Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

DECRET LLEI 5/2013, de 22 d’octubre, de mesures de racionalització i simplificació de l'estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya.

Dades bàsiques
  • Rang del document Decret llei

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

  • Núm. del document 005/2013

  • Data del document 22/10/2013

  • Data de publicació 24/10/2013

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 6487

  • No Vigent
Afectacions
Afectacions actives (15)
25/10/2013 - 08/12/2013
TEXT PUBLICAT

El president de la Generalitat de Catalunya


Sia notori a tots els ciutadans que el Govern ha aprovat i jo, en nom del Rei, i d'acord amb el que estableix l'article 67.6.a) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo el següent


DECRET LLEI


Preàmbul

En la línia impulsada pel Govern de la Generalitat de simplificació del seu sector públic, d’acord igualment amb les recomanacions del Parlament de Catalunya, s’està reduint el nombre d’entitats instrumentals de la Generalitat de Catalunya, amb la convicció que la disminució de la fragmentació del sector no ha de suposar una pèrdua de l’eficiència en la prestació dels serveis i, pel contrari, ha de contribuir de forma essencial a la reducció de la despesa i del dèficit públic, així com a la millora de la confiança d’actors públics i privats en l’Administració autonòmica. D’altra banda, ateses les circumstàncies actuals, de crisi econòmica i pressupostària de llarga durada, convé imprimir la màxima celeritat als processos de racionalització del sector públic, ja que la plena efectivitat de les mesures que es recullen en aquest Decret llei requereixen la realització d’una sèrie d’actuacions ineludibles posteriors a l’aprovació de la norma. No només motius de consolidació fiscal, sinó també de correcta articulació en el temps de les mesures que es proposen en el Decret llei, fan necessari disposar d’una certesa en el temps per a l’entrada en vigor de la norma, i d’un període mínim preparatori per a l’adopció d’aquestes que els terminis de tramitació parlamentària no garanteixen. Per aquests motius, queda justificat l’ús per part del Govern de la facultat legislativa excepcional del decret llei que li reconeix l’article 64 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i que es refereix a la necessitat extraordinària i urgent de l’acció legislativa.

Pel que fa a la racionalització del conjunt del sector públic vinculat al Departament de Territori i Sostenibilitat, les línies estratègiques dels processos de racionalització són la concentració de serveis i la reducció d’estructures. Concretament, es preveu un procés de fusió de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i l’Institut Geològic de Catalunya. Aquest procés de fusió de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i l’Institut Geològic de Catalunya integraria el procés de dissolució de Geocat, Gestió de Projectes, SA. En aquest context, també es considera adient suprimir l’ens públic Aeroports de Catalunya, que fou creat per la Llei 14/2009, de 22 de juliol, d'aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries.

Pel que fa a l’àmbit del sector públic vinculat a la salut, en el model sanitari català la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya reserva al Servei Català de la Salut la missió de garantir l'atenció sanitària de cobertura pública, integral i de qualitat a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya mitjançant una adequada adaptació de l'oferta a les necessitats de la població, per la qual cosa es regularitza la ubicació de l’Institut Català de la Salut dins del sistema sanitari, atenent a la seva naturalesa actual d’empresa pública, i se li dóna, quant a les relacions de tutela que són subjacents a un règim d’adscripció, un tractament coherent amb la resta de proveïdors sanitaris públics que gaudeixen de la mateixa naturalesa jurídica.

Els compromisos del Govern en matèria de racionalització i simplificació del sector públic vinculat, iniciats l’anterior legislatura i que tenen continuïtat en la present, obliguen a l’adopció de mesures que permetin conciliar l’assoliment dels objectius d’eficiència que se’n deriven sense malmetre el nivell de qualitat de la prestació dels serveis públics encomanats a organismes creats a aquests efectes i adequar la configuració jurídica de l’ens i del seu personal a les funcions d’autoritat sanitària que li corresponen, motiu pel qual es proposa l’extinció de la personalitat jurídica de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries (ICAMS) i l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPACAT) i la internalització de les seves funcions per tal d’ubicar-les sota la dependència de les unitats directives afins amb aquestes funcions, a través de les quals el departament competent en matèria de salut s’estructura orgànicament, preservant en tot cas la idiosincràsia del model de gestió de participació que els caracteritza.

Així mateix, es creu convenient situar l’exercici de les funcions relacionades amb la implementació de sistemes d’avaluació i acreditació dels professionals sanitaris, de planificació operativa, desenvolupament i execució de la formació especialitzada i continuada en ciències de la salut, d’ordenació de les professions sanitàries i d’anàlisi i identificació de necessitats de formació en ciències de la salut, que té assignades l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, sota la supervisió immediata de les unitats directives del Departament de Salut que tenen la responsabilitat d’exercir les funcions d’autoritat sanitària i de definició de la política en aquest àmbit.

El Decret 10/2013, de 3 de gener, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut garanteix la participació dels òrgans de direcció i representació dels sectors sanitaris. D’altra banda, el Decret 38/2006, de 14 de març, regula la creació de governs territorials de salut. Amb l’objectiu d’evitar duplicitats entre les funcions assignades en l’actual model organitzatiu al sector sanitari i les que tenen, d’acord amb els seus estatuts, els governs territorials de salut, el Decret llei preveu l’extinció d’aquests últims.

Per últim, i atès que les funcions en matèria d’inspecció de treball són assumides pel Departament competent, cal suprimir l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball.

La part dispositiva del Decret llei consta de nou articles, agrupats en tres títols, i la part final consta de sis disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i set disposicions finals.

Per tot això, en ús de l'autorització concedida en l'article 64 de l'Estatut d'autonomia, a proposta de la vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals i d'acord amb el Govern,


Decreto:


Títol I

Supressió d’entitats


Article 1

Supressió de l’entitat de dret públic Aeroports de Catalunya i modificació de la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries

1. Se suprimeix i extingeix la personalitat jurídica de l’entitat de dret públic Aeroports de Catalunya, creada per la Llei 14/2009, de 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries, amb efectes des de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei.

2. Les funcions i facultats assignades a Aeroports de Catalunya per la Llei 14/2009, de 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries, són assumides pel departament de la Generalitat competent en matèria aeroportuària i per l’entitat adscrita a aquest departament que, d’acord amb l’objecte social, tingui atribuïdes funcions en matèria aeroportuària”.

3. Es modifiquen els apartats 3, 4 i 5 de l’article 44 de la Llei 14/2009, de 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries, que queden redactats de la manera següent:

“3. La gestió dels aeroports i els aeròdroms de titularitat de la Generalitat correspon al departament competent en matèria aeroportuària, directament o mitjançant una entitat adscrita.

4. Als efectes del que estableix l'apartat 3, i d'acord amb el que determini la normativa aplicable a l'empresa pública catalana, es poden crear societats mercantils que gestionin els aeroports i els aeròdroms.

5. Les societats gestores d'aeroports i aeròdroms, als efectes del que estableix l'apartat 4, han de restar integrades per la Generalitat, directament o mitjançant les entitats de què se serveixi per a la gestió d’aquestes infraestructures, amb una participació majoritària, i per la resta d'ens públics amb vinculació a l'àmbit territorial d'implantació de la infraestructura.”

4. Totes les referències que la normativa vigent faci a Aeroports de Catalunya i, en particular, els articles 6.2, 27, 28 i 34.2, la disposició addicional setena i la disposició transitòria segona de la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries, s’entenen realitzades als òrgans a que fa referència l’apartat 2.


Article 2

Supressió de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Institut Geològic de Catalunya i creació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Es crea, dependent del departament competent en matèria de política territorial i urbanisme, l’entitat de dret públic Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que assumeix les competències i funcions de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Institut Geològic de Catalunya.

L’ens públic Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya adopta la forma d’entitat de dret públic prevista en l’article 1.b.1 del Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, i té personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, tècnica i econòmica, i plena capacitat d’obrar per a l’exercici de les seves funcions.

2. Aquesta entitat de dret públic es regeix per aquesta norma i per les disposicions que la despleguin, per les normes del dret civil, mercantil i laboral, per la normativa reguladora de les empreses públiques de la Generalitat i, en el que li sigui d’aplicació, per la normativa reguladora de les finances públiques i de patrimoni de la Generalitat. Queda sotmesa al dret públic en les matèries següents:

a) El règim d’acords i funcionaments dels seus òrgans de govern, que se sotmet a la normativa general sobre òrgans col·legiats de l’Administració de la Generalitat.

b) Les seves relacions amb els departaments de la Generalitat i amb altres administracions públiques i ens públics.

c) El règim de contractació administrativa.

d) L’exercici de potestats públiques.

3. La contractació d’aquesta entitat de dret públic es regeix per la legislació de contractes del sector públic. Corresponen a la Presidència del Consell Rector les funcions pròpies de l’òrgan de contractació.

En el desenvolupament de les seves funcions tindrà la consideració de mitjà propi instrumental i de servei tècnic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i dels ens, els organismes i les entitats que depenen d’aquesta o hi estan vinculats i que tenen la consideració de poders adjudicadors, i dels ajuntaments, a l’efecte de l’establert en la normativa de contractes del sector públic. Les relacions de l’ens amb els departaments i els ens, organismes o entitats dels quals és mitjà propi instrumental i servei tècnic no tenen naturalesa contractual i s’articulen mitjançant encàrrecs que han d’incloure, com a mínim, l’abast de la prestació a realitzar, la previsió dels costos i el sistema de finançament.

L’ens no pot participar en les licitacions públiques convocades pels poders adjudicadors respecte dels quals té la consideració de mitjà propi instrumental i servei tècnic. Això no obstant, quan no hi concorri cap licitador es pot encarregar a l’ens l’execució de l’activitat objecte de la licitació pública.

El Govern ha d’aprovar anualment les directrius per a la fixació individualitzada de les tarifes de referència que s’ha d’aplicar per a les diferents activitats de l’ens i les condicions bàsiques d’execució d’aquestes activitats. La Comissió de Govern Local ha d’informar prèviament de la proposta de directrius per a la fixació de les tarifes per als encàrrecs dels ens locals.

4. Sempre que el compliment de les seves funcions ho exigeixi, l’entitat de dret públic pot gaudir de la condició de beneficiària als efectes de l’expropiació forçosa. Així mateix, disposa de la facultat d’establir servitud forçoses per instal·lar senyals, en els termes de la legislació reguladora dels senyals geodèsics o geofísics, o qualsevol altra que resulti d’aplicació.

5. Les seves funcions són aquelles relacionades amb l’exercici de les competències sobre geodèsia i cartografia i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya, així com les d’impulsar i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsòl en els termes establerts en les lleis 16/2005, de 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i 19/2005, de 27 de desembre, de l’Institut Geològic de Catalunya.

6. Els recursos econòmics de l’ens són els següents:

a) Les dotacions que es consignin en els pressupostos de la Generalitat.

b) Els derivats del rendiment del seu propi patrimoni o del que li sigui adscrit.

c) Els ingressos que obtingui pels estudis o treballs que duu a terme en el compliment de les seves funcions o per la venda de les seves produccions i dels seus serveis.

d) Els rendiments derivats de les participacions o els ingressos que procedeixin dels consorcis, societats o altres entitats en què intervingui.

e) Les subvencions, les transferències, les aportacions o les dotacions que concedeixin al seu favor particulars, entitats o organismes de caràcter públic o privat.

f) Tots els recursos no previstos per aquest apartat que puguin ser-li atribuïts per disposició legal o reglamentària.

L’ens també pot subscriure operacions de crèdit, de préstec i qualsevol altre tipus d’endeutament o emprèstit, d’acord amb el que estableixi la legislació vigent.

L’Administració de la Generalitat, mitjançant el departament d’adscripció i l’ens han de subscriure un contracte programa que ha d’incloure, com a mínim, la definició anual dels objectius a assolir, la previsió de resultats que cal obtenir i els instruments de seguiment i control i d’avaluació a què l’activitat de l’entitat s’ha de sotmetre durant la vigència del contracte.

7. Els òrgans de govern i administració de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya són el Consell Rector i la Direcció.

El Consell Rector és l’òrgan col·legiat superior de govern, direcció i control de l’ens, i en són membres:

a) La Presidència, que recau en la persona titular del departament competent en matèria de territori.

b) La Vicepresidència, que recau en la persona que nomeni la Presidència entre els/les vocals.

c) Les vocalies, que, fins a un màxim de 14, són:

- Sis persones en representació de la Generalitat, nomenades per les persones titulars dels departaments que determini el Govern mitjançant acord.

- Dues persones en representació dels ens locals de Catalunya, nomenades per llurs entitats representatives.

- La Direcció de l’Institut.

- Una persona en representació de les universitats catalanes, nomenades pel Consell Interuniversitari de Catalunya.

- Quatre professionals, d’acreditada competència en l’àmbit d’actuació de l’ens, nomenades per la Presidència del Consell Rector.

d) El secretari o secretària.

Correspon al Consell Rector:

a) Aprovar l’avantprojecte de programa d’actuació, d’inversions i de finançament, i el pressupost d’explotació i de capital.

b) Aprovar la proposta de contracte programa entre l’ens i la Generalitat, mitjançant el departament d’adscripció, i també la seva actualització.

c) Aprovar els comptes anuals i la liquidació final del pressupost de l’exercici.

d) Aprovar l’estructura organitzativa de naturalesa laboral de l’ens, a proposta de la Direcció.

e) La resta de funcions que es determinin en els estatuts.

La Direcció de l’ens recau en una persona de reconegut prestigi professional i científic en l’àmbit d’actuació de l’ens que és nomenada pel Govern, a proposta de la persona titular del departament d’adscripció.

Correspon a la Direcció:

a) Dirigir l’activitat de l’ens sota les directrius del Consell Rector.

b) Fer complir i executar els acords del Consell Rector.

c) Proposar al Consell Rector l’estructura organitzativa de naturalesa laboral de l’ens.

d) Exercir la direcció superior del personal de l’ens.

e) Ordenar i autoritzar les despeses i els pagaments.

f) La resta de funcions que es determinin en els estatuts.

8. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya entrarà en funcionament l’1 de gener de 2014, la qual cosa comportarà, automàticament, la dissolució de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Institut Geològic de Catalunya.

9. Subrogació de l’Institut Cartogràfic i Geològic.

a. L’Institut Cartogràfic i Geològic assumeix totalment les funcions, les facultats, els drets, les obligacions de tota mena i el patrimoni afectat a l’activitat de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Institut Geològic de Catalunya i se subroga en la posició jurídica d’aquestes dues entitats pel que fa als béns, els drets i les obligacions de qualsevol tipus de què siguin titulars.

b. Les actuacions a què fa referència l’apartat anterior comporten la successió universal de l’ens en la posició jurídica de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i l’Institut Geològic de Catalunya i la transmissió, cessió o adscripció de béns de qualsevol mena i naturalesa jurídica i, en general, de tots els actius i passius d’ambdues entitats, amb subjecció a la normativa que sigui aplicable a cada operació i amb l’aplicació de totes les exempcions fiscals que puguin ser atorgades per la Generalitat.

c. El personal laboral que en la data de dissolució de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i l’Institut Geològic de Catalunya estigui prestant serveis en aquestes entitats s’integra en l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya pel mecanisme de successió d’empresa.

d. El personal funcionari que en la data de dissolució de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i l’Institut Geològic de Catalunya estigui prestant serveis en aquestes entitats s’integra en l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya d’acord amb la relació de llocs de treball que s’aprovi. Aquest personal pot optar per ocupar un lloc de treball previst en la relació de llocs de treball del nou ens, en el termini de tres mesos a comptar de la seva constitució, i resta en situació d’excedència voluntària per incompatibilitat en el seu cos d’origen. Altrament, el lloc de treball es declara a extingir.

e. Totes les referències que la normativa vigent faci a l’Institut Cartogràfic de Catalunya i a l’Institut Geològic de Catalunya s’han d’entendre fetes a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.


Article 3

Supressió de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball

Se suprimeix l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball, organisme autònom de caràcter administratiu creat mitjançant la Llei 11/2010, de 19 de maig, de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball, amb efectes a partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei.



Títol II

Extinció de la personalitat jurídica d’entitats


Article 4

Extinció de la personalitat jurídica dels governs territorials de salut i assumpció de les seves funcions pels òrgans corresponents del Servei Català de la Salut i/o del departament competent en matèria de salut i per l’Agència de Salut Pública de Catalunya

1. Queda extingida, amb efectes de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, la personalitat jurídica dels governs territorials de salut constituïts en execució del Decret 38/2006, de 14 de març, pel qual es regula la creació de governs territorials de salut.

2. Les funcions atribuïdes pel Decret 38/2006, de 14 de març, pel qual es regula la creació de governs territorials de salut, als òrgans de govern, de participació, d’assessorament i executius dels governs territorials de salut, són assumides pels òrgans de direcció, participació i executius del Servei Català de la Salut i/o del departament competent en matèria de salut, en l’àmbit de les seves competències respectives, com també pels de l’Agència de Salut Pública de Catalunya mentre mantinguin la seva vigència en els termes previstos en la disposició transitòria primera d’aquest Decret llei.


Article 5

Extinció de la personalitat jurídica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya

1. Es declara extingida, amb efectes de 31 de desembre de 2013, la personalitat jurídica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, prevista en l’article 15.1 de la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública. El Govern ha d’establir l’estructura mitjançant la qual el departament competent en matèria de salut ha de dur a terme els objectius i les funcions assignades a l’Agència de Salut Pública de Catalunya per la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, i la normativa que la desplega. Aquesta estructura podrà continuar emprant la denominació d’Agència de Salut Pública de Catalunya.

2. El personal de l’Agència de Salut Pública de Catalunya s’adscriu i passa a dependre del departament competent en matèria de salut, dins del qual se n’integra també el pressupost, amb efectes d’1 de gener de 2014.

3. Així mateix, el patrimoni de l’Agència de Salut Pública de Catalunya s'incorpora al patrimoni de l'Administració de la Generalitat i resta assignat al departament competent en matèria de salut, al qual correspon l'adopció de les mesures necessàries per conservar-lo i utilitzar-lo per a la finalitat prevista. El departament competent en matèria de salut se subroga en totes les relacions jurídiques en què l’Agència de Salut Pública de Catalunya sigui subjecte actiu o passiu.


Article 6

Extinció de la personalitat jurídica de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries

1. Es declara extingida, amb efectes de 31 de desembre de 2013, la personalitat jurídica de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries, prevista en els articles 41 i 42 de la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives. El Govern ha d’establir l’estructura mitjançant la qual el departament competent en matèria de salut ha de dur a terme les funcions assignades a aquest Institut per la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, i la normativa que la desplega. Aquesta estructura podrà continuar emprant la denominació d’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques.

2. El personal de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries s'adscriu i passa a dependre del departament competent en matèria de salut, dins del qual se n’integra també el pressupost, amb efectes d’1 de gener de 2014.

3. Així mateix, el patrimoni de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries s'incorpora al patrimoni de l'Administració de la Generalitat i resta assignat al departament competent en matèria de salut, al qual correspon l'adopció de les mesures necessàries per conservar-lo i utilitzar-lo per a la finalitat prevista. El departament competent en matèria de salut se subroga en totes les relacions jurídiques en què l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries sigui subjecte actiu o passiu.

 

 

Títol III

Modificació d’adscripció, de funcions i de composició d’entitats

 

Article 7

Modificació de la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut, que resta redactat de la manera següent:

“L'Institut Català de la Salut gaudeix d’autonomia funcional i de gestió i resta adscrit al Servei Català de la Salut.”

2. S’afegeix una nova disposició addicional a la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut, amb el contingut següent :

“Disposició addicional cinquena

Exercici de funcions pel Servei Català de la Salut

D’acord amb el règim d’adscripció establert en l’article 2.2 d’aquesta Llei, les funcions que en els articles 3.1 b), 5.5 i 8.2 lletres f), h) i o) de la Llei s’atribueixen al departament competent en matèria de salut s’exerceixen a través del Servei Català de la Salut.”

 

Article 8

Modificació de les funcions de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya

1. Des de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, les funcions recollides en els epígrafs e), f), g) i h) de l’article 3 del Decret llei 4/2010, de 3 d’agost, de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya, deixen de correspondre a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya i passen a ser exercides pel departament competent en matèria de salut.

2. El Govern ha d’establir l’estructura mitjançant la qual el departament competent en matèria de salut ha d’assumir aquestes funcions, i ha d’adaptar els estatuts de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya a les previsions contingudes en aquest article.

3. El departament competent en matèria de salut se subroga en totes les relacions jurídiques en què l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya sigui subjecte actiu o passiu i que estiguin relacionades amb les funcions assumides d’acord amb aquest article.



Títol IV

Mesures sobre endeutament


Article 9

Mesures sobre l’endeutament de les entitats del sector públic en procés de racionalització, reducció i simplificació

1. L’endeutament de les entitats classificades dins del sector Administració pública de la Generalitat, d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes, que es trobin en processos de fusió, absorció, reestructuració d’actius i passius o dissolució autoritzats per Acord del Govern, resta autoritzat per l’import màxim acumulat de l’endeutament de les entitats precedents i a favor de l’entitat resultant absorbent que assumeixi el seu passiu, o de la Generalitat, si aquesta és l’absorbent. En tot cas, s’ha d’informar el departament competent en economia i finances de l’import i de les característiques de les operacions d’endeutament pendent.

2. L’endeutament d’entitats públiques resultants dels processos de fusió, absorció, reestructuració d’actius i passius o supressió, en aplicació dels mateixos acords de racionalització, reducció i simplificació, que incloguin entitats no sectoritzades com a Administració pública de la Generalitat d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes, resta autoritzat per l’import màxim acumulat de l’endeutament de les entitats precedents i a favor de l’entitat absorbent que assumeixi el seu passiu, o de la Generalitat, si aquesta és l’absorbent. En tot cas, es requerirà un informe favorable del departament competent en economia i finances.



Disposicions addicionals


Primera

1. Totes les referències a l’Agència de Salut Pública de Catalunya i als seus òrgans, fetes per la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública, i per la normativa posterior, s’han d’entendre fetes a l’òrgan o òrgans del departament competent en matèria de salut que es determinin en la norma que aprovi el Govern d’acord amb l’apartat 1 de l’article 5.

2. Mantenen la seva vigència, amb rang reglamentari, les disposicions de la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública següents:

L’article 25 relatiu al Consell Assessor de Salut Pública.

L’article 26 relatiu al Consell de Participació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Els articles 40, 41, 42, 46 i 47 relatius a l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.

L’article 45 relatiu a la Comissió Directora de Seguretat Alimentària.

L’article 49 relatiu al Consell de Salut Laboral.

L’article 77 relatiu als òrgans de la Generalitat competents per imposar sancions.


Segona

1. Totes les referències a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries i als seus òrgans, fetes per la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, i per la normativa posterior, s’han d’entendre fetes a l’òrgan o òrgans del departament competent en matèria de salut que es determinin en la norma que aprovi el Govern d’acord amb l’apartat 1 de l’article 6.

2. Manté la seva vigència, amb rang reglamentari, la lletra c) de l’apartat 1 i l’apartat 4 de l’article 44 de la Llei 31/2002, de 30 de desembre, relatius al Consell Assessor de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries, del qual s’extingeix la personalitat jurídica.


Tercera

Totes les referències normatives fetes a l’extingit Institut d’Estudis de la Salut i als seus òrgans s’han d’entendre fetes a l’òrgan o òrgans corresponents del departament competent en matèria de salut, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 8.


Quarta

Totes les referències que la normativa fa a l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball s’han d’entendre fetes al Departament competent en matèria d’inspecció de treball.


Cinquena

En els processos d’integració del personal laboral que es duguin a terme en execució d’operacions de fusió, absorció o supressió d’entitats de diferent naturalesa jurídica, s’han de respectar, en tot cas, els principis d’igualtat, mèrit i capacitat en l’accés exigits en la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.


Sisena

S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera del departament competent en economia i finances, pugui incrementar l’endeutament de la Generalitat de Catalunya en els imports resultants de l’assumpció dels passius financers mitjançant la subrogació del deute a llarg termini que es derivi del procés d’extinció del Consorci Institut de Geomàtica. L’augment de l’endeutament es limitarà al saldo del deute viu en el moment de la subrogació, el qual no podrà ser superior a 500.000,00 euros.



Disposicions transitòries


Primera

Transitòriament i mentre no entri en vigor el decret mitjançant el qual el Govern aprovi l’estructura a què es refereix l’article 5, els objectius i les funcions que la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, assigna a l’Agència de Salut Pública de Catalunya s’atribueixen a la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut, a la qual s’adscriu l’estructura prevista en els capítols VI i VII del Decret 366/2011, de 12 de juliol, pel qual s’aproven els estatuts de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. En l’exercici d’aquestes funcions la Secretaria de Salut Pública pot emprar la denominació d’Agència de Salut Pública de Catalunya.


Segona

Transitòriament i mentre no entri en vigor el decret mitjançant el qual el Govern aprovi l’estructura a què es refereix l’article 6, els objectius i les funcions que la Llei 31/2002, de 30 de setembre, assigna a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries s’atribueixen a la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut, a excepció de les funcions relatives al control, avaluació i inspecció necessàries per a vetllar pel compliment de les garanties de seguretat i de qualitat dels centres i serveis assistencials, sanitaris i sociosanitaris, i de les prestacions del sistema sanitari de responsabilitat pública, i les d’investigar possibles anomalies del sistema sanitari, que s’atribueixen a la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitàries del Departament de Salut. L’estructura prevista en el capítol IV del Decret 256/2003, de 21 d’octubre, pel qual s’aproven els estatuts de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, s’adscriu la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut.

En el exercici de les funcions en matèria d’avaluacions mèdiques la Secretaria de Salut Pública pot emprar la denominació d’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques.


Tercera

Transitòriament i mentre no entri en vigor el decret mitjançant el qual el Govern aprovi l’estructura corresponent que ha d’assumir les funcions a què es refereix l’article 8, aquestes funcions s’atribueixen a la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut.


Quarta

Mentre no es produeixi el nomenament pel Govern de la Direcció de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la Direcció d’aquest ens recaurà en la persona nomenada director/a de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i el poder de representació suficient atorgat al seu favor serà suficient per a representar a l’Institut Cartogràfic de Catalunya, entenent que aquesta referència es fa al nou ens.



Disposició derogatòria

Es deroguen les disposicions següents:

Es deroga el Decret 38/2006, de 14 de març, pel qual es regula la creació de governs territorials de salut.

Es deroguen els articles 12 i 13.2, amb excepció de les lletres j), k), l) i m); el capítol II del Títol III, llevat dels articles 25 i 26; i l’article 44 de la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública, sens perjudici del que preveu la disposició transitòria primera d’aquest Decret llei.

Es deroga la secció quarta, llevat de la lletra c), de l’apartat 1 i l’apartat 4 de l’article 44 del capítol II del Títol II, de la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, sens perjudici del que preveu la disposició transitòria segona d’aquest Decret llei.

Es deroguen la disposició addicional segona i la disposició final segona de la Llei 11/2011, de 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l'activitat administrativa.

Es deroguen els epígrafs e), f), g) i h) de l’article 3 del Decret llei 4/2010, de 3 d’agost, de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici del que preveu la disposició transitòria tercera d’aquest Decret llei.

Es deroguen els articles 10.2.l), 10.3, 11 a 25, la disposició addicional primera i la disposició transitòria tercera de la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries.

D’acord amb el que es preveu a l’article 2, l’entrada en funcionament de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya comportarà la derogació de la Llei 6/1997, d’11 de juny, de modificació de la Llei 11/1982, de 8 d’octubre, de creació de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, així com de les lleis 16/2005, de 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i 19/2005, de 27 de desembre, de l’Institut Geològic de Catalunya, en tot allò que contradigui, s’oposi o resulti incompatible amb el que es preveu en aquest Decret llei.

L’aprovació, mitjançant decret, dels estatuts de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya comportarà la derogació automàtica de totes les previsions contingudes en les lleis referides que contradiguin, s’oposin o resultin incompatibles amb el seu contingut.

Es deroga la Llei 11/2010, de 19 de maig, de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball, excepte l’article 16 apartats 1 a 5, les disposicions addicionals segona i tercera i les disposicions transitòries primera i tercera.



Disposicions finals


Primera

Es faculta el Govern per a dur a terme el desplegament normatiu i totes aquelles altres actuacions necessàries per a l'efectivitat de les previsions d'aquest Decret llei.


Segona

El Govern ha d’aprovar, en el termini màxim de vuit mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, els estatuts de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, els quals han de desenvolupar les previsions contingudes en l’article 2 d’aquest Decret llei i fixar i completar el règim jurídic i de funcionament de l’ens.


Tercera

El Govern ha d'aprovar, en el termini màxim de sis mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, el decret mitjançant el qual s’estableixi l’estructura a què es refereix l’article 5 d’aquest Decret llei.


Quarta

El Govern ha d'aprovar, en el termini màxim de sis mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, el decret mitjançant el qual s’estableixi l’estructura a què es refereix l’article 6 d’aquest Decret llei.


Cinquena

El Departament competent en matèria d’economia i finances ha de realitzar les modificacions pressupostàries necessàries per al compliment del que s’estableix en aquesta norma.


Sisena

Aquest Decret llei entra en vigor l’endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.


Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquest Decret llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.


Barcelona, 22 d’octubre de 2013


Artur Mas i Gavarró

President de la Generalitat de Catalunya


Joana Ortega i Alemany

Vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals