Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
  • Flux Publicat
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

RESOLUCIÓ AAM/506/2013, de 7 de març, per la qual es fixen les espècies pescables, els períodes hàbils de pesca i les aigües en què es pot dur a terme l’activitat de la pesca a les aigües continentals de Catalunya durant la temporada 2013.

Dades bàsiques
  • Rang del document Resolució

  • Organisme emissor Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

  • Núm. del document AAM/0506/2013

  • Data del document 07/03/2013

  • Data de publicació 14/03/2013

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 6335

TEXT PUBLICAT

La Llei 22/2009, de 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals, modificada per la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, regula, entre d’altres, les espècies pescables i les seves mides de captura, la classificació dels trams i masses d’aigua continental, els esquers i els períodes hàbils per a la pesca en aigües continentals.

D’acord amb la Llei 22/2009, el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals és l’instrument tècnic que haurà d’establir la classificació dels trams i masses d’aigua pel que fa a la pesca, i també la determinació de les espècies pescables. En relació amb això, la disposició final primera de l’esmentada Llei preveu que, mentre no s’aprovi el Pla indicat i el reglament de desplegament de la Llei, es continua aplicant la normativa estatal en matèria de pesca fluvial i l’Ordre MAB/91/2003, de 4 de març, per la qual s’estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2003, i altres ordres subsegüents.

Malgrat l’esmentada previsió, la modificació de la Llei 22/2009 mitjançant la Llei 9/2011 i l’entrada en vigor del Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula el llistat i catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, impedeix continuar aplicant l’Ordre MAB/91/2003 en molts dels aspectes que regula, per la qual cosa, per a aquesta temporada 2013, cal fixar les espècies objecte de pesca, els períodes hàbils de pesca i les aigües en què es pot exercir la pesca continental, tot això de conformitat amb la Llei estatal 42/2007, de 13 desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat.

D’acord amb la Resolució de 13 de març de 2012, de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Avaluació Ambiental i Medi Natural, per la qual es publica l’Acord del Consell de Ministres de 24 de febrer de 2012, per la qual es dóna contestació als requeriments plantejats pels governs de les comunitats autònomes d’Aragó, Castella i Lleó i Catalunya, a l’empara del que preveu l’article 44.3 de la Llei 29/1988, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, en relació amb el Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula el llistat i el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores;

D’acord amb la Interlocutòria de 23 de març de 2012, de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, per la qual s’adopta la suspensió de la vigència del Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula el llistat i el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, en relació amb la inclusió al Catàleg de l’espècie perca americana o black bass (Micropterus salmoides);

D’acord amb la Interlocutòria de 28 de març de 2012 núm. de recurs ordinari 183/2012 de la Sala Contenciosa Administrativa, pel qual es deixa en suspensió cautelar una part del Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula el llistat i el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores pel que fa a les espècies de salvel·lí (Salvelinus fontinalis), perca americana o black bass (Micropterus salmoides), truita irisada (Oncorhynchus mykiss) i el salmó del Danubi (Hucho hucho);

Un cop valorades les propostes presentades per determinades societats de pescadors i la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting relatives a la modificació de límits, ham i esquers de determinades zones de pesca;

Vista l’Ordre de 25 de gener de 2012, del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient de la Comunitat Autònoma d’Aragó, per la qual s’aprova el Pla general de pesca a Aragó per a l’any 2012, i d’acord amb els acords arribats entre ambdues Comunitats per al 2013;

A proposta de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat,

 

Resolc:

 

-1 Llicència de pesca i permís de pesca

D’acord amb el que disposa l’article 41 de la Llei 22/2009, de 23 de desembre, per poder exercir la pràctica de la pesca recreativa o esportiva a les aigües continentals de Catalunya cal disposar d’una llicència de pesca recreativa, i per pescar en una zona de pesca controlada cal, a més, el permís de pesca personal i intransferible. En el cas de pescar en aigües de titularitat privada, cal disposar, a més de la llicència, de l’autorització del titular de les aigües.

Els tipus i imports de les llicències i els permisos de pesca quedaran fixats per la legislació de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

 

-2 Períodes i horaris hàbils de pesca

Els períodes i horaris hàbils de pesca són els que s’estableixen a continuació, sens perjudici que el pla tècnic de gestió piscícola pugui restringir-los.

2.1 Períodes hàbils.

a) Aigües de salmònids de baixa muntanya:

Des del 16 de març fins a l’1 de setembre, ambdós inclosos.

En les zones de pesca controlada sense mort i zones lliures sense mort incloses en aigües de baixa muntanya, es permet la pesca fins al 30 de setembre.

En els estanys que es glacen, només es pot practicar la pesca quan la superfície desglaçada sigui superior al 90%.

b) Aigües de salmònids d'alta muntanya:

Des de l’11 de maig fins al 30 de setembre, ambdós inclosos.

En els estanys que es glacen, només es pot practicar la pesca quan la superfície desglaçada sigui superior al 90%.

c) Aigües de ciprínids i zones de pesca intensiva: tot l’any.

La pesca a les zones intensives es realitzarà en la modalitat sense mort des del 30 de setembre fins al 28 febrer, ambdós inclosos, llevat que el pla tècnic de gestió piscícola sigui més restrictiu.

En les zones de pesca controlada que limiten amb la Comunitat Autònoma d’Aragó, es poden determinar altres períodes hàbils fixats per ambdues comunitats que quedaran regulats en el corresponent pla tècnic de gestió piscícola de la zona de pesca controlada.

2.2 Horaris hàbils.

A les aigües continentals públiques, l’horari hàbil de pesca és des d’una hora abans del sol ixent fins una hora després de la posta, d’acord amb l’horari oficial. La pesca en horari nocturn es podrà autoritzar en cas de competicions esportives degudament justificades.

La zona de pesca controlada anomenada Embassament de Riba-roja i Flix i matrícula EB-01 té una regulació especial detallada a l’apartat 10 d’aquesta Resolució.

 

-3 Classificació de les espècies

D’acord amb l’article 18 de la Llei 22/2009, de 23 de desembre, les espècies es classifiquen en tres categories: protegides, pescables i introduïdes.

3.1 Les espècies protegides no poden ser objecte de pesca, captura ni aprofitament, i han de ser retornades a l’aigua de la manera menys lesiva possible en cas de captura accidental. S’estableixen les següents:

1. Fartet (Aphanius iberus).

2. Cavilat (Cottus hispaniolensis).

3. Samaruc (Valencia hispanica)

4. Espinós (Gasterosteus gymnurus).

5. Barb cua-roig (Barbus haasi).

6. Llop de riu (Barbatula quignardi).

7. Llop (Cobitis paludica).

8. Bavosa de riu (Salaria fluviatilis).

9. Barb de muntanya (Barbus meridionalis).

10. Madrilla (Parachondrostoma miegii).

11. Agulleta de riu (Syngnathus abaster).

12. Madrilleta roja (Achondrostoma arcasii).

13. Guerxa (Alosa alosa).

14. Saboga (Alosa fallax).

15. Esturió (Acipenser sturio).

16. Llamprea de mar (Petromyzon marinus).

17. Cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes).

3.2. Les espècies pescables són les que poden tenir un aprofitament pesquer d’acord amb aquesta resolució. S’estableixen les següents:

18. Truita comuna (Salmo trutta).

19. Bagra (Squalius laietanus i Squalius cephalus).

20. Barb de Graells (Luciobarbus graellsii).

21. Anguila (Anguilla anguilla).

22. Carpa (Cyprinus carpio).

23. Tenca (Tinca tinca).

24. Llobarro (Dicentrarchus labrax).

25. Llissa vera (Chelon labrosus).

26. Llissa petita (Liza saliens).

27. Llissa galta-roja (Liza aurata).

28. Capplà o llissa cap pla (Liza ramada).

29. Joell (Atherina boyeri).

30. Llissa llobarrera (Mugil cephalus).

31. Rèmol de riu (Platichthys flesus).

32. Gobi ibèric (Gobio lozanoi), dins la conca de l‘Ebre.

33. Foxí (Phoxinus bigerri), dins la conca de l’Ebre.

34. Truita irisada (Oncorhynchus mykiss).

35. Carpí (Carassius auratus).

36. Salvel·lí (Salvelinus fontinalis).

37. Perca americana (Micropterus salmoides).

3.3 A les espècies exòtiques, introduïdes o al·lòctones que es llisten a continuació, s’aplica el Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula el llistat i catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.

- Pel que fa a les espècies

38. Silur (Silurus glanis).

39. Peix gat (Ameiurus melas).

40. Peix sol (Lepomis gibbosus).

41. Luci (Esox lucius).

42. Alburn (Alburnus alburnus).

43. Gambúsia (Gambusia holbrooki).

44. Peix gat puntejat (Ictarulus punctatus).

45. Pseudorasvora (Pseudorasbora parva).

46. Rutil o madrilleta vera (Rutilus rutilus).

47. Sandra (Sander lucioperca).

48. Perca (Perca fluviatilis).

49. Gardí (Scardinius erythrophthalmus).

50. Brema blanca (Abramis bjoerkna).

51. Misgurn del Japó o dojo (Misgurnus anguillicaudatus).

52. Carpa herbívora (Ctenopharyngodon idella).

53. Gobi (Gobio lozanoi), fora de la conca de l‘Ebre.

54. Foxí (Phoxinus bigerri), fora de la conca de l‘Ebre.

55. Cranc de senyal (Pacifastacus leniusculus).

56. Cranc americà (Procambarus clarkii).

57. Qualsevol altra de nova aparició que no sigui considerada autòctona.

Quan aquests exemplars siguin capturats, retinguts o extrets de la natura per qualsevol procediment, no podran ser retornats al medi natural i caldrà eliminar-los o retirar-los del medi natural, excepte per raons d’investigació.

Aquestes espècies han de sacrificar-se en el moment de la seva captura, sigui quina sigui la seva longitud, i en cap cas es poden mantenir en viu en sacs de retenció. Un cop sacrificades, el pescador les ha d’eliminar com a residu orgànic o destinar-les a l’autoconsum. El sacrifici de crustacis s’ha de fer mitjançant l’extracció del tèlson (últim segment del abdomen).

 

-4 Quotes i longituds de captura de les espècies pescables

L’anguila (Anguilla anguilla), la bagra (Squalius laietanus i Squalius cephalus) i el barb de Graells (Luciobarbus graellsii) es pescaran en la modalitat sense mort. El gobi ibèric (Gobio lozanoi) dins la conca de l’Ebre i el foxí (Phoxinus bigerri) dins la conca de l’Ebre es pescaran en la modalitat sense mort. La carpa (Cyprinus carpio) i la tenca (Tinca tinca) es pescaran en la modalitat sense mort, llevat que el pla tècnic de gestió piscícola n’estableixi l’aprofitament o sacrifici.

Per a la truita comuna (Salmo trutta), els límits o les quotes de captura i les longituds permeses s’establiran en el pla tècnic de gestió piscícola corresponent de la zona de pesca controlada, sense que en cap cas es puguin sobrepassar els límits següents:

- Quatre exemplars per pescador i dia en les zones de pesca controlada de salmònids, amb una longitud mínima de 22 cm.

- Cinc exemplars per pescador i dia en les zones de pesca controlada de salmònids que limitin amb la Comunitat Autònoma d’Aragó, amb una longitud mínima de 22 cm.

- Sis exemplars per pescador i dia en les zones de pesca controlada intensiva, amb una longitud mínima de 19 cm.

El pla tècnic de gestió piscícola de cada zona de pesca controlada podrà establir, a més, una longitud màxima de captura.

Espècies eurihalines: en les aigües delimitades com a zona maritimoterrestre, serà d'aplicació el Decret 109/1995, de 24 de març, de regulació de la pesca marítima recreativa. La possessió de la llicència de pesca recreativa habilita per a la captura de 10 kg, en total, de les espècies de llobarro (Dicentrarchus labrax), llissa vera (Chelon labrosus), llissa cap pla (Liza ramada), llissa petita (Liza saliens), llissa llobarrera (Mugil cephalus), llissa galta-roja (Liza aurata), joell (Atherina boyeri) i rèmol de riu (Platichthys flesus). Si es captura una peça de pes superior a l’autoritzat, l’excés no serà computable en el total.

Els exemplars de truita irisada (Oncorhynchus mykiss) hauran de sacrificar-se en el moment de capturar-los, llevat dels presents en les zones de pesca controlada intensiva, la quota dels quals es regularà d'acord amb el pla tècnic de gestió piscícola.

Per a l’espècie perca americana o black bass (Micropterus salmoides) s’estableix una quota de captura de 3 individus iguals o més llargs de 35 cm en els embassaments següents: Cellers o Terradets, Camarasa, Sant Llorenç de Montgai, Oliana, Sant Ponç, Riba-roja, Flix, Riudecanyes, Siurana, Margalef, els Guiamets, Boadella, Susqueda, Sau, el Pasteral i la Baells. Als embassaments de Santa Anna i Canelles es pescarà en la modalitat sense mort. En la resta d’aigües s’ha de sacrificar.

Per a l’espècie salvel·lí (Salvelinus fontinalis) s’estableix l’obligatorietat de sacrifici, llevat dels presents als estanys de Romedos, que tindran una quota de captura de 2 individus iguals o més llargs de 40 cm, i els presents a l’estany de Morera, que tindran una quota de 4 individus iguals o més llargs de 22 cm.

El pescador haurà d'abandonar la zona de pesca controlada un cop hagi assolit la quota de captura establerta en el pla tècnic de gestió piscícola.

 

-5 Hams autoritzats

S’autoritza l’ús dels hams següents amb la possibilitat que el pla tècnic de gestió piscícola els pugui restringir:

5.1 Hams permesos en aigües de salmònids (alta i baixa muntanya).

En les zones lliures sense mort i zones de pesca controlada sense mort, s’autoritza únicament l’ús d’hams simples sense arponet o amb l’arponet completament aixafat.

En les zones de pesca controlada amb mort, s’autoritza l’ús d’hams simples amb arponet excepte en l’ús de peixos artificials i esquers ondulants, que podran dur hams triples sense arponet o amb els arponets completament aixafats. La pesca amb esquers naturals s’autoritza únicament amb hams simples sense arponet d’una numeració compresa entre el núm. 1 i el núm. 7.

5.2 Hams permesos en aigües de ciprínids.

La pesca amb esquers naturals és permesa amb hams simples amb arponet o sense amb un màxim de dos hams en la mateixa línia.

La pesca amb esquers artificials és permesa amb hams simples o triples amb arponet o sense.

5.3 Hams permesos en zones de pesca controlada intensiva.

Els hams permesos podran ser qualssevol dels autoritzats en els apartats 5.1 i 5.2.

5.4 Hams permesos en les aigües que limiten amb la Comunitat Autònoma d’Aragó.

En aquestes aigües es podran regular els hams d’acord amb la gestió efectuada conjuntament per ambdues comunitats.

 

-6 Esquers autoritzats i esquers prohibits

Es consideren esquers artificials les culleretes, nimfes, mosques, peixos o animals imitats o simulats i qualsevol altre de naturalesa similar.

Es considera esquer natural els animals vius o morts, llurs restes, ous i embrions, els vegetals, els productes d’origen alimentari, barrejats o elaborats, i les massilles. Aquestes últimes resten prohibides en les aigües de salmònids.

6.1 Esquers prohibits.

D’acord amb la Llei 22/2009, resta prohibit, en totes les masses d’aigua, l’ús de peixos, crustacis o mol·luscs vius o morts per a la pesca, i també d’insectes que no pertanyin a la fauna local. S’exceptua d’aquest precepte la zona de pesca controlada anomenada Embassament de Riba-roja i Flix i matrícula EB-01, que té una regulació especial detallada a l’apartat 10.

6.2. Esquers permesos.

S’autoritza l’ús dels esquers següents amb la possibilitat que el pla tècnic de gestió piscícola els pugui restringir.

2.a En aigües de salmònids.

En les zones de pesca controlada amb mort es permet l’ús de qualsevol esquer artificial. L’ús de la mosca en la modalitat de fuet o cua de rata i el buldau s’autoritza amb un màxim de 3 mosques per línia. L’ús d’esquers naturals que formin part de la dieta natural dels peixos com ara cucs de terra (anèl·lids), mosques adultes, frigànids, cucs de funda, cuques de riera, dragues, perles, grills o saltamartins (efemeròpters, tricòpters, plecòpters, ortòpters... ) també és permès. Resten prohibits el poll de les arnes o cuc de la mel (Galleria mellaeonella), les larves de les mosques o altres dípters conegudes com a asticot i el grumeig.

En les zones lliures sense mort i zones de pesca controlada sense mort, s’autoritza l’ús de la mosca en la modalitat de fuet o cua de rata i el buldau amb un màxim de 2 mosques per línia i la cullereta. Es pot limitar l’ús d’aquests esquers segons la zona. Se n’exceptuen les zones lliures sense mort que delimiten amb la Comunitat Autònoma d’Aragó, que podran ser objecte d’una regulació especial ajustada a ambdues comunitats. L’annex 4 detalla els esquers permesos per a cada zona lliure sense mort.

S’autoritza la pesca amb plom d’arrossegament únicament en els embassaments.

2.b En aigües de ciprínids.

Es permet l’ús d’esquers artificials i naturals no prohibits en la Llei 22/2009, de 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals.

Es permet, llevat de prohibició expressa que figurarà en el pla tècnic de gestió piscícola corresponent, l’ús del grumeig amb esquers naturals i engolats elaborats exclusivament per a la pesca dels ciprínids. Aquests no podran contenir components químics o bioquímics que puguin alterar la qualitat de l’aigua i el comportament, metabolisme o cicle de cria i reproducció natural de qualsevol espècie o organisme, especialment els que continguin feromones, hormones o laxants. El departament competent, juntament amb les societats de pescadors que col·laborin en la gestió de les zones de pesca controlada o zones lliures sense mort, podran establir les quantitats i condicions en què es permet el grumeig.

2.c En zones de pesca controlada intensiva.

S’autoritzen qualssevol dels anteriors. Per a la pesca amb mosca, sigui mitjançant la tècnica de la cua de rata o el buldau, es pot autoritzar fins a un màxim de 3 mosques.

 

-7 Estris de pesca

7.1 La canya de pescar.

Per a la pesca recreativa i la pesca esportiva de competició, únicament es permet com a art de pesca la canya de pescar. Per cada pescador o pescadora, es permet la utilització de dues canyes en acció de pesca, separades per una distància inferior als deu metres. En les aigües de salmònids, excepte en els embassaments, només es permet la utilització d’una canya.

7.2 Ús del salabre.

En les aigües declarades de salmònids i en les zones de pesca controlada intensiva, tot pescador haurà de disposar i fer ús del salabre per extreure els peixos del medi natural. S’exceptuen d’aquesta obligatorietat les zones de pesca controlada amb matrícula NR-02, NR-03a, NR-03b, NR-04a, NR-04b, NR-05a, NR-05b, NR-06, NR-07, NR-08a i NR-08b i la zona lliure sense mort amb codi ZLLSM-NR-01.

7.3 Control i eradicació de crustacis.

Per al control i eradicació dels crustacis cranc roig o americà (Procambarus clarkii) i cranc de senyal (Pacifastacus leniusculus), únicament es permeten com a arts de pesca els llantions. Cada pescador/a en pot utilitzar un màxim de vuit, col·locats en una extensió màxima de trenta metres. El/la pescador/a ha d’estar present en tot moment a la zona on col·loqui aquests arts de pesca.

S’entén per llantions els aparells formats per dues o mes anelles de metall amb una xarxa al seu interior que solen tenir forma de bossa i on els crancs són atrapats únicament quan es realitza l’acció de recollir l’aparell mitjançant una corda o una perxa.

Es prohibeix l’ús de llantions a les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Urgell aigües amunt del pont d’Espia. També en els rius o trams de riu següents: riera de Merlès, riera Major, ribera Salada, Aiguadora, riera d’Osor, el Brugent i riu de Glorieta. Se n’exceptuen les actuacions destinades a la conservació i recuperació del cranc autòcton (Austropotamobius pallipes) aprovades pel departament competent.

L’ús de xarxes, ralls, nanses i elements similars resta prohibit, llevat d’autorització per part del departament competent, sempre que s’estableixi per raons tècniques, biològiques, científiques, tradicionals o educatives.

7.4 Manteniment en viu de les captures en les aigües de ciprínids.

Es permet el manteniment en viu de les captures als participants en competicions, trobades o entrenaments d’aquestes autoritzats pel departament competent, llevat de les espècies introduïdes o exòtiques que es regularan segons el que especifica l’apartat 3.3.

Únicament es permet l’ús del viver o sac de retenció (rejón) per al manteniment en viu de les captures. Queda totalment prohibit l’ús de cubells, galledes, cordes, passadors (stringers) i materials similars passats per l’opercle del peix o que hi causin ferides per al seu manteniment en viu.

Finalitzada l’acció de pesca, els exemplars capturats s’hauran de retornar a les aigües de procedència.

7.5 Control d’espècies exòtiques i la seva dispersió.

Tots els materials usats durant l’exercici de la pesca que siguin introduïts dins de l’aigua, com els sacs de retenció, les embarcacions o aparells usats per a la navegació, les botes i els teixits hauran de ser desinfectats d’acord amb els protocols de desinfecció que fixin els organismes de conca corresponents.

 

-8 Navegació

Per a l’exercici de la pesca recreativa i esportiva, s’autoritza l’ús d’embarcacions i artefactes complementaris al bany (catamarans, inflables tipus patos, caiacs, canoes... ) en totes les aigües on la navegació estigui autoritzada per l’organisme de conca competent, sens perjudici de complir els requisits de l’apartat 1, els que estableixi l’organisme de conca competent i el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.

Tot el material que entri en contacte amb l’aigua (embarcació, artefactes complementaris al bany i estris de pesca) ha de ser correctament rentat i desinfectat d’acord amb les obligacions que estableixin els organismes de conca per a la prevenció de l’expansió d’espècies exòtiques invasores, molt especialment del musclo zebrat (Dreissena polymorpha).

 

-9 Pesca a Era Val d’Aran

La pesca a Era Val d’Aran es regularà d’acord amb el règim especial de Era Val d’Aran i d’acord amb el que estableixen els decrets de transferència de competències de la Generalitat al Conselh Generau d’Aran en matèria de pesca continental.

 

-10 Pesca en aigües compartides amb la Comunitat Autònoma d’Aragó

Per a les aigües que s’indiquen a continuació, és vàlida tant la llicència de pesca de Catalunya com la llicència de pesca d’Aragó:

a) Riu Noguera Ribagorçana (exclosos afluents) des del límit del terme municipal de Vielha fins al pont d’Albesa.

b) Embassament de Riba-roja i Flix, amb els límits següents:

- Límits superiors:

Riu Ebre: presa de l’embassament de Mequinensa.

Riu Segre: mines de la Granja d’Escarp, al límit entre la província de Saragossa i Lleida.

Riu Cinca: pont de l’autopista A2.

- Límits inferiors:

Riu Ebre: presa de l’embassament de Flix.

Riu Matarranya: confluència amb el barranc de Taberner.

L’horari hàbil de pesca per a la zona de pesca controlada anomenada Embassament de Riba-roja i Flix i matrícula EB-01 serà des de les 00 h fins a les 24 h.

Queda prohibida la utilització de peix viu o mort i de les seves restes o derivats com a esquer, excepte la sardina morta.

L’obtenció del permís per a les zones de pesca controlada de l’embassament de Riba.roja i Flix EB-01, l’embassament de Canelles NR-09 i l’embassament de Santa Anna NR-10 habilita exclusivament per a la pesca en aigües catalanes, tant des d’embarcació com des de la riba.

L’obtenció del permís de pesca expedit per la Comunitat Autònoma d’Aragó o de Catalunya habilita per pescar des de la riba d’ambdues comunitats en les zones de pesca controlada de Baserca NR-02 i NR-03, Aneto-Senet NR-04, Lavaix NR-05, Escales NR-06 i Montanyana NR-07 i NR-08.

 

-11 Delimitació de les masses d’aigua

D’acord amb la classificació de les aigües continentals establerta a l’article 24 de la Llei 22/2009, l’annex I estableix els límits de les aigües de salmònids de baixa i alta muntanya; s’entenen com a tals les aigües que queden per damunt d’aquest límit. Els estanys i llacs del Pirineu també es consideren aigües de salmònids. La resta d’aigües es consideren aigües de ciprínids. Cada massa d’aigua té associat un període hàbil de pesca establert a l’apartat 2 d’aquesta Resolució.

 

-12 Reserva genètica

Les zones de reserva genètica de truites són conques tancades en les quals les poblacions de truites són autòctones i els seus individus presenten característiques genètiques pròpies. Els trams que tenen la consideració de zona de reserva genètica de truita són els que assenyala l’annex II. Els estanys i llacs aïllats de la xarxa fluvial s’exclouen de la reserva genètica, llevat que s’especifiqui el contrari.

 

-13 Delimitació dels trams per a la pesca

D’acord amb l’article 25 de la Llei 22/2009, els trams de cursos i les masses d’aigua es classifiquen en les categories següents:

a) Refugis de pesca.

b) Zona de pesca lliure sense mort.

c) Zona de pesca controlada:

Ciprínids.

Salmònids.

Intensiva.

L’annex III estableix els trams classificats com a refugis de pesca. En aquests refugis, l’exercici de la pesca és prohibida de manera temporal o indefinida. Totes les masses d’aigua no delimitades com a zones lliures sense mort o zones de pesca controlada seran considerades refugis de pesca.

L’annex IV estableix les zones lliures sense mort. Totes les aigües de titularitat privada es consideren zones lliures sense mort, llevat de les especificades a l’article 35 de la Llei 22/2009, de 23 de desembre.

Les zones de pesca controlada i els plans tècnics de gestió piscícola respectius s’estableixen a l’annex V.

Les delimitacions cartogràfiques de les zones lliures sense mort i les zones de pesca controlada es poden consultar al Visor de caça i pesca continental, a la web www.gencat.cat/pesca/continental.

 

-14 Senyalització

Els refugis, les zones lliures sense mort i les zones de pesca controlada s’han de senyalitzar al començament i al final, i s’han de deixar, com a mínim, cinc-cents metres d’espai entre senyal i senyal.

Cada zona de pesca controlada disposarà d’una matrícula. Els dos primers dígits indicaran la conca hidrogràfica a la qual pertany. Els dos següents, separats per un guionet, indicaran el número de la zona de pesca controlada. Finalment, es podrà afegir la lletra “A” indicant que el tram és amb mort, la lletra “B” indicant que el tram és sense mort, o una “A/B” indicant que a la zona s’hi pot practicar la pesca amb mort o sense mort segons el permís obtingut. En aquest últim supòsit, els permisos de pesca s’adequaran a cada modalitat. Si la zona de pesca controlada és exclusivament en la modalitat sense mort, no s’hi afegirà cap lletra.

 

Disposició transitòria

Per tal d’evitar la propagació del musclo zebrat (Dreissena polymorpha) i l’aparició d’altres espècies que puguin posar en risc l’estabilitat dels ecosistemes fluvials catalans, s’estableix un període transitori d’un any a partir de la publicació d’aquesta resolució per tal de substituir les soles de feltre usades per a la pràctica de la pesca per altres soles fetes amb materials que tinguin un procés de assecat ràpid, com ara les soles de goma, amb tacs antilliscants o altres de similars que apareguin en el mercat.

Aquesta Resolució entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

Barcelona, 7 de març de 2013

 

 

Josep Maria Pelegrí i Aixut

Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

 

Annex I

Classificació de les masses d’aigua

Es consideren aigües de salmònids tots els cursos aigües amunt d’aquests límits. Els estanys del Pirineu de les comarques de Girona i Lleida també es consideren aigües de salmònids. Quan no se n’especifica cap límit, s’entén que la conca sencera és zona de salmònids. La resta de zones correspon a aigües de ciprínids.

 

A) Aigües de salmònids de baixa muntanya

 

Conca

Curs d’aigua

Inici de la zona

 

La Muga

1. Muga

Pont de la carretera GI-511 a l’entrada de Sant Llorenç de la Muga

2. Arnera

Resclosa de l’Hotel SPA & La Central

 

El Fluvià

1. El Llierca

Aiguabarreig de la riera de Beget amb la riera de Sant Aniol

2. Fluvià

Passallís Font de la Gruta (zona els Tossals)

 

El Ter

1. Osor

Cruïlla riera el Verder

2. Riera Major

3. Riera de Cogolls

4. Ter

Nucli urbà de Montesquiu

 

La Tordera

1. Arbúcies

Pont de Can Blanc

2. Tordera

Ca n’Auleda

3. Riera de Breda

Passallís de Can Tordera

 

El Llobregat

1. Llobregat

Pont de la carretera BV-4022 cap a la Nou de Berguedà a la cua de l’embassament de la Baells

 

El Cardener

1. Cardener

Resclosa del Paperer (exclòs l’embassament de Sant Ponç)

 

El Francolí

1. Brugent

Presa de Mas de Figuerola

 

El Segre

1. El Segre

Confluència amb el riu de Fontanet

2. Ribera Salada

Pont del Molí d’Ingla, al pla dels Roures

3. El Rialb

Pont abans d’arribar a la piscifactoria de Palou

4. Riu de Perles

 

La Noguera Pallaresa

1. Noguera Pallaresa

Pont del Claverol a la Pobla de Segur

2. Flamicell

Pont de Ferro a la Pobla de Segur

 

La Noguera Ribagorçana

1. Pont de la C-311 al Pont de Montanyana

 

Era Garona

1. Garona

 

B) Aigües de salmònids d’alta muntanya

 

Conca

Curs d’aigua

Inici de la zona d’alta muntanya

 

La Noguera Ribagorçana

1. Noguera Ribagorçana

Embarcador de l’embassament d’Escales al Pont de Suert

 

La Noguera Pallaresa

1. Manyanet

Aiguabarreig amb el riu Valiri a la Mola d’Amunt (riu Valiri inclòs)

2. Flamisell

Pont de la Pobleta de Bellvei

3. Noguera Pallaresa

Aiguabarreig amb el riu Romadriu o de

Santa Magdalena (riu Romadriu inclòs)

 

 

Annex II

Reserves genètiques

Es consideren aigües de reserva genètica de truita comuna (Salmo trutta) tots els cursos aigües amunt d’aquests límits.

 

Conca

Curs d’aigua

Inici de la reserva genètica de truita

 

Noguera Ribagorçana

1. Barranc de Conangles o del Lac Redon

Tota la conca

2. Noguera de Tor

Aigües amunt del pont del balneari de Caldes de Boí (exclòs l’embassament de Cavallers)

3. Riu de Sant Nicolau

Inici del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la confluència amb el barranc d’Aigüissi

4. Barranc de Massivert i riuet del port d’Erta

Tota la conca

 

Noguera Pallaresa

1. Manyanet

Aiguabarreig amb el riu Valiri a la Mola d’Amunt (riu Valiri inclòs)

2. Flamisell

Aigües amunt de la central de Molinos. Se n’exclou l’embassament de Sallente i la resta d’estanys llevat del de Francí, Francí de Dalt, Ribanegra i Travessani.

3. Noguera Pallaresa

Aigües amunt de la borda Pubill

4. Escrita

Aigües amunt del poble d’Espot (riu Peguera inclòs). Se n’exclouen els estanys

5. Baiasca

Aigües amunt del túnel del Cargol

6. Tavascan

Aigües amunt de la cua de l’embassament de Graus. Se n’exclouen els estanys

7. Noguera de Cardós o Noguera de Lladorre

Aigües amunt de l’aiguabarreig amb el barranc

de Gallimorta o ribera de Boldís (barranc de Gallimorta o ribera de Boldís inclòs)

Se n’exclouen els estanys

8. Estaon

Tota la conca (excepte estanys)

9. Noguera de Vallferrera

Resclosa aigües amunt del nucli urbà d’Alins, a la confluència entre la Noguera de Tor i la Noguera de Vallferrera. Se n’exclouen els estanys

 

Segre

1. Segre

Aigües amunt de l’aiguabarreig amb el riu d’Alp

2. Duran

Tota la conca. Se n’exclouen els estanys.

 

Llobregat

1. Aigua de Valls

Cua de l’embassament de la Llosa del Cavall

2. Aigua d’Ora

Pont de la carretera LV-4241 a la confluència de l’Aigua d’Ora i l’Aigua de Llinars

 

Ter

1. Freser

Resclosa 75 m aigües avall del pont de la

Cabreta

2. Ter

Aiguabarreig amb el riu Ritort (inclòs el Ritort)

 

 

Annex III

Refugis de pesca

Es consideren refugis de pesca tots els cursos aigües amunt d’aquests límits. Si no s’especifica cap punt d’inici, s’entén que és la conca sencera.

 

Muga

1. El Llobregat d’Empordà

Confluència del Llobregat d’Empordà amb la Muga

2. El Ricardell

Confluència del Ricardell amb el Llobregat d’Empordà

3. L’Anyet

Aiguabarreig de l’Orlina

4. L’Anyet

Tallafocs militar/pont dels Solers

5. L’Anyet

Pantà de Requesens

6. L’Orlina

Aiguabarreig de l’Anyet

7. La Muga

Confluència del riu Major

8. Rec Madral

Desembocadura al mar

9. Ribera de Mirapols

Confluència de l’Anyet

10. Riera d’Àlguema

Aiguabarreig del Manol

11. Riu Arnera

Resclosa de l’Hotel SPA & La Central

12. Riera d’en Parada

Confluència de la Muga

 

Fluvià

1. Canal Sirvent

Fluvià/llacuna de la Massona

2. Clot de l’Esteller

Aiguabarreig del Gurn

3. El Fluvià

Resclosa d’Orfes/nucli urbà de la Palma

4. El Fluvià

Reserva Natural de l’Illa de Caramany/Mig de Dos Rius

5. El Fluvià (marge esquerra)

Des de la zona maritimoterrestre fins al canal Sirvent

6. El Fluvià

Confluència del Gurn

7. El Llierca

Confluència del Fluvià

8. El Merdançà

Confluència del Ser

9. El Ritort

Confluència del Ser

10. El Ser

Límit amb el Parc Natural de la Garrotxa

11. Rec Sirvent

Desembocadura al mar/pont a Baseia

12. Rec del Tinosell

Confluència del Fluvià

13. Riera de Bianya

Confluència del Fluvià

14. Riera de Borró

Confluència del Fluvià

15. Riera de Gorners

Confluència del Gurn

16. Riera de Sant Eudald

Confluència del Fluvià

17. Riera de Segueró

Confluència del Fluvià

18. Riu Turonell

Confluència del Fluvià

19. Sèquia del Molí

Límit de la Reserva Natural Integral/carretera de Fortià a Castelló d’Empúries

20. Torrent de Palomers

Aiguabarreig del Fluvià

21. Torrent de Sant Sebastià

Confluència del Fluvià

22. Reserva natural de fauna salvatge de l’illa del Fluvià, d’acord amb l’Ordre de 19 de maig de 1992, de declaració de la reserva

 

Ter

1. Afluents del Rigard

2. Bassa del Frare Ramon

3. Basses de Mas d’Osó

4. Canal de Padern

Confluència amb el Ter

5. Clot de Can Riera

Aiguabarreig de la riera de Llémena

6. Clot de l’Avellanosa

Cabana d’en Barrina

7. Clot de la Closeta

Confluència amb el Ritort

8. Clot de Pastissol

Confluència amb el Ter

9. Clot de Sant Benet

Confluència amb el Ritort

10. Clot de la Seca

Confluència amb el Ritort

11. Clot del Triader

Confluència de la ribera del Catllar

12. Clot de les Borregues

Confluència de la ribera del Catllar

13. Clot de les Tallades

Confluència amb el Ter

14. El Brugent

Pont de Capafonts

15. El Brugent

Resclosa de sota el Gorg de la Torre

16. El Daró

Desembocadura al mar

17. Torrent del Bugader, torrent de les Barraques i torrent de la Coma de les Eugues

18. El Maçanell

Confluència del Freser

19. El Freser, el Rigard i el Segadell

Límit inferior: resclosa de Can Gusi

Límits superiors: pont de la carretera N-152 en direcció a Planoles al Rigard; pont del cremallera al Segadell; tub de la central hidroelèctrica de la colònia Saida al Freser (antiga colònia Recolons)

20. El Rigard

Les Tres Aigües

21. El Ritort

Confluència del Clot de l’Avellanosa

22. El Ritort

Confluència del Ter/casa de Can Moi

23. El Ritort

Confluència del torrent de Comalada

24. El Ritortell

Confluència amb el Ritort

25. El Ter

Presa de Creixenturri/confluència de la ribera de Faitús

26. El Ter

Pont d’entrada a Setcases

27. El Ter

Pont d’Abella/confluència del torrent de Planella amb el Ter

28. El Terri

Confluència del Ter

29. Espinalba

Confluència amb el Ter

30. Estany de Banyoles

Excepte la zona de pesca controlada

31. Torrent de la Coma de l’Orri

Confluència amb el Ter

32. Torrent de la Llebrada, torrent de Noucreus i torrent de Coma de l’Embut

33. Rec de la font del Ferro

Inici de l’estany de Banyoles

34. Ribera de Castellar

Inici de l’estany de Banyoles

35. Ribera de Faitús

Confluència del Ter

36. Ribera de Tregurà

Confluència de la ribera de Fontlletera

37. Riera d’Abella

Confluència del Ter

38. Riera d’Arçamala

Confluència amb el Ter

39. Riera de Bugantó

Confluència de l’Onyar

40. Riera de Canet

Confluència de la riera de Llémena

41. Riera de Calonge

Desembocadura al mar

42. Riera de Caubell

Aiguabarreig del Freser

43. Riera de les Carboneres

Aiguabarreig del Ter

44. Riera de l’Erola

Confluència de la riera de Sant Segimon

45. Riera de les Llosses

Confluència del Ter

46. Riera de Llémena

Confluència amb el Ter

47. Riera de Maiols

Aiguabarreig del Freser

48. Riera d’Osor

Pont de la cruïlla de la carretera de Vallclara

49. Riera de l’Oratori

Confluència de la riera de Sant Segimon

50. Riera de Sorà

Confluència del Ter

51. Riera de Sorreigs

Confluència amb el Ter

52. Riera de Vallfogona

Confluència del torrent de la Tolosa

53. Riera del Vilar

Inici de l’estany de Banyoles

54. Riera Major

Pont del Noguer

55. Riu de Carboner

Pont de la carretera en direcció a la caseta forestal Jaume Ferrer

56. Riu de Pastuira

Confluència amb el Ter

57. Riu de Planès

Punt de captació d’aigües de Planoles

58. Sot de Can Serra Bronquera

Confluència amb l’embassament de Susqueda

59. Sot de la Grevolosa

Confluència amb l’embassament de Susqueda

60. Sot de la Serrallonga

Confluència amb l’embassament de Susqueda

61. Torrent de Barruell

Aiguabarreig del Merdàs

62. Torrent del Bonegre

Confluència amb l’embassament de Susqueda

63. Torrent de Can Catau

Aiguabarreig del Brugent

64. Torrent de Can Reixac

Aiguabarreig del Brugent

65. Torrent de Fàbregues

Confluència amb la riera Major

66. Torrent de Forquets de Siern

Confluència del Ritort

67. Torrent de la Casassa

Confluència amb el Ritort

68. Torrent del Colomer

Aiguabarreig del Brugent

69. Freser

Presa del canal de l’Alt Freser

70. Torrent de Comalada

Confluència amb el Ritort

71. Torrent de Concròs

Confluència del riu Carboner

72. Torrent de Fabert

Confluència del clot de la Closeta

73. Torrent de la Boixeda

Confluència amb el Ritort

74. Torrent de la Molina

Confluència amb el Ter

75. Torrent de la Font Pomereta

Confluència amb la riera Major (exclòs l’embassament d’Espinzella)

76. Torrent de la Ginebrosa

Aiguabarreig del Ter

77. Torrent de la Ginestosa

Confluència del Ritort

78. Torrent de l’Avellaneda

Confluència amb el Ritort

79. Torrent d’Escamarc

Aiguabarreig del Ter

80. Torrent de l’Infern

Confluència del Ter

81. Torrent de la Font Antiga

Confluència amb el Ter

82. Torrent de la Planella

Confluència amb el Ter

83. Torrent de la Rama

Aiguabarreig del Ter

84. Torrent de les Dous

Confluència del Ter

85. Torrent de la Tolosa

Aiguabarreig de la riera de Vallfogona

86. Torrent Gran

Confluència amb el Ter

87. Torrent de Llameca

Confluència amb el Brugent

88. Torrent de Llebro

Confluència amb el Ter

89. Torrent del Mas Sec

Aiguabarreig de la riera de Llémena

90. Torrent de Meians

Confluència amb el Ter

91. Torrent de Molinou

Confluència amb el Freser

92. Torrent de Molló

Confluència amb el Ritort

93. Torrent de la Font del Vern

Confluència amb el Ter

94. Torrent de Planesaigües

Confluència del Ter

95. Torrent de Rentadors

Confluència de la riera de Sant Segimon

96. Torrent de Ribamala

Aiguabarreig del Ter

97. Torrent de Saverneda

Aiguabarreig del Brugent

98. Torrent de Teixoneres

Confluència amb el Ritort

99. Torrent de Vall-llobrega

Confluència amb el Ter

 

Tordera

1. Afluents de la riera de les Truites

(sot de Can Pau, riera de les Truites, sot de la Cortinoia, torrent de Nespla)

Pont de Can Blanc situat per sota d’Arbúcies

2. La Tordera

Pont de la carretera BV-5301 en direcció a Montseny d’Amunt

3. Llacuna de les Llobateres

4. Riera d’Arbúcies

Saltant del Crous

5. Riera de la Bascona

Confluència de la Tordera

6. Riera de Breda

Tots els afluents de la riera de Breda per sobre de la població de Riells

7. Riera de Collformic

Confluència de la riera de Collformic amb la Tordera

8. Riera de Gualba

Límit amb el Parc Natural del Montseny

9. Riera de Ciuret

Límit amb el Parc Natural del Montseny

10. Riera Xica

Confluència amb la riera d’Arbúcies

11. Sot de Can Dorca

Confluència de la riera d’Arbúcies

12. Sèquia i estany de Sils

13. Riera de Castanyadell

14. Riera del Soler

15. Riera de la Font de l’arç o de la Cau

16. Riera de Mas Claver

 

Besòs

1. Congost

Terme municipal de Granollers

2. Congost

Terme municipal de les Franqueses del Vallès

3. Congost

Terme municipal de la Garriga

4. Riera d’Avençó

Límit amb el Parc Natural del Montseny

5. Riera de la Llobina

Aiguabarreig de la riera d’Avençó

6. Riera de Martinet

Aiguabarreig amb el Besòs

7. Riera o rec de Vallforners

Confluència del torrent de la Baga d’en Cuc

8. Ripoll

Antic gual d’accés al barri de Torre Romeu/torrent de Ribatallada

9. Ripoll

Límit del terme municipal entre Barberà del Vallès i Montcada i Reixac

10. Riera de Vallcàrquera

11. Besòs

Desembocadura a la mar/primer pont del ferrocarril

 

Llobregat

1. Ca la Beneta

Confluència del Llobregat

2. Delta del Llobregat

3. El Bastareny

Confluència amb el riu de Gréixer

4. El Llobregat

Fonts del Llobregat

5. El Llobregat

Pont de Mercabarna/desembocadura del Llobregat

6. El Riutort

Confluència amb el Llobregat

7. L’Anoia

Des de la confluència amb el riu de Bitlles fins la capçalera (riu de Bitlles inclòs)

8. Riera de la Golarda

Pont de la carretera B-124 en direcció a Monistrol de Calders

9. Riera de Graugés

Confluència del Llobregat

10. Riera de Merlès

Pont de la carretera C-26 de Berga a Ripoll

11. Riera de Vallvidrera

Confluència amb el Llobregat

12. Riu de Gréixer

Límit amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró a l’altura de la carretera C-1411

13. Riu Demetge

Confluència amb el Llobregat

14. Riu de Peguera

Confluència amb l’embassament de la Baells

15. Riu de Saldes

Confluència del torrent de Bosoms

16. Torrent de la Molina

Confluència amb el Llobregat

17. Torrent de les Tortes

Confluència amb el Llobregat

18. Torrent del Teix

Confluència amb el Llobregat

23. Riera de Marganell

24. Riera de Rajadell

25. Riera de Cornet

26. Riera de Rellinars

 

Cardener

1. Rasa de Vilanova

Confluència amb el Cardener

2. Riera de Tentellatge

Aiguabarreig del riu d’Aigua d’Ora (tota la conca)

3. Torrent de Rèvol

Aiguabarreig del Cardener

 

Segre

1. Barranc de Torreblanca

Aiguabarreig del Segre

2. Clot de la Caülla

Confluència amb el riu del Molí

3. Canal d’entrada al llac de Puigcerdà

Des de la confluència amb el llac de Puigcerdà fins a 25 m aigües amunt

4. El Baell

Pont de la carretera C-26 en direcció a Ogern

5. El Llobregós

Confluència amb el Segre

6. El Matarranya

Confluència amb l’Ebre

7. El Rialb

Límit del terme municipal del Coll de Nargó-Abella de la Conca

8. El Riard

Confluència de la Ribera Salada

9. Embassament d’Utxesa

Excepte la zona de pesca controlada

10. Embassament de Sant Llorenç de Montgai

Excepte la zona de pesca controlada

11. Estany d’Ivars i Vila-sana

Excepte els llocs autoritzats en el Pla d’usos de l’estany

12. Estany de Culiller

13. Estany Sec

14. Rasa de Cogulers

Confluència amb la Ribera Salada

15. Rasa de la Covil

Pont de la carretera L-401 en direcció a Xivill

16. Rialb i barrancs de Gavarra

Sant Martí de Puig

17. Ribera Salada

Pont de la carretera LV-4241b en direcció a Vilamantells

18. Riera de Madrona

Confluència amb l’embassament de Rialb

19. Riu d’Arsèguel

Confluència del Segre

20. Riu Boix

Confluència del Segre

21. Riu de Bosc

Confluència del riu de la Llosa

22. Riu de Cabó

Confluència del Segre

23. Riu de Cerc

Confluència amb el Segre

24. Riu Duran

Pont del Molí del poble de Meranges (excepte l’estany de Meranges o de Malniu)

25. Riu de Farfanya

Confluència del Segre

26. Riu del Molí

Pont de la carretera en direcció a la muntanya de Lles (pont del refugi de les Pollineres)

27. Riu del Quer

Confluència amb el Segre

28. Riu de Sallent

Confluència amb l’embassament d’Oliana

29. Riu de Tost

Confluència amb el Segre

30. Riu de la Vansa

Confluència amb el torrent de Ribanegra

31. Riu Fred

Confluència amb el riu de la Vansa

32. Riu de la Llosa

Confluència amb el riu de la Muga

33. Riu de la Muga

Confluència amb el riu de la Llosa (exclosos els estanys de la Muga)

34. Riuet de la Plana

Confluència de la Ribera Salada

35. Torrent de la Bavosa

Confluència amb el Segre

36. Riu de les Segues

Confluència del Segre/les fonts del Prat

37. Torrent de Bell-lloc

Confluència amb el Segre

38. Torrent de Cabiscol

Confluència amb el Segre

39. Torrent de Coborriu

Confluència del riu de la Llosa

40. Torrent del Grau

Confluència de la Ribera Salada

41. Torrent de l’Orri

Confluència amb el riu del Molí (exclòs l’estany de l’Orri)

42. Torrent de Junyent

Confluència de la Ribera Salada

43. Torrent de Pi

Confluència amb el Segre

44. Torrent de Rialb

Confluència amb el Rialb

45. Torrent de Ribanegra

Confluència del riu de la Vansa

46. Torrent de Sant Miquel

Confluència amb el Segre

47. Torrent de Setut

Confluència del riu del Molí

48. Torrent de Viliella

Confluència del riu de la Llosa

49. Torrent de la Freita

Confluència amb el Segre

 

Noguera Pallaresa

1. Arriu de Marimanha

Confluència amb la Noguera Pallaresa

2. Barranc de Baborte

Confluència amb la Noguera de Vallferrera

3. Barranc de Barcedana

Confluència amb l’embassament de Terradets o de Cellers

4. Barranc de Boixedo

Confluència amb la Noguera de Tor

5. Barranc de Buscallado

Confluència amb la Noguera de Vallferrera

6. Barranc de Clavera

Confluència amb la Noguera Pallaresa

7. Barranc de Comamala

Confluència amb la Noguera Pallaresa

8. Barranc dels Estanyets

Confluència de l’Escrita

9. Barranc de l’Infern

Confluència amb la Noguera Pallaresa

10. Barranc de Gerber

Confluència del riu de la Bonaigua (excepte la zona de pesca controlada)

11. Barranc de Llavorre

Confluència amb la Noguera Pallaresa

12. Barranc de Llabro

Confluència amb la Noguera Pallaresa

13. Barranc de Montardit

Confluència amb la Noguera Pallaresa

14. Barranc de Moredo

Confluència amb la Noguera Pallaresa

15. Barranc de Pallero

Confluència amb la Noguera de Lladorre

16. Barranc de Santa Anna

Confluència amb la Noguera Pallaresa

17. Barranc del Solà

Confluència amb l’embassament de Talarn o de Sant Antoni

18. Barranc de la Figuereta

Confluència amb l’embassament de Camarasa

19. Barranc de Sant Miquel

Confluència amb l’embassament de Camarasa

20. Barrancs dels estanys de Cabdella

Tots els barrancs entre els estanys

(excepte la zona de pesca controlada)

21. Bassa de Boscàs

22. Canal de Becero

Confluència amb la Noguera de Lladorre

23. Canal de la central hidroelèctrica de Sossís

Canal de desguàs de la central hidroelèctrica de Sossís/presa del canal a la presa de Sossís

24. Els Estanyosos

25. Estanys de Basturs

26. Estany Blanc

27. Estanys Blaus de Guerossos

28. Estany Closell

29. Estany de Mollàs

30. Estany de Montcortès

31. Estanyet de Montarenyo (al riu del Port)

32. Estanys de la Ribereta

33. Estany Xic

34. Rierol de la borda de Salito

35. Riu d’Ancs o del Comte

Confluència amb la Noguera Pallaresa

36. Riu d’Àrreu

Serradora d’Àrreu (excepte l’estany Pudo, Estanyoletes, Garrabea i l’estany del Rosari d’Àrreu)

37. Barranc d’Enseu o de les Pletes

Confluència amb la Noguera Pallaresa

38. Ribera de Boldís o barranc de Gallimorta

Confluència amb la Noguera de Lladorre

39. Riu d’Abella

Confluència amb el riu de Gavet (riu de Conques)

40. Riu d’Escart

Confluència amb la Noguera Pallaresa

41. Riu d’Escòs

Aiguabarreig amb la Noguera Pallaresa

42. Riu de Broate

Confluència amb la Noguera de Lladorre

43. Riu de Cabanes

Confluència del riu de la Bonaigua (excepte la zona de pesca controlada)

44. Riu de Cadolla

Pont de la carretera a Cadolla

45. Riu de la Bonaigua

Resclosa de l’estany de la Senyora/pont de la Bonaigua a la carretera C-28 a l’altura del km 58 en direcció al refugi del Gerdar

46. Riu del Cantó o Soriguera

Confluència amb la Noguera Pallaresa

47. Riu de Carreu

Confluència amb l’embassament de Talarn o de Sant Antoni

48. Riu de Gavet (riu de Conques)

Confluència amb la Noguera Pallaresa

49. Riu de Glorieta

Confluència amb la Noguera de Cardós

50. Riu d’Escobes

Confluència del riu de Tavascan (inclòs l’estany de Mariola)

51. Riu de Monestero

Confluència amb l’Escrita

52. Riu de Naorte

Confluència del riu de Certascan

53. Riu de Peguera

Límit amb el Parc Nacional

54 Riu de Piuloro

Confluència del riu de Tavascan

55. Riu de Certascan

Confluència amb la Noguera de Cardós (inclòs l’estany de Certascan)

56. Riu de Tavascan

Confluència del riu del Port

57. Riu de l’Escrita

Límit amb el Parc Nacional

58. Riu Fred de Pui

Confluència amb l’embassament de Camarasa

59. Riu Major

Confluència amb la Noguera Pallaresa

60. Riu Miser o de Berrós

Confluència amb l’embassament de la Torrassa

61. Riuet d’Airoto

Confluència amb la Noguera Pallaresa (excepte l’estany Petit d’Airoto i l’estany d’Airoto)

62. Riuet de Burgo

Confluència amb el riu d’Unarre

63. Torrent d’Esterri

Confluència amb la Noguera de Lladorre

64. Torrent de Cireres

Aiguabarreig de la Noguera Pallaresa

65. Torrent de Sant Miquel

Confluència amb la Noguera de Cardós

66. Torrent dels Corriols

Confluència amb el riu d’Unarre (excepte les Estanyeres i les basses de Labedo)

 

Noguera Ribagorçana

1. Barranc de Blancafort o del Llop, Gros i les Rebolloses i la Maçana

2. Barranc de Comalesbienes

Confluència amb la Noguera de Tor

3. Barranc d’Esplugafreda

Confluència amb la Noguera Ribagorçana

4. Barranc de l’Oratori

Confluència amb la Noguera Ribagorçana

5. Barranc de Malpàs

Confluència amb el riuet del Convent

6. Barranc de la Montanyeta

Confluència amb la Noguera de Tor

7. Barrancs finals del terme municipal de Barruera: Cardet, Solanella, Serval, Comabona, Fenero o de Coll i Saraís

Confluència amb la Noguera de Tor

8. Barranc de Raons

Confluència amb la Noguera Ribagorçana

9. La Noguera Ribagorçana

Confluència amb la Noguera de Tor

Confluència amb el barranc de la Pardina o del Portell/pont del poble del Pont de Montanyana

10. La Noguera Ribagorçana

Confluència amb el barranc de Sant Roman

Confluència amb el barranc del Solà

11. La Noguera Ribagorçana

Pont del poble de Senet/presa de l’embassament de Baserca o Senet

12. Molleres o Ginebrell de Taüll

Confluència amb el barranc de Collbirrós

13. Basses de Rius

14. Riu de Sant Nicolau

Límit amb el Parc Nacional d’Aigüestortes

15. Riuet del Convent

Confluència amb el barranc de Massivert o de Malpàs

16. Riuet de Durro

Confluència de la Noguera de Tor amb el riuet de Durro/presa a la cota 1.300 m

17. La Noguera de Tort

Límit amb el Parc Nacional al pont del riuet Nere

18. Barranc de Llubriqueto o Sallent

Límit amb el Parc Nacional a la cascada dels estanys Gelats

19. Barranc del Ginebrell de Durro

Últim pont de la pista forestal

20. Barranc Calvo o de Barruera

Pont de la cabana de Cornella

 

Foix

1. Embassament de Foix

Excepte la zona de pesca controlada

2. Riu de Foix

Cua de l’embassament de Foix

 

Ebre

1. Barranc de la Conca

Confluència amb l’Ebre

2. Barranc de Sant Antoni

3. Delta de l’Ebre - zona de propietat pública de l’illa de Buda, la Gola Nord i el tram del Migjorn, comprés entre els 400 m aigua amunt i 150 m aigua avall de la bocana de la pesquera d’Enriquet.

4. Delta de l’Ebre-illa de Sant Antoni

5. Delta de l’Ebre-l’Alfacada

6. Delta de l’Ebre-la Tancada

7. Delta de l’Ebre-Ullals de l’Arispe o de Baltasar

8. El Canaletes

Confluència del barranc de l’Hort del Frare

9. Erms de Casablanca o Vilacoto

10. L’Ebre

Mas de Fonts/aiguabarreig del barranc de l’Arram

11. Port de l’Estany

12. Riu dels Estrets

Confluència amb el riu Algars

13. Riu de Siurana

Confluència riu Siurana amb el riu Montsant/capçalera (s’exclou l’embassament de Siurana (ZLLSM-EB-05)

14. Delta de l’Ebre-Ullals de la Panxa

15. Riuet d’Escaladei

 

Rieres meridionals

1. Desembocadura del riu de Llastres

2. Estany de Sant Jordi

3. Estany del torrent del Pi

4. Estany Salat

5. Llacuna de les Santes Creus

 

Gaià

1. Des de la desembocadura a la mar fins a la capçalera, inclosos els torrents.

 

Francolí

1. Riu de Glorieta

Confluència amb el barranc de la Font de l'Om o barranc de la Font d’en Gomis (barranc inclòs)

2. Barranc de l’Ermita

Aiguabarreig del riu Francolí

3. Barranc de la Vall

Confluència amb el Francolí

4. El Brugent

Pont de Capafonts

5. Sèquia Major

 

Aiguamolls de l’Empordà

1. Estany d’en Turies

2. Estany del Cortalet

3. La Fonda

4. La Llarga i la Massona

5. La Rogera i la Riereta

6. La Serpa

7. Llacuna de la Muga Vella

 

Annex IV

Zones lliures sense mort de les aigües continentals de Catalunya. Temporada 2013

 

Període hàbil

Baixa muntanya sense mort: del 16 de març al 30 de setembre.

Alta muntanya: de l’11 de maig al 30 de setembre.

Tot l’any: de l’1 de gener al 31 de desembre.

 

Arts i esquers

On digui “ham sense arponet” s’entén que és sense aquest o amb aquest completament aixafat.

On digui “esquers naturals” s’entén que són aquells que autoritzi la normativa per a les aigües de ciprínids.

 

Observacions

On digui “obligatori salabre” vol dir que és obligatori fer-ne ús per a l’extracció dels peixos del medi natural.

 

(Vegeu la imatge de l'annex IV i l'annex V al final del document)

Amunt