Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
  • Flux Publicat
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

ORDRE AAR/184/2008, de 24 d'abril, per la qual es crea el Llibre genealògic de la raça equina Cavall pirinenc català, i se n'aprova la reglamentació específica i el seu estàndard racial.

Dades bàsiques
  • Rang del document Ordre

  • Organisme emissor Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

  • Núm. del document AAR/0184/2008

  • Data del document 24/04/2008

  • Data de publicació 30/04/2008

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 5122

Afectacions
TEXT PUBLICAT

La raça Cavall pirinenc català té gran valor zootècnic per la seva rusticitat, l'elevada precocitat sexual, la bona fertilitat, la gran facilitat de part i les notables aptituds maternals.

En els darrers anys s'han dut a terme accions de millora sobre aquesta població a efecte de conservar, potenciar i millorar la raça.

D'acord amb l'article 116.1.a) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'agricultura i ramaderia que inclou, en tot cas, la regulació i el desenvolupament de l'agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari.

Per tant, correspon a la Generalitat la creació del llibre genealògic de les races autòctones catalanes, l'aprovació de la reglamentació específica i el seu estàndard racial, així com el reconeixement oficial de les organitzacions i associacions de criadors que tinguin el seu àmbit territorial a Catalunya.

En tant no es desenvolupi l'esmentat article 116 de l'Estatut i a efectes d'aquesta Ordre, és d'aplicació el Reial decret 662/2007, de 25 de maig, sobre selecció i reproducció de bestiar equí de races pures.

Amb la finalitat de coordinar les accions de millora i manteniment i establir un efectiu de bestiar selecte que mantingui el patrimoni genètic cal establir el prototip de la raça i crear el Llibre genealògic de la raça Cavall pirinenc català.

Aquesta Ordre ha estat sotmesa al tràmit d'audiència dels membres de la Comissió sectorial del cavall, mitjançant l'Oficina de relacions sectorials, i a les associacions que crien aquesta raça del Pallars Sobirà, la Cerdanya, L'Alt Urgell, Era Val d'Aran, el Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i el Ripollès, i la major part de les al·legacions rebudes han estat recollides.

En conseqüència, a proposta de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia, i en ús de les atribucions que m'han estat conferides,

Ordeno:

Article 1

Creació i objectius

1.1 Es crea el Llibre genealògic de la raça Cavall pirinenc català i se n'aprova la reglamentació específica i el seu estàndard racial, els quals consten, respectivament, als annexos 1 i 2 d'aquesta Ordre.

1.2 La creació del Llibre genealògic té els objectius de permetre el control tècnic de la raça i de disposar de les dades que permetin desenvolupar un programa de millora per a la conservació, la selecció i l'avaluació genètica dels animals de la raça, mitjançant el control de rendiments, per tal de destinar-los a la reproducció.

Article 2

Contingut

Es podran inscriure al Llibre genealògic els animals de la raça Cavall pirinenc català que compleixen l'estàndard racial que figura a l'annex 2 d'aquesta Ordre.

Article 3

Reconeixement oficial de les associacions de criadors

3.1 El Llibre genealògic de la raça Cavall pirinenc català el portaran les associacions de criadors del Cavall pirinenc català, que tinguin per objecte col·laborar amb el manteniment i la promoció d'aquesta raça i que hagin estat reconegudes oficialment pel director o la directora General d'Agricultura i Ramaderia per gestionar el Llibre.

3.2 Per tal que una associació sigui reconeguda oficialment cal que compleixi els requisits establerts a l'article 5.2 del Reial decret 662/2007, de 25 de maig, sobre selecció i reproducció de bestiar equí de races pures.

3.3 Les associacions interessades en obtenir el reconeixement oficial per a gestionar el Llibre genealògic presentaran a la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia, en un termini d'un mes a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Ordre, una sol·licitud a la qual adjuntaran:

a) Fotocòpia del NIF de qui sol·licita i NIF del/de la representant legal.

b) Documentació acreditativa de la personalitat jurídica de l'associació sol·licitant. S'ha d'aportar el certificat actualitzat de la inscripció al Registre d'entitats, associacions, fundacions i col·legis professionals.

c) Fotocòpia de l'acte pel qual es pren la decisió de sol·licitar el reconeixement i s'assumeixen els drets i les obligacions derivades de la gestió del Llibre genealògic.

d) La documentació que justifiqui el compliment del que estableix l'article 5 del Reial decret 662/2007, de 25 de maig.

3.4 El reconeixement oficial de les associacions de criadors de la raça equina Cavall pirinenc català correspon a la persona titular de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia, mitjançant resolució, la qual els serà notificada i es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

3.5 El termini per resoldre és de tres mesos, comptat des de la data d'entrada de la sol·licitud. Transcorregut l'esmentat termini sense rebre la resolució corresponent, la sol·licitud de reconeixement s'entendrà estimada i l'associació reconeguda oficialment, llevat que no compleixi els requisits essencials que estableix l'esmentat article 5.2 del Reial decret 662/2007, segons disposa l'article 62.1.f) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

3.6 D'acord amb el que estableix l'article 2.2 de la Decisió 90/254/CEE, de la Comissió, de 10 de maig de 1990 (DO L 145 de 8/6/1990), es podrà denegar el reconeixement oficial a una organització o associació de ramaders si constitueix una amenaça per a la conservació de la raça o compromet el programa zootècnic d'una associació o organització ja reconeguda.

3.7 Contra les resolucions denegatòries del reconeixement oficial de les associacions de criadors es pot interposar recurs d'alçada davant el conseller o la consellera d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, en el termini d'un mes i d'acord amb la regulació establerta als articles 114 i 115 de l'esmentada Llei 30/1992, de 26 de novembre.

Article 4

Gestió del Llibre genealògic

4.1 El reconeixement oficial de les associacions de criadors habilita per a la gestió del Llibre genealògic.

4.2 No obstant el que preveu l'apartat anterior, per raons d'interès públic degudament valorades, la gestió del Llibre genealògic de la raça equina Cavall pirinenc català es podrà atribuir a una única associació que hagi estat reconeguda oficialment, d'acord amb el que disposa l'article 3 d'aquesta Ordre.

4.3 En el supòsit previst a l'apartat anterior, la resolució de reconeixement oficial i d'atorgament de la gestió del Llibre valorarà les raons d'interès públic que justifiquen l'esmentat atorgament i el fonamentarà amb respecte als principis de no discriminació i lliure concurrència. S'atorgarà la gestió a l'associació de criadors reconeguda oficialment que millor s'adeqüi al compliment dels objectius que té el Llibre genealògic, els quals s'estableixen a l'article 1 d'aquesta Ordre, i a l'efecte es valorarà el seu grau de representativitat i implantació, la imparcialitat per a l'exercici de les funcions i la capacitat i els mitjans de què disposa.

Article 5

Revocació de la gestió del Llibre genealògic

5.1 En cas que la o les associacions a les quals se'ls ha atorgat la gestió del Llibre genealògic de la raça Cavall pirinenc català incompleixin alguna de les obligacions inherents a la gestió del Llibre, la persona titular de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia, amb audiència prèvia de la o les associacions, podrà revocar l'atorgament de la gestió de l'esmentat Llibre. Contra la resolució de revocació es podrà interposar recurs d'alçada davant el conseller o la consellera d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

5.2 En cas de revocació, si la gestió del Llibre havia estat atribuïda a una única associació, d'acord amb el que preveu l'article 4.2, s'atorgarà a una altra associació reconeguda oficialment. En cas que no n'hi hagi cap altra, la gestió serà assumida per la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia.

Article 6

Inspecció i control

Les funcions d'inspecció i control de la gestió del Llibre genealògic les exercirà el Servei de Producció Ramadera de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia.

Article 7

Comissió d'inscripció al Llibre genealògic

7.1 Les associacions de criadors reconegudes oficialment disposaran d'una Comissió d'inscripció al Llibre genealògic que estarà formada pels membres següents:

President o presidenta: el president o la presidenta de l'associació gestora del Llibre genealògic de la raça o persona en qui delegui.

Inspector director tècnic o inspectora directora tècnica: nomenat/da pel director o la directora general d'Agricultura i Ramaderia, a proposta del president o la presidenta de la Comissió.

Vocals:

Una persona tècnica responsable del programa de conservació i millora.

Tres persones representants de l'associació de criadors de la raça Cavall pirinenc català, una de les quals serà la persona tècnica responsable del programa de conservació i millora aprovat per la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia, una altra ha de pertànyer a la comarca on està ubicada l'explotació de l'animal valorat, i la tercera serà qui designi l'associació.

7.2 La Comissió actuarà com a òrgan col·legiat, i adoptarà els acords per majoria. El vot del president o presidenta serà de qualitat. El funcionament de la Comissió s'ajustarà al que estableixin els estatuts de l'associació i supletòriament serà d'aplicació el que estableix el capítol 6 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'administració de la Generalitat.

7.3 Corresponen a la Comissió d'inscripció les tasques següents:

a) Estudiar i aprovar, si escau, les sol·licituds d'inscripció dels animals als registres del Llibre genealògic.

b) Resoldre les reclamacions de les persones propietàries pel que fa a la qualificació dels seus exemplars.

c) Proposar a l'associació les actuacions i els programes a dur a terme per a la conservació, la millora i la difusió de la raça.

d) Informar sobre les sancions que proposin la o les associacions gestores del Llibre genealògic a la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia la qual resoldrà sobre les mateixes.

e) Les que es relacionen als annexos d'aquesta Ordre i les que li encomani la persona titular de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia.

7.4 En el supòsit previst a l'article 4.2 d'aquesta Ordre, només tindrà Comissió d'inscripció l'associació gestora del Llibre.

Article 8

Recursos

Contra les resolucions de la Comissió d'inscripció es pot interposar recurs d'alçada davant el director o la directora general d'Agricultura i Ramaderia en el termini d'un mes comptat a partir de l'endemà de la notificació de la resolució, sens perjudici que se'n pugui interposar qualsevol altre admès en dret.

Disposició transitòria

En la primera sessió de la Comissió d'inscripció prevista a l'article 7 d'aquesta Ordre, la persona inspectora directora tècnica serà nomenada per la persona titular de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia.

Disposició final

Aquesta Ordre entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC.

Barcelona, 24 d'abril de 2008

Joaquim Llena i Cortina

Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Annex 1

Reglamentació del Llibre genealògic de la raça Cavall pirinenc català

Capítol 1

Estructura del Llibre genealògic

Article 1

El Llibre genealògic de la raça Cavall pirinenc català constarà dels registres següents:

Registre fundacional (RF).

Registre auxiliar (RA).

Registre de naixements (RN).

Registre definitiu (RD).

Registre de mèrits (RM).

Article 2

2.1 La inscripció d'un animal en el registre corresponent l'haurà de sol·licitar la persona propietària a l'associació gestora del Llibre, amb la presentació dels impresos a l'efecte complimentats i amb l'aportació de les dades del naixement.

2.2 No s'inscriuran en cap registre els exemplars que presentin tares o defectes morfològics que desaconsellin la seva utilització com a reproductors/es o que exhibeixin manca de fidelitat racial.

2.3 La qualificació, la identificació i la proposta o no d'inscripció dels animals serà tasca del personal tècnic expressament designat per l'associació gestora del Llibre genealògic.

2.4 Per a una major garantia de la identificació i inscripció d'exemplars als registres d'aquest Llibre genealògic, el inspector o la inspectora de la raça podrà esbrinar i realitzar les diligències que cregui oportunes, i podrà, així mateix, recórrer a la verificació del parentiu mitjançant les proves pertinents.

2.5 Correspon a l'associació gestora l'expedició de la documentació genealògica que haurà d'incloure, a més de les condicions generals establertes per a la identificació dels èquids, tots els distintius d'identificació referits a l'animal en qüestió i que han de correspondre's amb els que exhibeixi l'individu mateix.

2.6 S'estableixen, amb caràcter oficial, les proves de paternitat.

Article 3

3.1 Registre fundacional (RF): aquest Registre representa el fonament i principi selectiu de la raça, consegüentment ha d'acollir els animals reproductors (mascles i femelles) que, responent al prototipus racial que s'estableix a l'annex 2, reuneixin els requisits següents:

Tenir almenys dos anys d'edat tant els mascles com les femelles.

Qualificació morfològica amb una puntuació mínima de 50 punts (d'un màxim de 100 punts), segons barem oficial, tant mascles com femelles, i que no presentin defectes excloents.

Que la seva inscripció se sol·liciti de manera expressa a l'associació gestora d'aquest Llibre genealògic.

3.2 Aquest Registre tindrà una vigència de dos anys comptat a partir de la publicació d'aquesta Ordre. Aquesta vigència pot ser prorrogada, a petició de la Comissió d'inscripció, per resolució del director o la directora general d'Agricultura i Ramaderia.

Article 4

4.1 Registre auxiliar (RA): aquest Registre restarà inactiu mentre estigui en vigor el Registre fundacional (RF). S'hi inscriuran les femelles reproductores que, mancades totalment o parcialment d'antecedents genealògics reconeguts per aquest Llibre genealògic, posseeixin els caràcters morfològics propis de la raça i compleixin els requisits següents:

a) Tenir una edat no inferior als tres anys.

b) Tenir una qualificació morfològica mínima de 50 punts.

4.2 Dins d'aquest Registre s'estableixen dues categories:

a) Auxiliar A (RAA): accediran a aquest registre les femelles sense documentació genealògica de les quals se n'acrediti l'ascendència; i sempre que s'hagi sol·licitat la seva inscripció formalment a l'associació gestora del Llibre genealògic. Els animals que superin aquests condicionants s'identificaran en el moment de la qualificació segons el mètode aprovat a tal efecte.

b) Auxiliar B (RAB): s'hi inscriuran les femelles filles de mare que pertanyi al Registre auxiliar A (RAA), i pare inscrit al Registre fundacional (RF), o al definitiu (RD), o al de mèrits (RM), que en el seu moment obtinguin la puntuació morfològica exigida per a les femelles del RAA.

Article 5

5.1 Registre de naixements (RN): en aquest Registre s'inclouran les cries d'ambdós sexes, nascudes de progenitors que pertanyin a qualsevol Registre amb excepció del RAA; és a dir: RF, RD, RAB o RM, sempre que:

a) La persona propietària presenti, en un termini màxim de sis mesos des del naixement, la sol·licitud corresponent i aporti les dades de naixement necessàries. No obstant això, es podrà sol·licitar la inscripció fora d'aquest termini sempre que es reuneixin la resta de requisits d'aquest apartat, i es verifiqui la filiació compatible del producte.

b) Els animals manquin de defectes determinants de desqualificació.

c) Estiguin degudament identificats tal com es descriu a l'article 8 d'aquest annex 1.

d) Sobre els animals declarats de cada persona propietària es verificarà aleatòriament la filiació mitjançant marcadors genètics, seguint els criteris internacionals reconeguts. En cas de no-concordança, la persona propietària dels animals haurà d'acreditar mitjançant marcadors genètics la filiació de tots els animals.

5.2 Les cries inscrites romandran en aquest Registre fins el seu trasllat al RD, sempre que compleixin els requisits establerts a l'article 6 d'aquest annex 1.

Article 6

6.1 Registre definitiu: en aquest Registre s'hi podran inscriure els animals que procedeixen del Registre de naixements quan compleixin l'edat de tres anys, amb els requisits següents:

a) Haver obtingut una qualificació morfològica mínima de 60 punts les femelles i 65 punts els mascles, sobre un màxim de 100 punts.

b) No presentar tares o defectes que els impedeixin una funció reproductiva normal.

6.2 Seran donats de baixa d'aquest Registre els individus que la Comissió d'inscripció de la raça comprovi que són portadors de caràcters hereditaris anòmals, que en facin aconsellable l'eliminació del programa.

Article 7

Registre de mèrits: s'inscriuran en aquest Registre, a petició de l'associació gestora del Llibre genealògic i acordat per la Comissió d'inscripció, els animals reproductors sobresortints de la raça, que pertanyin al Registre fundacional o definitiu i destaquin per les seves característiques morfològiques, productives i genealògiques. Aquest registre constarà de dues seccions:

a) Secció femelles: accediran a aquesta secció les reproductores que hagin assolit els nivells selectius següents:

75 o més punts en la seva qualificació morfològica, sobre un màxim de 100 punts.

75 o més punts en la seva qualificació d'aptitud càrnia, sobre un màxim de 100 punts, tal com s'especifica a l'article 3 de l'annex 2.

A partir del tercer any de vigència del Llibre, tenir almenys tres descendents inscrits al Registre definitiu, en tres anys consecutius, amb al menys 60 punts, sobre un màxim de 100 punts. Aquestes femelles obtindran el títol de .mares de futur semental..

b) Secció mascles: destinada als mascles que assoleixin els mèrits següents:

80 punts o més en la seva qualificació morfològica, sobre un màxim de 100 punts.

80 punts o més en la seva qualificació d'aptitud càrnia, sobre un màxim de 100 punts.

Ser fill d'una mare de futur semental i de pare de Registre fundacional, definitiu o de mèrits.

Tenir inscrits deu descendents en el Registre definitiu.

Aquests mascles rebran el títol de .mascle qualificat.. Aquells que, a més, s'hagin sotmès a proves de valoració genètica, segons esquema de selecció aprovat a l'efecte, i obtinguin resultats positius, rebran el títol de .reproductor provat..

Capítol 2

Identificació i registre dels animals

Article 8

8.1 Els animals que s'inscriguin al Llibre genealògic hauran d'estar identificats amb ressenya, la qual es complementarà amb la implantació d'un sistema electrònic d'identificació adequat a la normativa UNE-ISO 11784 i UNE-ISO 11785, acceptat pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, i es farà presa de mostres dels mascles destinats a reproducció per a la realització de les anàlisis dels marcadors genètics.

8.2 L'accés a les dades del Llibre genealògic són lliures, excepte les dades identificatives de persones que estiguin afectades per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, sobre protecció de dades de caràcter personal.

Annex 2

Prototipus racial

Article 1

Per poder ser inscrits al Llibre genealògic, els exemplars de la raça equina Cavall pirinenc català hauran de posseir els caràcters següents:

1.1 Aspecte general: els individus són de plàstica sublongilínia, format subhipermètric a hipermètric i perfil fronto-nasal subcirtoide (subconvex). L'alçada a la creu oscil·la entre 1,45 i 1,60 metres, depenent del sexe, i és una raça semipesada a pesada. L'aparença és proporcionada i equilibrada, i resulta, en el seu conjunt, molt harmònic amb aspecte de fortalesa i agilitat. El dimorfisme sexual és marcat, amb un acusat predomini del terç anterior en els mascles. De temperament tranquil, són no obstant això vius, ardents i vigorosos. Són animals molt rústecs, longeus i sobris. Amb una gran facilitat de part i notables aptituds maternes per a la cria, la seva principal orientació productiva, criats en règim extensiu, és cap a la producció i posterior venda de poltres, de sis a vuit mesos d'edat.

1.2 Cap: de grandària mitjana a gran, en relació amb la massa corporal. Perfil cranial ortoide (recte) i fronto-nasal subcirtoide (subconvex), d'amples narius. Clatell ample i recte. Orelles mòbils de grandària mitjana amb puntes arrodonides i vorera externa moderadament arquejada. El front és quadrat i curt. Arcades orbitàries destacades lateralment sense sobresortir del perfil del cap. Ulls de grandària mitjana i ametllats. Cara molt expressiva i relativament llarga. Galtes musculades, amb vorera en arc obert. Musell quadrat i profund, amb narius amples i arrodonides. Freqüent presència de canins en les femelles. Llavis carnosos i comissura labial mitjana a curta. S'admet la presència de bigoti en els exemplars més vells, fruit de la seva adaptació al pasturatge d'aliments lignificats.

1.3 Coll: fort, gran, robust i musculat. De longitud mitjana a curta, amb profundes insercions en cap i tronc. Ben implantat. Crinera abundant i vorera lleugerament arquejada en mascles i amb tendència a la rectitud en femelles. Vorera traqueal recta.

1.4 Tronc: ample i profund, amb costellams amples i arquejats. Creu arrodonida i escassament destacada. Dors i llom, amples i musculats. Línia dorso-lumbar recta i ascendent cap els corrons. Gropa de bona grandària i desenvolupament muscular, partida o .doble., quadrada (de similar amplada i longitud) i sensiblement caiguda (inclinació superior a 35º), regió lumbar (corrons) destacada i anques baixes. Cua de naixement mig i encaixonada entre isquions. Pit arrodonit, ample i musculat. Ventre voluminós, no recollit i amb illada curta.

1.5 Extremitats: fortes, eixutes, robustes i ben conformades, encara que solen ser relativament fines amb relació a la massa que han de suportar. Excel·lents cascos de bon desenvolupament, però harmònics en relació a la massa corporal. Pèls de la garreta (.sedes.) d'escàs desenvolupament en ambdues extremitats, no sobrepassen el terç inferior de les canyes, i d'aspecte bast i poc ondulat.

Les extremitats anteriors lleugerament allargades i de bon desenvolupament ossi. Espatlles de longitud mitjana i poc inclinades; braç de longitud mitjana i amb tendència a l'horitzontal. Avantbraç potent i relativament llarg, genoll ample, canya curta i ampla, garreta desenvolupada, travadors ben dirigits i cascos ben desenvolupats, i sempre en harmonia amb el format general de l'animal. Calls (o .castanyes.) desenvolupats.

Les extremitats posteriors proporcionades i de bon desenvolupament ossi. Cuixes musculades i natges arrodonides, cames de longitud mitjana, garrons forts i desenvolupats. Calls discrets, però existents.

1.6 Pell i pèl: pell elàstica. Taques de carn inexistents o molt discretes. Pèl fi i curt a excepció del situat en canyes i garretes; més llarg i atapeït durant l'hivern. Crina llarga i abundant. No s'ha admetre l'amputació total o parcial de la cua.

1.7 Capa: els pelatges bàsics són: l'alatzà, el castanya i el negre, i en menor mesura el peixard i el falb, en les seves diferents tonalitats. Els pelatges ruans i tords també són admesos, però no prioritzats. No s'admeten els pelatges clapats i els derivats del gen crem. La presència de taques blanques al cap, tronc i/o extremitats serà sempre discreta.

1.8 Característiques penalitzables:

Qualsevol desviació clara de les característiques enumerades en aquest prototip racial que provoquin un allunyament de l'animal a la fidelitat racial, com per exemple:

a) Desviacions dels perfils segons el que estableix l'estàndard.

b) Proporcions allargades, animals .prop. o .allunyats del terra..

c) Alçades a la creu en eugues entre 1,42 i 1,45 m.

d) Coll fi i invertit. Llavis caiguts. Orelles fines i/o curtes.

e) Gropes horitzontals o excessivament caigudes.

f) Pit estret, costellam d'escàs desenvolupament, creu prominent i tronc ensellat.

g) Escàs desenvolupament muscular general o regional.

h) Pelatges ruans i tords.

i) Fissures en casc. Cascos blancs. Tancat de garrons.

j) Amputació total o parcial de la cua.

k) Taques de carn extenses.

l) Presència en excés de taques blanques al cap i/o tronc, i calçats per sobre del terç inferior de la canya; a més a més, mai en les quatre extremitats.

m) Cua de naixement alta i/o en trompa.

n) Defectes de conformació i simetria dels genitals, tant en mascles com en femelles.

1.9 Característiques desqualificables:

a) En general, defectes lleus molts acusats, i amb un especial èmfasi als de transcendència morfofuncional.

b) Perfil fronto-nasal celoide (còncau).

c) Alçada a la creu: inferior a 1,41 m en les femelles i 1,45 m en els mascles.

d) Deficient desenvolupament ossi.

e) Pelatges clapats i els derivats del gen crem.

f) Conformació general o regional defectuosa en excés. Gropa excessivament estreta.

g) Adiposi cervical superior (sigui coll vençut o no).

h) Anomalies i malformacions hereditàries i/o congènites.

Article 2

Qualificació morfològica

2.1 Es realitzarà en base a l'apreciació visual pel mètode dels punts, que servirà per jutjar el valor d'un exemplar determinat. Cada regió corporal es qualificarà assignant-li d'un a deu punts, segons l'escala següent:

Classe excel·lent: 9-10 punts.

Classe molt bona: 8 punts.

Classe bona: 7 punts.

Classe acceptable: 6 punts.

Classe suficient: 5 punts.

Classe insuficient: 4 punts o menys.

2.2 Els aspectes objecte de la qualificació seran els que es relacionen a continuació, amb expressió per a cadascun d'ells del coeficient de ponderació.

2.3 Els punts que s'assignaran a cadascun dels aspectes es multiplicaran pel coeficient corresponent, i així s'obtindrà la puntuació definitiva:

Aspecte general: 1,5.

Cap i coll: 1.

Pit, espatlles i tòrax: 2.

Creu, dors i llom: 1.

Gropa i cua: 1.

Genitals i braguer: 1.

Potes i aploms: 2.

Capes i particularitats cromàtiques: 0,5.

2.4 L'adjudicació de 3 punts o menys en qualsevol de les regions corporals és suficient per desqualificar l'animal, amb independència de la puntuació assolida en les restants.

2.5 La qualificació final de cada exemplar serà la suma dels resultats parcials ponderats obtinguts per a cada regió. D'acord amb aquesta qualificació final els animals quedaran classificats morfològicament com:

Excel·lent (EX): de 90 a 100 punts.

Molt bo/bona (MB): de 75 a 89 punts.

Bo/bona (B): de 65 a 74 punts.

Regular (R): de 55 a 64 punts.

Insuficient (I): 54 o menys.

Article 3

3.1 Qualificació de l'aptitud càrnia: es realitzarà d'acord amb l'apreciació visual pel mètode dels punts, que servirà per jutjar comparativament el valor d'un exemplar determinat. Cada aspecte avaluat es qualificarà assignant-li d'un a deu punts, segons l'escala següent:

Classe excel·lent: 9-10 punts.

Classe molt bona: 8 punts.

Classe bona: 7 punts.

Classe acceptable: 6 punts.

Classe suficient: 5 punts.

Classe insuficient: 4 punts o menys.

3.2 L'adjudicació de 3 punts o menys en qualsevol dels aspectes avaluats és suficient per desqualificar l'animal, amb independència de la puntuació assolida en els restants.

3.3 La qualificació final de cada exemplar serà la suma dels resultats parcials ponderats obtinguts per a cada espècie. D'acord amb aquesta qualificació final els animals quedaran classificats segons la seva aptitud càrnia com:

Excel·lent (EX): de 90 a 100 punts.

Molt bo/molt bona (MB): de 75 a 89 punts.

Bo/bona (B): de 65 a 74 punts.

Regular (R): 55 a 64 punts.

Insuficient (I): 54 o menys punts.

(08.112.116)