Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

ORDRE JUS/419/2009, de 17 de setembre, relativa al pagament dels peritatges judicials a càrrec del Departament de Justícia.

Dades bàsiques
  • Rang del document Ordre

  • Organisme emissor Departament de Justícia

  • Núm. del document JUS/0419/2009

  • Data del document 17/09/2009

  • Data de publicació 30/09/2009

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 5474

TEXT PUBLICAT

L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006, dins el títol III (.Del poder judicial a Catalunya.), estableix, en el capítol III, les competències de la Generalitat sobre l'Administració de justícia.

Entre aquestes competències hi ha la corresponent als mitjans materials de l'Administració de justícia a Catalunya (article 104) i la relativa a l'ordenació dels serveis de justícia gratuïta i d'orientació jurídica gratuïta (article 106).

Amb la vigència de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979, i mitjançant els reials decrets 966/1990, de 20 de juliol, i 409/1996, d'1 de març, es van traspassar de l'Administració de l'Estat a la Generalitat de Catalunya les funcions en matèria de provisió de mitjans materials i econòmics per al funcionament de l'Administració de justícia i de les fiscalies, entre les quals s'inclou el pagament de les indemnitzacions corresponents a perits i perites davant els tribunals de justícia amb seu a Catalunya. Les funcions i els serveis esmentats es van atribuir al seu dia al Departament de Justícia mitjançant el Decret 129/1996, de 16 d'abril. Més recentment, l'article 3.7.a) del Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de la Generalitat de Catalunya atribueix al Departament de Justícia les funcions relacionades amb l'Administració de justícia a Catalunya.

L'article 473.1 de la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial, en la redacció que li dóna la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, disposa que poden prestar serveis a l'Administració de justícia el personal funcionari d'altres administracions que, amb caràcter ocasional o permanent, sigui necessari per auxiliar-la en el desenvolupament d'activitats concretes que no siguin les pròpies dels cossos de funcionariat al servei de l'Administració de justícia i que requereixin coneixements tècnics o especialitzats. Així, els jutges o jutgesses i els magistrats o magistrades poden nomenar com a perit o perita els funcionaris o funcionàries, els organismes o els serveis tècnics dependents de les administracions públiques que, tal com disposa l'article 465 de la Llei d'enjudiciament criminal, no tenen dret a reclamar honoraris, sens perjudici de les indemnitzacions que els corresponguin, que, de conformitat amb el Reial decret 462/2002, de 24 de maig, sobre indemnitzacions per raó del servei, són a càrrec del crèdit pressupostari assignat al Ministeri o l'organisme al qual pertanyi el perit o perita.

Així mateix, la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, tenint en compte la possibilitat d'utilització dels recursos públics per peritar que preveu la Llei orgànica del poder judicial, i amb la finalitat de conjugar, d'una banda, l'accés de tota la ciutadania a la tutela judicial efectiva i, de l'altra, la racionalització en la utilització dels recursos públics, en l'article 6.6 estableix que la regla general ha de ser que els peritatges vagin a càrrec del personal tècnic adscrit als òrgans jurisdiccionals, del funcionariat, dels organismes o dels serveis tècnics dependents de les administracions públiques, i que, només excepcionalment i quan per inexistència de tècnics o tècniques en la matèria no sigui possible l'assistència pericial per perits o perites dependents dels òrgans jurisdiccionals o de les administracions públiques, el peritatge es pugui dur a terme, si el jutge o jutgessa o tribunal ho estima pertinent mitjançant una resolució motivada, a càrrec de tècnics o tècniques privats.

En aquest sentit, la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil, va establir una nova regulació del procediment per designar judicialment els perits o perites, d'acord amb la qual els diversos col·legis professionals, les entitats anàlogues i les acadèmies i les institucions culturals i científiques han de trametre cada any als òrgans jurisdiccionals una llista dels membres disposats a actuar com a perits o perites judicials.

Per la seva banda, arran de l'entrada en vigor de la Llei 38/2002, de 24 d'octubre, de reforma parcial de la Llei d'enjudiciament criminal, sobre el procediment per a l'enjudiciament ràpid i immediat de determinats delictes i faltes, i de modificació del procediment abreujat i en compliment de l'apartat 3 de la seva disposició final primera, el Departament de Justícia va elaborar una llista específica de professionals i de tècnics i tècniques amb disposició a actuar de forma immediata davant els jutjats de guàrdia per celebrar els anomenats judicis ràpids, i va introduir el pagament avançat d'aquest tipus de peritatges, per tal d'assegurar l'assistència pericial en aquest tipus de procediments.

D'aquesta manera, la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia va aprovar una nova circular, la Circular 2/2003, de 23 d'abril, relativa al pagament dels peritatges judicials, la qual introduïa, entre altres mesures, la fixació d'unes quanties màximes per al pagament avançat de determinades tipologies de peritatges, amb la qual garantia, d'una banda, la prestació del servei de peritatges als òrgans judicials i, de l'altra, la utilització racional dels recursos públics.

Després del temps transcorregut des de l'entrada en vigor de la Circular 2/2003, el Departament de Justícia s'ha plantejat la necessitat de fer un pas endavant per tal de millorar la prestació del servei i, alhora, conjugar els interessos legítims dels perits i perites i l'obligació de l'Administració d'utilitzar els recursos públics disponibles de la manera més eficient possible. Per això, s'ha decidit ampliar el ventall dels peritatges judicials susceptibles de pagament avançat i fer-lo extensiu a tots aquells peritatges, amb independència de l'ordre jurisdiccional en què es practiquin, el cost dels quals pugui correspondre assumir al Departament de Justícia. En aquests casos, es fixen unes quantitats que el Departament pot avançar als o a les professionals una vegada hagin realitzat el peritatge i abans que recaigui la resolució definitiva que posi fi al procediment judicial. Per establir aquestes quantitats s'han tingut en compte els barems que s'establiren a la Circular 2/2003, que s'han revisat i incrementat, i s'han posat en relació amb el cost i la dificultat que presenten de mitjana els diferents tipus de peritatges, a més de tenir en compte també els barems que apliquen altres comunitats autònomes amb competències en la matèria. Aquest sistema no obsta la possibilitat que els i les professionals, a la fi del procediment i sempre que hi hagi un pronunciament de l'òrgan judicial en matèria de costes, puguin presentar la minuta d'honoraris que creguin justa per a la seva exacció mitjançant les costes, tot retornant les quantitats que el Departament de Justícia els hagi avançat.

Així, es conclou que el principal objectiu d'aquesta Ordre és doble: d'una banda, garantir la prestació del servei de peritatges quan aquests hagin de ser a càrrec de l'Administració, amb respecte als principis de subjecció als pressupostos previstos i a la utilització racional dels recursos públics, i, de l'altra, garantir als i les professionals el cobrament de la seva tasca sense necessitat d'esperar que finalitzi el procediment judicial.

Per tal d'aconseguir l'efectivitat de les previsions d'aquesta Ordre s'ha estimat oportú posar a disposició dels òrgans judicials, d'acord amb les previsions legals, una relació dels perits i perites amb disposició a actuar en les condicions previstes en aquesta Ordre.

Per tot això, i d'acord amb l'article 12.d) de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,

Ordeno:

Article 1

Àmbit d'aplicació

1.1 Aquesta Ordre és aplicable als peritatges realitzats davant dels òrgans judicials amb seu a Catalunya el cost dels quals pugui correspondre assumir al Departament de Justícia i que hagin estat acordats en aquells procediments judicials en què s'hagi reconegut el dret d'assistència jurídica gratuïta, i en l'àmbit penal també quan hagin estat acordats d'ofici pel jutge o jutgessa o pel tribunal o a instància del Ministeri Fiscal.

També és aplicable als peritatges que el Ministeri Fiscal hagi ordenat directament durant la instrucció del procediment en l'àmbit de la Llei orgànica de responsabilitat penal dels menors o en la fase d'investigació prèvia al procés penal.

1.2 S'exclouen de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Ordre els peritatges que hagin estat acordats a instància de part que no tingui reconegut el dret d'assistència jurídica gratuïta, els quals han de ser a càrrec de les parts i són objecte de regulació per la legislació processal.

1.3 Els perits i perites han d'estar en condicions de fer els dictàmens pericials que se'ls encarreguin en la llengua que se'ls demani, sense que es pugui produir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada.

Article 2

Peritatges que hagin realitzat funcionaris o funcionàries o òrgans dependents de les administracions públiques

2.1 Els funcionaris o funcionàries o els òrgans tècnics de l'Administració pública a qui s'encomana un peritatge que es pot incloure entre les activitats que tenen assignades com a tals no tenen dret a reclamar honoraris en concepte del servei pericial prestat, però sí que tenen, si s'escau, els drets següents:

a) Que se'ls rescabali de les despeses en concepte dels desplaçaments i les dietes que els pugui ocasionar la realització del peritatge. A aquest efecte, les despeses s'han de compensar com a indemnitzacions per raó de servei, les quals han de ser a càrrec de l'òrgan administratiu del qual depengui el perit o perita, d'acord amb el que estableixi la normativa que li sigui aplicable.

b) Que se'ls proporcionin, amb caràcter previ a la realització del peritatge, els mitjans materials necessaris per practicar el servei pericial que se'ls ha encarregat.

2.2 En cas que el Departament de Justícia s'hagi fet càrrec d'alguna de les despeses establertes a l'apartat anterior, un cop abonades aquestes, les gerències o els serveis territorials corresponents del Departament de Justícia han de sol·licitar al secretari o secretària judicial que, una vegada finalitzat el procediment, si no es donen els supòsits previstos que s'indiquen a l'article 4, faci els tràmits oportuns per tal de reintegrar al Departament de Justícia l'import corresponent.

Article 3

Llistes de perits i perites privats

3.1 Sens perjudici de la llista de perits i perites que el Departament de Justícia posa a disposició dels òrgans judicials, perquè puguin actuar d'acord amb el que estableixen els articles 341 i següents de la Llei d'enjudiciament civil, el Departament de Justícia s'ha de dirigir periòdicament, com a mínim amb caràcter anual, als col·legis professionals o, si s'escau, a entitats anàlogues, a acadèmies i institucions culturals i científiques, així com a sindicats, associacions i entitats apropiades en els casos de matèries no compreses en títols oficials, per tal que aquests elaborin una llista específica de professionals amb disposició per dur a terme el peritatge, en els supòsits i les condicions previstes en aquesta Ordre.

3.2 Aquesta llista específica s'ha de facilitar als òrgans judicials a través de mitjans telemàtics.

Article 4

Supòsits en què correspon al Departament de Justícia fer-se càrrec del cost dels peritatges

4.1 El Departament de Justícia està obligat a fer-se càrrec del pagament dels peritatges acordats en el curs d'un procés judicial quan es declara mitjançant una resolució ferma algun dels supòsits previstos a l'apartat 4.4 d'aquest article.

4.2 En l'àmbit jurisdiccional social, el pagament dels peritatges únicament ha de correspondre al Departament de Justícia en els supòsits previstos a l'apartat 4.4.2 d'aquest article, sempre que la persona treballadora o beneficiària de la Seguretat Social hagi demanat formalment el dret d'assistència jurídica gratuïta i l'hagi obtingut.

4.3 Igualment, s'han de tenir en compte les possibles limitacions a les prestacions del dret que es continguin a la resolució que el declari, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta.

4.4 El Departament de Justícia s'ha de fer càrrec del pagament dels peritatges judicials en els supòsits següents:

4.4.1 En l'àmbit jurisdiccional penal:

a) Quan es declaren les costes d'ofici.

A banda dels supòsits de declaració expressa de costes d'ofici, s'entenen també declarades d'ofici quan es dicta interlocutòria d'arxivament de les actuacions o de sobreseïment .lliure o provisional., sense pronunciament exprés sobre les costes. En aquest supòsit, el Departament de Justícia ha de pagar l'import íntegre dels peritatges acordats pel jutge o jutgessa, bé d'ofici, bé a instància del Ministeri Fiscal.

En el cas que una de les parts sigui titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta o hagi estat declarada insolvent, el Departament de Justícia s'ha de fer càrrec dels peritatges que hagi acordat el jutge o jutgessa a instància d'aquesta, sempre que no n'hagi obtingut cap quantitat en el plet. Si ha obtingut alguna quantitat, però aquesta és inferior al triple de l'import de les costes causades en la seva defensa, el Departament de Justícia ha d'abonar el percentatge de l'import del peritatge que s'obtingui en aplicació de l'article 36.3 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta.

b) Quan hi ha diverses persones processades condemnades a costes i una d'elles és titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta o se'n declara la insolvència.

En aquest supòsit, el Departament de Justícia ha de pagar la part proporcional corresponent a la persona titular del dret d'assistència jurídica gratuïta, fixada en la resolució que posa fi a la causa, dels peritatges que el jutge o jutgessa hagi acordat, bé d'ofici, bé a instància del Ministeri Fiscal, bé a instància de la persona titular del dret. Si la persona titular del dret millora la situació econòmica en els tres anys següents a la fi del procediment, en els termes que estableix l'article 36.2 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, està obligada a reintegrar l'import dels peritatges que el Departament de Justícia hagi pagat.

c) Quan la part condemnada a costes és titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta o és declarada insolvent.

En aquest supòsit, el Departament de Justícia ha de pagar l'import íntegre dels peritatges que el jutge o jutgessa hagi ordenat, bé d'ofici, bé a instància del Ministeri Fiscal, bé a instància de la persona titular del dret. Si la persona titular del dret millora la situació econòmica dins dels tres anys següents a la fi del procediment, en els termes que estableix l'article 36.2 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, està obligada a reintegrar l'import dels peritatges que el Departament de Justícia hagi pagat.

4.4.2 En la resta d'àmbits jurisdiccionals:

a) Quan la part condemnada a costes és titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta.

En aquest supòsit, el Departament de Justícia ha de pagar l'import íntegre dels peritatges que el jutge o jutgessa o tribunal hagi ordenat, bé d'ofici, bé a instància del Ministeri Fiscal, bé a instància de la persona titular del dret. Si la persona titular del dret millora la situació econòmica en els tres anys següents a la fi del procediment, en els termes que estableix l'article 36.2 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, està obligada a reintegrar l'import dels peritatges que el Departament de Justícia hagi pagat.

b) Quan no hi ha pronunciament exprés sobre les costes i la persona titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta no ha obtingut cap quantitat en el plet.

En aquest supòsit, el Departament de Justícia ha de pagar l'import corresponent a les costes en concepte de peritatges causades en defensa de la persona titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta.

c) Quan no hi ha pronunciament exprés sobre les costes i la persona titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta ha vençut en el procediment, però el que n'ha obtingut és inferior al triple de l'import de les costes causades en la seva defensa.

En aquest cas, el Departament de Justícia ha d'abonar l'import corresponent a les costes en concepte de peritatges causades en defensa de la persona titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta en el percentatge que correspongui un cop efectuat el prorrateig que estableix l'article 36.3 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta.

Tant en aquest supòsit com en l'anterior, s'entenen com a costes en concepte de peritatges causades en la defensa de la part beneficiària les següents: la part proporcional de les costes comunes generades com a conseqüència dels peritatges que el jutge o jutgessa ha acordat d'ofici o, si s'escau, a instància del Ministeri Fiscal, i l'import íntegre dels peritatges ordenats pel jutge o jutgessa a instància de la persona beneficiària.

4.5 El Departament de Justícia també s'ha de fer càrrec dels peritatges que el Ministeri Fiscal hagi acordat durant la instrucció del procediment en l'àmbit de la Llei orgànica de responsabilitat penal dels menors o en la fase d'investigació prèvia al procés penal, sempre que, d'acord amb els criteris establerts a l'apartat anterior i la legislació processal d'aplicació, aquests no hagin de ser a càrrec de les parts.

Article 5

Peritatges acordats en un procediment d'execució

Els peritatges l'import dels quals es pot satisfer mitjançant la quantitat obtinguda en un procés d'execució no són a càrrec del Departament de Justícia. En el cas que la quantitat obtinguda sigui insuficient, el Departament de Justícia ha de pagar l'import que correspongui satisfer, si s'escau, a la persona titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta i també, en la jurisdicció social, a la persona declarada insolvent, amb els límits quantitatius fixats a l'annex d'aquesta Ordre, segons l'objecte del dictamen pericial. En els supòsits d'insolvència de la jurisdicció social, per al pagament d'aquests peritatges cal el corresponent certificat judicial de la insolvència total o parcial de la persona executada.

Article 6

Pagament avançat dels peritatges judicials

El Departament de Justícia pot avançar el pagament dels peritatges judicials inclosos en l'àmbit d'aplicació de l'article 1, en els termes i d'acord amb els criteris que s'indiquen a continuació:

a) El Departament de Justícia pot avançar el pagament del peritatge un cop el perit o perita hagi realitzat i lliurat el dictamen pericial corresponent a l'òrgan judicial o, si s'escau, al Ministeri Fiscal.

b) Les gerències i els serveis territorials del Departament de Justícia poden avançar el pagament dels peritatges per una quantitat compresa dins dels intervals establerts a l'annex, d'acord amb l'objecte del dictamen pericial. Dins d'aquests intervals, les gerències i els serveis territorials poden valorar i instar la reducció de les minutes d'honoraris que els perits i perites hagin presentat, en funció de la dificultat del dictamen pericial.

No obstant l'anterior, el perit o perita, una vegada finalitzat el procediment mitjançant una resolució judicial ferma, pot presentar una nova minuta d'honoraris professionals per tal que sigui abonada, si s'escau, per la part condemnada a costes. En el cas que la part condemnada a costes sigui beneficiària del dret d'assistència jurídica gratuïta, només haurà d'abonar la minuta si la seva situació econòmica millora en els tres anys següents a la fi del procediment, en els termes que estableix l'article 36.2 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta.

Un cop la part obligada a pagar les costes faci efectiu l'import del peritatge, s'han de seguir els tràmits previstos a l'article 7.6.

c) En els preus fixats s'inclou l'IVA i la resta d'impostos que siguin aplicables, així com totes les despeses que hagi comportat l'emissió del dictamen pericial, inclosos els desplaçaments i les compareixences judicials del perit o perita, si s'escauen.

d) El Departament de Justícia en cap cas ha d'abonar provisions de fons als perits o perites designats.

e) En determinats supòsits, el Departament de Justícia pot autoritzar el pagament de peritatges la minuta dels quals superi les quantitats fixades a l'annex. Aquests supòsits han de reunir un o més dels requisits següents:

1. Que el peritatge consisteixi en la valoració d'un nombre elevat d'objectes, sempre que aquesta resulti especialment complexa.

2. Que per realitzar el dictamen pericial calgui utilitzar mitjans i aquests siguin especialment costosos i no es puguin entendre com a habituals. En aquests casos, el Departament de Justícia pot avançar les despeses necessàries per realitzar el dictamen.

3. Que, atesa la naturalesa de l'objecte del dictamen, aquest comporti una especial complexitat i/o no sigui possible ni per analogia incloure l'objecte del dictamen en cap de les categories i els preus establerts a l'annex.

En tots aquests casos, el tècnic o tècnica privat ha de trametre necessàriament a les gerències o als serveis territorials del Departament de Justícia que corresponguin, perquè l'aprovin, una previsió del cost econòmic del peritatge, que ha d'incloure els aspectes següents:

1. Temps previst per realitzar el peritatge i la valoració del cost per hora.

2. Despeses extraordinàries necessàries per fer-lo.

3. Còpia de la resolució judicial o de la disposició del Ministeri Fiscal per la qual se li encarrega el peritatge.

Les gerències i els serveis territorials del Departament de Justícia han de sol·licitar un informe raonat del jutge o jutgessa o del tribunal que ha ordenat el peritatge, o, si escau, del secretari o secretària judicial o del Ministeri Fiscal.

Correspon a les gerències i els serveis territorials del Departament de Justícia aprovar o denegar motivadament la previsió del cost econòmic del peritatge, sempre que no superi els 1.500 euros. En el cas que el pressupost del peritatge superi els 1.500 euros, per aprovar-lo, cal l'autorització prèvia de la Subdirecció General de Suport Judicial de la Direcció General de Recursos de l'Administració de Justícia.

La minuta d'honoraris s'ha d'ajustar a la previsió del cost econòmic, aprovada d'acord amb l'anterior.

En el supòsit que es prescindeixi totalment o parcialment del procediment descrit, el Departament de Justícia abonarà únicament les quantitats establertes a l'annex, segons l'objecte del dictamen pericial.

Article 7

Tramitació del pagament i documentació

7.1 El Departament de Justícia ha d'aprovar els formularis necessaris per tramitar el pagament dels peritatges regulat en aquesta Ordre. Aquests formularis es poden obtenir a les gerències i als serveis territorials del Departament de Justícia, a les oficines judicials i a través del web de l'Administració de justícia i d'altres portals i/o aplicacions informàtiques que determini el Departament de Justícia. En aquests llocs també s'informa sobre la documentació imprescindible que cal adjuntar a la sol·licitud de pagament d'honoraris professionals o, si s'escau, de les indemnitzacions per raó de servei, perquè es tramiti.

7.2 El pagament s'ha de tramitar preferentment a través de l'aplicació informàtica que el Departament de Justícia habiliti a aquest efecte.

7.3 El perit o perita ha d'iniciar la tramitació del pagament regulat en aquesta Ordre en un termini màxim de tres mesos des del lliurament del dictamen pericial. Superat aquest termini, el perit o perita ha d'esperar que el procediment judicial acabi mitjançant una resolució ferma per poder reclamar, si escau, el pagament del peritatge al Departament de Justícia.

7.4 Les gerències o els serveis territorials corresponents han de comunicar oportunament al jutjat o tribunal que s'ha pagat el peritatge al perit o perita, als efectes de la taxació i la regulació de les costes del procediment que correspongui.

7.5 Un cop finalitzat el procediment, el secretari o secretària judicial ha de lliurar a la gerència o als serveis territorials del Departament de Justícia corresponents un certificat que acrediti que el procediment judicial ha finalitzat mitjançant una resolució judicial ferma, amb indicació de si es compleixen o no els supòsits previstos en l'article 4.

7.6 En cas que s'hagi avançat el pagament del peritatge, però un cop dictada la sentència no es produeixen els supòsits consignats en l'article 4, en el moment en què la part obligada a pagar faci efectiu l'import del peritatge, el secretari o secretària del jutjat o tribunal que taxi i reguli les costes ha d'ordenar l'ingrés de les quantitats avançades en el compte restringit d'ingressos núm. 2100.0679.11.0200493175 del Departament de Justícia. El secretari o secretària judicial ha de comunicar l'ingrés realitzat a la gerència o als serveis territorials corresponents, especificar el concepte i deixar constància del procediment judicial en qüestió.

En el cas que per qualsevol circumstància el perit o perita hagués percebut de la part obligada a pagar el peritatge la minuta d'honoraris professionals corresponent, havent rebut amb anterioritat l'import avançat del peritatge, haurà de retornar l'import avançat pel Departament de Justícia, ingressar-lo en el compte esmentat del Departament de Justícia i presentar un justificant d'aquest ingrés a la gerència o als serveis territorials corresponents, en el qual haurà d'especificar el concepte i deixar constància del procediment judicial en qüestió.

7.7 En el cas que no s'hagi tramitat el pagament avançat del peritatge judicial, un cop finalitzat el procediment judicial, el perit o perita ha de lliurar a la gerència o als serveis territorials del Departament de Justícia corresponents, juntament amb la sol·licitud d'abonament del peritatge, un certificat del secretari o secretària judicial que acrediti que el procediment judicial ha finalitzat mitjançant una resolució judicial ferma i que es compleixen els supòsits previstos en l'article 4 perquè el Departament de Justícia assumeixi el pagament del peritatge judicial, a més de la documentació a què es refereix aquest article.

Article 8

Inhibició de l'òrgan judicial a favor d'un altre jutjat o tribunal

Els peritatges que han estat acordats per jutges o jutgesses que posteriorment s'han inhibit de la causa a favor d'un altre jutjat o tribunal han de ser tramitats per aquest darrer òrgan judicial. En cas d'inhibició a favor d'òrgans judicials de fora de Catalunya, el Departament de Justícia no es farà càrrec de l'import d'aquests peritatges.

Article 9

Formació

El Departament de Justícia, a través del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, ha de promoure la realització d'activitats formatives en matèries relacionades amb els peritatges judicials, així com les relacionades amb el seu pagament.

També pot col·laborar amb els col·legis professionals i altres entitats en les activitats formatives que realitzin en aquestes matèries.

Disposició addicional

En el termini de dos mesos des de la publicació d'aquesta Ordre, els col·legis professionals i la resta d'entitats esmentades a l'article 3 han de facilitar al Departament de Justícia les llistes de professionals disposats a actuar com a perits i perites quan el jutge o jutgessa els/les cridin, bé d'ofici, bé a instància del Ministeri Fiscal o bé a instància d'una part que tingui reconegut el dret d'assistència jurídica gratuïta, en les condicions fixades en aquesta Ordre. Un cop rebudes aquestes llistes, el Departament de Justícia les ha de facilitar als òrgans judicials.

Disposicions transitòries

Primera

Les sol·licituds de pagament de peritatges judicials corresponents a nomenaments efectuats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Ordre s'han de regir per la Circular 2/2003, de 23 d'abril, de la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia, de pagament dels peritatges judicials. Si el nomenament del o de la professional es produeix amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Ordre, aquesta serà aplicable a la sol·licitud de pagament corresponent.

Segona

Mentre els òrgans judicials i els o les professionals no disposin dels mitjans necessaris per tramitar el pagament dels peritatges judicials mitjançant l'aplicació informàtica que hagi habilitat el Departament de Justícia, les sol·licituds de pagament de peritatges judicials es poden presentar en paper davant les gerències i els serveis territorials del Departament de Justícia corresponents, i utilitzar a aquests efectes els mateixos formularis previstos a l'article 7.1.

Disposició derogatòria

Aquesta Ordre deroga la Circular 2/2003, de 23 d'abril, de la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia, de pagament dels peritatges judicials.

Disposicions finals

Primera

Es faculta el secretari o secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia perquè dicti les circulars i instruccions necessàries per al desplegament, l'eficàcia i l'execució del que disposa aquesta Ordre, en especial, per aprovar els formularis necessaris per tramitar el pagament dels peritatges i per regular les llistes de perits i perites específiques a què es refereix l'article 3.

Igualment, s'autoritza el director o directora general de Recursos de l'Administració de Justícia a revisar periòdicament la tipologia i els imports dels peritatges judicials previstos en l'annex, en funció de les necessitats que es plantegin i d'acord amb les disponibilitats pressupostàries.

Segona

Aquesta Ordre entra en vigor als tres mesos de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 17 de setembre de 2009

Montserrat Tura i Camafreita

Consellera de Justícia

Annex

Taula de preus d'honoraris pericials segons l'objecte del dictamen:

Béns mobles, vehicles, joies i objectes preciosos

De 40 euros a 65 euros

Danys a béns immobles

De 70 euros a 100 euros

Maquinària industrial

De 210 euros a 300 euros

Antiguitats i obres d'art

De 210 euros a 300 euros

Electrònica, informàtica i telecomunicacions

De 210 euros a 300 euros

Auditoria i valoracions empresarials

De 420 euros a 600 euros

Informes mèdics, psicològics i dels professionals sanitaris

De 350 euros a 500 euros

Comprovacions topogràfiques, edificació

De 280 euros a 400 euros

Pericials cal·ligràfiques

De 210 euros a 300 euros

Valoracions béns immobles, hipotecaris

De 210 euros a 300 euros

Ambientals

De 280 euros a 400 euros

Peritatges acordats en execucions socials

De 110 euros a 150 euros

(09.260.077)