a 15 cm de vol i que limiten amb itineraris tenen com a mínim un element fix i perimetral entre 0 i 15 cm d'alçada perquè puguin ser detectats per invidents, o bé s'han de situar a una alçada igual o superior a 2,10 m.
Els elements que hagin de ser accessibles manualment estan situats a una alçada d'entre 1 m i 1,40 m d'alçada.
1.3.2 Elements urbans diversos.
Els elements urbans es consideren adaptats si compleixen el requisits de disseny següents:
Els elements d'accés al recinte tenen una amplada mínima de 0,90 m, una alçada mínima de 2,10 m i han d'estar convenientment senyalitzats.
El mobiliari d'atenció al públic té, totalment o parcialment, una alçada màxima respecte al terra de 0,85 m. Si disposa solament d'apropament frontal, la part inferior, entre 0,00 m i 0,70 m d'alçada, en una amplada de 0,80 m com a mínim, queda lliure d'obstacles per permetre l'apropament d'una cadira de rodes.
La taula ha de tenir una alçada màxima de 0,80 m. La part inferior, entre 0,00 i 0,70 m d'alçada, i en una amplada de 0,80 m com a mínim ha de quedar lliure d'obstacles per permetre l'apropament d'una cadira de rodes.
L'element més alt manipulable dels aparells telefònics se situa a una altura màxima d'1,40 m com a màxim. En el cas que l'aparell telefònic se situï dins d'una cabina locutori, aquesta ha de tenir unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i 1,20 m de fondària lliures d'obstacles i el terra ha de quedar enrasat amb el paviment circumdant. L'espai d'accés a la cabina té una amplada lliure mínima de 0,80 m i una alçada mínima de 2,10 m.
Els elements per impedir el pas de vehicles estan separats a una distància mínima de 0,90 m, i tenen una alçada mínima de 0,80 m.
En grades i zones d'espectadors, la plaça d'un espectador per a usuaris en cadira de rodes té unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i d'1,20 m de fondària.
Els polsadors s'han de situar entre 1,00 m i 1,40 m d'alçada.
Els suports verticals de senyals i semàfors tenen una secció de caires arrodonits i es col·loquen preferentment a la part exterior de la vorera. Si no hi ha vorera o la seva amplada és inferior a 1,50 m es col·loquen tocant a les façanes o subjectes a aquestes. En parcs i jardins se situen en àrees enjardinades o similars.
Quan s'instal·lin semàfors acústics, aquests han d'emetre un senyal sonor indicador del temps de pas per a vianants, a petició de l'usuari mitjançant un comandament a distància.
1.3.3 Elements de protecció i senyalització de les obres en la via pública.
Els elements de protecció i senyalització de les obres en la via pública han de complir les condicions següents:
Les bastides, rases o qualsevol tipus d'obres a la via pública s'han de senyalitzar i protegir mitjançant barrats estables i continuats que restin il·luminats tota la nit.
S'han de col·locar els elements de protecció i senyalització de forma que les persones amb disminució visual puguin detectar a temps l'existència de l'obstacle.
No s'han d'utilitzar cordes, cables o similars.
Hi ha d'haver un nivell d'il·luminació mínima de 10 lux per advertir de la presència d'obstacles o desnivells.

Annex 2

Normes d'accessibilitat a l'edificació
2.1 Nivell d'accessibilitat exigible per a usos públics en edificis de nova construcció.
Vegeu l'annex al document PDF
2.2 Itinerari adaptat.
Un itinerari es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
No hi ha d'haver cap escala ni graó aïllat. (S'admet, a l'accés de l'edifici, un desnivell no superior a 2 cm, i s'arrodonirà o bé s'aixamfranarà el cantell a un màxim de 45º). Ha de tenir una amplada mínima de 0,90 m i una alçada lliure d'obstacles en tot el recorregut de 2,10 m.
En cada planta de l'itinerari adaptat d'un edifici hi ha d'haver un espai lliure de gir on es pugui inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre.
En els canvis de direcció, l'amplada de pas ha de permetre inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre.
Les portes han de tenir com a mínim una amplada de 0,80 m i una alçada mínima de 2 m.
En cas de portes de dues o més fulles, una d'elles haurà de tenir una amplada mínima de 0,80 m.
A les dues bandes d'una porta existeix un espai lliure, sense ser escombrat per l'obertura de la porta, on es pot inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre (excepte a l'interior de la cabina d'ascensor).
Les manetes de les portes s'han d'accionar mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
Quan les portes siguin de vidre, llevat del cas en què aquest sigui de seguretat, tindran un sòcol inferior de 30 cm d'alçada, com a mínim. A efectes visuals ha de tenir una franja horitzontal de 5 cm d'amplada, com a mínim, col·locada a 1,50 m d'alçada i amb marcat contrast de color.
El paviment és no lliscant.
Els pendents longitudinals de les rampes són:
Trams de menys de 3 m de llargada: 12% de pendent màxim.
Trams entre 3 i 10 m de llargada: 10% de pendent màxim.
Trams de més de 10 m de llargada: 8% de pendent màxim.
S'admet un pendent transversal màxim del 2% en rampes exteriors.
Les rampes disposen de baranes a ambdós costats. Així mateix, han d'estar limitades lateralment per un element de protecció longitudinal de, com a mínim, 10 cm per sobre del terra, per evitar la sortida accidental de rodes i bastons.
Els passamans de les baranes estan situats a una alçada entre 0,90 i 0,95 m, i tenen un disseny anatòmic que permet d'adaptar la mà, amb una secció igual o equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.
La llargada de cada tram de rampa és com a màxim de 20 m. En la unió de trams de diferent pendent es col·loquen replans intermedis. Els replans intermedis han de tenir una llargada mínima en la direcció de circulació d'1,50 m.
A l'inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà d'1,50 m de llargada com a mínim.
La cabina d'ascensor té unes dimensions d'1,40 m en el sentit de l'accés i d'1,10 m en el sentit perpendicular.
Disposa de passamans a una alçada entre 0,90 m i 0,95 m, i les botoneres, tant interiors com de replà, s'han de col·locar entre 1,00 m i 1,40 m d'alçada respecte al terra. Les botoneres han de tenir la numeració en Braille o en relleu.
Al costat de la porta de l'ascensor i a cada planta hi ha d'haver un número en alt relleu que identifiqui la planta, amb una dimensió mínima de 10x10 cm i a una alçada d'1,40 m des del terra.
Les portes de la cabina i del recinte són automàtiques, d'una amplada mínima de 0,80 m, i davant d'elles es pot inscriure un cercle d'un diàmetre d'1,50 m.
Els passamans de la cabina han de tenir un disseny anatòmic que permeti d'adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.
2.3 Itinerari practicable.
Un itinerari es considera practicable quan compleix els requisits següents:
Té una amplada mínima de 0,90 m i una alçada de 2,10 m totalment lliure d'obstacles en tot el recorregut.
No inclou cap tram d'escala.
A les dues bandes d'un graó hi ha un espai lliure pla amb una fondària mínima d'1,20 m. L'alçada màxima d'aquests graons és de 14 cm.
En els edificis en què per normativa sigui obligatòria la instal·lació d'un ascensor només s'admetrà a l'itinerari l'existència d'un graó, com a màxim de 12 cm d'alçada, a l'entrada de l'edifici.
Les rampes han de tenir un pendent màxim del 12%, amb una llargària màxima, sense replà, de 10 m. El pendent transversal màxim ha de ser del 2% en rampes exteriors.
En els dos extrems de les rampes hi ha un espai lliure amb una fondària d'1,20 m.
En els canvis de direcció l'amplada de pas haurà de permetre inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre.
Com a mínim, en un costat d'una rampa ha d'existir un passamà a una alçada d'entre 0,90 m i 0,95 m.
Les portes o passos entre dos espais han de tenir com a mínim una amplada de 0,80 m i una alçada de 2,00 m. Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
A les dues bandes de qualsevol porta inclosa dins d'un itinerari practicable hi ha d'haver un espai lliure sense ser escombrat per l'obertura de la porta, on sigui inscrivible un cercle d'1,20 m de diàmetre (excepte a l'interior de la cabina d'ascensor).
Les portes de cabina de l'ascensor són automàtiques, mentre que les de recinte poden ser manuals. Totes dues tenen una amplada mínima de 0,80 m.
La cabina de l'ascensor ha de tenir, com a mínim, unes dimensions d'1,20 m en el seu sentit d'accés, de 0,90 m en sentit perpendicular i una superfície mínima d'1,20 m2.
En l'espai previst per a un ascensor practicable no es permetrà la col·locació de cap ascensor que no tingui, almenys, aquesta consideració.
A l'espai situat davant la porta de l'ascensor, s'hi ha de poder inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre sense ser escombrat per l'obertura de la porta.
Les botoneres de l'ascensor, tant de cabina com de replà, s'han de col·locar a una alçada d'entre 1,00 m i 1,40 m respecte al terra.
2.4 Elements de l'edificació adaptats.
2.4.1 Aparcament.
Una plaça d'aparcament és adaptada si:
Té unes dimensions mínimes per al vehicle de 2,20 mx4,50 m.
Té un espai d'apropament, de 0,90 m d'amplada, que pot ser compartit i que ha de permetre la inscripció d'un cercle d'1,50 m de diàmetre davant la porta del conductor.
L'espai d'apropament està comunicat amb un itinerari d'ús comunitari adaptat.
És senyalitzada amb el símbol d'accessibilitat a terra i un senyal vertical en un lloc visible, amb la inscripció reservat a persones amb limitacions.
2.4.2 Escales en edificis d'ús públic.
Les escales d'ús públic han de complir les condicions següents:
L'alçada màxima del graó és de 16 cm i l'estesa mínima, de 30 cm (a les escales amb projecció en planta no recta hi ha d'haver la dimensió mínima d'estesa de 30 cm a 40 cm per la part interior).
L'estesa no presenta discontinuïtats on s'uneix amb l'alçària.
L'amplada de pas útil és igual o superior a 1,00 m.
El nombre màxim de graons seguits, sense replà intermedi, és de 12.
Els replans intermedis tenen una llargada mínima d'1,20 m.
Es disposa de passamans a tots dos costats.
Les baranes de les escales tenen una alçada d'entre 0,90 i 0,95 m. Els passamans de l'escala tenen un disseny anatòmic que permeti d'adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 cm i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.
2.4.3 Cambra higiènica adaptada.
Característiques que haurà de reunir una cambra higiènica adaptada:
Les portes hauran de tenir una amplada mínima de 0,80 m, obrir-se cap enfora o ser corredisses.
Les manetes de les portes s'accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
Hi haurà d'haver entre 0 i 0,70 m d'alçada respecte a terra, un espai lliure de gir d'1,50 m de diàmetre.
L'espai d'apropament lateral al wàter, la banyera, la dutxa i el bidet i frontal al rentamans serà de 0,80 m com a mínim.
Els rentamans no tindran peu ni mobiliari inferior que destorbi el seu ús.
Es disposarà de dues barres de suport a una alçada entre 0,70 m i 0,75 m, perquè permeti agafar-s'hi amb força en la transferència lateral a wàters i bidets. La barra situada al costat de l'espai d'apropament serà batent.
Els miralls tindran col·locat el cantell inferior a una alçada de 0,90 m del terra.
Tots els accessoris i mecanismes es col·locaran a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.
Les aixetes s'accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
Les aixetes de les banyeres es col·locaran al centre, i no als extrems.
El paviment serà no lliscant.
Hi haurà indicadors de serveis d'homes o dones que permetran la lectura tàctil, amb senyalització Homes-Dones sobre la maneta, mitjançant una lletra H (homes) o D (dones) en alt relleu.
2.4.4 Dormitori en edificis d'ús públic.
Un dormitori es considera adaptat quan compleixi les condicions següents:
Les portes hauran de tenir una amplada mínima de 0,80 m.
Hi haurà un espai de gir d'1,50 m de diàmetre, com a mínim.
Els espais d'apropament lateral al llit i frontal a l'armari i mobiliari tindran una amplada mínima de 0,80 m.
En el cas d'haver-hi el llit doble, tindran l'espai d'apropament per tots dos costats.
Tots els mecanismes d'accionament es col·locaran a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.
Les manetes de les portes s'accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
2.4.5 Vestidors en edificis d'ús públic.
Un vestidor es considera adaptat quan compleixi les condicions següents:
Les portes hauran de tenir una amplada mínima de 0,80 m.
Els espais de circulació interior hauran de tenir una amplada mínima de 0,90 m i en els canvis de direcció l'amplada de pas haurà de permetre d'inscriure-hi un cercle d'1,50 m de diàmetre (sense ser escombrat per l'obertura de cap porta).
Almenys haurà d'existir espai lliure de gir a l'interior de la peça on es pugui inscriure un cercle de diàmetre d'1,50 m sense ser escombrat per l'obertura de cap porta.
L'espai d'apropament lateral a taquilles, bancs, dutxes i mobiliari en general tindrà una amplada mínima de 0,80 m.
L'espai d'utilització d'almenys una dutxa tindrà unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i d'1,20 m de fondària a més de l'espai d'apropament lateral. La base d'aquesta dutxa quedarà enrasada amb el paviment circumdant amb solució de continuïtat; disposarà d'un seient abatible fixat al costat curt de l'espai i de dimensions mínimes 0,40 m x 0,40 m. Les aixetes es col·locaran al centre del costat més llarg, a una alçada respecte al terra d'entre 0,90 m i 1,20 m i s'accionaran mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
Tots els accessoris i mecanismes es col·locaran a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.
El paviment serà no lliscant.
En els vestidors emprovadors existirà almenys un espai que es pugui tancar d'unes dimensions que permetin d'inscriure-hi un cercle d'1,50 m de diàmetre sense ser escombrat per l'obertura de cap porta.
Les manetes de les portes s'accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
Hi haurà indicadors de serveis d'homes o dones que permetran la lectura tàctil, amb senyalització Homes-Dones sobre la maneta, mitjançant una lletra H (homes) o D (dones) en alt relleu.
2.4.6 Mobiliari en edificis d'ús públic.
Característiques del mobiliari adaptat:
Els elements sortints i/o volats que siguin superiors a 0,15 m de volada i que limitin amb itineraris tindran com a mínim un element fix i perimetral entre 0,00 i 0,15 m d'alçada perquè puguin ser detectats per invidents, o bé se situaran a una alçada igual o superior a 2,10 m.
Els elements de comandament (polsadors, brunzidors, alarmes i porters electrònics) se situaran entre 1,00 m i 1,40 m d'alçada.
El mobiliari d'atenció al públic tindrà, totalment o parcialment, una alçada màxima respecte al terra de 0,85 m. Si disposa solament d'apropament frontal, la part inferior, entre 0,00 m i 0,70 m d'alçada, en una amplada de 0,80 m com a mínim, quedarà lliure d'obstacles per permetre l'apropament d'una cadira de rodes.
La taula tindrà una alçada màxima de 0,80 m. La part inferior, entre 0,00 i 0,70 m d'alçada, i en una amplada de 0,80 m com a mínim, haurà de quedar lliure d'obstacles per permetre l'apropament d'una cadira de rodes.
L'element més alt manipulable dels aparells telefònics ha d'estar situat a una altura màxima d'1,40 m com a màxim. En el cas que l'aparell telefònic se situï dins d'una cabina locutori, aquesta haurà de tenir unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i 1,20 m de fondària lliures d'obstacles i el terra queda enrasat amb el paviment circumdant. L'espai d'accés a la cabina haurà de tenir una amplada mínima de 0,80 m i una alçada mínima de 2,10 m.
La plaça d'espectador per a usuari amb cadira de rodes tindrà unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i d'1,20 m de fondària.
2.4.7 Interior de l'habitatge.
Un habitatge es considera adaptat quan:
Les portes i les obertures de pas tenen una amplada de 0,80 m com a mínim i una alçada no inferior a 2,00 m.
Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
En les cambres higièniques les portes s'obren cap enfora o són corredisses.
Hi ha, com a mínim, una cambra higiènica adaptada, formada per un lavabo, un wàter i una banyera o dutxa.
Els passadissos tenen una amplada mínima d'1,10 m. En els recorreguts interiors de l'habitatge, per assegurar la maniobrabilitat d'una cadira de rodes, cal considerar que el diàmetre mínim necessari per efectuar un gir complet és d'1,50 m.
A les cuines hi ha, entre 0,00 i 0,70 m d'alçada respecte al terra, un espai lliure de gir d'1,50 m de diàmetre com a mínim.
Les aixetes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
Les claus de pas, mecanismes elèctrics, porters automàtics, timbres, quadres generals, etc. han d'estar a una alçada mínima de 0,40 m i màxima d'1,40 m sobre el terra, i a una distància de 0,60 m de les cantonades.
2.5 Accessibilitat en edificis d'ús privat de nova construcció sense ascensor obligatori.
En aquells edificis que, excloent la planta d'accés, en computar la part per sobre i/o per sota d'aquesta, tinguin unes característiques que compleixin l'expressió:
(S/30) x N x P <= 100
en què S és la superfície construïda, N el nombre d'entitats (habitatges, locals, etc.) i P el nombre de plantes, només s'haurà de grafiar en els plànols de fonaments, estructura i distribució del projecte l'espai per a la futura ubicació d'un ascensor practicable, així com la seva connexió amb un itinerari també practicable.
En aquells edificis en què no es compleixi l'expressió recollida en l'apartat anterior, l'espai disposat per allotjar l'ascensor practicable haurà de complir els requisits següents:
Tenir comunicació directa amb un espai practicable.
Disposar d'unes dimensions que permetin la possible ubicació d'un ascensor practicable.
Tenir la consideració d'element comú de l'edifici i estar sotmès, en la documentació de la declaració d'obra nova i escriptura de divisió horitzontal, a una clàusula de servitud que en permeti la utilització, en cas de necessitat, com a fossat d'ascensor.
Estar previst de tal manera que en el moment de la instal·lació de l'ascensor no calgui modificar ni els fonaments ni l'estructura ni les instal·lacions existents, de manera que puguin realitzar-se les obres per l'espai comunitari de l'edifici, sense haver d'actuar mai a l'interior de cap entitat.
Les memòries dels projectes bàsics dels edificis que no compleixin l'expressió esmentada incorporaran la justificació tècnica de la previsió de l'ascensor. Les seves disposicions hauran de quedar reflectides als plànols de distribució i seccions. Igualment, en el projecte executiu haurà de quedar reflectit en els plànols de fonaments, estructura i instal·lacions amb la seva justificació constructiva.

Annex 3

Normes d'accessibilitat en el transport
3.1 Barreres arquitectòniques en el transport.
3.1.1 Parades i estacions adaptades.
Es poden distingir tres tipus de parades en el transport terrestre urbà i interurbà: parades de transport ferroviari, parades d'autobús i parades d'automòbils.
3.1.2 Parades d'autobús adaptades.
Les parades d'autobús adaptades compliran les següents prescripcions:
El nivell d'aixecament de la vorera sobre la rasant del carrer serà de 0,10 m.
El nivell d'aixecament local de la vorera en la zona d'accés a l'autobús serà de 0,20 m.
La marquesina disposarà d'una superfície lliure de 0,90 mx1,20 m, reservada en la col·locació de cadires de rodes, cotxes o altres estris d'ajut.
Les marquesines no poden tenir parets de vidre o similars transparents, a menys que se senyalitzi la superfície amb elements opacs.
Sota la marquesina, si n'hi ha, l'alçada mínima lliure serà de 2,10 m.
El límit inferior del nivell d'anuncis serà d'una alçada no superior a 1,20 m.
3.1.3 Estacions de transport ferroviari adaptades.
En les estacions de transport ferroviari, pel que fa a l'accessibilitat, cal tenir en compte dos aspectes:
Accessibilitat en la comunicació, segons criteris establerts a l'annex 4.
Accessibilitat pel que fa a barreres arquitectòniques, en la qual s'han de considerar tres conjunts d'espais: l'accés a les instal·lacions, la circulació dels espais de servei i l'espai d'accés als vehicles.
3.1.3.a) Accés a les instal·lacions.
Es facilitarà l'accés a totes les dependències i vehicles als gossos pigall, segons s'estableix a la Llei 10/1993, de 8 d'octubre, que regula l'accés a l'entorn de les persones amb disminució visual acompanyades de gossos pigall (DOGC núm. 1809, de 15.10.1993).
Les baranes d'accés a les instal·lacions compliran les prescripcions dels annexos 1 i 2 d'aquest Decret i, a més a més, seran de colors contrastats.
La unió entre la via pública i els accessos a les instal·lacions es realitzarà mitjançant itineraris de vianants o mixtos adaptats segons els conceptes que estableix l'annex 1 d'aquest Decret.
3.1.3.b) Circulació en els espais de servei.
Els espais de serveis estaran units als accessos a les instal·lacions i als vehicles mitjançant itineraris adaptats, segons el concepte establert a l'annex 2 d'aquest Decret.
3.1.3.c) Espai d'accés als vehicles.
Les vores de les andanes se senyalitzaran a terra amb una franja de textura diferenciada respecte a la resta del paviment. La franja tindrà visualment una coloració destacada de la resta del paviment.
Per reposar les persones amb mobilitat reduïda es disposaran suports isquiàtics a 0,75 m d'alçada sobre el terra com a màxim i a 0,70 m com a mínim, separats 20 cm de la paret.
El sistema d'interfonia des de l'andana amb el personal de control ha de poder ser manipulat a una alçada màxima d'1,00 m sobre el terra.
A les andanes hi haurà un nivell d'il·luminació mínim de 20 lux.
3.2 Vehicles adaptats.
Als efectes d'accessibilitat, en tot vehicle s'han de considerar tres tipus d'activitat: pujada i baixada, circulació interna i àrea de passatgers.
3.2.1 Pujada i baixada del transport públic.
3.2.1.a) Transport públic col·lectiu.
El pas, tant d'entrada com de sortida, tindrà una amplada mínima de 0,80 m lliures d'obstacles; en el cas que es produeixi en ambdós sentits serà superior a 1,20 m i inferior a 1,60 m, i s'instal·laran en cas de portes dos fulls corredissos de 0,60 m mínim i de 0,90 m màxim cadascun.
Hi haurà una indicació clara i comprensible de la destinació de cada servei.
El nivell del terra dels autobusos serà a 30 cm de la calçada com a màxim. En aquells casos en què es fes impossible la implantació dels vehicles de plataforma baixa, l'adaptació es farà d'acord amb les característiques particulars que es defineixin per a cada cas.
El terra dels vehicles quedarà enrasat amb el paviment superior de les andanes del transport ferroviari. A aquest efecte s'admetrà l'ajut amb rampes curtes plegables, evitant que el desnivell superi els 10 cm i que la rampa tingui més d'1,10 m de llargada.
3.2.1.b) Transport per comanda.
El transport per comanda que sigui necessari afegir al transport regular amb caràcter complementari (taxi, furgonetes taxi o similars) haurà de ser adaptat. Serà obligatori l'ajut del conductor inclòs en el cas de vehicles adaptats.
3.2.2 Circulació interior.
3.2.2.a) Espai de circulació.
La circulació interior d'un vehicle adaptat ha de complir el requisits següents:
Hi ha d'haver un espai lliure per a girs d'1,50 m de diàmetre.
El pas lliure tindrà una amplada mínima de 0,90 m en l'espai de circulació. En l'àrea de passatgers el pas es pot reduir a una amplada de 0,40 m a 0,55 m.
Els desnivells sobtats no superaran els 2 cm i estaran sempre marcats amb una senyalització del cantell contrastada visualment.
Les rampes interiors no superaran 1,10 m de llargada màxima, i en cap cas el 6% de pendent màxim.
El sostre dels passadissos tindrà una alçada lliure de 2,10 m com a mínim.
Les portes interiors estaran separades un mínim de 0,25 m de les cantonades, i l'amplada serà igual al mínim establert per a les portes d'accés. Quan les portes siguin de vidre aquest tindrà un sòcol inferior de 30 cm d'alçada, com a mínim, i una franja horitzontal de 5 cm d'amplada, com a mínim, col·locada a 1,50 m d'alçada i amb marcat contrast de color.
Els mecanismes i instruments d'accionament han de ser a una alçada sobre el paviment superior a 0,80 m i inferior a 1,10 m.
Els senyals d'avís es col·locaran al sostre en llocs visibles tant per als passatgers que viatgen asseguts com per als que ho fan dempeus.
3.2.2.b) Àrea per als passatgers.
L'àrea de passatgers d'un vehicle adaptat està integrada per dues zones: plataforma i àrea de seients.
Per a l'àrea de seients es compliran les mesures d'accessibilitat de mobiliari adaptat: 0,50 m d'alçada de seient, 0,75 m de separació mínima entre espatlleres de seients i 0,65 m d'alçada lliure d'obstacles sota taules plegables. L'amplada mínima lliure d'un seient serà de 0,50 m en tot tipus de transport.
La plataforma contindrà un espai de gir on es pugui inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre i una zona d'emmagatzematge per a cadires i altres estris d'ajut així com d'equipatges, amb unes dimensions mínimes d'1,20 mx1,80 m, que es podrà combinar amb l'àrea de seients.
3.3 Targeta d'aparcament per a vehicles que portin persones amb mobilitat reduïda: model.
La targeta a què fa referència l'article 42 tindrà les característiques que segueixen:

Annex 4

Criteris d'accessibilitat en la comunicació
4.1 Definició de barreres de comunicació.
Barreres de comunicació són les limitacions que els sistemes d'informació i comunicació habituals comporten per a determinades persones que tenen alteracions o discapacitats sensorials o d'altres tipus.
4.2 Principals tipologies d'alteracions i discapacitats que afecten la comunicació.
Les alteracions i discapacitats poden afectar una funció de la persona de forma total o parcial.
També cal tenir present que les dites alteracions o discapacitats poden presentar-se de forma aïllada o bé conjuntament amb alguna altra discapacitat greu o lleu que afecti altres funcions de la persona.
Alteracions de la visió: ceguesa, i totes aquelles que afectin l'agudesa visual, el cromatisme i la fotofòbia.
Alteracions de l'audició i la parla: sordesa, hipoacúsia, sordesa-mudesa, trastorns psicomotrius, etc.
Alteració de la visió i audició: sordesa-ceguesa.
Altres trastorns que poden dificultar o alterar la comunicació: dislèxia, afàsia, retard mental, autisme, psicosi infantil, paràlisi cerebral.
L'estrangeria amb desconeixement de la llengua del país comporta també limitacions en la comunicació.
4.3 Definició de l'accessibilitat en la comunicació.
Un servei o equipament es considera accessible pel que fa a la comunicació quan garanteix el dret de totes les persones a la informació i/o comunicació bàsica i essencial que es necessita per al seu ús.
El sistema escrit o pictogràfic es considera accessible si compleix els requisits següents:
És detectable la seva presència per un usuari que s'apropi amb un mitjà de transport des de 200 m de distància.
És detectable la seva presència per un usuari que s'apropi com a vianant des de 50 m de distància.
Disposa de mitjans complementaris de tipus sonor per a la seva comprensió per persones amb limitació total o parcial de la visió.
Si la senyalització està ubicada a l'interior d'un edifici o en un recinte d'ús públic per a vianants, permetrà la seva identificació tàctil mitjançant relleu i contrast de colors.
4.4 Accessibilitat en la comunicació.
4.4.1 En l'urbanisme.
La senyalització dels itineraris de vianants, elements d'urbanització i d'altres elements urbans diversos, en forma de rètols o senyals, haurà de tenir un contorn nítid, coloració viva i contrastada amb el fons, lletres de 4 cm d'alçada mínima, a 1,50 m del terra i que permetin l'aproximació de les persones a 5 cm. En el cas d'estar il·luminades, ho estaran sempre des de l'exterior, a fi de facilitar-ne la lectura pròxima, i es col·locaran de manera que no constitueixin obstacle.
4.4.2 En l'edificació.
Les instal·lacions de sistemes d'alarma hauran de funcionar sistemàticament de manera sonora i lluminosa, ambdues amb la mateixa intensitat.
4.4.3 En el transport.
a) Autobusos urbans i metropolitans.
Els vehicles adaptats de nova adquisició hauran de disposar i mantenir en servei un sistema de megafonia que informi al seu interior, amb antelació, de cada parada, i a l'exterior, del número de línia.
Aquestes indicacions hauran de figurar escrites en un sistema de retolació adequat.
b) Metro i ferrocarril.
Les unitats de nova adquisició o que hagin de ser remodelades disposaran d'un sistema de megafonia en les mateixes condicions establertes per als autobusos a l'apartat anterior. Així mateix pel que fa al sistema de retolació.
4.4.4 En el mitjans de comunicació de masses.
Els anuncis que facin les administracions públiques catalanes d'interès general que puguin afectar tots els ciutadans, que siguin difosos pels mitjans de comunicació, seran efectuats en idèntica proporció pels mitjans escrits i pels àudio-visuals.
El Departament de Benestar Social fomentarà el fet que les empreses editorials en l'àmbit de Catalunya, facilitin l'accés, mitjançant els procediments informàtics adequats, dels seus fons de publicacions a les persones cegues o amb visió parcial.
4.5 Principals recursos tècnics i humans per fer accessibles els sistemes ordinaris d'informació i comunicació.
4.5.1 Recursos per compensar les alteracions o discapacitats de la visió.
Sistema d'escriptura:
Ceguesa:
Conversió al sistema Braille.
Utilització d'ordinadors amb les adaptacions que permetin l'ús del sistema Braille o la conversió en veu.
Enregistrament sonor en el suport tecnològic adequat.
Visió parcial:
Contorn, mida, contrast i color adequats en els sistemes tipogràfics.
Utilització d'ordinadors amb les adaptacions que permetin l'ampliació de caràcters.
Sistemes de senyalització:
Ceguesa:
Transformació en el sistema tàctil adequat de mapes, plànols i maquetes.
Sistemes sonors, com megafonia, timbres i sistemes d'emmagatzemament de veu.
Visió parcial:
Il·luminació, contorn, mida i color adequats.
Sistemes especials que permeten l'adaptació del cinema, teatre o similars.
4.5.2 Recursos per compensar les alteracions o discapacitats de l'audició i/o la parla.
Sistemes de telecomunicació, telèfons de text, sistemes d'amplificació del so, correu electrònic, escriptura manual i pictogràfica, videotex, telescrit, fax, comunicador, pantalles digitals, pannells informatius o similars.
Sistemes lluminosos: llums centellejants, diferents colors, dispositius electrònics o acústics connectats a la llum o similars.
Sistemes tàctils: vibro-tàctil.
Sistemes d'interpretació: intèrpret de llenguatge de signes.
Pròtesis auditives: audífons i bucle magnètic.
4.5.3 Recursos per compensar les alteracions o discapacitats de la visió i audició conjuntament.
Els principals sistemes són el tàctil, el relleu i el guia intèrpret.
4.5.4 Per a les altres tipologies d'alteracions i discapacitats són adequats algun o la combinació de diversos dels sistemes proposats en els punts anteriors.
4.6 Principals medis, serveis i establiments que cal fer accessibles a la informació i comunicació:
Medi urbà.
Serveis públics.
Establiments d'ús públic.
Transports.
Mitjans de comunicació de masses.
Quadre de principals recursos tècnics i humans per a les limitacions sensorials que afecten l'audició i la sordesa-ceguesa.
Simbologia:
AO: ajudes òptiques.
AS: altres sistemes.
B: Braille.
DV: deficiència visual (mida de la lletra i/o pictografia, color de la lletra i/o pictograma viu i contrastat amb el fons i en relleu dins un contorn nítid, proximitat de lectura dins l'itinerari)
GI: guia intèrpret.
I: intèrpret.
L: llenguatge de signes.
MI: mitjans informàtics.
SX: servei central, fax, videotex i correu electrònic.
Vegeu l'annex al document PDF

Annex 5

Reglament de règim intern del Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques

Article 1

Règim jurídic
El Consell es regularà, quant a l'organització i el procediment de funcionament, per les normes que s'estableixen en aquest Reglament i per la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, en tot el que no preveu, i per les disposicions de caràcter general aplicable als òrgans col·legiats de la Generalitat.

Article 2

Composició i funcionament
2.1 El Consell és format pels membres a què fa referència l'article 57 d'aquest Reglament, i podrà acordar la constitució de grups de treball o ponències, que tindran com a funció l'estudi dels temes concrets que es presentin a la consideració del Consell. Aquests grups o ponències estaran formats, en cada cas, pels tècnics adequats per a cada tema específic i pel secretari del Consell, que farà les funcions de coordinació i elaborarà els informes que li encarregui el Consell mateix.
2.2 El Consell podrà encarregar al vice-president la formació de grups de treball o ponències per raons d'operativitat.
2.3 Els òrgans i les entitats representades disposaran d'un suplent per cada membre del Consell, que el substituirà quan s'escaigui.

Article 3

De les funcions del Consell
3.1 Seran funcions del Consell:
a) Rebre informació sobre els projectes de normativa referents a matèries d'accessibilitat.
b) Assessorar i informar, quan sigui consultat, sobre temes relacionats amb l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació.
c) Fer propostes per al foment, la millora i la difusió de l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació.
d) Aprovar l'informe memòria de les activitats realitzades, que inclourà les dels grups de treball.
e) Si s'escau, aprovar per majoria absoluta dels seus membres les propostes de modificació d'aquest Reglament de règim intern i elevar-les al conseller de Benestar Social per a la seva aprovació.
3.2 El Consell podrà constituir ponències col·legials o unipersonals per a l'estudi de qüestions concretes, formades pel membre o els membres del Consell que designi el vice-president, auxiliats, si s'escau, per funcionaris o altres persones expertes.
Les ponències que es puguin crear hauran de donar compte del seu treball en les sessions del Consell.
3.3 El Consell podrà delegar en el vice-president, o en alguna de les ponències tècniques, aquelles funcions que, per la seva complexitat o per raons d'urgència, cregui necessari, llevat de les funcions dels apartats d) i e).

Article 4

Del president
Correspon al president del Consell:
a) La representació formal del Consell a l'efecte de la coordinació i les relacions externes.
b) La convocatòria de les sessions i la fixació de l'ordre del dia.
c) Presidir les sessions i moderar el desenvolupament dels debats.
d) Exercir el dret de vot i decidir la votació en cas d'empat.
e) Acordar la convocatòria de la sessió extraordinària.
f) Visar les actes i les certificacions dels acords del Consell.
g) Adreçar-se als organismes o les entitats representades en el Consell a fi que efectuïn la proposta dels membres que els han de representar i dels seus suplents, així com nomenar els experts que en formaran part.
h) Totes aquelles altres funcions que siguin intrínseques a la seva condició de president del Consell i es trobin dins l'àmbit de la coordinació i de relacions externes a què es refereix l'apartat a) d'aquest article.

Article 5

Del vice-president
Correspon al vice-president del Consell:
a) Constituir, conjuntament amb el president i el secretari, la mesa del Consell.
b) Substituir el president, en cas d'absència o delegació, i exercir-ne les funcions.
c) Fer les funcions de coordinació entre el Consell i la Comissió Interdepartamental per a l'Accessibilitat, segons el que estableix l'article 9.
d) Formar els grups de treball o ponències quan li sigui encomanat pel Consell.
e) Designar un secretari d'actes de les sessions en cas de malaltia o absència del secretari del Consell.
f) Totes aquelles altres funcions que siguin intrínseques a la seva condició, exercint, en tot cas, el seu dret de vot.

Article 6

Dels membres
6.1 Els membres del Consell i els seus suplents que representin òrgans de la Generalitat seran nomenats pel titular del departament respectiu.
6.2 El conseller de Benestar Social nomenarà els membres del Consell i els seus suplents que representin el Departament de Benestar Social, els membres titulars i els suplents de les entitats representades a proposta dels respectius presidents i fins a un màxim de 10 experts.
6.3 Els membres del Consell perden aquesta condició per qualsevol de les causes següents:
a) Per acord dels òrgans o les entitats representades, que ho comunicaran a la Secretaria del Consell.
b) Per renúncia de l'interessat, acceptada pels òrgans o entitats representades, que ho comunicaran a la Secretaria del Consell.
c) Per qualsevol declaració judicial que afecti la seva capacitat d'obrar o que l'inhabiliti per a l'exercici de qualsevol càrrec públic.
d) Aquells membres que ho siguin en representació de càrrec públic en cessar en el seu càrrec.
e) Per defunció.

Article 7

Funcions dels membres
7.1 Correspon a tots i cadascun dels membres del Consell i els seus suplents:
a) La participació en els debats, efectuant propostes i plantejant mocions.
b) Exercir el seu dret de vot, amb la facultat de fer constar en acta l'abstenció i el vot reservat.
c) Formular precs i preguntes.
d) Totes aquelles altres funcions que siguin intrínseques a la seva condició de membre del Consell.
7.2 Els membres del Consell no podran atribuir-se la representació o les facultats del Consell, llevat que expressament se'ls hagin atorgat mitjançant acord de l'òrgan col·legiat, i per a cada cas en concret.
7.3 Els membres del Consell hauran de tenir la informació necessària per complir degudament les funcions que tenen assignades.
A aquest efectes, hauran de formular per escrit la petició corresponent, adreçada a la Secretaria del Consell, i se'ls posaran de manifest tots els antecedents i la documentació corresponent, sense que, amb caràcter general, i tret de l'autorització del secretari del Consell, es puguin retirar de la Secretaria esmentada.

Article 8

De la Secretaria del Consell
8.1 Les relacions ordinàries del Consell amb els departaments de la Generalitat i amb altres autoritats i organismes, ens i particulars que puguin tenir relacions amb ell s'efectuaran mitjançant la seva Secretaria.
8.2 Tots els mitjans personals o materials que se li adscriguin s'integraran a la Secretaria sota la dependència del seu titular, al qual correspondrà la custòdia de les actes i d'altra documentació relativa al Consell.
8.3 Correspondrà a la Secretaria del Consell, a més de les altres funcions que li atribueix el present Reglament, facilitar als seus membres la informació i l'assistència tècnica necessària per al millor desenvolupament de les funcions que tenen assignades.
8.4 El secretari del Consell serà nomenat pel conseller de Benestar Social.

Article 9

De la connexió entre el Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques i la Comissió Interdepartamental per a l'Accessibilitat
El vice-president del Consell efectuarà la coordinació amb la Comissió donant informació i efectuant, quan s'escaigui, el trasllat de propostes i d'acords entre ambdós òrgans.

Annex 6

Símbols d'accessibilitat
6.1 Símbol internacional d'accessibilitat en urbanisme, edificació i transport.
Dimensió exterior: 15x15 cm, com a mínim, fins a 30x30 cm com a màxim.

6.2 Símbol internacional d'accessibilitat en la comunicació.
Dimensió exterior: 15x15 cm, com a mínim, fins a 30x30 cm com a màxim.

Annex 7

Principals paràmetres d'accessibilitat
Els problemes o dificultats que hom pot trobar en l'entorn físic per aconseguir una completa autonomia de moviments es divideixen en quatre grups:
Dificultats de maniobra: són aquelles que limiten la capacitat d'accedir als diferents espais i de moure-s'hi.
Dificultats per superar desnivells: són aquelles que es presenten quan s'ha de canviar de nivell.
Dificultats d'abast: són les derivades d'una limitació en les possibilitats d'arribar a objectes i de percebre sensacions.
Dificultats de control: són les que es presenten com a conseqüència de la pèrdua de capacitat per realitzar moviments precisos.
Els paràmetres de referència que cal tenir en compte a l'hora d'establir criteris de disseny dels diferents elements que componen l'entorn urbanitzat, els edificis i el transport són els que s'assenyalen a continuació.
7.1 Paràmetres antropomètrics.
7.1.1 En general, les dades antropomètriques d'una persona que no utilitzi cadira de rodes són assimilables a les d'una persona amb plenitud de possibilitats físiques.
7.1.2 Les dimensions principals d'una cadira de rodes de tipus estàndard d'accionament manual són:
Llargada total: 110 cm.
Amplada total: de 65 a 70 cm.
Alçària del seient: de 48 a 52 cm.
Alçària total: 94 cm.
Diàmetre de les rodes: 60 cm.
Alçària del reposabraços: 71 cm.
Alçària del reposapeus regulable: aprox. 18 cm.
Els reposapeus i els reposabraços acostumen a ser desmuntables, la qual cosa facilita la mobilitat de l'usuari en determinades situacions.
7.1.3 Les dades antropomètriques mitjanes de la persona en cadira de rodes són les següents:
7.1.3.1 Mides del contorn en planta:
Llargada total: 115 cm (la de la cadira buida més 5 cm que surten els peus del reposapeus).
Amplada total: de 70 cm a 75 cm (la de la cadira buida més 2,5 cmx2 cm que surten les mans i els colzes).
7.1.3.2 Altres mides:
Alçària del cap: home, 133 cm; dona, 125 cm.
Alçària dels ulls: home, 122 cm; dona, 115 cm.
Alçària de les espatlles: home, 104 cm; dona, 99 cm.
Alçària del colze: home, 69 cm; dona, 69 cm.
Alçària de les cuixes: home, 66 cm; dona, 65 cm.
Alçària de la mà tancada: home, 38 cm; dona, 42 cm.
Alçària de les puntes dels peus: home, 20 cm; dona, 21 cm.
7.2 Paràmetres que faciliten la maniobra.
7.2.1 Moviment en línia recta.
Les amplades útils de pas són les següents:
80 cm: per superar un obstacle aïllat.
90 cm: per circular (augmentar a 100 cm quan el recorregut és desprotegit lateralment).
140 cm: per creuar-se amb un usuari de cadira de rodes (augmentar a 150 cm quan el recorregut és desprotegit lateralment).
180 cm: per creuar-se dues cadires de rodes (augmentar a 200 cm quan el recorregut és desprotegit lateralment).
7.2.2 Moviment que comporta canvi de direcció.
Pot tractar-se d'una rotació o d'un gir.
7.2.2.1 Rotació: canvi de direcció sense moure's de lloc.
L'espai lliure necessari per fer aquest moviment amb un sola maniobra és el següent:
135x135 cm: per a una rotació de 90o.
135x150 cm: per a una rotació de 180o.
150x150 cm: per a un rotació de 360o.
7.2.2.2 Gir: canvi de direcció amb desplaçament.
L'espai lliure necessari per efectuar un gir amb una sola maniobra es determina en funció del radi de gir; per a girs de 90o amb els radis més usuals són els següents:
(R: radi de gir; Ll.I: llargada de maniobra en la direcció inicial; Ll.F: llargada de maniobra en la direcció final; A.F: amplada de maniobra en la direcció final).
R: 40; Ll.I: 135; Ll.F: 164; A.F: 105
R: 60; Ll.I: 149; Ll.F: 182; A.F: 97
R: 80; Ll.I: 162; Ll.F: 201; A.F: 92
R:100; Ll.I: 179; Ll.F: 221; A.F: 88
7.2.3 Moviment específic per franquejar una porta.
Es presenten característiques diferents si l'aproximació és frontal o lateral respecte al pla de la porta. En tots els casos es considera un pas útil de porta el que té 80 cm.
7.2.3.1 Aproximació frontal.
Obertura en sentit de la marxa:
Àrea de maniobra davant la porta: 120x145 cm.
Àrea de maniobra darrera la porta: 140x175 cm.
Espai lliure lateral per obrir la porta: 30 cm.
Espai lliure lateral per tancar la porta: 50 cm.
Obertura en sentit invers de la marxa:
Àrea de maniobra davant la porta: 140x175 cm.
Àrea de maniobra darrera la porta: 120x145 cm.
Espai lliure lateral per obrir la porta: 50 cm.
Espai lliure lateral per tancar la porta: 30 cm.
7.2.3.2 Aproximació lateral.
Obertura en sentit de la marxa.
Àrea de maniobra davant la porta: 120x160 cm.
Àrea de maniobra darrera la porta: 120x220 cm.
Espai lateral lliure per obrir la porta: 70 cm.
Espai lateral lliure per tancar la porta: 130 cm.
Obertura en sentit invers de la marxa:
Àrea de maniobra davant la porta: 120x220 cm.
Àrea de maniobra darrera la porta: 120x160 cm.
Espai lateral lliure per obrir la porta: 130 cm.
Espai lateral lliure per tancar la porta: 70 cm.
7.2.4 Moviment específic per efectuar una transferència.
A efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es diferencien dos tipus de transferències.
En el cas d'un usuari de cadira de rodes, s'entén per transferència el moviment per instal·lar-se a la cadira de rodes o el moviment per abandonar-la.
En el cas d'una persona ambulant amb dificultats físiques, s'entén per transferència el moviment que fa per canviar de la posició de peu dret a asseguda, o a l'inrevés.
7.2.4.1 Transferència d'un usuari de cadira de rodes.
Les principals condicions per poder efectuar una transferència són:
Disposar de barres de suport a l'abast, que tinguin les característiques especificades a l'epígraf 7.5.1.2.
Que el nivell de seient sigui sensiblement igual que el de l'element al qual s'efectua la transferència: entre 48 i 52 cm.
Disposar d'espai suficient per acostar-hi la cadira i situar-la en la posició adequada.
7.2.4.2 Transferència d'un ambulant.
Les principals condicions per poder efectuar una transferència són:
Disposar de barres de suport a l'abast, que tinguin les característiques especificades a l'epígraf 7.5.1.2, sempre que el seient sigui a menys de 60 cm d'alçària.
Que l'alçària dels seients no sigui inferior a 45 cm, ja que en cas contrari presenten dificultats a les persones amb mobilitat reduïda a l'hora d'aixecar-se.
7.3 Paràmetres que faciliten la superació de desnivells.
7.3.1 Trajectes en els quals entre el punt de partença i el punt d'arribada hi ha un desplaçament vertical i horitzontal.
Se salvaran mitjançant rampes que tinguin les característiques següents:
Pendent màxim en la direcció de circulació:
12% (recomanable 10%), en trams de menys de 3 m de llargada.
10% (recomanable 8%), en trams de 3 a 10 m de llargada.
8% (recomanable 6%), en trams de més de 10 m de llargada.
Replans intermedis:
Tindran una llargada mínima en la direcció de circulació de 150 cm.
Pendent màxim transversal a la direcció de circulació: 2% en tots els casos.
Amplada de pas:
Es tindrà en compte el que s'assenyala al punt 7.2.
Elements de suport:
Es dotaran de passamans amb les característiques assenyalades a l'apartat 7.5.1 les rampes amb pendent longitudinal superior al 8%.
Protecció lateral:
Els trajectes que tinguin un desnivell lateral superior a 20 cm es protegiran amb una vorada longitudinal d'una alçada no inferior a 10 cm, per evitar la sortida accidental de bastons i rodes.
7.3.2 Trajectes en els quals entre el punt de partença i el punt d'arribada hi ha un desplaçament vertical.
La rampa i, especialment, l'ascensor són els mitjans idonis en els trajectes verticals. L'escala, si bé no és accessible per als usuaris de cadira de rodes, pot ser utilitzada per altres persones amb mobilitat reduïda, sempre que reuneixi les condicions que s'assenyalen més endavant.
7.3.2.1 La rampa:
S'ajustarà al que indica l'apartat 7.3.1.
7.3.2.2 L'ascensor:
Les principals característiques a tenir en compte són:
Dimensions interiors del pis de la cabina:
140 cm de profunditat per 1,10 m d'amplada. Aquestes dimensions s'han d'entendre lliures de tot obstacle, inclòs l'espai necessari per a l'obertura de portes.
Dimensions del replà i de la porta d'accés:
S'ajustaran al que assenyala el punt 7.2 per tal de garantir les maniobres d'entrada i sortida.
Disposició de la cabina respecte al replà:
S'admeten 3,5 cm de separació màxima entre ambdós elements.
S'admet 1 cm de desnivell màxim entre ambdós elements.
Disseny i ubicació dels elements de comandament:
S'atindrà al que assenyala l'apartat 7.5.2.
Element de suport:
Seguint la part interior de la cabina es disposarà un passamà de les característiques assenyalades a l'apartat 7.5.1.1.
Paviment:
Tal com s'especifica a l'apartat 5.1.3.
7.3.2.3 L'escala.
Els principals paràmetres de referència són:
Característiques dels esglaons:
L'altura no serà superior a 16 cm (màxim recomanable, 14 cm).
L'estesa no serà inferior a 30 cm (mínim recomanable, 32 cm).
En les escales de directriu no recta, hi ha d'haver la dimensió mínima d'estesa a 40 cm de la cara interior.
L'estesa s'acabarà superficialment amb un material no relliscós i no sobresortirà ni presentarà discontinuïtats on s'uneixi amb l'alçària.
Replans intermedis:
Tindran una llargada mínima de 120 cm.
El nombre màxim d'esglaons seguits sense replà intermedi no serà superior a 12.
Amplada de pas:
L'amplada de pas útil serà igual o superior a 100 cm (120 cm recomanable).
Elements de suport:
Es disposaran passamans de les característiques assenyalades a l'apartat 7.5.1.1.
7.3.3 Petits desnivells sobtats:
S'admetran petites diferències de nivell entre dos elements del paviment d'un itinerari de vianants, sempre que no sigui possible resoldre l'acord mitjançant un element continu.
El desnivell no serà superior a 2 cm i s'arrodonirà o bé s'aixamfranarà el cantell a un màxim de 45o.
7.4 Paràmetres que faciliten les possibilitats d'abast.
Als efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es consideren tres tipus d'abast:
Manual: capacitat per abastar objectes amb les mans.
Visual: possibilitat de percebre imatges.
Auditiu: possibilitat de captar sons.
Els usuaris de cadira de rodes, en general, tenen limitada la capacitat d'abast manual i visual, ja que la persona ha d'actuar asseguda, mentre que els ambliops i cecs tenen disminuïdes les possibilitats d'abast visual, i els hipoacústics i sords, les de tipus auditiu, per deficiències en els òrgans visuals i auditius, respectivament.
7.4.1 Abast des d'una cadira de rodes.
7.4.1.1 Abast manual sobre un pla horitzontal.
Es consideren els següents paràmetres bàsics:
70-85 cm: alçària confortable per actuar des de la cadira.
60 cm: abast frontal màxim en el pla.
180 cm: abast lateral màxim en el pla.
67 cm (recomanable 70): alçària mínima lliure sota el pla per poder-se apropar frontalment.
55 cm (recomanable 60): profunditat mínima lliure sota el pla per poder-se apropar frontalment.
7.4.1.2 Abast manual sobre un pla vertical.
Els paràmetres bàsics són els següents:
80-100 cm: d'alçària de màxim confort.
140 cm: alçària màxima per poder manipular objectes.
40 cm: alçària mínima per poder manipular objectes.
40 cm: distància no útil a partir de la intersecció de dos plans verticals que formen un angle de 90o.
7.4.1.3 Abast visual.
Els paràmetres bàsics a tenir en compte són:
60 cm: alçària màxima de la part opaca d'ampits i proteccions a l'exterior.
110 cm: alçària màxima d'un pla horitzontal per tenir visió dels objectes que hi hagi situats.
90 cm (recomanable 80): alçària màxima de la base d'un mirall per poder tenir una visió completa de la pròpia cara; en cas de miralls col·locats a una alçària superior, caldria inclinar-los respecte a la vertical per assolir la mateixa visió.
7.4.2 Abast en les persones amb pèrdua total o parcial de la visió.
La limitació de la capacitat visual comporta dificultats per detectar i superar obstacles, per determinar direccions i per obtenir informacions gràfiques.
7.4.2.1 Detectar obstacles.
Els principals punts a tenir en compte per facilitar la detecció d'obstacles són:
Evitar obstacles sobresortints (senyalitzacions, marquesines, veles, etc.) en una alçària inferior a 210 cm.
Prolongar fins a terra amb tota la seva projecció en planta qualsevol obstacle situat a una alçària inferior a 210 cm.
Situar qualsevol objecte que pugui ser un obstacle en un trajecte de vianants, si és possible, fora de l'àmbit de desplaçament d'un invident. En el cas que això no sigui possible, se situarà completament adossat a l'element guia. S'entén per àmbit de desplaçament d'un invident l'espai definit per una banda de 90 cm d'amplària i 210 cm d'alçària, comptada en perpendicular al pla vertical on es troba l'element que li serveix de guia.
Advertir la presència d'un obstacle o canvi de nivell permanent existent en un trajecte de vianants amb una franja de paviment indicador que tingui una amplada d'un metre, precedeixi l'obstacle en totes les direccions d'aproximació i tingui una textura prou diferenciada respecte a la resta del paviment perquè pugui ser detectada amb el peu calçat.
Protegir tot tipus de forats, ja sigui cobrint-los de manera que l'element que serveixi de tapadora no sobresurti del nivell del paviment circumdant, o bé envoltant-los amb proteccions sòlides de manera que la distància vertical entre la part inferior de la protecció i el paviment sobre el qual s'aixeca no sigui superior a 10 cm.
7.4.2.2 Determinar direccions.
Les persones amb dificultats de visió necessiten un element guia continu que els permeti, en qualsevol moment, determinar o comprovar la direcció de desplaçament. Aquesta funció, la pot fer un dels elements que configuren o delimiten l'espai (paret, mobiliari, tanca, vorada, etc.) o, en el cas que aquest element adequat no hi sigui, un element expressament disposat (passamà, barana, franja de paviment amb textura diferenciada, etc.).
7.4.2.3 Obtenir informacions gràfiques.
Per possibilitar l'accés a la informació gràfica, cal tenir en compte els punts següents:
Els missatges que s'ofereixen per via visual s'han de complementar amb un sistema de via tàctil (relleu, Braille, etc.) o de via acústica (parla, codi sonor, etc.), per tal que puguin arribar als invidents.
Tenir cura de la mida, grafisme i color de les senyalitzacions per facilitar-ne la comprensió a persones de capacitat visual minvada.
7.4.3 Abast en les persones amb pèrdua parcial o total d'audició.
La pèrdua de capacitat auditiva comporta essencialment una dificultat de comunicar-se amb l'entorn. Els principals punts a tenir en compte per solucionar aquest problema són:
Disposar d'una clara i completa senyalització i informació escrita.
Completar els sistemes d'avís i alarma que utilitzen fonts sonores, amb impactes visuals que captin l'atenció de les persones amb dificultats auditives.
7.5 Paràmetres que faciliten el control dels moviments precisos.
Als efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es considera que la pèrdua de capacitat per realitzar moviments precisos es manifesta en la dificultat per controlar l'equilibri del cos i per manipular objectes.
7.5.1 Control de l'equilibri.
Per tal de facilitar l'obtenció i el manteniment de l'equilibri, cal disposar elements de suport que serveixin d'ajut per executar un moviment o mantenir una positura i assegurar que els paviments no dificultin l'execució segura dels moviments.
7.5.1.1 Passamans.
Als efectes de la supressió de barreres arquitectòniques, s'entén per passamà tot element de suport que es disposa al llarg d'un recorregut o al voltant d'un espai com a ajut per desplaçar-se o com a suport per mantenir una positura determinada.
La col·locació de passamans té una importància especial en els casos següents:
Al llarg dels trajectes de vianants en rampa de pendent superior al 8%.
Al llarg dels trajectes de vianants en rampa que presentin un desnivell lateral sobtat superior a 20 cm.
Al llarg de tots els desnivells salvats amb graons.
Per garantir l'equilibri dintre dels elements en moviment.
Les principals característiques a tenir en compte en el disseny i en la disposició dels passamans són les següents:
Fixació ferma per la part inferior, amb una separació mínima de 4 cm respecte a qualsevol altre element.
Disseny anatòmic. Amb una forma que permeti adaptar-se a la mà i amb una secció igual o equivalent a la d'un tub rodó entre 3 i 5 cm de diàmetre.
Alçada de col·locació d'acord amb els següents criteris:
En rampa o pla a dos nivells:
per a ambulants, a 90-95 cm.
per a usuaris de cadira de rodes, a 70-75 cm.
En escales: als replans, a 90-95 cm; als trams, a 85 cm.
Situats a tots dos costats del trajecte.
Es prolongaran 45 cm més enllà del començament de la rampa o escala.
7.5.1.2 Barres.
Als efectes de supressió de barreres arquitectòniques, s'entén per barra tot element de suport col·locat prop d'un objecte determinat per tal de facilitar-ne l'ús.
La disposició de barres és de gran importància per a la utilització dels aparells higiènics, excepte els lavabos, i també per efectuar tot tipus de transferències.
Les principals característiques que han de reunir són les següents:
Fixació ferma, amb una separació mínima de 4 cm respecte a qualsevol altre element.
Disseny anatòmic. Perfil rodó, entre 3 i 5 cm de diàmetre.
Alçada de col·locació d'acord amb els següents criteris:
90-95 cm, si l'ha d'utilitzar una persona dempeus.
20-25 cm per damunt de l'element que serveixi de seient, si l'ha d'utilitzar una persona asseguda.
Situació i llargària adequada en cada cas.
Cal preveure les barres abatibles quan les fixes poden fer entrebancar alguna maniobra a una persona, sigui disminuïda o no.
7.5.1.3 Paviments.
Els paviments transitables cal que siguin:
No relliscosos a l'exterior i als serveis que disposin d'aigua.
De textura suficientment llisa i uniforme, que permeti el trànsit de les cadires de rodes.
Compactes.
Fixats fermament a l'element de suport.
7.5.2 Control de la manipulació.
Per facilitar l'accionament d'elements de comandament (interruptors, aixetes, manetes, etc.), cal tenir en compte els següents criteris bàsics:
Situar-los dins les àrees d'abast assenyalades a l'apartat 7.4.1.
Escollir un disseny que permeti l'accionament de l'aparell, prescindint del moviment dels dits de la mà i del gir del canell, és a dir, que es pugui utilitzar per simple pressió o mitjançant el moviment del braç.
Amunt