Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

DECRET 40/2014, de 25 de març, d'ordenació de les explotacions ramaderes.

Dades bàsiques
  • Rang del document Decret

  • Organisme emissor Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

  • Núm. del document 040/2014

  • Data del document 25/03/2014

  • Data de publicació 27/03/2014

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 6591

Afectacions
Afectacions actives (13)
16/04/2014 -
TEXT PUBLICAT

L’article 116.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC) atorga competències a la Generalitat en matèria d’agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals, estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari, i inclou a l'apartat d) la sanitat animal en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana.

Així mateix l’article 189 EAC determina la competència de la Generalitat de Catalunya en l’aplicació i l’execució del dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències.

La Llei de l’Estat 8/2003 de 24 d’abril, de sanitat animal, estableix l’ordenació sanitària de les explotacions ramaderes de manera general, cosa que requereix l’adopció de mesures concretes en funció dels diferents sectors productius. Així mateix, l’ordenació sanitària implica que s’han de regular també zootècnicament els sectors en funció de la seva activitat per tal d’ordenar la producció ramadera.

A Catalunya el sector de la ramaderia té un pes molt important sobre la producció final agrària i en l’economia en general del país ja que, a més, gran part de la producció ramadera i dels seus productes s’exporta fora del territori, i per aquesta raó és important disposar de normes d’ordenació que assegurin unes bones pràctiques de producció per donar garantia als mercats.

D'altra banda, a Catalunya una part important de les explotacions ramaderes del sector porcí i avícola tenen signats contractes d’integració, fet que implica que en l’elaboració del Decret s’ha tingut en compte la Llei 2/2005, de 4 d’abril, de contractes d’integració.

Actualment hi ha una gran dispersió de normativa d’ordenació de les explotacions ramaderes, la qual cosa fa difícil la seva aplicació per part dels operadors, a la vegada que complica la tramitació de la inscripció als registres oficials. Tenint en compte l’experiència adquirida en les anteriors disposicions de regulació, l’objectiu principal d’aquesta disposició és determinar els requisits que han de complir les explotacions ramaderes, i l’ordenació i el desenvolupament del Registre d’explotacions ramaderes d’una manera clara i simplificant els procediments.

Des de la publicació del Decret 61/1994, de 22 de febrer, sobre regulació de les explotacions ramaderes, i de l’Ordre de 7 d’abril de 1994 per la qual es fixen normes d’ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i bovines, s’han publicat diverses normatives estatals i comunitàries que recullen l’ordenació i el control d’altres tipus d’instal·lacions ramaderes on s’allotgen animals de producció amb activitats diferents de les que allotgen animals de producció. Aquestes instal·lacions són explotacions de tipus especial, a les quals s’apliquen, en determinats casos, les normes de bioseguretat i de benestar animal i, per tant, hi ha la necessitat de regular-les en una norma general d’ordenació.

El Reglament (CE) núm. 852/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris, i el Reglament (CE) núm. 853/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, pel qual s’estableixen disposicions específiques d’higiene dels aliments d’origen animal, estableixen la necessitat de poder realitzar una correcta identificació tant de les explotacions ramaderes, com dels animals que s’hi puguin trobar per tal de poder efectuar una correcta traçabilitat dels productes, així com també estableixen disposicions específiques que han de complir els operadors primaris per garantir la higiene en la producció primària i obliguen a actualitzar les normes vigents per adaptar-les a aquests nous requeriments. Els requisits s’han englobat en aquesta norma de manera general i de manera específica en funció de l’espècie que s’allotja a la instal·lació.

Té una especial rellevància l’establiment de condicions per a la preservació de la salut animal i la prevenció de malalties que afecten el bestiar, per a la qual cosa s’estableixen en aquest Decret condicions generals per a totes les explotacions, i en particular per a cada espècie en concret.

Aquesta nova regulació està orientada a millorar la producció ramadera i la qualitat dels processos productius, aplicant normes zootècniques, i d’higiene, per tal d’aconseguir un nivell elevat de seguretat dels aliments que es produeixen, així com l’aplicació de normes de benestar animal i de protecció i millora del medi ambient.

El Decret 47/2012, de 8 de maig, pel qual es regulen el Registre de transportistes i mitjans de transport d’animals vius i el Registre d’operadors comercials de bestiar, i se n’estableixen les normes d’autorització, inscripció i funcionament, preveu la creació d’un registre d’operadors comercials, on es troben instal·lacions que allotgen animals, a les quals s’ha d’aplicar la normativa pròpia d’ordenació en funció de l’espècie allotjada. Aquest registre s’inclou al Registre d’explotacions ramaderes d’aquest Decret ja que en qualsevol cas aquestes instal·lacions són considerades explotacions ramaderes i no s’han de considerar o regular en normatives diferents.

Així mateix, s’inclouen en l’ordenació les instal·lacions previstes al Reglament (CE) núm. 1255/97 del Consell, de 25 de juny de 1997, sobre els criteris comunitaris que han de complir els punts de parada i pel qual s’adapta el pla de viatge esmentat a l’annex de la Directiva 91/628/CEE, ja que són instal·lacions on s’allotgen animals, encara que de manera temporal. Aquestes instal·lacions, així com les instal·lacions d’operadors comercials, requereixen el compliment de requisits sanitaris estrictes ja que per la seva activitat d’entrades i sortides d’animals poden representar un risc sanitari superior al de les explotacions ramaderes de producció i reproducció.

Per tal de regular també les activitats relacionades amb el sector ramader però que no disposen d’instal·lacions per allotjar animals es crea un directori d’operadors en el sector de la ramaderia, el qual inclou els operadors l’activitat dels quals està relacionada amb la ramaderia; així doncs, s’hi troben activitats com ara la dels operadors comercials d’animals que no disposen d’instal·lacions per allotjar-los, les empreses integradores i els centres de distribució de material genètic. Aquesta nova regulació millora la gestió de la traçabilitat ja que s’inclouen totes sota la mateixa ordenació.

Atenent els criteris de simplificació i de reducció de normes es considera necessari unificar en una mateixa norma tots els requisits que han de complir les explotacions ramaderes que exerceixin qualsevol activitat de producció o comercialització d’animals o de productes ramaders, incloses les que no allotgen animals. En aquest sentit el Decret recull annexos en els quals, i per a cadascuna de les espècies, s’estableixen els requisits mínims que s’han de complir.

D’altra banda, la Directiva 2006/123/CE del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, estableix les disposicions generals necessàries per facilitar l’exercici de la llibertat d’establiment dels prestadors de serveis i la lliure circulació de serveis, mantenint, alhora, un nivell elevat de qualitat en els serveis, amb l’objectiu principal d’estrènyer cada cop més els llaços entre els estats i els pobles d'Europa i de garantir el progrés econòmic i social mitjançant la creació d’un espai únic, sense fronteres interiors, en el qual resti garantida la lliure circulació dels serveis.

Amb aquesta finalitat, la Directiva 2006/123/CE del Parlament i del Consell, de 12 de desembre, estableix directrius per simplificar els procediments administratius, fomentar una bona qualitat dels serveis, promoure un marc regulador transparent, predictible i favorable per a l’activitat econòmica i impulsar la modernització de les administracions públiques per tal de respondre a les necessitats de les empreses i millorar la protecció dels drets de les persones consumidores i usuàries.

D’acord amb els principis de la Directiva citada en aquest Decret es clarifica el procediment d’autorització per a l’inici de l’activitat ramadera, eliminant els requeriments documentals innecessaris, establint un procediment clar i pautat i practicant d’ofici la inscripció en el Registre d’explotacions ramaderes. De la mateixa manera, en la mateixa línia de simplificació, per a aquelles explotacions ramaderes de petita capacitat, autoconsum, centres d’emmagatzematge de material genètic i les pastures, es preveu un règim de comunicació prèvia per a l’inici de l’activitat, i l’Administració efectuarà igualment la inscripció d’ofici en el Registre d’explotacions ramaderes.

Aquest Decret conté cinc disposicions addicionals, sis disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final, que regulen diverses qüestions relatives a registres administratius i estableixen que el departament competent en matèria agrària ha d’habilitar els mitjans necessaris per tal que els tràmits i procediments regulats es puguin anar tramitant progressivament per via electrònica i no ha d’exigir la documentació prevista per aquest Decret si pot obtenir-la d’altres òrgans o administracions per mitjans telemàtics; així mateix obliguen a adaptar-se a la nova normativa i es faculta el conseller o la consellera del departament competent en matèria de ramaderia a desplegar en alguns casos concrets aquest Decret.

D’acord amb el dictamen del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya;

Per tot això, a proposta del conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i amb la deliberació prèvia del Govern,


Decreto:


Capítol 1

Generalitats


Article 1

Objecte

Aquest Decret té per objecte:

a) Establir els requisits que han de complir les explotacions ramaderes.

b) Establir el règim d’autorització o comunicació de l’inici de l’activitat ramadera i inscripció al Registre.

c) Regular el Registre d’explotacions ramaderes.

d) Regular el Directori d’operadors en el sector de la ramaderia.

e) Determinar el règim d’inspecció i sancionador en l’àmbit de les explotacions ramaderes.


Article 2

Àmbit d’aplicació

2.1 L’àmbit d’aplicació d’aquest Decret s’estén a les explotacions ramaderes d’animals de producció que es detallen a l’annex I que es criïn o es mantinguin amb finalitat productiva, així com a les instal·lacions de recollida, emmagatzematge i distribució de material genètic d’animals de producció, als/a les operadors/ores comercials amb instal·lacions o sense, a les instal·lacions de concentració d’animals, a les pastures, les instal·lacions per a la pràctica eqüestre, les instal·lacions d’èquids d’oci i a les empreses integradores.

2.2 Les disposicions d’aquest Decret són aplicables a les explotacions ramaderes ubicades en l’àmbit territorial de Catalunya. Es consideren dins de l’àmbit d’aquest Decret les explotacions ramaderes part de l’explotació de les quals està integrada parcialment en una altra comunitat autònoma quan es donin les circumstàncies següents:

a) En les explotacions extensives es consideren dins l’àmbit d’aquest Decret si més del 50% de la superfície de l’explotació ramadera està situada dintre del territori de Catalunya.

b) En les explotacions intensives o semiintensives es consideren dins l’àmbit d’aquest Decret si les instal·lacions d’allotjament dels animals es troben dintre del territori de Catalunya.

 

Article 3

Definicions

3.1 A efectes d’aquest Decret s’entén per:

a) Animal de producció: els animals de reproducció o engreix, inclosos els animals de pelleteria, mantinguts, engreixats o criats per a la producció d’aliments o productes d’origen animal per a qualsevol ús industrial o altra finalitat.

b) Explotació ramadera: el conjunt d’animals de producció, instal·lacions o construccions i altres béns i drets organitzats empresarialment pel seu titular per a la producció ramadera, primordialment amb finalitats de mercat, que constitueix en si mateix una unitat tecnicoeconòmica i epidemiològica caracteritzada per la utilització d’uns mateixos mitjans de producció, que està ubicada en una finca o conjunt de finques contigües, i que són totes elles explotades per un mateix titular.

A efectes d’aquest Decret també té la consideració d’explotació ramadera aquella que té les seves instal·lacions dividides per camins o altres vies obertes al trànsit.

c) Explotació de producció i/o reproducció: l’explotació ramadera que manté i cria els animals primordialment amb finalitat lucrativa i de comercialització de les seves produccions.

d) Explotació extensiva: aquella en què els animals no estan allotjats dins d’instal·lacions i s’alimenten fonamentalment en el pasturatge.

e) Explotació intensiva: aquella en què els animals estan allotjats i són alimentats de manera permanent dins de les instal·lacions, inclosa l’explotació a l’aire lliure, anomenada sistema de càmping en el cas de l’espècie porcina.

f) Explotació semiintensiva: aquella en què l’alimentació es basa fonamentalment en la pastura, però els animals estan estabulats durant un cert període de l'any, normalment l'hivern, o bé durant la nit.

g) Explotació d’autoconsum: és aquella la producció de la qual s’utilitza per satisfer les necessitats de la persona titular de l’explotació i que no supera les unitats de bestiar (UB) que s’indiquen en els annexos per a cada espècie.

h) Explotació de petita capacitat: és la que té una capacitat que no supera les unitats de bestiar (UB) que s’indiquen en els annexos per a cada espècie.

i) Explotació especial: són les instal·lacions que allotgen animals de producció normalment de forma temporal o material genètic, però que en si mateixes no constitueixen una explotació ramadera i que atesa la seva activitat s’han d’inscriure en el Registre oficial d’explotacions ramaderes. Són explotacions especials: instal·lacions de concentració d’animals a excepció dels operadors comercials sense instal·lacions d’allotjament d’animals, els centres de recollida, emmagatzematge de material genètic, les instal·lacions per a l’ensinistrament i la pràctica eqüestre i les instal·lacions d’èquids d’oci.

j) Centre de recollida, emmagatzematge i de distribució de material genètic: el conjunt d’instal·lacions, que poden estar situades en ubicacions diferents, amb presència o no d’animals en les quals es realitza l’obtenció, la preparació, la conservació, l’emmagatzematge o la distribució d’aquest material.

k) Titular d’explotació ramadera: qualsevol persona física en règim de titularitat única conjunta o compartida d’acord amb el que disposa la Llei 35/2011, de 4 d’octubre, sobre titularitat compartida de les explotacions agràries, o persona jurídica que exerceix l’activitat ramadera, organitza els béns i drets integrants de l’explotació amb criteris empresarials i assumeix els riscos i les responsabilitats inherents a la gestió d’aquesta, amb independència de qui tingui la propietat de les instal·lacions i dels animals allotjats. En el cas de l’existència de contractes d’integració és qui té la condició d’integrat.

l) Registres de l’explotació: són els documents, manuals o informàtics, que han de portar les persones titulars de les explotacions en els quals incorporaran, de forma permanentment actualitzada, el cens, els moviments d’animals, l’alimentació, la medicació i les actuacions i incidències sanitàries que es produeixin en l’explotació ramadera, així com les que pugui establir la normativa específica aplicable a cada espècie.

m) Unitat de bestiar (UB): és una unitat de mesura per determinar la càrrega ramadera d’una explotació. Les equivalències d’unitats de bestiar s’estableixen a l’annex 2 del present Decret. Aquestes equivalències s’han establert a partir dels valors de nitrogen aportat per les dejeccions ramaderes per plaça i any establerts a la normativa vigent de contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes.

n) Bioseguretat: conjunt de mesures estructurals, d’ubicació i de maneig orientades a protegir els animals de l’entrada i difusió de malalties infectocontagioses i parasitàries a l’explotació.

o) Veterinari/ària responsable de l’explotació: veterinari/ària o empresa veterinària que està al servei exclusiu o no d’una explotació, de forma temporal o permanent, per prestar-hi serveis i tasques propis de la professió veterinària.

p) Veterinari/ària habilitat/ada: veterinari/ària reconegut/uda per l’autoritat competent per a l’execució de les funcions que s’estableixin reglamentàriament.

q) Ampliació: aquella modificació de capacitat de l’explotació ramadera que suposa un increment d'unitats de bestiar totals (UB).

r) Canvi d’orientació productiva: modificació de classificació zootècnica de les definides als annexos corresponents, sense canviar l’espècie.

s) Canvi d’activitat: qualsevol modificació diferent del canvi d’orientació o qualsevol modificació de canvi d’espècie.

3.2 Són d’aplicació igualment les definicions establertes en la Llei de l’Estat 8/2003, de 24 d’abril, de sanitat animal, i en la Llei 2/2005, de 4 d’abril, de contractes d’integració.

 

 

Capítol 2

Ordenació de les explotacions ramaderes

 

Article 4

Requisits generals de les explotacions ramaderes

4.1 Les explotacions ramaderes han de complir les condicions adequades amb relació a les espècies allotjades i a la seva capacitat, i han de cobrir les necessitats exigides per a cada espècie respecte a la superfície disponible, temperatura ambiental, ventilació, humitat i altres, d’acord amb un maneig funcional dels animals, els aliments i les dejeccions.

4.2 En funció de l’espècie, l’activitat i el sistema de producció, el disseny i el funcionament de les instal·lacions així com les pràctiques que dugui a terme la persona titular de l’explotació en el desenvolupament de la seva activitat han de complir la normativa higiènica i sanitària, mediambiental i de benestar animal que els sigui d’aplicació.

 

Article 5

Ubicació

5.1 Les explotacions ramaderes han de respectar les distàncies mínimes establertes als diferents annexos per a cadascuna de les espècies respecte a les explotacions inscrites al Registre d’explotacions ramaderes o que tinguin en tramitació un expedient de modificació o de nova instal·lació d’inscripció al Registre.

Aquestes distàncies són aplicables també a qualsevol altre establiment o instal·lació que pugui representar un risc higienicosanitari respecte a l’explotació i en sentit contrari. A aquests efectes, s’entenen incloses les instal·lacions següents:

- Plantes SANDACH de categoria 1, 2 i 3.

- Els dipòsits controlats de residus que rebin matèria orgànica d’origen animal que no hagi estat sotmesa a un tractament previ que en garanteixi l’eliminació de patògens epidemiològicament relacionats.

- Els centres d’experimentació.

- Els nuclis zoològics la capacitat dels quals superi el total d'unitats de bestiar corresponents a les que els annexos fixen com a explotació de petita capacitat en funció de l’espècie.

- Qualsevol altra instal·lació, inclosos els escorxadors, on es mantinguin animals epidemiològicament relacionats, o els seus cadàvers i els canyets per a l’alimentació d’aus necròfagues.

Les explotacions ramaderes han de respectar una distància de 50 metres a autopistes, autovies i ferrocarrils i 25 metres a la resta de vies quan pel trànsit puguin representar un risc sanitari.

5.2 Per al càlcul d’aquesta distància, el mesurament s’efectua a partir del punt de les edificacions o les àrees a l’aire lliure que alberguin els animals que es trobin més propers a la instal·lació respecte de la qual es pretén establir la distància esmentada.

5.3. En el cas d’explotacions ramaderes que allotgin més d’una espècie la distància a aplicar serà la corresponent a la dels annexos per a cada espècie.

5.4 No obstant el que disposen els apartats anteriors, les distàncies podran ser inferiors a les establertes als annexos, en funció de l’espècie, sempre que es reforcin adequadament les mesures de bioseguretat, en els casos següents:

a) En cas de basses d’emmagatzematge de dejeccions independents o col·lectius ubicades fora de l’explotació i de plantes de tractament de fems o purins que es vulguin instal·lar en municipis amb elevada càrrega ramadera.

b) Modificacions d’instal·lacions que comportin una ampliació de superfície sense que suposi una ampliació de capacitat d’animals.

c) En cas d’ampliacions d’explotacions contemplades a la lletra D.d. de l’annex 3 d’ordenació de les explotacions porcines d’aquest Decret.

d) Canvis d’orientació productiva. Aquesta excepció no s’aplicarà quan es tracti d’explotacions del grup especial en porcí o pugui afectar explotacions d’aquest grup, ni tampoc s’aplicarà en explotacions de selecció i multiplicació en aus.

e) En cas de plantes d’assecatge i cogeneració de purins autoritzades a la data d’entrada en vigor d’aquest Decret que sol·licitin autorització per al tractament de cadàvers.

f) En cas de canyets per a l’alimentació d’aus necròfagues, on es dipositen els cadàvers d’animals de la mateixa espècie que l’explotació.

g) Les explotacions apícoles que vulguin reduir distància a nucli urbà sempre que l’ajuntament autoritzi aquesta reducció.

5.5 Les reduccions de distàncies que preveu l’apartat anterior requereixen l’informe favorable de la Comissió de Registre d’explotacions ramaderes regulada a l’article 28, a excepció de l’apartat f) del punt anterior, el qual requereix informe sanitari emès pel servei competent en matèria de salut animal.

La Comissió ha d’establir si calen les mesures addicionals en els casos esmentats en aquest punt i ha de determinar els requeriments específics en funció de l’espècie, els quals han de constar a la resolució d’inscripció al Registre d’explotacions ramaderes.

5.6 Es poden realitzar ampliacions de capacitat d’animals i de superfície de les explotacions ramaderes que es troben a una distància inferior a la prevista a l’annex corresponent per a cada espècie, sempre que no es redueixi la distància existent a d’altres explotacions o instal·lacions epidemiològicament relacionades. En aquest supòsit les explotacions d’autoconsum o de petita capacitat no poden realitzar ampliacions de capacitat d’animals ni de superfície que impliquin modificar la seva condició d’autoconsum o petita capacitat.

5.7 Les distancies establertes en els annexos d’aquest Decret per a cadascuna de les espècies no són d’aplicació a les explotacions extensives i semiintensives.

 

Article 6

Infraestructura i equipaments

6.1 Les construccions, les instal·lacions i els equipaments han de possibilitar en tot moment la neteja, desinfecció, desinsectació, desratització i, en cas necessari, desparasitació i han d’estar construïts amb materials que no siguin perjudicials per als animals.

6.2 Les instal·lacions i els accessoris s’han de construir i mantenir de manera que no presentin vores afilades ni sortints que puguin causar ferides als animals.

6.3 Totes les dependències han de disposar d’aigua tant per cobrir les necessitats dels animals com per facilitar-ne la neteja.

6.4 Les explotacions han d'estar equipades amb dispositius que assegurin el subministrament d’aigua. Aquest requisit no és d’aplicació a les explotacions recollides al punt 11 de l’annex 1 d’aquest Decret com a altres espècies animals que es criïn o es mantinguin per a la producció d’aliments o productes d’origen animal amb destinació a consum humà.

6.5 L’aïllament, la ventilació i la calefacció dels edificis han de garantir que la circulació de l’aire, el nivell de pols, la temperatura, la humitat relativa de l’aire i les concentracions de gas es mantinguin dintre d’uns límits que no siguin perjudicials per als animals. Aquest requisit no és d’aplicació a les explotacions extensives i semiintensives.

6.6 En cas que es disposi, les instal·lacions elèctriques han de ser segures i suficients per al desenvolupament correcte de l’activitat. En el cas que el tall de subministrament elèctric pugui comprometre el benestar dels animals, l’explotació ha de disposar de sistemes alternatius de subministrament. Aquest requisit no és d’aplicació a les explotacions extensives.

6.7 Els plaguicides, els productes zoosanitaris i els medicaments s’han d’emmagatzemar correctament separats de manera que no puguin tenir contacte amb els pinsos i estiguin adequadament ventilats.

6.8 Les explotacions han de disposar de sistemes adequats de maneig dels animals, fixos o mòbils, dissenyats per facilitar l’activitat de l’explotació i les actuacions sanitàries.

6.9 Els sistemes de càrrega i descàrrega dels animals han de ser adequats a les espècies animals que s’hi allotgin. Sempre que sigui possible, l’explotació ha d’estar dissenyada per tal que les operacions de càrrega i descàrrega d’animals i pinsos es facin des de fora de l’explotació, mitjançant molls de càrrega/descàrrega o similars.

6.10 Les explotacions s’han de situar en una àrea delimitada, neta de vegetació, aïllada de l’exterior i que permeti un control eficaç d’entrades i sortides de vehicles i persones, mitjançant un tancat perimetral o altres sistemes que garanteixin el compliment de les normes de bioseguretat que s’estableixen a l’annex específic per a cada espècie. La tanca ha d’estar fixada de manera inamovible en la seva base de manera que protegeixi de l’entrada de possibles animals indesitjables.

Per a les espècies o categories d’animals per als quals als annexos corresponents no es fixen les condicions específiques d’aquest requeriment, el sistema utilitzat ha de garantir el manteniment dels animals dins d’un àrea delimitada.

No serà d’aplicació el que es determina al paràgraf anterior en cas d’explotacions extensives, semiintensives, d’autoconsum, les explotacions apícoles, les altres espècies recollides al punt 11 de l’annex I d’aquest Decret i les que s’especifiqui a l’annex corresponent a cada espècie.

6.11 Les explotacions han de disposar d’un espai amb capacitat suficient o d’altres mitjans adequats per a l’aïllament i separació dels animals malalts o sospitosos d’estar malalts, en cas que sigui necessari. Segons l’activitat i orientació productiva de l’explotació, l’ordenació sectorial establerta als annexos d’aquest Decret o si no n'hi ha el departament competent en matèria de ramaderia i sanitat animal, es pot establir que l’explotació disposi, a més a més, d’unes instal·lacions per a la realització de la quarantena dels animals de nova entrada a l’explotació.

Aquest requisit no és d’aplicació a les explotacions extensives, explotacions de petita capacitat en cas d’animals de l’espècie equina, les explotacions d’autoconsum, les explotacions apícoles i les altres espècies recollides al punt 11 de l’annex I d’aquest Decret.

6.12 L’explotació ha de disposar d’una zona per tal que el personal i les visites es puguin canviar de roba i de calçat. Ha de disposar de roba i botes d’ús exclusiu per a l’explotació de fàcil neteja i desinfecció o d’un sol ús per als/a les visitants. Segons l’espècie, l’activitat i orientació productiva de l’explotació, el vestidor ha de disposar de dutxes, d’acord amb el que s’estableix per a cada espècie als annexos d’aquest Decret. Aquest requisit no és d’aplicació a les explotacions extensives, semiintensives, de petita capacitat en cas d’animals de l’espècie equina, les explotacions d’autoconsum, les explotacions apícoles i a les altres espècies recollides al punt 11 de l’annex I d’aquest Decret.

6.13 L’explotació ha de comptar amb sistemes de neteja i, en cas necessari, de desinfecció dels vehicles, especialment de les rodes i del calçat per als/a les visitants. Aquest requisit no és d’aplicació a les explotacions extensives, semiintensives, les explotacions d’autoconsum, les explotacions apícoles i a les altres espècies recollides al punt 11 de l’annex I d’aquest Decret.

6.14 Les instal·lacions han d’estar en bones condicions de manteniment i s’han d’efectuar revisions periòdiques, prestant especial atenció al material, utillatge o a les infraestructures mínimes que s’estableixen en aquest Decret i en els annexos corresponents per a cada espècie per evitar l’entrada i difusió de malalties. Segons l’espècie, l’activitat, orientació i capacitat productiva de l’explotació, l’ordenació sectorial establerta en els annexos es pot establir l’obligatorietat de deixar constància d’aquestes revisions periòdiques en un registre específic. Aquest requisit no és d’aplicació a les explotacions extensives.

6.15 Les instal·lacions han d'estar dissenyades de manera que s’eviti la fugida dels animals.

 

Article 7

Dejeccions

La gestió de les dejeccions s’ha de realitzar d’acord amb la normativa específica. Els sistemes d’emmagatzematge han d’estar construïts amb materials que garanteixin l’estanqueïtat de manera que s’eviti el risc de filtració i contaminació de les aigües superficials o subterrànies i han de disposar d’una capacitat que en permeti la gestió adequada.

 

Article 8

Gestió dels animals morts

8.1 L’eliminació dels animals morts a l’explotació s’ha d’efectuar de manera que es compleixin les disposicions vigents en cada moment, i resta prohibit l’abandonament dels cadàvers dels animals de les explotacions ramaderes i l’enterrament d’aquests en fosses, tant a dintre com a fora de l’explotació, excepte en aquelles espècies en què estigui expressament autoritzat per la normativa i en situacions excepcionals en les quals les condicions epizootiològiques ho requereixin i hagi estat expressament autoritzat per la direcció general competent en matèria de sanitat animal.

8.2 En qualsevol cas els sistemes d’emmagatzematge i gestió dels animals morts han d’estar en bones condicions de neteja i manteniment, disposar d’una capacitat adequada a la mida de l’explotació i comptar amb mitjans per garantir la bioseguretat i evitar la difusió de possibles malalties per vectors, així com la filtració de lixiviats al sòl.

8.3 L’explotació ha d’estar dissenyada perquè les operacions de recollida dels animals morts es realitzi des de l’exterior de la tanca de l’explotació, llevat que existeixi alguna impossibilitat tècnica que no ho permeti.

8.4 Les explotacions que compleixin els requisits de les disposicions vigents en matèria d’alimentació animal per espècies en perill o protegides, d’aus necròfagues i altres espècies que viuen en el seu hàbitat natural, poden ser autoritzades pel departament competent en matèria de ramaderia i sanitat animal per l’abandonament dels cadàvers dels animals de la mateixa explotació.

 

Article 9

Sanitat i benestar dels animals

9.1 Les explotacions han de complir les condicions de benestar animal i protecció dels animals establertes a la normativa general i específica vigent de benestar i protecció dels animals en funció de l’espècie i sistema productiu.

9.2 No es poden utilitzar procediments de cria, natural o artificials, que puguin causar patiment o ferides als animals afectats.

9.3 Els animals han de rebre una alimentació sana adequada a la seva edat i espècie i en quantitat suficient per mantenir un bon estat de salut i satisfer les seves necessitats nutricionals.

9.4 Tots els animals han de tenir accés als pinsos i a una quantitat suficient d’aigua neta.

9.5 El funcionament i el maneig de les instal·lacions han d’estar basats en principis d’higiene i s’han de dur a terme d’acord amb guies de pràctiques correctes desenvolupades a l’efecte.

9.6 Els equips per al subministrament de pinso i aigua han d’estar concebuts, construïts, instal·lats i mantinguts de tal manera que es redueixi al mínim el risc de contaminació dels pinsos i de l’aigua de beguda dels animals, amb especial atenció a la contaminació creuada en cas d’utilització de pinsos medicamentosos. Aquest requisit no és d’aplicació a les explotacions extensives.

9.7 L’animal que estigui malalt o ferit ha de rebre immediatament el tractament apropiat. En cas necessari, els animals malalts o ferits s’han d’aïllar en llocs adequats.

9.8 Les operacions de neteja, desinfecció, desinsectació i desratització han de garantir un adequat nivell higiènic i sanitari dels locals, material i estris que estiguin en contacte amb els animals i els productes de l’explotació, de manera que aquesta es mantingui neta i no hi hagi acumulacions de matèria orgànica, excepte en els llocs habituals de recollida.

9.9 Quan les instal·lacions o part d’elles queden lliures d’animals, s’ha de realitzar la neteja i la desinfecció a fons de les instal·lacions, l’utillatge i els equips de treball.

9.10 Totes les explotacions ramaderes, a excepció de les d’autoconsum, han de disposar i aplicar un programa higienicosanitari contra les malalties de les espècies subjectes a control oficial, supervisat pel veterinari/ària responsable de l’explotació. El programa higienicosanitari ha de preveure:

a) Les actuacions de prevenció i control davant les malalties infeccioses, parasitàries i micòtiques.

b) Les actuacions de neteja, desinfecció de les instal·lacions, utillatge i equips, que inclogui també les posteriors a la sortida dels animals, així com les actuacions per al control de plagues i animals indesitjables.

c) Els coneixements bàsics del personal de l’explotació en matèria de benestar animal, sanitat animal i bioseguretat.

d) Mesures per garantir el benestar dels animals.

e) Altres mesures de caràcter higienicosanitari, en funció de l’espècie.

9.11 En cas d’explotacions adherides a una agrupació de defensa sanitària (ADS), com a mínim, han de seguir el programa sanitari aprovat per aquesta i no cal disposar del programa individual a l’explotació, sempre que el programa de l’ADS inclogui els apartats recollits en aquest article i estigui aprovat pel departament competent en matèria de ramaderia.

El departament competent en la matèria de ramaderia una vegada consultades les agrupacions de defensa sanitària (ADS) corresponents pot determinar el programa sanitari mínim a realitzar a Catalunya o en una àrea geogràfica determinada.

9.12 Els animals disposaran d’il·luminació adequada en funció de cada espècie.

 

Article 10

Personal

Quan la normativa vigent ho requereixi, el personal de les explotacions ramaderes ha de disposar de formació específica en els àmbits en que es determinin.

 

Article 11

Emmagatzematge de pinso

Les condicions d’emmagatzematge dels pinsos han de garantir la correcta conservació d’aquests evitant-ne el deteriorament o contaminació.

 

Article 12

Identificació dels animals i dels productes d’origen animal

Els animals presents a les explotacions ramaderes han d’anar identificats d’acord amb el que estableix la normativa vigent per a cada espècie. Així mateix, els productes d’origen animal obtinguts a l’explotació destinats al consum humà han d’anar correctament identificats d’acord amb les especificacions establertes a la normativa sectorial per tal que es pugui assegurar la traçabilitat.

 

Article 13

Excepcions

13.1 En cas dels centres d’emmagatzematge i/o distribució de material genètic s’apliquen els requisits establerts als articles 6.1, 6.3, 6.6, 6.14, 10 i 12.

13.2 En el cas de les pastures només són d’aplicació els requisits establerts als articles 4, 8 i 12.

 

Article 14

Obligacions de la persona titular de l’explotació

Sens perjudici de les obligacions que estableix la normativa vigent, les persones titulars de les explotacions ramaderes estan obligades a:

a) Complir els requisits que estableix aquest Decret.

b) Presentar anualment davant de la direcció general competent en matèria de ramaderia, preferentment per via telemàtica o imprès normalitzat, les dades dels censos. El període de presentació de la comunicació és de l’1 de gener a l’1 de març de cada any, i s'ha d'indicar el cens mitjà de l’any anterior, si no és que en el corresponent annex per a una espècie determinada s’estableix un altre termini o el cens que s’ha de comunicar.

c) Realitzar actuacions específiques amb l’objectiu de garantir les condicions higienicosanitàries que s’indiquen a la normativa vigent.

d) Complir les condicions establertes en matèria de benestar animal.

e) Exercir l’activitat ramadera de manera que no es causin danys o perjudicis al medi ambient.

f) Dotar l’explotació de personal capacitat i mantenir-lo format en higiene i benestar animal quan la normativa vigent ho estableixi.

g) Adoptar les mesures higienicosanitàries necessàries, d’acord amb els programes sanitaris de l’explotació i col·laborar amb l’Administració en l’execució dels programes oficials.

h) Conservar durant un període mínim de tres anys la documentació que justifiqui l’activitat de l’explotació.

i) Cooperar i facilitar l’accés al personal dels organismes oficials competents, per tal que puguin realitzar les funcions d’inspecció, presa de mostres, així com l’accés a tota la documentació per tal de comprovar el compliment de la normativa.

j) Notificar a l’autoritat competent qualsevol risc sanitari o alimentari i qualsevol signe clínic o sospita de l’aparició d’alguna malaltia d’alta difusió molt virulenta o de declaració obligatòria, relacionada amb l’exercici de la seva activitat i si s'escau amb la corresponent xarxa de vigilància, i facilitar la informació necessària per a una adequada avaluació dels risc i categorització sanitària de l’explotació. En cas de relacions contractuals d’integració aquesta notificació, la realitzarà la persona integradora.

 

Article 15

Registres de l’explotació

15.1 Cada explotació ha de disposar de registres per tal d’assegurar la traçabilitat dels animals, el material genètic, dels productes d’origen animal, dels pinsos, dels medicaments i de qualsevol altra substància que intervingui en la cadena alimentària, així com dels plaguicides, d’acord amb el que estableixi la normativa vigent.

15.2 La informació mínima que ha de constar en aquests registres és la que figura a l’annex 11.

15.3 Els registres d’explotació es gestionen en suport informàtic o paper.

15.4 La informació continguda en aquests registres ha d’estar disponible a l’explotació, actualitzada i a disposició del departament competent en matèria de ramaderia durant el termini mínim que estableixi la normativa específica, i si no n'hi ha, tres anys des de la darrera anotació.

15.5 Les explotacions d’autoconsum, les de petita capacitat i les pastures poden dur un registre simplificat, anotant com a mínim les dades de la persona titular i els moviments i incidències dels animals.

Les de petita capacitat, a més del que preveu el paràgraf anterior, han d’anotar els tractaments veterinaris.

15.6 En el cas d’explotacions ramaderes integrades per diverses espècies, els registres de l’explotació han de permetre un seguiment de les dades de forma separada per a cadascuna de les espècies presents a l’explotació.

 

 

Capítol 3

Règim de l’autorització o comunicació de l’inici de l’activitat ramadera

 

Article 16

Explotacions ramaderes i activitats subjectes a autorització d’inici de l’activitat ramadera

Amb caràcter previ a l’inici de les activitats, les explotacions ramaderes que tinguin instal·lacions a Catalunya, que s'indiquen a continuació, han de sol·licitar i obtenir l’autorització d’inici de l’activitat ramadera:

1. Porcí.

2. Boví.

3. Oví.

4. Cabrum.

5. Equí.

6. Aus de corral.

7. Cunícola.

8. Apícola.

9. Espècies pelleteres.

10. Espècies cinegètiques de caça major.

11. Altres espècies animals que es criïn o es mantinguin per a la producció d’aliments o productes d’origen animal amb destinació a consum humà.

12 Explotacions especials, excepte les indicades a l’article 17.

13 Centres de recollida de material genètic.

 

Article 17

Explotacions ramaderes i activitats subjectes a comunicació de l’inici de l’activitat ramadera

Les persones titulars de les explotacions ramaderes que s'indiquen a continuació han de comunicar l’inici de les seves activitats:

a) Explotacions de petita capacitat i d’autoconsum.

b) Els centres que únicament emmagatzemen material genètic.

c) Les pastures.

 

Article 18

Procediment d’autorització de l’inici de l’activitat ramadera i d’inscripció en el Registre d’explotacions ramaderes

18.1 Les sol·licituds d’autorització es formalitzen en imprès normalitzat que es pot descarregar des de la seu corporativa electrònica de la Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat) o obtenir en qualsevol dependència del departament competent en matèria de ramaderia. Aquestes sol·licituds s’han d’adreçar a les oficines comarcals del departament competent en matèria de ramaderia i s’han de presentar en aquestes oficines o a la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial, sense perjudici de fer ús de la resta de mitjans establerts en la Llei 26/2010, del 3 d’agost. En aquest cas, la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya pot fer la verificació formal de la documentació presentada, una vegada realitzada aquesta verificació formal ha de trametre aquesta documentació a l’oficina comarcal competent en matèria de ramaderia i sanitat animal per al seu estudi i tramitació.

18.2 El model de sol·licitud ha d’informar de la documentació que la persona interessada ha de presentar per acreditar la identitat i la representació de la persona sol·licitant en el cas que no autoritzi la comprovació telemàtica d’aquestes dades per part de l’Administració i si s'escau dels estatuts.

18.3 A les sol·licituds, s’hi ha d’adjuntar la documentació que es detalla a continuació:

a) Memòria descriptiva de les activitats en funció de l’espècie, d’acord amb el model normalitzat que es pot obtenir al web http://www.gencat.cat o en qualsevol dependència del departament competent en matèria de ramaderia o de la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial.

b) Plànol de distribució de les instal·lacions.

c) Acreditació de la titularitat de l’explotació ramadera. En el cas que la persona sol·licitant no sigui el propietari o propietària de les instal·lacions, cal que aporti la conformitat del propietari o propietària.

d) Declaració responsable que afirmi que es disposa de l’autorització o llicència ambiental.

En el supòsit d’estar sotmès a comunicació ambiental, la declaració responsable ho és sobre haver-la presentat a l’ajuntament corresponent i estar en possessió de la certificació tècnica ambiental.

e) Programa higienicosanitari quan sigui preceptiu, d’acord amb els annexos.

No obstant això, no cal presentar la documentació que ja s’hagi presentat anteriorment en el departament competent en matèria de ramaderia o en qualsevol altre organisme de l’Administració i les dades de la qual no hagin variat i continuïn essent vigents. En aquest cas, quan s’iniciï el procediment administratiu en una oficina del departament competent en matèria de ramaderia diferent d'aquella on es va presentar la documentació o a la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial, cal indicar en l’imprès de sol·licitud en quin procediment, i unitat on es va presentar la documentació.

f) Document acreditatiu de les característiques dels sistemes d’emmagatzematge de les dejeccions ramaderes.

18.4 En el cas que la sol·licitud d’autorització presenti una de les excepcions d’ubicació que regula l’article 5, prèviament a la sol·licitud d’autorització, ha d’haver demanat i obtingut informe favorable de la Comissió del registre d’explotacions ramaderes, el qual s’ha d’unir a l’expedient.

 

Article 19

Instrucció i resolució del procediment d’autorització d’inici de l’activitat ramadera

19.1 Rebuda la sol·licitud d’autorització i la documentació corresponent, si l’òrgan instructor comprova que les dades aportades són incompletes o incorrectes, ha de requerir la persona sol·licitant perquè en un termini de deu dies esmeni les deficiències observades. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi donat compliment al requeriment, es considera que la persona sol·licitant desisteix de la seva sol·licitud.

19.2 Presentada la documentació s’ha de realitzar una visita a les instal·lacions dins del termini dels tres mesos a què fa referència l’apartat cinquè d’aquest article.

En aquesta visita s’ha d’aixecar Acta de verificació de les dades que consten a la sol·licitud en què es faci constar el compliment o no dels requisits per ser autoritzada.

19.3 L’oficina comarcal del departament competent en matèria de ramaderia, un cop comprovat el compliment dels requisits exigits en la normativa corresponent, ha de dictar la resolució autoritzant l’inici de l’activitat ramadera i procedint d’ofici a la inscripció d’aquesta autorització al Registre d’explotacions ramaderes.

19.4 A la resolució hi ha de figurar el número d’inscripció en el Registre d’explotacions ramaderes, les activitats per les quals ha estat autoritzat i, en el seu cas, l’aprovació expressa del programa higienicosanitari.

Una vegada realitzada la inscripció, l’Oficina comarcal corresponent ha de notificar al titular de l’explotació ramadera aquest fet, fent menció expressa del número d’inscripció atorgat.

19.5 La resolució s’ha de dictar i notificar a la persona sol·licitant en el termini màxim de tres mesos a comptar des de la presentació de la sol·licitud d’inscripció. L’Administració pot ampliar per una sola vegada aquest termini per motius de complexitat de l’expedient. L’ampliació, que no pot ser superior a tres mesos, i la durada s’han de motivar degudament i s’ha de notificar a la persona sol·licitant abans de que expiri el termini inicial.

En cas de manca de resolució expressa, la persona sol·licitant pot entendre estimada la sol·licitud per silenci administratiu.

19.6 La resolució de desestimació ha de ser motivada. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant dels serveis territorials del departament competent en matèria de ramaderia en el termini d’un mes a comptar de la notificació.

 

Article 20

Procediment de comunicació d’inici de l’activitat ramadera

20.1 Les explotacions ramaderes, a què fa referència l’article 17, prèviament a l’inici de l’activitat han de comunicar-ho a l’oficina comarcal del departament competent en matèria de ramaderia.

20.2 La comunicació es formalitza en imprès normalitzat que es pot descarregar des de la seu corporativa electrònica de la Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat ) o obtenir en qualsevol dependència del departament competent en matèria de ramaderia, o de la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial. La comunicació s’ha d’adreçar a les oficines comarcals del departament competent en matèria de ramaderia i s’han de presentar a les oficines comarcals d’aquest departament, o davant de la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de fer ús de la resta de mitjans establerts a la Llei 26/2010, del 3 d’agost. En aquest cas, la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya pot fer la verificació formal de la documentació presentada, una vegada realitzada aquesta verificació formal ha de trametre aquesta documentació a l’oficina comarcal del departament competent en matèria de ramaderia per al seu estudi i tramitació.

20.3 El model de comunicació ha de contenir la declaració responsable segons la qual es compleixen tots els requisits establerts en aquest Decret i en la normativa sectorial aplicable i ha d’informar de la documentació que la persona interessada ha de presentar per acreditar la identitat i la representació de la persona sol·licitant en el cas que no autoritzi la comprovació telemàtica d’aquestes dades per part de l’Administració i si s'escau dels estatuts.

20.4 La comunicació prèvia d’inici d’activitat ha d’anar acompanyada de la documentació següent:

a) Memòria descriptiva de les activitats d’acord amb el model normalitzat que es pot descarregar des de la seu corporativa electrònica de la Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat) o obtenir en qualsevol dependència del departament competent en matèria de ramaderia o de la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial.

b) Acreditació de la titularitat de l’explotació ramadera, excepte en el cas de centres que únicament emmagatzemen material genètic. En el cas que la persona sol·licitant no sigui la propietària de l’explotació, cal que aporti la conformitat de la persona propietària.

c) Si s’escau, declaració responsable que afirmi que es disposa de la comunicació ambiental a l’ajuntament corresponent i estar en possessió de la certificació tècnica ambiental.

20.5 En el cas que la comunicació presenti una de les excepcions d’ubicació que regula l’article 5, prèviament a la presentació de la comunicació, ha d’haver demanat i obtingut informe favorable de la Comissió del registre d’explotacions ramaderes.

20.6 La documentació que es detalla en els apartats anteriors i les dades de la qual no hagin variat i continuïn vigents, no cal aportar-la quan ja s’hagi presentat anteriorment en el departament competent en matèria de ramaderia. En aquest cas, quan s’efectua la comunicació en una oficina del departament competent en matèria de ramaderia diferent d'aquella on es va presentar la documentació o a la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial, cal indicar en l’imprès de comunicació en quin procediment i unitat es va presentar la documentació.

20.7 La comunicació prèvia comporta la inscripció d’ofici al Registre d’explotacions ramaderes. A aquest efectes, una vegada realitzada la inscripció, l’oficina comarcal corresponent ha de notificar al titular de l’explotació ramadera aquest fet, fent menció expressa del número de registre atorgat.

20.8 La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada en la comunicació o en la documentació que l’acompanya, comporta, amb audiència prèvia a la persona interessada, l’emissió d’una resolució per la qual es deixa sense efecte la inscripció al Registre d’explotacions ramaderes i impedeix l’exercici del dret o de l’activitat afectada.

S’entén de caràcter essencial la informació indicada a la lletra a) de l’apartat 4 i 5 d’aquest article.

 

Article 21

Modificació de les dades registrals subjecta a autorització

21.1 Les modificacions de les dades registrals derivades de canvis d’activitat així com d’ampliacions de capacitat que suposin un augment de la càrrega de nitrogen d’acord amb la normativa vigent, i les modificacions recollides als supòsits establerts a l’article 5.4, han de ser autoritzades prèviament per la persona titular de l’oficina comarcal del departament competent en matèria de ramaderia.

21.2 Les sol·licituds d’autorització de modificació es formalitzen en imprès normalitzat que es pot descarregar des de la seu corporativa electrònica de la Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat) o obtenir en qualsevol dependència del departament competent en matèria de ramaderia. Aquestes sol·licituds s’han d’adreçar a les oficines comarcals del departament competent en matèria de ramaderia i s’han de presentar a les oficines comarcals d’aquest departament, o davant de la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de fer ús de la resta de mitjans establerts a la Llei 26/2010, del 3 d’agost. En aquest cas, la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya pot fer la verificació formal de la documentació presentada, i una vegada realitzada aquesta verificació formal ha de trametre la documentació a l’oficina comarcal competent en matèria de ramaderia i sanitat animal per al seu estudi i tramitació.

En el model de sol·licitud s’ha d’adjuntar la documentació que s’indica als apartats a), b), d), e) i f) de l’article 18.3.

21.3 En el cas que la persona titular de l’explotació no es correspongui amb el/la propietari/ària de les instal·lacions, cal que la sol·licitud de modificació vagi acompanyada del consentiment del propietari o propietària per tal que es realitzi la modificació corresponent.

21.4 En el cas que la sol·licitud d’autorització presenti una de les excepcions d’ubicació que regula l’article 5, prèviament a la sol·licitud d’autorització, haurà d’haver demanat i obtingut informe de la Comissió del registre d’explotacions ramaderes, el qual s’unirà a l’expedient.

21.5 Rebuda la sol·licitud de modificació i la documentació corresponent, si l’òrgan instructor comprova que les dades aportades són incompletes o incorrectes, ha de requerir la persona titular perquè en un termini de deu dies esmeni les deficiències observades. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi donat compliment al requeriment, s’ha de procedir a dictar resolució de desistiment de la sol·licitud.

21.6 L’oficina comarcal del departament competent en matèria de ramaderia, un cop comprovat el compliment dels requisits exigits en la normativa corresponent, ha de dictar la resolució de modificació, la qual cosa comporta la seva inscripció en el Registre.

21.7 La resolució s’ha de dictar i notificar a la persona sol·licitant en el termini màxim de tres mesos a comptar des de la presentació de la sol·licitud d’autorització de modificació. L’Administració pot ampliar per una sola vegada aquest termini per motius de complexitat de l’expedient. L’ampliació , que no pot ser superior a tres mesos, i la durada s’han de motivar degudament i s’ha de notificar a la persona sol·licitant abans que expiri el termini inicial.

En cas de manca de resolució expressa de la sol·licitud, la persona sol·licitant pot entendre estimada la sol·licitud per silenci administratiu.

21.8 A efectes del Registre d’explotacions ramaderes, la data de la efectivitat de la modificació serà la de la resolució d’autorització.

21.9 La resolució de desestimació ha de ser motivada. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada dels serveis territorials del departament competent en matèria de ramaderia en el termini d’un mes a comptar de la notificació.

 

Article 22

Modificació de les dades registrals subjecta a comunicació

22.1 Qualsevol modificació de les dades registrals derivada de circumstàncies que no siguin les previstes a l’article anterior, així com en el cas d’inactivitat de les activitats que van determinar la inscripció, i les de petita capacitat i autoconsum, ha de ser comunicada en el termini màxim d’un mes des que es va produir la modificació.

Aquesta comunicació s’ha de dirigir i es pot presentar a les oficines comarcals del departament competent en matèria de ramaderia o a la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial, sense perjudici de fer ús de la resta de mitjans establerts en la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. En aquest cas, la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya pot fer la verificació formal de la documentació presentada, i una vegada realitzada aquesta verificació formal ha de trametre la documentació a l’oficina comarcal del departament competent en matèria de ramaderia per al seu estudi i tramitació.

El model de comunicació ha de contenir la declaració responsable segons la qual es compleixen tots els requisits establerts en aquest Decret i en la normativa sectorial aplicable.

22.2 En el cas que la persona titular de l’explotació sigui diferent del propietari o propietària de les instal·lacions la comunicació de reducció de capacitat, inactivitat, baixa o el canvi de titularitat ha d’anar acompanyada del consentiment del propietari o propietària de la instal·lació.

22.3 En cas de canvi de titularitat, declaració responsable segons la qual s’ha modificat la titularitat del pla de gestió de les dejeccions ramaderes i del fet que s’ha comunicat aquest canvi d'acord amb el que estableix la normativa en matèria de prevenció i control ambiental de les activitats.

22.4 A efectes del Registre d’explotacions ramaderes, la data de l'efectivitat de la modificació serà la de presentació de la comunicació.

22.5 Les modificacions derivades de qualsevol circumstància, en el supòsit de comunicació prèvia a l’inici de l’activitat, estan sotmeses al règim de comunicació previst en aquest article.

22.6 En tots els casos previstos en aquest article, la comunicació implica la inscripció d’ofici d’aquestes modificacions.

22.7 La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada en la comunicació o en la documentació que l’acompanya comporta, amb audiència prèvia a la persona interessada, l’emissió d’una resolució per la qual es deixa sense efecte la inscripció al Registre d’explotacions ramaderes de les modificacions.

S’entén de caràcter essencial la declaració responsable a què fa referència l’apartat 3 d’aquest article.

 

 

Capítol 4

Registre d’explotacions ramaderes

 

Article 23

Registre d’explotacions ramaderes

23.1 El Registre d’explotacions ramaderes és un registre de caràcter administratiu en el qual s’han d’inscriure, totes les explotacions ramaderes ubicades a Catalunya.

23.2 El Registre conté les dades relacionades amb l’activitat o activitats que es desenvolupen a l’explotació així com les dades de capacitat màxima desglossada per espècies. La inscripció en el Registre és requisit previ per a l’inici de l’activitat ramadera així com per a l’expedició dels documents relacionats amb l’explotació, i per a l’obtenció d’ajuts.

23.3 Les explotacions han de tenir un únic número de registre, el qual té l’estructura següent: ES més dos dígits de la província segons la codificació que confeccioni l’organisme competent en matèria d’estadística, més tres dígits que identifiquen el municipi segons la codificació que confeccioni l’organisme citat, més set dígits que identifiquen l’explotació dins del municipi.

 

Article 24

Adscripció del Registre i òrgans competents

24.1 El Registre depèn de la direcció general competent en matèria de ramaderia.

24.2 Correspon a la subdirecció general competent en matèria de ramaderia la direcció, la supervisió, el control i la coordinació del Registre.

24.3 La gestió del Registre correspon a les oficines comarcals del departament competent en matèria de ramaderia.

 

Article 25

Estructura del Registre

El Registre s’estructura en les seccions següents:

1. Porcí.

2. Boví.

3. Oví.

4. Cabrum.

5. Èquids.

6. Aus de corral.

7. Cunícola.

8. Apícola.

9. Espècies pelleteres.

10. Espècies cinegètiques de caça major.

11. Altres espècies animals que es criïn o es mantinguin per a la producció d’aliments o productes d’origen animal amb destinació a consum humà definides a l’annex I d’aquest Decret.

12. Centres de recollida, emmagatzematge i distribució de material genètic, inclosos els equips de recollida d’oòcits, òvuls i embrions.

13. Instal·lacions de concentració d’animals.

14. Pastures.

 

Article 26

Inscripció en el Registre i dades a inscriure

26.1 La inscripció de dades en el Registre segueix el règim que es determina en els articles 18, 20, 21 i 22.

26.2 Les dades que han de constar en el Registre d’explotacions ramaderes són:

A. Relatives al conjunt de l’explotació.

1. Codi d’identificació de l’explotació.

2. Dades del titular de l’explotació: cognoms i nom o raó social, número o codi d’identificació fiscal (NIF), adreça, codi postal, municipi, província i telèfon, e-mail.

3. Dades d’altres titulars relacionats amb l’explotació: cognoms i nom o raó social, NIF i relació amb l’explotació.

4. Dades dels responsables sanitaris de l’explotació.

5. Tipus d’explotació.

B. Relatives a cadascuna de les espècies.

1. Espècie/s.

2. Dades de la ubicació principal on es cria cada espècie: adreça, codi postal, municipi i província.

3. Coordenades geogràfiques de la ubicació principal i de la ubicació o ubicacions secundàries on es cria cada espècie, amb l’excepció de les espècies apícoles.

4. Estat en el registre (alta, inactiva o baixa).

5. Marca oficial.

6. Classificació zootècnica.

7. Indicació de si es tracta d’autoconsum o no.

8. Classificació segons el sistema productiu: intensiu, extensiu o semiintensiu.

9. Classificació segons criteris de sostenibilitat o autocontrol: explotacions ecològiques, integrades o convencionals.

10. Classificació segons la capacitat productiva.

11. Classificació segons la forma de cria: producció ecològica, en camp, a terra o en gàbies.

12. Cens i data d’actualització.

13. Quan escaigui, règim d’integració i dades identificatives de l’empresa integradora.

14. Quan sigui procedent, codi identificatiu, raó social, adreça, codi postal, municipi de l’agrupació de defensa sanitària.

15. Capacitat màxima.

16. Quan sigui procedent, codi identificatiu, cognoms i nom, NIF i telèfon dels veterinaris autoritzats o habilitats.

17. Quan sigui procedent, informació sobre els controls, la qualificació sanitària, vacunacions i tractaments que afectin l’espècie considerada.

18. Informació sanitària relativa a les restriccions d’entrada i sortida que afectin l’espècie considerada dins l’explotació, amb indicació de les causes.

 

Article 27

Baixa de la inscripció en el Registre

La baixa de la inscripció en el Registre es produeix:

a) A petició de la persona titular de l’explotació ramadera. En el cas que la persona titular de l’explotació ramadera no sigui el/la propietari/a de l’explotació, la comunicació de baixa de la inscripció ha de ser presentada amb consentiment del propietari o propietària de l’explotació.

Les sol·licituds de baixa es formalitzen en imprès normalitzat que es pot descarregar des de la seu corporativa electrònica de la Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat) o obtenir en qualsevol dependència del departament competent en matèria de ramaderia. Aquestes sol·licituds s’han d’adreçar a les oficines comarcals del departament competent en matèria de ramaderia i s’han de presentar a les oficines comarcals d’aquest departament, o davant de la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de fer ús de la resta de mitjans establerts a la Llei 26/2010, del 3 d’agost. En aquest cas, la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya pot fer la verificació formal de la documentació presentada, i una vegada realitzada aquesta verificació formal ha de trametre aquesta documentació a l’oficina comarcal competent en matèria de ramaderia i sanitat animal per al seu estudi i tramitació.

b) D’ofici en el cas d’inactivitat no comunicada. En el cas que l’explotació interrompi la seva activitat durant un període d’un any, l’explotació passa a tenir la consideració d’inactiva. Aquest termini comença a comptabilitzar-se des de l’última sortida d’animals. En aquest cas l’oficina comarcal del departament competent en matèria de ramaderia i sanitat animal ha de notificar a la persona titular de l’explotació i, si s'escau, al/a la propietari/ària, que l’explotació passa a tenir la consideració d’inactiva.

Transcorreguts dos anys des de la data de notificació d’inactivitat sense que s’hagi reiniciat l’activitat durant aquest període, s’inicia l’expedient de tramitació de cancel·lació de la inscripció al Registre. A aquests efectes, es tramet a la persona titular de l’explotació i, si s'escau, al/a la propietari/ària una proposta de resolució de baixa del Registre per inactivitat.

Transcorregut el termini de deu dies per presentar al·legacions i la documentació que es consideri pertinent en defensa dels seus drets i interessos, l’oficina comarcal del departament competent en matèria de ramaderia dicta resolució. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant del director o la directora dels serveis territorials del departament competent en matèria de ramaderia en el termini d’un mes a comptar de la notificació.

El termini de dos anys a què es fa referència en el segon paràgraf d’aquest punt b) pot ser inferior en el cas que l’explotació inactiva impedeixi la instal·lació d’una nova explotació o l’ampliació d’una explotació existent. Si la persona titular o el/la propietari/a de l’explotació no vol donar de baixa l’explotació, se li ha d’atorgar un termini de sis mesos per reiniciar l’activitat. Transcorregut aquest termini sense que hagi reiniciat l’activitat es dóna de baixa sense cap més tràmit. Aquesta circumstància també serà d’aplicació en el cas previst a l’apartat c) d’aquest article.

c) D’ofici en el cas d’inactivitat comunicada. Al cap de tres anys sense que s’hagi reiniciat l’activitat. Aquest termini comença a comptabilitzar-se des de l’última sortida d’animals, no des de la data de la presentació de la comunicació d’inactivitat. El procediment de baixa del Registre és el que estableix el punt b) d’aquest article.

d) Com a conseqüència d’un expedient sancionador o d’una sentència judicial ferma en què l’òrgan competent resolgui, com a sanció accessòria, el tancament o la retirada de l’autorització.

 

Article 28

Comissió del Registre d’explotacions ramaderes

28.1 Es crea la Comissió del Registre d’explotacions ramaderes, com a òrgan col·legiat adscrit a la direcció general competent en matèria de ramaderia, amb la composició, funcions i règim jurídic que preveu aquest article.

28.2 Són funcions de la Comissió del Registre d’explotacions ramaderes:

a) Elaborar els informes en els supòsits d’autorització d’inscripció al registre d’explotacions ramaderes i d’autorització de modificacions al registre, en el cas que es doni alguna de les circumstàncies establertes a l’article 5.4. Aquest informe ha de ser emès en un termini màxim de 6 mesos i té caràcter vinculant.

Si no s’emet aquest informe en el termini indicat en el paràgraf anterior, es considera que l’informe és desfavorable.

En aquest supòsit es pot interposar recurs d’alçada davant de la direcció general competent en matèria de ramaderia.

b) Formular propostes de modificació i actualització dels annexos d’aquest Decret.

c) Garantir la coordinació i transversalitat de la gestió del Registre d’explotacions ramaderes.

d) Proposar les instruccions internes per la gestió del Registre d’explotacions ramaderes.

e) Impulsar actuacions dins del marc de la normativa en matèria d’explotacions ramaderes.

f) Altres funcions que li pugui encarregar la direcció general competent en matèria de ramaderia.

28.3 La Comissió del Registre d’explotacions ramaderes, presidida per la persona titular de la direcció general competent en matèria de ramaderia, està integrada per les persones titulars dels òrgans següents:

- persona titular del servei competent en matèria de salut animal.

- persones responsables dels serveis competents en matèria de ramaderia dels diferents serveis territorials del departament competent en matèria de ramaderia.

- persona titular del servei competent en matèria d’ordenació ramadera.

- persona responsable en matèria de fertilització i gestió de la matèria orgànica.

Un secretari o secretària, amb veu però sense vot, que haurà de ser una persona funcionària del servei competent en matèria d’ordenació ramadera.

28.4 La Comissió es reuneix cada vegada que la convoca el seu president o presidenta i com a mínim cada tres mesos.

28.5 El funcionament de la Comissió es regeix per aquest Decret, per les normes de règim intern que pugui establir i, supletòriament, pel que estableix el capítol II del títol primer de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

28.6 L’assistència a les sessions de la Comissió no genera cap dret econòmic per cap dels seus membres a percebre en cap concepte d’indemnitzacions d’assistència.

28.7 La Comissió rep el suport administratiu, tècnic i logístic de la direcció general competent en matèria de ramaderia.

 

Article 29

Titularitat a efectes del Registre

Les dades que consten en el Registre referents a la persona titular i al/a la propietari/ària de l’explotació no tenen altres efectes que els administratius derivats de la inscripció en el Registre, i no atorguen a les persones altres drets que són aliens a la mera inscripció registral.

 

 

Capítol 5

Directori d’operadors en el sector de la ramaderia

 

Article 30

Creació del Directori d’operadors en el sector de la ramaderia

Es crea el Directori d’operadors en el sector de la ramaderia, gestionat per les oficines comarcals del departament competent en matèria de ramaderia al qual s’han d’inscriure els operadors comercials de bestiar que no disposin d’instal·lacions d’allotjament d’animals, els distribuïdors de material genètic, les empreses integradores i les associacions de ramaders, organitzacions de cria i empreses privades de reproductors porcins híbrids.

 

Article 31

Inscripció en el Directori d’operadors en el sector de la ramaderia

31.1 Les persones a les quals es refereix l’article 30, han de comunicar a l’oficina comarcal del departament competent en matèria de ramaderia la seva activitat per a la seva inscripció al directori previ a l’inici de l’activitat.

31.2 La comunicació es formalitza en imprès normalitzat que es pot descarregar des de la seu corporativa electrònica de la Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat) o obtenir en qualsevol dependència del departament competent en matèria de ramaderia, o de la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial. La comunicació s’ha d’adreçar a les oficines comarcals del departament competent en matèria de ramaderia i s’han de presentar a les oficines comarcals d’aquest departament, o davant de la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de fer ús de la resta de mitjans establerts a la Llei 26/2010, del 3 d’agost. En aquest cas, la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya pot fer la verificació formal de la documentació presentada, i una vegada realitzada aquesta verificació formal ha de trametre la documentació a l’oficina comarcal del departament competent en matèria de ramaderia per al seu estudi i tramitació.

31.3 El model de comunicació ha de contenir la declaració responsable segons la qual es compleixen tots els requisits establerts en aquest Decret i en la normativa sectorial aplicable i ha d’informar de la documentació que la persona interessada ha de presentar per acreditar la identitat i la representació de la persona sol·licitant en el cas que no autoritzi la comprovació telemàtica d’aquestes dades per part de l’Administració i si s'escau dels estatuts.

31.4 D’acord amb el que estableix l’article 5 de la Llei 2/2005, de 4 d’abril, de contractes d’integració, l’empresa integradora presentarà la relació de les explotacions ramaderes que té integrades amb els emplaçaments respectius.

31.5 La documentació que s'indica en els apartats anteriors i les dades de la qual no hagin variat i continuïn vigents, no cal aportar-la quan ja s’hagi presentat anteriorment en el departament competent en matèria de ramaderia. En aquest cas, quan s’efectua la comunicació en una oficina del departament competent en matèria de ramaderia diferent d'aquella on es va presentar la documentació o a la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial, cal indicar en l’imprès de comunicació en quin procediment i unitat es va presentar la documentació.

31.6 La comunicació prèvia comporta la inscripció d’ofici al directori d’operadors en el sector de la ramaderia. L’oficina receptora de la comunicació ha de procedir a realitzar la inscripció en el mateix moment que es presenta la comunicació i ha de lliurar el document que acredita la inscripció.

 

Article 32

Actualització de dades del Directori d’operadors en el sector de la ramaderia

32.1 Les persones a les quals es refereix l’article 30 han de comunicar a l’oficina comarcal qualsevol modificació de les dades que consten en el Directori d’operadors en el sector de la ramaderia.

32.2 La comunicació es formalitza en imprès normalitzat que es pot descarregar des de la seu corporativa electrònica de la Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat) o obtenir en qualsevol dependència del departament competent en matèria de ramaderia, o de la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial. La comunicació s’ha d’adreçar a les oficines comarcals del departament competent en matèria de ramaderia i s’han de presentar a les oficines comarcals d’aquest departament, o davant de la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de fer ús de la resta de mitjans establerts a la Llei 26/2010, del 3 d’agost. L’oficina receptora de la documentació ha de procedir a la inscripció de les modificacions i ha de lliurar el document que ho acrediti.

32.3 La comunicació comporta la inscripció d’ofici al Directori d’operadors en el sector de la ramaderia. A aquests efectes, una vegada realitzada la inscripció, la persona titular de l’oficina comarcal corresponent ha de notificar al titular de l’explotació ramadera aquest fet.

 

 

Capítol 6

Inspecció i règim sancionador

 

Article 33

Inspecció i control

El personal veterinari del departament competent en matèria de ramaderia ha de realitzar les inspeccions per controlar que es compleixen els requisits zootècnics, sanitaris, de benestar animal, higiene, d’identificació i registres i altres requisits establerts en aquest Decret i en la normativa sectorial d’ordenació de les explotacions ramaderes.

 

Article 34

Adopció de mesures cautelars

34.1 L’oficina comarcal del departament competent en matèria de ramaderia o el personal que realitza funcions inspectores pot adoptar les mesures cautelars que s’estableixen en la normativa sectorial aplicable.

34.2 Les mesures cautelars que hagin adoptat una persona que realitza funcions inspectores han de ser ratificades, modificades o aixecades pels serveis territorials del departament competent en matèria de ramaderia dintre dels quinze dies següents a la seva adopció.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant de la direcció general competent en matèria de ramaderia, sense perjudici de la seva executivitat.

34.3 L’activitat inscrita en el Registre pot ser suspesa com a conseqüència de l’aplicació de mesures cautelars dictades per incompliment d’algun dels requisits que estableix aquest Decret o la normativa sectorial aplicable. A aquests efectes, l’oficina comarcal del departament competent en matèria de ramaderia corresponent ha de dictar resolució mitjançant la qual s’estableix com a mesura cautelar la suspensió de l’activitat. Contra aquesta resolució, que ha de ser motivada, es pot interposar recurs d’alçada davant de la direcció general competent en matèria de ramaderia en el termini d’un mes a comptar de la notificació.

34.4 Les mesures cautelars adoptades són objecte d’anotació en el Registre. La resolució de suspensió és objecte d’anotació al Registre com a explotació inactiva i per tant, transcorregut el termini establert a l’article 27.b) sense que s’hagi aixecat la suspensió, s’inicia el procediment previst a l'esmentat article de baixa del Registre per inactivitat.

34.5 L’oficina comarcal del departament competent en matèria de ramaderia pot suspendre l’activitat de les explotacions ramaderes que no estiguin inscrites al Registre d’explotacions ramaderes fins que hagin siguin regularitzades.

34.6 Les despeses generades per l’adopció de les mesures cautelars són a càrrec de la persona titular de l’activitat i en el cas de suspensió de l’activitat el titular s’ha de fer càrrec dels animals i comunicar a l’Administració el seu destí.

 

Article 35

Infraccions i sancions

L’incompliment del que preveu aquest Decret serà sancionat d’acord amb la normativa sectorial aplicable, la Llei de l’Estat 8/2003, de 24 d’abril, de sanitat animal, així com la Llei de l’Estat 32/2007, de 7 de novembre, per a la cura dels animals en l’explotació, transport, experimentació i sacrifici, així com altres normes legals que siguin d’aplicació en matèria sancionadora.

 

Article 36

Òrgans competents

36.1 Correspon al director o a la directora dels serveis territorials del departament competent en matèria de ramaderia corresponents acordar l’inici dels procediments sancionadors i designar-ne l’instructor o la instructora.

36.2 Són competents per imposar les sancions els òrgans següents:

a) el director o la directora dels serveis territorials corresponents, els cas d’infraccions lleus i greus.

b) el director o la directora general competent en matèria de ramaderia en cas d’infraccions molt greus.

c) el conseller o consellera competent en matèria d’agricultura i ramaderia, en cas d’infraccions que comportin el tancament de l’explotació.

36.3 Els òrgans competents per resoldre els recursos d’alçada són:

a) El director o la directora general competent en matèria de ramaderia quan el recurs s’interposi contra actes, dictats pel director o la directora general dels serveis territorials corresponents.

b) El conseller o la consellera del departament competent en matèria de ramaderia, quan el recurs s’interposi contra actes dictats pel director o la directora general competent en matèria de agricultura i ramaderia.



Disposicions addicionals


Primera

Coordinació de registres

Les persones titulars dels establiments i instal·lacions que necessiten disposar del número d’identificació REGA (Registro de explotaciones ganaderas) però que no s’han d’inscriure en el Registre regulat en aquest Decret, atès que per la seva activitat s’han d’inscriure en els registres que s’indiquen a continuació, el número d’identificació REGA els ha de ser facilitat d’ofici.

Aquests registres són:

- Registre de nuclis zoològics previst en el títol IV del Text refós de la Llei de protecció dels animals aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril.

- Registre d’empreses de control i recollida d’animals de companyia previst en la disposició addicional segona del Text refós de la Llei de protecció dels animals aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril.

- Registre d’animals de competició, previst en la disposició addicional segona del Text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril.

- Registre general d’animals de companyia previst en el Decret 328/1998, de 24 de desembre, pel qual es regula la identificació i el Registre general d’animals de companyia.

- Registre de pesca i aqüicultura de Catalunya previst en el títol IV de la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i acció marítimes.

- Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya previst en el Decret 302/2004, de 25 de maig, pel qual es crea i s'aprova el funcionament del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya.

- Registre de centres de cria, subministradors i usuaris d’animals d’experimentació previst en el Decret 214/1997, de 30 de juliol, pel qual es regula la utilització d’animals per a experimentació i per a altres finalitat científiques.

- Registre sanitari d'indústries i productes alimentaris de Catalunya previst en la Llei 15/1983, de 14 de juliol, de la higiene i el control alimentaris.

En aquests casos els òrgans administratius responsables dels registres han d’establir els instruments de coordinació que en cada moment es considerin oportuns.

 

Segona

La realització d’alguna activitat que necessiti un número d’identificació REGA, i que no sigui de les recollides en el registre d’explotacions ramaderes ni en els registres esmentats en la disposició addicional primera, es comunicarà a l’oficina comarcal per tal que se li atorgui el número esmentat.

La comunicació s’ha de dirigir i es pot presentar a les oficines comarcals del departament competent en matèria de ramaderia o a la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial, sense perjudici de fer ús de la resta de mitjans establerts en la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. El número d’identificació REGA serà donat de baixa al finalitzar l’activitat.

 

Tercera

Informació

El departament competent en matèria de ramaderia ha de facilitar mitjançant la seva web, i a través dels seus serveis territorials i de les oficines comarcals i a través de la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya, informació sobre la tramitació i requisits de les explotacions ramaderes, del Registre i del Directori d’operadors en el sector de la ramaderia.

 

Quarta

Comunicació electrònica

Les comunicacions als registres es poden fer per via telemàtica a partir del moment en què el sistema informàtic del departament competent en matèria de ramaderia permeti instrumentar els mecanismes adients per a la seva posada en funcionament i d’acord amb el que regula el Decret 56/2009, de 7 d’abril, per a l’impuls i el desenvolupament dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat.

 

Cinquena

Simplificació documental

La documentació prevista per les normes d’aquest Decret no és exigible si el departament competent en matèria de ramaderia pot obtenir-la d’altres òrgans o administracions públiques.



Disposicions transitòries


Primera

Terminis d’adaptació

Les explotacions que disposin de tanca perimetral poden mantenir-la sempre que aquesta tanca garanteixi les mesures de bioseguretat.

En el cas que la tanca existent a l’entrada en vigor d’aquest Decret no garanteixi les mesures de bioseguretat o en cas que no es disposi de tanca per a les espècies en què aquest requeriment és obligatori d’acord amb el que estableix aquest Decret, es disposa d’un termini de dos anys des de la data d’entrada en vigor d’aquest Decret per adaptar-se al requeriment de la tanca perimetral, a excepció de les espècies recollides a l’annex 5, per a les quals el termini serà de tres anys.


Segona

Explotacions existents no registrades

1. Es faculta el director general competent en matèria de ramaderia per tal que en el termini de tres mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret obri un procediment de regularització d’ofici de les explotacions ramaderes que disposen de marca oficial i codi REGA, i l'activitat de les quals, o les modificacions de l’activitat, no es troben inscrites en el registre. El procediment s’inicia d’ofici per resolució del director general competent en matèria de ramaderia, indicant el termini de presentació de les sol·licituds. Aquestes s’han de presentar d’acord amb el que estableix l’article 18 d’aquest Decret. El termini màxim per resoldre el procediment és de sis mesos a comptar des de l’inici, i es consideren desestimades per silenci administratiu aquelles sol·licituds que no hagin estat resoltes i notificades.

2. Els operadors als quals es refereix el capítol 5 que figurin en algun registre o base de dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, han de ser inscrits d’ofici al directori d’operadors en el sector de la ramaderia.

 

Tercera

Manteniment de l’activitat i no aplicació dels criteris d’ubicació

Les explotacions previstes a la disposició transitòria primera i segona que no compleixin les distàncies previstes en aquest Decret poden mantenir l’activitat, i en el seu cas ampliar les instal·lacions si adopten les corresponents mesures de bioseguretat en els supòsits previstos a l’article 5.4.

A les explotacions ramaderes o altres establiments epidemiològicament relacionats, dels quals el titular pugui acreditar haver sol·licitat a l’administració competent, amb anterioritat a la publicació d’aquest Decret, la llicència d’obres, la llicència o autorització ambiental, la comunicació d’inici d’activitat o el pla de gestió de les dejeccions ramaderes, els és d’aplicació la normativa anterior a l’entrada en vigor d’aquest Decret en matèria d’ubicació.

 

Quarta

Número de registre

La identificació de les explotacions que s’utilitza actualment, número de registre sectorial, deixa de ser operatiu a mesura que l’Administració vagi comunicant a cada explotació el número d’inscripció en el Registre d’explotacions ramaderes regulat en aquest Decret.

 

Cinquena

Altres registres

Les inscripcions d’instal·lacions que a l’entrada en vigor d’aquest Decret consten en el Registre d’explotacions ramaderes però que correspon als registres que s’indiquen a continuació han de ser trameses d’ofici al registre corresponent, i causen baixa en el Registre d’explotacions ramaderes regulat en aquest Decret. Tot i això mantenen el número d’identificació del Registre d’explotacions ramaderes (REGA).

- El Registre de nuclis zoològics.

- El Registre d’empreses de control i recollida d’animals de companyia.

- El Registre d’animals de competició.

- El Registre general d’animals de companyia.

- El Registro de pesca i aqüicultura de Catalunya.

- El Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya.

- El Registre de centres de cria, subministradors i usuaris d’animals d’experimentació.

- El Registre sanitari d'indústries i productes alimentaris de Catalunya.

 

Sisena

Identificació d’arnes

La identificació de les arnes que en la data d’entrada en vigor d’aquest Decret figurin identificades correctament amb el codi d’identificació que estableix la normativa actualment en vigor continua essent vàlida fins a la substitució per l'adquisició de noves, que han d’anar marcades amb el codi d’identificació REGA.

 

 

Disposició derogatòria

Queden derogades les normes següents:

Decret 221/1983, de 9 de juny, sobre regulació de l’activitat apícola.

Decret 377/1986, de 18 de desembre, pel qual es modifica la normativa sobre l’activitat apícola establerta en els Decrets 221/1983 i 78/1986.

L’article 4 del Decret 281/1987, de 4 d’agost, sobre la documentació sanitària per al trasllat de bestiar a escorxadors radicats dins l’àmbit territorial de Catalunya.

Decret 35/1988, de 29 de gener, sobre ubicació d'escorxadors i indústries càrnies prop d'explotacions ramaderes.

Decret 61/1994 de 22 de febrer, sobre regulació de les explotacions ramaderes.

Del Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes:

- el segon paràgraf (A altres granges: espai 300 m) de l’annex 7.1.

- l’apartat 1 de la disposició addicional tercera.

Del Decret 47/2012, de 8 de maig, pel qual es regula el Registre de transportistes i mitjans de transport d’animals vius i el Registre d’operadors comercials de bestiar, i se n’estableixen les normes d’autorització, inscripció i funcionament:

- Es suprimeix la referència al Registre d’operadors comercials de bestiar:

- del títol del Decret.

- de l’apartat c) de l’article 1.

- de l’apartat 1 de l’article 2.

- de l’apartat 1 de l’article 7.

- del títol de l’article 11.

- dels apartats 7 i 8 de l’article 11.

-Es deroguen els articles següents:

- article 1.b).

- apartats e), f) i g) de l’article 3.

- article 4.2.

- article 6.2.

- article 10.

- article 14.

- annex 1.c).

- annex 6.

- annex 8.

Ordre de 6 de febrer de 1985, per la qual es regula l’activitat apícola.

De l’Ordre de 28 de novembre de 1988, de creació del Registre de nuclis zoològics de Catalunya, es deroga l’apartat 4 de l’article 3.

Ordre de 7 d’abril de 1994, per la qual es fixen normes d’ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i bovines.

De l’Ordre de 7 de juny de 1995, de regulació de les explotacions ramaderes que allotgin espècies cinegètiques, es deroguen els articles 2, 3 i 4 i el capítol 2.

Ordre de 25 de maig de 1998, sobre ordenació i regulació dels centres de recollida d’esperma.

 

 

Disposició final

 

Facultat de desplegament

Es faculta el conseller o la consellera del departament competent en matèria de ramaderia per modificar els annexos quant a l’ampliació a altres espècies de les recollides a l’annex 1, així com per dictar mesures més estrictes del que estableix aquest Decret en situacions de risc especial pels animals o per adaptar el seu contingut a la normativa europea i per establir els requisits de formació específica del personal de les explotacions ramaderes o de les persones o entitats que presten els seus serveis a les explotacions ramaderes.

 

Barcelona, 25 de març de 2014

 

Artur Mas i Gavarró

President de la Generalitat de Catalunya

 

Josep Maria Pelegrí i Aixut

Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

 

 

Annex 1

Espècies animals

 

1. Porcí: porc i porc senglar.

2. Boví: vacum, búfal, bisó.

3. Oví.

4. Cabrum.

5. Èquids: cavall, ase, mul, zebres.

6. Aus de corral: aus de l’espècie Gallus gallus, galls dindi, ànecs, pintades, oques, perdius, guatlles, ratites (estruç, emús, nyandú), faisans i coloms.

7. Cunícola: conill, llebre.

8. Apícola.

9. Espècies pelleteres no declarades com a espècies exòtiques i invasores.

10. Espècies cinegètiques de caça major: cérvol, cabirol.

11. Altres espècies animals que es criïn o es mantinguin per a la producció d’aliments o productes d’origen animal amb destinació a consum humà.

 


Annex 2

Equivalència en UB de les diferents espècies i tipus d’animals


Tipus de bestiar

Fase productiva

UB/Plaça

Boví

Reproductors vaquí de llet

1,00

Reproductors vaquí de carn

0,66

Cria vaquí de llet

0,071

Cria vaquí de carn

0,10

Reposició

0,50

Engreix

0,36

Porcí

Femelles

0,19

Sementals

0,22

Garrins (6-20 kg)

0,015

Reposició

0,11

Engreix (20-100 kg)

0,09

Truja amb garrins fins a 6 Kg

0,21

Truja amb garrins fins a 20 Kg

0,24

Truja en cicle tancat*

0,90

Oví

Reproductors

0,11

Reposició

0,06

Engreix

0,04

Cabrum

Reproductors

0,09

Reposició

0,045

Engreix

0,03

Cunícola

Femelles

0,018

Sementals

0,022

Reposició

0,011

Engreix

0,006

Gàbia de conilla**

0,054

Èquids

Bestiar equí adult

0,80

Bestiar equí cria

0,12

Bestiar equí engreix

0,34

Bestiar equí reposició

0,57

Avicultura

Reproductores pesants

0,0062

Reproductores lleugeres

0,0044

Reposició

0,0010

Engreix

0,0027

Ponedores ous consum

0,0062

Ànecs

Reproductors

0,0068

Reposició

0,0011

Engreix

0,0030

Guatlles

Reproductors i ponedores ous consum (amb gàbia o sense)

0,0009

Reposició (amb gàbia o sense)

0,0001

Engreix (amb gàbia o sense)

0,0004

Galls dindi i paons

Reproductors

0,0130

Reposició

0,0021

Engreix

0,0057

Perdius

Reproductors (amb gàbia o sense)

0,0020

Reposició (amb gàbia o sense)

0,0003

Engreix (amb gàbia o sense)

0,0009

Oques

Reproductors

0,0068

Reposició

0,0011

Engreix

0,0030

Estruços

Reproductors

0,0214

Reposició

0,0043

Engreix

0,0117

Faisans

Reproductors (amb gàbia o sense)

0,0068

Reposició (amb gàbia o sense)

0,0011

Engreix (amb gàbia o sense)

0,0030

 

 

*Inclou les places de truges amb la seva descendència i la reposició

**Inclou les femelles amb la seva descendència i la reposició

 

 

Annex 3

Ordenació de les explotacions porcines

 

A. Definicions

a) Porc: animal de l’espècie porcina de qualsevol edat, inclòs el porc senglar.

b) Verro o semental: animal mascle destinat a la reproducció o al rezel de l’espècie porcina de més de 6 mesos d’edat.

c) Truja: animal femella de l’espècie porcina després del primer part.

d) Garrí de cria: animal de l’espècie porcina des del naixement fins al deslletament.

e) Garrí deslletat: animal de l’espècie porcina des del deslletament fins als 2 mesos.

f) Porc de reposició: animal mascle o femella de l’espècie porcina de 2 a 6 mesos o fins al cobriment destinat a la reproducció.

g) Truja jove: animal femella de l’espècie porcina des del cobriment fins al primer part.

h) Porc d’engreix: animal mascle o femella de l’espècie porcina des dels 2 mesos fins al sacrifici.

i) Explotació porcina: explotació tal com es defineix a l’article 3.b en la qual es mantenen animals de l’espècie porcina inclosos els porcs senglars.

j) Explotació porcina per a autoconsum: aquella explotació on es crien porcs amb destinació exclusiva al consum familiar, amb una producció màxima de 5 porcs d’engreix a l’any o l’equivalent 0,45 UB.

k) Explotació porcina de petita capacitat: aquelles que alberguen un màxim de:

a. En cicle tancat: 5 femelles reproductores i la seva descendència; no es poden superar les 4,20 UB.

b. En engreix: 25 places d’engreix.

l) Sistema de producció en fases: el sistema que preveu períodes de cria, reposició, engreix dels animals i les instal·lacions corresponent a cada fase o part d’elles, estan situades en ubicacions geogràfiques diferents, són del mateix titular de l’explotació, agrupació de productors o propietari dels animals i en el qual només s’admeten animals de les mateixes explotacions agrupades en el sistema i mantenen un programa sanitari comú.

m) Explotació del grup especial: a efectes de separació sanitària establerta al punt D d’aquest annex s’entén per explotacions de grup especial les explotacions porcines classificades com a selecció, multiplicació, centres de recollida de material genètic, reposició de reproductores, transició de reproductores primípares, transició de garrins futurs reproductors, centres de reagrupament de reproductors porcins de rebuig i centres de quarantena de porcins, segons es defineixen a l’annex 10 d’aquest Decret.

 

B. Classificació zootècnica de les explotacions porcines

B.1 Per la seva orientació zootècnica:

a) Explotacions de reproducció

i. Selecció: són les explotacions que es dediquen a la producció d’animals de races o híbrids, amb llibres genealògics o oficialment establerts o inclosos en un registre oficial de bestiar, per a l’obtenció d’animals amb destinació a la reproducció i que porten els corresponents programes de millora genètica i de control sanitari. Aquestes explotacions es poden dividir en:

- Explotacions de selecció de races pures.

- Explotacions de selecció d’híbrids.

ii. Multiplicació: són les explotacions dedicades a la multiplicació d’animals de races pures o híbrides, procedents de les explotacions de selecció, la finalitat de les quals és l’obtenció d’animals destinats a la reproducció, mitjançant l’aplicació dels corresponents programes zootècnics i sanitaris. Aquestes explotacions poden generar els seus reproductors per a l’autoreposició.

b) Explotacions de reposició:

b.1. Transició de garrins futurs reproductors: són les explotacions dedicades a allotjar garrins procedents d’una sola explotació de selecció o multiplicació i que estan incloses en un sistema de producció en fases, per a la seva transició per realitzar la fase de cria i posterior trasllat a explotacions de reposició de reproductors o de reproducció.

b.2. Reposició de reproductores: són les explotacions dedicades a la reposició i/o engreix de garrins procedents d’una sola explotació de selecció o multiplicació, la destinació dels quals és la reproducció o excepcionalment la fase d’engreix, diferents de les explotacions de transició de garrins futurs reproductors.

b.3. Transició de reproductores primípares: són les explotacions que alberguen exclusivament femelles primípares procedents d’una sola explotació d’origen de selecció o multiplicació, per ser fertilitzades i comercialitzades generalment com a reproductores gestants.

b.4. Altres explotacions de reposició: s’inclouen en aquesta classificació zootècnica les explotacions que allotgen animals procedents d’una sola explotació de selecció o multiplicació, la destinació dels quals és la reproducció en explotacions que pertanyen a un mateix grup de productors o empresa, que disposen d’un mateix veterinari responsable i apliquen un programa sanitari comú. Així mateix, s’inclouen en aquesta classificació les explotacions dedicades a la reposició d’animals futurs reproductors procedents d’una sola explotació de producció, en què la destinació dels animals és l’explotació d’origen.

Es pot autoritzar l’entrada de reproductores de diferents explotacions ubicades a Catalunya, sempre que aquestes explotacions pertanyin al mateix programa de selecció o multiplicació, mantinguin el mateix programa sanitari per a totes les seves explotacions i estiguin sota la mateixa direcció tecnicosanitària del veterinari/ària responsable de l’explotació.

c) Producció: són les explotacions dedicades a la producció d’animals destinats a la producció de garrins per al seu engreix i posterior sacrifici. Aquestes explotacions es poden generar els seus reproductors per a l’autoreposició. Es poden diferenciar les explotacions de producció següents:

i. Producció de cicle tancat: explotacions en què tot el procés productiu, naixement, cria, reposició i engreix, es realitza a la mateixa explotació, utilitzant únicament la producció pròpia.

ii. Producció de garrins: aquelles en les quals el procés productiu es limita al naixement i la cria fins al deslletament. Es pot perllongar el procés fins a la fase de reposició dels garrins per al seu engreix en explotacions d’engreix.

iii. Producció mixta: són les explotacions que envien part dels garrins nascuts en les seves instal·lacions per a la reposició o engreix en explotacions d’engreix autoritzades, i altra part de l'engreix la realitzen en la seva explotació.

d) Transició de garrins: les explotacions dedicades a allotjar garrins procedents d’altres explotacions que poden estar incloses en un sistema de producció en fases, per a la transició per realitzar la fase de cria i posterior trasllat a explotacions d’engreix. Aquestes explotacions poden engreixar part de la seva producció per al posterior trasllat a l'escorxador, que com a màxim serà del 40% de la producció anual.

e) Engreix: són les explotacions dedicades a l’engreix dels animals amb destinació a escorxador.

A efectes de registre, les explotacions porcines s’inscriuran en una de les categories d’aquest punt B com a activitat principal.

B.2 Per la seva capacitat productiva: les explotacions porcines es classifiquen en funció de la capacitat productiva expressada en UB, d’acord amb les equivalències establertes per a cada tipus de bestiar a l’annex 2:

a) Explotació de petita capacitat: amb una capacitat de fins a 4,20 UB.

b) Grup primer: explotacions amb una capacitat de més de 4,20 UB i fins a 120 UB.

c) Grup segon: explotacions amb una capacitat de més de 120 UB i fins a 360 UB.

d) Grup tercer: explotacions amb una capacitat de més de 360 UB i fins a 864 UB.

e) Grup especial: les explotacions definides al punt A.m) d’aquest annex independentment de la seva capacitat.

No es pot autoritzar la instal·lació d’explotacions amb una capacitat superior a 864 UB.

 

C. Condicions bàsiques de funcionament

Les explotacions porcines, a més del compliment dels requisits mínims establerts en aquest Decret han de disposar d’un responsable sanitari del programa de prevenció i vigilància sanitària del porcí.

 

D. Condicions d’ubicació

a) Les explotacions porcines que sol·licitin autorització o si s'escau hagin de comunicar la seva activitat, amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret, han de respectar la distàncies mínimes que figuren a la taula següent, respecte a altres explotacions porcines i establiments epidemiològicament relacionats ja existents.

 

 

Explotacions dels grups I i de petita capacitat.

Explotacions dels grup II i III.

Explotacions dels grups especial, centres de concentració i llocs de control

Grup I i de petita capacitat.

500 m

1000 m

2000 m

Grup II i III.

1000 m

1000 m

2000 m

Grup especial, centres de concentració, llocs de control i operadors comercials

2000 m

2000 m

2000 m

Sistemes d'emmagatzematge i/o tractament de dejeccions ramaderes.

500 m

500 m

500 m

Escorxadors.

1000 m

1000 m

1000 m

SANDACH de categoria I i II que tractin cadàvers.

1000 m

1000 m

1000 m

SANDACH de categoria III i II que no tractin cadàvers.

500 m

500 m

500 m

Abocadors i altres establiments que suposin un risc higienicosanitari

500 m

500 m

500 m

Canyets on es dipositen els cadàvers d’animals d’aquesta espècie per a l’alimentació d’aus necròfagues.

2000 m

2000 m

2000 m

Altres explotacions de reposició.

500

1000

2000

 

 

b) Les condicions d’ubicació s’apliquen entre les explotacions, d’aquestes a altres establiments epidemiològicament relacionats i també en sentit contrari.

c) Les condicions d’ubicació no s’apliquen entre les explotacions d’autoconsum i d’aquestes a la resta d’explotacions ni en sentit contrari. Les explotacions que així s’instal·lin amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret no poden modificar la seva condició d’autoconsum si no compleixen les distàncies mínimes establertes.

d) Es poden autoritzar ampliacions a les explotacions porcines existents abans de l’entrada en vigor del Decret, sense que els siguin d’aplicació les condicions d’ubicació, sempre que les noves instal·lacions ampliades estiguin construïdes i incloses com més a prop millor del conjunt de les edificacions d’allotjament del bestiar de l’explotació. Les ampliacions que així s’autoritzin han de garantir el compliment de les condicions mínimes establertes al Decret així com les que estableixi la Comissió de registre d’explotacions ramaderes. Aquesta excepció no s’aplicarà en cas que pugui afectar explotacions del grup especial que compleixin les distàncies establertes al punt a) d’aquest apartat.

 

E. Condicions d’infraestructura

a) L’àrea delimitada i aïllada de l’exterior a què fa referència l’article 6.10 d’aquest Decret consisteix en una tanca perimetral de tela metàl·lica o bé mur de formigó o paret, d’una alçada mínima d’1,5 metres a comptar a partir del terra. Els accessos de la tanca es mantindran tancats.

b) Disposar d’un sistema que asseguri la correcta aplicació del producte desinfectant a les rodes dels vehicles als accessos de l’explotació, segons l’article 6.13.

c) Disposar de pediluvis o qualsevol altre sistema equivalent eficaç per a la neteja i desinfecció del calçat a l’entrada de cada nau.

d) Disposar de sistemes per reduir o controlar l’entrada d’ocells i altres animals possibles vectors de transmissió de malalties a les instal·lacions.

e) Les noves explotacions han d’estar dissenyades perquè els vehicles de visitants i persones alienes a l’activitat de l’explotació que puguin ser una font de contagi romanguin fora del recinte de l’explotació.

f) Les noves explotacions han de dissenyar-se per evitar l’entrada al recinte de vehicles d’abastiment de pinsos, càrrega i descàrrega dels animals, retirada de purins, i recollida de cadàvers, operacions que s'han de realitzar des de fora de l’explotació.

g) Les explotacions del grup especial, i els centres de testatge, definits a l’annex 10, han de disposar de dutxes als vestidors.

Les condicions establertes en aquest punt E no s’apliquen a les explotacions extensives, les de petita capacitat i d’autoconsum a excepció del punt E.b i E.d que és d’aplicació a les explotacions de petita capacitat.



Annex 4

Ordenació de les explotacions avícoles


A. Definicions

a) Explotació avícola: explotació tal com es defineix a l’article 3.b en la qual es mantenen aus de corral.

b) Explotació avícola per a autoconsum: aquella explotació avícola on es crien aus amb destinació exclusiva al consum familiar amb una capacitat inferior a 0.20 UB. En cas d’avicultura de carn no poden sobrepassar els 210 kg de pes viu a l’any.

c) Explotació avícola de petita capacitat: aquella explotació avícola on es crien aus amb una capacitat inferior a 0,50 UB.

d) Aus de corral: aus de les espècies contemplades a l’annex I criades o mantingudes en captivitat com a aus de cria o aus d’explotació.

e) Aus de cria: les aus de corral amb 72 hores o més de vida i destinades a la producció d’ous per incubar.

f) Aus d’explotació: les aus de corral amb 72 hores o més de vida i criades per a la producció de carn, d’ous de consum, el subministrament d’espècies de caça per la a repoblació o altres productes.

g) Ous per incubar: els ous produïts per les aus de corral i que van destinats a la incubació.

h) Pollets d’un dia de vida: totes les aus de corral amb menys de 72 hores de vida i que encara no han estat alimentades, amb excepció dels ànecs muts (de la raça Barberie i els seus encreuaments) els quals poden haver estat alimentats.

i) Lot: el conjunt d’aus de corral amb el mateix estatus sanitari que es troben en el mateix local o recinte i que constitueixen una unitat epidemiològica. En el cas de les aus estabulades, inclou totes les aus que comparteixen la mateixa cubicació d’aire. La identificació del lot és obligatòria i s’ha de realitzar com determini el departament competent en matèria de ramaderia.

 

B. Classificació zootècnica de les explotacions avícoles:

B.1. Segons la seva orientació zootècnica:

a) Explotacions de selecció: aquelles dedicades a la producció d’ous per incubar destinats a la producció d’aus de cria.

b) Explotacions de recria d’aus de cria: aquelles dedicades al manteniment de les aus de cria d’explotacions de selecció abans de la fase de reproducció.

c) Explotacions de multiplicació: aquelles dedicades a la producció d’ous per incubar destinats a la producció d’aus d’explotació.

d) Explotacions de recria d’aus d’explotació: aquelles dedicades al manteniment d’aus d’explotació procedents d’explotacions de multiplicació abans de la fase de reproducció.

e) Explotacions de producció: aquelles dedicades al manteniment d’aus d’explotació per a la producció de carn, d’ous de consum, altres productes avícoles, per al subministrament d’espècies cinegètiques o per a activitats esportives.

f) Explotacions de recria d’aus de producció: aquelles dedicades al manteniment de cria d’aus d’explotacions de producció abans de la fase de producció.

g) Incubadores: aquelles explotacions l’activitat de les quals és la incubació, l’eclosió dels ous per incubar i el subministrament de pollets d’un dia de vida.

Als efectes del registre cada explotació de producció o reproducció té una única orientació zootècnica. No obstant això, una explotació podrà tenir més d’una orientació zootècnica mantenint un únic número de inscripció en el Registre.

B.2. Segons la forma de cria en explotacions avícoles de producció d’ous de consum:

i. Sistema de cria en sòl: és el que compleix el que disposa l’article 4 de la Directiva 1999/74/CE del Consell, de 19 de juliol de 1999, pel que s’estableixen les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores.

ii. Sistema de cria a l'aire lliure: és el que compleix el que disposa l’article 4 de la Directiva 1999/74 i l’apartat 1 de l’annex II del Reglament (CE) núm. 589/2008 de la Comissió, de 23 de juny de 2008, pel qual s’estableixen les disposicions d’aplicació del Reglament (CE) núm. 1234/2007 del Consell respecte a les normes de comercialització dels ous.

iii. Sistema de cria en gàbia: és el que compleix el que disposa l’article 6 de la Directiva 1999/74/CE del Consell, de 19 de juliol de 1999.

 

C. Condicions bàsiques de funcionament

a) Prèvia comunicació a l’oficina comarcal corresponent, es permet que a l’explotació ramadera s’alternin diferents espècies d’aus amb la mateixa orientació zootècnica, sempre que no es superi la capacitat productiva autoritzada expressada en UB de l’annex II.

b) Les explotacions avícoles de selecció, multiplicació i de recria d’aus únicament podran allotjar animals procedents d’explotacions igualment registrades i autoritzades.

 

D. Condicions d’ubicació

a) Les explotacions avícoles que sol·licitin autorització o si s'escau hagin de comunicar la seva activitat, amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret, han de respectar la distàncies mínimes que figuren a la taula següent, respecte a altres explotacions avícoles i establiments epidemiològicament relacionats ja existents.

 

 

Selecció i recria d’aus de cria

Multiplicació i recria d’aus d’explotació

Producció i recria d’aus de producció

Incubadores

Autoconsum i petita capacitat

Selecció i recria d’aus de cria

2000

2000

2000

2000

2000

Multiplicació i recria d’explotació

2000

1000

1000

1000

1000

Producció i recria d’aus de producció

2000

1000

500

1000

-

Incubadores

2000

1000

1000

1000

-

Autoconsum i petita capacitat

2000

1000

 

 

-

Escorxadors, establiments que suposin un risc higienicosanitari, abocadors, plantes SANDACH categoria 3 i 2 que no tractin cadàvers i qualsevol altra instal·lació on s’allotgin i es mantinguin animals epidemiològicament relacionats

2000

2000

500

500

-

Plantes SANDACH de categoria 1 i 2 que tractin cadàvers.

2000

2000

1000

1000

-

Canyets on es dipositin cadàvers d’animals d’aquesta espècie per a l’alimentació d’aus necròfagues.

2000

2000

2000

2000

-

 

 

b) Les condicions d’ubicació s’apliquen entre les explotacions, d’aquestes a altres establiments epidemiològicament relacionats i també en sentit contrari.

c) No s’apliquen les condicions d’ubicació entre les explotacions d’autoconsum i les de petita capacitat per a les quals no es fixen condicions d’ubicació, ni d’aquestes respecte a la resta d’explotacions o instal·lacions que suposin un risc higienicosanitari, ni en sentit contrari. Les explotacions que així s’instal·lin amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret no poden modificar la seva condició d’autoconsum o de petita capacitat.

d) Les explotacions recollides en aquest annex podran fer canvis d’activitat entre elles sempre que no redueixin la distància existent.

 

E. Condicions d’infraestructura

a) L’àrea delimitada i aïllada de l’exterior a què fa referència l’article 6.10 d’aquest Decret consisteix en una tanca perimetral de tela metàl·lica o bé mur de formigó o paret, d’una alçada mínima d’1,5 metres a comptar a partir del terra. Els accessos de la tanca es mantindran tancats.

b) Disposar d’un sistema que asseguri la correcta aplicació del producte desinfectant a les rodes dels vehicles als accessos de l’explotació, segons l’article 6.13.

c) Disposar de pediluvis o qualsevol altre sistema equivalent eficaç per a la neteja i desinfecció del calçat a l’entrada de cada nau.

d) Les gàbies o altres dispositius en els quals es transportin els animals seran de material de fàcil neteja i desinfecció i després de la seva utilització es rentaran i desinfectaran abans de tornar a utilitzar-se, o bé aquestes gàbies seran d’un sol ús.

e) Disposar de sistemes per reduir o controlar l’entrada d’ocells i altres animals possibles vectors de transmissió de malalties a les instal·lacions.

f) Les noves explotacions han d’estar dissenyades perquè els vehicles de visitants i persones alienes a l’activitat de l’explotació que puguin ser una font de contagi romanguin fora del recinte de l’explotació.

g) Les noves explotacions han de dissenyar-se per evitar l’entrada al recinte de vehicles d’abastiment de pinsos, càrrega i descàrrega dels animals i retirada de purins, operacions que s'han de realitzar des de fora de l’explotació.

h) Les explotacions de selecció i multiplicació han de disposar de dutxes als vestidors.

i) Les sales d’incubació han de complir el següent:

- Les sales d’incubació han de mantenir una separació física i funcional entre la incubadora i les instal·lacions de cria. La disposició de les instal·lacions ha de permetre la separació dels diferents sectors funcionals: sector d’emmagatzematge i classificació dels ous, sector de desinfecció, sector de preincubació, sector de naixements i sector de preparació o condicionament de les expedicions de pollets d’1 dia.

- El funcionament estarà basat en el principi de circulació de sentit únic dels ous, del material de servei i del personal.

- Els ous per incubar han de procedir únicament d’explotacions de selecció o de multiplicació.

- Disposaran d’un pla de desinfecció amb descripció de les operacions realitzades i la seva freqüència, que, com a mínim, contindrà el següent:

- les operacions de desinfecció dels ous obligatòriament entre el moment de l'arribada i abans de la incubació,

- a les incubadores de forma sistemàtica,

- a les cambres de naixement i el material, després de cada naixement.

Les condicions establertes en aquest punt E no s’apliquen a les explotacions extensives, les de petita capacitat i d’autoconsum a excepció del punt E.b i E.e, que és d’aplicació a les explotacions de petita capacitat.



Annex 5

Ordenació explotacions de boví, oví i cabrum


A. Definicions

a) Explotació bovina o d’oví i/o cabrum: explotació tal com es defineix a l’article 3.b d’aquest Decret en la qual es mantenen animals de l’espècie bovina, ovina o caprina d’acord amb l’annex 1.

b) Explotació bovina o d’oví i/o cabrum de petita capacitat: explotació amb una capacitat inferior o igual a 5 UB. En cas de xais o cabrits d’engreix la capacitat màxima serà d'1 UB.

c) Explotació bovina o d’oví i/o cabrum d’autoconsum: explotació amb una capacitat inferior o igual a 1,5 UB. En cas de xais o cabrits d’engreix serà de 0,2 UB.

d) En el cas de l’espècie bovina, segons les categories d’animals s’entén per:

1) Femella adulta (vaca, búfala, bisó femella) femella de l'espècie bovina que ha parit alguna vegada o que té més de 2 anys.

2) Mascle adult (toro, búfal, bisó) animal de l’espècie bovina de més d'un any utilitzat per a la reproducció.

3) Mascle adult castrat (bou): mascle de l'espècie bovina castrat de més d'un any.

4) Animals de reposició (vedells... ): femelles de l'espècie bovina destinades a la reproducció dels 4 mesos als 2 anys i mascles de l'espècie bovina destinats a la reproducció dels 4 mesos a l'any.

5) Animals de cria (vedells... ): femelles i mascles de l'espècie bovina de menys de 4 mesos.

6) Animals d’engreix (vedells... ): animals de l'espècie bovina de més de 4 mesos destinats al sacrifici.

e) En cas de les espècies ovina i caprina segons les categories d’animals s’entén per:

1) Ovella o cabra: femella de l’espècie ovina o de l’espècie caprina de més d’un any dedicades a la reproducció.

2) Sementals: animals mascles de més d’1 any dedicats a la reproducció.

3) Cria: animals no reproductors de menys de 2 mesos.

4) Reposició: animals destinats a la reproducció de 2 a 12 mesos.

5) Engreix: animals destinats a l’engreix.

 

B. Classificació zootècnica de les explotacions:

B.1 Classificació de les explotacions bovines: segons la seva orientació productiva les explotacions bovines es classifiquen de la manera següent:

a) Explotació de reproducció: aquella que disposa de femelles reproductores destinades a la producció de llet i/o a la producció de vedells per a ser venuts al deslletament o ser engreixats. Aquestes explotacions només es poden abastir d’explotacions de reproducció o de reposició.

Aquestes explotacions poden ser:

1) Explotació de reproducció per a la producció de llet: són explotacions que es dediquen primordialment a la producció de llet, en les quals es sotmeten les vaques a la munyida i que comercialitzen la major part d’aquesta llet o dels productes làctics.

2) Explotació de reproducció per a la producció de carn: aquelles explotacions que es dediquen principalment a l’obtenció de vedells de manera que les vaques no són sotmeses a munyida amb la finalitat de comercialitzar la llet o els productes làctics sinó que la llet obtinguda es destina a la cria dels vedells.

3) Explotació de reproducció per a la producció mixta: aquelles explotacions que tenen les dues orientacions productives anteriors.

b) Explotació de reposició: explotacions dedicades exclusivament a la cria de bovins femelles destinades a explotacions bovines de reproducció.

c) Explotació d’engreix: aquelles dedicades a l’engreix d’animals de l’espècie bovina, amb destinació posterior directa i exclusiva a escorxador. No obstant això, els animals procedents d’explotacions d’engreix qualificades sanitàriament podran transitar per altres centres d'engreix o de concentració, també qualificats sanitàriament, abans de ser sacrificats a escorxador.

Les explotacions d’engreix podran tenir vaques per a la producció de carn, sempre que quan abandonin l’explotació es destinin únicament a altres explotacions d’engreix o a escorxador.

B.2 Classificació de les explotacions d’oví i cabrum: segons la seva orientació productiva les explotacions d’oví i cabrum es classifiquen de la manera següent:

a) Explotació de reproducció: aquella que disposa de femelles reproductores destinades a la producció de llet o d’animals per ser venuts en deslletar-los o ser engreixats. Aquestes explotacions només es poden abastir d’explotacions de reproducció. D’acord amb la seva orientació productiva es poden dividir en:

1) Explotació de reproducció per a la producció de llet: són explotacions que es dediquen principalment a la producció de llet, en les quals es sotmeten les ovelles o les cabres a la munyida i que comercialitzen la major part d’aquesta llet o dels productes làctics.

2) Explotació de reproducció per a la producció de carn: aquelles explotacions que es dediquen principalment a l’obtenció de xais o de cabrits de manera que les ovelles o les cabres no són sotmeses a munyida amb la finalitat de comercialitzar la llet o productes làctics sinó que la llet obtinguda es destina a la cria dels xais o dels cabrits.

3) Explotació de reproducció per a la producció mixta: aquelles explotacions que tenen les dues orientacions productives anteriors.

b) Explotacions d’engreix: aquelles explotacions que no disposen d’animals destinats a la reproducció i que es dediquen a l’engreix amb destinació a l’escorxador.

 

C. Condicions bàsiques de funcionament

Les explotacions bovines i les explotacions d’oví i cabrum, a més del compliment dels requisits mínims establerts en aquest Decret han de complir el següent:

a) Han de disposar d’un responsable sanitari del programa de prevenció i vigilància sanitària.

b) Les explotacions de reproducció per a la producció de llet i de producció mixta han de complir el següent:

b1) Disposar d’equips de munyida mecànics, de filtratge de refrigeració i de conservació de la llet.

b2) Disposar d’instal·lacions de condicions higièniques adequades per al filtratge, refrigeració i conservació de la llet, que disposi d’aigua potable, ben ventilat i protegit d’insectes, rosegadors i altres animals indesitjables.

b3) L’aigua per a la neteja dels equips que poden estar en contacte amb la llet ha de procedir de la xarxa municipal o ha d’estar sotmesa a cloració o tractament equivalent.

b4) els equips de munyida i els llocs on s’emmagatzema, es manipula o es refreda la llet han d’estar construïts amb material adequat i que sigui de fàcil neteja i desinfecció, i així mateix s’han de mantenir en bon estat i s’han de revisar periòdicament.

b5) Els llocs on s’emmagatzema la llet han d’estar protegits contra feristeles, clarament separats dels locals d’estabulació dels animals i han de disposar d’un equip de refrigeració adequat per complir les exigències de temperatura establertes a la normativa vigent.

b6) Els materials en contacte amb la llet han de mantenir-se en bon estat de conservació sense corrosions ni oxidacions.

b7) Els equips de munyida i els locals en els quals la llet s’emmagatzema, es manipula o es refreda, han d’estar situats i construïts de manera que es limita el risc de contaminació de la llet.

 

D. Condicions d’ubicació

Les explotacions bovines, ovines i caprines que sol·licitin autorització o si s'escau hagin de comunicar la seva activitat amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret han de respectar les distàncies mínimes que figuren a continuació, respecte a altres explotacions bovines, ovines i caprines així com a altres establiments epidemiològicament ja existents.

a) 300 metres entre explotacions bovines, ovines i de cabrum de reproducció, i les de reposició en sistema productiu intensiu.

b) 100 metres per les orientacions productives diferents de les esmentades anteriorment entre si i a les explotacions de reproducció i de reposició.

c) 500 metres a escorxadors, abocadors, plantes SANDACH de categoria 3 i 2 que no tractin cadàvers i a qualsevol establiment que suposi un risc higienicosanitari.

d) 1.000 metres a plantes SANDACH de categoria 1 i 2 que tractin cadàvers.

e) 2.000 metres als canyets on es dipositin cadàvers d’animals d’aquesta espècie per a l’alimentació d’aus necròfagues.

f) 300 metres a centres de concentració i llocs de control.

g) Les condicions d’ubicació s’apliquen entre les explotacions, d’aquestes a altres establiments epidemiològicament relacionats i també en sentit contrari.

h) Les condicions d’ubicació no s’apliquen entre les explotacions d’autoconsum i la resta d’explotacions o altres instal·lacions que suposin un risc higienicosanitari ni en sentit contrari. Les explotacions que així s’instal·lin amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret no podran modificar la seva condició d’autoconsum si no compleixen les distàncies mínimes establertes.

Les explotacions recollides en aquest annex podran fer canvis d’activitat entre elles sempre que no redueixin la distància existent.

 

E. Condicions d’infraestructura

a) A les explotacions de reproducció i reposició l’àrea delimitada i aïllada de l’exterior a què fa referència l’article 6.10 d’aquest Decret consisteix en una tanca perimetral de tela metàl·lica o bé mur de formigó o paret, d’una alçada mínima d’1,5 metres a comptar a partir del terra. Els accessos de la tanca es mantindran tancats.

b) Disposar d’un sistema que asseguri la correcta aplicació del producte desinfectant a les rodes dels vehicles als accessos de l’explotació, segons l’article 6.13.

c) Disposar de sistemes per reduir o controlar l’entrada d’animals possibles vectors de transmissió de malalties a les instal·lacions.

Les condicions establertes en aquest punt E no s’aplicarà a les explotacions extensives, semiintensives, les de petita capacitat i d’autoconsum a excepció del punt E.b i E.c, que serà d’aplicació a les explotacions de petita capacitat.



Annex 6

Ordenació de les explotacions cunícoles


A. Definicions

a) Conilla: femelles reproductores de més de 4 mesos.

b) Sementals: conills reproductors de més de 4 mesos.

c) Llodrigons: animals de menys d’1 mes d’edat.

d) Reposició: animals de 2 a 4 mesos destinats a la reproducció.

e) Engreix: animals de més d'1 mes de vida destinats a l’engreix.

f) Explotació cunícola: explotació tal com es defineix a l’article 3.b en la qual es mantenen animals de la família Leporidae.

g) Explotació cunícola d’autoconsum: aquella explotació on es crien animals de l’espècie cunícola amb destinació exclusiva al consum familiar amb una capacitat màxima de 5 femelles reproductores o el corresponent a 0,09 UB).

h) Explotació cunícola de petita capacitat: aquella explotació cunícola amb una capacitat inferior o igual a 0,54 UB (30 conilles).

 

B. Classificació zootècnica de les explotacions

Per la seva orientació productiva les explotacions cunícoles es classifiquen de la manera següent:

a) Explotacions cunícoles de selecció: aquelles explotacions que es dediquen a la millora d’animals de raça pura o de línies híbrides amb la finalitat d’obtenir animals destinats a la reproducció, d’acord amb els corresponents programes de millora.

b) Explotacions cunícoles de multiplicació: aquelles explotacions dedicades a la multiplicació d’animals de raça pura o de línies híbrides procedents d’explotacions de selecció, la finalitat de les quals és l’obtenció d’animals reproductors destinats a explotacions de producció, obtinguts mitjançant l’aplicació dels corresponents programes zootècnics.

c) Explotacions cunícoles de producció: aquelles la finalitat de les quals és l’obtenció de carn, pell, pèl, animals de companyia, animals per al subministrament d’espècies cinegètiques. Aquestes explotacions poden generar els seus propis animals reproductors per a reposició. Es poden diferenciar les següents explotacions de producció:

1) Explotacions cunícoles de producció de carn: les dedicades a la producció, engreix, o la producció i engreix de llodrigons destinats al sacrifici per a la producció de carn.

2) Explotacions cunícoles de producció de pell: les dedicades a la producció d’animals per a l’aprofitament de pell amb finalitats comercials.

3) Explotacions cunícoles de producció de pèl: les dedicades a la producció d’animals per a l’aprofitament del pèl amb finalitats comercials.

4) Explotacions cunícoles de producció d’animals de companyia: les dedicades a la cria d’animals destinats a ser comercialitzats com a animals de companyia.

d) Explotacions cunícoles de cria d’animals per al subministrament d’espècies cinegètiques: les dedicades a la cria d’animals amb destinació a l'alliberament o repoblació.

Als efectes del registre cada explotació de producció o reproducció tindrà una única orientació zootècnica. No obstant això, una explotació podrà tenir més d’una orientació zootècnica mantenint un únic número d'inscripció en el Registre.

 

C. Condicions bàsiques de funcionament

Les explotacions cunícoles, a més del compliment dels requisits mínims establerts en aquest Decret hauran de complir el següent:

a) Les gàbies o altres dispositius en els quals es transportin els animals seran de material de fàcil neteja i desinfecció i després de la seva utilització es rentaran i desinfectaran abans de tornar a utilitzar-se, o bé aquestes gàbies seran d’un sol ús.

b) La quarantena dels animals procedents d’altres explotacions podrà realitzar-se a les instal·lacions destinades a l’aïllament sanitari sempre que estiguin buides i prèvia desinfecció.

 

D. Condicions d’ubicació

a) Les explotacions cunícoles que sol·licitin autorització o si s'escau hagin de comunicar la seva activitat, amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret, respectaran una distància de 500 metres a altres explotacions cunícoles ja existents, a escorxadors, a plantes SANDACH de categoria 3 i 2 que no tractin cadàvers, a abocadors i a altres establiments que representin un risc higienicosanitari.

b) 1.000 metres a plantes SANDACH de categoria 1 i 2 que tractin cadàvers.

c) 2.000 metres als canyets on es dipositin cadàvers d’animals d’aquesta espècie per a l’alimentació d’aus necròfagues.

d) Les esmentades condicions d’ubicació s’aplicaran entre les explotacions, d’aquestes a altres establiments epidemiològicament relacionats i també en sentit contrari.

e) Les condicions d’ubicació no s’apliquen entre les explotacions d’autoconsum i la resta d’explotacions o altres instal·lacions que suposin un risc epidemiològic, ni en sentit contrari. Les explotacions que així s’instal·lin amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret no poden modificar la seva condició d’autoconsum si no compleixen les distàncies mínimes establertes.

 

E. Condicions d’infraestructura

a) L’àrea delimitada i aïllada de l’exterior a què fa referència l’article 6.10 d’aquest Decret consisteix en una tanca perimetral de tela metàl·lica o bé mur de formigó o paret, d’una alçada mínima d’1,5 metres a comptar a partir del terra. Els accessos de la tanca es mantindran tancats.

b) Disposar d’un sistema que asseguri la correcta aplicació del producte desinfectant a les rodes dels vehicles als accessos de l’explotació, segons l’article 6.13.

c) Disposar pediluvis o qualsevol altre sistema equivalent eficaç per a la neteja i desinfecció del calçat a l’entrada de cada nau.

d) Disposar de sistemes per reduir o controlar l’entrada d’ocells i altres possibles vectors de transmissió de malalties a les instal·lacions.

e) Les noves explotacions han d’estar dissenyades perquè els vehicles de visitants i persones aliens a l’activitat de l’explotació que puguin ser una font de contagi romanguin fora del recinte de l’explotació.

f) Les noves explotacions han de dissenyar-se per evitar l’entrada al recinte de vehicles, d’abastiment de pinsos, càrrega i descàrrega dels animals, retirada de purins, i retirada de cadàvers; aquestes operacions s'han de realitzar des de fora de l’explotació.

g) Les explotacions de selecció i multiplicació han de disposar de dutxes en els vestuaris.

Les condicions establertes en aquest punt E no s’aplicaran a les explotacions extensives, les de petita capacitat i d’autoconsum, a excepció del punt E.b i E.e, que serà d’aplicació a les explotacions de petita capacitat.



Annex 7

Ordenació de les explotacions equines


A. Definicions

a) Eugues: femelles reproductores de més de 36 mesos.

b) Sementals: mascles reproductors de més de 36 mesos.

c) Cria: animals de menys de 6 mesos.

d) Reposició: animals de 6 mesos fins a 36 mesos.

e) Engreix: animals de més de 6 mesos destinats a l’engreix.

f) Altres equins: animals de més de 6 mesos no reproductors.

g) Explotació equina: explotació tal com es defineix a l’article 3.b en la qual es mantenen animals de l’espècie equina.

h) Explotació equina de petita capacitat: aquella explotació el cens màxim de la qual és de 10 UB en cas que es tracti d’animals de producció de carn, de llet o per engreix i de 5 UB per a la resta d’explotacions.


B. 1. Classificació zootècnica de les explotacions equines

Per la seva orientació productiva les explotacions de producció-reproducció es classifiquen de la manera següent:

1. Explotacions de reproducció per a la producció de carn: les explotacions que mantenen i crien femelles de raça càrnia d’èquids, i si escau de mascles, per a la seva reproducció amb l’objectiu d’obtenir nous reproductors o animals per a carn o treball, amb finalitat lucrativa de les seves produccions o sense.

2. Explotacions de reproducció per a sella: aquelles que mantenen i crien femelles de raça de sella per a la seva reproducció.

3. Explotacions de reproducció mixta: aquelles que mantenen i crien animals femelles de raça càrnia i de raça de sella per a la seva reproducció.

4. Explotacions d’engreix: aquelles dedicades a l’engreix procedents d’explotacions equines de reproducció i explotacions d’engreix la destinació de les quals és el sacrifici a l'escorxador.

5. Explotacions de reproducció per a la producció de llet: són explotacions que es dediquen primordialment a la producció de llet o productes lactis i que comercialitzen la major part d’aquesta llet.

Als efectes del registre l’explotació de producció i reproducció tindrà una única orientació zootècnica.

B.2. Explotacions especials per a l’ensinistrament i la pràctica eqüestre: instal·lacions en què es mantenen animals amb caràcter permanent o no, amb finalitats de formació o d’esbarjo.

B.3. Explotacions especials d’oci: aquella dedicada al manteniment d’èquids per un particular.

 

C. Condicions d’ubicació

a) Les explotacions equines que sol·licitin autorització, o si s'escau hagin de comunicar la seva activitat, amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret, respectaran una distància de 100 metres a altres explotacions equines existents.

b) 500 metres a escorxadors, abocadors, plantes SANDACH de categoria 3 i 2 que no tractin cadàvers i a qualsevol establiment que suposi un risc higienicosanitari.

c) 1.000 metres d’explotacions equines a plantes SANDACH de categoria 1 i 2 que tractin cadàvers.

d) 2.000 metres als canyets on es dipositin cadàvers d’animals d’aquesta espècie per a l’alimentació d’aus necròfagues.

Les esmentades condicions d’ubicació s’aplicaran entre les explotacions, d’aquestes a altres establiments epidemiològicament relacionats i també en sentit contrari.

e) No s’aplicaran les condicions d’ubicació establertes entre les explotacions de petita capacitat, extensives, semiintensives i aquelles ubicacions en què es trobin èquids en estat silvestre o semisilvestre. Tampoc s’aplicaran les condicions d’ubicació d’aquestes instal·lacions a la resta d’explotacions o instal·lacions que suposin un risc higienicosanitari, ni en sentit contrari. Les explotacions que així s’instal·lin amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret no podran modificar la seva condició de petita capacitat.

 

D) Condicions d’infraestructura

a) Disposar de sistemes per reduir o controlar l’entrada d’animals possibles vectors de transmissió de malalties a l’explotació que garanteixin el compliment del que estableix l’article 6.10 d’aquest Decret.

b) Disposar d’un sistema que asseguri la correcta aplicació del producte desinfectant a les rodes dels vehicles als accessos de l’explotació, segons l’article 6.13.

Les condicions establertes en aquest punt D no s’aplicarà a les explotacions extensives ni semiintensives.



Annex 8

Ordenació de subexplotacions apícoles


A. Definicions

a) Eixam: colònia d’abelles productores de mel.

b) Bresca: és una estructura formada per cel·les de cera que comparteixen parets, construïda per les abelles productores de mel per contenir les seves larves i acumular mel i pol·len dins de l’arna.

c) Arna: també anomenat rusc, conjunt format per un eixam, recipient que el conté i els elements propis necessaris per a la supervivència de l’eixam. Es poden diferenciar dos tipus d’arnes:

a. Fixa: és aquella arna que té les bresques fixes sense que es puguin separar del recipient.

b. Mòbil: aquella arna les bresques de la qual poden ser separades del recipient per a la recol·lecció de mel, per a la neteja, etc. Es poden dividir en verticals i horitzontals en funció del creixement de la colònia.

d) Assentament apícola: lloc on s’instal·la un abellar per a l’aprofitament de la flora o per passar l’hivern.

e) Abellar: conjunt d’arnes, que pertanyen a un o diversos titulars i que estan en un mateix assentament.

f) Abellar abandonat: abellar amb més del 50 per 100 de les arnes mortes.

g) Arna morta: arna on s’evidencia la falta d’activitat biològica dels seus elements vius (insectes adults i cries).

h) Explotació apícola: conjunt de totes les arnes repartides en un o diversos abellars d’un mateix titular amb independència de la seva finalitat o emplaçament. L’explotació pot ser:

a. Professional: aquella que té 150 arnes o més.

b. No professional: la que té menys de 150 arnes.

c. D’autoconsum: aquella explotació dedicada a l’obtenció de productes apícoles amb destinació exclusiva al consum familiar i que no supera les 15 arnes.

i) Explotació apícola estant: aquella en la qual les arnes estan tot l’any en un mateix assentament.

j) Explotació apícola transhumant: aquella en què les arnes són desplaçades a un altre o a altres assentaments al llarg de l’any.

 

B. Classificació zootècnica de les explotacions apícoles

Per la seva orientació productiva les explotacions de producció-reproducció apícoles es classifiquen de la manera següent:

1. Explotacions de producció: són les dedicades a la producció de mel i altres productes apícoles.

2. De selecció i cria: són les dedicades principalment a la cria i la selecció de les abelles.

3. De pol·linització: són les dedicades principalment a la pol·linització de cultius agrícoles.

4. Mixtes: són aquelles que alternen amb importància similar més d’una de les activitats de les classificades anteriorment.

5. Altres: aquelles que no s’ajusten a cap de les classificacions anteriors.

 

C. Condicions d’ubicació

a) Les explotacions apícoles que sol·licitin autorització o, si s'escau hagin de comunicar la seva activitat, amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret, han de respectar una distància de 100 metres a altres explotacions ramaderes, independentment que siguin apícoles o no i entre assentaments apícoles. Així mateix, les distàncies mínimes a respectar són les següents:

- 400 metres a establiments col·lectius de caràcter públic i a nuclis de població.

- 200 metres a carreteres nacionals. Aquesta distància es pot reduir el 50% en cas que les arnes estiguin en pendent i a una alçada o desnivell superior de dos metres amb l’horitzontal de la carretera.

- 50 metres a carreteres comarcals. Aquesta distància es pot reduir el 50% en cas que les arnes estiguin en pendent i a una alçada o desnivell superior a dos metres amb l’horitzontal de la carretera.

- 25 metres a camins veïnals. Aquesta distància es pot reduir el 50% en cas de que les arnes estiguin en pendent i a una alçada o desnivell superior de dos metres amb l’horitzontal de la carretera.

- A les pistes forestals les arnes s’han instal·lar a les vores sense que obstrueixin el pas.

b) Aquestes distàncies també s’han d’aplicar als assentaments apícoles quan realitzin transhumància.

c) Les distàncies establertes anteriorment, poden reduir-se fins a un màxim del 75%, sempre que les arnes disposin d’una tanca d'almenys dos metres d’alçada a la banda situada cap a la carretera, camí, o establiment. La tanca pot ser de qualsevol material que obligui les abelles a iniciar el vol per sobre dels dos metres d’alçada.

 

D. Identificació de les arnes

1. Els titulars de les explotacions apícoles han d’identificar cada arna, en un lloc visible i de forma llegible, amb una marca indeleble, on consti el codi de registre d’explotacions assignat a l’explotació a la qual pertany.

2. S’ha d’advertir, en un lloc visible i proper a l’abellar (a menys de 15 metres), de la presència d’abelles. Aquest advertiment no és obligatori si la finca està tancada i les arnes se situen a una distància mínima de 25 metres de la tanca.

 

E. Control sanitari

En el cas que s’adverteixi una alteració patològica que pugui posar en perill l’explotació, el seu titular ho ha de comunicar urgentment a l’autoritat competent.

 

F. Transhumància

1. Quan es practiqui la transhumància pel territori de Catalunya les arnes aniran acompanyades del Llibre de registre de l’explotació.

2. Durant el transport les arnes han d’anar amb la piquera tancada i, si van amb la piquera oberta, s’han de cobrir amb una malla o qualsevol altre sistema de manera que s’impedeixi la sortida de les abelles.



Annex 9

Requisits específics per als centres de recollida, emmagatzematge i/o distribució de material genètic


A) Definicions

a) Material genètic: els oòcits, òvuls, esperma i embrions.

b) Centres de recollida de material genètic: instal·lacions autoritzades on es mantenen animals dels quals s’obté el material genètic. Aquests centres també poden realitzar el tractament, emmagatzematge o la distribució de material genètic.

c) Centre d’emmagatzematge: instal·lacions en les quals es realitza el tractament i/o l’emmagatzematge del material genètic procedent de centres de recollida o d’emmagatzematge autoritzats. Aquests centres també poden realitzar la distribució de material genètic.

d) Equip de recollida d’oòcits, òvuls i embrions: grup de tècnics autoritzats i els seus equipaments mòbils adaptats per la recollida d’ovaris, oòcits, òvuls i/o embrions a escorxadors o a explotacions ramaderes. Aquests equips també poden realitzar el tractament, emmagatzematge o la distribució de material genètic.

e) Distribuïdor de material genètic: operador autoritzat que comercialitza material genètic procedent de centres o equips de recollia de material genètic o de centres d’emmagatzematge autoritzats amb destinació exclusiva als usuaris finals, entenent com a usuaris finals els ramaders que inseminen a la seva pròpia explotació, cooperatives de ramaders i veterinaris inseminadors. Els distribuïdors poden disposar d’un magatzem per al material genètic que comercialitzen.

 

B) Condicions higièniques i sanitàries

a) Els centres que allotgin animals han de complir les condicions específiques establertes per a cada espècie en l’annex corresponent.

b) Els animals dels quals s’obté el material genètic han d’estar en bon estat sanitari i no presentar signes clínics de malaltia.

c) Disposar d’un programa sanitari aprovat per l’òrgan competent en matèria de ramaderia.

d) Disposar d’un veterinari responsable de centres de recollida de material genètic.

e) Les activitats de recollida, tractament i emmagatzematge s’han de realitzar amb les més estrictes condicions d’higiene.

f) En cas de centres de recollida només poden allotjar animals d’una mateixa espècie.

g) Tots els estris utilitzats en la recollida, el tractament, l'emmagatzematge i transport que entrin en contacte amb el material genètic o l'animal donant han de ser de fàcil neteja i desinfecció i han de ser netejats i desinfectats o esterilitzats abans del seu ús.

h) El tractament i la conservació del material genètic ha de ser adequada al tipus de material obtingut.

 

C) Requisits d’infraestructura

a) Els centres que allotgin animals han de complir les condicions específiques establertes per a cada espècie en l’annex corresponent.

b) Disposar d’instal·lacions adequades per realitzar l’aïllament i quarantena dels animals de nova entrada a l’explotació. Aquesta quarantena pot realitzar-se en instal·lacions de la mateixa explotació així com en centres de quarantena pròpiament dits. Les instal·lacions de quarantena dels animals no tenen comunicació directa amb la resta d’instal·lacions d’allotjament, recollida, tractament i emmagatzematge. El període mínim en que els animals romanen a les instal·lacions és el que estableixi la normativa vigent i en cas de porcí és com a mínim de 30 dies.

c) Disposar d’instal·lacions per a la recollida, amb un instal·lació pròpia per a la neteja i desinfecció o esterilització dels equips. En cas de les espècies ovina, caprina i equina aquestes instal·lacions poden estar a l’aire lliure, sempre que estiguin protegides de les inclemències del temps i amb terra antilliscant que protegeixi de les lesions greus en cas de caiguda.

d) Els centres que allotgin èquids han de disposar d’una zona d’exercici separada de la zona de recollida i de les sales de transformació i emmagatzematge.

e) Disposar d’un local per al tractament del material genètic.

f) Disposar d’instal·lacions per a l’emmagatzematge del material genètic, construït de manera que protegeixi els productes i la instal·lació de les inclemències del temps i dels efectes ambientals adversos.

g) Les instal·lacions d’allotjament dels animals han d’estar materialment separades dels locals destinats al tractament del material genètic i aquestes dues, separades de les instal·lacions destinades a l’emmagatzematge.

h) El centre ha d’estar construït de manera que s’impedeixi qualsevol contacte amb animals que es trobin a l’exterior. En el cas que les instal·lacions estiguin situades en diferents ubicacions, la nau on estiguin allotjats els animals estarà tancada.

i) Els centres i els equips de recollida, tractament i emmagatzematge d’embrions disposaran d’instal·lacions fixes o mòbils, si s'escau, que han de contenir com a mínim de microscopi i equip criogènic que permetin efectuar l’examen, el tractament i embalatge dels embrions.

j) Els equips mòbils de recollida d’oòcits, òvuls i embrions, a més, han de complir els requisits següents:

El vehicle ha de constar de dues seccions independents: una àrea neta destinada a l’examen i manipulació dels oòcits, òvuls o embrions i un àrea destinada a allotjar els equips i materials que entrin en contacte amb els animals donants.

Utilitzar equips d’un sol ús o bé estar sempre en contacte amb un laboratori d’emplaçament permanent per netejar-los i esterilitzar-los.

k) Les instal·lacions que produeixin i tractin embrions obtinguts de la fertilització o cultiu in vitro, a més, han de complir els requisits següents:

Disposar d’un laboratori de transformació amb un emplaçament permanent que ha de comptar amb equips i instal·lacions adequades. Com a mínim ha de constar d’una habitació separada per recuperar oòcits dels ovaris, habitacions o zones separades per a la transformació d’oòcits i embrions i de zones per a l’emmagatzematge dels embrions.

Disposar d’instal·lacions de flux laminar sota el qual s’ha de tractar el material genètic.

l) A mes de les condicions establertes en aquest apartat, els centres que allotgin animals han de complir les condicions específiques establertes, per a cada espècie, en l’annex corresponent.

 

D) Identificació del material genètic

Cada dosi comercialitzada o posada en circulació s’identifica amb una marca visible que com a mínim ha de permetre informar de les dades següents:

a) Data de recollida del material genètic. La data s’ha d’indicar en una de les dues formes següents:

- 2 dígits corresponents a les dues últimes xifres de l’any, 3 dígits que corresponen al dia de l’any (AA/DDD), o

- dos primers dígits del dia, dos següents del mes i els dos últims corresponents a l’any (DD/MM/AA).

b) Identificació de l’animal o animals donants. No obstant, en cas de dosis heterospèrmiques la identificació dels animals donants es pot substituir pel codi identificador heterospèrmic utilitzat pel centre de producció, sempre que disposi d’un registre de les equivalències del codi d’identificació heterospèrmic amb els identificadors individuals dels animals donants de la dosi.

c) Identificació de la raça en cas de material genètic d’animals de races pures.

d) Nom i número d’autorització del centre o equip.

e) El material genètic procedent d’animals de races en perill d’extinció i per a finalitats científiques o experimentals o, en cas de dosis heterospèrmiques, les dades d’identificació indicades anteriorment han d’anar precedides de la sigla N.

 

E) Número d’inscripció en el Registre d’explotacions ramaderes de l’activitat dels centres o equips.

Els centres i els equips autoritzats per a la recollida, tractament, emmagatzematge, distribució de material genètic han de disposar d’un número en funció de l’espècie i de l’activitat desenvolupada que consta de:

1) ES09.

2) Codi de 2 lletres assignat en funció de l’activitat que es realitzi segon les següents correspondències:

- Recollida de semen: RS.

- Emmagatzematge: CA.

- Equip de recollida d’oòcits, òvuls o embrions: ET.

- Distribuïdor: D.

3) Dos dígits correlatius segons l’ordre d’autorització.

4) Codi d’una o dues lletres en funció de l’espècie segons les següents correspondències:

- Bovina: B.

- Ovina/caprina: OC.

- Porcina: P.

- Equina: E.

- Cunícola: C.

- Altres espècies: A.


F) Condicions d’ubicació dels centres de recollida de material genètic

Les explotacions regulades en aquest annex han de respectar les distàncies establertes als diferents annexos en funció de l’espècie.



Annex 10

Requisits de determinades explotacions especials


A) Definicions referents a concentracions d’animals

a) Instal·lacions de concentració d’animals:

- Operadors comercials: tota persona física o jurídica que es dedica, directament o indirectament, a la compravenda d’animals i que en el termini màxim que s’estableixi a la normativa corresponent en funció de l’espècie amb la qual comercialitza, després d’adquirir els animals, els ven o trasllada des de les primeres instal·lacions a altres sobre les quals no hi tingui cap títol de domini. L’operador comercial pot disposar o no d’instal·lacions per allotjar els animals de manera temporal per mantenir el bestiar amb què comercialitzen.

- Centre de concentració: qualsevol instal·lació inclosos els certàmens en els quals es reuneixen animals que procedeixen de diferents explotacions per formar lots d’animals destinats al seu posterior comerç, concurs o exposició. Se'n diferencien els tipus següents:

- Centres de testatge: aquells en què es valoren, seleccionen i exploten reproductors de races pures sobre una base d’un esquema de reproducció aprovat oficialment (incloses les parades de sementals equines).

- Centres d’agrupament de reproductors porcins de rebuig: les instal·lacions en què es reuneixen animals reproductors porcins per a rebuig de diferents explotacions d’origen amb destinació a sacrifici, amb un termini de manteniment a les instal·lacions màxim de 48 hores.

- Centres de tipificació: aquelles instal·lacions on s’allotgen animals de diverses explotacions de vida amb la finalitat de fer lots homogenis per a la seva comercialització.

- Altres centres de concentració: qualsevol emplaçament en els quals es reuneixen animals que procedeixen de diferents explotacions per formar lots d’animals destinats a la seva posterior comercialització.

- Llocs de control: instal·lació en la qual s’interromp el trajecte d’un viatge perquè els animals puguin descansar, alimentar-se o beure. A aquestes instal·lacions s’apliquen els requisits establerts en aquest Decret en funció de l’espècie que allotgin. Aquestes instal·lacions, a més, han de complir els requisits establerts per la normativa europea específica vigent.

- Pastures: explotacions que alberguen bestiar de forma permanent o no permanent per a l’aprofitament mitjançant pasturatge de les produccions vegetals naturals o sembrades del terreny.

b) Centre de quarantena: instal·lacions en les quals es mantenen en observació i control sanitari els reproductors abans del trasllat definitiu a explotacions o centres de recollida de material genètic.

 

B) Condicions a complir pels operadors comercials amb instal·lacions d’allotjament d’animals, llocs de control, i els centres de concentració diferents de les pastures

B.a) Condicions bàsiques de funcionament:

a. Els centres de concentració i llocs de controls han de disposar d’un veterinari habilitat per la direcció general competent en ramaderia.

b. Els animals únicament poden romandre a les instal·lacions el termini màxim establert per la normativa vigent en funció de l’espècie.

c. Quan les instal·lacions de concentració d’animals estiguin desenvolupant l’activitat de centres de concentració no poden realitzar a la vegada l’activitat de lloc de control.

d. Informar els veterinaris oficials del departament competent en matèria de ramaderia de l’entrada dels diferents lots dels animals.

e. En cas de centres de concentració el programa sanitari establert a l’article 9.10 ha de contenir un programa específic de neteja i desinfecció dels mitjans de transport.

B.b) Condicions d’ubicació:

Les explotacions regulades en aquest annex a excepció de les pastures i els certàmens ramaders no permanents han de respectar les distàncies establertes als diferents annexos en funció de l’espècie.

B.c) Condicions d’infraestructura:

a. L’àrea delimitada i aïllada de l’exterior a què fa referència l’article 6.10 d’aquest Decret consisteix en una tanca perimetral de tela metàl·lica o bé mur de formigó o paret, d’una alçada mínima d’1,5 metres a comptar a partir del terra. Els accessos de la tanca es mantindran tancats.

b. Els centres de concentració i llocs de controls han de comptar amb dos accessos diferenciats, un per a l’entrada d’animals i un altre per a la sortida.

c. Disposar de locals per als serveis veterinaris dotats de mitjans suficients per al desenvolupament correcte de les seves funcions.

d. Complir la resta de condicions establertes als diferents annexos en funció de l’espècie.

e. Els centres de concentració, i llocs de controls han de disposar d’instal·lacions autoritzades per a la neteja i desinfecció dels vehicles.


C) Els centres de quarantena hauran de complir els requeriments establerts a B.b), B.c.a), B.c.d), així com la resta de requisits especificats en els diferents annexos en funció de l’espècie.



Annex 11

Informació mínima dels registres d’explotació


La informació mínima que ha de constar en els registres de l’explotació establerts a l’article 15 és la següent:

a) Número de registre de l’explotació.

b) Nom i adreça de l’explotació.

c) Dades de la persona titular.

d) Tipus d’explotació i classificació zootècnica.

e) Capacitat i cens.

f) Identificació dels animals (en cas d’animals identificats individualment).

g) Moviments i incidències relatives als animals.

h) Tractaments i medicaments utilitzats en els animals i les dates de la seva administració.

i) Dades relatives a la utilització de material genètic.

j) Productes utilitzats per a la neteja, desinfecció desinsectació o desratització.

k) Origen i quantitat de les entrades de pinso i destinació d'aquest.

l) Aparició de malalties que puguin afectar la seguretat dels productes. I les malalties que afecten els animals.

m) Inspeccions i controls.

n) Identificació dels proveïdors.

o) Destinació dels productes.

p) Identificació dels mitjans de transport que entren o surten de l’explotació.

q) Resultats de les anàlisis de malalties amb incidència en la sanitat animal i en la salut pública.

r) Actuacions veterinàries.

s) Entrada de vehicles i persones alienes a l’explotació (veterinaris, tractants, ramaders, etc.).

t) Altres que es puguin establir a la normativa vigent, en funció de l’espècie o l’activitat.