Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, que regularitza, aclareix i harmonitza les disposicions legals vigents sobre la matèria

Dades bàsiques
  • Rang del document Reial decret legislatiu

  • Organisme emissor Ministeri de Cultura

  • Núm. del document 1/1996

  • Data del document 12/04/1996

  • Data de publicació 22/04/1996

  • Diari oficial BOE

  • Núm. 97

TEXT CONSOLIDAT


La disposició final segona de la Llei 27/1995, d'11 d'octubre, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 93/98/CEE, del Consell, de 29 d'octubre, relativa a l'harmonització del termini de protecció del dret d'autor i de determinats drets afins, va autoritzar el Govern perquè, abans del 30 de juny de 1996, aprovés un text que refongués les disposicions legals vigents en matèria de propietat intel·lectual, i es regularitzessin, s'aclarissin i s'harmonitzessin els textos que haguessin de ser refosos. L'abast temporal d'aquesta habilitació legislativa és el relatiu a les disposicions legals vigents el 30 de juny de 1996.

En conseqüència, s'ha elaborat un text refós que s'incorpora com a annex a aquest Reial decret legislatiu i que té per objecte complir el manament legal.

En virtut d'això, a proposta de la ministra de Cultura, d'acord amb el Consell d'Estat i amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres en la reunió del dia 12 d'abril de 1996,

DISPOSO:
 

Article únic

Objecte de la norma


S'aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, en què es regularitzen, s'aclareixen i s'harmonitzen les disposicions legals vigents sobre la matèria, que figura com a annex a aquest Reial decret legislatiu.

Disposició derogatòria única

Derogació normativa


Queden derogades les lleis següents:

1. Llei 22/1987, d'11 de novembre, de propietat intel·lectual.

2. Llei 20/1992, de 7 de juliol, de modificació de la Llei 22/1987, d'11 de novembre, de propietat intel·lectual.

3. Llei 16/1993, de 23 de desembre, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 91/250/CEE , de 14 de maig, sobre la protecció jurídica de programes d'ordinador.

4. Llei 43/1994, de 30 de desembre, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 92/100/CEE , de 19 de novembre, sobre drets de lloguer i préstec i altres drets afins als drets d'autor en l'àmbit de la propietat intel·lectual.

5. Llei 27/1995, d'11 d'octubre, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 93/98/CEE, del Consell, de 29 d'octubre, relativa a l'harmonització del termini de protecció del dret d'autor i de determinats drets afins.

6. Llei 28/1995, d'11 d'octubre, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 93/83/CEE, del Consell, de 27 de setembre, sobre coordinació de determinades disposicions relatives als drets d'autor i drets afins als drets d'autor en l'àmbit de la radiodifusió via satèl·lit i de la distribució per cable.

Disposició final única

Entrada en vigor


Aquest Reial decret legislatiu entra en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.

Text refós de la Llei de propietat intel·lectual

Llibre I

Dels drets d'autor

Títol I

Disposicions generals

Article 1

Fet generador


La propietat intel·lectual d'una obra literària, artística o científica correspon a l'autor pel sol fet de la seva creació.

Article 2

Contingut


La propietat intel·lectual està integrada per drets de caràcter personal i patrimonial que atribueixen a l'autor la plena disposició i el dret exclusiu a l'explotació de l'obra, sense altres limitacions que les que estableix la Llei.

Article 3

Característiques


Els drets d'autor són independents, compatibles i acumulables amb:

1r. La propietat i altres drets que tinguin per objecte la cosa material a la qual està incorporada la creació intel·lectual.

2n. Els drets de propietat industrial que hi pugui haver sobre l'obra.

3r. Els altres drets de propietat intel·lectual reconeguts en el llibre II d'aquesta Llei.

Article 4

Divulgació i publicació


A l'efecte del que disposa aquesta Llei, s'entén per divulgació d'una obra tota expressió de la mateixa obra que, amb el consentiment de l'autor, la fa accessible per primera vegada al públic en qualsevol forma; i per publicació, la divulgació que es realitza mitjançant la posada a disposició del públic d'un nombre d'exemplars de l'obra que satisfà raonablement les seves necessitats estimades d'acord amb la naturalesa i finalitat d'aquesta.

Títol II

Subjecte, objecte i contingut

Capítol I

Subjectes

Article 5

Autors i altres beneficiaris


1. Es considera autor la persona natural que crea una obra literària, artística o científica.

2. No obstant això, de la protecció que aquesta Llei concedeix a l'autor, se'n poden beneficiar persones jurídiques en els casos que preveu expressament aquesta Llei.

Article 6

Presumpció d'autoria, obres anònimes o pseudònimes


1. Es considera autor, llevat que hi hagi una prova en contra, qui apareix com a tal en l'obra, mitjançant el seu nom, signatura o signe que l'identifiqui.

2. Si l'obra es divulga en forma anònima o sota un pseudònim o signe, l'exercici dels drets de propietat intel·lectual correspon a la persona natural o jurídica que la treu a la llum amb el consentiment de l'autor, mentre aquest no reveli la seva identitat.

Article 7

Obra en col·laboració


1. Els drets sobre una obra que és resultat unitari de la col·laboració de diversos autors corresponen a tots ells.

2. Per divulgar i modificar l'obra es requereix el consentiment de tots els coautors. Si no hi ha acord, el jutge n'ha d'emetre resolució.

Una vegada divulgada l'obra, cap coautor no pot rebutjar injustificadament el seu consentiment per a la seva explotació en la forma en què es va divulgar.

3. A reserva del pacte entre els coautors de l'obra en col·laboració, aquests poden explotar separadament les seves aportacions, llevat que causin perjudici a l'explotació comuna.

4. Els drets de propietat intel·lectual sobre una obra en col·laboració corresponen a tots els autors en la proporció que ells determinin. En tot el que no preveu aquesta Llei, s'apliquen a aquestes obres les regles que estableix el Codi civil per a la comunitat de béns.

Article 8

Obra col·lectiva


Es considera obra col·lectiva la creada per la iniciativa i sota la coordinació d'una persona natural o jurídica que l'edita i divulga sota el seu nom i està constituïda per la reunió d'aportacions de diferents autors la contribució personal dels quals es fon en una creació única i autònoma per a la qual ha estat concebuda, sense que sigui possible atribuir separadament a qualsevol d'ells un dret sobre el conjunt de l'obra realitzada.

Llevat que hi hagi un pacte en contra, els drets sobre l'obra col·lectiva corresponen a la persona que l'edita i divulga sota el seu nom.

Article 9

Obra composta i independent


1. Es considera obra composta l'obra nova que incorpora una obra preexistent sense la col·laboració de l'autor d'aquesta última, sense perjudici dels drets que li corresponen i de la seva autorització necessària.

2. L'obra que constitueix creació autònoma es considera independent, encara que es publiqui conjuntament amb altres.

Capítol II

Objecte

Article 10

Obres i títols originals


1. Són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s'inventi en el futur, incloent-hi entre altres:

a) Els llibres, fullets, impresos, epistolaris, escrits, discursos i al·locucions, conferències, informes forenses, explicacions de càtedra i qualssevol altres obres de la mateixa naturalesa.

b) Les composicions musicals, amb lletra o sense.

c) Les obres dramàtiques i dramaticomusicals, les coreografies, les pantomimes i, en general, les obres teatrals.

d) Les obres cinematogràfiques i qualssevol altres obres audiovisuals.

e) Les escultures i les obres de pintura, dibuix, gravat, litografia i les historietes gràfiques, tebeos o còmics, així com els seus assajos o esbossos i les altres obres plàstiques, siguin aplicades o no.

f) Els projectes, plànols, maquetes i dissenys d'obres arquitectòniques i d'enginyeria.

g) Els gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia i, en general, a la ciència.

h) Les obres fotogràfiques i les expressades per un procediment anàleg a la fotografia.

i) Els programes d'ordinador.

2. El títol d'una obra, si és original, queda protegit com a part de l'obra.

Article 11

Obres derivades


Sense perjudici dels drets d'autor sobre l'obra original, també són objecte de propietat intel·lectual:

1r. Les traduccions i adaptacions.

2n. Les revisions, actualitzacions i anotacions.

3r. Els compendis, resums i extractes.

4t. Els arranjaments musicals.

5è. Qualssevol transformacions d'una obra literària, artística o científica.

Article 12

Col·leccions. Bases de dades


1. També són objecte de propietat intel·lectual, en els termes que preveu el llibre I d'aquesta Llei, les col·leccions d'obres alienes, de dades o d'altres elements independents com són les antologies i les bases de dades que per la selecció o disposició dels seus continguts constitueixen creacions intel·lectuals, sens perjudici, si escau, dels drets que subsisteixin sobre aquests continguts.

La protecció que aquest article reconeix a aquestes col·leccions es refereix únicament a la seva estructura per tal com és una forma d'expressió de la selecció o disposició dels seus continguts, als quals no és extensiva.

2. A l'efecte d'aquesta Llei, i sens perjudici del que disposa l'apartat anterior, es consideren bases de dades les col·leccions d'obres, de dades o d'altres elements independents disposats de manera sistemàtica o metòdica i accessibles individualment per mitjans electrònics o d'una altra forma.

3. La protecció que es reconeix a les bases de dades en virtut d'aquest article no s'aplica als programes d'ordinador que s'utilitzen en la fabricació o en el funcionament de bases de dades accessibles per mitjans electrònics.

  • Article 12 modificat per l'article 1 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d’incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 13

Exclusions


No són objecte de propietat intel·lectual les disposicions legals o reglamentàries i els seus projectes corresponents, les resolucions dels òrgans jurisdiccionals i els actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públics, així com les traduccions oficials de tots els textos anteriors.

Capítol III

Contingut

Secció primera

Dret moral

Article 14

Contingut i característiques del dret moral


Corresponen a l'autor els següents drets irrenunciables i inalienables:

1r. Decidir si la seva obra ha de ser divulgada i en quina forma.

2n. Determinar si la divulgació s'ha de fer amb el seu nom, sota pseudònim o signe, o anònimament.

3r. Exigir el reconeixement de la condició d'autor de l'obra.

4t. Exigir el respecte a la integritat de l'obra i impedir qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat contra aquesta que suposi un perjudici als seus interessos legítims o menyscabament a la seva reputació.

5è. Modificar l'obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció de béns d'interès cultural.

6è. Retirar l'obra del comerç, per canvi de les seves conviccions intel·lectuals o morals, prèvia indemnització als titulars de drets d'explotació pels danys i perjudicis.

Si, posteriorment, l'autor decideix reprendre l'explotació de la seva obra, ha d'oferir preferentment els drets corresponents al seu titular anterior i en condicions raonablement similars a les originàries.

7è. Accedir a l'exemplar únic o rar de l'obra, quan estigui en poder d'un altre, a fi d'exercir el dret de divulgació o qualsevol altre que li correspongui.

Aquest dret no permet exigir el desplaçament de l'obra i l'accés a aquesta s'ha de portar a terme en el lloc i la forma que ocasionin menys incomoditats al posseïdor, el qual ha de ser indemnitzat, si s'escau, pels danys i perjudicis que se li irroguin.

Article 15

Supòsits de legitimació per causa de mort


1. En morir l'autor, l'exercici dels drets esmentats en els apartats 3r i 4t de l'article anterior correspon, sense límit de temps, a la persona natural o jurídica a la qual l'autor l'hi hagi confiat expressament per disposició d'última voluntat. Si de cas hi manca, l'exercici d'aquests drets correspon als hereus.

2. Les mateixes persones assenyalades al número anterior i en el mateix ordre que s'hi indica poden exercir el dret que preveu l'apartat 1r de l'article 14, en relació amb l'obra no divulgada en vida de l'autor i durant un termini de setanta anys des de la seva mort o declaració de mort, sense perjudici del que estableix l'article 40.

Article 16

Substitució en la legitimació per causa de mort


Sempre que no existeixin les persones esmentades a l'article anterior, o se n'ignori el parador, l'Estat, les comunitats autònomes, les corporacions locals i les institucions públiques de caràcter cultural estan legitimats per exercir els drets que aquest preveu.

Secció segona

Drets d'explotació

Article 17

Dret exclusiu d'explotació i les seves modalitats


Correspon a l'autor l'exercici exclusiu dels drets d'explotació de la seva obra en qualsevol forma i, en especial, els drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació, que no es poden realitzar sense la seva autorització, llevat dels casos que preveu aquesta Llei.

Article 18

Reproducció


S'entén per reproducció la fixació directa o indirecta, provisional o permanent, per qualsevol mitjà i en qualsevol forma, de tota l'obra o de part d'aquesta, que permeti la seva comunicació o l'obtenció de còpies.

  • Article 18 modificat per l'article únic.1 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 19

Distribució


1. S'entén per distribució la posada a disposició del públic de l'original o de les còpies de l'obra, en un suport tangible, mitjançant venda, lloguer, préstec o de qualsevol altra forma.

2. Quan la distribució sigui efectuada mitjançant venda o un altre títol de transmissió de la propietat, en l'àmbit de la Unió Europea, pel mateix titular del dret o amb el seu consentiment, aquest dret s'esgota amb la primera, si bé només per a les vendes i transmissions de propietat successives que es realitzin en l'esmentat àmbit territorial.

3. S'entén per lloguer la posada a disposició dels originals i còpies d'una obra per al seu ús per un temps limitat i amb un benefici econòmic o comercial directe o indirecte.

Queden excloses del concepte de lloguer la posada a disposició amb fins d'exposició, de comunicació pública a partir de fonogrames o de gravacions audiovisuals, fins i tot de fragments d'uns i altres, i la que es realitzi per a consulta in situ.

4. S'entén per préstec la posada a disposició d'originals i còpies d'una obra per al seu ús per un temps limitat sense benefici econòmic o comercial directe ni indirecte, sempre que aquest préstec es dugui a terme a través d'establiments accessibles al públic.

S'entén que no hi ha benefici econòmic o comercial directe ni indirecte quan el préstec efectuat per un establiment accessible al públic doni lloc al pagament d'una quantitat que no excedeixi el que es necessita per cobrir les despeses de funcionament. Aquesta quantitat no pot incloure totalment ni parcialment l'import del dret de remuneració que s'hagi de satisfer als titulars de drets de propietat intel·lectual d'acord amb el que disposa l'article 37.2.

Queden excloses del concepte de préstec les operacions esmentades al paràgraf segon de l'apartat 3 i les que s'efectuïn entre establiments accessibles al públic.

5. El que disposa aquest article quant al lloguer i el préstec no s'aplica als edificis ni a les obres d'arts aplicades.

  • Article 19 apartat 4 modificat per l'article 1.1 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 19 apartat 4 modificat per la disposició final primera.1 de la Llei 10/2007, de 22 de juny, de la lectura, del llibre i de les biblioteques.
  • Article 19 apartats 1 i 2 modificats per l'article únic.2 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 20

Comunicació pública


1. S'entén per comunicació pública qualsevol acte pel qual una pluralitat de persones poden tenir accés a l'obra sense la distribució prèvia d'exemplars a cadascuna d'aquestes.

No es considera pública la comunicació si es fa dins d'un àmbit estrictament domèstic que no està integrat o connectat a una xarxa de difusió de qualsevol tipus.

2. Especialment, són actes de comunicació pública:

a) Les representacions escèniques, recitacions, dissertacions i execucions públiques de les obres dramàtiques, dramaticomusicals, literàries i musicals mitjançant qualsevol mitjà o procediment.

b) La projecció o exhibició pública de les obres cinematogràfiques i de les altres audiovisuals.

c) L'emissió de qualssevol obres per radiodifusió o per qualsevol altre mitjà que serveixi per a la difusió sense fil de signes, sons o imatges. El concepte d'emissió comprèn la producció de senyals portadors de programes cap a un satèl·lit, quan la recepció pel públic només sigui possible a través d'una entitat diferent de la d'origen.

d) La radiodifusió o comunicació al públic via satèl·lit de qualsevol obra, és a dir, l'acte d'introduir, sota el control i la responsabilitat de l'entitat radiodifusora, els senyals portadors de programes, destinats a la recepció pel públic en una cadena ininterrompuda de comunicació que es dirigeixi al satèl·lit i des d'aquest a la Terra. Els processos tècnics normals relatius als senyals portadors de programes no es consideren interrupcions de la cadena de comunicació.

Si els senyals portadors de programes s'emeten de manera codificada, hi ha comunicació al públic via satèl·lit sempre que es posin a disposició del públic per l'entitat radiodifusora, o amb el seu consentiment, mitjans de descodificació.

Als efectes del que disposen els dos paràgrafs anteriors, s'entén per satèl·lit qualsevol que operi en bandes de freqüència reservades per la legislació de telecomunicacions a la difusió de senyals per a la recepció pel públic o per a la comunicació individual no pública, sempre que, en aquest últim cas, les circumstàncies en què es porti a terme la recepció individual dels senyals siguin comparables a les que s'apliquen en el primer cas.

e) La transmissió de qualsevol obra al públic per fil, cable, fibra òptica o un altre procediment anàleg, mitjançant abonament o no.

f) La retransmissió, per qualsevol dels mitjans esmentats en els apartats anteriors i per una entitat diferent de la d'origen, de l'obra radiodifosa.

S'entén per retransmissió per cable la retransmissió simultània, inalterada i íntegra, per mitjà de cable o microones d'emissions o transmissions inicials, incloses les realitzades per satèl·lit, de programes radiodifosos o televisats destinats a ser rebuts pel públic.

g) L'emissió o transmissió, en un lloc accessible al públic, mitjançant qualsevol instrument idoni, de l'obra radiodifosa.

h) L'exposició pública d'obres d'art o les seves reproduccions.

i) La posada a disposició del públic d'obres, per procediments amb fil o sense, de tal forma que qualsevol persona pugui accedir-hi des del lloc i en el moment que elegeixi.

j) L'accés públic en qualsevol forma a les obres incorporades a una base de dades, encara que aquesta base de dades no estigui protegida per les disposicions del llibre I d'aquesta Llei.

k) La realització de qualsevol dels actes anteriors, respecte a una base de dades protegida pel llibre I d'aquesta Llei.

3. La comunicació al públic via satèl·lit en el territori de la Unió Europea es regeix per les disposicions següents:

a) La comunicació al públic via satèl·lit s'ha de produir únicament en l'Estat membre de la Unió Europea en què, sota el control i responsabilitat de l'entitat radiodifusora, els senyals portadors de programes s'introdueixin en la cadena ininterrompuda de comunicació a què es refereix el paràgraf d de l'apartat 2 d'aquest article.

b) Quan la comunicació al públic via satèl·lit es produeixi en el territori d'un Estat que no pertany a la Unió Europea on no hi ha el nivell de protecció que per a aquest sistema de comunicació al públic estableix aquest apartat 3, s'ha de tenir en compte el següent:

1r. Si el senyal portador del programa s'envia al satèl·lit des d'una estació de senyal ascendent situada en un Estat membre, es considera que la comunicació al públic via satèl·lit s'ha produït en l'Estat membre esmentat. En aquest cas, els drets que s'estableixen relatius a la radiodifusió via satèl·lit es poden exercir davant de la persona que operi a l'estació que emet el senyal ascendent.

2n. Si no s'utilitza una estació de senyal ascendent situada en un Estat membre però una entitat de radiodifusió establerta en un Estat membre ha encarregat l'emissió via satèl·lit, es considera que aquest acte s'ha produït en l'Estat membre en el qual l'entitat de radiodifusió hi té l'establiment principal. En aquest cas, els drets que s'estableixen relatius a la radiodifusió via satèl·lit es poden exercir davant l'entitat de radiodifusió.

c) [Derogat]

4. La retransmissió per cable definida al paràgraf segon de l'apartat 2.f d'aquest article, dins el territori de la Unió Europea, es regeix per les disposicions següents:

a) La retransmissió en el territori espanyol d'emissions, radiodifusions via satèl·lit o transmissions inicials de programes procedents d'altres estats membres de la Unió Europea s'ha de fer, en relació amb els drets d'autor, d'acord amb el que disposa aquesta Llei i d'acord amb el que estableixin els acords contractuals, individuals o col·lectius, signats entre els titulars de drets i les empreses de retransmissió per cable.

b) El dret que assisteix els titulars de drets d'autor d'autoritzar la retransmissió per cable s'ha d'exercir, exclusivament, a través d'una entitat de gestió de drets de propietat intel·lectual.

c) En el cas de titulars que no hagin encomanat la gestió dels seus drets a una entitat de gestió de drets de propietat intel·lectual, aquests s'han de fer efectius a través de l'entitat que gestioni drets de la mateixa categoria.

Quan hi hagi més d'una entitat de gestió dels drets d'aquesta categoria, els titulars poden encomanar-ne la gestió a qualsevol de les entitats.

Els titulars a què es refereix aquesta lletra c gaudeixen dels drets i estan subjectes a les obligacions derivades de l’acord subscrit entre l’empresa de retransmissió per cable i l’entitat en la qual es considera que han delegat la gestió dels seus drets, en igualtat de condicions amb els titulars de drets que n’hagin encarregat la gestió a aquesta entitat. Així mateix, poden reclamar a l’entitat de gestió a què es refereixen els paràgrafs anteriors d’aquesta lletra c) els seus drets en els termes de l’article 177.

d) Quan el titular de drets autoritzi l'emissió, radiodifusió via satèl·lit o transmissió inicial en el territori espanyol d'una obra protegida, es considera que consent a no exercir, a títol individual, els seus drets per a la retransmissió, si s'escau, per cable d'aquesta, sinó a exercir-los d'acord amb el que disposa aquest apartat 4.

e) El que disposen els paràgrafs b, c i d d'aquest apartat 4 no s'aplica als drets exercits per les entitats de radiodifusió respecte a les seves pròpies emissions, radiodifusions via satèl·lit o transmissions, amb independència que aquests drets siguin seus o els hagin estat transferits per altres titulars de drets d'autor.

f) Quan, per falta d'acord entre les parts, no s'arribi a subscriure un contracte per a l'autorització de la retransmissió per cable, les parts poden accedir, per la via de la mediació, a la Comissió Mediadora i Arbitral de la Propietat Intel·lectual.

És aplicable a la mediació que preveu el paràgraf anterior el que preveuen l’article 193 i el Reial decret de desplegament d’aquesta disposició.

g) Quan alguna de les parts, en abús de la seva posició negociadora, impedeixi la iniciació o prossecució de bona fe de les negociacions per a l'autorització de la retransmissió per cable, o obstaculitzi, sense una justificació vàlida, les negociacions o la mediació a què es refereix el paràgraf anterior, s'ha d'aplicar el que disposa el títol I, capítol I, de la Llei 16/1989, de 17 de juliol, de defensa de la competència.

  • Article 20 lletres c i f modificades per l'article únic.1 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 20 apartat 2 modificat per l'article únic.3 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril.
  • Article 20 apartat 4.f modificat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 21

Transformació


1. La transformació d'una obra comprèn la seva traducció, adaptació i qualsevol altra modificació de la seva forma que derivi en una obra diferent.

Quan es tracti d'una base de dades a què fa referència l'article 12 d'aquesta Llei, també es considera transformació la reordenació d'aquesta base de dades.

2. Els drets de propietat intel·lectual de l'obra que resulti de la transformació corresponen a l'autor d'aquesta última, sens perjudici del dret de l'autor de l'obra preexistent d'autoritzar, durant tot el termini de protecció dels seus drets sobre aquesta base de dades, l'explotació d'aquests resultats en qualsevol forma i especialment mitjançant la seva reproducció, distribució, comunicació pública o nova transformació.

  • Article 21 modificat per l'article 3 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d’incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 22

Col·leccions escollides o obres completes


La cessió dels drets d'explotació sobre les seves obres no impedeix a l'autor publicar-les reunides en una col·lecció escollida o completa.

Article 23

Independència de drets


Els drets d'explotació que regula aquesta secció són independents entre si.

Secció tercera

Altres drets

Article 24

Dret de participació


[Derogat.]

  • Article 24 derogat per la disposició derogatòria de la Llei 3/2008, de 23 de desembre, relativa al dret de participació en benefici de l'autor d'una obra d'art original.
  • Article 24 modificat, quant a la conversió de les tarifes a euros, per l'annex A.1 de la Resolució de 19 de novembre de 2001.
Altres versions d'aquest precepte

Article 25

Compensació equitativa per còpia privada


1. La reproducció d’obres divulgades en forma de llibres o publicacions que a aquests efectes s’assimilin mitjançant un reial decret, així com de fonogrames, videogrames o altres suports sonors, visuals o audiovisuals, feta mitjançant aparells o instruments tècnics no tipogràfics, exclusivament per a ús privat, no professional ni empresarial, sense finalitats directament ni indirectament comercials, de conformitat amb l’article 31, apartats 2 i 3, origina una compensació equitativa i única per a cadascuna de les tres modalitats de reproducció esmentades dirigida a compensar adequadament el perjudici causat als subjectes creditors com a conseqüència de les reproduccions fetes a l’empara del límit legal de còpia privada. Aquesta compensació es determina per a cada modalitat en funció dels equips, aparells i suports materials idonis per fer la reproducció esmentada, fabricats en territori espanyol o adquirits fora d’aquest per a la distribució comercial o la utilització dins del territori esmentat.

2. Són subjectes creditors d’aquesta compensació equitativa i única els autors de les obres esmentades a l’apartat anterior, explotades públicament en alguna de les formes que s’hi esmenten, conjuntament i, en els casos i les modalitats de reproducció en què correspongui, amb els editors, els productors de fonogrames i videogrames i els artistes intèrprets o executants les actuacions dels quals s’hagin fixat en els fonogrames i videogrames esmentats. Aquest dret és irrenunciable per als autors i els artistes intèrprets o executants.

3. Són subjectes deutors del pagament de la compensació esmentada els fabricants a Espanya, quan actuïn com a distribuïdors comercials, així com els adquirents fora del territori espanyol, per a la distribució comercial o la utilització dins d’aquest, d’equips, aparells i suports materials que preveu l’apartat 1.

Així mateix, són responsables solidaris del pagament de la compensació els distribuïdors, majoristes i detallistes, que siguin adquirents successius dels equips, aparells i suports materials esmentats, respecte dels deutors que els els hagin subministrat, llevat que acreditin haver satisfet efectivament a aquests la compensació.

Els distribuïdors, majoristes i detallistes que siguin adquirents successius dels equips, aparells i suports materials esmentats poden sol·licitar a les entitats de gestió, de conformitat amb el procediment per fer efectiva la compensació equitativa que s’ha de desplegar per un reial decret, la devolució d’aquesta en el que correspongui a les vendes d’equips, aparells i suports materials de reproducció a subjectes exceptuats segons l’apartat 7.

4.* La determinació dels equips, aparells i suports materials subjectes al pagament de la compensació equitativa, les quantitats que els deutors han d’abonar per aquest concepte als creditors i la distribució de la compensació esmentada entre les diferents modalitats de reproducció s’han de fixar per una ordre del Ministeri de la Presidència i per a les Administracions Territorials, a proposta dels ministeris d’Educació, Cultura i Esport i d’Energia, Turisme i Agenda Digital, amb l’informe previ a la Comissió Delegada del Govern per a Afers Econòmics.

Amb caràcter previ a l’aprovació s’ha de consultar el Consell de Consumidors i Usuaris i ha d’emetre un informe preceptiu la Secció Primera de la Comissió de Propietat Intel·lectual.

Durant el procediment d’elaboració de l’Ordre esmentada s’ha de donar audiència a les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual, als interessats i a les associacions majoritàries que representin els subjectes deutors, d’acord amb el que determini el Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital, i tots aquests han d’aportar una proposta motivada respecte al seu àmbit d’interès, que ha d’anar acompanyada d’un informe justificatiu.

Per part del centre directiu promotor de l’Ordre s’ha de prestar una atenció primordial a les al·legacions de cada part interessada directament relacionades amb els seus drets legítims específics respectius.

L’Ordre es pot revisar en qualsevol moment en funció de l’evolució tecnològica i de les condicions del mercat. En tot cas, s’ha de revisar, almenys, amb una periodicitat de tres anys.

5.  Als efectes que preveu l’apartat anterior, s’ha de tenir en compte el següent:

a) La determinació de la quantia de la compensació equitativa es calcula sobre la base del perjudici causat als subjectes creditors com a conseqüència de les reproduccions fetes a l’empara del límit al dret de reproducció que preveu l’article 31, apartats 2 i 3. Per a això s’han de tenir en compte, almenys, els criteris objectius següents:

1r. La intensitat d’ús dels equips, aparells i suports materials, per a la qual cosa es té en compte l’estimació del nombre de còpies fetes a l’empara del límit legal de còpia privada.

2n. La capacitat d’emmagatzematge dels equips, aparells i suports materials, així com la importància de la funció de reproducció respecte a la resta de funcions d’aquells.

3r. L’impacte del límit legal de còpia privada sobre la venda d’exemplars de les obres, tenint en compte el grau de substitució real d’aquests per les còpies privades fetes i l’efecte que comporta que l’adquirent d’un exemplar o una còpia original tingui la possibilitat de fer còpies privades.

4t. El preu de la unitat de cada modalitat reproduïda.

5è. El caràcter digital o analògic de les reproduccions efectuades a l’empara del límit legal de còpia privada, o la qualitat i el temps de conservació de les reproduccions.

6è. La disponibilitat, el grau d’aplicació i l’efectivitat de les mesures tecnològiques a les quals es refereix l’article 160.3 del text refós de la Llei de propietat intel·lectual i el seu impacte en les reproduccions fetes a l’empara del límit legal de còpia privada.

7è. Les quanties de la compensació equitativa per còpia privada que sigui aplicable en altres estats membres de la Unió Europea sempre que hi hagi bases homogènies de comparació.

b) No donen origen a una obligació de compensació les situacions en què el perjudici causat al titular del dret de reproducció hagi estat mínim, que s’han de determinar mitjançant un reial decret.

c) No tenen la consideració de reproduccions per a ús privat les següents:

1r. Les efectuades en establiments dedicats a la realització de reproduccions per al públic, o que tinguin a la disposició del públic els equips, aparells i materials per a la seva realització.

2n. Les fetes mitjançant equips, aparells i suports de reproducció digital que no s’hagin posat a la disposició de dret o de fet d’usuaris privats i que estiguin manifestament reservats a usos diferents de la realització de còpies privades.

d) Els equips, aparells i suports materials de reproducció concebuts manifestament per a ús professional i que no s’hagin posat de dret o de fet a la disposició d’usuaris privats per a la realització de còpies privades no estan subjectes al pagament de la compensació equitativa per còpia privada.

6. L’obligació de pagament de la compensació que preveu l’apartat 1 d’aquest article neix en els supòsits següents:

a) Per als fabricants quan actuïn com a distribuïdors i per als adquirents d’equips, aparells i suports materials fora del territori espanyol amb destinació a la seva distribució comercial en aquest, en el moment en què es produeixi per part del deutor la transmissió de la propietat o, si s’escau, la cessió de l’ús o el gaudi de qualsevol d’aquells.

b) Per als adquirents d’equips, aparells i suports materials fora del territori espanyol amb destinació a la seva utilització dins del territori esmentat, des del moment de la seva adquisició.

7. Queden exceptuades del pagament de la compensació les adquisicions d’equips, aparells i suports materials de reproducció següents:

a) Les efectuades per les entitats que integren el sector públic segons estableixi el text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, així com pel Congrés dels Diputats, el Senat, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble, les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i les institucions autonòmiques anàlogues al Tribunal de Comptes i al Defensor del Poble. Aquesta excepció es pot acreditar als deutors i, si s’escau, als responsables solidaris:

1r. Mitjançant una certificació emesa per l’òrgan competent de l’Administració General de l’Estat, de les administracions de les comunitats autònomes, de les entitats que integren l’Administració local, de les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social, de les universitats públiques, així com del Congrés dels Diputats, el Senat, el Consell General del Poder Judicial, el Consell d’Estat, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble, les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i les institucions autonòmiques anàlogues al Consell d’Estat, al Tribunal de Comptes i al Defensor del Poble.

2n. Mitjançant una certificació emesa per l’òrgan de direcció i tutela respecte de les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social.

3r. Mitjançant una certificació emesa per l’Administració territorial de la qual depenguin o a la qual estiguin vinculats la resta d’ens que conformen el sector públic.

b) Les efectuades per persones jurídiques o físiques que actuïn com a consumidors finals, que justifiquin la destinació exclusivament professional dels equips, aparells o suports materials adquirits i sempre que aquests no s’hagin posat, de dret o de fet, a la disposició d’usuaris privats i que estiguin manifestament reservats a usos diferents de la realització de còpies privades, la qual cosa han d’acreditar als deutors i, si s’escau, als responsables solidaris mitjançant una certificació emesa per la persona jurídica que preveu l’apartat 10.

c) Les efectuades pels qui tinguin l’autorització preceptiva per portar a efecte la reproducció corresponent d’obres, prestacions artístiques, fonogrames o videogrames, segons que correspongui, en l’exercici de la seva activitat, la qual cosa han d’acreditar als deutors i, si s’escau, als seus responsables solidaris, mitjançant una certificació emesa per la persona jurídica que preveu l’apartat 10.

d) Les efectuades per persones físiques per a ús privat fora del territori espanyol en règim de viatgers.

En defecte de certificació, els subjectes beneficiaris de l’excepció poden sol·licitar el reemborsament de la compensació.

8. Les persones jurídiques o físiques no exceptuades del pagament de la compensació poden sol·licitar el reemborsament d’aquesta quan:

a) Actuïn com a consumidors finals, justificant la destinació exclusivament professional de l’equip, l’aparell o el suport material de reproducció adquirit, i sempre que aquests no s’hagin posat, de dret o de fet, a la disposició d’usuaris privats i que estiguin manifestament reservats a usos diferents de la realització de còpies privades.

b) Els equips, aparells o suports materials de reproducció adquirits s’hagin destinat a l’exportació o el lliurament intracomunitari.

No s’admeten sol·licituds de reemborsament per un import inferior a vint-i-cinc euros. No obstant això, si la sol·licitud de reemborsament acumula la compensació equitativa abonada per l’adquisició d’equips, aparells i suports materials efectuada en un exercici anual, s’admeten encara que no arribin als vint-i-cinc euros.

El termini per exercir l’acció de reemborsament és d’un any a comptar des de la data consignada a la factura de l’adquisició de l’equip, aparell o suport material que va donar lloc al pagament de compensació equitativa. En el cas de factures anuals acumulades per un import inferior a vint-i-cinc euros, el termini es compta a partir de l’última factura.

9. La compensació equitativa es fa efectiva a través de les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual de conformitat amb el procediment que es determini a aquest efecte per un reial decret, i aquestes han de garantir als deutors i als responsables solidaris una comunicació unificada de la facturació que a aquests els correspongui abonar.

10. Les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual participen en la constitució, de conformitat amb la legalitat vigent, la gestió i el finançament d’una persona jurídica que ha d’exercir, en representació de totes, les funcions següents:

a) La gestió de les excepcions del pagament i dels reemborsaments.

b) La recepció i remissió posterior a les entitats de gestió de les relacions periòdiques d’equips, aparells i suports de reproducció respecte dels quals hagi nascut l’obligació de pagament de la compensació, elaborades pels subjectes deutors i, si s’escau, pels responsables solidaris, en el marc del procediment per fer efectiva la compensació que es determini mitjançant un reial decret.

c) La comunicació unificada de la facturació.

11. Els deutors i els seus responsables solidaris permeten a la persona jurídica que les entitats de gestió constitueixin, de conformitat amb el que preveu l’apartat anterior, el control de les adquisicions i de les vendes subjectes al pagament de la compensació equitativa, així com de les afectades per les excepcions que estableix l’apartat 7. Així mateix, els subjectes que hagin obtingut la certificació d’excepció han de facilitar, a petició de la persona jurídica esmentada, les dades necessàries per comprovar que es manté el compliment efectiu dels requisits per ser beneficiari de l’excepció.

12. Als efectes que el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, en l’exercici de les seves funcions d’inspecció, vigilància i control sobre les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual, vetlli pel compliment de les obligacions de la persona jurídica esmentada, aquesta ha de comunicar a la Secretaria d’Estat de Cultura, el dia 1 d’abril de cada any, la informació següent respecte de l’any anterior:

a) Una llista detallada de les relacions periòdiques d’equips, aparells i suports de reproducció respecte dels quals hagi nascut l’obligació de pagament de la compensació, elaborades pels subjectes deutors i pels responsables solidaris.

b) Una llista detallada de les compensacions pagades pels subjectes deutors i pels responsables solidaris.

c) La relació de certificacions d’excepció i de reemborsaments tramitades.

d) Tota la informació addicional que el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport consideri necessària per exercir les seves funcions.

La informació esmentada s’ha de publicar en el lloc web del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

Així mateix, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport ha de resoldre els conflictes que se li plantegin respecte de les denegacions, per la persona jurídica esmentada, dels certificats d’excepció que preveuen les lletres b i c de l’apartat 7 i les sol·licituds de reemborsament del pagament de la compensació equitativa per còpia privada que preveu l’apartat 8.


* Cal tenir en compte que la primera determinació prevista en l'apartat 4 s'ha de fixar mitjançant el reial decret que desplegui reglamentàriament el Reial decret llei 12/2017, tal com preveu la seva disposició final 2a.

  • Article 25 apartat 8 paràgraf afegit per l'article únic.2 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 25 modificat per l'article únic.1 del Reial decret llei 12/2017, de 3 de juliol, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel que fa al sistema de compensació equitativa per còpia privada.
  • Article 25 modificat per l'article 1.2 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 25 suprimit per la disposició addicional 10a.1 del Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic.
  • Article 25 modificat per l'article únic.4 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril.
  • Article 25 modificat, quant a la conversió de les tarifes a euros, per l'annex A.2 de la Resolució de 19 de novembre de 2001.
  • Article 25 modificat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Títol III

Durada, límits i salvaguarda d'altres disposicions legals
  • Títol III denominació modificada per l'article 4.1 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d’incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Capítol I

Durada

Article 26

Durada i còmput


Els drets d'explotació de l'obra duren tota la vida de l'autor i setanta anys després de la seva mort o declaració de mort.

Article 27

Durada i còmput en obres pòstumes, pseudònimes i anònimes


1. Els drets d'explotació de les obres anònimes o pseudònimes a què es refereix l'article 6 duren setanta anys des de la seva divulgació lícita.

Si abans que es compleixi aquest termini se'n coneix l'autor, o bé perquè el pseudònim que ha adoptat no deixa dubtes sobre la identitat, o bé perquè el mateix autor la revela, és aplicable el que disposa l'article precedent.

2. Els drets d'explotació de les obres que no han estat divulgades lícitament duren setanta anys des de la seva creació si el termini de protecció no es computa a partir de la mort o declaració de mort de l'autor o autors.

Article 28

Durada i còmput de les obres en col·laboració i col·lectives


1. Els drets d'explotació de les obres en col·laboració definides a l'article 7, compreses les obres cinematogràfiques i audiovisuals, duren tota la vida dels coautors i setanta anys des de la mort o declaració de mort de l'últim coautor supervivent.

En el cas de les composicions musicals amb lletra, els drets d'explotació duren tota la vida de l'autor de la lletra i de l'autor de la composició musical, i setanta anys des de la mort o declaració de mort de l'últim supervivent, sempre que les seves contribucions s'hagin creat específicament per a la respectiva composició musical amb lletra.

2. Els drets d'explotació sobre les obres col·lectives definides a l'article 8 d'aquesta Llei duren setanta anys des de la divulgació lícita de l'obra protegida. No obstant això, si les persones naturals que han creat l'obra són identificades com a autors en les versions d'aquesta que es facin accessibles al públic, cal atenir-se al que disposen els articles 26 o 28.1, segons sigui procedent.

El que disposa el paràgraf anterior s'entén sense perjudici dels drets dels autors identificats les aportacions identificables dels quals continguin les obres esmentades, a les quals s'han d'aplicar l'article 26 i l'apartat 1 d'aquest article, segons sigui procedent.

  • Article 28 apartat 1, paràgraf 2n, afegit per l'article 1.3 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
Altres versions d'aquest precepte

Article 29

Obres publicades per parts


En el cas d'obres divulgades per parts, volums, lliuraments o fascicles, que no siguin independents i el termini de protecció de les quals comenci a transcórrer quan l'obra hagi estat divulgada de manera lícita, aquest termini s'ha de computar per separat per a cada element.

Capítol I

Disposicions generals

Article 30

Còmput del termini de protecció


Els terminis de protecció que estableix aquesta Llei es computen des del dia 1 de gener de l'any següent al de la mort o declaració de mort de l'autor o al de la divulgació lícita de l'obra, segons sigui procedent.

Capítol II

Límits

Article 31

Reproduccions provisionals i còpia privada


1. No requereixen autorització de l'autor els actes de reproducció provisional als quals es refereix l'article 18 que, a més de mancar per si mateixos d'una significació econòmica independent, siguin transitoris o accessoris i formin part integrant i essencial d'un procés tecnològic i l'única finalitat dels quals consisteixi a facilitar o bé una transmissió en xarxa entre terceres parts per un intermediari, o bé una utilització lícita, entenent com a tal l'autoritzada per l'autor o per la llei.

2. Sense perjudici de la compensació equitativa que preveu l'article 25, no requereix l'autorització de l'autor la reproducció, en qualsevol suport, sense assistència de tercers, d'obres ja divulgades, quan concorrin simultàniament les circumstàncies següents, constitutives del límit legal de còpia privada:

a) Que la dugui a terme una persona física exclusivament per al seu ús privat, no professional ni empresarial, i sense finalitats directament ni indirectament comercials.

b) Que la reproducció es faci a partir d’una font lícita i que no es vulnerin les condicions d’accés a l’obra o la prestació.

c) Que la còpia obtinguda no sigui objecte d'una utilització col·lectiva ni lucrativa, ni de distribució mitjançant preu.

3. Queden excloses del que disposa l'apartat anterior:

a) Les reproduccions d'obres que s'hagin posat a disposició del públic de conformitat amb l'article 20.2.i, de manera que qualsevol persona hi pugui accedir des del lloc i en el moment que esculli, autoritzant-se, d'acord amb el que s'hagi convingut per contracte, i, si s'escau, mitjançant pagament de preu, la reproducció de l'obra.

b) Les bases de dades electròniques.

c) Els programes d'ordinador, en aplicació de la lletra a de l'article 99.

  • Article 31 apartat 2.b modificat per l'article únic.2 del Reial decret llei 12/2017, de 3 de juliol, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel que fa al sistema de compensació equitativa per còpia privada.
  • Article 31 modificat per l'article 1.4 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 31 modificat per l'article únic.5 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril.
  • Article 31 modificat per l'article 4.2 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d’incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 31 bis

Seguretat, procediments oficials i discapacitats


No és necessària autorització de l’autor quan una obra es reprodueixi, distribueixi o comuniqui públicament amb fins de seguretat pública o per al correcte desenvolupament de procediments administratius, judicials o parlamentaris.

  • Article 31 bis modificat per l'article únic.3 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 31 bis afegit per l'article únic.6 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 31 ter

Accessibilitat per a persones amb discapacitat

1. No necessiten autorització del titular dels drets de propietat intel·lectual els actes de reproducció, distribució i comunicació pública d’obres ja divulgades que s’efectuïn en benefici de persones amb discapacitat, sempre que aquests no tinguin finalitat lucrativa, tinguin una relació directa amb la discapacitat de què es tracti, es portin a terme mitjançant un procediment o mitjà adaptat a la discapacitat i es limitin al que aquesta exigeix.

2. En els supòsits especials que no entrin en conflicte amb l’explotació normal de l’obra, i que no perjudiquin en excés els interessos legítims del titular del dret, les entitats autoritzades establertes a Espanya que produeixin exemplars en format accessible d’obres per a ús exclusiu de persones cegues, amb discapacitat visual o amb altres dificultats per accedir a textos impresos, poden portar a terme els actes de l’apartat anterior, de la manera que aquest esmenta, per a ús exclusiu dels beneficiaris esmentats o d’una entitat autoritzada establerta en qualsevol Estat membre de la Unió Europea. Així mateix, els beneficiaris i les entitats autoritzades establertes a Espanya poden aconseguir o consultar un exemplar en format accessible facilitat per una entitat autoritzada establerta en qualsevol Estat membre de la Unió Europea.

S’entén per discapacitat visual i dificultat per accedir a obres impreses, als efectes de determinar els beneficiaris d’aquest apartat, les que tenen les persones que:

a) siguin cegues;

b) tinguin una discapacitat visual que no es pugui corregir per donar-li una funció visual substancialment equivalent a la d’una persona sense aquest tipus de discapacitat, i que, en conseqüència, no siguin capaços de llegir obres impreses en una mesura substancialment equivalent a la d’una persona sense aquest tipus de discapacitat;

c) tinguin una dificultat per percebre o llegir que, en conseqüència, les incapaciti per llegir obres impreses en una mesura substancialment equivalent a la d’una persona sense aquesta dificultat, o

d) no puguin, a causa d’una discapacitat física, sostenir o manipular un llibre o centrar la vista o moure els ulls en la mesura que normalment seria acceptable per a la lectura.

Són entitats autoritzades, als efectes d’aquest article, les entitats que proporcionin sense ànim de lucre a les persones cegues, amb discapacitat visual o amb altres dificultats per accedir a textos impresos, educació, formació pedagògica, lectura adaptada o accés a la informació, o que siguin institucions públiques o organitzacions sense ànim de lucre i tinguin aquests serveis com una de les seves activitats principals, com una de les seves obligacions institucionals o com a part de les seves missions d’interès públic.

3. Les entitats autoritzades als efectes d’aquest article han de:

a) Distribuir, comunicar o posar a disposició exemplars en format accessible d’obres per a ús exclusiu dels beneficiaris de l’apartat anterior o d’altres entitats autoritzades.

b) Prendre les mesures necessàries per desincentivar la reproducció, distribució, comunicació al públic o posada a disposició del públic, de manera no autoritzada, d’exemplars en format accessible.

c) Gestionar amb la diligència deguda les obres, així com els seus exemplars, en format accessible, i mantenir un registre d’aquesta gestió.

d) Publicar informació sobre les actuacions dutes a terme en aplicació de les lletres anteriors, i a aquests efectes és suficient una actualització semestral en el seu portal d’Internet i una remissió d’aquesta informació, actualitzada semestralment, al centre directiu del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport competent en matèria de propietat intel·lectual i a l’entitat o entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual que representin els titulars de les obres adaptades a format accessible. L’esmentat centre directiu del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport ha de crear i portar un registre de les entitats autoritzades i pot comprovar, en qualsevol moment, les actuacions sobre les quals aquestes hagin informat.

e) Facilitar de manera accessible, prèvia sol·licitud, la llista d’obres i formats disponibles segons el que preveu l’anterior lletra d), i les dades de les entitats autoritzades amb les quals hagin intercanviat exemplars en format accessible, als beneficiaris de l’apartat anterior, a altres entitats autoritzades o als titulars de drets.

El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport ha de remetre a la Comissió Europea la informació que hagi rebut de les entitats autoritzades, incloent-hi el seu nom i les dades de contacte.

Aquestes obligacions s’han de complir respectant plenament la normativa vigent en matèria de tractament de dades personals.

4. Les entitats han de comunicar al centre directiu del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport competent en matèria de propietat intel·lectual el compliment dels requisits que contenen els anteriors apartats 2 i 3, exigibles a una entitat autoritzada. En cas d’incompliment d’aquests requisits i que no s’atengui l’oportú requeriment de reparació, se’ls requerirà el cessament de l’activitat que regula el present article.

5. El que preveuen els anteriors apartats 2, 3 i 4 és sense perjudici de l’aplicabilitat de la normativa de la Unió Europea en matèria d’intercanvi transfronterer entre aquesta i tercers països d’exemplars en format accessible de determinades obres i altres prestacions protegides per drets d’autor i drets afins a favor de persones cegues, amb discapacitat visual o amb altres dificultats per accedir a textos impresos.
  • Article 31 ter afegit per l'article únic.4 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 32

Cita i ressenyes i il·lustració amb finalitats educatives o de recerca científica


1. És lícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d'altres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, així com la d'obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sempre que es tracti d'obres ja divulgades i la seva inclusió es realitzi a títol de cita o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilització només es pot fer amb fins docents o de recerca, en la mesura justificada pel fi d'aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada.

Les recopilacions periòdiques efectuades en forma de ressenyes o revista de premsa tenen la consideració de cites. No obstant això, quan es realitzin recopilacions d'articles periodístics que consisteixin bàsicament en la seva mera reproducció i l'esmentada activitat es realitzi amb fins comercials, l'autor que no s'hi hagi oposat expressament té dret a percebre una remuneració equitativa. En cas d'oposició expressa de l'autor, l'esmentada activitat no s'entén emparada per aquest límit.

2. La posada a disposició del públic per part de prestadors de serveis electrònics d'agregació de continguts de fragments no significatius de continguts, divulgats en publicacions periòdiques o en llocs web d'actualització periòdica i que tinguin una finalitat informativa, de creació d'opinió pública o d'entreteniment, no requereix autorització, sense perjudici del dret de l'editor o, si s'escau, d'altres titulars de drets a percebre una compensació equitativa. Aquest dret és irrenunciable i s'ha de fer efectiu a través de les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual. En qualsevol cas, la posada a disposició del públic per part de tercers de qualsevol imatge, obra fotogràfica o mera fotografia divulgada en publicacions periòdiques o en llocs web d'actualització periòdica, està subjecta a autorització.

Sense perjudici del que estableix el paràgraf anterior, la posada a disposició del públic per part de prestadors de serveis que facilitin instruments de recerca de paraules aïllades incloses en els continguts referits al paràgraf anterior no està subjecta a autorització ni compensació equitativa, sempre que aquesta posada a disposició del públic es produeixi sense finalitat comercial pròpia i es faci estrictament circumscrita al que és imprescindible per oferir resultats de recerca en resposta a consultes formulades prèviament per un usuari al cercador, i sempre que la posada a disposició del públic inclogui un enllaç amb la pàgina d'origen dels continguts.

3. El professorat de l'educació reglada impartida en centres integrats en el sistema educatiu espanyol i el personal d'universitats i organismes públics de recerca, en les seves funcions de recerca científica, no necessiten autorització de l'autor o editor per realitzar actes de reproducció, distribució i comunicació pública de petits fragments d'obres i d'obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, quan, sense que concorri una finalitat comercial, es compleixin simultàniament les condicions següents:

a) Que aquests actes es facin únicament per il·lustrar les seves activitats educatives, tant en l'ensenyament presencial com en l'ensenyament a distància, o amb finalitats de recerca científica, i en la mesura justificada per la finalitat no comercial perseguida.

b) Que es tracti d'obres ja divulgades.

c) Que les obres no tinguin la condició de llibre de text, manual universitari o publicació assimilada, llevat que es tracti de:

1r. Actes de reproducció per a la comunicació pública, inclòs l'acte de comunicació pública en qüestió, que no suposin la posada a disposició ni permetin l'accés dels destinataris a l'obra o fragment. En aquests casos, cal incloure expressament una localització des de la qual els alumnes puguin accedir legalment a l'obra protegida.

2n. Actes de distribució de còpies exclusivament entre el personal investigador col·laborador de cada projecte específic de recerca i en la mesura necessària per a aquest projecte.

A aquests efectes, s'entén per llibre de text, manual universitari o publicació assimilada qualsevol publicació, impresa o susceptible de ser-ho, editada amb la finalitat de ser utilitzada com a recurs o material del professorat o l'alumnat de l'educació reglada per facilitar el procés de l'ensenyament o aprenentatge.

d) Que s'incloguin el nom de l'autor i la font, excepte en els casos en què sigui impossible.

A aquests efectes, s'entén per petit fragment d'una obra un extracte o una porció quantitativament poc rellevant sobre el conjunt d'aquesta.

Els autors i editors no tenen dret a cap remuneració per la realització d'aquests actes.

4. Tampoc necessiten l'autorització de l'autor o editor els actes de reproducció parcial, de distribució i de comunicació pública d'obres o publicacions, impreses o susceptibles de ser-ho, quan concorrin simultàniament les condicions següents:

a) Que aquests actes es duguin a terme únicament per a la il·lustració amb finalitats educatives i de recerca científica.

b) Que els actes es limitin a un capítol d'un llibre, article d'una revista o extensió equivalent respecte a una publicació assimilada, o extensió assimilable al 10 per cent del total de l'obra, i a aquests efectes és indiferent que la còpia es faci a través d'un o diversos actes de reproducció.

c) Que els actes es realitzin a les universitats o centres públics de recerca, per mitjà del seu personal i amb mitjans i instruments propis.

d) Que concorri, almenys, una de les condicions següents:

1r. Que la distribució de les còpies parcials s'efectuï exclusivament entre els alumnes i el personal docent o investigador del mateix centre en el qual s'efectua la reproducció.

2n. Que només els alumnes i el personal docent o investigador del centre en el qual s'efectuï la reproducció parcial de l'obra puguin tenir accés a aquesta a través dels actes de comunicació pública autoritzats en aquest apartat, i que la posada a disposició es dugui a terme a través de les xarxes internes i tancades a les quals únicament puguin accedir aquests beneficiaris, o en el marc d'un programa d'educació a distància ofert pel centre docent esmentat.

En defecte d'acord previ específic en aquest sentit entre el titular del dret de propietat intel·lectual i el centre universitari o l'organisme de recerca, i llevat que el centre o organisme esmentat sigui titular dels drets de propietat intel·lectual corresponents sobre les obres reproduïdes, distribuïdes i comunicades públicament de manera parcial segons l'apartat b, els autors i editors d'aquestes tenen un dret irrenunciable a percebre dels centres usuaris una remuneració equitativa, que s'ha de fer efectiva a través de les entitats de gestió.

5. No s'entenen incloses als apartats 3 i 4 les partitures musicals, les obres d'un sol ús ni les compilacions o agrupacions de fragments d'obres, o d'obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu.

  • Article 32 apartats 3 i 4 afegits per l'article 1.5 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 32 modificat per l'article 1.5 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 32 modificat per l'article únic.7 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 33

Treballs sobre temes d'actualitat


1. Els treballs i articles sobre temes d'actualitat difosos pels mitjans de comunicació social poden ser reproduïts, distribuïts i comunicats públicament per qualssevol altres de la mateixa classe, si se'n cita la font i l'autor si el treball va aparèixer amb signatura i sempre que no s'hi hagi fet constar en origen la reserva de drets. Tot això sense perjudici del dret de l'autor a percebre la remuneració acordada o, si no hi ha acord, la que es consideri equitativa.

Si es tracta de col·laboracions literàries, es necessària, en tot cas, l'autorització oportuna de l'autor.

2. Igualment, es poden reproduir, distribuir i comunicar les conferències, al·locucions, informes davant els tribunals i altres obres del mateix caràcter que s'hagin pronunciat en públic, sempre que aquestes utilitzacions es realitzin amb l'exclusiu fi d'informar sobre l'actualitat. Aquesta última condició no és aplicable als discursos pronunciats en sessions parlamentàries o de corporacions públiques. En qualsevol cas, queda reservat a l'autor el dret a publicar en col·lecció aquestes obres.

Article 34

Utilització de bases de dades per l'usuari legítim i limitacions als drets d'explotació del titular d'una base de dades


1. L'usuari legítim d'una base de dades protegida en virtut de l'article 12 d'aquesta Llei o de les seves còpies pot dur a terme, sense l'autorització de l'autor de la base, tots els actes que siguin necessaris per accedir al contingut de la base de dades i per fer-ne una utilització normal, encara que estiguin afectats per un dret exclusiu de l'autor.

En la mesura que l'usuari legítim estigui autoritzat a utilitzar només una part de la base de dades, aquesta disposició és aplicable únicament a la part afectada.

Qualsevol pacte que vagi en contra del que estableix aquesta disposició serà nul de ple dret.

2. Sens perjudici del que disposa l'article 31, no es necessita l'autorització de l'autor d'una base de dades protegida en virtut de l'article 12 d'aquesta Llei i que hagi estat divulgada:

a) Quan, tractant-se d'una base de dades no electrònica, se'n faci una reproducció amb finalitats privades.

b) Quan s'utilitzi amb finalitats d'il·lustració en l'ensenyament o d'investigació científica, sempre que es faci en la mesura justificada per l'objectiu no comercial que es persegueixi i indicant-ne, en qualsevol cas, la font.

c) Quan s'utilitzi per a finalitats de seguretat pública o a l'efecte d'un procediment administratiu o judicial.

  • Article 34 modificat per l'article 4.2 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d’incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 35

Utilització de les obres en ocasió d'informacions d'actualitat i de les situades en vies públiques


1. Qualsevol obra susceptible de ser vista o sentida en ocasió d'informacions sobre esdeveniments de l'actualitat pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament, però només en la mesura que ho justifiqui aquesta finalitat informativa.

2. Les obres situades permanentment en parcs, carrers, places o altres vies públiques poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades lliurement per mitjà de pintures, dibuixos, fotografies i procediments audiovisuals.

  • Article 35 modificat per l'article 4.2 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d’incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 36

Cable, satèl·lit i gravacions tècniques


1. L'autorització per emetre una obra comprèn la transmissió per cable de l'emissió, si aquesta la realitza simultàniament i íntegrament l'entitat d'origen i sense excedir la zona geogràfica prevista en l'autorització.

2. Així mateix, l'autorització inclou la seva incorporació a un programa dirigit cap a un satèl·lit que permeti la recepció d'aquesta obra a través d'una entitat diferent de la d'origen, si l'autor o el seu drethavent ha autoritzat aquesta última entitat per comunicar l'obra al públic, cas en què, a més, l'emissora d'origen queda exempta del pagament de qualsevol remuneració.

3. La cessió del dret de comunicació pública d'una obra, quan aquesta es realitza a través de la radiodifusió, faculta l'entitat radiodifusora per registrar-la pels seus propis mitjans i per a les seves pròpies emissions sense fil, per tal de realitzar, una sola vegada, la comunicació pública autoritzada. Per a noves difusions de l'obra així registrada és necessària la cessió del dret de reproducció i de comunicació pública.

4. El que disposa aquest article s'entén sense perjudici del que preveu l'article 20 d'aquesta Llei.

Article 37

Reproducció, préstec i consulta d'obres mitjançant terminals especialitzats en determinats establiments


1. Els titulars dels drets d'autor no es poden oposar a les reproduccions de les obres, quan les duguin a terme sense finalitat lucrativa museus, biblioteques, fonoteques, filmoteques, hemeroteques o arxius de titularitat pública o integrades en institucions de caràcter cultural o científic i la reproducció es realitzi exclusivament per a fins de recerca o conservació.

2.  Així mateix, els museus, arxius, biblioteques, hemeroteques, fonoteques o filmoteques de titularitat pública o que pertanyin a entitats d'interès general de caràcter cultural, científic o educatiu sense ànim de lucre, o a institucions docents integrades en el sistema educatiu espanyol, no requereixen l'autorització dels titulars de drets pels préstecs que realitzin.

Els titulars d'aquests establiments han de remunerar els autors pels préstecs que realitzin de les seves obres en la quantia que es determini mitjançant reial decret. La remuneració s'ha de fer efectiva a través de les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual.

Queden eximits de l'obligació de remuneració els establiments de titularitat pública que prestin servei en municipis de menys de 5.000 habitants, així com les biblioteques de les institucions docents integrades en el sistema educatiu espanyol.

El Reial decret pel qual s'estableixi la quantia també ha de preveure els mecanismes de col·laboració necessaris entre l'Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals per al compliment de les obligacions de remuneració que afectin establiments de titularitat pública.

3. No necessita autorització de l'autor la comunicació d'obres o la seva posada a disposició de persones concretes del públic als efectes de recerca quan es realitzi mitjançant xarxa tancada i interna a través de terminals especialitzats instal·lats a aquest efecte en els locals dels establiments esmentats en l'anterior apartat i sempre que aquestes obres figurin en les col·leccions del mateix establiment i no siguin objecte de condicions d'adquisició o de llicència. Tot això sense perjudici del dret de l'autor a percebre una remuneració equitativa.

  • Article 37 apartat 2 modificat per la disposició final primera.2 de la Llei 10/2007, de 22 de juny, de la lectura, del llibre i de les biblioteques.
  • Article 37 modificat per l'article únic.8 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 37 bis

Obres òrfenes


1. Es considera obra òrfena aquella els titulars dels drets de la qual no han estat identificats o, en cas d'haver-ho estat, no han estat localitzats malgrat haver-se'n efectuat una recerca diligent prèvia.

2. Si hi ha diversos titulars de drets sobre una mateixa obra i no tots ells han estat identificats o si, malgrat haver estat identificats, no han estat localitzats després d'haver efectuat una recerca diligent, l'obra es pot utilitzar de conformitat amb aquesta Llei, sense perjudici dels drets dels titulars que hagin estat identificats i localitzats i, si s'escau, de la necessitat de l'autorització corresponent.

3. Tota utilització d'una obra òrfena requereix la menció dels noms dels autors i titulars de drets de propietat intel·lectual identificats, sense perjudici del que disposa l'article 14.2n.

4. Els centres educatius, museus, biblioteques i hemeroteques accessibles al públic, així com els organismes públics de radiodifusió, arxius, fonoteques i filmoteques, poden reproduir, als efectes de digitalització, posada a disposició del públic, indexació, catalogació, conservació o restauració, i posar a disposició del públic, tal com estableix l'article 20.2.i, les obres òrfenes següents, sempre que aquests actes es duguin a terme sense ànim de lucre i amb la finalitat d'assolir objectius relacionats amb la seva missió d'interès públic, en particular la conservació i restauració de les obres que figurin a la seva col·lecció i la facilitació de l'accés a aquesta amb finalitats culturals i educatives:

a) Obres cinematogràfiques o audiovisuals, fonogrames i obres publicades en forma de llibres, diaris, revistes o un altre material imprès que figurin a les col·leccions de centres educatius, museus, biblioteques i hemeroteques accessibles al públic, així com d'arxius, fonoteques i filmoteques.

b) Obres cinematogràfiques o audiovisuals i fonogrames produïts per organismes públics de radiodifusió fins al 31 de desembre de 2002 inclusivament, i que figurin als seus arxius.

El que disposa aquest article també s'aplica a les obres i prestacions protegides que estiguin inserides o incorporades a les obres esmentades en el present apartat o formin part integral d'aquestes.

5. Les obres òrfenes es poden utilitzar sempre que hagin estat publicades per primera vegada o, a falta de publicació, hagin estat radiodifoses per primera vegada en un Estat membre de la Unió Europea. Aquesta utilització es pot dur a terme després d'una recerca diligent, a l'Estat esmentat, dels titulars dels drets de propietat intel·lectual de l'obra òrfena. En el cas de les obres cinematogràfiques o audiovisuals el productor de les quals tingui la seu o residència habitual en un Estat membre de la Unió Europea, la recerca dels titulars s'ha de fer en aquest Estat.

Així mateix, les entitats esmentades a l'apartat anterior que hagin posat a disposició del públic, amb el consentiment dels seus titulars de drets, obres òrfenes no publicades ni radiodifoses, les poden utilitzar, quan sigui raonable presumir que els seus titulars no s'oposarien als usos previstos en aquest article. En aquest cas, la recerca a què es refereix el paràgraf anterior s'ha de dur a terme a Espanya.

La recerca diligent s'ha de fer de bona fe, mitjançant la consulta de, almenys, les fonts d'informació que es determinin reglamentàriament, sense perjudici de l'obligació de consultar fonts addicionals disponibles en altres països on hi hagi indicis de l'existència d'informació pertinent sobre els titulars de drets.

6. Les entitats esmentades a l'apartat 4 han de registrar el procés de recerca dels titulars de drets i han de remetre la informació següent a l'òrgan competent a què es refereix l'apartat següent:

a) Els resultats de les recerques diligents que hagin efectuat i hagin dut a la conclusió que una obra o un fonograma s'ha de considerar obra òrfena.

b) L'ús que les entitats fan de les obres òrfenes de conformitat amb aquesta Llei.

c) Qualsevol canvi, d'acord amb l'apartat següent, en la condició d'obra òrfena de les obres i els fonogrames que utilitzin.

d) La informació de contacte pertinent de l'entitat en qüestió.

7. En qualsevol moment, els titulars de drets de propietat intel·lectual d'una obra poden sol·licitar a l'òrgan competent que es determini reglamentàriament la finalitat de la seva condició d'obra òrfena pel que fa als seus drets i percebre una compensació equitativa per la utilització duta a terme segons el que disposa aquest article.

  • Article 37 bis afegit per l'article 1.6 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
Altres versions d'aquest precepte

Article 38

Actes oficials i cerimònies religioses


L'execució d'obres musicals en el curs d'actes oficials de l'Estat, de les administracions públiques i cerimònies religioses no requereix l'autorització dels titulars dels drets, sempre que el públic hi pugui assistir gratuïtament i els artistes que hi intervinguin no percebin una remuneració específica per la seva interpretació o execució en aquests actes.

Article 39

Paròdia


No es considera transformació que exigeix el consentiment de l'autor la paròdia de l'obra divulgada, mentre no impliqui risc de confusió amb aquesta ni s'infereixi un dany a l'obra original o a l'autor.

Article 40

Tutela del dret d'accés a la cultura


Si a la mort o declaració de mort de l'autor, els seus drethavents exerceixen el dret a la no-divulgació de l'obra, en condicions que vulneren el que disposa l'article 44 de la Constitució, el jutge pot ordenar les mesures adequades a petició de l'Estat, les comunitats autònomes, les corporacions locals, les institucions públiques de caràcter cultural o de qualsevol altra persona que hi tingui un interès legítim.

Article 40 bis

Disposició comuna a totes les d’aquest capítol


Els articles d’aquest capítol no es poden interpretar de manera que permetin que la seva aplicació causi un perjudici injustificat als interessos legítims de l’autor o que vagi en detriment de l’explotació normal de les obres a què es refereixen.

  • Article 40 bis afegit per l'article 4.3 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Capítol III

Salvaguarda d'aplicació d'altres disposicions legals
  • Capítol III afegit per l'article 4.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 40 ter

Salvaguarda d'aplicació d'altres disposicions legals


El que disposen els articles d'aquest llibre I, sobre la protecció de les bases de dades, s'entén sens perjudici de qualsevol altra disposició legal que afecti l'estructura o el contingut de qualsevol d'aquestes bases, com ara les relatives a altres drets de propietat intel·lectual, dret sui generis, sobre una base de dades, dret de propietat industrial, dret de la competència, dret contractual, secrets, protecció de les dades de caràcter personal, protecció dels tresors nacionals o sobre l'accés als documents públics.

  • Article 40 ter afegit per l'article 4.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Títol IV

Domini públic

Article 41

Condicions per a la utilització de les obres en domini públic


L'extinció dels drets d'explotació de les obres determina que passin al domini públic.

Les obres de domini públic poden ser utilitzades per qualsevol, sempre que es respecti l'autoria i la integritat de l'obra, en els termes que preveuen els apartats 3r i 4t de l'article 14.

Títol V

Transmissió dels drets

Capítol I

Disposicions generals

Article 42

Transmissió per causa de mort


Els drets d'explotació de l'obra es transmeten per causa de mort per qualsevol dels mitjans admesos en dret.

Article 43

Transmissió entre vius


1. Els drets d'explotació de l'obra es poden transmetre per actes entre vius, i la cessió queda limitada al dret o drets cedits, a les modalitats d'explotació expressament previstes i al temps i l'àmbit territorial que es determinin.

2. La falta de menció del temps limita la transmissió a cinc anys i la de l'àmbit territorial, al país en el qual es realitzi la cessió. Si no consten específicament i de manera concreta les modalitats d'explotació de l'obra, la cessió queda limitada a aquella que es dedueixi necessàriament del mateix contracte i sigui indispensable per complir la seva finalitat.

3. És nul·la la cessió de drets d'explotació respecte al conjunt de les obres que pugui crear l'autor en el futur.

4. Són nul·les les estipulacions per les quals l'autor es compromet a no crear cap obra en el futur.

5. La transmissió dels drets d'explotació no afecta les modalitats d'utilització o mitjans de difusió inexistents o mitjans de difusió inexistents o desconeguts en el moment de la cessió.

Article 44

Menors de vida independent


Els autors de menys de divuit anys i de més de setze que viuen de manera independent amb el consentiment dels pares o tutors, o amb l'autorització de la persona o institució que els té al seu càrrec, tenen capacitat plena per cedir drets d'explotació.

Article 45

Formalització escrita


Qualsevol cessió s'ha de formalitzar per escrit. Si, previ requeriment fefaent, el cessionari incompleix aquesta exigència, l'autor pot optar per la resolució del contracte.

Article 46

Remuneració proporcional i a un preu fet


1. La cessió atorgada per l'autor a títol onerós li confereix una participació proporcional en els ingressos de l'explotació, en la quantia convinguda amb el cessionari.

2. No obstant això, es pot estipular una remuneració a preu fet per a l'autor en els casos següents:

a) Quan, atesa la modalitat de l'explotació, hi hagi dificultat greu en la determinació dels ingressos o la seva comprovació sigui impossible o d'un cost desproporcionat amb l'eventual retribució.

b) Quan la utilització de l'obra tingui caràcter accessori respecte a l'activitat o l'objecte material a què es destini.

c) Quan l'obra, utilitzada amb altres, no constitueixi un element essencial de la creació intel·lectual en la qual s'integri.

d) En el cas de la primera o única edició de les obres següents no divulgades prèviament:

1r. Diccionaris, antologies i enciclopèdies.

2n. Pròlegs, anotacions, introduccions i presentacions.

3r. Obres científiques.

4t. Treballs d'il·lustració d'una obra.

5è. Traduccions.

6è. Edicions populars a preus reduïts.

Article 47

Acció de revisió per remuneració no equitativa


Si en la cessió a un tant alçat es produeix una manifesta desproporció entre la remuneració de l'autor i els beneficis obtinguts pel cessionari, aquell pot demanar la revisió del contracte i, si no hi ha acord, presentar-se davant el jutge perquè en fixi una remuneració equitativa, ateses les circumstàncies del cas. Aquesta facultat es pot exercir dins dels deu anys següents al de la cessió.

Article 48

Cessió en exclusiva


La cessió en exclusiva s'ha d'atorgar expressament amb aquest caràcter i atribueix al cessionari, dins l'àmbit d'aquella, la facultat d'explotar l'obra amb exclusió d'una altra persona, comprès el mateix cedent, i, llevat que hi hagi un pacte en contra, les d'atorgar autoritzacions no exclusives a tercers. Així mateix, li confereix legitimació, amb independència de la del titular cedent, per perseguir les violacions que afectin les facultats que se li hagin concedit.

Aquesta cessió constitueix el cessionari en l'obligació de posar tots els mitjans necessaris per a l'efectivitat de l'explotació concedida, segons la naturalesa de l'obra i els usos vigents en l'activitat professional, industrial o comercial de què es tracti.

Article 49

Transmissió del dret del cessionari en exclusiva

El cessionari en exclusiva pot transmetre a un altre el seu dret amb el consentiment exprés del cedent.

A falta de consentiment, els cessionaris responen solidàriament davant el primer cedent de les obligacions de la cessió.

No és necessari el consentiment si la transmissió es porta a efecte com a conseqüència de la dissolució o del canvi de titularitat de l'empresa cessionària.

Article 50

Cessió no exclusiva


1. El cessionari no exclusiu està facultat per utilitzar l'obra d'acord amb els termes de la cessió i en concurrència tant amb altres cessionaris com amb el mateix cedent. El seu dret és intransmissible, llevat dels supòsits que preveu el paràgraf tercer de l'article anterior.

2. Les autoritzacions no exclusives concedides per les entitats de gestió per a la utilització dels seus repertoris són, en tot cas, intransmissibles.

Article 51

Transmissió dels drets de l'autor assalariat


1. La transmissió a l'empresari dels drets d'explotació de l'obra creada en virtut d'una relació laboral es regeix pel pacte en el contracte, el qual s'ha de realitzar per escrit.

2. A falta de pacte escrit, es considera que els drets d'explotació han estat cedits en exclusiva i amb l'abast necessari per a l'exercici de l'activitat habitual de l'empresari en el moment del lliurament de l'obra que es dugui a terme en virtut de la relació laboral.

3. En cap cas l'empresari pot utilitzar l'obra o disposar-ne per a un sentit o fins diferents dels que deriven del que estableixen els dos apartats anteriors.

4. Les altres disposicions d'aquesta Llei són aplicables, en el que sigui pertinent, a aquestes transmissions, sempre que en derivi de la finalitat i l'objecte del contracte.

5. La titularitat dels drets sobre un programa d'ordinador creat per un treballador assalariat en l'exercici de les seves funcions o seguint les instruccions del seu empresari es regeix pel que preveu l'apartat 4 de l'article 97 d'aquesta Llei.

Article 52

Transmissió de drets per a publicacions periòdiques


Llevat que hi hagi una estipulació en contra, els autors d'obres reproduïdes en publicacions periòdiques conserven el dret a explotar-les en qualsevol forma que no perjudiqui la normal de la publicació en la qual s'hagin inserit.

L'autor pot disposar lliurement de la seva obra si aquesta no es reprodueix en el termini d'un mes des del seu enviament o acceptació en les publicacions diàries o en el de sis mesos en les restants, llevat que hi hagi un pacte en contra.

La remuneració de l'autor de les obres pot consistir en un tant alçat.

Article 53

Hipoteca i embargament dels drets d'autor.


1. Els drets d'explotació de les obres protegides en aquesta Llei poden ser objecte d'hipoteca d'acord amb la legislació vigent.

2. Els drets d'explotació corresponents a l'autor no són embargables, però sí que ho són els seus fruits o productes, que es consideren salaris, tant pel que fa a l'ordre de prelació per a l'embargament, com a retencions o part inembargable.

Article 54

Crèdits per la cessió de drets d'explotació


[Derogat]

Altres versions d'aquest precepte

Article 55

Beneficis irrenunciables

Llevat que hi hagi una disposició de la mateixa Llei, els beneficis que atorga aquest títol als autors i als seus drethavents són irrenunciables.

Article 56

Transmissió de drets als propietaris de certs suports materials


1. L'adquirent de la propietat del suport a què s'hagi incorporat l'obra no té, per aquest sol títol, cap dret d'explotació sobre aquesta última.

2. No obstant això, el propietari de l'original d'una obra d'arts plàstiques o d'una obra fotogràfica té el dret d'exposició pública de l'obra, encara que aquesta no hagi estat divulgada, llevat que l'autor hagi exclòs expressament aquest dret en l'acte d'alienació de l'original. En tot cas, l'autor es pot oposar a l'exercici d'aquest dret, mitjançant l'aplicació, si s'escau, de les mesures cautelars que preveu aquesta Llei, quan l'exposició es realitzi en condicions que perjudiquin el seu honor o reputació professional.

Article 57

Aplicació preferent d'altres disposicions


La transmissió de drets d'autor per a la seva explotació a través de les modalitats d'edició, representació o execució, o de producció d'obres audiovisuals es regeix, respectivament i en tot cas, pel que estableixen les disposicions específiques d'aquest llibre I, i en tot el que no preveuen aquestes, pel que estableix aquest capítol.

Les cessions de drets per a cada una de les diferents modalitats d'explotació s'han de formalitzar en documents independents.

Capítol II

Contracte d'edició

Article 58

Concepte


Pel contracte d'edició, l'autor o els seus drethavents cedeixen a l'editor, mitjançant compensació econòmica, el dret de reproduir la seva obra i el de distribuir-la. L'editor s'obliga a realitzar aquestes operacions pel seu compte i risc en les condicions pactades i amb subjecció al que disposa aquesta Llei.

Article 59

Obres futures, encàrrec d'una obra i col·laboracions en publicacions periòdiques


1. Les obres futures no són objecte del contracte d'edició que regula aquesta Llei.

2. L'encàrrec d'una obra no és objecte del contracte d'edició, però la remuneració que se'n pugui acordar es considera avançament dels drets que a l'autor li corresponen per l'edició, si aquesta s'efectua.

3. Les disposicions d'aquest capítol tampoc són aplicables a les col·laboracions en publicacions periòdiques, llevat que així ho exigeixin, si s'escau, la naturalesa i la finalitat del contracte.

Article 60

Formalització i contingut mínim


El contracte d'edició s'ha de formalitzar per escrit i hi ha de constar en tot cas:

1r. Si la cessió de l'autor a l'editor té caràcter d'exclusiva.

2n. L'àmbit territorial.

3r. El nombre màxim i mínim d'exemplars que ha de tenir l'edició o cadascuna de les que s'acordin.

4t. La forma de distribució dels exemplars i els que es reservin a l'autor, a la crítica i a la promoció de l'obra.

5è. La remuneració de l'autor, establerta de conformitat amb el que disposa l'article 46 d'aquesta Llei.

6è. El termini per a la posada en circulació dels exemplars de l'única o la primera edició, que no pot excedir els dos anys des que l'autor lliuri a l'editor l'obra en condicions adequades per fer-ne la reproducció.

7è. El termini en què l'autor ha de lliurar l'original de l'obra a l'editor.

Article 61

Supòsits de nul·litat i d'esmena d'omissions


1. És nul el contracte no formalitzat per escrit, i també el que no expressi els punts que exigeixen els apartats 3r i 5è de l'article anterior.

2. L'omissió dels punts esmentats en els apartats 6è i 7è de l'article anterior dóna acció als contractants per compel·lir-se recíprocament a solucionar la falta. Si no hi ha acord, ho ha de fer el jutge atenent les circumstàncies del contracte, els actes de les parts en la seva execució i els usos.

Article 62

Edició en forma de llibre


1. Quan es tracti de l'edició d'una obra en forma de llibre, el contracte ha d'expressar, a més, els aspectes següents:

a) La llengua o llengües en què s'ha de publicar l'obra.

b) L'avançament que ha de concedir, si s'escau, l'editor a l'autor a càrrec dels seus drets.

c) La modalitat o modalitats d'edició i, si s'escau, la col·lecció de la qual formen part.

2. La falta d'expressió de la llengua o llengües en què s'ha de publicar l'obra només dóna dret a l'editor a publicar-la en la llengua original d'aquesta.

3. Quan el contracte estableixi l'edició d'una obra en diverses llengües espanyoles oficials, la publicació en una d'aquestes no eximeix l'editor de l'obligació de publicar-la en les altres.

Si, transcorreguts cinc anys des que l'autor lliuri l'obra, l'editor no l'ha publicat en totes les llengües previstes en el contracte, l'autor pot resoldre'l respecte a les llengües en les quals no s'hagi publicat.

4. El que disposa l'apartat anterior també s'aplica per a les traduccions de les obres estrangeres a Espanya.

Article 63

Excepcions a l'article 60.6è


La limitació del termini que preveu l'apartat 6è de l'article 60 no és aplicable a les edicions dels tipus d'obres següents:

1r. Antologies d'obres alienes, diccionaris, enciclopèdies i col·leccions anàlogues.

2n. Pròlegs, epílegs, presentacions, introduccions, anotacions, comentaris i il·lustracions d'obres alienes.

Article 64

Obligacions de l'editor


Són obligacions de l'editor:

1r. Reproduir l'obra en la forma convinguda, sense introduir-hi cap modificació que l'autor no hagi consentit i fent constar en els exemplars el nom, signatura o signe que l'identifiqui.

2n. Sotmetre les proves de la tirada a l'autor, llevat que hi hagi un pacte en contra.

3r. Procedir a la distribució de l'obra en el termini i les condicions estipulats.

4t. Assegurar a l'obra una explotació contínua i una difusió comercial de conformitat amb els usos habituals en el sector professional de l'edició.

5è. Satisfer a l'autor la remuneració estipulada i, quan aquesta sigui proporcional, almenys una vegada cada any, la liquidació oportuna, del contingut de la qual ha de retre comptes. També ha de posar anualment a disposició d'autor un certificat en el qual es determinin les dades relatives a la fabricació, distribució i existències d'exemplars. A aquest efecte, si l'autor ho sol·licita, l'editor li ha de presentar els justificants corresponents.

6è. Restituir a l'autor l'original de l'obra objecte de l'edició una vegada finalitzades les operacions d'impressió i tirada d'aquesta.

Article 65

Obligacions de l'autor


Són obligacions de l'autor:

1r. Lliurar a l'editor en la forma deguda per a la seva reproducció i dins el termini convingut l'obra objecte de l'edició.

2n. Respondre davant l'editor de l'autoria i l'originalitat de l'obra i de l'exercici pacífic dels drets que li hagi cedit.

3r. Corregir les proves de la tirada, llevat que hi hagi un pacte en contra.

Article 66

Modificacions del contingut de l'obra


L'autor, durant el període de correcció de proves, pot introduir en l'obra les modificacions que consideri imprescindibles, sempre que no n'alterin el caràcter o finalitat, ni s'elevi substancialment el cost de l'edició. En qualsevol cas, el contracte d'edició pot preveure un percentatge màxim de correccions sobre la totalitat de l'obra.

Article 67

Drets d'autor en cas de venda com a saldo i destrucció de l'edició


1. L'editor, sense el consentiment de l'autor, no pot vendre com a saldo l'edició abans de dos anys de la posada en circulació inicial dels exemplars.

2. Transcorregut aquest termini, si l'editor decideix vendre com a saldo els que li restin, ho ha de notificar de manera fefaent a l'autor, el qual pot optar per adquirir-los exercint tempteig sobre el preu de saldo o, en el cas de remuneració proporcional, percebre el 10 per 100 del que facturi l'editor. L'opció, l'ha d'exercir dins els trenta dies següents al dia de recepció de la notificació.

3. Si, després d'aquest termini, l'editor decideix destruir la resta dels exemplars d'una edició, també ho ha de notificar a l'autor, el qual pot exigir que se li lliurin gratuïtament tots o una part dels exemplars, dins el termini de trenta dies des de la notificació. L'autor no pot destinar aquests exemplars a usos comercials.

Article 68

Resolució


1. Sense perjudici de les indemnitzacions a què té dret, l'autor pot resoldre el contracte d'edició en els casos següents:

a) Si l'editor no realitza l'edició de l'obra en el termini i les condicions acordats.

b) Si l'editor incompleix alguna de les obligacions esmentades als apartats 2n, 4t i 5è de l'article 64, tot i el requeriment exprés de l'autor en què li exigeixi el compliment.

c) Si l'editor procedeix a la venda com a saldo o a la destrucció dels exemplars que li restin de l'edició, sense complir els requisits que estableix l'article 67 d'aquesta Llei.

d) Si l'editor cedeix els drets a un tercer de manera indeguda.

e) Si, previstes diverses edicions i esgotada l'última realitzada, l'editor no n'efectua l'edició següent en el termini d'un any des que l'autor el requereixi perquè ho faci. Una edició es considera esgotada als efectes d'aquest article si el nombre d'exemplars sense vendre és inferior al 5 per 100 del total de l'edició i, en tot cas, inferior a 100.

f) E En els supòsits de liquidació o canvi de titularitat de l'empresa editorial, sempre que no s'hagi iniciat la reproducció de l'obra, amb devolució, si s'escau, de les quantitats percebudes com a avançament.

2. Quan per cessament de l'activitat de l'editor o a conseqüència d'un procediment concursal se suspengui l'explotació de l'obra, l'autoritat judicial, a instància de l'autor, pot fixar un termini perquè es reprengui aquella, de manera que queda resolt el contracte d'edició si ho porta a terme.

Article 69

Causes d'extinció


El contracte d'edició s'extingeix per les causes generals d'extinció dels contractes i també per les següents:

1a. Per la finalització del termini pactat.

2a. Per la venda de tots els exemplars, si aquest ha estat el destí de l'edició.

3a. Pel transcurs de deu anys des de la cessió si la remuneració es va pactar exclusivament a un tant alçat d'acord amb el que estableix l'article 46, apartat 2.d), d'aquesta Llei.

4a. En tot cas, quinze anys després que l'autor hagi posat l'editor en condicions de fer la reproducció de l'obra.

Article 70

Efectes de l'extinció


Una vegada extingit el contracte, i llevat que hi hagi una estipulació en contra, l'editor, dins els tres anys següents i sigui quina sigui la forma de distribució convinguda, pot alienar els exemplars que, si s'escau, tingui. L'autor els pot adquirir pel 60 per 100 del preu de venda al públic o pel que es determini pericialment, o optar per exercir tempteig sobre el preu de venda.

L'alienació està subjecta a les condicions que estableixi el contracte extingit.

Article 71

Contracte d'edició musical


El contracte d'edició d'obres musicals o dramaticomusicals pel qual es concedeixen a més a l'editor drets de comunicació pública, es regeix pel que disposa aquest capítol, sense perjudici de les normes següents:

1a. És vàlid el contracte encara que no hi consti el nombre d'exemplars. No obstant això, l'editor ha de confeccionar i distribuir exemplars de l'obra en una quantitat suficient per atendre les necessitats normals de l'explotació concedida, d'acord amb l'ús habitual en el sector professional de l'edició musical.

2a. Per a les obres simfòniques i dramaticomusicals, el límit de temps que preveu l'apartat 6è de l'article 60 és de cinc anys.

3a. No és aplicable a aquest contracte el que disposen l'apartat 1.c de l'article 68 i les clàusules 2a, 3a i 4a de l'article 69.
 

Article 72

Control de tirada


El nombre d'exemplars de cada edició està subjecte a control de tirada a través del procediment que s'estableixi per reglament, escoltats els sectors professionals afectats.

L'incompliment per l'editor dels requisits que a aquest efecte es disposin faculta l'autor o els drethavents per resoldre el contracte, sense perjudici de les responsabilitats en què hagi pogut incórrer l'editor.

Article 73

Condicions generals del contracte


Els autors i editors, a través de les entitats de gestió dels seus corresponents drets de propietat intel·lectual o, si no, a través de les associacions representatives dels uns i dels altres, poden acordar condicions generals per al contracte d'edició dins del respecte a la llei.

Capítol III

Contracte de representació teatral i execució musical

Article 74

Concepte


Pel contracte que regula aquest capítol, l'autor o els seus drethavents cedeixen a una persona natural o jurídica el dret de representar o executar públicament una obra literària, dramàtica, musical, dramaticomusical, pantomímica o coreogràfica, mitjançant una compensació econòmica. El cessionari s'obliga a portar a terme la comunicació pública de l'obra en les condicions convingudes i amb subjecció al que disposa aquesta Llei.

Article 75

Modalitats i durada màxima del contracte


1. Les parts poden contractar la cessió per un termini cert o per un nombre determinat de comunicacions al públic.

En tot cas, la durada de la cessió en exclusiva no pot excedir els cinc anys.

2. En el contracte s'hi ha d'estipular el termini dins el qual s'ha de portar a terme la comunicació única o primera de l'obra. Aquest no pot ser superior a dos anys des de la data del contracte o, si s'escau, des que l'autor va posar l'empresari en condicions de fer la comunicació.

Si no s'hi fixa un termini, s'entén atorgat per un any. En cas que tingui per objecte la representació escènica de l'obra, aquest termini ha de ser el de la durada de la temporada corresponent al moment de la conclusió del contracte.

Article 76

Interpretació restrictiva del contracte


Si en el contracte no s'han determinat les modalitats autoritzades, aquestes queden limitades a les de recitació i representació en teatres, sales o recintes l'entrada dels quals requereixi el pagament d'una quantitat de diners.

Article 77

Obligacions de l'autor


Són obligacions de l'autor:

1r. Lliurar a l'empresari el text de l'obra amb la partitura, si s'escau, completament instrumentada, quan no s'hagi publicat en forma impresa.

2n. Respondre davant el cessionari de l'autoria i l'originalitat de l'obra i de l'exercici pacífic dels drets que li hagi cedit.

Article 78

Obligacions del cessionari


El cessionari està obligat:

1r. A portar a terme la comunicació pública de l'obra en el termini convingut o determinat de conformitat amb l'apartat 2 de l'article 75.

2n. A efectuar aquesta comunicació sense fer en l'obra variacions, addicions, talls o supressions no consentits per l'autor i en condicions tècniques que no perjudiquin el dret moral d'aquest.

3r. A garantir a l'autor o als seus representants la inspecció de la representació pública de l'obra i l'assistència a aquesta de manera gratuïta.

4t. A satisfer puntualment a l'autor la remuneració convinguda, que s'ha de determinar de conformitat amb el que disposa l'article 46 d'aquesta Llei.

5è. A presentar a l'autor o als seus representants el programa exacte dels actes de comunicació, i quan la remuneració sigui proporcional, una declaració dels ingressos. Així mateix, el cessionari els ha de facilitar la comprovació dels programes i les declaracions.

Article 79

Garantia del cobrament de la remuneració


Els empresaris d'espectacles públics es consideren dipositaris de la remuneració corresponent als autors per la comunicació de les seves obres quan aquella consisteixi en una participació proporcional en els ingressos. La remuneració, l'han de tenir setmanalment a disposició dels autors o dels seus representants.

Article 80

Execució del contracte


Llevat que les parts hagin convingut una altra cosa, s'han de subjectar en l'execució del contracte a les regles següents:

1a. És a càrrec del cessionari l'obtenció de les còpies necessàries per a la comunicació pública de l'obra. Aquestes han de ser visades per l'autor.

2a. L'autor i el cessionari han d'escollir de comú acord els intèrprets principals i, si es tracta d'orquestres, cors, grups de balls i conjunts artístics anàlegs, el director.

3a. L'autor i el cessionari han d'acordar la redacció de la publicitat dels actes de comunicació.

Article 81

Causes de resolució


El contracte es pot resoldre per voluntat de l'autor en els casos següents:

1r. Si l'empresari que ha adquirit drets exclusius, una vegada iniciades les representacions públiques de l'obra, les interromp durant un any.

2n. Si l'empresari incompleix l'obligació esmentada a l'apartat 1r de l'article 78.

3r. Si l'empresari incompleix qualsevol de les obligacions esmentades en els apartats 2n, 3r, 4t i 5è del mateix article 78, després d'haver estat requerit per l'autor per al seu compliment.

Article 82

Causes d'extinció


El contracte de representació s'extingeix no només per les causes generals d'extinció dels contractes, sinó també si, tractant-se d'una obra d'estrena i sent la seva representació escènica l'única modalitat de comunicació prevista en el contracte, aquella ha estat rebutjada clarament pel públic i així s'ha fet constar en el contracte.

Article 83

Execució pública de composicions musicals


El contracte de representació que té per objecte l'execució pública d'una composició musical es regeix per les disposicions d'aquest capítol, sempre que ho permeti la naturalesa de l'obra i la modalitat de la comunicació autoritzada.

Article 84

Disposicions especials per a la cessió de dret de comunicació pública mitjançant radiodifusió


1. La cessió del dret de comunicació pública de les obres a les quals es refereix aquest capítol, a través de la radiodifusió, es regeix per les disposicions d'aquest, llevat del que disposa l'apartat 1r de l'article 81.

2. Llevat que hi hagi un pacte en contra, s'entén que la cessió queda limitada a l'emissió de l'obra per una sola vegada, realitzada per mitjans sense fil i centres emissors de l'entitat de radiodifusió autoritzada, dins l'àmbit territorial determinat en el contracte, sense perjudici del que disposen l'article 20 i els apartats 1 i 2 de l'article 36 d'aquesta Llei.

Article 85

Aplicació de les disposicions anteriors a les simples autoritzacions


Les autoritzacions que l'autor concedeix a un empresari perquè pugui fer una comunicació pública de la seva obra, sense obligar-se a efectuar-la, es regeixen per les disposicions d'aquest capítol en tot el que els sigui aplicable.

Títol VI

Obres cinematogràfiques i altres obres audiovisuals

Article 86

Concepte


1. Les disposicions que conté aquest títol són aplicables a les obres cinematogràfiques i altres obres audiovisuals, entenent com a tals les creacions expressades mitjançant una sèrie d'imatges associades, amb sonorització incorporada o sense, destinades essencialment a ser mostrades a través d'aparells de projecció o per qualsevol altre mitjà de comunicació pública de la imatge i del so, amb independència de la naturalesa dels suports materials de les obres.

2. Totes les obres enunciades en aquest article s'anomenen d'ara endavant obres audiovisuals.

Article 87

Autors


Són autors de l'obra audiovisual en els termes que preveu l'article 7 d'aquesta Llei:

1. El director realitzador.

2. Els autors de l'argument, l'adaptació i els del guió o els diàlegs.

3. Els autors de les composicions musicals, amb lletra o sense, creades especialment per a aquesta obra.

Article 88

Presumpció de cessió en exclusiva i límits


1. Sense perjudici dels drets que corresponen als autors, pel contracte de producció de l'obra audiovisual es consideren cedits en exclusiva al productor, amb les limitacions que estableix aquest títol, els drets de reproducció, distribució i comunicació pública, així com els de doblatge o subtitulació de l'obra.

No obstant això, en les obres cinematogràfiques sempre és necessària l'autorització expressa dels autors per a la seva explotació, mitjançant la posada a disposició del públic de còpies en qualsevol sistema o format, per a la seva utilització en l'àmbit domèstic, o mitjançant la seva comunicació pública a través de la radiodifusió.

2. Llevat que hi hagi una estipulació en contra, els autors poden disposar de la seva aportació en forma aïllada, sempre que no es perjudiqui l'explotació normal de l'obra audiovisual.

Article 89

Presumpció de cessió en cas de transformació d'una obra preexistent


1. Mitjançant el contracte de transformació d'una obra preexistent que no estigui en el domini públic, es considera que el seu autor cedeix al productor de l'obra audiovisual els drets d'explotació sobre aquesta en els termes que preveu l'article 88.

2. Llevat que hi hagi un pacte en contra, l'autor de l'obra preexistent conserva els drets a explotar-la en forma d'edició gràfica i de representació escènica i, en tot cas, pot disposar-ne per a una altra obra audiovisual al cap de quinze anys d'haver posat la seva aportació a disposició del productor.

Article 90

Remuneració dels autors


1. La remuneració dels autors de l'obra audiovisual per la cessió dels drets esmentats a l'article 88 i, si s'escau, la corresponent als autors de les obres preexistents, tant si han estat transformades com si no, s'ha de determinar per a cada una de les modalitats d'explotació concedides.

2. Si els autors a què es refereix l'apartat anterior subscriuen amb un productor de gravacions audiovisuals contractes relatius a la producció d'aquestes, es considera que, llevat que hi hagi un pacte en contra en el contracte i deixant estalvi el dret irrenunciable a una remuneració equitativa a què es refereix el paràgraf següent, han transferit el dret de lloguer.

L'autor que hagi transferit o cedit a un productor de fonogrames o de gravacions audiovisuals el dret de lloguer respecte a un fonograma o un original o una còpia d'una gravació audiovisual conserva el dret irrenunciable a obtenir una remuneració equitativa pel seu lloguer. Les remuneracions són exigibles als qui porten a terme les operacions de lloguer al públic dels fonogrames o gravacions audiovisuals en la condició de drethavents dels titulars del corresponent dret d'autoritzar el lloguer i s'han de fer efectives a partir de l'1 de gener de 1997.

3. En tot cas, i amb independència del pacte en el contracte, si l'obra audiovisual es projecta en llocs públics mitjançant el pagament d'un preu d'entrada, els autors esmentats a l'apartat 1 d'aquest article tenen dret a percebre dels qui exhibeixen públicament l'obra esmentada un percentatge dels ingressos procedents de l'exhibició pública. Les quantitats pagades per aquest concepte, les poden deduir els exhibidors de les que han d'abonar als cedents de l'obra audiovisual.

En el cas d'exportació de l'obra audiovisual, els autors poden cedir aquest dret per una quantitat alçada si en el país de destí els és impossible o greument dificultós l'exercici efectiu del dret.

Els empresaris de sales públiques o de locals d'exhibició han de posar periòdicament a disposició dels autors les quantitats recaptades en concepte de la remuneració esmentada. A aquests efectes, el Govern pot establir per reglament els procediments de control oportuns.

4. La projecció o exhibició sense exigir preu d'entrada, la transmissió al públic per qualsevol mitjà o procediment, amb fil o sense, inclosa, entre d'altres, la posada a disposició en la forma establerta a l'article 20.2.i d'una obra audiovisual, dóna dret als autors a rebre la remuneració que escaigui, d'acord amb les tarifes generals establertes per la corresponent entitat de gestió.

5. Per facilitar a l'autor l'exercici dels drets que li corresponen per l'explotació de l'obra audiovisual, el productor, com a mínim una vegada a l'any, ha de facilitar a instància de l'autor la documentació necessària.

6. Els drets que estableixen els apartats 3 i 4 d'aquest article són irrenunciables i intransmissibles per actes entre vius i no són aplicables als autors d'obres audiovisuals de caràcter publicitari.

7. Els drets que preveuen els apartats 2, 3 i 4 d'aquest article s'han de fer efectius a través de les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual.

  • Article 90 apartat 4 modificat per l'article únic.9 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 91

Aportació insuficient d'un autor


Quan l'aportació d'un autor no es completi per negativa injustificada d'aquest o per una causa de força major, el productor pot utilitzar-ne la part realitzada, respectant els drets d'aquell sobre aquesta, sense perjudici, si s'escau, de la indemnització que sigui procedent.

Article 92

Versió definitiva i les seves modificacions


1. Es considera acabada l'obra audiovisual si se n'ha establert la versió definitiva, d'acord amb el pacte en el contracte entre el director realitzador i el productor.

2. Qualsevol modificació de la versió definitiva de l'obra audiovisual mitjançant afegitó, supressió o canvi de qualsevol element d'aquesta, requereix l'autorització prèvia dels qui n'hagin acordat la versió definitiva.

No obstant això, en els contractes de producció d'obres audiovisuals destinades essencialment a la comunicació pública a través de la radiodifusió, es considera concedida pels autors, llevat que hi hagi una estipulació en contra, l'autorització per realitzar en la forma d'emissió de l'obra les modificacions estrictament exigides per la manera de programació del mitjà, sense perjudici en tot cas del dret reconegut a l'apartat 4t de l'article 14.

Article 93

Dret moral i destrucció de suport original


1. El dret moral dels autors només es pot exercir sobre la versió definitiva de l'obra audiovisual.

2. Queda prohibida la destrucció del suport original de l'obra audiovisual en la versió definitiva.

Article 94

Obres radiofòniques


Les disposicions que conté aquest títol són aplicables, en el que sigui pertinent, a les obres radiofòniques.

Títol VII

Programes d'ordinador

Article 95

Règim jurídic


El dret d'autor sobre els programes d'ordinador es regeix pels preceptes d'aquest títol i, en tot el que no hi estigui específicament previst, per les disposicions que hi siguin aplicables d'aquesta Llei.

Article 96

Objecte de la protecció


1. A l'efecte d'aquesta Llei, s'entén per programa d'ordinador qualsevol seqüència d'instruccions o indicacions destinades a ser utilitzades, directament o indirectament, en un sistema informàtic per realitzar una funció o una tasca o per obtenir un resultat determinat, sigui quina sigui la seva forma d'expressió i fixació.

Al mateix efecte, l'expressió programes d'ordinador comprèn també la seva documentació preparatòria. La documentació tècnica i els manuals d'ús d'un programa gaudeixen de la mateixa protecció que atorga aquest títol als programes d'ordinador.

2. El programa d'ordinador només ha de ser protegit si és original, en el sentit que és una creació intel·lectual pròpia de l'autor.

3. La protecció que preveu aquesta Llei s'aplica a qualsevol forma d'expressió d'un programa d'ordinador. Així mateix, aquesta protecció s'estén a qualssevol versions successives del programa, així com als programes derivats, llevat de les creades amb la finalitat d'ocasionar efectes nocius a un sistema informàtic.

Si els programes d'ordinador formen part d'una patent o d'un model d'utilitat gaudeixen, sense perjudici del que disposa aquesta Llei, de la protecció que els correspon per l'aplicació del règim jurídic de la propietat industrial.

4. No estan protegits mitjançant els drets d'autor d'acord amb aquesta Llei les idees i els principis en els quals es basen qualsevol dels elements d'un programa d'ordinador inclosos els que serveixen de fonament a les seves interfícies.

Article 97

Titularitat dels drets


1. Es considera autor del programa d'ordinador la persona o grup de persones naturals que l'han creat, o la persona jurídica considerada titular dels drets d'autor en els casos que preveu de manera expressa aquesta Llei.

2. Si es tracta d'una obra col·lectiva, té la consideració d'autor, llevat que hi hagi un pacte en contra, la persona natural o jurídica que l'editi i divulgui sota el seu nom.

3. Els drets d'autor sobre un programa d'ordinador que sigui resultat unitari de la col·laboració entre diversos autors són propietat comuna i corresponen a tots ells en la proporció que determinin.

4. Si un treballador assalariat crea un programa d'ordinador, en l'exercici de les funcions que li han estat confiades o seguint les instruccions del seu empresari, la titularitat dels drets d'explotació corresponents al programa d'ordinador així creat, tant el programa font com el programa objecte, corresponen, exclusivament, a l'empresari, llevat que hi hagi un pacte en contra.

5. La protecció s'ha de concedir a totes les persones naturals i jurídiques que compleixin els requisits que estableix aquesta Llei per a la protecció dels drets d'autor.

Article 98

Durada de la protecció


1. Si l'autor és una persona natural, la durada dels drets d'explotació d'un programa d'ordinador és, segons els diferents supòsits que es poden plantejar, la que preveu el capítol I del títol III d'aquest llibre.

2. Si l'autor és una persona jurídica, la durada dels drets a què es refereix el paràgraf anterior és de setanta anys, computats des del dia 1 de gener de l'any següent al de la divulgació lícita del programa o al de la seva creació si no s'ha divulgat.

Article 99

Contingut dels drets d'explotació


Sense perjudici del que disposa l'article 100 d'aquesta Llei, els drets exclusius de l'explotació d'un programa d'ordinador per part de qui n'és el titular d'acord amb l'article 97 inclouen el dret de realitzar o d'autoritzar:

a) La reproducció total o parcial, fins i tot per a ús personal, d'un programa d'ordinador, per qualsevol mitjà i sota qualsevol forma, ja sigui permanent o transitòria. Quan la càrrega, presentació, execució, transmissió o emmagatzematge d'un programa requereixin aquesta reproducció, s'ha de disposar d'autorització per fer-ho, la qual ha d'atorgar el titular del dret.

b) La traducció, adaptació, arranjament o qualsevol altra transformació d'un programa d'ordinador i la reproducció dels resultats d'aquests actes, sense perjudici dels drets de la persona que transformi el programa d'ordinador.

c) Qualsevol forma de distribució pública inclòs el lloguer del programa d'ordinador original o de les seves còpies.

A aquests efectes, quan es produeixi la cessió del dret d'ús d'un programa d'ordinador, s'entén, llevat que hi hagi una prova en contra, que la cessió té caràcter no exclusiu i intransferible, i es considera, així mateix, que ho és per satisfer únicament les necessitats de l'usuari. La primera venda a la Unió Europea d'una còpia d'un programa pel titular dels drets o amb el seu consentiment, exhaureix el dret de distribució de la còpia, llevat del dret de controlar el lloguer subsegüent del programa o d'una còpia d'aquest.

Article 100

Límits als drets d'explotació


1. No requereixen l'autorització del titular, llevat que hi hagi una disposició contractual en contra, la reproducció o transformació d'un programa d'ordinador inclosa la correcció d'errors, quan aquests actes siguin necessaris per a la utilització d'aquest per part de l'usuari legítim, d'acord amb la seva finalitat proposada.

2. La realització d'una còpia de seguretat per part de qui té dret a utilitzar el programa no es pot impedir per un contracte quan sigui necessària per a la seva utilització.

3. L'usuari legítim de la còpia d'un programa està facultat per observar-ne, estudiar-ne o verificar-ne el funcionament, sense autorització prèvia del titular, amb la finalitat de determinar les idees i els principis implícits en qualsevol element del programa, sempre que ho faci durant qualsevol de les operacions de càrrega, visualització, execució, transmissió o emmagatzematge del programa que té dret a fer.

4. L'autor, llevat que hi hagi un pacte en contra, no es pot oposar que el cessionari titular de drets d'explotació realitzi o autoritzi la realització de versions successives del seu programa ni de programes derivats d'aquest.

5. No és necessària l'autorització del titular del dret si la reproducció del codi i la traducció de la seva forma en el sentit dels paràgrafs a i b de l'article 99 d'aquesta Llei és indispensable per obtenir la informació necessària per a la interoperabilitat d'un programa creat de forma independent amb altres programes, sempre que es compleixin els requisits següents:

a) Que els actes, els realitzin l'usuari legítim o qualsevol altra persona facultada per utilitzar una còpia del programa, o, en nom seu, una persona degudament autoritzada.

b) Que la informació necessària per aconseguir la interoperabilitat no s'hagi posat prèviament i de manera fàcil i ràpida a disposició de les persones a què es refereix el paràgraf anterior.

c) Que els actes esmentats es limitin a les parts del programa original que siguin necessàries per aconseguir-ne la interoperabilitat.

6. L'excepció que preveu l'apartat 5 d'aquest article és aplicable sempre que la informació així obtinguda:

a) S'utilitzi únicament per aconseguir la interoperabilitat del programa creat de forma independent.

b) Només es comuniqui a tercers quan sigui necessari per a la interoperabilitat del programa creat de forma independent.

c) No s'utilitzi per al desenvolupament, producció o comercialització d'un programa substancialment similar en la seva expressió, o per a qualsevol altre acte que infringeixi els drets d'autor.

7. Les disposicions que contenen els apartats 5 i 6 d'aquest article no es poden interpretar de manera que permetin que la seva aplicació perjudiqui de forma injustificada els interessos legítims del titular dels drets o sigui contrària a una explotació normal del programa informàtic.

Article 101

Protecció registral


Els drets sobre els programes d'ordinador, així com sobre les seves successives versions i els programes derivats, poden ser objecte d'inscripció en el Registre de la propietat intel·lectual.

S'han de determinar per reglament els elements dels programes registrats que són susceptibles de consulta pública.

Article 102

Infracció dels drets


A l'efecte d'aquest títol, i sense perjudici del que estableix l'article 100, tenen la consideració d'infractors dels drets d'autor els qui, sense autorització del titular d'aquests drets, realitzin els actes que preveu l'article 99 i, en particular:

a) Els qui posin en circulació una o més còpies d'un programa d'ordinador coneixent o podent presumir la seva naturalesa il·legítima.

b) Els qui tinguin amb fins comercials una o més còpies d'un programa d'ordinador coneixent o podent presumir la seva naturalesa il·legítima.

c) Els qui posin en circulació o tinguin amb fins comercials qualsevol instrument l'únic ús del qual sigui facilitar la supressió o neutralització no autoritzades de qualsevol dispositiu tècnic utilitzat per protegir un programa d'ordinador.

Article 103

Mesures de protecció


El titular dels drets reconeguts en el aquest títol pot instar les accions i els procediments que, amb caràcter general, disposa el títol I, llibre III d'aquesta Llei i les mesures cautelars procedents, d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament civil.

  • Article 103 modificat per la disposició final 2a.2 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 103 modificat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 104

Salvaguarda d'aplicació d'altres disposicions legals


El que disposa aquest títol s'entén sense perjudici de qualssevol altres disposicions legals, com ara les relatives als drets de patent, marques, competència deslleial, secrets comercials, protecció de productes semiconductors o dret d'obligacions.

Llibre II

Dels altres drets de propietat intel·lectual i de la protecció "sui generis" de les bases de dades
  • Llibre II denominació modificada per l'article 5 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Títol I

Drets dels artistes intèrprets o executants

Article 105

Definició d'artistes intèrprets o executants


S'entén per artista intèrpret o executant la persona que representa, canta, llegeix, recita, interpreta o executa en qualsevol forma una obra. El director d'escena i el director d'orquestra tenen els drets que reconeix als artistes aquest títol.

Article 106

Fixació


1. Correspon a l'artista intèrpret o executant el dret exclusiu d'autoritzar la fixació de les seves actuacions.

2. L'autorització s'ha d'atorgar per escrit.

Article 107

Reproducció


1. Correspon a l'artista intèrpret o executant el dret exclusiu d'autoritzar la reproducció, segons la definició que estableix l'article 18, de les fixacions de les seves actuacions.

2. L'autorització s'ha d'atorgar per escrit.

3. Aquest dret es pot transferir, cedir o pot ser objecte de la concessió de llicències contractuals.

  • Article 107 apartat 1 modificat per l'article únic.10 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 108

Comunicació pública


1. Correspon a l'artista intèrpret o executant el dret exclusiu d'autoritzar la comunicació pública:

a) De les seves actuacions, llevat que l'esmentada actuació constitueixi en si una actuació transmesa per radiodifusió o es faci a partir d'una fixació prèviament autoritzada.

b) En qualsevol cas, de les fixacions de les seves actuacions, mitjançant la posada a disposició del públic, en la forma que estableix l'article 20.2.i.

En els dos casos, l'autorització s'ha d'atorgar per escrit.

Quan la comunicació al públic es faci via satèl·lit o per cable i en els termes previstos, respectivament, en els apartats 3 i 4 de l'article 20 i concordants d'aquesta Llei, és aplicable el que disposen aquests preceptes.

2. Quan l'artista intèrpret o executant subscrigui individualment o col·lectivament amb un productor de fonogrames o de gravacions audiovisuals contractes relatius a la producció d'aquests, es presumeix que, llevat que hi hagi un pacte en contra en el contracte i sense perjudici del dret irrenunciable a la remuneració equitativa a què es refereix l'apartat següent, ha transferit el seu dret de posada a disposició del públic a què es refereix l'apartat 1.b.

3. L'artista intèrpret o executant que hagi transferit o cedit a un productor de fonogrames o de gravacions audiovisuals el seu dret de posada a disposició del públic a què es refereix l'apartat 1.b, respecte d'un fonograma o d'un original o una còpia d'una gravació audiovisual, conserva el dret irrenunciable a obtenir una remuneració equitativa de qui realitzi la posada a disposició.

4. Els usuaris d'un fonograma publicat amb fins comercials, o d'una reproducció de l'esmentat fonograma que s'utilitzi per a qualsevol forma de comunicació pública, tenen obligació de pagar una remuneració equitativa i única als artistes intèrprets o executants i als productors de fonogrames, entre els quals s'efectua el repartiment d'aquella. A falta d'acord entre ells sobre l'esmentat repartiment, aquest s'ha de fer per parts iguals. S'exclou de l'esmentada obligació de pagament la posada a disposició del públic en la forma que estableix l'article 20.2.i, sense perjudici del que estableix l'apartat 3 d'aquest article.

5. Els usuaris de les gravacions audiovisuals que s'utilitzin per als actes de comunicació pública que preveu l'article 20.2.f i g tenen obligació de pagar als artistes intèrprets o executants i als productors de gravacions audiovisuals la remuneració que sigui procedent, d'acord amb les tarifes generals que estableixi la corresponent entitat de gestió.

Els usuaris de gravacions audiovisuals que s'utilitzin per a qualsevol acte de comunicació al públic, diferent dels assenyalats en el paràgraf anterior i de la posada a disposició del públic que preveu l'apartat 1.b, tenen així mateix l'obligació de pagar una remuneració equitativa als artistes intèrprets o executants, sense perjudici del que estableix l'apartat 3.

6. El dret a les remuneracions a què es refereixen els apartats 3, 4 i 5 s'ha de fer efectiu a través de les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual. L'efectivitat dels drets a través de les respectives entitats de gestió comprèn la negociació amb els usuaris, la determinació, la recaptació i la distribució de la remuneració corresponent, així com qualsevol altra actuació necessària per assegurar l'efectivitat d'aquells.

  • Article 108 modificat per l'article únic.11 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 109

Distribució


1. L'artista intèrpret o executant té, respecte a la fixació de les seves actuacions, el dret exclusiu d'autoritzar-ne la distribució, segons la definició que estableix l'article 19.1 d'aquesta Llei. Aquest dret es pot transferir, cedir o pot ser objecte de concessió de llicències contractuals.

2. Quan la distribució l'efectuï mitjançant venda o un altre títol de transmissió de la propietat, en l'àmbit de la Unió Europea, el mateix titular del dret o amb el seu consentiment, aquest dret s'esgota amb la primera, si bé només per a les vendes i transmissions de propietat successives que es realitzin en l'esmentat àmbit territorial.

3. Als efectes d'aquest títol, s'entén per lloguer de fixacions de les actuacions la posada a disposició d'aquestes per al seu ús per un temps limitat i amb un benefici econòmic o comercial directe o indirecte.

Queden excloses del concepte de lloguer la posada a disposició amb fins d'exposició, de comunicació pública a partir de fonogrames o de gravacions audiovisuals, fins i tot de fragments d'uns i altres, i la que es realitzi per a consulta in situ:

1r. Si l'artista intèrpret o executant subscriu individualment o col·lectivament amb un productor de gravacions audiovisuals contractes relatius a la producció d'aquestes, es considera que, llevat que hi hagi un pacte en contra en el contracte i tenint en compte el dret irrenunciable a la remuneració equitativa a què es refereix l'apartat següent, ha transferit els seus drets de lloguer.

2n. L'artista intèrpret o executant que hagi transferit o cedit a un productor de fonogrames o de gravacions audiovisuals el seu dret de lloguer respecte a un fonograma, o un original, o una còpia d'una gravació audiovisual, conserva el dret irrenunciable a obtenir una remuneració equitativa pel lloguer d'aquests. Les remuneracions són exigibles dels qui portin a terme les operacions de lloguer al públic dels fonogrames o gravacions audiovisuals en la seva condició de drethavents dels titulars dels corresponents drets d'autoritzar el lloguer i es fan efectives a partir de l'1 de gener de 1997.

El dret que preveu el paràgraf anterior s'ha de fer efectiu a través de les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual.

4. Als efectes d'aquest títol, s'entén per préstec de les fixacions de les actuacions la posada a disposició d'aquestes per al seu ús per un temps limitat sense benefici econòmic o comercial directe o indirecte, sempre que el préstec es porti a terme a través d'establiments accessibles al públic.

S'entén que no hi ha benefici econòmic o comercial directe ni indirecte si el préstec efectuat per un establiment accessible al públic dóna lloc al pagament d'una quantitat que no excedeix el que és necessari per cobrir les despeses de funcionament.

Queden excloses del concepte de préstec les operacions esmentades en el paràgraf segon de l'anterior apartat 3 i les que s'efectuïn entre establiments accessibles al públic.

  • Article 109 apartat 2 modificat per l'article únic.12 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 110

Contracte de treball i d'arrendament de serveis


Si la interpretació o execució es fa en compliment d'un contracte de treball o d'arrendament de serveis, s'entén, llevat que hi hagi una estipulació en contra, que l'empresari o l'arrendatari adquireixen sobre aquelles els drets exclusius d'autoritzar la reproducció i la comunicació pública que preveu aquest títol i que es dedueixin de la naturalesa i objecte del contracte.

El que estableix el paràgraf anterior no és aplicable als drets de remuneració reconeguts en els apartats 3, 4 i 5 de l'article 108.

  • Article 110 modificat per l'article únic.13 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 110 bis

Disposicions relatives a la cessió de drets al productor de fonogrames


1. Si, una vegada transcorreguts cinquanta anys des de la publicació lícita del fonograma o, en cas de no haver-se produït aquesta última, cinquanta anys des de la seva comunicació lícita al públic, no es posa a la venda un nombre suficient de còpies que satisfaci raonablement les necessitats estimades del públic d'acord amb la naturalesa i la finalitat del fonograma, o no es posa a disposició del públic, tal com estableix l'article 20.2.i, l'artista intèrpret o executant pot posar fi al contracte en virtut del qual cedeix els seus drets respecte a la gravació de la seva interpretació o execució al productor de fonogrames.

El dret a resoldre el contracte de cessió es pot exercir si, en el termini d'un any des de la notificació fefaent de l'artista intèrpret o executant de la seva intenció de resoldre el contracte de cessió d'acord amb el que disposa el paràgraf anterior, el productor no duu a terme els dos actes d'explotació esmentats al paràgraf. Aquesta possibilitat de resolució no pot ser objecte de renúncia per part de l'artista intèrpret o executant.

Quan un fonograma contingui la gravació de les interpretacions o execucions de diversos artistes intèrprets o executants, aquests només poden resoldre el contracte de cessió de conformitat amb l'article 111. Si es posa fi al contracte de cessió de conformitat amb el que especifica el present apartat, els drets del productor del fonograma sobre aquest expiren.

2. Quan un contracte de cessió atorgui a l'artista intèrpret o executant el dret a una remuneració única, té dret a percebre una remuneració anual addicional per cada any complet una vegada transcorreguts cinquanta anys des de la publicació lícita del fonograma o, en cas de no haver-se produït aquesta última, cinquanta anys des de la seva comunicació lícita al públic. El dret a obtenir aquesta remuneració anual addicional, el deutor de la qual és el productor del fonograma o, si s'escau, el seu cessionari en exclusiva, no pot ser objecte de renúncia per part de l'artista intèrpret o executant, i s'ha de fer efectiu a través de les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual dels artistes intèrprets o executants.

L'import total dels fons que el deutor hagi de destinar al pagament de la remuneració addicional anual esmentada al paràgraf anterior ha de ser igual al 20 per cent dels ingressos bruts que hagi obtingut, l'any anterior a aquell en què s'aboni la remuneració, per la reproducció, distribució i posada a disposició del públic, tal com estableix l'article 20.2.i), dels fonogrames en qüestió, una vegada transcorreguts cinquanta anys des de la publicació lícita del fonograma o, en cas de no haver-se produït aquesta última, cinquanta anys des de la seva comunicació lícita al públic.

Queden excloses del càlcul dels ingressos a què es refereix el paràgraf anterior les quantitats percebudes pel deutor en concepte de compensació equitativa per còpia privada i lloguer de fonogrames.

Els deutors de la remuneració anual addicional a què es refereix aquest apartat estan obligats a facilitar anualment, amb sol·licitud prèvia, a l'entitat de gestió corresponent, tota la informació que pugui ser necessària a fi d'assegurar el pagament de la remuneració.

3. Quan un artista intèrpret o executant tingui dret a pagaments periòdics, no s'ha de deduir dels imports abonats a l'artista intèrpret o executant cap pagament anticipat ni deduccions establertes contractualment en complir-se cinquanta anys des de la publicació lícita del fonograma o, en cas de no haver-se produït aquesta última, cinquanta anys des de la seva comunicació lícita al públic.

  • Article 110 bis afegit per l'article 1.7 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
Altres versions d'aquest precepte

Article 111

Representant de col·lectiu


Els artistes intèrprets o executants que participin col·lectivament en una mateixa actuació, com ara els components d'un grup musical, cor, orquestra, ballet o companyia de teatre, han de designar d'entre ells un representant per a l'atorgament de les autoritzacions esmentades en aquest títol. Per a aquesta designació, que s'ha de formalitzar per escrit, es vàlid l'acord majoritari dels intèrprets. Aquesta obligació no afecta els solistes ni els directors d'orquestra o d'escena.

Article 112

Durada dels drets d'explotació


Els drets d'explotació reconeguts als artistes intèrprets o executants tenen una durada de cinquanta anys, computats des del dia 1 de gener de l'any següent al de la interpretació o execució.

No obstant això, si dins del període esmentat es publica o es comunica lícitament al públic, per un mitjà diferent al fonograma, una gravació de la interpretació o execució, aquests drets expiren al cap de cinquanta anys computats des del dia 1 de gener de l'any següent a la data de la primera publicació o la primera comunicació pública, si aquesta és anterior. Si la publicació o comunicació pública de la gravació de la interpretació o execució es produeix en un fonograma, els drets expiren al cap de setanta anys computats des del dia 1 de gener de l'any següent a la data de la primera publicació o la primera comunicació pública, si aquesta és anterior.

  • Article 112 paràgraf 2n modificat per l'article 1.8 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
Altres versions d'aquest precepte

Article 113

Drets morals


1. L'artista intèrpret o executant gaudeix del dret irrenunciable i inalienable al reconeixement del seu nom sobre les seves interpretacions o execucions, excepte quan l'omissió vingui dictada per la manera d'utilitzar-les, i a oposar-se a qualsevol deformació, modificació, mutilació o qualsevol atemptat sobre la seva actuació que lesioni el seu prestigi o reputació.

2. És necessària l'autorització expressa de l'artista, durant tota la seva vida, per al doblatge de la seva actuació en la seva pròpia llengua.

3. Mort l'artista, l'exercici dels drets esmentats a l'apartat 1 correspon sense límit de temps a la persona natural o jurídica a la qual l'artista l'hagi confiat expressament per disposició d'última voluntat o, si hi manca, als hereus.

Sempre que no hi hagi les persones a les quals es refereix el paràgraf anterior o se n'ignori el parador, l'Estat, les comunitats autònomes, les corporacions locals i les institucions públiques de caràcter cultural estan legitimades per exercir els drets que s'hi preveuen.

  • Article 113 modificat per l'article únic.14 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Títol II

Drets dels productors de fonogrames

Article 114

Definicions


1. S'entén per fonograma qualsevol fixació exclusivament sonora de l'execució d'una obra o d'altres sons.

2. És productor d'un fonograma la persona natural o jurídica sota la iniciativa i responsabilitat de la qual es realitza per primera vegada aquesta fixació. Si aquesta operació s'efectua en el si d'una empresa, el titular d'aquesta es considera productor del fonograma.

Article 115

Reproducció


Correspon al productor de fonogrames el dret exclusiu d'autoritzar la seva reproducció, segons la definició que estableix l'article 18.

Aquest dret es pot transferir, cedir o ser objecte de concessió de llicències contractuals.

  • Article 115 modificat per l'article únic.15 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 116

Comunicació pública


1. Correspon al productor de fonogrames el dret exclusiu d'autoritzar la comunicació pública dels seus fonogrames i de les reproduccions d'aquests en la forma que estableix l'article 20.2.i.

Quan la comunicació al públic es realitzi via satèl·lit o per cable i en els termes que preveuen, respectivament, els apartats 3 i 4 de l'article 20, és aplicable el que disposen aquests preceptes.

2. Els usuaris d'un fonograma publicat amb fins comercials, o d'una reproducció de l'esmentat fonograma que s'utilitzi per a qualsevol forma de comunicació pública, tenen obligació de pagar una remuneració equitativa i única als productors de fonogrames i als artistes intèrprets o executants, entre els quals s'efectua el repartiment d'aquella. A falta d'acord entre ells sobre l'esmentat repartiment, aquest s'ha de fer per parts iguals. S'exclou de l'esmentada obligació de pagament la posada a disposició del públic en la forma que estableix l'article 20.2.i, sense perjudici del que estableix l'apartat 3 de l'article 108.

3. El dret a la remuneració equitativa i única a què es refereix l'apartat anterior s'ha de fer efectiu a través de les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual. L'efectivitat d'aquest dret a través de les respectives entitats de gestió inclou la negociació amb els usuaris, la determinació, recaptació i distribució de la remuneració corresponent, així com qualsevol altra actuació necessària per assegurar l'efectivitat d'aquell.

  • Article 116 apartats 1 i 2 modificats per l'article únic.16 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 117

Distribució


1. Correspon al productor de fonogrames el dret exclusiu d'autoritzar la distribució, segons la definició que estableix l'article 19.1 d'aquesta Llei, dels fonogrames i la de les seves còpies. Aquest dret es pot transferir, cedir o pot ser objecte de la concessió de llicències contractuals.

2. Quan la distribució l'efectuï mitjançant venda o un altre títol de transmissió de la propietat, en l'àmbit de la Unió Europea, el mateix titular del dret o amb el seu consentiment, aquest dret s'esgota amb la primera, si bé només per a les vendes i transmissions de propietat successives que es realitzin en l'esmentat àmbit territorial.

3. Es considera compresa en el dret de distribució la facultat d'autoritzar la importació i exportació de còpies del fonograma amb fins de comercialització.

4. A l'efecte d'aquest títol, s'entén per lloguer de fonogrames la seva posada a disposició per al seu ús per un temps limitat i amb un benefici econòmic o comercial directe o indirecte.

Queden excloses del concepte de lloguer la posada a disposició amb fins d'exposició, de comunicació pública a partir de fonogrames o de fragments d'aquests, i la que es realitzi per a consulta in situ.

5. Als efectes d'aquest títol s'entén per préstec de fonogrames la posada a disposició per al seu ús, per un temps limitat, sense benefici econòmic o comercial, directe ni indirecte, sempre que el préstec es porti a terme a través d'establiments accessibles al públic.

S'entén que no hi ha benefici econòmic o comercial, directe ni indirecte, quan el préstec efectuat per un establiment accessible al públic doni lloc al pagament d'una quantitat que no excedeixi el que és necessari per cobrir les despeses de funcionament.

Queden excloses del concepte de préstec les operacions esmentades en el paràgraf segon de l'anterior apartat 4 i les que s'efectuïn entre establiments accessibles al públic.

  • Article 117 apartat 2 modificat per l'article únic.17 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 118

Legitimació activa


En els casos d'infracció dels drets reconeguts en els articles 115 i 117 correspon l'exercici de les accions procedents tant al productor fonogràfic com al seu cessionari.

Article 119

Durada dels drets


Els drets dels productors de fonogrames expiren cinquanta anys després que s'hagi fet la gravació. No obstant això, si el fonograma es publica lícitament durant el període esmentat, els drets expiren setanta anys després de la data de la primera publicació lícita. Si durant aquest període no s'efectua cap publicació lícita però el fonograma es comunica lícitament al públic, els drets expiren setanta anys després de la data de la primera comunicació lícita al públic.

Tots els terminis es computen des de l'1 de gener de l'any següent al moment de la gravació, publicació o comunicació al públic.

  • Article 119 paràgraf 1r modificat per l'article 1.9 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 119 modificat per l'article únic.18 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Títol III

Drets dels productors de les gravacions audiovisuals

Article 120

Definicions


1. S'entén per gravacions audiovisuals les fixacions d'un pla o seqüència d'imatges, amb so o sense, siguin o no creacions susceptibles de ser qualificades com a obres audiovisuals en el sentit de l'article 86 d'aquesta Llei.

2. S'entén per productor d'una gravació audiovisual, la persona natural o jurídica que tingui la iniciativa i assumeixi la responsabilitat de la dita gravació audiovisual.

Article 121

Reproducció


Correspon al productor de la primera fixació d'una gravació audiovisual el dret exclusiu d'autoritzar la reproducció de l'original i les seves còpies, segons la definició que estableix l'article 18.

Aquest dret es pot transferir, cedir o ser objecte de concessió de llicències contractuals.

  • Article 121 modificat per l'article únic.19 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 122

Comunicació pública


1. Correspon al productor de gravacions audiovisuals el dret d'autoritzar la comunicació pública d'aquestes.

Quan la comunicació al públic es realitzi per cable i en els termes que preveu l'apartat 4 de l'article 20 d'aquesta Llei, hi és aplicable el que disposa el precepte esmentat.

2. Els usuaris de les gravacions audiovisuals que s'utilitzin per als actes de comunicació pública que preveu l'article 20.2.f i g tenen obligació de pagar als artistes intèrprets o executants i als productors de gravacions audiovisuals la remuneració que sigui procedent, d'acord amb les tarifes generals que estableixi la corresponent entitat de gestió.

3. El dret a la remuneració equitativa i única a què es refereix l'apartat anterior s'ha de fer efectiu a través de les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual. L'efectivitat d'aquest dret a través de les respectives entitats de gestió comprèn la negociació amb els usuaris, la determinació, recaptació i distribució de la remuneració corresponent, així com qualsevol altra actuació necessària per assegurar l'efectivitat d'aquell.

  • Article 122 apartat 2 modificat per l'article únic.20 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 123

Distribució


1. Correspon al productor de la primera fixació d'una gravació audiovisual el dret exclusiu d'autoritzar la distribució, segons la definició que estableix l'article 19.1 d'aquesta Llei, de l'original i de les seves còpies. Aquest dret es pot transferir, cedir o pot ser objecte de concessió de llicències contractuals.

2. Quan la distribució l'efectuï mitjançant venda o un altre títol de transmissió de la propietat, en l'àmbit de la Unió Europea, el mateix titular del dret o amb el seu consentiment, aquest dret s'esgota amb la primera, si bé només per a les vendes i transmissions de propietat successives que es facin en l'esmentat àmbit territorial.

3. Als efectes d'aquest títol, s'entén per lloguer de gravacions audiovisuals la posada a disposició per al seu ús per temps limitat i amb un benefici econòmic o comercial directe o indirecte.

Queden excloses del concepte de lloguer la posada a disposició amb fins d'exposició, la comunicació pública a partir de la primera fixació d'una gravació audiovisual i les seves còpies, fins i tot de fragments d'una i altres, i la que es realitzi per a consulta in situ.

4. Als efectes d'aquest títol, s'entén per préstec de les gravacions audiovisuals la posada a disposició per al seu ús per temps limitat sense benefici econòmic o comercial, directe ni indirecte, sempre que el préstec es porti a terme a través d'establiments accessibles al públic.

S'entén que no hi ha benefici econòmic o comercial directe ni indirecte quan el préstec efectuat per un establiment accessible al públic doni lloc al pagament d'una quantitat que no excedeixi el que sigui necessari per cobrir les despeses de funcionament.

Queden excloses del concepte de préstec les operacions esmentades en el paràgraf segon de l'anterior apartat 3 i les que s'efectuïn entre establiments accessibles al públic.

  • Article 123 apartat 2 modificat per l'article únic.21 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 124

Altres drets d'explotació


Corresponen, així mateix, al productor els drets d'explotació de les fotografies que es facin en el procés de producció de la gravació audiovisual.

Article 125

Durada dels drets d'explotació


La durada dels drets d'explotació reconeguts als productors de la primera fixació d'una gravació audiovisual és de cinquanta anys, computats des del dia 1 de gener de l'any següent al de la seva realització.

No obstant això, si, dins aquest període, la gravació es divulga lícitament, els drets expiren al cap de cinquanta anys de la divulgació, computats des del dia 1 de gener de l'any següent a la data en què aquesta es produeixi.

Títol IV

Drets de les entitats de radiodifusió

Article 126

Drets exclusius


1. Les entitats de radiodifusió gaudeixen del dret exclusiu d'autoritzar:

a) La fixació de les emissions o transmissions en qualsevol suport sonor o visual. A l'efecte d'aquest apartat, s'entén inclosa la fixació d'alguna imatge aïllada difosa en l'emissió o transmissió.

No gaudeixen d'aquest dret les empreses de distribució per cable en retransmetre emissions o transmissions d'entitats de radiodifusió.

b) La reproducció de les fixacions de les seves emissions o transmissions.

Aquest dret es pot transferir, cedir o pot ser objecte de concessió de llicències contractuals.

c) La posada a disposició del públic, per procediments amb fil o sense, de les fixacions de les seves emissions o transmissions, de tal forma que qualsevol persona pugui accedir-hi des del lloc i en el moment que elegeixi.

d) La retransmissió per qualsevol procediment tècnic de les seves emissions o transmissions.

e) La comunicació pública de les seves emissions o transmissions de radiodifusió si aquesta comunicació s'efectua en llocs als quals el públic pot accedir mitjançant el pagament d'una quantitat en concepte de dret d'admissió o d'entrada.

Si la comunicació al públic es realitza via satèl·lit o per cable i en els termes que preveuen els apartats 3 i 4 de l'article 20 d'aquesta Llei, hi és aplicable el que disposen aquests preceptes.

f) La distribució de les fixacions de les seves emissions o transmissions.

Quan la distribució l'efectuï mitjançant venda o un altre títol de transmissió de la propietat, en l'àmbit de la Unió Europea, el mateix titular del dret o amb el seu consentiment, aquest dret s'esgota amb la primera, si bé només per a les vendes i transmissions de propietat successives que es realitzin en l'esmentat àmbit territorial.

Aquest dret es pot transferir, cedir o ser objecte de concessió de llicències contractuals.

2. Els conceptes d'emissió i transmissió inclouen, respectivament, les operacions esmentades en els paràgrafs c i e de l'apartat 2 de l'article 20 d'aquesta Llei, i el de retransmissió, la difusió al públic per una entitat que emeti o difongui emissions d'una altra, rebudes a través de qualsevol d'aquests satèl·lits.

  • Article 126 apartat 1 modificat per l'article únic.22 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 127

Durada dels drets d'explotació


Els drets d'explotació reconeguts a les entitats de radiodifusió duren cinquanta anys, computats des del dia 1 de gener de l'any següent al de la realització per primera vegada d'una emissió o transmissió.

Títol V

La protecció de les meres fotografies

Article 128

De les meres fotografies


Qui realitzi una fotografia o una altra reproducció obtinguda per un procediment anàleg a aquella, quan ni una ni l'altra tinguin el caràcter d'obres protegides en el llibre I, gaudeix del dret exclusiu d'autoritzar-ne la reproducció, distribució i comunicació pública, en els mateixos termes reconeguts en aquesta Llei als autors d'obres fotogràfiques.

Aquest dret té una durada de vint-i-cinc anys computats des del dia 1 de gener de l'any següent a la data de realització de la fotografia o reproducció.

Títol VI

La protecció de determinades produccions editorials

Article 129

Obres inèdites en domini públic i obres no protegides


1. Qualsevol persona que divulgui lícitament una obra inèdita que estigui en domini públic té sobre aquesta els mateixos drets d'explotació que hauria correspost al seu autor.

2. De la mateixa manera, els editors d'obres no protegides per les disposicions del llibre I d'aquesta Llei gaudeixen del dret exclusiu d'autoritzar la reproducció, distribució i comunicació pública de les esmentades edicions sempre que puguin ser individualitzades per la seva composició tipogràfica, presentació i altres característiques editorials.

Article 130

Durada dels drets


1. Els drets reconeguts a l'apartat 1 de l'article anterior duren vint-i-cinc anys, computats des del dia 1 de gener de l'any següent al de la divulgació lícita de l'obra.

2. Els drets reconeguts a l'apartat 2 de l'article anterior duren vint-i-cinc anys, computats des del dia 1 de gener de l'any següent al de la publicació.

Títol VII

Disposicions comunes als altres drets de propietat intel·lectual
  • Títol VII denominació modificada per l'article 6.1 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 131

Clàusula de salvaguarda dels drets d'autor

Els altres drets de propietat intel·lectual reconeguts en aquest llibre II s'entenen sens perjudici dels que corresponguin als autors.
  • Article 131 modificat per l'article 6.2 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 132

Aplicació subsidiària de disposicions del llibre I


Les disposicions que conté l'article 6.1, a la secció 2a del capítol III, del títol II i al capítol II del títol III, llevat del que estableix el paràgraf segon de l'apartat segon de l'article 37, tots dos del Llibre I d'aquesta Llei, s'apliquen, amb caràcter subsidiari i en el que sigui pertinent, als altres drets de propietat intel·lectual que regula aquest llibre.

  • Article 132 modificat per la disposició final primera.3 de la Llei 10/2007, de 22 de juny, de la lectura, del llibre i de les biblioteques.
  • Article 132 modificat per l'article 2.1 de la Llei 19/2006, de 5 de juny, per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels drets de propietat intel·lectual i industrial, i s'estableixen normes processals per facilitar l'aplicació de diversos reglaments comunitaris.
  • Article 132 modificat per l'article 6.2 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Títol VIII

Dret "sui generis" sobre les bases de dades
  • Títol VIII afegit per l'article 5.3 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 133

Objecte de protecció


1. El dret sui generis sobre una base de dades protegeix la inversió substancial, avaluada qualitativament o quantitativament, que hi fa el fabricant ja sigui de mitjans financers, d'ocupació de temps, d'esforç, energia o d'altres de naturalesa similar, per a l'obtenció, la verificació o la presentació del contingut.

Mitjançant el dret a què es refereix el paràgraf anterior, el fabricant d'una base de dades, definida a l'article 12.2 d'aquest text refós de la Llei de propietat intel·lectual, pot prohibir l'extracció i/o la reutilització de la totalitat del contingut d'aquesta base de dades o d'una part substancial, avaluada qualitativament o quantitativament, sempre que l'obtenció, la verificació o la presentació d'aquesdel punt de vista quantitatiu o qualitatiu. Aquest dret es pot transferir, cedir o donar en llicència contractual.

2. No obstant el que disposa el paràgraf segon de l'apartat anterior, no estan autoritzades l'extracció i/o la reutilització repetides o sistemàtiques de parts no substancials del contingut d'una base de dades que suposin actes contraris a una explotació normal d'aquesta base o que causin un perjudici injustificat als interessos legítims del fabricant de la base.

3. A l'efecte d'aquest títol s'entén per:

a) Fabricant de la base de dades, la persona natural o jurídica que pren la iniciativa i assumeix el risc de fer les inversions substancials orientades a l'obtenció, la verificació o la presentació del contingut de la base.

b) Extracció, la transferència permanent o temporal de la totalitat del contingut d'una base de dades o d'una part substancial a un altre suport sigui quin sigui el mitjà utilitzat o la manera com es faci.

c) Reutilització, qualsevol forma de posar a disposició del públic la totalitat del contingut de la base o d'una part substancial mitjançant la distribució de còpies en forma de venda o d'una altra transferència de la seva propietat o de lloguer, o mitjançant la transmissió en línia o en altres formes. A la distribució de còpies en forma de venda en l'àmbit de la Unió Europea li és aplicable el que disposa l'apartat 2 de l'article 19 d'aquesta Llei.

4. El dret que preveu el paràgraf segon de l'apartat 1 anterior s'aplica amb independència de la possibilitat que aquesta base de dades o el seu contingut estiguin protegits pel dret d'autor o per altres drets. La protecció de les bases de dades pel dret que preveu el paràgraf segon de l'apartat 1 anterior s'entén sens perjudici dels drets sobre el seu contingut.

  • Article 133 modificat per l'article 6.3 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 134

Drets i obligacions de l'usuari legítim


1. El fabricant d'una base de dades, sigui quina sigui la forma en què ha estat posada a disposició del públic, no pot impedir a l'usuari legítim d'aquesta base extreure'n i/o reutilitzar-ne parts no substancials del contingut, avaluats de manera qualitativa o quantitativa, amb independència de la finalitat a què es destini.

En els supòsits en què l'usuari legítim estigui autoritzat a extreure i/o a reutilitzar només una part de la base de dades, el que disposa el paràgraf anterior s'aplica únicament a la part afectada.

2. L'usuari legítim d'una base de dades, sigui quina sigui la forma en què hagi estat posada a disposició del públic, no pot dur a terme els actes següents:

a) Els que siguin contraris a una explotació normal d'aquesta base o lesionin injustificadament els interessos legítims del fabricant de la base.

b) Els que perjudiquin el titular d'un dret d'autor o de qualsevol dels drets que reconeixen els títols I a VI del llibre II d'aquesta Llei i que afecten obres o prestacions que contingui la base.

3. Qualsevol pacte que vagi en contra del que estableix aquesta disposició serà nul de ple dret.

  • Article 134 modificat per l'article 6.3 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 135

Excepcions al dret "sui generis"


1. L'usuari legítim d'una base de dades, sigui quina sigui la forma en què aquesta base hagi estat posada a disposició del públic, pot extreure i/o reu tilitzar una part substancial del contingut d'aquesta base sense tenir l'autorització del fabricant de la base en els casos següents:

a) Quan es tracti d'una extracció amb finalitats privades del contingut d'una base de dades no electrònica.

b) Quan es tracti d'una extracció amb finalitats il·lustratives d'ensenyament o d'investigació científica en la mesura justificada per l'objectiu no comercial que es persegueix i sempre que se n'indiqui la font.

c) Quan es tracti d'una extracció i/o reutilització amb finalitats de seguretat pública o a l'efecte d'un procediment administratiu o judicial.

2. Les disposicions de l'apartat anterior no es poden interpretar de manera que en permetin l'aplicació de manera que es causi un perjudici injustificat als interessos legítims del titular del dret o que es vagi en detriment de l'explotació normal de l'objecte protegit.

  • Article 135 modificat per l'article 6.3 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 136

Termini de protecció


1. El dret que preveu l'article 133 neix en el mateix moment en què es considera finalitzat el procés de fabricació de la base de dades, i expira quinze anys després de l'1 de gener de l'any següent a la data en la qual s'hagi acabat aquest procés.

2. En els casos de bases de dades que s'hagin posat a disposició del públic abans de l'expiració del període que preveu l'apartat anterior, el termini de protecció expira al cap de quinze anys a comptar de l'1 de gener següent a la data en què la base de dades hagi estat posada a disposició del públic per primera vegada.

3. Qualsevol modificació substancial, avaluada de manera quantitativa o qualitativa, del contingut d'una base de dades i, en particular, qualsevol modificació substancial que resulti de l'acumulació d'addicions, supressions o canvis successius que condueixin a considerar que es tracta d'una nova inversió substancial, avaluada des d'un punt de vista quantitatiu o qualitatiu, permet atribuir a la base resultant de la inversió esmentada un termini de protecció propi.

  • Article 136 modificat per l'article 6.3 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 137

Salvaguarda d'aplicació d'altres disposicions


El que disposa aquest títol s'entén sens perjudici de qualsevol altra disposició legal que afecti l'estructura o el contingut d'una base de dades, com ara les relatives al dret d'autor o altres drets de propietat intel·lectual, el dret de propietat industrial, el dret de la competència, el dret contractual, secrets, protecció de les dades de caràcter personal, protecció dels tresors nacionals o sobre l'accés als documents públics.

  • Article 137 modificat per l'article 6.3 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Llibre III

De la protecció dels drets reconeguts en aquesta Llei

Títol I

Accions i procediments

Article 138

Accions i mesures cautelars urgents


El titular dels drets reconeguts en aquesta Llei, sense perjudici d'altres accions que li corresponguin, pot instar al cessament de l'activitat il·lícita de l'infractor i exigir la indemnització dels danys materials i morals causats, en els termes previstos als articles 139 i 140. També pot instar a la publicació o difusió, total o parcial, de la resolució judicial o arbitral en mitjans de comunicació a costa de l'infractor.

També té la consideració de responsable de la infracció qui indueixi a posta la conducta infractora; qui cooperi amb aquesta, coneixent la conducta infractora o disposant d'indicis raonables per conèixer-la; i qui, tenint un interès econòmic directe en els resultats de la conducta infractora, tingui una capacitat de control sobre la conducta de l'infractor. El que s'acaba de dir no afecta les limitacions de responsabilitat específiques establertes als articles 14 a 17 de la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, en la mesura que es compleixin els requisits legals establerts a la Llei esmentada per a la seva aplicació.

Així mateix, pot sol·licitar amb caràcter previ l'adopció de les mesures cautelars de protecció urgent regulades a l'article 141.

També es poden sol·licitar tant les mesures de cessació específiques recollides a l'article 139.1.h com les mesures cautelars previstes a l'article 141.6, quan siguin apropiades, contra els intermediaris als serveis dels quals recorri un tercer per infringir drets de propietat intel·lectual reconeguts en aquesta Llei, encara que els actes d'aquests intermediaris no constitueixin en si mateixos una infracció, sense perjudici del que disposa la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic. Aquestes mesures han de ser objectives, proporcionades i no discriminatòries.

  • Article 138 modificat per l'article 1.10 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 138 modificat per l'article únic.23 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
  • Article 138 modificat per l'article 2.3 de la Llei 19/2006, de 5 de juny, per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels drets de propietat intel·lectual i industrial, i s'estableixen normes processals per facilitar l'aplicació de diversos reglaments comunitaris.
  • Article 138 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 133).
Altres versions d'aquest precepte

Article 139

Organització i funcionament


1. El cessament de l'activitat il·lícita pot comprendre:

a) La suspensió de l’explotació o activitat infractora, incloent-hi tots els actes o les activitats a què es refereixen els articles 196 i 198.

b) La prohibició a l'infractor de reprendre l'explotació o l'activitat infractora.

c) La retirada del comerç dels exemplars il·lícits i la seva destrucció, incloent-hi aquells en els quals hagi estat suprimida o alterada sense autorització la informació per a la gestió electrònica de drets o la protecció tecnològica dels quals hagi estat eludida. Aquesta mesura s'ha d'executar a càrrec de l'infractor, llevat que s'al·leguin raons fundades perquè no sigui així.

d) La retirada dels circuits comercials, la inutilització i, en cas que sigui necessari, la destrucció dels motllos, planxes, matrius, negatius i altres elements materials, equips o instruments destinats principalment a la reproducció, a la creació o fabricació d'exemplars il·lícits. Aquesta mesura s'ha d'executar a càrrec de l'infractor, llevat que s'al·leguin raons fundades perquè no sigui així.

e) La remoció o el precinte dels aparells utilitzats en la comunicació pública no autoritzada d’obres o prestacions, així com d’aquelles en les quals s’hagi suprimit o alterat sense autorització la informació per a la gestió electrònica de drets, en els termes que preveu l’article 198, o a les quals s’hagi accedit eludint la seva protecció tecnològica, en els termes que preveu l’article 196.

f) El comís, la inutilització i, en cas necessari, la destrucció dels instruments, amb càrrec a l’infractor, l’únic ús dels quals sigui facilitar la supressió o neutralització no autoritzades de qualsevol dispositiu tècnic utilitzat per protegir un programa d’ordinador. Les mateixes mesures es poden adoptar en relació amb els dispositius, productes o components per a l’elusió de mesures tecnològiques a què es refereix l’article 196 i per suprimir o alterar la informació per a la gestió electrònica de drets a què es refereix l’article 198.

g) La remoció o el precinte dels instruments utilitzats per facilitar la supressió o la neutralització no autoritzades de qualsevol dispositiu tècnic utilitzat per protegir obres o prestacions encara que aquella no sigui el seu únic ús.

h) La suspensió dels serveis prestats per intermediaris a tercers que es valguin d'ells per infringir drets de propietat intel·lectual, sense perjudici del que disposa la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.

2. L'infractor pot sol·licitar que la destrucció o inutilització dels exemplars i material esmentats, si aquests són susceptibles d'altres utilitzacions, s'efectuï en la mesura necessària per impedir l'explotació il·lícita.

3. El titular del dret infringit pot demanar el lliurament dels exemplars i el material a preu de cost i a càrrec de la seva corresponent indemnització per danys i perjudicis.

4. El que disposa aquest article no s'aplica als exemplars adquirits de bona fe per a ús personal.

  • Article 139 apartat 1, lletres a, e i f, modificades per l'article únic.5 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 139 apartat 1 modificat per l'article únic.24 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
  • Article 139 apartat 1 modificat per l'article 2.3 de la Llei 19/2006, de 5 de juny, per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels drets de propietat intel·lectual i industrial, i s'estableixen normes processals per facilitar l'aplicació de diversos reglaments comunitaris.
  • Article 139 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 134).
Altres versions d'aquest precepte

Article 140

Indemnització


1. La indemnització per danys i perjudicis deguda al titular del dret infringit comprèn no només el valor de la pèrdua que hagi patit, sinó també el del guany que hagi deixat d'obtenir a causa de la violació del seu dret. La quantia indemnitzatòria pot incloure, si s'escau, les despeses d'investigació en les quals s'hagi incorregut per obtenir proves raonables de la comissió de la infracció objecte del procediment judicial.

2. La indemnització per danys i perjudicis es fixa, a elecció del perjudicat, d'acord amb algun dels criteris següents:

a) Les conseqüències econòmiques negatives, entre aquestes la pèrdua de beneficis que hagi patit la part perjudicada i els beneficis que l'infractor hagi obtingut per la utilització il·lícita.

En el cas de dany moral és procedent la seva indemnització, fins i tot no provada l'existència de perjudici econòmic. Per a la seva valoració, cal atenir-se a les circumstàncies de la infracció, gravetat de la lesió i grau de difusió il·lícita de l'obra.

b) La quantitat que com a remuneració hagi percebut el perjudicat, si l'infractor hagués demanat autorització per utilitzar el dret de propietat intel·lectual en qüestió.

3. L'acció per reclamar els danys i perjudicis a què es refereix aquest article prescriu als cinc anys des que el legitimat va poder exercitar-la.

  • Article 140 modificat per l'article 2.4 de la Llei 19/2006, de 5 de juny, per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels drets de propietat intel·lectual i industrial, i s'estableixen normes processals per facilitar l'aplicació de diversos reglaments comunitaris.
  • Article 140 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 135).
Altres versions d'aquest precepte

Article 141

Símbols o indicacions


En cas d'infracció o quan hi hagi temor racional i fonamentat que aquesta s'ha de produir de manera imminent, l'autoritat judicial pot decretar, a instància dels titulars dels drets reconeguts en aquesta Llei, les mesures cautelars que, segons les circumstàncies, siguin necessàries per a la protecció urgent d'aquests drets, i en especial:

1. La intervenció i el dipòsit dels ingressos obtinguts per l'activitat il·lícita de què es tracti o, si s'escau, la consignació o dipòsit de les quantitats degudes en concepte de remuneració.

2. La suspensió de l'activitat de reproducció, distribució i comunicació pública, segons sigui procedent, o de qualsevol altra activitat que constitueixi una infracció als efectes d'aquesta Llei, així com la prohibició d'aquestes activitats si encara no s'han posat en pràctica.

3. El segrest dels exemplars produïts o utilitzats i el del material utilitzat principalment per a la reproducció o comunicació pública.

4. El segrest dels instruments, dispositius, productes i components esmentats en els articles 102.c) i 196.2 i dels utilitzats per a la supressió o alteració de la informació per a la gestió electrònica dels drets esmentats a l’article 198.2.

5. L'embargament dels equips, aparells i suports materials als quals es refereix l'article 25, que queden afectes al pagament de la compensació reclamada i a l'oportuna indemnització de danys i perjudicis.

6. La suspensió dels serveis prestats per intermediaris a tercers que es valguin d'ells per infringir drets de propietat intel·lectual, sense perjudici del que disposa la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic.

L'adopció de les mesures cautelars queda sense efecte si no es presenta la corresponent demanda en els termes que preveu la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.

  • Article 141 apartat 4 modificat per l'article únic.6 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 141 modificat per l'article únic.25 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
  • Article 141 apartat 2 modificat per l'article 2.5 de la Llei 19/2006, de 5 de juny, per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels drets de propietat intel·lectual i industrial, i s'estableixen normes processals per facilitar l'aplicació de diversos reglaments comunitaris.
  • Article 141 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 136).
Altres versions d'aquest precepte

Article 142

Requisits


[Derogat]

  • Article 142 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 137).
Altres versions d'aquest precepte

Article 143

Causes criminals


En les causes criminals que se segueixin per infracció dels drets que reconeix aquesta Llei, es poden adoptar les mesures cautelars procedents en processos civils, d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament civil. Aquestes mesures no impedeixen l'adopció de qualssevol altres que estableixi la legislació processal penal.

  • Article 143 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 138).
Altres versions d'aquest precepte

Títol II

El Registre de la Propietat Intel·lectual

Article 144

Revocació de l'autorització


1. El Registre general de la propietat intel·lectual té caràcter únic en tot el territori nacional. Se n'ha de regular per reglament la seva ordenació, que ha d'incloure, en tot cas, l'organització i les funcions del Registre central que depèn del Ministeri de Cultura i les normes comunes sobre procediment d'inscripció i mesures de coordinació i informació entre totes les administracions públiques competents.

2. Les comunitats autònomes han de determinar l'estructura i el funcionament del Registre en els seus territoris respectius, i han d'assumir-ne la tenidoria, en compliment en tot cas de les normes comunes a què es refereix l'apartat anterior.

  • Article 144 per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 139).
Altres versions d'aquest precepte

Article 145

Legitimació


1. Podran ser objecte d'inscripció en el Registre els drets de propietat intel·lectual relatius a les obres i altres produccions protegides per aquesta Llei.

2. El registrador ha de qualificar les sol·licituds presentades i la legalitat dels actes i contractes relatius als drets inscriptibles, i pot denegar o suspendre la pràctica dels assentaments corresponents. Contra l'acord del registrador es poden exercir directament davant la jurisdicció civil les accions corresponents.

3. Es considera, llevat que hi hagi una prova en contra, que els drets inscrits existeixen i pertanyen al titular en la forma determinada en l'assentament respectiu.

4. El Registre és públic, sense perjudici de les limitacions que s'hi puguin establir a l'empara del que preveu l'article 101 d'aquesta Llei.

  • Article 145 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 140).
Altres versions d'aquest precepte

Títol III

Símbols o indicacions de la reserva de drets

Article 146

Estatuts


El titular o cessionari en exclusiva d'un dret d'explotació sobre una obra o producció protegides per aquesta Llei pot anteposar a nom seu el símbol © amb precisió del lloc i l'any de la divulgació d'aquelles.

Així mateix, en les còpies dels fonogrames o en els seus embalatges, es pot anteposar al nom del productor o del seu cessionari el símbol (p), amb la indicació de l'any de la publicació.

Aquests símbols i referències s'han de fer constar de manera i amb una col·locació que mostrin clarament que els drets d'explotació estan reservats.

  • Article 146 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 141).
Altres versions d'aquest precepte

Títol IV

Gestió col·lectiva dels drets reconeguts a la Llei
  • Títol IV modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Capítol I

Requisits per a la gestió col·lectiva
  • Capítol I afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 147

Requisits de les entitats de gestió


Les entitats legalment constituïdes que tinguin establiment en territori espanyol i pretenguin dedicar-se, en nom propi o aliè, a la gestió de drets d’explotació o altres de caràcter patrimonial, per compte i en interès de diversos autors o altres titulars de drets de propietat intel·lectual, han d’obtenir l’autorització oportuna del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, per tal de garantir una protecció adequada de la propietat intel·lectual. Aquesta autorització s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat.

Aquestes entitats, a fi de garantir la protecció de la propietat intel·lectual, no poden tenir ànim de lucre i, en virtut de l’autorització, poden exercir els drets de propietat intel·lectual confiats a la seva gestió pels seus titulars mitjançant contracte de gestió i tenen els drets i les obligacions que s’estableixen en aquest títol i, en particular, fer efectius els drets a una remuneració i compensació equitatives en els diferents supòsits previstos en aquesta Llei i a exercir el dret d’autoritzar la distribució per cable.

  • Article 147 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 147 modificat per l'article 42.1 de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.
  • Article 147 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 142).
Altres versions d'aquest precepte

Article 148

Condicions de l'autorització


1. L’autorització que preveu l’article anterior només es concedeix si, formulada la sol·licitud oportuna, aquesta s’acompanya de la documentació que permeti verificar la concurrència de les condicions següents:

a) Que els estatuts de l’entitat sol·licitant compleixin els requisits que estableix aquest títol.

b) Que de les dades aportades i de la informació practicada es desprengui que l’entitat sol·licitant compleix les condicions necessàries per assegurar l’administració eficaç dels drets, la gestió dels quals se li encarrega, en tot el territori espanyol.

c) Que l’autorització afavoreixi els interessos generals de la protecció de la propietat intel·lectual.

2. Per valorar la concurrència de les condicions que estableixen les lletres b) i c) de l’apartat anterior, s’han de tenir particularment en compte com a criteris de valoració la capacitat d’una gestió viable dels drets encomanats, la idoneïtat dels seus estatuts i els seus mitjans materials per al compliment dels seus fins, i la possible efectivitat de la seva gestió a l’estranger, atenent-se, especialment, a les raons imperioses d’interès general que constitueixen la protecció de la propietat intel·lectual.

3. L’autorització s’entén concedida, si no es notifica resolució en contra, en el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud.

  • Article 148 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 148 modificat per l'article 42.2 de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.
  • Article 148 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 143).
Altres versions d'aquest precepte

Article 149

Revocació de l’autorització


L’autorització pot ser revocada pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport si s’esdevé o es posa de manifest algun fet que pugui haver originat la denegació de l’autorització, o si l’entitat de gestió incompleix greument les obligacions que estableix aquest títol. En els tres casos hi ha d’haver un advertiment previ del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, que ha de fixar un termini no inferior a tres mesos per a l’esmena o correcció dels fets assenyalats.

La revocació produeix els seus efectes al cap de tres mesos de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.

  • Article 149 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 149 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 144).
Altres versions d'aquest precepte

Article 150

Legitimació


Les entitats de gestió, una vegada autoritzades de conformitat amb el que preveu aquest títol, estan legitimades en els termes que resultin dels seus propis estatuts per exercir els drets confiats a la seva gestió i fer-los valer en tota mena de procediments administratius o judicials.

Per acreditar aquesta legitimació, l’entitat de gestió únicament ha d’aportar a l’inici del procés una còpia dels seus estatuts i la certificació acreditativa de la seva autorització administrativa. El demandat només pot fundar la seva oposició en la falta de representació de l’actora, l’autorització del titular del dret exclusiu o el pagament de la remuneració corresponent.

  • Article 150 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 150 últim incís declarat nul per la Sentència de 9 de febrer de 2000 de la Sala Tercera del Tribunal Suprem.
    La Sentència anul·la l'últim incís de l'article 145, renumerat com a 150.
  • Article 150 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 145).
Altres versions d'aquest precepte

Article 151

Requisits de les entitats de gestió sense establiment a Espanya


1. Les entitats de gestió legalment constituïdes que no tinguin establiment en territori espanyol però pretenguin prestar serveis a Espanya de conformitat amb el que determina aquesta Llei, han de comunicar al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport l’inici de les seves activitats a Espanya.

La comunicació ha de contenir, almenys, les seves dades de contacte, incloent-hi les seves dades d’identificació fiscal, les característiques dels serveis que hagin de prestar, els documents acreditatius del compliment dels requisits establerts en el seu país d’establiment per operar com a entitat de gestió i una versió en castellà dels seus estatuts en vigor. Així mateix, han de comunicar qualsevol variació respecte de les dades contingudes en la comunicació dins del mes següent a aquell en què tinguin lloc.

2. Les entitats de gestió esmentades a l’apartat 1 que tinguin establiment en un altre Estat de la Unió Europea han de complir, en relació amb els serveis que prestin a Espanya i en els mateixos termes que les entitats de gestió autoritzades pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, les obligacions que preveuen els articles 163 a 166; 176.2; 177; apartats 1, excepte el quart paràgraf, 2 a 5; 185 i 186 lletres c a f.

3. Les entitats de gestió esmentades a l’apartat 1 que tinguin establiment fora de la Unió Europea han de complir, en relació amb els serveis que prestin a Espanya i en els mateixos termes que les entitats de gestió autoritzades pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, les obligacions que preveuen els articles 163 a 166; 170 a 174; 177, apartats 1, excepte el quart paràgraf; 2 a 5; 179 a 184; 185, excepte l’obligació de publicar l’informe anual de transparència; i 186, lletres c a f.

4. Les entitats de gestió esmentades en aquest article poden exercir els drets de propietat intel·lectual conferits a la seva gestió pels seus titulars mitjançant contracte de gestió i per compte i en benefici col·lectiu de tots aquests. Per poder fer efectius els drets a una remuneració i compensació equitatives en els diferents supòsits que preveu aquesta Llei i a exercir el dret d’autoritzar la distribució per cable han de sol·licitar l’autorització que preveu l’article 147.

5. Les entitats de gestió esmentades en aquest article estan subjectes a les facultats de supervisió de les administracions competents i al compliment de les obligacions que preveu l’article 154.

  • Article 151 mdificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 151 apartats 13 i 14 afegits per l'article 1.11 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 151 apartat 2 modificat per l'article 42.3 de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.
  • Article 151 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 146).
Altres versions d'aquest precepte

Article 152

Requisits de les entitats dependents d’una entitat de gestió


1. Quan una entitat dependent d’una entitat de gestió dugui a terme a Espanya una activitat regulada en aquest títol que sigui pròpia de l’entitat de gestió de la qual depengui, està subjecta al compliment d’aquesta regulació en els mateixos termes que ho estaria la mateixa entitat de gestió.

S’entén per entitat dependent d’una entitat de gestió l’entitat legalment constituïda que, directament o indirectament, en la seva totalitat o en part, sigui propietat d’una entitat de gestió o estigui sota el seu control.

2. Sense perjudici del que preveuen els apartats 4 i 5 de l’article 178 i el que es regula sobre el control dels estatuts de la persona jurídica que preveu l’article 25.10 i la que gestioni la finestreta única de facturació i pagament de l’article 168, les entitats de gestió han de comunicar al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport la constitució d’una entitat dependent o la integració en una entitat ja existent.

  • Article 152 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 152 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 147).
Altres versions d'aquest precepte

Article 153

Requisits dels operadors de gestió independents


1. Els operadors de gestió independents que pretenguin prestar serveis a Espanya d’acord amb el que determina aquesta Llei han de comunicar al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport l’inici de les seves activitats a Espanya. La comunicació ha de contenir, almenys, les seves dades de contacte, incloent-hi les dades d’identificació fiscal, les característiques dels serveis que hagin de prestar i la documentació necessària per verificar el compliment dels requisits que preveuen les lletres a i b de l’apartat 2. Així mateix, han de comunicar qualsevol variació respecte de les dades contingudes en la comunicació d’inici dins del mes següent a aquell en què tinguin lloc.

Aquests operadors només poden exercir els drets de propietat intel·lectual conferits a la seva gestió pels seus titulars mitjançant contracte de gestió i en benefici col·lectiu de tots ells.

2. S’entén per operador de gestió independent qualsevol entitat legalment constituïda i autoritzada per un contracte de gestió per gestionar drets d’explotació o altres de caràcter patrimonial en nom i benefici col·lectiu de diversos titulars de drets, com a únic o principal objecte, i sempre que:

a) No sigui propietat ni estigui sotmesa al control, directament o indirectament, en la seva totalitat o en part, de titulars de drets. A aquest efecte, els títols acreditatius de la propietat de l’operador de gestió independent han de ser nominatius.

S’exigeixen els mateixos requisits a les entitats que tinguin la propietat o el control directe o indirecte, total o parcial, de l’operador de gestió independent, i a les entitats en les quals l’operador de gestió independent tingui la propietat o el control directe o indirecte, total o parcial.

b) Tingui ànim de lucre.

En cap cas es poden considerar operador de gestió independent els productors de gravacions audiovisuals, els productors de fonogrames, les entitats de radiodifusió, els editors, els gestors d’autors o d’artistes intèrprets o executants, ni els agents que representen els titulars de drets en les seves relacions amb les entitats de gestió.

3. Els operadors de gestió independent han de complir, en els mateixos termes que les entitats de gestió autoritzades pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, les obligacions que preveuen els articles 163.1, 165, 166, 181, 183, apartat 1, lletres a i b, i 186, lletres c i e. Així mateix, han de fer constar en la seva denominació la referència «Operador de gestió independent» o, si no, l’abreviatura «OGI».

4. Els operadors de gestió independents han de publicar a la seva pàgina web de manera fàcilment accessible i mantenir actualitzada la informació següent:

a) Els seus estatuts.

b) Les condicions perquè un titular de drets de propietat intel·lectual hi pugui subscriure un contracte de gestió.

c) El repertori que gestiona.

d) Les seves tarifes per l’ús dels drets conferits a la seva gestió, descomptes inclosos.

e) Els contractes generals que tinguin subscrits amb associacions d’usuaris i els models de contracte que habitualment s’utilitzin per a cada modalitat d’ús del seu repertori.

f) Les regles de repartiment dels imports que s’han d’abonar als titulars de drets.

g) Els seus descomptes de gestió i altres deduccions aplicades als drets recaptats.

  • Article 153 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 153 apartat 1 modificat per l'article 1.12 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 153 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 148).
Altres versions d'aquest precepte

Article 154

Facultats de supervisió de les administracions públiques


1. Les administracions que siguin competents de conformitat amb l’article 155 han de vetllar pel compliment de les obligacions que incumbeixen a les entitats de gestió, a les entitats que en depenen i als operadors de gestió independents que prestin, tots ells, els seus serveis a Espanya.

A aquest efecte, les administracions competents poden efectuar les activitats d’inspecció i control que considerin convenients, i sol·licitar, quan sigui necessari, la col·laboració d’altres entitats públiques o privades.

Així mateix, les administracions competents poden formular a l’autoritat competent d’un altre Estat membre de la Unió Europea sol·licituds d’informació  degudament raonades en relació amb l’aplicació de la seva normativa reguladora de la gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual, en particular, respecte de les activitats de les entitats de gestió o els operadors de gestió independent amb establiment en aquest Estat membre que prestin serveis a Espanya.

2. Les entitats de gestió, les entitats que en depenen i els operadors de gestió independents estan obligats a col·laborar amb les administracions competents i atendre diligentment els seus requeriments d’informació i documentació.

  • Article 154 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 154 apartat 5, lletra e, afegida per l'article únic.3 del Reial decret llei 12/2017, de 3 de juliol, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel que fa al sistema de compensació equitativa per còpia privada.
  • Article 154 apartats 3, 4, 5 i 6 afegits per l'article 1.13 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 154 apartats 7 i 8 modificats per l'article 1.13 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 154 apartats 1, 2 i 9 modificats per l'article 1.13 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 154 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 149).
  • Article 154 apartats 1 i 3 declarats inconstitucionals per la Sentència 196/1997 del Tribunal Constitucional (BOE, suplement 297 del TC).
Altres versions d'aquest precepte

Article 155

Competències de les administracions públiques


1. Corresponen, en tot cas, al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, les funcions següents:

a) La comprovació del compliment dels requisits legals a l’inici de l’activitat i la inhabilitació legal per operar de les entitats de gestió i dels operadors de gestió independents, d’acord amb el que preveu aquesta Llei.

b) L’aprovació de les modificacions estatutàries presentades per les entitats de gestió que disposin de l’autorització que preveu l’article 147, una vegada hagin estat aprovades per la respectiva assemblea general i sense perjudici del que disposen altres normes aplicables. Les entitats de gestió han de cursar aquesta sol·licitud d’aprovació pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport dins del mes següent a l’aprovació de la modificació estatutària per l’assemblea general corresponent.

L’aprovació administrativa s’entén concedida si no es notifica cap resolució en contra en el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud.

c) La recepció de les comunicacions d’inici d’activitat remeses per les entitats de gestió amb establiment fora d’Espanya i pels operadors de gestió independents que prestin, tots ells, serveis en territori espanyol; i de les comunicacions de variació de les dades que s’hi contenen. El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport ha de mantenir en el seu portal d’Internet una llista actualitzada de les entitats de gestió amb establiment fora d’Espanya i dels operadors de gestió independents que hagin comunicat l’inici de les seves activitats a Espanya.

2. Les funcions d’inspecció, vigilància i control de les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual i dels operadors de gestió independent, inclòs l’exercici de la potestat sancionadora, corresponen a la comunitat autònoma en el territori de la qual dugui a terme principalment la seva activitat ordinària.

Es considera que una entitat de gestió de drets de propietat intel·lectual o un operador de gestió independent actua principalment en una comunitat autònoma quan el seu domicili social i el domicili fiscal d’almenys el 50 per cent dels seus membres o dels seus mandants, en el cas d’un operador de gestió independent, estiguin en el territori de l’esmentada comunitat autònoma, i el principal àmbit de recaptació de la remuneració dels drets confiats a la seva gestió se circumscrigui a aquest territori. S’entén per principal àmbit de recaptació aquell d’on procedeixi més del 60 per cent de la recaptació, i el compliment d’aquesta condició és revisable biennalment.

El Govern, a proposta del ministre d’Educació, Cultura i Esport, ha d’establir reglamentàriament els mecanismes i les obligacions d’informació necessaris per garantir l’exercici coordinat i eficaç d’aquestes funcions.

3. Corresponen al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport les funcions d’inspecció, vigilància i control, inclòs l’exercici de la potestat sancionadora, sobre les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual, les entitats que en depenguin i els operadors de gestió independent, quan d’acord amb el que preveu l’apartat anterior l’exercici d’aquestes funcions no correspongui a una comunitat autònoma.

  • Article 155 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 155 modificat per l'article 1.14 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 155 apartat 1 modificat per l'article 42.4 de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.
  • Article 155 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (article 150).
Altres versions d'aquest precepte

Capítol II

Titulars de drets
  • Capítol II afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 156

Principis generals de representació dels titulars de drets


1. Es considera titular de drets, als efectes d’aquest títol, qualsevol persona o entitat, diferent d’una entitat de gestió, que sigui titular de drets d’autor o altres drets de propietat intel·lectual o que, en virtut d’un acord d’explotació de drets o per llei, estigui legitimada per percebre una part de les quanties generades per aquests drets.

2. Les entitats de gestió estan obligades a acceptar l’administració dels drets que se’ls encarreguin contractualment o legalment d’acord amb el seu objecte o fins i d’acord amb els criteris d’admissió previstos en els seus estatuts, sempre que la seva gestió estigui compresa dins del seu àmbit d’activitat i llevat que hi hagi motius objectivament justificats per rebutjar-los, que han de ser motivats adequadament. Aquest encàrrec l’han d’exercir amb subjecció als seus estatuts i altres normes aplicables a aquest efecte.

3. La gestió dels drets l’han d’encarregar els seus titulars a l’entitat de gestió mitjançant la subscripció d’un contracte de gestió sense perjudici dels drets previstos a la present Llei la gestió dels quals s’hagi d’exercir exclusivament a través de les entitats de gestió.

El titular de drets no pot concedir, ni directament ni indirectament, cap participació en els seus drets recaptats a usuaris que hagin subscrit contractes d’autorització no exclusiva amb l’entitat o amb altres entitats de gestió, quan aquests usuaris, en el moment d’usar el repertori de l’entitat de gestió, afavoreixin injustificadament l’explotació preferencial d’una o més obres del mateix titular de drets.

4. Les entitats de gestió no poden imposar obligacions als titulars de drets que no siguin objectivament necessàries per a la protecció dels seus drets i interessos o per a la gestió eficaç dels seus drets.

5. Les entitats de gestió no poden discriminar els titulars els drets dels quals gestionin en virtut d’un acord de representació, en particular, respecte a les tarifes aplicables, els descomptes de gestió i les condicions de recaptació dels drets i del repartiment i pagament dels seus imports.

6. Les entitats de gestió han de reconèixer als titulars de drets que no siguin membres però hi tinguin una relació jurídica en virtut de la llei o per contracte el dret a comunicar-s’hi electrònicament; els drets d’informació que preveuen els articles 172.2 i 183.1, lletres a i b; i el dret a plantejar una reclamació o una queixa d’acord amb el procediment previst en els seus estatuts.

7. Les entitats de gestió han de conservar un registre dels seus membres i l’han d’actualitzar periòdicament.

  • Article 156 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 156 modificat per l'article 1.15 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 156 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 151).
Altres versions d'aquest precepte

Article 157

Contracte de gestió


1. En el contracte de gestió, el titular de drets ha de donar consentiment explícit, per escrit, per a cada dret, categoria de drets o tipus d’obra o prestació la gestió dels quals encarrega a l’entitat i respecte dels territoris de la seva elecció, independentment de la seva nacionalitat o lloc de residència o d’establiment de l’entitat de gestió. Aquest contracte no pot imposar com a obligatòria la gestió de totes les modalitats d’ús ni la de la totalitat de l’obra o producció futura.

2. L’entitat de gestió ha d’informar el titular dels drets, abans de la subscripció del contracte de gestió, de tots els drets que se li reconeixen en el present títol; de les condicions inherents al dret reconegut a l’article 169; i dels descomptes de gestió i altres deduccions que apliquin als drets que recapti i als rendiments derivats de la seva inversió eventual.

  • Article 157 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 157 apartat 1 modificat per l'article 1.16 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 157 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 152).
Altres versions d'aquest precepte

Article 158

Revocació total o parcial del contracte de gestió


1. La durada del contracte de gestió no pot ser superior a tres anys renovable per períodes d’un any.

2. El titular té dret, amb un preavís raonable no superior a sis mesos que s’ha de concretar en els estatuts de l’entitat de gestió, a revocar totalment o parcialment el seu contracte de gestió, amb una retirada dels drets, les categories de drets o els tipus d’obres o prestacions de la seva elecció en els territoris de la seva elecció.

3. L’entitat de gestió pot determinar que la revocació desplegui efectes a partir del final de l’exercici en què es compleixi el període de preavís i no pot condicionar-la al fet que els drets del titular s’encarreguin a una altra entitat de gestió excepte pel que fa als drets previstos en aquesta Llei la gestió dels quals s’hagi d’efectuar obligatòriament a través de les entitats de gestió.

4. En cas que es deguin imports al titular per drets recaptats en el moment que la revocació, total o parcial, desplegui efectes el titular conserva el dret a rebre informació sobre:

a) Els descomptes de gestió i altres deduccions que l’entitat de gestió hagi d’aplicar a aquests drets pendents de pagament.

b) Els drets relacionats amb el repartiment i pagament de drets previstos en els articles 177 i 180.

c) Els drets d’informació previstos en els articles 181 i 183, lletres a i b.

d) El dret a plantejar una reclamació o una queixa d’acord amb el procediment que preveuen els estatuts de l’entitat de gestió.

5. En cas que el titular degui imports a l’entitat de gestió en virtut d’avançaments a compte de futurs repartiments de drets, que preveu l’article 177, apartat 9, l’entitat de gestió conserva la gestió dels drets, les categories de drets, els tipus d’obres o prestacions i territoris objecte de la revocació total o parcial fins que el deute hagi quedat cancel·lat. Els efectes de la revocació es produeixen únicament a partir d’aquest moment.

6. Les entitats de gestió que no concedeixin ni s’ofereixin a concedir autoritzacions multiterritorials no exclusives de drets en línia sobre obres musicals o no permetin que una altra entitat de gestió representi aquells drets amb aquesta finalitat, han de permetre als seus membres la revocació parcial del seu contracte de gestió pel que fa a aquests drets amb la finalitat de poder concedir les autoritzacions. Aquesta revocació no afecta la resta de drets en línia per a fins de concessió d’autoritzacions no exclusives i no multiterritorials.

  • Article 158 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 158 modificat per l'article 1.18 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 158 modificat per la disposició final 43a.4 de la Llei 2/2011, de 4 de març, d'economia sostenible.
  • Article 158 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 153).
Altres versions d'aquest precepte

Capítol III

Organització de les entitats de gestió
  • Capítol III afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 159

Estatuts


Sense perjudici del que disposin altres normes que els siguin aplicables, en els estatuts de les entitats de gestió s’hi ha de fer constar:

a) La denominació, que no pot ser idèntica a la d’altres entitats, ni tan semblant que pugui induir a confusions. En cas que la denominació no integri la referència “Entitat de gestió de drets de propietat intel·lectual”, aquesta, o la seva abreviatura “EGDPI”, s’ha fer constar a continuació de la denominació corresponent.

b) L’objecte i els fins, que és la gestió dels drets o les categories de drets de propietat intel·lectual amb especificació dels que hagin d’administrar.

Així mateix, poden dur a terme activitats diferents de la gestió dels drets de propietat intel·lectual sempre que aquestes estiguin vinculades a l’àmbit cultural de l’entitat i es compleixi el requisit d’absència d’ànim de lucre que estableix l’article 147.

c) Les classes de titulars de drets compresos en la gestió i, si s’escau, les diferents categories d’aquells a l’efecte de la seva participació en l’administració i el control intern de l’entitat.

d) Els criteris per a l’adquisició i pèrdua de la qualitat de membre de l’entitat de gestió, que han de ser objectius, transparents i no discriminatoris. En tot cas, els membres, que poden ser titulars de drets, o les entitats que els representin, incloses entitats de gestió i associacions de titulars de drets, han de ser titulars de drets dels que hagi de gestionar l’entitat i el seu nombre no pot ser inferior a deu.

e) Els drets dels membres i, en particular:

1r. Les condicions per a l’exercici del dret del membre a concedir autoritzacions no exclusives per a l’exercici no comercial dels drets encarregats a l’entitat de gestió, que preveu l’article 169.

2n. El dret a comunicar-se per via electrònica amb l’entitat.

3r. Les condicions per a l’exercici del dret de revocació total o parcial del contracte de gestió, previst a l’article 158, que han de mantenir un equilibri entre aquest dret del membre i la capacitat de l’entitat de gestió per gestionar eficaçment els drets que li han estat encarregats.

f) El règim de vot dels membres en l’assemblea general, que es pot establir tenint en compte criteris de ponderació que limitin raonablement el vot plural, garantint, en tot cas, una representació equitativa i proporcionada del conjunt dels membres. Aquests criteris de ponderació es poden basar únicament en la durada de la condició de membre en l’entitat de gestió, en les quantitats rebudes en virtut d’aquesta condició o en tots dos. En matèria relativa a sancions d’exclusió de membre, el règim de vot ha de ser igualitari.

g) Els deures dels membres i el seu règim disciplinari.

h) Les normes que regeixin la convocatòria de l’assemblea general de l’entitat de gestió.

i) Els òrgans de govern i representació de l’entitat de gestió, l’òrgan de control intern i les competències respectives de tots, així com les normes relatives a la convocatòria, la constitució i el funcionament dels de caràcter col·legiat, amb prohibició expressa d’adoptar acords respecte dels assumptes que no figurin a l’ordre del dia.

j) El procediment d’elecció i cessament per l’assemblea general dels membres que formin part dels òrgans de govern i representació i de l’òrgan de control intern de l’entitat de gestió.

k) El patrimoni inicial i els recursos econòmics previstos.

l) Els principis generals d’acord amb els quals els òrgans de govern i representació de l’entitat de gestió han d’elaborar el reglament de repartiment dels drets recaptats que, posteriorment, ha de ser ratificat per l’assemblea general. En qualsevol cas, com a part d’aquests principis generals s’ha d’excloure l’arbitrarietat en el repartiment i s’ha de garantir que la participació dels titulars en el repartiment sigui proporcional a la utilització de les seves obres i prestacions protegides i, en conseqüència, a la recaptació que contribueixin a generar per a l’entitat de gestió.

m) El règim de control de la gestió econòmica i financera de l’entitat.

n) La destinació del patrimoni o actiu net resultant en els supòsits de liquidació de l’entitat que, en cap cas, pot ser objecte de repartiment entre els membres.

ñ) Les disposicions adequades per assegurar una gestió lliure d’influències dels usuaris del seu repertori i per evitar una injusta utilització preferencial de les seves obres i prestacions protegides.

o) El procediment de tractament i resolució de les reclamacions i queixes plantejades pels membres i per entitats de gestió per compte dels quals es gestionin drets en virtut d’un acord de representació, en relació amb l’àmbit d’activitat de l’entitat de gestió i, en particular, les condicions d’adquisició i pèrdua de la condició de membre; qualsevol aspecte relatiu al contracte de gestió; i la recaptació i el repartiment de drets. Les respostes a les reclamacions s’han d’efectuar per escrit i, quan es rebutgin, han d’estar suficientment motivades.

  • Article 159 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017
  • Article 159 modificat per l'article 1.21 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 159 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 154).
Altres versions d'aquest precepte

Article 160

Assemblea general


1. L’assemblea general dels membres de l’entitat de gestió, que s’ha de convocar almenys un cop l’any, ha de tenir com a mínim les competències següents:

a) Aprovar les modificacions dels estatuts de l’entitat.

b) Ratificar el reglament de repartiment dels drets recaptats elaborat pels òrgans de govern i representació d’acord amb als principis generals que regulen els estatuts de l’entitat de gestió.

c) Respecte de les persones que conformen els òrgans de govern i representació de l’entitat i de l’òrgan de control intern, aprovar-ne els nomenaments i cessaments, examinar-ne el rendiment i aprovar-ne les remuneracions i altres prestacions com guanys monetaris i no monetaris, pensions i subsidis, drets a altres primes i el dret a una indemnització per acomiadament.

d) Aprovar la política general d’utilització dels imports que no puguin ser objecte de repartiment en els termes que preveu l’article 177.6.

e) Aprovar la política general d’inversió dels drets recaptats i de qualsevol altre rendiment derivat de la seva inversió, que ha d’observar en tot cas els principis i les recomanacions que estableixen els codis de conducta regulats segons la disposició addicional cinquena del text refós de la Llei del mercat de valors i la seva normativa de desplegament, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2015, de 23 d’octubre.

f) Aprovar la política general de deduccions practicades sobre els drets recaptats i sobre qualsevol altre rendiment derivat de la seva inversió.

g) Aprovar la política de gestió de riscos.

h) Aprovar qualsevol adquisició, venda o hipoteca de béns immobles.

i) Aprovar les fusions i aliances, la creació de filials, i l’adquisició d’altres entitats, participacions o drets en altres entitats de conformitat amb el que preveu l’ordenament jurídic, excepte en els casos que aquestes operacions vinguin directament imposades per l’esmentat ordenament jurídic.

j) Aprovar les propostes d’operacions d’emprèstit i de préstec o de constitució d’avals o garanties de préstecs, de conformitat amb l’article 177.8, excepte en els casos especialment previstos a l’apartat esmentat i a l’article 177.9.

k) Adoptar les decisions en matèria de comptabilitat i auditoria de l’entitat que preveu l’article 187.

l) Aprovar l’informe anual de transparència que preveu l’article 189.

m) Controlar les activitats de l’entitat i la gestió d’aquesta pels seus òrgans de govern i representació.

2. L’assemblea general no pot delegar l’exercici de les seves competències en un altre òrgan de l’entitat excepte en el cas de les que preveuen les lletres g a j de l’apartat anterior, l’exercici de les quals es pot delegar, si s’escau, en l’òrgan de control intern de l’entitat. Aquesta delegació s’ha de fer mitjançant l’aprovació d’una resolució de l’assemblea general o mitjançant la inclusió d’una disposició en els estatuts.

3. Els membres de les entitats de gestió poden delegar el seu dret a participar i votar en l’assemblea general en qualsevol altre membre de l’entitat sempre que aquest nomenament no doni lloc a un conflicte d’interessos. En tot cas, es considera que es produeix un conflicte d’interessos quan la persona representada i el representant pertanyin a categories diferents de titulars de drets dins de l’entitat de gestió.

El poder de representació necessari per a aquesta delegació només és vàlid per a una única assemblea general. El representant ha de gaudir dels mateixos drets en l’assemblea general i ha d’emetre els seus vots d’acord amb les instruccions del membre de l’entitat que representa.

  • Article 160 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017
  • Article 160 modificat per l'article únic.27 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
  • Article 160 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 155).
Altres versions d'aquest precepte

Article 161

Administració


1. Els òrgans de govern i representació de les entitats de gestió es regeixen d’acord amb el que preveuen aquesta Llei, la normativa reguladora de la forma jurídica de l’entitat i els seus estatuts.

2. Les entitats de gestió han de determinar i aplicar procediments per evitar conflictes d’interessos i, quan aquests conflictes no es puguin evitar, procediments destinats a detectar, gestionar, controlar i declarar conflictes d’interessos reals o potencials.

3. Abans d’assumir els seus càrrecs i, posteriorment, amb caràcter anual, les persones integrants dels òrgans de govern i representació han d’efectuar una declaració sobre conflictes d’interessos a l’assemblea general, per al seu examen i consideració, amb la informació següent:

a) Qualssevol interessos en l’entitat de gestió.

b) Qualsevol remuneració percebuda durant l’exercici anterior de l’entitat de gestió, fins i tot en forma de plans de pensions, retribucions en espècie i altres tipus de prestacions.

c) Qualsevol quantitat percebuda durant l’exercici anterior de l’entitat de gestió com a titular de drets.

d) Qualsevol conflicte real o potencial entre els interessos personals i els de l’entitat de gestió o entre les obligacions respecte de l’entitat de gestió i qualsevol obligació respecte de qualsevol altra persona física o jurídica.

Quan el membre de l’òrgan de govern i representació sigui una persona física que actua en representació d’una persona jurídica, la declaració sobre els conflictes d’interessos ha d’incloure els seus propis i els de la persona jurídica representada.

Després de la celebració de l’assemblea, l’entitat de gestió ha de remetre una còpia de les esmentades declaracions individuals anuals a l’Administració competent per a l’exercici de les facultats de supervisió sobre l’entitat, d’acord amb el que estableix l’article 186.b.

L’entitat de gestió i els seus membres han de respectar el caràcter confidencial de la informació a la qual accedeixin mitjançant aquestes declaracions el tractament de la qual, en tot cas, està subjecte al compliment de la normativa de defensa de la competència i de protecció de dades.

  • Article 161 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017
  • Article 161 apartat 1, lletra c modificada per l'article 1.22 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Article 161 modificat per l'article únic.28 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
  • Article 161 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 156).
Altres versions d'aquest precepte

Article 162

Òrgan de control intern


1. Un òrgan de l’entitat de gestió ha d’assumir, de conformitat amb el que preveuen els seus estatuts, la funció de control intern de la gestió encarregada als òrgans de govern i representació de l’entitat. L’òrgan esmentat no pot exercir per si mateix el poder de gestió o representació de l’entitat sense perjudici del que preveuen aquest article i l’article 160.2.

2. Els estatuts de l’entitat de gestió han de determinar la composició de l’òrgan de control intern i la forma d’elecció dels seus integrants per l’assemblea general i s’han de respectar, en tot cas, els criteris següents:

a) L’òrgan ha d’estar compost per tres o més membres de l’entitat de gestió i s’ha de garantir que les diferents categories de membres estan representades de manera equitativa i equilibrada. Cap dels seus integrants no pot tenir una relació de fet o de dret, directa o indirecta, amb les persones físiques o jurídiques que formin part o estiguin representades en els òrgans de govern i representació de l’entitat de gestió.

b) Es poden nomenar integrants d’aquest òrgan tercers independents, no membres de l’entitat de gestió, que han de disposar dels coneixements tècnics pertinents per a l’acompliment de les seves funcions. Cap d’aquests tercers no membres de l’entitat de gestió pot tenir una relació de fet o de dret, directa o indirecta, ni amb l’entitat de gestió ni amb cap dels seus membres. En el cas d’entitats de gestió que recaptin anualment una xifra igual o superior a 100 milions d’euros en l’exercici anual anterior, és obligatori nomenar un o més tercers independents com a membres de l’òrgan de control intern.

Als efectes de les lletres a i b anteriors, s’entén com a relació de fet o de dret, directa o indirecta, en tot cas, una relació personal de parentesc per consanguinitat o afinitat fins al segon grau inclusivament, o una relació laboral o mercantil que es mantingui o s’hagi mantingut en els últims cinc anys anteriors a la designació.

3. Els membres de l’òrgan de control intern els nomena l’assemblea general per un període de quatre anys renovable una vegada pel mateix període.

4. Abans d’assumir els seus càrrecs i, posteriorment, amb caràcter anual, les persones integrants de l’òrgan de control intern han d’efectuar una declaració a l’assemblea general sobre conflictes d’interessos, per al seu examen i consideració, en els mateixos termes que preveu l’apartat 3 de l’article anterior.

L’entitat de gestió ha de remetre una còpia d’aquestes declaracions a l’Administració competent per a l’exercici de les facultats de supervisió sobre l’entitat, d’acord amb el que estableix l’article 186.b.

5. L’òrgan de control intern ha de tenir, almenys, les competències següents:

a) Supervisar, amb caràcter general, les activitats i l’acompliment de les seves funcions per part dels òrgans de govern i representació de l’entitat.

b) Supervisar l’execució de les decisions i de les polítiques de caràcter general aprovades per l’assemblea general i, en particular, les adoptades en virtut de les lletres d a f de l’article 160.1.

c) Exercir les funcions que, si s’escau, li delegui l’assemblea general d’acord amb l’article 160.2.

d) Executar els manaments que, si s’escau, acordi encarregar-li l’assemblea general.

6. L’òrgan de control intern pot convocar els membres dels òrgans de govern i representació de l’entitat de gestió i el personal directiu i tècnic de l’entitat perquè assisteixin a les seves reunions amb veu però sense vot.

7. Els òrgans de govern i representació de l’entitat de gestió han de remetre, com a mínim amb caràcter trimestral, a l’òrgan de control intern tota la informació sobre la gestió de l’entitat que sigui necessària per a l’exercici de les seves competències de control. Així mateix, han de remetre qualsevol altra informació sobre fets que puguin tenir incidència significativa en la situació de l’entitat de gestió. Cada membre de l’òrgan de control ha de tenir accés a tota la informació comunicada a l’òrgan esmentat.

8. Sense perjudici de l’obligació que regula l’apartat anterior, l’òrgan de control intern pot requerir als òrgans de govern i representació de l’entitat de gestió i al personal directiu i tècnic de l’entitat qualsevol informació que sigui necessària per a l’exercici de les seves competències. Així mateix, pot fer o requerir que es facin les comprovacions necessàries per a l’exercici de les seves competències.

9. L’òrgan de control intern ha de retre compte anualment a l’assemblea general de l’exercici de les seves competències en un informe que ha de presentar davant d’aquesta.

L’entitat de gestió ha de remetre una còpia de l’informe esmentat a l’Administració competent per a l’exercici de les facultats de supervisió sobre l’entitat, d’acord amb el que estableix l’article 186.i.

10. L’òrgan de control intern pot convocar l’assemblea general de manera extraordinària d’acord amb el que hi ha previst estatutàriament quan ho consideri convenient per a l’interès de l’entitat de gestió.

11. En el cas de les entitats de gestió que recaptin anualment una xifra igual o superior a 100 milions d’euros en l’exercici anual anterior, l’òrgan de control intern, a més d’exercir les competències que preveu l’apartat 5, ha de supervisar les següents actuacions dels òrgans de govern i representació de l’entitat:

a) L’aplicació dels reglaments de repartiment dels drets recaptats.

b) La tramitació i resolució dels procediments disciplinaris contra membres de l’entitat.

c) La tramitació i resolució de les reclamacions i queixes.

d) L’execució del pressupost anual de recaptació i repartiment de drets gestionats i d’ingressos i despeses de l’entitat.

12. En el cas de les entitats de gestió que recaptin anualment una xifra igual o superior a 100 milions d’euros en l’exercici anual anterior, a l’òrgan de control intern li són aplicables les següents regles de funcionament:

a) S’ha de reunir, com a mínim, semestralment.

b) De cada sessió que celebri, se n’ha d’estendre acta, que ha d’especificar necessàriament els aspectes següents:

1r.  Els assistents.

2n. L’ordre del dia de la reunió.

3r. Les circumstàncies del lloc i temps en què ha tingut lloc.

4t. Els punts principals de les deliberacions, així com el contingut dels acords adoptats i els vots particulars.

L’acta de cada sessió es pot aprovar en la mateixa reunió o en la següent immediata i se n’ha de posar una còpia a disposició de tots els membres de l’entitat de gestió electrònicament en el termini d’un mes des de la seva aprovació.

c) Per a l’exercici de les seves funcions, i sense perjudici del que preveuen els apartats 7 i 8, l’òrgan de control intern ha de disposar de l’assistència d’un auditor.  Aquest auditor, que ha de ser diferent del que auditi els comptes anuals de l’entitat, l’ha de nomenar l’assemblea general, no obstant això, d’acord amb el procediment que preveu el 187.2.

  • Article 162 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017
  • Article 162 modificat per l'article únic.29 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
  • Article 162 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 157).
Altres versions d'aquest precepte

Capítol IV

Autoritzacions no exclusives per a l’ús del repertori de les entitats de gestió i tarifes generals
  • Capítol IV afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Secció primera

Règim jurídic general
  • Secció primera afegida per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 163

Concessió d’autoritzacions no exclusives


1. Les entitats de gestió estan obligades a negociar i contractar sota remuneració amb els usuaris que ho sol·licitin, excepte motiu justificat, la concessió d’autoritzacions no exclusives dels drets gestionats, i totes dues parts han d’actuar sota els principis de bona fe i transparència, per a la qual cosa han d’intercanviar tota la informació que sigui necessària.

Es considera usuari, als efectes d’aquest títol, qualsevol persona o entitat que porti a terme actes subjectes a l’autorització dels titulars de drets o a l’obligació de remuneració o de pagament d’una compensació als titulars de drets.

2. La concessió de les autoritzacions no exclusives s’ha de basar en condicions equitatives i no discriminatòries. Per a aquest fi, les entitats de gestió han d’informar els usuaris sobre les condicions comercials atorgades a altres usuaris que portin a terme activitats econòmiques similars. No obstant això, per a la concessió d’autoritzacions a serveis en línia, les entitats de gestió no estan obligades a basar-se en les condicions ofertes prèviament a un altre usuari que presti un servei en línia que porti a disposició del públic a la Unió Europea menys de tres anys.

3. Les entitats de gestió han de respondre sense retards injustificats les sol·licituds dels usuaris i han d’indicar, entre altres aspectes, la informació necessària per oferir una autorització no exclusiva.

Una vegada rebuda tota la informació pertinent, l’entitat de gestió, sense retards injustificats, ha d’oferir una autorització no exclusiva o ha d’emetre una denegació motivada per a cada servei concret que no s’autoritzi.

4. Mentre les parts no arribin a un acord, l’autorització corresponent s’entén concedida si el sol·licitant fa efectiva sota reserva o consigna judicialment la quantitat exigida per l’entitat de gestió d’acord amb les seves tarifes generals.

5. Les entitats de gestió han de permetre als usuaris comunicar-s’hi per mitjans electrònics per informar sobre la utilització de l’autorització no exclusiva.

  • Article 163 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 163 renumerat per l'article únic.30.a de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (abans article 160).
  • Article 163 renumerat per l'article 6.4 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades (abans article 158).
Altres versions d'aquest precepte

Article 164

Tarifes generals


1. Les entitats de gestió estan obligades a establir tarifes generals, simples i clares que determinin la remuneració exigida per la utilització del seu repertori. Aquestes tarifes generals s’han d’acompanyar d’una memòria econòmica, el contingut de la qual s’ha de determinar reglamentàriament, que ha de proporcionar una explicació detallada per modalitat tarifària per a cada categoria d’usuari.

2. Les tarifes generals han de preveure reduccions per a les entitats culturals que no tinguin finalitat lucrativa.

3. L’import de les tarifes generals s’ha d’establir en condicions raonables, atenent el valor econòmic de la utilització dels drets sobre l’obra o prestació protegida en l’activitat de l’usuari, i cercant l’equilibri just entre les dues parts, per a la qual cosa s’han de tenir en compte almenys els criteris següents:

a) El grau d’ús efectiu del repertori en el conjunt de l’activitat de l’usuari.

b) La intensitat i rellevància de l’ús del repertori en el conjunt de l’activitat de l’usuari.

c) L’amplitud del repertori de l’entitat de gestió. A aquests efectes, s’entén per repertori les obres i prestacions els drets de les quals gestiona una entitat de gestió.

d) Els ingressos econòmics obtinguts per l’usuari per l’explotació comercial del repertori.

e) El valor econòmic del servei prestat per l’entitat de gestió per fer efectiva l’aplicació de tarifes.

f) Les tarifes establertes per l’entitat de gestió amb altres usuaris per a la mateixa modalitat d’ús.

g) Les tarifes establertes per entitats de gestió homòlogues en altres estats membres de la Unió Europea per a la mateixa modalitat d’ús, sempre que hi hagi bases homogènies de comparació.

4. La metodologia per determinar les tarifes generals s’ha d’aprovar mitjançant ordre del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, previ informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i previ acord de la Comissió Delegada del Govern per a Afers Econòmics.

  • Article 164 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 164 renumerat per l'article únic.30.b de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (abans article 161).
  • Article 164 afegit per l'article 6.5 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 165

Acords sectorials

Les entitats de gestió estan obligades a negociar i subscriure contractes generals amb associacions d’usuaris del seu repertori, sempre que aquelles ho sol·licitin i siguin representatives del sector corresponent.
  • Article 165 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 165 renumerat per l'article únic.30.c de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (abans article 162).
Altres versions d'aquest precepte

Article 166

Excepcions


El que disposen els articles anteriors sobre concessió d’autoritzacions no exclusives, tarifes generals i acords sectorials no és aplicable a la gestió de drets relatius a les obres literàries, dramàtiques, dramaticomusicals, coreogràfiques o de pantomima, ni respecte de la utilització singular d’una o diverses obres de qualsevol classe que requereixi l’autorització individualitzada del seu titular.

  • Article 166 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 166 renumerat per l'article únic.30.d de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (abans article 163).
Altres versions d'aquest precepte

Article 167

Obligacions dels usuaris


1. Llevat d’acord contrari entre les parts, els usuaris han de proporcionar a l’entitat de gestió, dins dels noranta dies següents a la utilització del dret i en un format acordat o establert prèviament, la informació detallada i pertinent que estigui a la seva disposició sobre la utilització dels drets representats per l’entitat de gestió i que sigui necessària per a la recaptació dels drets i el repartiment i pagament dels seus imports deguts als titulars de drets.

2. El termini que, a falta del que preveu l’apartat anterior, acordin les parts ha de permetre a l’entitat de gestió, en tot cas, complir el termini que estableix l’article 177.1.

3. El termini i format de la informació acordats es poden determinar per a tot un sector d’usuaris mitjançant acord entre l’entitat de gestió i les associacions d’usuaris representatives en l’àmbit nacional del sector corresponent.

4. Per determinar el format per comunicar la informació, les entitats de gestió col·lectiva i els usuaris o les associacions que els representen han de tenir en compte, en la mesura del possible, les normes sectorials voluntàries.

5. Quan l’usuari no disposi de la informació necessària per complir l’obligació que preveu l’apartat 1, la pot sol·licitar a l’entitat de gestió de conformitat amb el que preveu l’article 183.1. En aquest cas, el termini perquè l’usuari remeti la informació a l’entitat de gestió se suspèn fins que l’entitat de gestió doni una resposta adequada a l’usuari.

6. El contracte que reguli la concessió de l’autorització no exclusiva ha d’incloure una clàusula de penalització que és aplicable en cas que l’usuari no compleixi l’obligació de remissió d’informació dins del termini i en la forma escaients.

  • Article 167 modificat per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Article 167 renumerat per l'article únic.30.e de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (abans article 164).
Altres versions d'aquest precepte

Article 168

Finestreta única de facturació i pagament

Les entitats de gestió autoritzades pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport estan obligades a participar en la gestió, el finançament i el manteniment de la finestreta única de facturació i pagament, accessible a través d’Internet, en els terminis i les condicions que determina la normativa en vigor, i en la qual els usuaris del repertori gestionat per ells puguin conèixer de manera actualitzada el cost individual i total a satisfer al conjunt d’aquestes entitats i operadors, com a resultat de l’aplicació de les tarifes a la seva activitat, i fer el pagament corresponent.
  • Article 168 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 169

Concessió d’autoritzacions per a exercici no comercial de drets

La gestió de drets encarregada a una entitat de gestió no impedeix al seu titular concedir autoritzacions no exclusives per a l’exercici no comercial d’aquests en els termes que preveuen els estatuts de l’entitat.
  • Article 169 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Secció segona

Règim jurídic de les autoritzacions multiterritorials no exclusives de drets en línia sobre obres musicals
  • Secció segona afegida per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 170

Disposicions generals

1.  Constitueix una autorització multiterritorial no exclusiva de drets en línia sobre obres musicals la que sigui necessària per atribuir al prestador d’un servei de música en línia la facultat d’explotar un dret de reproducció i de comunicació pública, incloent-hi la posada a disposició, d’una obra musical en el territori de diversos estats membres de la Unió Europea.

2. Les disposicions que contenen aquesta secció i la secció 2a del capítol V d’aquest títol no s’han d’aplicar a les entitats de gestió quan, sobre la base de l’agregació voluntària dels drets requerits, concedeixin una autorització multiterritorial no exclusiva per a:

a) Els drets en línia sobre obres musicals exigits per un organisme de radiodifusió per comunicar al públic o posar a la seva disposició els seus programes de ràdio o televisió en el moment de la seva primera emissió o ulteriorment.

b) Qualsevol material en línia, incloses les previsualitzacions, produït per o per a l’organisme de radiodifusió que complementi la difusió inicial del seu programa de ràdio o televisió.

L’aplicació d’aquestes excepcions s’ha de limitar al que sigui necessari per permetre l’accés a programes de ràdio o televisió en línia i al material que tingui una relació clara i subordinada amb l’emissió original i hagi estat produït amb la finalitat de completar, previsualitzar o tornar a veure el programa de ràdio o televisió de què es tracti.
  • Article 170 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 171

Capacitat per tramitar autoritzacions multiterritorials no exclusives de drets en línia sobre obres musicals

1.  Les  entitats  de  gestió  que  concedeixin  autoritzacions  multiterritorials  no  exclusives  de  drets  en  línia  sobre  obres  musicals  han  de  disposar  de  capacitat  suficient  per  processar  per  via  electrònica,  de  manera  eficient  i  transparent,  les  dades necessàries per a l’administració d’aquestes autoritzacions, en particular als efectes d’identificar el repertori i controlar la seva utilització, procedir a la facturació als usuaris, recaptar els drets i repartir i pagar els seus imports corresponents als titulars dels drets.

2.   Als efectes de l’apartat 1, les entitats de gestió han de complir, com a mínim, les condicions següents:

a) Poder determinar amb precisió les obres musicals, en la seva totalitat o en part, que estan autoritzades a representar.

b) Poder determinar amb precisió, en la seva totalitat o en part, en cada territori de què es tracti, els drets i els seus titulars corresponents, respecte de cada obra musical o part d’aquesta que estan autoritzades a representar.

c)  Utilitzar  identificadors  únics  per  identificar  els  titulars  de  drets  i  les  obres  musicals, tenint en compte, en la mesura del possible, les normes i les pràctiques sectorials voluntàries dutes a terme en l’àmbit internacional o de la Unió Europea.

d) Utilitzar mitjans adequats per detectar i resoldre, de manera ràpida i eficaç, incoherències  en  les  dades  en  poder  d’altres  entitats  de  gestió  que  concedeixin  autoritzacions multiterritorials no exclusives de drets en línia sobre obres musicals.
  • Article 171 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 172

Acords de representació amb una altra entitat de gestió

1. Qualsevol acord de representació en virtut del qual una entitat de gestió encarregui a una altra la concessió d’autoritzacions multiterritorials no exclusives de drets en línia sobre obres musicals ha de ser de naturalesa no exclusiva. L’entitat de gestió mandatària ha de gestionar els drets encarregats en condicions no discriminatòries.

2. L’entitat mandant ha d’informar els seus membres de les principals condicions de l’acord, inclosa la seva durada, i dels costos dels serveis prestats per l’entitat de gestió mandatària.

3. L’entitat de gestió mandatària ha d’informar l’entitat mandant de les principals condicions d’acord amb les quals es concediran autoritzacions, inclosa la naturalesa de l’explotació, totes les disposicions que es refereixin o afectin els pagaments per autorització, la seva durada, els exercicis comptables i els territoris que incloguin.
  • Article 172 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 173

Obligació de representació

1. Les entitats de gestió que concedeixin o ofereixin la concessió d’autoritzacions multiterritorials no exclusives de drets en línia sobre obres musicals del repertori d’una altra o altres entitats de gestió estan obligades a subscriure els acords de representació sobre aquests drets que, si s’escau, li puguin plantejar altres entitats de gestió que no concedeixin ni ofereixin la concessió d’aquestes autoritzacions sobre les obres musicals del seu propi repertori.

2. L’entitat mandatària ha de respondre a l’entitat mandant per escrit i sense retards injustificats.
 
3. L’entitat mandatària ha de gestionar el repertori representat de l’entitat mandant d’acord amb les mateixes condicions que apliqui a la gestió del seu propi repertori i l’ha d’incloure en totes les ofertes que dirigeixi als proveïdors de serveis en línia.

4. Els descomptes de gestió pel servei prestat per l’entitat mandatària a l’entitat mandant no han d’excedir els costos en què hagi incorregut raonablement l’entitat mandatària.

5. L’entitat mandant ha de posar a disposició de l’entitat mandatària la informació sobre el seu propi repertori que sigui necessària per a la concessió de l’autorització. Quan aquesta informació sigui insuficient o es faciliti d’una manera que no permeti a l’entitat mandatària complir els requisits del present títol, aquesta té dret a facturar les despeses en què hagi incorregut raonablement per satisfer aquests requisits o a excloure les obres respecte de les quals la informació sigui insuficient o inutilitzable.
  • Article 173 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 174

Tarifes

1. Els articles 163.4, 164 i 165 no són aplicables a la concessió d’autoritzacions multiterritorials no exclusives de drets en línia.

2. Les entitats de gestió que concedeixin autoritzacions multiterritorials no exclusives de drets en línia estan obligades a negociar i acordar amb els proveïdors de serveis de música en línia tarifes que determinin la remuneració exigida per la utilització del seu repertori. Aquestes tarifes, negociades sota els principis de bona fe i transparència, han de ser raonables i equitatives en relació amb, entre altres factors, el valor econòmic de la utilització dels drets negociats, tenint en compte la naturalesa i l’àmbit d’ús de les obres i el valor econòmic del servei prestat per l’entitat de gestió. L’entitat de gestió ha d’informar l’usuari dels criteris utilitzats per a la fixació d’aquestes tarifes.
  • Article 174 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Capítol V

Gestió dels drets recaptats per les entitats de gestió
  • Capítol V afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Secció primera

Règim jurídic general
  • Secció primera afegida per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 175

Recaptació i utilització dels drets recaptats

1. Les entitats de gestió han d’actuar amb diligència en la recaptació i la gestió dels drets recaptats.

S’entenen per drets recaptats els imports recaptats per una entitat de gestió a compte dels titulars de drets i derivats d’un dret exclusiu, d’un dret de remuneració o d’un dret de compensació.

2. Les entitats de gestió han de mantenir separats en els seus comptes:

a) Els drets recaptats i qualsevol rendiment derivat de la seva inversió.

b) Tots els actius propis que puguin tenir i les rendes derivades d’aquests actius, dels seus descomptes de gestió, d’altres deduccions o d’altres activitats.

3. Les entitats de gestió no estan autoritzades a utilitzar els drets recaptats ni qualsevol rendiment derivat de la seva inversió per a fins diferents del repartiment als titulars dels drets, excepte per deduir o compensar els seus descomptes de gestió i l’import destinat a finançar les activitats i els serveis que preveu l’article 178 de conformitat amb les decisions adoptades a la seva assemblea general.

4. Quan una entitat de gestió inverteixi drets recaptats o qualsevol rendiment derivat d’aquesta inversió, ho ha de fer en el millor interès dels titulars els drets dels quals representa de conformitat amb les polítiques generals d’inversió i de gestió de riscos aprovades per l’assemblea general, i tenint en compte les normes següents:

a) Quan hi hagi un possible risc de conflicte d’interessos, l’entitat de gestió ha de vetllar perquè la inversió es faci cercant únicament l’interès dels esmentats titulars de drets.

b) Els actius s’han d’invertir atenent les exigències de seguretat, qualitat, liquiditat i rendibilitat del conjunt de la cartera.

c) Els actius han d’estar degudament diversificats, a fi d’evitar una dependència excessiva d’un actiu concret i l’acumulació de riscos en el conjunt de la cartera.

5. Els òrgans de govern i representació de les entitats de gestió s’han de comportar amb transparència informativa respecte del seguiment de la política general d’inversió aprovada per l’assemblea general i, a aquest efecte, han de presentar a l’assemblea general, per al seu examen i consideració, un informe anual sobre el grau de compliment, amb especial menció a les operacions en què se n’hagin separat, i explicar les raons que els serveixin de fonament. Aquest informe anual s’ha de posar a disposició dels membres de l’entitat electrònicament.
  • Article 175 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 176

Descomptes

1. Els descomptes de gestió i altres deduccions sobre els drets recaptats han de ser raonables en relació amb els serveis prestats per l’entitat de gestió als titulars de drets i s’han d’establir d’acord amb criteris objectius.

2. Els descomptes de gestió no han de superar els costos justificats i documentats en què hagi incorregut l’entitat de gestió en la gestió dels drets d’explotació i altres de caràcter patrimonial. A aquests efectes l’entitat de gestió ha de portar una comptabilitat analítica que compleixi els fins següents:

a) Conèixer el cost real dels serveis prestats.

b) Comprovar la gestió adequada del servei prestat.

3. Les entitats de gestió no han d’aplicar deduccions, a part dels descomptes de gestió i el destinat a finançar les activitats i els serveis que preveu l’article 178 de conformitat amb les decisions adoptades en la seva assemblea general, sobre els ingressos derivats dels drets que gestionen en virtut d’un acord de representació, o a qualsevol rendiment derivat de la inversió d’aquests ingressos, llevat que l’altra entitat de gestió que sigui part de l’acord de representació autoritzi expressament aquestes deduccions.
  • Article 176 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 177

Repartiment, pagament i prescripció de drets

1.  El  repartiment  dels  drets  recaptats  l’han  d’efectuar  equitativament  les  entitats de gestió als titulars de les obres o prestacions utilitzades i a altres entitats de gestió amb les quals hagin signat acords de representació, d’acord amb el que preveu el seu reglament de repartiment.

El  repartiment  i  pagament  de  drets  s’ha  d’efectuar  de  manera  periòdica,  amb diligència i exactitud, com més aviat millor i, en qualsevol cas, en un termini màxim de  nou  mesos  des  de  l’1  de  gener  de  l’any  següent  al  de  la  seva  recaptació.  No  obstant això, aquest termini es pot incomplir quan hi hagi raons objectives que ho justifiquin i relacionades, en particular, amb els aspectes següents:

a) La comunicació d’informació pels usuaris.

b) La identificació dels drets o dels titulars de drets.

c)  El  comparació  de  la  informació  sobre  obres  i  altres  prestacions  amb  els  titulars de drets.

Les liquidacions necessàries per efectuar el pagament han de contenir almenys les dades següents:

a) Dret i modalitat a què es refereix.

b) Període de meritació.

c) Origen o procedència de la recaptació.

d) Deduccions aplicades.

El que preveu aquest apartat també és aplicable als titulars de drets no membres de l’entitat de gestió que administri la mateixa categoria de drets que pertanyin al titular pel que fa als drets de gestió col·lectiva obligatòria.

2. El repartiment i pagament de drets recaptats per una altra entitat de gestió mandatària en el marc d’un acord de representació l’ha d’efectuar l’entitat de gestió mandant als titulars de les obres o prestacions utilitzades en el termini màxim de sis mesos  des  de  la  seva  recepció.  No  obstant  això,  aquest  termini  es  pot  incomplir  quan hi hagi raons objectives que ho justifiquin i relacionades, en particular, amb els mateixos aspectes que preveu l’apartat anterior.

3.  L’assemblea  general  de  l’entitat  de  gestió  pot  adoptar  certes  regles  en  matèria  de  repartiment  que  tinguin  en  compte  les  obres  i  prestacions  protegides  culturalment rellevants, la seva naturalesa, la seva primícia o qualsevol altre aspecte objectivament raonable, així com els acords internacionalment assolits.

4.  L’acció  per  reclamar  a  les  entitats  de  gestió  el  pagament  de  quantitats  assignades en el repartiment a un titular, prescriu als cinc anys comptats des de l’1 de gener de l’any següent al de la posada a disposició del titular de les quantitats que li corresponguin.

5.  L’acció  per  reclamar  a  les  entitats  de  gestió  el  pagament  de  quantitats  recaptades que estiguin pendents d’assignació quan, després del procediment de repartiment,  no  hagin  estat  identificats  el  titular  o  l’obra  o  prestació  protegida,  prescriu als cinc anys comptats des de l’1 de gener de l’any següent al de la seva recaptació.

Les quantitats esmentades en el paràgraf anterior s’han de mantenir separades en els comptes de l’entitat de gestió.

En  el  procediment  de  repartiment,  les  entitats  de  gestió  han  d’executar  les  mesures  necessàries  per  identificar  i  localitzar  els  titulars  de  drets.  En  particular,  aquestes mesures han d’incloure:

a) La verificació de dades de registre actualitzades dels membres de l’entitat, així com de registres normalitzats d’obres i prestacions protegides, i d’altres registres fàcilment disponibles.

b) En el termini màxim de tres mesos després del venciment del termini previst a  l’apartat  1,  la  posada  a  disposició  tant  dels  membres  de  l’entitat  com  d’altres  entitats de gestió amb les quals hagi subscrit acords de representació d’una llista d’obres i prestacions els titulars de drets de les quals no hagin estat identificats o localitzats,  conjuntament  amb  qualsevol  altra  informació  pertinent  disponible  que  pugui contribuir a identificar o localitzar el titular del dret.

6. Les quantitats recaptades i no reclamades pel seu titular en el termini previst en els apartats 4 i 5 d’aquest article les han de destinar íntegrament les entitats de gestió a les finalitats següents:

a) A la realització d’activitats assistencials a favor dels membres de l’entitat i/o activitats de formació i promoció d’autors i artistes intèrprets i executants.

b) A la promoció de l’oferta digital legal de les obres i prestacions protegides els drets de les quals gestionen, en els termes que preveu l’article 178.1.c 1r i 3r.

c)  A  acréixer  proporcionalment  el  repartiment  a  favor  de  la  resta  d’obres  i prestacions protegides que sí que van ser degudament identificades en el procés de repartiment d’on provenen les quantitats esmentades.

d) Al finançament de la finestreta única de facturació i pagament que preveu l’article 168.

e) Al finançament de la persona jurídica que preveu l’article 25.10.

L’assemblea  general  de  cada  entitat  de  gestió  ha  d’acordar  anualment  els  percentatges  mínims  de  les  quantitats  recaptades  i  no  reclamades  que  s’han  de  destinar a cadascuna de les finalitats assenyalades anteriorment i que, en cap cas, excepte en els supòsits de les anteriors lletres d) i e), poden ser inferiors a un quinze per cent per cadascuna.

En  cas  que  les  entitats  de  gestió  presentin  excedents  negatius  en  els  seus comptes anuals o no acreditin que estan al corrent de les seves obligacions fiscals i de seguretat social, o ambdós, han de destinar les quantitats assenyalades al primer paràgraf  d’aquest  apartat,  i  fins  a  l’import  que  sigui  necessari,  a  compensar  els  excedents  negatius  que  presentin  els  seus  comptes  anuals  o  a  complir  les  obligacions esmentades anteriorment, o ambdós.

7.    Transcorreguts  tres  anys  des  de  l’1  de  gener  de  l’any  següent  al  de  la  posada  a  disposició  del  titular  de  les  quantitats  que  li  corresponguin  o  de  la  recaptació, les entitats de gestió poden disposar, anualment i de manera anticipada, de  fins  a  la  meitat  de  les  quantitats  pendents  de  prescripció,  per  a  les  mateixes  finalitats  que  preveu  l’apartat  anterior,  sense  perjudici  de  les  reclamacions  dels  titulars  sobre  aquestes  quantitats  no  prescrites.  A  aquests  efectes,  les  entitats  de  gestió han de constituir un dipòsit de garantia amb el deu per cent de les quantitats disposades.

8. Les entitats de gestió no poden concedir crèdits o préstecs, directament o indirectament,  ni  fiançar,  avalar  o  garantir  de  qualsevol  manera  obligacions  de  tercers,  excepte  autorització  expressa  i  singular  de  l’Administració  competent  d’acord  amb  l’article  155  i  sempre  que  estiguin  directament  relacionades  amb  activitats  assistencials  i/o  promocionals  que  redundin  en  benefici  dels  titulars  de  drets representats.

9. Les entitats de gestió només poden concedir avançaments als membres de l’entitat, a compte dels futurs repartiments de drets recaptats, quan la seva concessió es  basi  en  normes  no  discriminatòries  i  no  comprometin  el  resultat  final  dels  repartiments de drets.
  • Article 177 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 178

Funció social i desenvolupament de l’oferta digital legal

1. Les entitats de gestió, directament o per mitjà d’altres entitats, han de fomentar:

a) La promoció d’activitats o serveis de caràcter assistencial en benefici dels seus membres,

b) la realització d’activitats de formació i promoció d’autors i artistes, intèrprets i executants, i

c) l’oferta digital legal de les obres i prestacions protegides els drets de les quals gestionen; s’hi entenen compreses:

1r. Les campanyes de formació, educació o sensibilització sobre oferta i consum legal de continguts protegits, així com campanyes de lluita contra la vulneració dels drets de propietat intel·lectual.

2n. La promoció directa de les obres i prestacions protegides els drets de les quals gestiona a través de plataformes tecnològiques pròpies o compartides amb tercers.

3r. Les activitats per fomentar la integració d’autors i artistes amb discapacitat en el seu respectiu àmbit creatiu o artístic, o ambdós, així com a la promoció de l’oferta digital de les seves obres, creacions i prestacions, i l’accés de les persones discapacitades a aquestes en l’àmbit digital.

Les activitats o els serveis esmentats a les lletres a i b s’han de prestar sobre la base de criteris justos, en particular respecte a l’accés i l’abast d’aquests.

2. Les entitats de gestió han de dedicar a les activitats i serveis a què es refereixen les lletres a i b de l’apartat anterior, per parts iguals, el percentatge de la compensació prevista a l’article 25 que reglamentàriament es determini.

3. A requeriment de l’Administració competent, les entitats de gestió han d’acreditar el caràcter assistencial, formatiu, promocional i d’oferta digital legal, de les activitats i serveis esmentats en aquest article.

4. A fi de portar a terme les activitats de l’apartat 1, les entitats de gestió poden constituir persones jurídiques sense ànim de lucre segons el que estableix la legislació vigent, prèvia comunicació a l’Administració competent. En cas de dissolució de la persona jurídica així constituïda, l’entitat de gestió ha de comunicar aquesta dissolució i els seus termes a l’òrgan al qual en el seu moment va comunicar la seva constitució.

5. Amb caràcter excepcional i de manera justificada, a fi de portar a terme les activitats que preveuen les lletres a) i b) de l’apartat 1, o altres d’interès manifest, les entitats de gestió, mitjançant autorització expressa i singular de l’Administració competent, poden constituir o formar part de persones jurídiques amb ànim de lucre.

En cas de dissolució d’aquestes persones jurídiques, l’entitat de gestió ha de comunicar de manera immediata aquesta dissolució i els seus termes a l’òrgan al qual en el seu moment va autoritzar la seva constitució o associació.
  • Article 178 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Secció segona

Règim jurídic de la gestió dels drets recaptats per autoritzacions multiterritorials no exclusives de drets en línia sobre obres musicals
  • Secció segona afegida per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 179

Recaptació i facturació

1. Les entitats de gestió que concedeixin autoritzacions multiterritorials no exclusives de drets en línia sobre obres musicals han de controlar la utilització d’aquests drets pels proveïdors de serveis de música en línia als quals hagin concedit les autoritzacions.

2. Les entitats de gestió han d’oferir als proveïdors de serveis en línia que disposin d’una autorització multiterritorial no exclusiva de drets en línia sobre obres musicals la possibilitat de declarar per via electrònica la utilització efectiva dels drets autoritzats, i aquests estan obligats a informar amb precisió sobre els usos efectius de les obres esmentades.

Les entitats de gestió han d’oferir, almenys, un mètode d’informació que tingui en compte normes o pràctiques sectorials voluntàries dutes a terme en l’àmbit internacional o de la Unió per a l’intercanvi electrònic d’aquestes dades. En aquest cas, les entitats de gestió es poden negar a acceptar les declaracions dels proveïdors de serveis en línia presentades en un format propi.

Les entitats de gestió poden supervisar la utilització efectiva dels drets autoritzats pels proveïdors de serveis de música en línia que disposin d’una autorització multiterritorial no exclusiva de drets en línia sobre obres musicals. Les entitats de gestió han de respectar el caràcter confidencial de la informació a la qual accedeixin mitjançant aquesta supervisió el tractament de la qual, en qualsevol cas, està subjecte al compliment de la normativa de defensa de la competència i de protecció de dades.

3. Les entitats de gestió han d’enviar les seves factures als proveïdors de serveis en línia per mitjans electrònics. Aquesta factura ha d’indicar les obres i els drets objecte d’autorització sobre la base de les dades que preveu la llista de condicions en virtut de l’article 171.2 en la mesura en què sigui possible sobre la base de la informació proporcionada per aquest proveïdor d’acord amb l’apartat anterior.

Les entitats de gestió han d’oferir, almenys, un format de facturació electrònica que tingui en compte normes o pràctiques sectorials voluntàries dutes a terme en l’àmbit internacional o de la Unió per a l’intercanvi electrònic d’aquestes dades. En aquest cas, el proveïdor de serveis en línia no es pot negar a acceptar la factura a causa del seu format.

4. Les entitats de gestió han de facturar al proveïdor de serveis en línia amb exactitud i sense demora després de la notificació de la utilització efectiva dels drets en línia sobre aquesta obra musical, excepte quan no sigui possible per raons atribuïbles al proveïdor.

5. Les entitats de gestió han de disposar de procediments adequats que permetin al proveïdor de serveis en línia impugnar l’exactitud de la factura, en particular en els casos en què aquest proveïdor rebi factures d’una o diverses entitats de gestió pels mateixos drets en línia sobre la mateixa obra musical.
  • Article 179 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 180

Repartiment i pagament

1. Les entitats de gestió que concedeixin autoritzacions multiterritorials no exclusives de drets en línia sobre obres musicals han de repartir amb exactitud i sense demora els drets que recaptin en virtut d’aquestes autoritzacions, després de la notificació de la utilització efectiva de les obres, excepte quan això no sigui possible per raons atribuïbles al proveïdor de serveis en línia.

2. Les entitats de gestió han de facilitar, com a mínim, la informació següent als titulars de drets juntament amb cada pagament que facin d’acord amb l’apartat 1:

a) El període durant el qual ha tingut lloc la utilització per la qual es deguin imports als titulars de drets i els territoris en què ha tingut lloc aquesta utilització.

b) Els drets recaptats, les deduccions fetes i els imports repartits per l’entitat de gestió en relació amb cada dret en línia sobre les obres musicals que els titulars de drets han autoritzat a l’entitat de gestió a representar, en la seva totalitat o en part.

c) Els drets recaptats en nom dels titulars de drets, les deduccions efectuades i els imports repartits per l’entitat de gestió en relació amb cada proveïdor de serveis en línia.

3. El que preveu aquest article és aplicable quan l’entitat de gestió concedeixi aquestes autoritzacions en virtut de l’encàrrec efectuat per una altra entitat de gestió. L’entitat de gestió mandant és responsable del repartiment ulterior d’aquests imports i de la comunicació d’aquesta informació als titulars de drets, llevat que les entitats de gestió arribin a un altre acord.
  • Article 180 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Capítol VI

Obligacions d’informació, transparència i comptabilitat de les entitats de gestió
  • Capítol VI afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 181

Informació facilitada als titulars de drets sobre la gestió dels seus drets

1. Les entitats de gestió han de posar anualment a disposició de cada titular de drets al qual hagin atribuït drets recaptats o hagin fet pagaments, inclosos els titulars de drets no membres els drets dels quals gestionin les entitats perquè són drets de gestió col·lectiva obligatòria segons el que preveu aquesta Llei, en el període a què es refereix, com a mínim, la informació següent:

a) Qualsevol dada de contacte que el titular de drets hagi autoritzat perquè l’entitat de gestió la utilitzi a fi d’identificar-lo i localitzar-lo.

b) Els drets recaptats atribuïts al titular de drets.

c) Els imports pagats per l’entitat de gestió al titular de drets, per categoria de drets gestionats i per tipus d’utilització.

d) El període durant el qual s’ha produït la utilització per la qual s’atribueixen i s’abonen imports al titular dels drets, excepte quan raons objectives relacionades amb les declaracions dels usuaris impedeixin que l’entitat de gestió faciliti aquesta informació.

e) Les deduccions aplicades en concepte de descomptes de gestió o per qualsevol altre concepte.

f) Els drets recaptats atribuïts al titular de drets que estiguin pendents de pagament per qualsevol període.

2. Quan una entitat de gestió atribueixi drets recaptats i entre els seus membres figurin entitats que siguin responsables del repartiment de drets recaptats a titulars de drets, l’entitat de gestió ha de facilitar la informació que indica l’apartat 1 a aquestes entitats sempre que no disposin d’aquesta informació. Aquestes entitats han de posar aquesta informació, com a mínim una vegada a l’any, a disposició de qualsevol titular de drets al qual hagin atribuït drets recaptats o hagin fet pagaments en el període a què es refereix la informació.
  • Article 181 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 182

Informació facilitada a altres entitats de gestió sobre la gestió de drets en virtut d’acords de representació

Les entitats de gestió, anualment i per mitjans electrònics, han de posar a disposició de les entitats de gestió en nom de les quals gestionin drets en virtut d’un acord de representació durant el període a què es refereix la informació següent:

a) Els drets recaptats, els imports abonats per l’entitat de gestió per categoria de drets gestionats i per tipus d’utilització dels drets que gestionen en virtut de l’acord de representació, i tots els drets recaptats que estiguin pendents de pagament per qualsevol període.

b) Les deduccions aplicades en concepte de descomptes de gestió o per a qualsevol altre fi.

c) Informació sobre les autoritzacions no exclusives concedides o denegades en relació amb les obres i altres prestacions a què es refereix l’acord de representació.

d) Les resolucions adoptades per la seva assemblea general en la mesura que aquestes resolucions siguin pertinents per a la gestió dels drets inclosos en l’acord de representació.
  • Article 182 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 183

Informació facilitada prèvia sol·licitud

1. Sense perjudici de l’obligació que preveu l’article 185, les entitats de gestió han de facilitar, en resposta a una sol·licitud per escrit degudament raonada, com a mínim, la informació següent a qualsevol entitat de gestió en nom de la qual gestionin drets en virtut d’un acord de representació, a qualsevol titular de drets o a qualsevol usuari:

a) Les obres o altres prestacions que representen, els drets que gestionen directament o en virtut d’acords de representació, i els territoris que cobreixen.

b) Quan les obres o altres prestacions de la lletra a no es puguin determinar a causa de l’àmbit de l’activitat de l’entitat de gestió, les categories d’obres o d’altres prestacions que representen, els drets que gestionen i els territoris que cobreixen.

2. Les entitats de gestió han d’informar, amb la sol·licitud prèvia per escrit, respecte dels punts següents els seus membres i els titulars de drets que no siguin membres però respecte dels quals administri la mateixa categoria de drets pel que fa als drets de gestió col·lectiva obligatòria:

a) Les persones que formen part de l’alta direcció i dels òrgans de govern i representació de l’entitat, així com de les comissions i els grups de treball en què aquelles participin.

b) Les retribucions i altres percepcions que s’atribueixin a les persones indicades en la lletra anterior per la seva condició de membres dels òrgans de govern i representació i integrants de les comissions i grups de treball. Aquestes informacions es poden donar de manera global per concepte retributiu, recollint separadament els corresponents al personal d’alta direcció de la resta de membres o integrants dels òrgans i comissions assenyalats anteriorment que no tinguin aquesta condició.

c) Les condicions dels contractes que subscrigui l’entitat amb usuaris del seu repertori, amb les seves associacions i amb altres entitats de gestió, quan acreditin tenir-hi un interès legítim i directe.

d) Les actes de les reunions de l’assemblea general, que han de fer constar, com a mínim, el nombre de membres concurrents, entre presents i representats, i el nombre de vots que li correspongui a cada un, així com un resum dels assumptes tractats, els acords adoptats i els resultats de les votacions.

3. La informació sol·licitada en virtut dels apartats 1 i 2 s’ha de facilitar de manera gratuïta, per mitjans electrònics i sense retards injustificats.

4. Les entitats de gestió que concedeixin autoritzacions multiterritorials no exclusives de drets en línia sobre obres musicals han de facilitar, per mitjans electrònics, als proveïdors de serveis de música en línia, als titulars els drets dels quals representen i a altres entitats de gestió, en resposta a una sol·licitud per escrit degudament raonada, la informació actualitzada següent que permeti la identificació del repertori de música en línia que representen:

a) Les obres musicals representades.

b) Els drets representats, en la seva totalitat o en part.

c) Els territoris coberts.

Les entitats de gestió poden adoptar mesures raonables per protegir, quan sigui necessari, l’exactitud i la integritat de les dades, controlar-ne la reutilització i protegir la informació delicada des del punt de vista comercial.
  • Article 183 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 184

Exactitud de la informació sobre els repertoris multiterritorials

1. Les entitats de gestió que concedeixin autoritzacions multiterritorials no exclusives de drets en línia sobre obres musicals han de disposar de procediments interns que permetin als titulars de drets, a altres entitats de gestió i als proveïdors de serveis en línia sol·licitar una correcció de les dades que preveu l’article 171.2 i la informació facilitada de conformitat amb l’article 183.4.

2. Quan la sol·licitud estigui justificada, l’entitat de gestió ha de corregir les dades o la informació sense retards injustificats.

3. Les entitats de gestió han de proporcionar als titulars de drets els mitjans perquè aquests els presentin en format electrònic informació sobre les seves obres musicals, els seus drets sobre aquestes obres i els territoris respecte dels quals els titulars de drets autoritzen l’entitat. En fer-ho, les entitats de gestió i els titulars de drets han de tenir en compte, en la mesura del possible, les normes o les pràctiques sectorials voluntàries relatives a l’intercanvi de dades desenvolupades en l’àmbit internacional o de la Unió Europea.

4. L’apartat anterior és aplicable als titulars els drets dels quals gestioni l’entitat de gestió en virtut d’un acord de representació dels que preveuen els articles 172 i 173 llevat que les dues entitats de gestió arribin a un altre acord.
  • Article 184 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 185

Informació que s’ha de fer pública

Les entitats de gestió han de publicar a la seva pàgina web de manera fàcilment accessible i mantenir actualitzada la informació següent:

a) Els estatuts de l’entitat.

b) Els comptes anuals i l’informe de gestió, amb l’informe d’auditoria corresponent, i l’informe anual de transparència. Aquest últim ha d’estar disponible a la pàgina web durant cinc anys.

c) Els integrants dels òrgans de govern i representació de l’entitat.

d) Els contractes generals que tinguin subscrits amb associacions d’usuaris i els models de contracte que s’utilitzin habitualment per a cada modalitat d’ús del seu repertori.

e) Les tarifes generals vigents, juntament amb la memòria econòmica justificativa, per a cadascuna de les modalitats d’ús del seu repertori, inclosos els descomptes i les circumstàncies en què s’han d’aplicar. Tot això s’ha de publicar en el termini de deu dies des del seu establiment o la seva última modificació.

f) Una llista de les entitats de gestió amb les quals s’hagin subscrit acords de representació. Per a cada acord se n’ha d’indicar la durada i l’àmbit subjectiu i objectiu per a cadascuna de les parts contractants.

g) El repertori que gestiona l’entitat, amb l’obligació d’incloure-hi les obres i prestacions protegides que gestionen en virtut dels acords de representació vigents subscrits amb organitzacions de gestió estrangeres.

h) El reglament de repartiment dels drets recaptats i l’import o percentatge dels descomptes de gestió i d’una altra naturalesa que s’apliquin a cada dret i modalitat d’ús administrats i als ingressos procedents de les inversions d’aquests últims.

i) La llista d’obres i prestacions protegides que administren els titulars de les quals, després del procediment de repartiment i pagament de drets, estan parcialment o totalment no identificats o localitzats. Aquesta llista s’ha de publicar en el termini màxim d’un any comptat a partir del venciment del termini de tres mesos que preveu l’article 177.5.b).

j) La política general sobre l’ús dels imports que no puguin ser objecte de repartiment.

k) El procediment de tractament i resolució de les reclamacions i les queixes que plantegin els membres de l’entitat i les entitats de gestió per compte de les quals es gestionin drets en virtut d’un acord de representació, sense perjudici de la seva inclusió obligatòria en els estatuts de l’entitat.
  • Article 185 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 186

Obligació de notificació a l’Administració competent

Les entitats de gestió estan obligades a notificar de manera diligent a l’Administració competent de conformitat amb l’article 155:

a) Els documents que continguin la informació completa sobre els nomenaments i els cessaments dels seus administradors, els seus apoderats i les persones que integren l’òrgan de control intern de l’entitat.

b) Les declaracions anuals sobre conflictes d’interès a l’assemblea general de les persones integrants dels òrgans de govern i representació i de control intern de l’entitat.

c) Els models de contractes de gestió i les seves modificacions.

d) Les tarifes generals i les seves modificacions, juntament amb la memòria econòmica justificativa prevista en la normativa reglamentària de desplegament.

e) Els contractes generals subscrits amb associacions d’usuaris.

f) Els contractes concertats amb organitzacions nacionals i estrangeres de gestió col·lectiva.

g) Els documents sobre comptabilitat i auditoria que esmenta l’article 187 i l’informe anual de transparència.

h) L’informe anual d’acompliment de la política general d’inversió.

i) L’informe anual que elabori l’òrgan de control intern per donar compte de l’exercici de les seves competències a l’assemblea general
  • Article 186 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 187

Comptabilitat i auditoria

1. Les entitats de gestió han de presentar els seus comptes anuals elaborats de conformitat amb el Pla de comptabilitat de les entitats sense ànims de lucre i els han de formular exclusivament segons els models normals que aquest preveu. Així mateix, han de presentar l’informe de gestió que acompanyi els comptes anuals esmentats amb el contingut que estableix l’article 262 del text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol.

Les entitats de gestió que participin en societats mercantils i es trobin en qualsevol dels supòsits que preveuen per a la societat dominant els articles 42 i 43 del Codi de comerç, han de formular comptes anuals i l’informe de gestió consolidats en els termes que preveuen el Codi esmentat i el Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre, pel qual s’aproven les normes per a la formulació de comptes anuals consolidats i es modifiquen el Pla general de comptabilitat aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, i el Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses aprovat pel Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre.

2. Totes les entitats de gestió han de sotmetre a auditoria els seus comptes anuals. L’auditoria s’ha de contractar i dur a terme d’acord amb el que preveu la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes, i els auditors disposen d’un termini mínim d’un mes, a partir del moment en què se’ls lliurin els comptes anuals formulats, per fer l’informe d’auditoria.

El compliment de les obligacions que estableixen els apartats 2 i 4 de l’article 175 i el segon paràgraf de l’article 177.5 l’han de revisar anualment els auditors que esmenta el paràgraf anterior, amb la finalitat de verificar que es compleix el que s’exigeix legalment. Els auditors han d’emetre un informe, que ha d’acompanyar el seu informe d’auditoria dels comptes anuals, en què posin de manifest el resultat de la seva revisió i, si s’escau, les incorreccions detectades.

Els auditors els ha de nomenar l’assemblea general de l’entitat que es dugui a terme abans que finalitzi l’exercici que s’ha d’auditar. L’assemblea general no pot revocar els auditors abans que finalitzi el període per al qual van ser nomenats, tret que hi hagi una causa justa per fer-ho.

Quan l’assemblea general no hagi nomenat l’auditor abans de finalitzar l’exercici que s’ha d’auditar o la persona nomenada no accepti l’encàrrec o no pugui complir les seves funcions, el màxim òrgan executiu de l’entitat ha de sol·licitar al registrador mercantil del domicili social la designació de la persona o les persones que hagin de dur a terme l’auditoria, d’acord amb el que disposa el Reglament del Registre Mercantil per a les societats mercantils. En aquests casos, aquesta sol·licitud al registrador mercantil també la pot fer qualsevol membre de l’entitat.

3. El màxim òrgan executiu de l’entitat de gestió ha de formular els comptes anuals i l’informe de gestió dins dels tres primers mesos següents al tancament de cada exercici.

Els comptes anuals i l’informe de gestió, l’informe anual de transparència i els diferents informes que han de fer els auditors, de conformitat amb el que preveuen l’apartat 2 i l’article 189.2, s’han de posar a disposició dels membres de l’entitat electrònicament o al seu domicili social i al de les delegacions territorials, de manera gratuïta en tots dos casos, amb una antelació mínima de quinze dies al dia en què s’esdevingui l’assemblea general en què s’hagin d’aprovar. En la convocatòria de l’assemblea general, que també s’ha d’anunciar a la pàgina web de l’entitat, s’ha d’esmentar aquest dret.

Els comptes anuals els ha d’aprovar l’assemblea general en el termini de sis mesos des del tancament de cada exercici.

4. Dins del mes següent a l’aprovació dels comptes anuals, o, si s’escau, dels comptes consolidats, s’ha de presentar per dipositar-los al Registre Mercantil del domicili social una certificació dels acords de l’assemblea general d’aprovació dels comptes anuals, a la qual s’ha d’adjuntar un exemplar de cadascun d’aquests comptes, normals o consolidats, de l’informe de gestió i de l’informe dels auditors. També s’hi ha d’adjuntar un exemplar de l’informe anual de transparència.

A aquesta obligació de dipòsit li són aplicables, en tot el que sigui procedent, les normes que estableixen el text refós de la Llei de societats de capital i el Reglament del Registre Mercantil.
  • Article 187 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 188

Pressupost anual de recaptació i repartiment

Les entitats de gestió han d’elaborar un pressupost anual de recaptació i repartiment de drets gestionats i d’ingressos i despeses de l’entitat, que s’ha d’aprovar amb caràcter previ a l’inici de l’exercici al qual es refereixi. La proposta corresponent s’ha de posar a disposició dels membres electrònicament i al domicili social i al de les delegacions territorials de l’entitat, de manera gratuïta en tots dos casos, amb una antelació mínima de quinze dies al dia en què s’esdevingui la sessió de l’òrgan que tingui atribuïda la competència per aprovar-la. En la convocatòria d’aquest òrgan, que s’ha d’anunciar a la pàgina web de l’entitat, s’ha d’esmentar aquest dret.
  • Article 188 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 189

Informe anual de transparència

1. Els òrgans de govern i representació de les entitats de gestió han d’elaborar un informe anual de transparència dins dels tres mesos següents al tancament de l’exercici anterior.

L’informe anual de transparència ha de tenir, com a mínim, el contingut que especifica l’annex. Així mateix, ha d’incloure un informe especial que doni compte de la utilització dels imports deduïts per als serveis assistencials en benefici dels membres de l’entitat, les activitats de formació i promoció d’autors, artistes, intèrprets i executants i el foment de l’oferta digital legal de les obres i les prestacions protegides els drets de les quals gestiona l’entitat.

2. L’informe anual de transparència que elaboren els òrgans de govern i representació l’han de revisar els auditors nomenats de conformitat amb l’article 187.2 per auditar els comptes anuals, a fi de verificar que la informació comptable que conté es correspon amb la comptabilitat de l’entitat de gestió. Els auditors han d’emetre un informe en què posin de manifest el resultat de la seva revisió i, si s’escau, les incorreccions detectades. Aquest informe de revisió s’ha de reproduir íntegrament en l’informe anual de transparència.

3. L’assemblea general ha d’aprovar l’informe anual de transparència dins dels sis mesos següents al tancament de l’exercici anterior.
  • Article 189 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Capítol VII

Règim sancionador
  • Capítol VII afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 190

Responsabilitat administrativa, òrgans competents sancionadors i procediment sancionador

1.  Les  entitats  de  gestió,  les  entitats  que  en  depenguin  i  els  operadors  de  gestió independent incorren en responsabilitat administrativa per les infraccions que cometin en l’exercici de les seves funcions d’acord amb el que disposa aquesta Llei.

2. L’exercici de la potestat sancionadora correspon a l’Administració competent de conformitat amb l’article 155. La inhabilitació legal per operar correspon, en tot cas, al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

3.  Quan  l’exercici  de  la  potestat  sancionadora  correspongui  al  Ministeri  d’Educació, Cultura i Esport, la imposició de les sancions que preveu aquest capítol correspon, en el cas d’infraccions molt greus, al ministre d’Educació, Cultura i Esport i, en el cas d’infraccions greus i lleus, al secretari d’Estat de Cultura. La instrucció dels  corresponents  procediments  sancionadors  correspon,  en  tots  els  casos,  al  director general de Propietat Intel·lectual.

4.  L’exercici  de  la  potestat  sancionadora  es  regeix  pel  procediment  que  estableix la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions  públiques,  i  de  conformitat  amb  els  principis  que  preveu  la  Llei  40/2015,  d’1  d’octubre,  de  règim  jurídic  del  sector  públic.  No  obstant  això,  el  termini  màxim  en  què  s’ha  de  notificar  la  resolució  expressa  en  els  procediments  incoats per infraccions molt greus és de divuit mesos i en els procediments incoats per infraccions greus és de dotze mesos.

5. Quan una entitat de gestió o un operador de gestió independent que tingui establiment en un altre Estat de la Unió Europea infringeixi en territori espanyol la normativa del seu Estat d’establiment reguladora de la gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual, l’Administració competent de conformitat amb l’article 155 pot trametre  tota  la  informació  pertinent  a  l’autoritat  competent  d’aquell  Estat.  Així mateix,  pot  sol·licitar  que  aquesta  autoritat  adopti  les  mesures  adequades  en  el  marc de les seves competències.

6.  Les  entitats  de  gestió  i  els  operadors  de  gestió  independents  que  tinguin  establiment fora de la Unió Europea però prestin serveis a Espanya de conformitat amb  el  que  preveu  aquest  títol  incorren  en  responsabilitat  administrativa  per  les  infraccions  que  cometin  per  l’incompliment  de  les  seves  obligacions  que  preveu  aquesta  Llei  en  els  mateixos  termes  que  les  entitats  de  gestió  i  els  operadors  de  gestió independents amb establiment a Espanya.
  • Article 190 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 191

Classificació de les infraccions

1. Les infraccions que cometin les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual, les entitats que en depenguin i els operadors de gestió independent es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

2. Constitueixen infraccions molt greus els actes següents:

a) La ineficàcia manifesta i notòria en l’administració dels drets que l’entitat de gestió, una entitat de la qual aquesta depengui o l’operador de gestió independent tingui encomanats, circumstància que s’ha d’apreciar respecte del conjunt dels usuaris i dels titulars d’aquests drets i no de manera aïllada o individual.

b) L’incompliment greu i reiterat de l’objecte i les finalitats que assenyalen els estatuts de l’entitat de gestió, quan es duguin a terme, de manera directa o indirecta, activitats que no siguin de protecció o gestió dels drets de propietat intel·lectual que tinguin encomanats, sense perjudici de la funció social i del desenvolupament de l’oferta digital legal que han de complir i de les activitats vinculades a l’àmbit cultural de l’entitat i sense ànim de lucre que esmenta l’article 159, lletra b, d’aquesta Llei, sempre que estiguin previstes als seus estatuts.

c) L’incompliment greu i reiterat de l’obligació que estableix l’article 156.2 d’administrar els drets de propietat intel·lectual que tingui conferits l’entitat de gestió.

d) La prestació de serveis de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual sense haver obtingut prèviament l’autorització que preveu l’article 147 quan aquesta sigui necessària.

e) La posada de manifest d’algun fet que suposi l’incompliment molt greu de les obligacions del títol IV.

3. Constitueixen infraccions greus els actes següents:

a) L’incompliment de les condicions que estableix l’article 157 respecte del contracte de gestió.

b) L’aplicació de sistemes, normes i procediments de repartiment de les quantitats recaptades de manera arbitrària i no equitativa.

c) L’incompliment de les obligacions que estableixen els articles 163, apartats 1 i 2; 165; 168; 173; 175, apartats 2 i 3; 177 i 178; 180; 183; i 186 a 187; 189 i de la de fer efectius els drets a una remuneració i una compensació equitatives en els diferents supòsits que preveu aquesta Llei i a exercir el dret d’autoritzar la distribució per cable.

d) La resistència, l’excusa o la negativa de les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual, les entitats que en depenguin o els operadors de gestió independent a l’actuació inspectora de les administracions competents segons el que preveu aquesta Llei.

e) La inobservança significativa del procediment de tractament i resolució de reclamacions i queixes previst estatutàriament de conformitat amb l’article 159, lletra o.

f) L’incompliment de l’obligació de comunicar l’inici d’activitats que estableixen els articles 151.1 i 153.1.

4. Constitueixen infraccions lleus els actes següents:

a) La falta d’atenció als requeriments de les administracions públiques fets a l’empara del que disposa l’article 154. S’entén que es produeix una falta d’atenció del requeriment quan l’entitat de gestió, una entitat que en depengui o l’operador de gestió independent no respongui en el termini que fixi l’Administració pública en el seu requeriment, no subministri la informació requerida o subministri una informació incompleta o incorrecta.

b) L’incompliment de les entitats de gestió, les entitats que en depenguin i els operadors de gestió independents de preceptes d’observança obligada compresos en aquest títol, en la Llei 3/2008, de 23 de desembre, relativa al dret de participació en benefici de l’autor d’una obra d’art original, i en qualsevol altra normativa reguladora de la gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual, que no constitueixi una infracció greu o molt greu de conformitat amb el que disposen els dos apartats anteriors.
  • Article 191 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 192

Sancions

1. Per la comissió d’infraccions molt greus, s’ha d’imposar a les entitats de gestió o als operadors de gestió independent alguna de les sancions següents:

a) Inhabilitació per operar com a entitat de gestió o com a operador de gestió independent. Aquesta inhabilitació produeix els seus efectes als tres mesos de la publicació que preveu l’apartat 2 i té una durada, com a màxim, de cinc anys.

b) Multa d’entre un 1 i un 2 per cent de la recaptació total que hagi obtingut el subjecte infractor l’any anterior a la data d’imposició de la multa. Si no hi ha recaptació l’any anterior a la data d’imposició de la multa, s’ha d’imposar una multa no superior a 800.000 ni inferior a 400.001 euros.

2. Les resolucions sancionadores per infraccions molt greus s’han de publicar en el “Butlletí Oficial de l’Estat” i, si s’escau, en el de la comunitat autònoma corresponent, una vegada siguin fermes en via administrativa, i amb la dissociació prèvia de les dades personals que contingui.

3. Per la comissió d’infraccions greus s’ha d’imposar al subjecte infractor una multa no superior a l’1 per cent de la seva recaptació total corresponent a l’any anterior a la data d’imposició de la multa. Si no hi ha recaptació l’any anterior a la data d’imposició de la multa, s’ha d’imposar una multa no superior a 400.000 ni inferior a 200.001 euros.

4. Les resolucions sancionadores per infraccions greus es poden publicar en el “Butlletí Oficial de l’Estat” i, si s’escau, en el de la comunitat autònoma corresponent, una vegada que siguin fermes en via administrativa, i amb la dissociació prèvia de les dades personals que continguin.

5. Per la comissió d’infraccions lleus s’ha d’imposar al subjecte infractor una multa per un import no superior a 200.000 euros ni a un 0,5 per cent de la seva recaptació total corresponent a l’any anterior a la data d’imposició de la multa.

6. Quan el subjecte infractor sigui una entitat que depengui d’una entitat de gestió, s’ha de tenir en consideració, a l’efecte de determinar la multa, la recaptació de l’entitat de gestió de la qual depengui.

7. Per a la graduació de les sancions s’han d’atendre els criteris que estableix l’article 29 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre.

8. Quan les sancions pecuniàries les imposi el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, els òrgans i els procediments per a la recaptació són els que estableixen el Reglament general de recaptació, aprovat pel Reial decret 939/2005, de 29 de juliol, i altres normes aplicables. En els altres casos, els òrgans són els que estableixi la legislació aplicable de les administracions públiques que les imposin. Hi és aplicable el que preveu l’article 85 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, respecte de les sancions en què l’infractor reconegui la seva responsabilitat.

9. Una vegada iniciat el procediment sancionador per la comissió d’una infracció molt greu o quan s’adverteixi una entitat de gestió de conformitat amb l’article 149 i sempre que, en tots dos casos, concorrin raons d’urgència justificades en la dificultat o l’impediment objectiu de reinstaurar el compliment de la legalitat, l’autoritat competent pot decidir motivadament, amb l’autorització prèvia del jutge corresponent al domicili social de l’entitat, la remoció dels òrgans de representació de l’entitat i la seva intervenció temporal, mitjançant la designació d’un gestor interí que assumeixi les funcions legals i estatutàries dels òrgans de representació de l’entitat, en les condicions següents:

a) La intervenció s’ha de fer per un termini de sis mesos, prorrogable pel mateix període.

b) Les despeses derivades de la intervenció temporal són a càrrec de l’entitat intervinguda.

c) La finalitat de la intervenció és regularitzar el funcionament institucional de l’entitat, clarificar-ne la gestió i adoptar i implantar totes les mesures que siguin necessàries per al compliment de les obligacions legals en aquesta matèria.
  • Article 192 afegit per l'article únic.7 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Títol V

Comissió de Propietat Intel·lectual
  • Títol V modificat per l'article únic.8 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d'abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i pel qual s'incorporen a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Títol V afegit per l'article únic.26 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Article 193

Comissió de Propietat Intel·lectual: composició i funcions

1. Es crea adscrita al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport la Comissió de Propietat Intel·lectual, com a òrgan col·legiat d’àmbit nacional, per a l’exercici de les funcions de mediació, arbitratge, determinació de tarifes i control en els supòsits previstos en aquest títol, i de salvaguarda dels drets de propietat intel·lectual que li atribueix aquesta Llei. Així mateix ha d’exercir funcions d’assessorament sobre tots els afers de la seva competència que li consulti el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

2. La Comissió ha d’actuar per mitjà de dues seccions:

a) La Secció Primera ha d’exercir les funcions de mediació, arbitratge, determinació de tarifes i control en els termes previstos en aquest títol.

b) La Secció Segona ha de vetllar, en l’àmbit de les competències del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, per la salvaguarda dels drets de propietat intel·lectual enfront de la seva vulneració per part dels responsables de serveis de la societat d’informació en els termes previstos als articles 8 i concordants de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.

3. La Secció Primera ha d’estar composta per quatre vocals titulars, que poden delegar les seves funcions en els seus suplents respectius, tots ells elegits entre experts de competència reconeguda en matèria de propietat intel·lectual i de defensa de la competència, entre els quals el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport ha de designar el president de la Secció, que exerceix el vot de qualitat. Els vocals de la Secció els ha de nomenar el Govern, mitjançant un reial decret, a proposta dels titulars dels ministeris d’Educació, Cultura i Esport, d’Economia, Indústria i Competitivitat, de Justícia i d’Energia, Turisme i Agenda Digital, per un període de cinc anys renovable una sola vegada.

La composició, el funcionament i l’actuació de la Secció Primera es regeixen pel que disposen aquesta Llei i les normes reglamentàries que la despleguen i supletòriament per les previsions de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, i de la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’arbitratge, i de la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en afers civils i mercantils. El Govern pot modificar reglamentàriament la composició de la Secció Primera.

4. La Secció Segona, sota la presidència del secretari d’Estat de Cultura o la persona en què aquest delegui, ha d’estar composta de dos vocals del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, un vocal del Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital, un vocal del Ministeri de Justícia, un vocal del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat i un vocal del Ministeri de la Presidència i per a les Administracions Territorials, designats pels departaments esmentats, entre el personal de les administracions públiques, pertanyent a grups o categories per als quals s’exigeixi titulació superior, i que reuneixin coneixements específics acreditats en matèria de propietat intel·lectual. Sense perjudici del compliment del requisit anterior, en la designació que faci cada departament s’ha de valorar addicionalment la formació jurídica en els àmbits del dret processal, de la jurisdicció contenciosa administrativa i de les comunicacions electròniques. Els departaments esmentats han de designar, en el mateix acte, segons els requisits assenyalats a l’apartat anterior, un suplent per a cadascun dels vocals, als efectes previstos legalment en els supòsits de vacant, absència o malaltia i, en general, quan concorri alguna causa justificada.

Cal determinar reglamentàriament el funcionament de la Secció Segona i el procediment per a l’exercici de les funcions que té atribuïdes.
  • Article 193 afegit per l'article únic.8 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 194

Funcions de mediació, arbitratge, determinació de tarifes i control

1. La Secció Primera de la Comissió de Propietat Intel·lectual ha d’exercir la seva funció de mediació en els termes següents:

a) Col·laborant en les negociacions, amb la submissió voluntària prèvia de les parts per falta d’acord, respecte a les matèries relacionades directament amb la gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual i per a l’autorització de la distribució per cable d’una emissió de radiodifusió entre els titulars dels drets de propietat intel·lectual i les empreses de distribució per cable.

b) Presentant, si s’escau, propostes a les parts.

Es considera que totes les parts accepten la proposta a què es refereix el paràgraf anterior si cap d’aquestes expressa la seva oposició en un termini de tres mesos. En aquest supòsit, la resolució de la Comissió ha de produir els efectes previstos a la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’arbitratge, i és revisable davant l’ordre jurisdiccional civil. La proposta i qualsevol oposició a aquesta s’han de notificar a les parts, de conformitat amb el que disposa el capítol II del títol III de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

2. La Secció Primera de la Comissió de Propietat Intel·lectual ha d’actuar en la seva funció d’arbitratge:

a) Donant solució, amb la submissió voluntària prèvia de les parts, als conflictes sobre matèries relacionades directament amb la gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual.

b) Fixant, a sol·licitud de l’entitat de gestió afectada, d’una associació d’usuaris, d’una entitat de radiodifusió o d’un usuari afectat especialment significatiu, segons el parer de la Comissió, i amb l’acceptació prèvia de l’altra part, quantitats substitutòries de les tarifes generals, als efectes assenyalats a l’apartat 4 de l’article 163, per a la qual cosa ha de tenir en compte almenys els criteris mínims de determinació d’aquestes, previstos a l’article 164.3.

El que determina aquest apartat s’entén sense perjudici de les accions que es puguin exercir davant la jurisdicció competent. No obstant això, el plantejament de la controvèrsia sotmesa a decisió arbitral davant la Secció impedeix als jutges i tribunals conèixer d’aquesta, fins que s’hagi dictat la resolució i sempre que la part interessada ho invoqui mitjançant una excepció.

3. La Secció Primera de la Comissió de Propietat Intel·lectual ha d’exercir la seva funció de determinació de les tarifes per a l’explotació dels drets de gestió col·lectiva obligatòria i per als drets de gestió col·lectiva voluntària que, respecte a la mateixa categoria de titulars, concorrin amb un dret de remuneració sobre la mateixa obra o prestació.

La Secció ha d’establir l’import de la remuneració exigida per la utilització d’obres i altres prestacions del repertori de les entitats de gestió, la forma de pagament i altres condicions necessàries per fer efectius els drets que indica el paràgraf anterior, a sol·licitud de la mateixa entitat de gestió afectada, d’una associació d’usuaris, d’una entitat de radiodifusió o d’un usuari especialment significatiu, segons el parer de la Secció, quan no hi hagi acord entre les dues, en el termini de sis mesos des de l’inici formal de la negociació. En l’exercici d’aquesta funció, la Secció Primera pot sol·licitar un informe previ dels organismes públics que exerceixin les seves funcions en relació amb els mercats o sectors econòmics als quals afectin les tarifes que s’han de determinar, així com de les associacions o representants dels usuaris corresponents.

En la determinació d’aquestes tarifes, la Secció Primera ha d’observar, almenys, els criteris que estableix l’article 164.3. Així mateix, aquestes decisions s’han de publicar en el “Butlletí Oficial de l’Estat”, han de ser aplicables a partir de l’endemà de la publicació, amb abast general per a tots els titulars i obligats, respecte de la mateixa modalitat d’ús d’obres i prestacions i idèntic sector d’usuaris, i poden ser recorregudes davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

Així mateix, la Secció Primera pot dictar resolucions actualitzant o desenvolupant la metodologia per determinar les tarifes generals referida a l’article 164.3, amb l’informe previ de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.

4. La Secció Primera de la Comissió de Propietat Intel·lectual ha d’exercir la seva funció de control vetllant perquè les tarifes generals establertes per les entitats de gestió en compliment de les seves obligacions siguin equitatives i no discriminatòries, per a la qual cosa ha de valorar, entre altres aspectes, l’aplicació dels criteris mínims que preveu l’article 164.3 en la seva determinació. Si s’aprecia un incompliment d’aquestes obligacions, s’ha de comunicar aquesta circumstància a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, als efectes corresponents.

5. Reglamentàriament s’ha de determinar el procediment per a l’exercici de les funcions que la Secció Primera ha de desenvolupar de conformitat amb el que disposen els apartats anteriors.
  • Article 194 afegit per l'article únic.8 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 195

Funció de salvaguarda dels drets en l’entorn digital

1. La Secció Segona de la Comissió de Propietat Intel·lectual exerceix les funcions de salvaguarda dels drets de propietat intel·lectual enfront de la seva vulneració per part dels responsables de serveis de la societat d’informació a través d’un procediment l’objecte del qual és el restabliment de la legalitat.

2. El procediment de restabliment de la legalitat s’ha d’adreçar contra:

a) Els prestadors de serveis de la societat de la informació que vulnerin drets de propietat intel·lectual, atenent la Secció Segona per acordar o no l’inici del procediment al seu nivell d’audiència a Espanya, i al nombre d’obres i prestacions protegides indiciàriament no autoritzades a les quals és possible accedir a través del servei o al seu model de negoci.

b) Els prestadors de serveis de la societat de la informació que vulnerin drets de propietat intel·lectual de la forma referida en el paràgraf anterior, facilitant la descripció o la localització d’obres i prestacions que indiciàriament s’ofereixin sense autorització, desenvolupant a aquest efecte una labor activa i no neutral, i que no es limitin a activitats de mera intermediació tècnica. En particular, s’hi inclouen els qui ofereixin llistes ordenades i classificades d’enllaços a les obres i prestacions referides anteriorment, independentment del fet que aquests enllaços puguin ser proporcionats inicialment pels destinataris del servei.

3. El procediment s’inicia d’ofici, amb la denúncia prèvia del titular dels drets de propietat intel·lectual que es considerin vulnerats o de la persona que en tingui encomanat l’exercici, i aquest ha d’aportar amb la denúncia una prova raonable de l’intent previ de requeriment de retirada infructuós al servei de la societat de la informació presumptament infractor en què sol·licitava la retirada dels continguts específics oferts sense autorització, i n’hi ha prou d’adreçar aquest requeriment a l’adreça electrònica que el prestador faciliti al públic per comunicar-se amb ell. Aquest requeriment previ es pot considerar quan escaigui, als efectes de la generació del coneixement efectiu en els termes que estableixen els articles 16 i 17 de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, sempre que identifiqui exactament l’obra o la prestació, el titular dels drets corresponents i, almenys, una ubicació on l’obra o la prestació és oferta en el servei de la societat de la informació. En cas que el prestador de serveis no faciliti una adreça electrònica vàlida per comunicar-se amb ell no és exigible l’intent de requeriment previst en aquest paràgraf. L’intent de requeriment es considera infructuós si el prestador requerit no contesta o, encara que contesti, no retira o inhabilita l’accés als continguts corresponents en un termini de tres dies des de la remissió del requeriment corresponent.

Les entitats de gestió estan legitimades per instar aquest procediment en els termes del que disposa l’article 150.

Aquest procediment, que es desplega per reglament, es basa en els principis de celeritat i proporcionalitat i hi són aplicables els drets de defensa que preveu l’article 53.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

La manca de resolució en el termini establert reglamentàriament produeix la caducitat del procediment.

Les resolucions dictades per la Secció Segona en aquest procediment posen fi a la via administrativa.

4. La Secció Segona pot adoptar les mesures per tal que s’interrompi la prestació d’un servei de la societat de la informació que vulneri drets de propietat intel·lectual o per retirar els continguts que vulnerin aquests drets sempre que el prestador hagi causat o sigui susceptible de causar un dany patrimonial. Aquestes mesures poden comprendre mesures tècniques i deures de diligència específics exigibles al prestador infractor que tinguin per objecte assegurar la cessació de la vulneració i evitar que aquesta es reprengui.

La Secció Segona pot estendre les mesures de retirada o interrupció a altres obres o prestacions protegides suficientment identificades els drets de les quals representin les persones que participin com a interessades en el procediment, que corresponguin a un mateix titular de drets o que formin part d’un mateix tipus d’obres o prestacions, sempre que concorrin fets o circumstàncies que revelin que aquestes obres o prestacions són igualment ofertes il·lícitament.

Abans de procedir a l’adopció d’aquestes mesures, s’ha de requerir el prestador de serveis de la societat de la informació per tal que en un termini no superior a les 48 hores pugui procedir a la retirada voluntària dels continguts declarats infractors o, si s’escau, faci les al·legacions i proposi les proves que consideri oportunes sobre l’autorització d’ús o l’aplicabilitat d’un límit al dret de propietat intel·lectual. Un cop transcorregut el termini anterior, si s’escau, s’ha de practicar prova en dos dies i se n’ha de donar trasllat als interessats per a conclusions en el termini màxim de cinc dies. La Secció ha de dictar una resolució en el termini màxim de tres dies.

La interrupció de la prestació del servei o la retirada voluntària de les obres i prestacions no autoritzades tenen valor de reconeixement implícit de la referida vulneració de drets de propietat intel·lectual i posen fi al procediment.

5. En cas de manca de retirada voluntària i als efectes de garantir l’efectivitat de la resolució dictada, la Secció Segona pot requerir la col·laboració necessària dels prestadors de serveis d’intermediació, dels serveis de pagaments electrònics i de publicitat, i requerir-los que suspenguin el servei corresponent que facilitin al prestador infractor.

En l’adopció de les mesures de col·laboració la Secció Segona ha de valorar la possible efectivitat de les dirigides a bloquejar el finançament del prestador de serveis de la societat de la informació declarat infractor.

El bloqueig del servei de la societat de la informació per part dels proveïdors d’accés d’Internet s’ha de motivar adequadament en consideració a la seva proporcionalitat, tenint en compte la possible eficàcia de les altres mesures a l’abast.

En cas que es presti el servei utilitzant un nom de domini sota el codi de país corresponent a Espanya (.es) o un altre domini de primer nivell el registre del qual estigui establert a Espanya, la Secció Segona ha de notificar els fets a l’autoritat de registre als efectes que cancel·li el nom de domini, que no es pot assignar novament en un període de com a mínim sis mesos.

La manca de col·laboració per part dels prestadors de serveis d’intermediació, els serveis de pagaments electrònics o de publicitat es considera com a infracció del que disposa l’article 11 de la Llei 34/2002, d’11 de juliol.

En tot cas, l’execució de la mesura de col·laboració dirigida al prestador de serveis d’intermediació corresponent, davant l’incompliment del requeriment de retirada o interrupció, emès d’acord amb l’apartat anterior, per part del prestador de serveis de la societat de la informació responsable de la vulneració, exigeix l’autorització judicial prèvia, d’acord amb el procediment regulat a l’apartat segon de l’article 122 bis de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

6. L’incompliment de requeriments de retirada de continguts declarats infractors, que resultin de resolucions finals adoptades d’acord amb el que preveu l’apartat 4 anterior, per part d’un mateix prestador de serveis de la societat de la informació dels descrits a l’apartat 2 anterior, constitueix, des de la segona vegada que aquest incompliment tingui lloc, inclusivament, una infracció administrativa molt greu sancionada amb una multa de 150.001 a 600.000 euros. La represa dues o més vegades d’activitats il·lícites per part d’un mateix prestador de serveis de la societat de la informació també es considera incompliment reiterat als efectes d’aquest apartat. S’entén per represa de l’activitat il·lícita el fet que el mateix responsable contra el qual es va iniciar el procediment torni a explotar obres o prestacions del mateix titular, encara que no es tracti exactament de les que utilitzés la primera vegada, prèvia a la retirada voluntària dels continguts. Incorren en aquestes infraccions els prestadors que, fins i tot utilitzant persones físiques o jurídiques interposades, reprenguin l’activitat infractora.

Quan així ho justifiqui la gravetat i repercussió social de la conducta infractora, la comissió de la infracció pot comportar les conseqüències següents:

a) La publicació de la resolució sancionadora, a costa del sancionat, en el Butlletí Oficial de l’Estat, en dos diaris nacionals o a la pàgina d’inici del lloc d’Internet del prestador durant un període d’un any des de la notificació de la sanció, una vegada que aquella tingui caràcter ferm, atenent la repercussió social de la infracció comesa i la gravetat de l’il·lícit.

b) El cessament de les activitats declarades infractores del prestador de serveis durant un període màxim d’un any. Per garantir l’efectivitat d’aquesta mesura, l’òrgan competent pot requerir la col·laboració necessària dels prestadors de serveis d’intermediació, dels serveis de pagaments electrònics i de publicitat, i ordenar-los que suspenguin el servei corresponent que facilitin al prestador infractor.

En l’adopció de les mesures de col·laboració s’ha de valorar la possible efectivitat de les dirigides a bloquejar el finançament del prestador de serveis de la societat de la informació declarat infractor. El bloqueig del servei de la societat de la informació per part dels proveïdors d’accés d’Internet s’ha de motivar específicament, en consideració a la seva proporcionalitat i la seva efectivitat estimada, tenint en compte la possible eficàcia de les altres mesures a l’abast. La manca de col·laboració es considera com una infracció del que disposa l’article 11 de la Llei 34/2002, d’11 de juliol. En tot cas, l’execució de la mesura de col·laboració dirigida al prestador de serveis d’intermediació corresponent exigeix l’autorització judicial prèvia, d’acord amb el procediment regulat a l’apartat segon de l’article 122 bis de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Quan les infraccions les hagin comès prestadors de serveis establerts en estats que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu però els serveis dels quals s’adrecin específicament al territori espanyol, l’òrgan que hagi imposat la sanció corresponent pot ordenar als prestadors de serveis d’intermediació que adoptin les mesures necessàries per impedir l’accés des d’Espanya als serveis oferts per aquells durant un període màxim d’un any.

L’exercici de la potestat sancionadora es regeix pel procediment que estableixen el títol IV de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, i la seva normativa de desplegament.

La imposició de les sancions correspon al secretari d’Estat de Cultura, òrgan competent als efectes del que disposen els articles 35, 36 i concordants de la Llei 34/2002, d’11 de juliol.

L’instructor del procediment sancionador pot incorporar a l’expedient les actuacions que formin part dels procediments relacionats tramitats per la Secció Segona en exercici de les seves funcions de salvaguarda dels drets de propietat intel·lectual establertes a l’apartat anterior.

7. El que disposa aquest article s’entén sense perjudici de les accions civils, penals i contencioses administratives que, si s’escau, siguin procedents.

8. Es poden desenvolupar codis de conducta voluntaris en allò que es refereix a les mesures de col·laboració dels serveis d’intermediació, els serveis de pagaments electrònics o de publicitat que preveu aquest article.

9. El tractament portat a terme per la Secció Segona de les dades relacionades amb els detalls i les informacions derivats de les actuacions realitzades en l’àmbit de les seves funcions, s’ha d’efectuar de conformitat amb el que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i, en particular, el seu article 7.5 si estiguessin referits a la comissió d’infraccions penals o administratives.
  • Article 195 afegit per l'article únic.8 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Títol VI

Protecció de les mesures tecnològiques i de la informació per a la gestió de drets
  • Títol VI modificat per l'article únic.9 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d'abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i pel qual s'incorporen a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Títol VI afegit per l'article 1.23 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
Altres versions d'aquest precepte

Article 196

Mesures tecnològiques: actes d’elusió i actes preparatoris

1. Els titulars de drets de propietat intel·lectual reconeguts en aquesta Llei poden exercir les accions que preveu el títol I del seu llibre tercer contra els qui, sabent o tenint motius raonables per saber-ho, eludeixin qualsevol mesura tecnològica eficaç.

2. Les mateixes accions es poden exercir contra els qui fabriquin, importin, distribueixin, venguin, lloguin, anunciïn per a la venda o el lloguer o posseeixin amb fins comercials qualsevol dispositiu, producte o component, així com contra els qui prestin algun servei que, respecte de qualsevol mesura tecnològica eficaç:

a) Sigui objecte de promoció, publicitat o comercialització amb la finalitat d’eludir la protecció, o

b) Només tingui una finalitat o ús comercial limitat al marge de l’elusió de la protecció, o

c) Estigui principalment concebut, produït, adaptat o realitzat amb la finalitat de permetre o facilitar l’elusió de la protecció.

3. S’entén per mesura tecnològica qualsevol tècnica, dispositiu o component que, en el seu funcionament normal, estigui destinat a impedir o restringir actes, referits a obres o prestacions protegides, que no disposin de l’autorització dels titulars dels corresponents drets de propietat intel·lectual.

Les mesures tecnològiques es consideren eficaces quan l’ús de l’obra o de la prestació protegida estigui controlat pels titulars dels drets mitjançant l’aplicació d’un control d’accés o un procediment de protecció com, per exemple, codificació, aleatorització o una altra transformació de l’obra o prestació o un mecanisme de control de còpia que aconsegueixi aquest objectiu de protecció.

4. El que disposen els apartats anteriors no és aplicable a les mesures tecnològiques utilitzades per a la protecció de programes d’ordinador, que queden subjectes a la seva pròpia normativa.
  • Article 196 afegit per l'article únic.9 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 197

Límits a la propietat intel·lectual i mesures tecnològiques

1. Els titulars de drets sobre obres o prestacions protegides amb mesures tecnològiques eficaces han de facilitar als beneficiaris dels límits que s’esmenten a continuació els mitjans adequats per gaudir-ne, d’acord amb la seva finalitat, sempre que aquests beneficiaris tinguin legalment accés a l’obra o prestació de què es tracti. Aquests límits són els següents:

a) Límit de còpia privada en els termes que preveu l’article 31.2.

b) Límit relatiu a fins de seguretat pública, procediments oficials o en benefici de persones amb discapacitat en els termes que preveuen els articles 31 bis i 31 ter.

c) Límit relatiu a la citació i il·lustració amb fins educatius o de recerca científica en els termes que preveu l’article 32.2, 3 i 4.

d) Límit relatiu a la il·lustració de l’ensenyament o de recerca científica o per a fins de seguretat pública o als efectes d’un procediment administratiu o judicial, tot això en relació amb les bases de dades i en els termes que preveu l’article 34.2.b i c.

e) Límit relatiu al registre d’obres per entitats radiodifusores en els termes que preveu l’article 36.3.

f) Límit relatiu a les reproduccions d’obres amb fins de recerca o conservació realitzades per determinades institucions en els termes que preveu l’article 37.1.

g) Límit relatiu a l’extracció amb fins il·lustratius d’ensenyament o de recerca científica d’una part substancial del contingut d’una base de dades i d’una extracció o una reutilització per a fins de seguretat pública o als efectes d’un procediment administratiu o judicial del contingut d’una base de dades protegida pel dret sui generis en els termes que preveu l’article 135.1.b i c.

2. Quan els titulars de drets de propietat intel·lectual no hagin adoptat mesures voluntàries, inclosos els acords amb altres interessats, per al compliment del deure que preveu l’apartat anterior, els beneficiaris dels esmentats límits poden acudir davant la jurisdicció civil.

Quan els beneficiaris dels esmentats límits siguin consumidors o usuaris, en els termes que defineix l’article 3 del text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, en defensa seva poden actuar les entitats legitimades a l’article 11.2 i 3 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil.

3. Gaudeixen de la protecció jurídica que preveu l’article 196.1 tant les mesures tecnològiques adoptades voluntàriament pels titulars dels drets de propietat intel·lectual, incloses les derivades d’acords amb altres interessats, com, si s’escau, les incloses en la corresponent resolució judicial.

4. El que disposen els apartats anteriors no impedeix que els titulars de drets sobre obres o prestacions adoptin les solucions que considerin adequades, incloent-hi, entre d’altres, mesures tecnològiques, respecte del nombre de reproduccions en concepte de còpia privada. En aquests supòsits, els beneficiaris del que preveu l’article 31.2 no poden exigir l’aixecament de les mesures tecnològiques que, si s’escau, hagin adoptat els titulars de drets en virtut d’aquest apartat.

5. El que estableixen els apartats anteriors d’aquest article no és aplicable a obres o prestacions que s’hagin posat a disposició del públic d’acord amb el que s’hagi convingut per contracte, de tal forma que qualsevol persona hi pugui accedir des del lloc i moment que elegeixi.
  • Article 197 afegit per l'article únic.9 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 198

Protecció de la informació per a la gestió de drets

1. Els titulars de drets de propietat intel·lectual poden exercir les accions que preveu el títol I del llibre tercer contra els qui, a posta i sense autorització, portin a terme qualsevol dels actes que seguidament es detallen, i que sàpiguen o tinguin motius raonables per saber que, en fer-ho, indueixen, permeten, faciliten o encobreixen la infracció d’algun d’aquells drets:

a) Supressió o alteració de tota informació per a la gestió electrònica de drets.

b) Distribució, importació per a distribució, emissió per radiodifusió, comunicació o posada a disposició del públic d’obres o prestacions protegides en les quals s’hagi suprimit o alterat sense autorització la informació per a la gestió electrònica de drets.

2. Als efectes de l’apartat anterior, s’entén per informació per a la gestió de drets tota informació facilitada pels titulars que identifiqui l’obra o prestació protegida, l’autor o qualsevol altre drethavent, o que indiqui les condicions d’utilització de l’obra o prestació protegida, així com qualssevol números o codis que representin l’esmentada informació, sempre que aquests elements d’informació vagin associats a un exemplar d’una obra o prestació protegida o apareguin en connexió amb la seva comunicació al públic.
  • Article 198 afegit per l'article únic.9 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Llibre IV

De l'àmbit d'aplicació de la Llei
  • Llibre IV afegit per l'article únic.10 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 199

Autors

1. Es protegeixen, d’acord amb aquesta Llei, els drets de propietat intel·lectual dels autors espanyols, així com dels autors nacionals d’altres estats membres de la Unió Europea.

Gaudeixen, així mateix, d’aquests drets:

a) Els nacionals de tercers països amb residència habitual a Espanya.

b) Els nacionals de tercers països que no tenen la seva residència habitual a Espanya, respecte a les seves obres publicades per primera vegada en el territori espanyol o dins els trenta dies següents que ho hagin estat en un altre país. No obstant això, el Govern pot restringir l’abast d’aquest principi en el cas d’estrangers que siguin nacionals d’estats que no protegeixin suficientment les obres d’autors espanyols en supòsits anàlegs.

2. Tots els autors d’obres audiovisuals, sigui quina sigui la seva nacionalitat, tenen dret a percebre una remuneració proporcional per la projecció de les seves obres en els termes de l’article 90, apartats 3 i 4. No obstant això, si es tracta de nacionals d’estats que no garanteixen un dret equivalent als autors espanyols, el Govern pot determinar que les quantitats satisfetes pels exhibidors a les entitats de gestió per aquest concepte siguin destinades als fins d’interès cultural que s’estableixin per reglament.

3. En tot cas, els nacionals de tercers països gaudeixen de la protecció que els correspon en virtut dels convenis i tractats internacionals en els quals Espanya és part i, si no, estan equiparats als autors espanyols si aquests, al seu torn, ho estan als nacionals en el país respectiu.

4. Per a les obres el país d’origen de les quals sigui d’acord amb el Conveni de Berna un país tercer i l’autor de les quals no sigui nacional d’un Estat membre de la Unió Europea, el termini de protecció és el mateix que l’atorgat al país d’origen de l’obra sense que en cap cas pugui excedir el que preveu aquesta Llei per a les obres dels autors.

5. Es reconeix el dret moral de l’autor, sigui quina sigui la seva nacionalitat.
  • Article 199 afegit per l'article únic.10 Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 200

Artistes intèrprets o executants

1. Es protegeixen els drets que reconeix aquesta Llei als artistes intèrprets o executants espanyols sigui quin sigui el lloc de la seva interpretació o execució, així com els corresponents als artistes intèrprets o executants nacionals d’altres estats membres de la Unió Europea.

2. Els artistes intèrprets o executants nacionals de països tercers gaudeixen dels mateixos drets que reconeix aquesta Llei en qualsevol dels casos següents:

a) Si tenen la residència habitual a Espanya.

b) Si la interpretació o execució s’efectua en el territori espanyol.

c) Si la interpretació o execució és gravada en un fonograma o en un suport audiovisual protegits de conformitat amb el que disposa aquesta Llei.

d) Si la interpretació o execució, encara que no hagi estat gravada, s’incorpora a una emissió de radiodifusió protegida de conformitat amb el que disposa aquesta Llei.

3. En tot cas, els artistes intèrprets o executants nacionals de països tercers gaudeixen de la protecció que els correspon en virtut dels convenis i tractats internacionals en els quals Espanya és part i, si no, estan equiparats als artistes intèrprets o executants espanyols si aquests, al seu torn, ho estan als nacionals en el país respectiu.

4. Els terminis de protecció que preveu l’article 112 també són aplicables als titulars esmentats que no són nacionals de la Unió Europea sempre que tinguin garantida la seva protecció a Espanya mitjançant algun conveni internacional. No obstant això, sense perjudici de les obligacions internacionals que corresponguin, el termini de protecció expira en la data prevista al país del qual sigui nacional el titular sense que, en cap cas, la durada pugui excedir la que estableix l’article anteriorment esmentat.
  • Article 200 afegit per l'article únic.10 Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 201

Productors, realitzadors de meres fotografies i editors

1. Els productors de fonogrames i els d’obres o gravacions audiovisuals, els realitzadors de meres fotografies i els editors de les obres esmentades a l’article 129 han de ser protegits d’acord amb aquesta Llei en els casos següents:

a) Quan siguin ciutadans espanyols o empreses domiciliades a Espanya, i també quan siguin ciutadans d’un altre Estat membre de la Unió Europea o empreses domiciliades en un altre Estat membre de la Unió Europea.

b) Quan siguin nacionals de països tercers i publiquin a Espanya per primera vegada o, dins els trenta dies següents al moment en què ho hagin estat en un altre país, les obres esmentades. No obstant això, el Govern pot restringir l’abast d’aquest principi, en el cas de nacionals d’estats que no protegeixin suficientment les obres o publicacions d’espanyols en supòsits anàlegs.

2. En tot cas, els titulars a què es refereix el paràgraf b de l’apartat anterior gaudeixen de la protecció que els correspon en virtut dels convenis i tractats internacionals en els quals Espanya és part i, si no, estan equiparats als productors de fonogrames i als d’obres o gravacions audiovisuals, als realitzadors de meres fotografies i als editors de les obres esmentades a l’article 129, si aquests, al seu torn, ho estan als nacionals en el país respectiu.

3. Els terminis de protecció que preveuen els articles 119 i 125 també són aplicables als titulars esmentats que no siguin nacionals de la Unió Europea sempre que tinguin garantida la seva protecció a Espanya mitjançant algun conveni internacional. No obstant això, sense perjudici de les obligacions internacionals que corresponguin, el termini de protecció expira en la data prevista al país del qual sigui nacional el titular sense que, en cap cas, la durada pugui excedir l’establerta en els articles anteriorment esmentats.
  • Article 201 afegit per l'article únic.10 Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 202

Entitats de radiodifusió

1. Les entitats de radiodifusió domiciliades a Espanya, o en un altre Estat membre de la Unió Europea, gaudeixen respecte a les seves emissions i transmissions de la protecció que estableix aquesta Llei.

2. En tot cas, les entitats de radiodifusió domiciliades en països tercers gaudeixen de la protecció que els correspon en virtut dels convenis i tractats internacionals en els quals Espanya sigui part.

3. Els terminis de protecció que preveu l’article 127 també són aplicables als titulars esmentats que no siguin nacionals de la Unió Europea sempre que tinguin garantida la seva protecció a Espanya mitjançant algun conveni internacional. No obstant això, sense perjudici de les obligacions internacionals que corresponguin, el termini de protecció expira en la data prevista al país del qual sigui nacional el titular sense que, en cap cas, la durada pugui excedir la que estableix l’article anteriorment esmentat.
  • Article 202 afegit per l'article únic.10 Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Article 203

Beneficiaris de la protecció del dret sui generis

1. El dret que preveu l’article 133 s’aplica a les bases de dades els fabricants o drethavents de les quals siguin nacionals d’un Estat membre o tinguin la seva residència habitual al territori de la Unió Europea.

2. L’apartat 1 d’aquest article també s’aplica a les societats i les empreses constituïdes d’acord amb la legislació d’un Estat membre i que tinguin la seu oficial, l’administració central o el centre principal d’activitats en la Unió Europea; no obstant això, si la societat o l’empresa té en el territori esmentat únicament el domicili social, les seves operacions han d’estar vinculades de manera efectiva i contínua amb l’economia d’un Estat membre.
  • Article 203 afegit per l'article únic.10 Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició addicional primera

Dipòsit legal


El dipòsit legal de les obres de creació tradicionalment reconegut a Espanya es regeix per les normes reglamentàries vigents o que dicti en el futur el Govern, sense perjudici de les facultats que, si s'escau, corresponguin a les comunitats autònomes.

Disposició addicional segona

Revisió del percentatge i quantia de l'article 24.2


1. L’Administració competent de conformitat amb l’article 155 ha de respondre, sense retards injustificats, les sol·licituds d’informació degudament raonades que li efectuï una autoritat competent d’un altre Estat membre en relació amb l’aplicació d’aquesta Llei, en particular amb les activitats de les entitats de gestió o dels operadors de gestió independents que tinguin establiment a Espanya.

2. L’Administració competent de conformitat amb l’article 155 ha de donar una resposta motivada en el termini de tres mesos a les sol·licituds que efectuïn autoritats competents d’altres estats membres de la Unió Europea per adoptar, en el marc de les seves competències, mesures adequades contra una entitat de gestió que tingui establiment a Espanya per les infraccions d’aquesta Llei que hagi comès en la pràctica de les seves activitats a l’Estat membre sol·licitant.

  • Disposició addicional segona afegida de nou per l'article únic.11 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Disposició addicional segona derogada per la disposició derogatòria de la Llei 3/2008, de 23 de desembre, relativa al dret de participació en benefici de l'autor d'una obra d'art original.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició addicional tercera

Revisió de les quantitats de l'article 25.5


[Derogada]

  • Disposició addicional tercera derogada per la disposició derogatòria única del Reial decret llei 12/2017, de 3 de juliol, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel que fa al sistema de compensació equitativa per còpia privada.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició addicional quarta

Periodicitat de la remuneració de l'article 90.3 i deslegalització


La posada a disposició dels autors de les quantitats recaptades en concepte de remuneració proporcional alsingressos, que estableix l'article 90.3, s'ha de fer setmanalment.

El Govern, a proposta del Ministeri de Cultura, pot modificar aquest termini.

Disposició addicional cinquena

Notificacions en el procediment de salvaguarda dels drets de propietat intel·lectual


1. El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, en l'àmbit de les seves competències, ha de vetllar per la salvaguarda dels drets de propietat intel·lectual enfront de la seva vulneració per part dels responsables de serveis de la societat d'informació en els termes que preveuen els articles 8 i concordants de la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.

2. En els procediments de salvaguarda dels drets de propietat intel·lectual enfront de la seva vulneració per part dels responsables de serveis de la societat de la informació, la competència dels quals estigui atribuïda al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, quan concorrin els supòsits que preveu l'article 59.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, o el domicili conegut de l'interessat o el lloc indicat als efectes de notificacions es trobi fora del territori de la Unió Europea, la pràctica de la notificació s'ha de fer exclusivament mitjançant un anunci publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat, en els termes que estableix l'article esmentat.

3. No obstant això, en els supòsits que preveu l'apartat 6 de l'article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, la notificació de l'acte es pot substituir per la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat, en particular, quan els seus destinataris siguin prestadors de serveis d'intermediació de la societat de la informació que hagin de col·laborar per al compliment eficaç de les resolucions que s'adoptin.

4. En els supòsits que preveuen els dos apartats precedents, la publicació en Butlletí Oficial de l'Estat ha d'anar acompanyada d'un missatge que adverteixi d'aquesta circumstància adreçat a l'adreça de correu electrònic que el prestador de serveis de la societat de la informació faciliti als efectes de la comunicació amb ell, d'acord amb el que disposa la lletra a de l'apartat 1 de l'article 10 de la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, o de la norma estrangera aplicable, sempre que aquesta adreça de correu electrònic es faciliti per mitjans electrònics de manera permanent, fàcil, directa i gratuïta. Si no es facilita aquesta adreça de correu electrònic en les condicions descrites no és exigible el que disposa aquest paràgraf.

Un cop transcorreguts deu dies naturals des de la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat, s'entén que la notificació s'ha practicat, aquest tràmit es considera complert i es continua amb el procediment.

5. Quan un prestador de serveis de la societat de la informació, al qual sigui aplicable la Llei 34/2002, d’11 de juliol, d’acord amb el que disposen els seus articles 2 a 4, que s’hagi de considerar interessat en un procediment tramitat a l’empara de l’article 195, no s’identifica en els termes que estableix l’article 10 de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, i, una vegada realitzades les actuacions d’identificació raonables a l’abast de la Secció Segona, aquestes no hagin tingut com a resultat una identificació suficient, el procediment es pot iniciar considerant interessat, fins que no s’identifiqui i es personi en el procediment, el servei de la societat de la informació facilitat pel prestador no identificat. Aquesta circumstància s’ha de fer constar així a l’expedient, i són aplicables les previsions de publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat establertes en aquesta disposició i, si s’escau, les mesures de col·laboració i sancionadores que preveu l’article 195 en cas d’absència de retirada voluntària en el servei de la societat de la informació esmentat.

  • Disposició addicional cinquena apartat 5 modificat per l'article únic.12 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
  • Disposició addicional cinquena modificada per l'article 1.24 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
  • Disposició addicional cinquena afegida per la disposició final 43a.3 de la Llei 2/2011, de 4 de març, d'economia sostenible.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició addicional sisena

Obres considerades òrfenes d'acord amb la legislació d'un altre Estat membre de la Unió Europea


Així mateix, les obres considerades òrfenes d'acord amb la legislació d'un altre Estat membre de la Unió Europea, dictada en transposició del que disposa la Directiva 2012/28/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2012, sobre certs usos autoritzats de les obres òrfenes, tenen reconeguda aquesta naturalesa a Espanya als efectes del que disposa l'article 37 bis.

  • Disposició addicional sisena afegida per l'article 1.26 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició transitòria primera

Drets adquirits


Les modificacions que introdueix aquesta Llei, que perjudiquin drets adquirits segons la legislació anterior, no tenen efecte retroactiu, llevat del que estableixen les disposicions següents.

Disposició transitòria segona

Drets de persones jurídiques protegits per la Llei de 10 de gener de 1879 sobre propietat intel·lectual


Les persones jurídiques que en virtut de la Llei de 10 de gener de 1879 sobre propietat intel·lectual hagin adquirit a títol originari la propietat intel·lectual d'una obra, han d'exercir els drets d'explotació pel termini de vuitanta anys des de la seva publicació.

Disposició transitòria tercera

Actes i contractes subscrits segons la Llei de 10 de gener de 1879 sobre propietat intel·lectual


Els actes i contractes subscrits en règim de la Llei de 10 de gener de 1879 sobre propietat intel·lectual produeixen tots els seus efectes de conformitat amb aquesta, però són nul·les les clàusules d'aquells per les quals s'acordi la cessió de drets d'explotació respecte al conjunt de les obres que l'autor pugui crear en el futur, i també aquelles per les quals l'autor es comprometi a no crear cap obra en el futur.

Disposició transitòria quarta

Autors morts abans del 7 de desembre de 1987


Els drets d'explotació de les obres creades per autors morts abans del 7 de desembre de 1987 tenen la durada que preveu la Llei de 10 de gener de 1879 sobre propietat intel·lectual.

Disposició transitòria cinquena

Aplicació dels articles 38 i 39 de la Llei de 10 de gener de 1879 sobre propietat intel·lectual


Sense perjudici del que preveu la disposició anterior, als autors les obres dels quals estiguin en domini públic, provisionalment o definitivament, d'acord amb el que disposen els articles 38 i 39 de la Llei de 10 de gener de 1879 sobre propietat intel·lectual els és aplicable el que disposa aquesta Llei, sense perjudici dels drets adquirits per altres persones a l'empara de la legislació anterior.

Disposició transitòria sisena

Aplicabilitat dels articles 14 a 16 per a autors d'obres anteriors a la Llei d'11 de novembre de 1987, de propietat intel·lectual


El que disposen els articles 14 a 16 d'aquesta Llei és aplicable als autors de les obres creades abans de l'entrada en vigor de la Llei 22/1987, d'11 de novembre, de propietat intel·lectual.

Disposició transitòria setena

Reglament de 3 de setembre de 1880 per a l'execució de la Llei de 10 de gener de 1879 sobre propietat intel·lectual


El Reglament de 3 de setembre de 1880 per a l'execució de la Llei de 10 de gener de 1879 sobre propietat intel·lectual i altres normes reglamentàries en matèria de propietat intel·lectual, continua en vigor sempre que no s'oposi al que estableix aquesta Llei.

Disposició transitòria vuitena

Regulació de situacions especials quant a programes d'ordinador


Les disposicions d'aquesta Llei són aplicables als programes d'ordinador creats amb anterioritat al 25 de desembre de 1993, sense perjudici dels actes realitzats i dels drets adquirits abans d'aquesta data.

Disposició transitòria novena

Aplicació de la remuneració equitativa per lloguer en els contractes subscrits abans de l'1 de juliol de 1994


Respecte als contractes subscrits abans de l'1 de juliol de 1994, el dret a una remuneració equitativa per lloguer, només s'aplica si els autors o els artistes intèrprets o executants o els seus representants han cursat una sol·licitud amb aquesta finalitat, d'acord amb el que preveu aquesta Llei, amb anterioritat a l'1 de gener de 1997.

Disposició transitòria desena

Drets adquirits en relació amb determinats drets d'explotació


El que disposa aquesta Llei sobre els drets de distribució, fixació, reproducció i comunicació al públic s'entén sense perjudici dels actes d'explotació realitzats i els contractes subscrits abans de l'1 de gener de 1995, així com sense perjudici del que estableix el paràgraf c de l'article 99.

Disposició transitòria onzena

Regulació de situacions especials en relació amb l'aplicació temporal de les disposicions relatives a la comunicació al públic via satèl·lit


1. En els contractes de coproducció internacional subscrits abans de l'1 de gener de 1995 entre un coproductor d'un Estat membre i un o diversos coproductors d'altres estats membres o de països tercers, el coproductor, o el seu cessionari, que vulgui atorgar l'autorització de comunicació al públic via satèl·lit ha d'obtenir el consentiment previ del titular del dret d'exclusivitat, amb independència que aquest últim sigui un coproductor o un cessionari, si es donen conjuntament les circumstàncies següents:

a) Que el contracte estableixi expressament un sistema de divisió dels drets d'explotació entre els coproductors per zones geogràfiques per a tots els mitjans de difusió al públic sense establir distinció entre el règim aplicable a la comunicació via satèl·lit i als altres mitjans de comunicació.

b) Que la comunicació al públic via satèl·lit de la coproducció impliqui un perjudici per a l'exclusivitat, en particular per a l'exclusivitat lingüística, d'un dels coproductors o dels seus cessionaris en un territori determinat.

2. L'aplicació del que preveuen els articles 106 a 108, 115 i 116, 122, i 126 d'aquesta Llei s'entén sense perjudici dels pactes d'explotació realitzats i els contractes subscrits abans del 14 d'octubre de 1995.

3. Les disposicions relatives a la comunicació al públic via satèl·lit són aplicables a tots els fonogrames, actuacions, emissions i primeres fixacions de gravacions audiovisuals que l'1 de juliol de 1994 encara estiguin protegides per la legislació dels estats membres sobre drets de propietat intel·lectual o que en aquesta data compleixin els criteris necessaris per a la protecció en virtut de les disposicions esmentades.

Disposició transitòria dotzena

Aplicació temporal de les disposicions relatives a radiodifusió via satèl·lit

1. Els drets a què es refereixen els articles 106 a 108, 115 i 116, 122, i 126 d'aquesta Llei es regeixen, en el que sigui aplicable, per la disposició transitòria desena i per la disposició transitòria novena.

2. Als contractes d'explotació vigents l'1 de gener de 1995 els és plenament aplicable el que estableix aquesta Llei en relació amb el dret de comunicació al públic via satèl·lit a partir de l'1 de gener del 2000.

3. Les disposicions a les quals es refereix l'apartat 3 de la disposició transitòria onzena no són aplicables als contractes vigents el 14 d'octubre de 1995 l'extinció dels quals s'hagi de produir abans de l'1 de gener de l'any 2000. En aquesta data les parts poden renegociar les condicions del contracte d'acord amb el que estableixen aquestes disposicions.

Disposició transitòria tretzena

Regulació de situacions especials quant al termini de protecció


1. Aquesta Llei no afecta cap acte d'explotació realitzat abans de l'1 de juliol de 1995. Els drets de propietat intel·lectual que s'estableixin en aplicació d'aquesta Llei no han de generar pagaments per part dels qui hagin emprès de bona fe l'explotació de les obres i prestacions corresponents en el moment en què les obres eren de domini públic.

2. Els terminis de protecció que preveu aquesta Llei s'apliquen a totes les obres i prestacions que estiguin protegides a Espanya o almenys en un Estat membre de la Unió Europea l'1 de juliol de 1995 en virtut de les disposicions nacionals corresponents en matèria de drets de propietat intel·lectual, o que compleixin els criteris per acollir-se a la protecció de conformitat amb les disposicions que regulen en aquesta Llei el dret de distribució, quan es refereix a obres i prestacions, així com els drets de fixació, reproducció i comunicació al públic, quan es refereixen a prestacions.

Disposició transitòria catorzena

Aplicació de les transitòries del Codi civil


En tot el que no preveuen aquestes disposicions, hi són aplicables les transitòries del Codi civil.

Disposició transitòria quinzena

Aplicació de la protecció que preveu el llibre I a les bases de dades finalitzades abans de l'1 de gener de 1998


La protecció que preveu aquesta Llei, pel que fa al dret d'autor, s'aplica també a les bases de dades finalitzades abans de l'1 de gener de 1998, sempre que en aquesta data compleixin els requisits que exigeix aquesta Llei pel que fa a la protecció de bases de dades pel dret d'autor.

  • Disposició transitòria quinzena afegida per l'article 7 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició transitòria setzena

Aplicació de la protecció que preveu el llibre II, pel que fa al dret "sui generis", a les bases de dades finalitzades dins els quinze anys anteriors a l'1 de gener de 1998


1. La protecció que preveu l'article 133 d'aquesta Llei, pel que fa al dret sui generis, s'aplica igualment a les bases de dades la fabricació de les quals s'hagi acabat durant els quinze anys precedents a l'1 de gener de 1998, sempre que en aquesta data compleixin els requisits que exigeix l'article 133 d'aquesta Llei.

2. El termini dels quinze anys de protecció de les bases de dades a què es refereix l'apartat anterior es compta a partir de l'1 de gener de 1998.

  • Disposició transitòria setzena afegida per l'article 7 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició transitòria dissetena

Actes conclosos i drets adquirits abans de l'1 de gener de 1998 en relació amb la protecció de les bases de dades


La protecció que preveuen les disposicions transitòries quinzena i setzena s'entén sens perjudici del actes conclosos i dels drets adquirits abans de l'1 de gener de 1998.

  • Disposició transitòria dissetena afegida per l'article 7 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició transitòria divuitena

Aplicació a les bases de dades finalitzades entre l'1 de gener i l'1 d'abril de 1998 de la protecció que preveuen el llibre I i el llibre II, respecte al dret "sui generis"


La protecció que preveu aquesta Llei pel que fa al dret d'autor, així com la que estableix el seu article 133 respecte al dret sui generis, també s'aplica a les bases de dades finalitzades durant el període comprès entre l'1 de gener i l'1 d'abril de 1998.

  • Disposició transitòria divuitena afegida per l'article 7 de la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició transitòria dinovena

Durada dels drets dels productors de fonogrames


Els drets d'explotació dels productors de fonogrames que estiguin vigents el 22 de desembre de 2002 d'acord amb la legislació aplicable en aquell moment tenen la durada que preveu l'article 119.

  • Disposició transitòria dinovena afegida per l'article únic.31 de la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició transitòria vintena


El Reial decret a què es refereix l'apartat segon de l'article 37 del Text refós de la Llei de propietat intel·lectual ha de ser promulgat en el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Fins que s'aprovi el Reial decret a què es refereix l'apartat anterior, la quantia de la remuneració és de 0,2 euros per cada exemplar d'obra adquirit amb destí al préstec en els establiments esmentats en aquest apartat.

Així mateix, en aquest període, l'Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals poden acordar els mecanismes de col·laboració necessaris per al compliment de les obligacions de remuneració que afecten establiments de titularitat pública.

  • Disposició transitòria vintena afegida per la disposició final primera.4 de la Llei 10/2007, de 22 de juny, de la lectura, del llibre i de les biblioteques.
    D'acord amb la correcció d'errades publicada al BOE núm. 224, de 18.09.2007 (suplement en català número 29, d'01.10.2007).
Altres versions d'aquest precepte

Disposició transitòria vint-i-unena

Aplicació temporal de les disposicions relatives a les composicions musicals amb lletra, a les obres òrfenes i a la cessió de drets de l'artista intèrpret o executant al productor de fonogrames


1. El paràgraf segon de l'article 28.1 s'aplica només a les composicions musicals amb lletra de les quals almenys la composició musical o la lletra estiguin protegides a Espanya o almenys en un Estat membre de la Unió Europea l'1 de novembre de 2013 i a les composicions musicals amb lletra que es creïn després d'aquesta data.

La protecció que preveu el paràgraf anterior s'entén sense perjudici dels actes conclosos i dels drets adquirits abans de l'1 de novembre de 2013.

2. L'article 37 bis s'aplica respecte a totes les obres i els fonogrames que estiguin protegits per la legislació dels estats membres de la Unió Europea en matèria de drets d'autor a 29 d'octubre de 2014 o en data posterior, sense perjudici dels actes celebrats i dels drets adquirits abans d'aquesta data.

3. Els articles 110 bis, 112 i 119 s'apliquen a la gravació d'interpretacions o execucions i als fonogrames respecte als quals l'artista intèrpret o executant i el productor dels fonogrames gaudeixin de protecció, a data 1 de novembre de 2013, d'acord amb la legislació aplicable abans d'aquesta data, i a la gravació d'interpretacions o execucions i als fonogrames posteriors a aquesta data.

4. Llevat de pacte en contra, els contractes de cessió subscrits abans de l'1 de novembre de 2013 continuen tenint efecte un cop transcorreguda la data en què, en virtut de l'article 112 aplicable en aquest moment, l'artista intèrpret o executant deixaria d'estar protegit.

  • Disposició transitòria vint-i-unena afegida per l'article 1.26 de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició derogatòria única

Abast de la derogació normativa


1. Queden derogades les disposicions que s'oposin al que estableix aquesta Llei i, en particular, les següents:

a) Reial decret de 3 de setembre de 1880, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei de 10 de gener de 1879 sobre propietat intel·lectual: capítols V i VI del títol I.

b) Reial decret 1434/1992, de 27 de novembre, de desplegament dels articles 24, 25 i 140 de la Llei 22/1987, d'11 de novembre, de propietat intel·lectual: articles 9.1, 11, 12, 14, 16, 17, 18, 19 i 37.1, així com els capítols II i III del títol II .

2. Queden vigents les disposicions següents:

a) Llei 9/1975, de 12 de març, del llibre, en tot el que no deroguen la Llei 22/1987, d'11 de novembre, de propietat intel·lectual, i el Reial decret 875/1986, de 21 de març.

b) Reial decret de 3 de setembre de 1880, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei de 10 de gener de 1879 sobre propietat intel·lectual: capítols I, II , III , IV, VII , VIII , IX, X i disposició transitòria del títol I; capítols I, II i III del títol II .

c) Decret 3837/1970, de 31 de desembre, pel qual es regula la hipoteca mobiliària de pel·lícules cinematogràfiques.

d) Decret 2984/1972, de 2 de novembre, pel qual s'estableix l'obligació de consignar en tota classe de llibres i fullets el número ISBN.

e) Reial decret 2332/1983, d'1 de setembre, pel qual es regula la venda, distribució i l'exhibició pública de material audiovisual.

f) Reial decret 448/1988, de 22 d'abril, pel qual es regula la difusió de pel·lícules cinematogràfiques i altres obres audiovisuals recollides en suport videogràfic.

g) Reial decret 479/1989, de 5 de maig, pel qual es regula la composició i el procediment d'actuació de la Comissió Arbitral de la Propietat Intel·lectual, en tot el que no modifica el Reial decret 1248/1995, de 14 de juliol.

h) Reial decret 484/1990, de 30 de març, sobre preu de venda al públic de llibres.

i) Reial decret 1584/1991, de 18 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del Registre General de la Propietat Intel·lectual, en el que declara vigent l'apartat 3 de la disposició transitòria única del Reial decret 733/1993, de 14 de maig.

j) Reial decret 1434/1992, de 27 de novembre, de desplegament dels articles 24, 25 i 140 de la Llei 22/1987, d'11 de novembre, de propietat intel·lectual, en la versió que en fa la Llei 20/1992, de 7 de juliol, en tot el que no modifica el Reial decret 325/1994, de 25 de febrer, i en tot el que no deroga aquesta disposició derogatòria.

k) Reial decret 733/1993, de 14 de maig, pel qual s'aprova el Reglament del Registre General de la Propietat Intel·lectual.

l) Reial decret 325/1994, de 25 de febrer, pel qual es modifica l'article 15.2 del Reial decret 1434/1992, de 27 de novembre, de desplegament dels articles 24, 25 i 140 de la Llei 22/1987, d'11 de novembre, de propietat intel·lectual, en la versió que en fa la Llei 20/1992, de 7 de juliol.

m) Reial decret 1694/1994, de 22 de juliol, d'adequació a la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, del Reial decret 1584/1991, de 18 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del Registre General de la Propietat Intel·lectual.

n) Reial decret 1778/1994, de 5 d'agost, pel qual s'adeqüen a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, les normes reguladores dels procediments d'atorgament, modificació i extinció d'autoritzacions.

ñ) Reial decret 1248/1995, de 14 de juliol, pel qual es modifica parcialment el Reial decret 479/1989, de 5 de maig, regulador de la composició i el procediment d'actuació de la Comissió Arbitral de la Propietat Intel·lectual.

o) Reial decret 1802/1995, de 3 de novembre, pel qual s'estableix el sistema per a la determinació de la remuneració compensatòria per còpia privada a les ciutats de Ceuta i Melilla.

p) Ordre de 23 de juny de 1966 per la qual s'estableixen les normes bàsiques a què s'han d'ajustar els contractes publicitaris del mitjà cinema.

q) Ordre de 30 d'octubre de 1971 per la qual s'aprova el Reglament de l'Institut Bibliogràfic Hispànic.

r) Ordre de 25 de març de 1987 per la qual es regula l'Agència Espanyola de l'ISBN.

s) Ordre de 3 d'abril de 1991, de desplegament del que disposa el Reial decret 2332/1983, d'1 de setembre, pel qual es regula la venda, distribució i l'exhibició pública de material audiovisual.

Disposició final primera


Aquest Reial decret legislatiu s’aprova a l’empara del que disposa l’article 149.1.9a de la Constitució espanyola, que atribueix a l’Estat la competència sobre la legislació sobre propietat intel·lectual.

L’article 31 ter es dicta, a més, en virtut de la competència que atribueix a l’Estat l’article 149.1.1a sobre la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals.
  • Disposició final primera afegida per l'article únic.13 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició final segona

Desplegament reglamentari


S'autoritza el Govern a dictar les normes per al desplegament reglamentari d'aquesta Llei.

  • Disposició final única afegida per l'article únic.14 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte

Annex

Contingut de l'informe anual de transparència

Contingut de l'informe anual de transparència

1. L'informe anual de transparència que preveu l'article 189 ha de contenir, com a mínim, la informació següent:

a) Estats financers, que inclouen el balanç, el compte de resultats de l'exercici i la memòria.

b) Un informe sobre les activitats de l'exercici.

c) Informació sobre les negatives a concedir una autorització no exclusiva dels drets que gestiona l'entitat.

d) Una descripció de l'estructura jurídica i administrativa de l'entitat de gestió.

e) Informació sobre qualsevol entitat que, en la seva totalitat o en part, sigui propietat de l'entitat de gestió o estigui controlada directament o indirectament per aquesta.

f) Informació sobre l'import total de les remuneracions pagades l'exercici anterior a les persones que preveuen els articles 161 i 162, així com sobre altres beneficis que se'ls hagin concedit.

g) La informació financera que preveu l'apartat 2 d'aquest annex.

h) Un informe especial sobre la utilització dels imports deduïts per a serveis socials, culturals i educatius, que inclogui la informació a què es refereix l'apartat 3 d'aquest annex.

Les xifres de la informació de les lletres f, g i h anteriors s'han de referir a l'exercici tancat i a l'exercici immediatament anterior. A aquest efecte, quan unes i altres no siguin comparables, o bé perquè s'ha produït una modificació en l'estructura de l'origen de les xifres, o bé perquè s'ha fet un canvi de criteri comptable o l'esmena d'un error, s'ha d'adaptar la informació de l'exercici precedent, als efectes de la seva presentació en l'exercici a què es refereix, i se n'ha d'informar detalladament.

2. La informació financera següent ha de figurar en l'informe anual de transparència:

a) Informació financera sobre els drets recaptats, desglossats per categoria de drets gestionats i per tipus d'utilització, inclosa la informació sobre els rendiments derivats de la inversió de drets recaptats, i l'ús d'aquests (si s'han repartit als titulars de drets, a altres entitats de gestió o s'han destinat a altres usos).

b) Informació financera sobre el cost de la gestió de drets i altres serveis que hagi prestat l'entitat de gestió als titulars de drets, amb una descripció detallada de, com a mínim, els elements següents:

1r. Tots els costos d'explotació i costos financers, desglossats per categoria de drets gestionats i, quan els costos siguin indirectes i no es puguin atribuir a una o diverses categories de drets, amb una explicació del mètode utilitzat per assignar aquests costos indirectes.

2n. Costos d'explotació i costos financers, desglossats per categoria de drets gestionats i, quan els costos siguin indirectes i no es puguin atribuir a una o diverses categories de drets, amb una explicació del mètode utilitzat per assignar aquests costos indirectes, únicament en relació amb la gestió de drets, inclosos els descomptes de gestió deduïts de drets recaptats o compensats amb aquests, o qualsevol rendiment derivat de la inversió de drets recaptats.

3r. Costos d'explotació i costos financers en relació amb serveis diferents dels serveis de gestió de drets, però inclosos els serveis socials, culturals i educatius.

4t. Recursos emprats per cobrir els costos.

5è. Deduccions aplicades als drets recaptats, desglossades per categoria de drets gestionats i per tipus d'utilització, així com la finalitat de la deducció, per exemple costos relacionats amb la gestió de drets o amb serveis socials, culturals o educatius.

6è. Percentatge que representa el cost dels serveis de gestió de drets i altres serveis que presti l'entitat de gestió als titulars de drets en relació amb els drets recaptats en l'exercici pertinent, per categoria de drets gestionats, i, quan els costos siguin indirectes i no es puguin atribuir a una o diverses categories de drets, una explicació del mètode utilitzat per assignar aquests costos indirectes.

c) Informació financera sobre els imports que s'han d'abonar als titulars de drets, amb una descripció detallada de, com a mínim, els elements següents:

1r.  L'import total atribuït als titulars de drets, desglossat per categoria de drets gestionats i per tipus d'utilització.

2n. L'import total pagat als titulars de drets, desglossat per categoria de drets gestionats i per tipus d'utilització.

3r. La freqüència dels pagaments, amb un desglossament per categoria de drets gestionats i per tipus d'utilització.

4t. L'import total recaptat però encara no atribuït als titulars de drets, desglossat per categoria de drets gestionats i per tipus d'utilització, i amb la indicació de l'exercici en què es van recaptar aquests imports.

5è. L'import total atribuït però encara no pagat als titulars de drets, desglossat per categoria de drets gestionats i per tipus d'utilització, i amb la indicació de l'exercici en què es van recaptar aquests imports.

6è. En cas que l'entitat de gestió no hagi fet el repartiment i el pagament en el termini que estableix el paràgraf segon de l'article 177.1, els motius del retard.

7è. El total dels imports que no puguin ser objecte de repartiment juntament amb l'explicació de l'ús que s'hagi fet d'aquests imports.

d) Informació sobre relacions amb altres entitats de gestió, amb una descripció de, com a mínim, els elements següents:

1r. Imports percebuts d'altres entitats de gestió i imports pagats a altres entitats de gestió, desglossats per categoria de drets, per tipus d'ús i per entitat.

2n. Descomptes de gestió i altres deduccions dels drets recaptats que s'han d'abonar a altres entitats de gestió, desglossats per categoria de drets, per tipus d'ús i per entitat.

3r. Descomptes de gestió i altres deduccions dels ingressos pagats per altres entitats de gestió, desglossats per categoria de drets i per entitat.

4t. Imports repartits directament als titulars de drets procedents d'altres entitats de gestió, desglossats per categoria de drets i per entitat.

3. La informació següent ha de figurar en l'informe especial que dona compte de la utilització dels imports deduïts per als serveis assistencials en benefici dels membres de l'entitat, les activitats de formació i promoció d'autors, artistes, intèrprets i executants i el foment de l'oferta digital legal de les obres i prestacions protegides els drets de les quals gestionen:

a) Import obtingut per l'entitat en l'exercici per destinar a aquestes activitats, tant en quantia global, com desglossat en funció de la seva procedència de conformitat amb el que estableixen els articles 175.3, 177.6 i 178.2 d'aquest text legal, i amb indicació, si s'escau, dels romanents resultants un cop fetes les activitats.

b) Imports deduïts per als serveis i activitats esmentats, desglossats per tipus de finalitat i, respecte de cada tipus de finalitat, desglossats per categoria de drets gestionats i per tipus d'ús.

c) Una explicació de la utilització d'aquests imports, amb un desglossament per tipus de finalitat, inclòs el cost de la gestió dels imports deduïts per als serveis i activitats esmentats i els imports separats utilitzats per a aquests.
  • Annex afegit per l'article únic.15 del Reial decret llei 2/2018, de 13 d'abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i pel qual s'incorporen a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.
Altres versions d'aquest precepte