Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

DECRET 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.

Dades bàsiques
  • Rang del document Decret

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

  • Núm. del document 021/2006

  • Data del document 14/02/2006

  • Data de publicació 16/02/2006

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 4574

Afectacions
16/08/2006 -
TEXT PUBLICAT
En aquest text s'han introduït les correccions d'errades publicades en el

Amb la finalitat d'evitar que les pautes actuals en l'edificació comprometin la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha considerat prioritari redactar, amb caràcter d'urgència, aquest Decret d'adopció de criteris d'ecoeficiència en els edificis, per tal de continuar el procés de canvi social endegat pels municipis, en la manera de concebre, dissenyar, construir i utilitzar els edificis, des de la perspectiva de la sostenibilitat ambiental.
La construcció i ús d'edificis a Catalunya genera més del 40% de les emissions de CO2 a l'atmosfera i actualment es constata, en un gran nombre d'edificis, una tendència al creixement del consum d'energia primària provinent de fonts no renovables que pot ser reduït mitjançant la utilització d'energies renovables.
Atès l'augment progressiu del consum d'aigua dels edificis i el malbaratament d'aquest recurs, cal prendre mesures per racionalitzar el consum i la reutilització de l'aigua que sigui aprofitable.
D'altra banda, es detecta una important resistència a dur a terme estratègies actives per fer efectiva una gestió racional dels residus que genera el sector de la construcció, així com per facilitar la implantació de la política de recollida selectiva dels residus que es generen en els edificis.
Amb la finalitat de fer front a aquesta problemàtica ambiental i enquadrat dins de la política general de sostenibilitat del Govern de la Generalitat de Catalunya, aquest Decret es planteja com una primera actuació que caldrà desenvolupar i adaptar als desenvolupaments tecnològics futurs. En aquesta primera actuació s'ha pensat incidir en els usos edificatoris més habituals fixant uns paràmetres d'ecoeficiència que s'agrupen en quatre àmbits: aigua, energia, materials i sistemes constructius i residus. Com a forma operativa, el Decret preveu que tots els projectes d'edificació dels edificis que s'hi contemplen han d'integrar criteris, sistemes constructius, tecnologies i mesures que facin possible un desenvolupament sostenible del sector de l'edificació.
És voluntat del Decret que el sector edificatori de Catalunya encaixi i doni resposta efectiva a les exigències de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i de la seva concreció en el protocol de Kioto quan prescriu a l'article 2 que "...amb la finalitat de promoure el desenvolupament sostenible els països aplicaran i/o seguiran elaborant polítiques i mesures de conformitat amb les circumstàncies nacionals com, per exemple, el foment de l'eficiència energètica en els sectors pertinents de la seva economia".
La Llei estatal 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació, estableix els requisits bàsics que han de complir els edificis. Entre aquests requisits es preveuen els relatius a l'habitabilitat, que tenen com a finalitat garantir la protecció del medi ambient i que comprenen els relatius a l'adequada gestió dels residus, la protecció contra el soroll, l'estalvi d'energia i l'aïllament tèrmic. La Llei preveu que les administracions competents poden dictar normes que completin el Codi tècnic de l'edificació, que és l'instrument previst per establir el marc normatiu per al compliment dels requisits bàsics de l'edificació, el qual encara no ha estat aprovat pel Govern de l'Estat. Per les raons anteriorment esmentades, sobre la base de la previsió legal esmentada i les competències pròpies de la Generalitat de Catalunya, es considera necessari establir les mesures previstes en aquest Decret, que despleguen els requisits bàsics d'habitabilitat dels edificis establerts en la Llei estatal indicada.
Per tot això, a proposta dels consellers de Política Territorial i Obres Públiques, de Treball i Indústria, i de Medi Ambient i Habitatge, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i d'acord amb el Govern,
Decreto:

Article 1

Objecte
1.1 L'objectiu d'aquest Decret és incorporar paràmetres ambientals i d'ecoeficiència en els edificis:
De nova construcció.
Els procedents de reconversió d'antiga edificació.
Els resultants d'obres de gran rehabilitació, entenent com a tals les que només excloguin l'enderrocament de les façanes o constitueixin una actuació global en tot l'edifici.
1.2 Els paràmetres ambientals i d'ecoeficiència són d'aplicació en els edificis, de titularitat pública o privada, destinats a qualsevol dels usos següents:
Habitatge.
Residencial col·lectiu (hotels, pensions, residències, albergs).
Administratiu (centres de l'Administració Pública, bancs, oficines).
Docent (escoles infantils, centres d'ensenyança primària, secundària, universitària i formació professional).
Sanitari (hospitals, clíniques, ambulatoris i centres de salut).
Esportiu (poliesportius, piscines i gimnasos).
1.3 La incorporació de qualsevol dels usos previstos a l'apartat 2 en un edifici dels indicats a l'apartat 1 comporta l'obligació d'aplicar els paràmetres ambientals i d'ecoeficiència previstos en aquest Decret.

Article 2

Paràmetres d'ecoeficiència
Els paràmetres d'ecoeficiència que han de complir els edificis, fan referència a quatre conceptes:
a) Aigua.
b) Energia.
c) Materials i sistemes constructius.
d) Residus.

Article 3

Paràmetres d'ecoeficiència relatius a l'aigua
3.1 Els edificis han de disposar d'una xarxa de sanejament que separi les aigües pluvials de les residuals. Aquesta separació s'ha de mantenir, com a mínim, fins a una arqueta situada a l'exterior de la propietat o si això no fos possible, en el límit més proper d'aquesta a la xarxa general de sanejament. S'admet una única connexió a la xarxa pública en el cas que aquesta no disposi d'un sistema separatiu d'aigües.
3.2 Les aixetes de lavabos, bidets i aigüeres, així com els equips de dutxa, estaran dissenyades per economitzar aigua o disposaran d'un mecanisme economitzador. En qualsevol cas, obtindran un cabal màxim de 12 litres per minut havent de donar un mínim de 9 litres per minut a una pressió dinàmica mínima d'utilització superior a 1 bar.
3.3 Les cisternes dels vàters hauran de disposar de mecanismes de doble descàrrega o de descàrrega interrompible.
3.4 En edificis d'ús docent, sanitari o esportiu, les aixetes de lavabos i dutxes disposaran obligatòriament de mecanismes temporitzadors o bé detectors de presència per al seu funcionament.

Article 4

Paràmetres d'ecoeficiència relatius a l'energia
4.1 Les parts massisses dels diferents tancaments verticals exteriors dels edificis, tant si són sobreexposats, exposats o protegits, segons NRE-AT/87, incloent els ponts tèrmics integrats en aquests tancaments, com: contorns d'obertures, pilars de façana, caixes de persiana o d'altres, tindran unes solucions constructives i d'aïllament tèrmic que assegurin un coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km2 0,70 W/m2K.
4.2 Les obertures de façanes i cobertes dels espais habitables disposaran de vidres dobles o bé d'altres solucions que assegurin un coeficient mitjà de transmitància tèrmica de la totalitat de l'obertura < o = a 3,30 W/m2K.
4.3 Les obertures de les cobertes i de les façanes orientades a sud-oest (± 90°) han de disposar d'un element o d'un tractament protector situat a l'exterior o entre dos vidres, de manera que el factor solar S de la part envidrada de l'obertura sigui igual o inferior al 35%.
4.4 Els edificis que en funció dels paràmetres fixats a la taula de l'annex 1 d'aquest Decret, tinguin una demanda d'aigua calenta sanitària igual o superior a 50 litres/dia a una temperatura de referència de 60°C, hauran de disposar d'un sistema de producció d'aigua calenta sanitària que utilitzi per al seu funcionament energia solar tèrmica amb una contribució mínima en %, en funció de les zones de l'annex 2, i de la relació de comarques i mapa de l'annex 3.
Aquest requisit no serà d'aplicació:
a) Quan es cobreixi aquesta aportació energètica d'aigua calenta sanitària mitjançant altres energies renovables, processos de cogeneració o fonts d'energia residuals procedents de la instal·lació de recuperadors de calor independents a la pròpia generació de calor de l'edifici.
b) Quan l'edifici no compti amb suficient assolellament per barreres externes.
c) En rehabilitació d'edificis, quan hi hagi limitacions no esmenables derivades de la configuració prèvia de l'edifici existent, o de la normativa urbanística aplicable.
d) En edificis de nova planta quan hi hagi limitacions no esmenables derivades de la normativa urbanística aplicable, que impossibilitin de manera evident la disposició de la superfície de captació necessària.
e) Quan així ho determini l'òrgan competent que ha de dictaminar en matèria de protecció del patrimoni cultural català.
En tots aquests casos caldrà justificar adequadament, tant la utilització d'una altra font d'energia de les esmentades en el punt a), com la impossibilitat d'execució de qualsevol dels punts b), c), d) i e). br>
4.5 En els edificis en què es vulgui utilitzar resistències elèctriques amb efecte Joule en la producció d'aigua calenta sanitària, la producció solar mínima en qualsevol zona haurà de ser del 70%.
Aquest punt no serà d'aplicació en zones on no hi hagi servei de gas canalitzat, o bé l'electricitat s'obtingui mitjançant energia solar fotovoltaica o altres energies renovables.br>
4.6 En qualsevol edifici, en el qual es prevegi la instal·lació d'aparell rentavaixelles, haurà d'existir en l'espai previst una presa d'aigua freda i una altra d'aigua calenta.

Article 5

Paràmetres ambientals en edificis d'habitatges
Les parets separadores entre propietats o usuaris diferents, les que delimiten l'interior dels habitatges amb espais comunitaris i els elements horitzontals de separació entre propietats o usuaris diferents, tindran unes solucions constructives que comportin un aïllament mínim a so aeri R de 48 dBA.

Article 6

Paràmetres d'ecoeficiència relatius als materials i sistemes constructius
6.1 En la construcció de l'edifici, caldrà obtenir una puntuació global mínima de 10 punts mitjançant la utilització d'alguna/s de les solucions constructives següents:
a) Construcció de façana ventilada en l'orientació sud-oest (± 90°): 5.
b) Construcció de coberta ventilada: 5.
c) Construcció de coberta enjardinada: 5.
d) Utilització de sistemes preindustrialitzats com a mínim en el 80% de la superfície de l'estructura: 6.
e) Utilització de sistemes preindustrialitzats, com a mínim, en el 80% de la superfície dels tancaments exteriors: 5.
f) En el cas d'edificis d'habitatges, en què el 80% d'aquests rebin en l'obertura de la sala 1 hora d'assolejament directe entre les 10 i les 12 hores solars en el solstici d'hivern: 5.
g) Reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels diferents tancaments verticals exteriors en un 10% respecte al paràmetre fixat en el punt 4.1: 4.
h) Reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels diferents tancaments verticals exteriors en un 20% respecte al paràmetre fixat en el punt 4.1: 6.
i) Reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels diferents tancaments verticals exteriors en un 30% respecte al paràmetre fixat en el punt 4.1: 8.
j) Disposar d'un sistema de reaprofitament de les aigües pluvials de l'edifici: 5.
k) Disposar d'un sistema de reaprofitament de les aigües grises i pluvials de l'edifici: 8.
l) Utilització almenys d'un producte obtingut del reciclatge de residus (residus de la construcció, pneumàtics, residus d'escumes, etc.) per subbases, paviments, panells aïllants i d'altres usos: 4.
m) En el cas que hi hagi una fase de demolició prèvia, reutilització dels residus petris generats en la construcció del nou edifici: 4.
n) Que les diferents entitats privatives de l'edifici disposin d'una ventilació creuada natural: 6.
o) Utilització d'energies renovables per obtenir la climatització (calefacció i/o refrigeració) de l'edifici: 7.
p) Enllumenat d'espais comunitaris o d'accés amb detectors de presència, sempre que al sistema d'enllumenat emprat no li afecti l'encesa i apagada sovintejada: 3.
q) En els edificis d'habitatges, quan les obertures dels tancaments exteriors, ja siguin sobreexposats o exposats segons NRE-AT/87, i sense perjudici del que dictamina l'annex 9 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, disposin de solucions de finestra, doble finestra o balconeres en les que el conjunt (marcs + envidraments) tinguin un aïllament mínim a so aeri R de 28 dBA: 4.
r) En els edificis d'habitatges, quan els elements horitzontals de separació de propietats o usuaris diferents, així com també les cobertes transitables, disposin de solucions constructives en les que el nivell d'impacte normalitzat Ln en l'espai subjacent no sigui superior a 74 dBA: 5.
6.2 Al menys una família de productes dels emprats en la construcció de l'edifici, entenent com a família el conjunt de productes destinats a un mateix ús, haurà de disposar d'un distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya, etiqueta ecològica de la Unió Europea, marca AENOR Medioambiente, o qualsevol altra etiqueta ecològica tipus I, d'acord amb la norma UNE-EN ISO 14.024/2001 o tipus III, d'acord amb la norma UNE 150.025/2005 IN.

Article 7

Paràmetres d'ecoeficiència relatius als residus
7.1 En el cas d'habitatges, caldrà preveure un espai fàcilment accessible de 150 dm3 en l'interior dels mateixos, que permeti la separació de les fraccions següents:
Envasos lleugers.
Matèria orgànica.
Vidre.
Paper i cartró.
Rebuig.
No obstant això, caldrà adaptar-se a les fraccions de recollida selectiva que fixin les ordenances municipals quan aquestes siguin diferents a les anteriorment esmentades.
En la resta d'usos, les diferents entitats privatives hauran de disposar, ja sigui a l'interior de cadascuna, o bé en un espai comunitari, d'un sistema adequat als usos previstos que permeti l'emmagatzematge per separat dels diferents tipus de residus que s'originin, sense perjudici d'allò que disposa la normativa sectorial d'aplicació.
7.2 Caldrà incorporar al projecte executiu un pla de gestió de residus de la construcció, d'acord amb la normativa vigent en matèria dels enderrocs i altres residus de la construcció. S'hauran de quantificar els residus que es generaran per tipologies i fases de l'obra o de l'enderroc, tot definint les operacions de destriament o recollida selectiva que es preveu realitzar a l'obra, especificant la reutilització in situ i/o identificant els gestors de residus autoritzats que s'utilitzaran, preferentment per la via de la seva valorització.

Article 8

Projecte
En el projecte bàsic o en el projecte obligatori a efectes d'autorització de llicència d'obres, s'especificaran les disposicions adoptades per assolir els paràmetres d'ecoeficiència que figuren en aquest Decret, els quals es justificaran en el projecte executiu o projecte per a l'inici d'obres, que haurà d'incloure una memòria justificativa del seu compliment.
La documentació justificativa del compliment dels paràmetres ambientals i d'ecoeficiència, així com les recomanacions adreçades a l'usuari referents a l'ús i manteniment de l'edifici i de les instal·lacions, formaran part del llibre de l'edifici, en el cas d'habitatges.

Disposicions addicionals

Disposició Addicional Primera

L'aplicació de les disposicions i requeriments d'aquest Decret tenen caràcter de mínims de general compliment a Catalunya, sens perjudici dels majors requeriments i condicionants ambientals que es continguin a les ordenances municipals. Cap ordenança de caràcter local podrà reduir, limitar, modificar ni derogar les prescripcions i paràmetres d'aquest Decret, ja sigui de manera parcial, total o temporal.

Disposició Addicional Segona

Els requisits d'aquest Decret no seran d'aplicació en els edificis en construcció ni en aquells amb projecte visat amb anterioritat a la seva entrada en vigor.

Disposició Final

Aquest Decret entrarà en vigor als sis mesos de la seva publicació al DOGC.

Annex 1

Criteris de determinació de la demanda d'aigua calenta sanitària segons la tipologia dels edificis
Taula de demanda de referència d'aigua calenta sanitària a 60°C

Criteris de demanda

litres ACS/dia a 60°C

Habitatges

28 litres/persona

Hospitals, clíniques

55 litres/persona

Ambulatoris i centres de salut

40 litres/persona

Hotels de 5 estrelles

70 litres/persona

Hotels de 4 estrelles

55 litres/persona

Hotels de 3 estrelles

40 litres/persona

Hotels de 1 i 2 estrelles

35 litres/persona

Pensions/hostals

28 litres/persona

Residències (gent gran, estudiants)

40 litres/persona

Albergs

25 litres/persona

Centres escolars amb dutxes

20 litres/persona

Centres escolars sense dutxes

4 litres/persona

Centres de l'Administració pública, bancs i oficines

2 litres/persona

Vestuaris/dutxes col·lectives (piscines, poliesportius, gimnasos)

20 litres/persona


(1) En l'ús d'habitatge, el càlcul del nombre de persones es farà utilitzant com a valors mínims els que es relacionen a continuació:
Nombre d'habitacions

 

Un únic espai

1 H

2 H

3 H

4 H

5 H

6 H

7 H

igual o més de 8 H

Nombre de persones

1,5

2

3

4

6

7

8

9

1,3 x n


n n= nombre d'habitacions

Annex 2

Contribució mínima d'energia solar en la producció d'aigua calenta sanitària segons les zones climàtiques
Contribució mínima d'energia solar en la producció d'aigua calenta sanitària

Demanda total d'aigua calenta sanitària de l'edifici

Zones climàtiques (en funció de la irradiació global diària, mitjana anual)

(litres/dia)

II

III

IV

50 a 5.000 litres

40%

50%

60%

5.001 a 6.000 litres

40%

55%

65%

6.001 a 7.000 litres

40%

65%

70%

7.001 a 8.000 litres

45%

65%

70%

8.001 a 9.000 litres

55%

65%

70%

9.001 a 10.000 litres

55%

70%

70%

10.001 a 12.500 litres

65%

70%

70%

> 12.500 litres

70%

70%

70%

Annex 3

Zones climàtiques de les comarques de Catalunya

Comarques

Zona climàtica

Alt Camp

IV

Alt Empordà

III

Alt Penedès

IV

Alt Urgell

II

Alta Ribagorça

II

Anoia

IV

Bages

III

Baix Camp

IV

Baix Ebre

IV

Baix Empordà

III

Baix Llobregat

IV

Baix Penedès

IV

Barcelonès

III

Berguedà

III

Cerdanya

II

Conca de Barberà

IV

Garraf

IV

Garrigues

IV

Garrotxa

III

Gironès

III

Maresme

III

Montsià

IV

Noguera

IV

Osona

III

Pallars Jussà

II

Pallars Sobirà

II

Pla de l'Estany

III

Pla d'Urgell

IV

Priorat

IV

Ribera d'Ebre

IV

Ripollès

II

Segarra

IV

Segrià

IV

Selva

III

Solsonès

III

Tarragonès

IV

Terra Alta

IV

Urgell

IV

Vall d'Aran

II

Vallès Occidental

III

Vallès Oriental

III


Mapa de zones climàtiques .
.

Annex 4

Definicions
Exclusivament, als efectes d'aquest Decret, s'estableixen les següents definicions:
Reconversió d'antiga edificació
Execució d'obres de reforma en un edifici que comportin un canvi d'ús en les activitats que s'hi desenvolupen.
Obres de gran rehabilitació
S'entenen com a tal aquelles que només excloguin l'enderrocament de les façanes o constitueixin una actuació global en tot l'edifici.
Ús d'habitatge
Edifici o zona de construcció fixa destinada a ésser residència de persones físiques o utilitzada com a tal, amb independència que s'hi desenvolupin altres usos.
Ús residencial col·lectiu
Edifici o establiment destinat a proporcionar allotjament temporal, regentat per un titular de l'activitat diferent del conjunt dels ocupants. Inclou els hotels, pensions, residències i albergs.
Ús administratiu
Edifici, establiment o zona en la què es desenvolupen activitats de gestió o de serveis en qualsevol de les seves modalitats, tal com centres de l'Administració pública, bancs i oficines.
Ús docent
Edifici, establiment o zona destinada a la docència en qualsevol dels seus nivells: escoles infantils, centres d'ensenyament primari, secundari, universitari o de formació professional.
Ús sanitari
Edifici o establiment destinat a assistència sanitària, ja sigui d'hospitalització o d'atenció diürna, tal com hospitals, clíniques, ambulatoris i centres de salut.
Aïllament tèrmic
L'aïllament tèrmic de l'element que es tracta (generalment tancaments d'edificis), és la qualitat, que depenent de la * (lambda) i del gruix de cada material, i per extensió, d'un tancament, que redueix el flux de calor que espontàniament es transmet des de l'ambient més càlid al més fred.
Transmitància tèrmica
És el flux de calor, en règim estacionari, dividit per l'àrea i per la diferència de temperatures dels medis situats a cada costat de l'element que es considera.
Efecte Joule
Efecte calorífic o font energètica d'escalfament que es produeix per l'escalfament d'un conductor (resistència) quan per aquest hi circula un corrent elèctric.
Amunt