Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

DECRET 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

Dades bàsiques
  • Rang del document Decret

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

  • Núm. del document 476/2004

  • Data del document 28/12/2004

  • Data de publicació 31/12/2004

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 4292

TEXT PUBLICAT

La Generalitat de Catalunya va promulgar el Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, en aplicació del Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, de transposició de la Directiva 91/676/CEE. Aquest Decret designa, en exercici de les competències de la Generalitat de Catalunya en la matèria, les zones vulnerables, és a dir, aquelles superfícies territorials on l'escolament i la infiltració que es produeix provoqui o pugui provocar la contaminació per nitrats d'origen agrari de les aigües continentals i litorals.

L'article 4.2 del Reial decret 261/1996, estableix la necessitat que, com a mínim, cada quatre anys, les zones vulnerables designades per les comunitats autònomes siguin examinades i, si s'escau, modificades o ampliades per tal d'adaptar-les als canvis o als factors que no s'haguessin tingut en compte en el moment de la seva designació.

A aquests efectes es va constituir una comissió interdepartamental amb representants del Departament d'Agricultura, del Departament de Ramaderia i Pesca, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i del Departament Salut encarregada d'estudiar i formular propostes per a la revisió de les zones vulnerables.

D'acord amb les conclusions dels estudis realitzats i ateses les propostes d'aquesta comissió interdepartamental, es considera necessari mantenir la qualificació de zones vulnerables per a les zones que varen ser designades mitjançant el Decret 283/1998, de 21 d'octubre, i ampliar la relació de zones vulnerables amb la inclusió de noves zones que són designades atenent criteris climàtics, edàfics, agraris i hidrogeològics.

Aquesta revisió comporta, doncs, una ampliació de la relació de les zones per la inclusió de noves zones vulnerables que cal protegir atès que s'ha detectat que presenten contaminació per nitrats o bé tendència a augmentar-ne el seu contingut. La designació de les noves zones vulnerables es fa per municipis, amb indicació dels aqüífers afectats de cada zona, amb excepció de la zona corresponent a l'al·luvial del Segre, respecte del qual s'ha optat per una fórmula que permet determinar de manera més acurada el territori afectat. Aquesta fórmula es farà extensiva, a curt termini, a la resta de zones vulnerables.

D'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge, del conseller d'Agricultura Ramaderia i Pesca, i de la consellera de Salut,

Decreto:

Article únic

Es declaren noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries les que es detallen a l'annex d'aquest Decret.

Disposicions addicionals

Primera

Les referències que contenen el Decret 167/2000, de 2 de maig, de mesures excepcionals en matèria de fonts d'abastament públiques afectades per nitrats; el Decret 205/2000, de 13 de juny, d'aprovació del programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries; el Decret 119/2001, de 2 de maig, pel qual s'aproven mesures ambientals de prevenció i correcció de la contaminació d'aigües per nitrats, i el Decret 220/2001, d'1 d'agost, de gestió de les dejeccions ramaderes, al Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries, s'entenen efectuades també a aquest Decret.

Segona

Les explotacions agrícoles amb parcel·les situades en les noves zones vulnerables designades per aquest Decret han de complir els requeriments establerts en la disposició addicional segona del Decret 220/2001, d'1 d'agost, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquest Decret.

Tercera

Pel que fa a la part de l'aqüífer al·luvial del Segre inclòs en l'annex d'aquest Decret, la zona declarada com a vulnerable es correspon amb l'àrea que es grafia en el plànol que es publica conjuntament, i que correspon a la descripció següent:

Pel marge dret del riu Segre, tota la franja compresa entre Menàrguens, Torrelameu, Corbins i Lleida, seguint la carretera C-12 que posteriorment canvia a LV-9224, fins al punt on creua amb la sèquia de les Planes, des d'on es traça una línia fins a l'encreuament de la N-IIa amb la C-13, i des d'aquí s'enllaça amb el punt de la carretera L-702, on creua amb el rec de la Femosa, i se segueix per la L-702 fins al límit del terme municipal d'Artesa de Lleida, perllongant-se pel límit occidental dels termes municipals de Torregrossa, els Alamús, Bell-lloc, Alcoletge, Vilanova de la Barca i Térmens, parcialment, fins a creuar-se amb el riu de Farfanya, al límit meridional del terme municipal de Balaguer.

Exclosa la ciutat de Lleida, i seguint pel marge dret, des de l'encreuament de la N-IIa amb la N-230 (que circumval·la la ciutat), continua per la N-IIa fins a l'encreuament amb la carretera LP-7041, seguint la carretera LP-7041, passant per Soses, Aitona i Seròs fins a trobar el riu Segre, continuant pel límit de la zona de policia del marge dret fins al límit administratiu amb Aragó.

Es continua 500 m cap al sud, resseguint el riu i el límit administratiu amb Aragó. Des d'aquest punt es creua el riu Segre i se segueix direcció aigües amunt per la zona de policia del marge esquerre del riu fins al límit del terme municipal de Sudanell, seguint per la línia que uneix aquest punt amb l'encreuament més septentrional de la N-230 amb el límit del terme municipal de Sudanell. Es continua per la N-230 fins a l'encreuament amb l'autopista AP-2, seguint per l'AP-2 fins a la N-IIa (que circumval·la Lleida), i segueix per aquesta fins a l'encreuament de la N-IIa amb la N-230.

Aquesta delimitació inclou, parcialment, els termes municipals de Menàrguens, Torrelameu, Corbins, Lleida, Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sudanell, Alcarràs, Torres de Segre, Aitona, Seròs, la Granja d'Escarp, Massalcoreig i Soses.

Quarta

En el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquest Decret, el Govern de la Generalitat aprovarà la delimitació de les masses d'aigua subterrànies afectades pel present Decret.

Disposició transitòria

Única

Mentre no s'aprovi el nou programa d'actuació en zones vulnerables, i a efectes de l'aplicació de les mesures agronòmiques establertes pel Decret 205/2000, de 13 de juny, les noves àrees 7, 8 i 9 que es descriuen a l'annex d'aquest Decret s'equiparen, respectivament, a les àrees 3, 1 i 3 especificades en el Decret 205/2000, de 13 de juny.

Disposicions finals

Primera

S'autoritza el conseller de Medi Ambient i Habitatge, el conseller d'Agricultura Ramaderia i Pesca, i la consellera de Salut perquè adoptin les mesures necessàries per a l'aplicació d'aquest Decret.

Segona

Aquest Decret entra en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC.

Barcelona, 28 de desembre de 2004

Pasqual Maragall i Mira

President de la Generalitat de Catalunya

Salvador Milà i Solsona

Conseller de Medi Ambient i Habitatge

Antoni Siurana i Zaragoza

Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

Marina Geli i Fàbrega

Consellera de Salut

Annex

Àrea 1
(Alt Empordà, Baix Empordà,
Pla de l'Estany, Gironès)

Alt Empordà

L'Armentera.

Castelló d'Empúries.

Cistella.

L'Escala (exclosos els illots).

Figueres.

Fortià.

Lladó.

Peralada.

Riumors.

Sant Pere Pescador.

Vilanant.

Baix Empordà

La Bisbal d'Empordà.

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura.

Forallac.

Palau-sator.

Pals.

Torroella de Montgrí (excloses les illes Medes).

Ullà.

Ullastret.

Pla de l'Estany

Camós.

Crespià.

Esponellà.

Porqueres.

Sant Miquel de Campmajor.

Serinyà.

Els aqüífers corresponents a l'àrea 1 són els associats als dipòsits o materials següents:

Fluviodeltaics del Fluvià i la Muga.

Fluviodeltaics del Ter.

Quaternaris del Daró.

Travertins del Pla de l'Estany.

Detrítics neògens de l'Empordà.

Capçalera del Sert.

Àrea 2
(Maresme i Selva)

Maresme

Caldes d'Estrac.

Selva

Blanes (exclosos els illots).

Els aqüífers corresponents a l'àrea 2 són els associats als dipòsits o materials següents:

Fluviodeltaics de la Tordera.

Neògens i quaternaris del Maresme.

Àrea 3
(Osona)

Osona.

Muntanyola.

Sant Agustí de Lluçanès.

Sant Bartomeu del Grau.

Sora.

Tavèrnoles.

Tavertet.

Els aqüífers corresponents a l'àrea 3 són els associats als dipòsits o materials següents:

Detrítics paleògens d'Osona.

Calcàries paleògenes d'Osona.

Àrea 4

(Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès)

Alt camp

Alió.

Bràfim.

Valls.

Vilabella.

Tarragonès

Constantí.

Salou.

Vila-seca.

Els aqüífers corresponents a l'àrea 4 són els associats als dipòsits o materials següents:

Neògens i quaternaris del Camp de Tarragona.

Àrea 5

(Alt Penedès i Baix Penedès)

Baix Penedès

Albinyana.

Bellvei.

Alt Penedès

Castellet i la Gornal.

Castellví de la Marca.

Els aqüífers corresponents a l'àrea 5 són els associats als dipòsits o materials següents:

Sorres de Santa Oliva.

Àrea 6

(Anoia, Conca de Barberà, Garrigues, Noguera, Segarra, Urgell, Pla d'Urgell, Segrià)

Anoia

Calaf.

Calonge de Segarra.

Castellfollit de Riubregós.

Montmaneu.

Pujalt.

Conca de Barberà

Llorac.

Passanant.

Savallà del Comtat.

Vallfogona de Riucorb.

Garrigues

Arbeca.

Les Borges Blanques (només l'enclavament entre Juneda i Castelldans).

Juneda.

Puiggròs.

Noguera

Balaguer (només l'enclavament situat entre la Sentiu i Cubells).

Bellmunt d'Urgell.

Cubells.

Montgai.

La Sentiu de Sió.

I, parcialment, els termes municipals de Menàrguens i Torrelameu (vegeu plànol annex).

Segarra

Ivorra.

Segrià

Alcoletge.

Artesa de Lleida.

Puigverd de Lleida.

I, parcialment, els termes municipals d'Aitona, Albatàrrec, Alcarràs, Corbins, la Granja d'Escarp, Lleida, Massalcoreig, Montoliu de Lleida, Seròs, Soses, Sudanell, Torres de Segre (vegeu plànol annex).

Els aqüífers corresponents a l'àrea 6 són els associats als dipòsits o materials següents:

Al·luvials del riu Corb.

Al·luvials del riu Sió.

Al·luvials de l'Urgell.

Al·luvial del Segre.

Calcàries oligocenes de Tàrrega.

Àrea 7

(Garrotxa)

Garrotxa

Olot.

Les Preses.

Sant Joan les Fonts.

Santa Pau.

Vall d'en Bas.

Vall de Bianya (només l'enclavament situat a Sant Joan les Fonts).

Els aqüífers corresponents a l'àrea 7 són els associats als dipòsits o materials següents:

Al·luvials de la conca del Fluvià.

Fluviocolcànics d'Olot.

Àrea 8

(Gironès i Selva)

Gironès

Aiguaviva.

Campllong.

Cassà de la Selva.

Fornells de la Selva.

Llagostera.

Llambilles.

Sant Andreu de Salou.

Vilablareix.

Selva

Caldes de Malavella.

Riudellots de la Selva.

Vilobí d'Onyar.

Els aqüífers corresponents a l'àrea 8 són els associats als dipòsits o materials següents:

Neògens i quaternaris de la Selva.

Àrea 9

(Vallès Occidental i Vallès Oriental)

Vallès Occidental

Palau-solità i Plegamans.

Vallès Oriental

L'Ametlla del Vallès.

Bigues i Riells.

Caldes de Montbui.

Canovelles.

Cànoves i Samalús.

Cardedeu.

Les Franqueses del Vallès.

La Garriga.

Granollers.

Lliçà d'Amunt.

Lliçà d'Avall.

Llinars del Vallès.

Montmeló.

Montornès del Vallès.

Parets del Vallès.

La Roca del Vallès.

Santa Eulàlia de Ronçana.

Sant Antoni de Vilamajor.

Sant Pere de Vilamajor.

Vilanova del Vallès.

Els aqüífers corresponents a l'àrea 9 són els associats als dipòsits o materials següents:

Neògens i quaternaris del Vallès.

(Vegeu plànol al document PDF)

 

(04.358.088)