Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

ORDRE AAM/312/2014, de 15 d'octubre, per la qual s'estableixen els criteris per a l'aplicació dels nivells de reducció en l'excreció del nitrogen del bestiar porcí mitjançant la millora de l'alimentació.

Dades bàsiques
  • Rang del document Ordre

  • Organisme emissor Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

  • Núm. del document AAM/0312/2014

  • Data del document 15/10/2014

  • Data de publicació 23/10/2014

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 6734

Afectacions
TEXT CONSOLIDAT

Preàmbul

Els articles 21, 26 i 31 del Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes, estableixen l’obligació que tant les explotacions ramaderes, com els centres de gestió de dejeccions ramaderes i les persones titulars de plantes que tractin dejeccions ramaderes disposin d’un pla de gestió.

Pel que fa als valors estàndard de generació anual de purí, imprescindibles com a criteri de disseny del volum del sistema d’emmagatzematge, diferents estudis constaten, des de fa temps, que el valor estàndard de generació anual de purí en porcs d’engreix establert al Decret 136/2009 està molt per sobre del valor real de les explotacions catalanes. És per això que amb aquesta Ordre es procedeix a actualitzar-lo.

Una bona gestió requereix disposar de la capacitat suficient d’emmagatzematge per fer front a situacions canviants en la vida útil d’una explotació ramadera: situacions meteorològiques extremes, epidèmies, canvis de cultius, etc. És per això que, al mateix temps que s’incorporen els resultats dels avenços tecnològics que han permès reduir el volum de purins produït, es continua apostant per mantenir una capacitat d’emmagatzematge de purins adequada.

És important distingir entre el que és la capacitat de disseny necessària de les basses i fosses de purins, que n’ha d’assegurar una correcta gestió al llarg del temps, i la quantitat efectivament produïda de purins, que és la que s’ha de considerar en fer-ne la gestió, sigui agrícola o a través de tractaments. El càlcul de la concentració de nitrogen –i dels altres nutrients– s’ha de fer sobre la base de les quantitats (volums) efectivament produïdes, les quals sovint són diferents de les estàndard per diverses raons, com ara la producció per plaça o el nombre de caps, però contenen la totalitat dels nutrients excretats pel bestiar.

El Decret 136/2009, d'1 de setembre, estableix les quantitats de nitrogen aportat al sòl mitjançant l'aplicació de dejeccions ramaderes, en aplicació del punt 3 de l’annex III de la Directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries. El seu annex 2 permet considerar reduccions en les quantitats de nitrogen excretat pel bestiar en el cas que s'utilitzin determinades millores en l'alimentació, sempre que la persona titular de l'explotació ramadera ho justifiqui adequadament. La direcció general competent en matèria d'agricultura i ramaderia ho ha de valorar individualment.

En relació amb el bestiar porcí, l'annex 2 del Decret 136/2009, d'1 de setembre, fixa unes taules en les quals relaciona els tipus d'alimentació amb el percentatge de reducció del nitrogen aportat per les dejeccions porcines, i n'estableix 3 nivells. En els nivells 1 i 2, l'annex 2 del Decret 136/2009, d'1 de setembre, ja estableix les reduccions de nitrogen associades, mentre que per al nivell 3 s'hi preveu un càlcul individualitzat de la reducció.

L’Ordre AAR/506/2010, de 2 de novembre, per la qual s’estableixen els criteris per a l’aplicació dels nivells de reducció en l’excreció del nitrogen del bestiar porcí mitjançant la millora de l’alimentació, d’acord amb l’annex 2 del Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes, va establir els requisits que cal complir per tal que, a través de millores en l’alimentació del bestiar porcí, es puguin reconèixer reduccions en l’excreció nitrogenada superiors al 12% respecte als valors estàndard establerts al Decret 136/2009, d’1 de setembre.

L'avenç del coneixement en la nutrició del bestiar porcí i la millora de les tecnologies de producció i subministrament del pinso fan possible que la quantitat total de nitrogen excretat es redueixi molt en relació amb els nivells de referència del Decret 136/2009. Aquestes reduccions contribueixen a facilitar la gestió de les dejeccions ramaderes i a millorar la qualitat del medi. El seu reconeixement en els plans de gestió de dejeccions ramaderes ha de permetre accelerar aquesta millora tecnològica i fer més competitiu el sector, alhora que es preserva el medi.

L’Ordre AAR/506/2010, de 2 de novembre, divideix les reduccions corresponents al nivell 3 en dos nivells, en funció del percentatge de reducció a assolir. En el nivell 3a les reduccions es fan mitjançant un seguit de càlculs fonamentats en sòlids principis de la pràctica nutricional de granges de porcí a Catalunya, basant-se en l'informe Valoració del contingut de nitrogen de les dejeccions ramaderes de porcí amb relació a dietes estàndard, de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de 3 de març de 2010. Per al nivell 3b es consideren necessaris, atesos els elevats nivells de reducció, estudis empírics en l'àmbit comercial.

S’ha adquirit força experiència en l’aplicació de l’Ordre AAR/506/2010, de 2 de novembre. D’altra banda, el sector de l’alimentació animal, molt dinàmic i amb un alt grau d’especialització, experimenta una contínua millora. L’adopció dels canvis tecnològics és un camí fonamental per assegurar la competitivitat de la ramaderia i per disminuir la incidència ambiental. Això és especialment rellevant pel que fa a la gestió de l’alimentació i de l’aigua dins la granja. Aquests fets aconsellen actualitzar determinats aspectes de l’Ordre, actualització que es duu a terme mitjançant la seva derogació i la substitució per aquesta nova Ordre.

Arran d’això, s’amplia l’interval de reducció de l’excreció nitrogenada assignat al nivell 3a, que passa del 12-18% al 12-25%, sempre acompanyat de la justificació tècnica adient.

D’altra banda, es descriu de manera detallada la informació i metodologia dels estudis per assolir els nivells de reducció 3b, fruit de l’experiència assolida arran de l’entrada en vigor de l’Ordre AAR/506/2010, de 2 de setembre.

Dins d’aquest context, mitjançant aquesta Ordre es crea el Programa de reducció de nitrogen en les dietes del bestiar amb un Grup de Treball amb la col·laboració de les organitzacions professionals representatives dels sectors involucrats i del món científic i tecnològic relacionat amb l’alimentació animal.

Per tal de garantir la correcta gestió de les dejeccions ramaderes, especialment en les aplicacions de dejeccions ramaderes a les parcel·les més allunyades de les instal·lacions ramaderes, s’estableixen els dispositius mínims que cal incorporar als equips de transport de les dejeccions.

El tancament de les plantes d’assecatge tèrmic de purí generat per la modificació en el sistema de elèctric (Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica, i normes que la despleguen) ha representat un important trasbals en el sistema de gestió dels purins a Catalunya, malgrat que només afecta un nombre limitat d’explotacions; el fet que aquestes es trobin en zones on la densitat ramadera és elevada fa que en aquestes àrees es generin tot un seguit de tensions ambientals, econòmiques i socials. Per tal de disminuir aquestes tensions i canalitzar la transició cap a un nou model de gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes, es fa necessari adoptar mesures amb urgència sobre com ha de ser aquesta nova gestió de les dejeccions ramaderes de les explotacions afectades pel tancament de les plantes i de com han de modificar els seus plans de gestió.

La disposició final tercera del Decret 136/2009, d’1 de setembre, habilita el conseller o consellera del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a modificar els valors fixats per l’esmentat Decret per tal d’adaptar-los als avenços tècnics i de coneixement així com per adoptar les mesures necessàries per al seu desplegament i execució.

Conseqüentment, i d’acord amb les competències que m’han estat atribuïdes i a proposta de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia,

 

Ordeno:

Article 1

Objecte
Aquesta Ordre té per objecte regular els criteris i procediment per al reconeixement de la reducció en l’excreció de nitrogen del bestiar porcí mitjançant la millora de l’alimentació.

Article 2

Efectes i requisits

2.1 Les persones titulars de les explotacions ramaderes que, mitjançant determinades millores en l'alimentació del bestiar porcí obtinguin una reducció en l'excreció nitrogenada, poden fer constar aquest punt en el seu pla de gestió de dejeccions ramaderes, establert a l'article 21 del Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes, el qual s’ha de tenir en compte en la valoració del pla.

2.2 Per a una mateixa explotació ramadera, dins una mateixa categoria de bestiar no es poden sol·licitar simultàniament nivells de reducció diferents.

2.3 En el cas d’explotacions porcines d’engreix on es faci una entrada continuada d’animals, l’explotació ramadera ha de disposar d’un nombre de sitges com a mínim igual al nombre de fases d’alimentació que simultàniament hi ha a les instal·lacions. En casos justificats es pot acceptar un nombre inferior de sitges.

Article 3

Nivell 3 de l'annex 2 del Decret 136/2009, d'1 de setembre

Dins del nivell 3 de l'annex 2 del Decret 136/2009, d'1 de setembre, s’estableixen dos grups:

a) El nivell 3a, que comprèn les reduccions en l'excreció nitrogenada superiors al 12% i fins al 25% en porcs d’engreix, utilitzant la metodologia de l’annex 1 d’aquesta Ordre.

b) El nivell 3b, que comprèn les reduccions en l'excreció nitrogenada superiors al 25% en porcs d’engreix, utilitzant la metodologia de l’annex 2 d’aquesta Ordre, així com també totes les reduccions superiors al 12% en categories de bestiar porcí diferents de l’engreix, on s’ha d’utilitzar la metodologia de l’annex 2 d’aquesta Ordre aplicant les analogies que indiqui en cada cas la direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia.

Article 4

Reduccions en l'excreció nitrogenada superiors al 12% i fins al 25% (nivell 3.a)

4.1 Els fabricants de pinsos que pretenguin elaborar pinsos que comportin una reducció en l’excreció nitrogenada superior al 12% i fins al 25% han de presentar una declaració responsable a la direcció general competent en matèria d'agricultura i ramaderia sobre els continguts de proteïna dels pinsos que subministren per als diferents trams de pes dels animals, els càlculs d’acord amb l’annex 1, la quantitat de pinso prevista consumir per cada tram de pes i que ha de permetre al final del cicle productiu assolir els pesos vius previstos considerant un maneig estàndard, l’addició o no d’aminoàcids i qualsevol altra informació que es consideri rellevant. La declaració es pot presentar també a la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de fer ús de la resta de mitjans establerts a la Llei 26/2010, de 3 d’agost.

4.2 El càlcul individualitzat establert pel nivell 3a en bestiar porcí d'engreix s'ha de realitzar d'acord amb el mètode de càlcul descrit a l'annex 1 d'aquesta Ordre.

4.3 Llevat de casos excepcionals degudament justificats, com són el tipus genètic, l’orientació productiva o altres circumstàncies, en els càlculs de l’annex 1 cal considerar almenys 2,2 engreixades/any, un pes dels porcs a l’inici de l’engreix de com a màxim 20 kg, un pes dels porcs al final de l’engreix de com a mínim 100 kg i un índex de conversió igual o superior al darrer valor mitjà anual obtingut per l'Observatori del Porcí, creat per Acord de Govern de 2 de desembre de 2008,corresponent a les explotacions catalanes.

Article 5

Reduccions en l'excreció nitrogenada superiors al 25% ( nivell 3 b)

5.1 Els fabricants de pinsos que pretenguin elaborar pinsos que comportin una reducció en l’excreció nitrogenada superior al 25% han de realitzar un procés de mesura del nitrogen (N) excretat en explotacions ramaderes d'acord amb la metodologia de l'annex 2 d'aquesta Ordre; així mateix la justificació de les reduccions s’ha de realitzar d’acord amb la mateixa metodologia.

5.2 La persona fabricant de pinso abans d'iniciar el procés ha de presentar a la direcció general competent en matèria d'agricultura i ramaderia, o a la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de fer ús de la resta de mitjans establerts a la Llei 26/2010, de 3 d’agost, una sol·licitud. La sol·licitud s’ha d’acompanyar d’una memòria, la qual ha de constar dels apartats següents:

a) Informació sobre l’estudi i l’operativa dels treballs, descrits detalladament, tal com especifica l’annex 2 d’aquesta Ordre.

b) Empresa o entitat independent (empresa de certificació acreditada, entitat ambiental de control, universitat o centre de recerca) que executa l’estudi, incloent la presa de mostres i les diferents mesures associades, així com la redacció de la memòria final. En cas d’empreses de certificació acreditades i entitats ambientals de control, han de tenir experiència d'almenys dos anys en aquesta matèria.

c) Laboratori que fa les anàlisis de pinsos, el qual ha d’estar acreditat en aquest àmbit o estar inscrit al Registre de laboratoris agroalimentaris de Catalunya en aquest àmbit.

d) Laboratori que fa les anàlisis de purins, el qual ha d’estar acreditat en aquest àmbit o estar inscrit al Registre de laboratoris agroalimentaris de Catalunya en aquest àmbit. S’admeten també els laboratoris acreditats o registrats en àmbits d’adobs orgànics, fangs de depuradora o aigües residuals.

5.3 La persona titular del servei competent en matèria de gestió de les dejeccions ramaderes, un cop comprovada la sol·licitud i documentació presentades, comunica a la persona interessada, en el termini màxim d’un mes a comptar des de la presentació de la sol·licitud, si el plantejament de l’estudi s’adequa al que estableix la present Ordre. En cas de truges, s’ha d’especificar el model teòric que s’utilitza com a referència per valorar els resultats de l’estudi pràctic. En cas de manca de comunicació expressa, la persona interessada pot entendre que el plantejament de l’estudi s’adequa a la present Ordre.

5.4 Un cop finalitzat l’estudi, la persona fabricant de pinso cal que presenti una memòria final. Les taules de resultats s’han d’entregar, almenys, en suport informàtic en fitxers de tipus full de càlcul o base de dades compatibles amb Microsoft Excel o Microsoft Access. La direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia ha de dictar i notificar a la persona sol·licitant, en el termini màxim de tres mesos a comptar des de la presentació dels resultats, la resolució d’autorització per elaborar i comercialitzar pinso que comportin una reducció en l’excreció nitrogenada superior al 25%. En cas de manca de resolució expressa, la persona sol·licitant pot entendre acceptats els resultats per silenci administratiu.

5.5 La resolució de desestimació dels resultats ha de ser motivada. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant el conseller/a en el termini d’un mes a comptar de la notificació.

5.6 Mentre sobre els resultats no s’hagi dictat resolució, les reduccions en l’excreció nitrogenada superior al 25% no es poden tenir en consideració en els plans de gestió de les dejeccions ramaderes de les explotacions ramaderes.

5.7 La direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia ha d’instar la revisió dels estudis de nivell 3b si es produeixen variacions substancials respecte als condicionants, valors o paràmetres considerats en el moment que es van realitzar. El cost de la revisió és a càrrec de l’empresa afectada.

Article 6

Justificació del seguiment d'una alimentació adreçada a la reducció de l'excreció nitrogenada

6.1 En tots els casos, per a la justificació que l'explotació ramadera segueix una determinada alimentació que pot donar lloc a reduccions en el N excretat pel bestiar porcí respecte a l'estàndard establert al Decret 136/2009, d’1 de setembre, la persona titular de l'explotació ramadera ha de conservar, durant un període de tres anys, els comprovants emesos per la persona subministradora del pinso que garanteixin la composició i la quantitat d'aliments subministrats als animals.

6.2 En el cas de porcs d’engreix, la persona titular de l’explotació ramadera ha de portar un registre del nombre de porcs engreixats, el pes mitjà a l’inici de l’engreix, el pes mitjà de sortida cap a escorxador i les quantitats consumides de cada tipus de pinso. En el cas de truges, s’ha de portar un registre anual del nombre de parts per truja i any, les quantitats consumides de cada tipus de pinso i la durada de la lactació.

6.3 Per a cadascun dels pinsos, la quantitat consumida no ha de superar el consum indicatiu corresponent al nivell d’alimentació que el ramader s’ha compromès a seguir en el pla de dejeccions ramaderes, amb una tolerància màxima del 15%. D’altra banda, la quantitat total de pinso consumida per porc no ha de superar el consum indicatiu total corresponent al nivell d’alimentació que el ramader s’ha compromès a seguir en el pla de dejeccions ramaderes, amb una tolerància màxima del 5%.

6.4 Els fabricants de pinsos han de comunicar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural durant el mes de gener de cada any, la quantitat de pinsos per a la reducció de l’excreció nitrogenada comercialitzats i/o subministrats a cada explotació ramadera, en les condicions que estableixi la direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia.

Disposicions Addicionals

Disposició addicional Primera

Modificació dels plans
Les persones titulars d’explotacions ramaderes de porcí d’engreix amb Pla de gestió valorat per l’Administració podran presentar una modificació del pla que compleixi el que especifica l’annex 2 del Decret 136/2009, d’1 de setembre, en la nova redacció que en fa la disposició final primera d’aquesta Ordre.

Disposició addicional Segona

Transport de dejeccions
Els equips de transport de dejeccions ramaderes que realitzen aplicacions a més de 10 km de les instal·lacions ramaderes d’origen han d’anar equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS) i una unitat d’adquisició i registre d’aquestes dades, que no en permeti la modificació. Les dades mínimes i el format amb què cal enregistrar-les s’estableixen a l’annex 3 d’aquesta Ordre. Aquestes dades s’han de conservar a disposició del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia durant un termini de 3 anys.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició addicional Tercera

Programa per la reducció de nitrogen
S’encarrega a la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia l’elaboració d’un programa per la reducció de nitrogen en les dejeccions ramaderes. Per a l’elaboració d’aquest programa la direcció general ha de comptar amb la col·laboració del sector productor, fabricants de pinso, cooperatives, organitzacions professionals agràries més representatives i persones expertes en la matèria.

Disposicions Transitòries

Disposició transitòria Primera

Les declaracions responsables de reduccions en l'excreció nitrogenada del bestiar porcí entre el 12 i el 18% presentades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Ordre continuen essent vàlides si no inclouen valors fora dels límits establerts a l’article 4.3. En cas contrari, caduquen al cap de tres mesos de l’entrada en vigor d’aquesta Ordre. Això s’entén sense perjudici de la regulació sobre seguiment i control establerta en aquesta Ordre.

Disposició transitòria Segona

Les resolucions de la direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia, emeses d’acord amb l’Ordre AAR/506/2010, de 2 de novembre, per la qual s’estableixen els criteris per a l’aplicació dels nivells de reducció en l’excreció del nitrogen del bestiar porcí mitjançant la millora de l’alimentació on es reconeixen nivells de reducció en l’excreció nitrogenada del bestiar porcí superiors al 18% respecte als valors estàndard establerts al Decret 136/2009, d’1 de setembre, s’han de revisar en el termini de tres anys des que van ser atorgades. A aquest efecte, la persona fabricant de pinso ha d’iniciar el procediment indicat a l’article 4 o 5, segons escaigui, abans que hagi transcorregut el termini abans indicat.

El procediment de revisió es durà a terme seguint la metodologia de l’annex 2, tenint en compte que la durada mínima de l’estudi, en cas de revisió, es redueix a sis mesos. Així mateix, es poden tenir en compte les simplificacions metodològiques addicionals que indiqui en cada cas la direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia. L’estudi de revisió s’ha de dur a terme sobre granges que hagin estat seguint aquest nivell d’alimentació.

Disposició transitòria Tercera

Estudis de nivell 3b no finalitzats
Els estudis de nivell 3b iniciats a l’empara de l’Ordre AAR/506/2010, de 2 de novembre, i que a l’entrada en vigor de la present Ordre no estiguin finalitzats, s’han d’acabar de dur a terme i s’han de valorar d’acord amb l’Ordre AAR/506/2010, de 2 de novembre.

Disposició transitòria Quarta

Modificació dels plans de gestió de les dejeccions ramaderes de les explotacions ramaderes afectades pel tancament de les plantes d’assecatge de purins

Les explotacions ramaderes que segons el seu pla de gestió de les dejeccions ramaderes portaven el purí porcí a les plantes d’assecatge per cogeneració de purins han de presentar una modificació del pla de gestió. Aquesta modificació, a mes dels requisits que estableix el Decret 136/2009, d’1 de setembre, ha de:

a) En el cas d’aplicar els purins a terres no es poden trobar en cap pla de gestió en data 15 de febrer de 2014, llevat que la granja que les hi tingués hagi cessat en la seva activitat.

b) En el cas d’utilitzar terres, no poden fer ús del que preveu l’article 21.9 del Decret 136/2009, d’1 de setembre.

c) Les granges afectades han d’aplicar un nivell de reducció en les dietes com més elevat millor i en cas de no poder-ho fer, justificar-ho. En aquest sentit, en la modificació del pla han de declarar el % de reducció de nitrogen mitjançant l’alimentació que apliquen i, en el cas de ser una explotació ramadera integrada, han de declarar que la integradora no li pot subministrar pinso amb una reducció de nitrogen més elevada.

Disposició transitòria Cinquena

Registre d’explotacions ramaderes
A efectes del registre d’explotacions ramaderes, les explotacions indicades a la disposició transitòria quarta tenen un termini de tres anys, a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Ordre, per poder acreditar un pla de gestió per la capacitat que consta inscrita en el registre. Mentrestant, el nombre d’animals que poden allotjar a l’explotació serà com a màxim el corresponent a la quantitat de nitrogen que permet gestionar en tot moment el pla.

Disposició transitòria Sisena

El requisit establert en la disposició addicional segona serà exigible en el termini d’un any en zones vulnerables i de dos en la resta, des de l’entrada en vigor d’aquesta Ordre, excepte en les explotacions ramaderes a què es refereix la disposició transitòria quarta d’aquesta Ordre respecte a les quals aquest requisit és exigible en el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor de l’Ordre.

Disposició derogatòria

Queda derogada l’Ordre AAR/506/2010, de 2 de novembre, per la qual s’estableixen els criteris per a l’aplicació dels nivells de reducció en l’excreció del nitrogen del bestiar porcí mitjançant la millora de l’alimentació, d’acord amb l’annex 2 del Decret 136/2009, d’1 de setembre.

Disposicions Finals

Disposició final Primera

Modificació de la primera taula de l’annex 2 del Decret 136/2009, d’1 de setembre

1. A la columna B (purí (m3/plaça i any) i respecte al Porcí d’Engreix (20-100 kg), es substitueix 2,15/1,65* per 1,65/2,15*.

2. La nota a peu de taula, corresponent al primer asterisc, queda redactada de la manera següent:

* El valor 1,65 és aplicable si es donen simultàniament les circumstàncies següents:

- La menjadora té incorporat l’abeurador, o s’utilitza un sistema d’abeuratge del bestiar d’eficiència equivalent.

- La neteja de la nau es fa amb un grup d’alta pressió (> 100 atmosferes) i baix cabal (< 25 l/minut).

- Es disposa de comptador volumètric que permet conèixer els volums d’aigua consumits.

En cas contrari, s’aplica el valor de 2,15.

Disposició final Segona

Aquesta Ordre entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC.

Annexos

Annex 1

Mètode de càlcul a aplicar per a reduccions superiors al 12% i fins al 25% en porcs d’engreix

Pes dels porcs a l'inici de l'engreix (kg): A.

Pes dels porcs al final de l'engreix (kg): B.

 

Identificació del pinso

Contingut de proteïna del pinso
(%)
Consum de pinso
(kg/porc)
Consum de nitrogen
(kg N/porc)

Pinso-1

C1

D1

E1

Pinso-2

C2

D2

E2

Pinso-3

C3

D3

E3

Pinso-4

C4

D4

E4

Pinso-5

C5

D5

E5

Pinso-6

C6

D6

E6

Pinso-7

C7

D7

E7

Pinso-8

C8

D8

E8

Pinso-9

C9

D9

E9

 

 

Nombre d'engreixades/any

   F  

Consum N/porc

G

Retenció N/porc

H

Excreció N/porc

I

Volatilització N/porc

J

Índex de conversió engreix:

K

Consum de pinso (kg/porc):

L

Excreció de N que queda en el purí (kg/porc):

I

Excreció de N que queda en el purí (kg/plaça i any):

M

Excreció de N (% del valor de referència):

N

 

 

A la taula anterior, els valors o fórmules corresponents a cada casella són els següents (els subíndexs “i” corresponen als numerals de l’1 al 9 de la taula anterior):

A: Valor que cal introduir (en general, 20 kg).

B: Valor que cal introduir (en general, 100 kg).

Ci: Valor que cal introduir.

Di: Valor que cal introduir.

Ei = Di * Ci/100 *16/100.

F: Valor que cal introduir.

G = ∑ (sumatori) Ei

H = (B – A) * 16,75/100 * 16/100

I = ( G – H ) * 0,7125

J = ( G – H ) * 0,2875

K = ∑ (sumatori) Di / ( B – A )

L = ∑ (sumatori) Di

M = I * F

N = 1 – ((7,25 – M) / 7,25)

Aquest full de càlcul es pot trobar al web del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia (http://www.gencat.cat/agricultura).

Annex 2

Metodologia que cal emprar per a reduccions superiors al 25%

Per justificar reduccions en l’excreció nitrogenada dels porcs superiors al 25% respecte al valor estàndard del Decret 136/2009, la qual s’anomena reducció de nivell 3b, cal que es presenti un estudi, realitzat per una entitat independent amb experiència acreditada en aquest àmbit (empresa de certificació acreditada, entitat ambiental de control, universitat o centre de recerca), que demostri que realment es produeix aquesta reducció de l’excreció. Aquest estudi s’ha de dur a terme en condicions d’explotació comercial.

En el cas de porcs d’engreix, els resultats de l’estudi per al nivell 3b no poden acceptar-se si, aplicant-hi el mètode de càlcul per al nivell 3a, la reducció resultant és inferior o igual al 25% respecte als valors estàndard del Decret 136/2009. En cap cas es reconeixeran valors de reducció superiors al valor teòric que resulti de l’estudi aplicant el full de càlcul del nivell 3a. Pel que fa a l’estudi pràctic, el resultat serà determinant per al reconeixement del nivell de reducció.

En el cas de truges, un cop la persona fabricant de pinso efectua la sol·licitud prevista a l’article 5.2, la direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia li especificarà el model teòric que utilitzarà com a referència per valorar els resultats de l’estudi pràctic. No es podran acceptar reduccions superiors a les que resultin del model teòric, ni superiors al 30%. El model teòric tindrà com a valor màxim de volatilització de nitrogen un 28,75% del total excretat pels animals.

Per poder acceptar-se els resultats de l’estudi, cal que es demostri que hi ha una reducció significativa del nitrogen amoniacal respecte al nitrogen orgànic en els purins. A més de l’estudi del nitrogen en les dejeccions, també es tindran en compte els índexs productius de les explotacions seleccionades per a l’estudi pràctic.

El contingut mínim de l'estudi ha de ser el següent:

1) Objectius.

2) Descripció dels diferents pinsos utilitzats en les diferents fases d'alimentació i diferents nivells de proteïna (composició de matèries primeres, composició analítica, ús d'enzims, proteïna digestible, aminoàcids, etc.).

3) Consum real de cada tipus de pinso en kg per cada porc que surt, considerant la mortalitat del grup.

4) L'estudi ha de tenir una durada mínima d’un any i s’ha de dur a terme en almenys 5 granges que generin anualment, en conjunt, almenys 20.000 kg de N segons els valors estàndard. Cal proposar 10 granges candidates a participar en l’estudi, i sobre la base de la informació d’aquestes granges (amb visita in situ, si escau, per part de personal tècnic del DAAM), la direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia indicarà quines són les 5 granges on cal dur-lo a terme. En cas que no s’assoleixi el mínim de 5 granges o el mínim de 20.000 kg de N, el reconeixement del nivell 3b només serà aplicable a les granges participants en l’estudi.

5) Relacionar i identificar les explotacions i fer-ne una descripció: nom de l’explotació, marca oficial, sistema de ventilació, tipus de menjadora, tipus d’abeurador, tipus de terra, sistema de recollida de les dejeccions (amb les dimensions de les fosses), sistema de neteja, nombre de places, durada del cicle i qualsevol altra característica rellevant de cara a l’estudi. Els lots d’animals estudiats ha de tenir fosses independents respecte a altres sales i naus.

6) Les granges seleccionades han de complir les millors tècniques disponibles (MTD) derivades de la normativa europea.

7) Descripció dels índexs tècnics de l’últim any a les granges seleccionades:

- En el cas de porcs d’engreix: pes mitjà d’entrada i sortida dels porcs engreixats, índex de conversió, percentatge de baixes, durada mitjana de l’engreixada, guany mitjà diari, línia genètica i especificació de si es tracta de porcs castrats o no.

- En cas de truges reproductores: dies d’ocupació mitjana per plaça gestant, dies d’ocupació mitjana per plaça lactant, nombre de truges presents, percentatge de reposició, percentatge de baixes de truges, nombre de garrins nascuts vius per truja present, nombre de garrins deslletats per truja present, edat dels garrins al deslletament, pes mitjà dels garrins al deslletament i línia genètica.

8) Els lots estudiats en cada granja han d’abastar almenys el 25% de la capacitat de bestiar de cadascuna de les fases productives que intervenen en l’estudi.

9) En cas de porcs d’engreix, les dades de seguiment per a tots els lots estudiats seran:

- Data d’entrada, data de sortida, nombre de porcs a l’inici de l’estudi i final de l’estudi, el pes d’entrada i sortida dels porcs estudiats, línia genètica i especificació de si es tracta de porcs castrats o no.

- Volum d’aigua consumida durant l’estudi. La nau estudiada ha de disposar de comptador volumètric.

- Índexs tècnics dels lots estudiats: quantitat de pinso consumit per tipus, índex de conversió, % de baixes, durada de l’engreixada i guany mitjà diari.

- Cada lot estudiat ha de disposar de la mesura del volum de purí generat durant l’estudi i del contingut de matèria seca i nitrogen (total i amoniacal) de manera que es puguin calcular el volum de purí per plaça i any i els kg de nitrogen per plaça i any, per a tot el període que duri l’engreixada.

- En l’anàlisi estadística dels lots estudiats, per a les variables m3/plaça i any i kg N/plaça i any hi ha de constar el valor màxim, mínim, mitjana, desviació estàndard, coeficient de variació, percentil 25 i percentil 75.

10) En cas de truges reproductores, les dades de seguiment per a tots els lots estudiats seran:

- Sala de gestació: data d’inici i data final de la prova, dies de durada de la prova, nombre mitjà de parts per truja, nombre de truges presents, % de baixes de truges i % de truges primípares.

- Sala de lactació: data d’inici i data final de la prova, dies de durada de la prova (dies d’ocupació de la sala), nombre de truges presents, % de baixes de truges, % de reposició, nombre de garrins nascuts vius, nombre de garrins deslletats, edat dels garrins deslletats i pes de sortida dels garrins al deslletament (kg).

- Quantitat de pinso consumit per tipus.

- Volum d’aigua consumit durant l’estudi. Les sales de gestació i les sales de lactació han de disposar d’un comptador volumètric.

- Cada lot estudiat ha de disposar de la mesura del volum de purí generat durant l’estudi i del contingut de matèria seca i nitrogen (total i amoniacal) de forma que es puguin calcular el volum de purí per plaça i any i els kg de nitrogen per plaça i any.

- En l’anàlisi estadística dels lots estudiats, per a les variables m3/plaça i any i kg N/plaça i any hi ha de constar el valor màxim, mínim, mitjana, desviació estàndard, coeficient de variació, percentil 25 i percentil 75.

11) En cas de porcs d’engreix, el seguiment ha d’abastar un mínim de dues engreixades en cada granja, en èpoques de l’any diferents. En cas de truges reproductores, el seguiment ha d’abastar un mínim d’un any.

12) Protocol de mostreig. Les mostres de purí per tal de conèixer-ne la composició química han de:

- Ser representatives: per tal de considerar l'heterogeneïtat de les mostres s’ha d’utilitzar un instrument de mostreig que permeti tenir en compte l’estratificació que es produeix a les fosses de purins. A la sol·licitud esmentada a l’article 9.

- Article 9.2: s’hi ha de concretar i descriure l’aparell de mostreig que s’utilitzarà. La mostra de purí recollida procedirà de la barreja i homogeneïtzació del purí obtingut en diversos punts de mostreig, de manera que tingui en compte el purí pròxim a la menjadora, a l’abeurador i a diferents punts del lot. A les naus d’engreix on els animals estiguin allotjats en sales (engreixos continus), es prendran un mínim de 2 punts de mostreig per sala. Quan el sistema de la nau sigui de tot dins/tot fora s’establiran com a mínim 4 punts de mostreig per cada filera de corralines (per naus on el terra és tot eslat) o fossa; aquests punts seran: proper a l’inici, al 33% de la longitud, al 66% i proper al final de la fossa. Per a les sales de lactació, es prendrà un mínim de 2 punts de mostreig per sala, mentre que en les sales de gestació s’establiran un mínim de 4 punts seguint el procediment descrit per naus d’engreix tot dins/tot fora.

- En cas de porcs d’engreix, les mostres han de ser obtingudes al final de cada cicle del bestiar. En cas de truges, s’obtindran mostres com a mínim en tres moments diferents de l’any, en cadascun dels quals es mostrejaran per separat la fase de gestació i la de lactació. En el cas que la capacitat d’emmagatzematge de les fosses sigui inferior a la quantitat de purins que es genera, es mostrejarà tants cops com es buidi la fossa. En aquests casos, s’ha d’indicar en quina fase de l’engreix s’ha recollit la mostra i a quin volum de purí correspon.

- Ser obtingudes a més de 25 cm de la paret, més d’un metre dels abeuradors i més d’un metre de les menjadores.

- No s’acceptaran mostres que s’hagin pres en instal·lacions de menys d’un any de funcionament.

- Les metodologies de mostreig i d’anàlisi han de portar suficient informació per tenir una estimació correcta de les ràtios N/P, N/Cu i N/Zn en el purí.

- Paràmetres que cal analitzar en els purins: matèria seca, N total, N amoniacal, i N orgànic. Les mostres han de ser representatives al llarg de tot el perfil vertical de la fossa.

- Paràmetres que cal analitzar en els purins en almenys una mostra per granja i any: matèria seca, matèria orgànica, pH, CE, N total, N amoniacal, N orgànic, P total, K total, Cu total i Zn total.

13) S'ha de conèixer el volum total de dejecció durant tot el cicle productiu, tant dels lots estudiats com de la totalitat de la granja. Per tant, cal que les granges, al moment de realitzar la prova, puguin gestionar independentment les dejeccions de la prova. Les fosses han d’estar completament buides a l’inici de l’estudi.

14) Cal aportar informació sobre el nivell real de volatilització d’amoníac en granja (època, tipus de fossa i maneig dels purins) i en emmagatzematge (època, tipus de bassa i temps). Entre altres maneres de fer-ho, això es pot estimar a partir de les determinacions analítiques, la temperatura ambient de les naus, la temperatura del purí i el pH.

15) En el cas de porcs d’engreix, amb els índexs tècnics i consums de pinso obtinguts de cada lot estudiat s’aplicarà el mètode de càlcul corresponent al nivell 3a. Si el valor d’excreció nitrogenada obtingut així difereix en més d’un 5% respecte al valor real obtingut en l’estudi pràctic per a un lot concret, el lot serà descartat.

16) Paràmetres que cal analitzar en els pinsos: matèria seca, proteïna bruta, matèries grasses brutes, cel·lulosa bruta, cendres brutes, lisina, metionina, treonina, triptòfan, isoleucina, P total, Cu i Zn. Hi ha d’haver un mínim de dues mostres representatives de cada un dels pinsos emprats.

17) Empresa o entitat que farà els controls en granja i agafarà les mostres.

18) Laboratori que realitzarà les anàlisis i metodologies a emprar.

Annex 3

1. Requeriments de traçabilitat del transport i aplicació de les dejeccions ramaderes

Dades necessàries del punt d’origen de les dejeccions

Les dades mínimes a facilitar referides al punt d’origen de les dejeccions ramaderes en cada transport/aplicació han de ser les següents:

- Matrícula de la màquina que efectua el transport. Nom del camp: Matrícula.

- Coordenades X i Y del punt de càrrega, amb el sistema de referència ETR89 (o datum WGS84, que és anàleg) i sistema de coordenades UTM 31 N. Noms i formats dels camps: X origen (format numèric) i Y origen (format numèric).

- Marca oficial de la granja d’origen. Nom i format del camp: Marca oficial (format 9990XX).

- Data, hora i minut del moment en què es realitza la càrrega. Noms i formats dels camps: Data origen (format dd/mm/aa), Hora origen (format numèric de 0 a 24) i Minut origen (format numèric de 0 a 60).

- Tipus de material transportat/aplicat: purí/fem/gallinassa/subproducte líquid/subproducte sòlid/altres. Nom del camp: Tipus material.

- Característiques de l’element transportat: kg de nitrogen/kg de fòsfor (com a P2O5)/volum (m3) transportat/pes (t) transportat. Els kg de nitrogen i de fòsfor s’estimen de la manera que es detalla més endavant en aquest mateix annex. Noms dels camps: kg N, kg P2O5, m3, t. Format dels camps: numèric.

Dades necessàries del punt de destinació de les dejeccions

Les dades mínimes a facilitar referides al punt de destinació de les dejeccions ramaderes en cada transport/aplicació han de ser les següents:

- Coordenades X i Y del punt de destinació, amb el sistema de referència ETR89 (o datum WGS84, que és anàleg) i sistema de coordenades UTM 31 N. Noms i formats dels camps: X destinació (format numèric) i Y destinació (format numèric).

- Data, hora i minut en què s’inicia l’aplicació/descàrrega. Noms i formats dels camps: Data destinació (format dd/mm/aa), Hora destinació (format numèric de 0 a 24) i Minut destinació (format numèric de 0 a 60).

- Només en cas d’aplicació agrícola: codi SIGPAC del recinte. Noms i formats dels camps: Municipi (format numèric de codi cadastral), Polígon (format numèric), Parcel·la (format numèric) i Recinte (format numèric).

- Només en cas de lliurament a gestor de residus: nom del gestor i codi. Noms dels camps: Nom gestor i Codi gestor.

- Només en cas de lliurament a un centre de gestió de les dejeccions: nom del centre i codi. Noms dels camps: Nom centre gestió i Codi centre gestió.

- Només en cas de destinació a una bassa conjunta o altre sistema d’emmagatzematge diferent del d’origen: nom del sistema d’emmagatzematge. Nom del camp: Nom emmagatzematge.

2. Estimació del nitrogen i el fòsfor continguts en les dejeccions ramaderes

Les quantitats de nitrogen contingudes en les dejeccions ramaderes es poden calcular sobre la base del nombre d'animals efectivament criats o mantinguts a l'explotació. La concentració de nitrogen en les dejeccions es pot ajustar en funció del volum o massa d'aquestes realment produït, de millores en l’alimentació que redueixin l’excreció nitrogenada i d’altres factors que siguin rellevants. En tot cas, la persona titular ha de realitzar una estimació de la concentració de nitrogen i fòsfor en les dejeccions ramaderes. Aquesta estimació és vàlida mentre no canviï el tipus de bestiar i sistema de maneig de la granja.

3. Transmissió de les dades a l'Administració

El dispositiu electrònic de posicionament global (GPS) ha d'incorporar un programari que permeti la transmissió telemàtica en temps real de les dades a què fa referència l'apartat 1 d'aquest annex, a la plataforma de recepció de dades relatives a la gestió de dejeccions ramaderes a llarga distància (RDLG) del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).

Per a la transmissió de les dades a què fa referència l'apartat 1 d'aquest annex, les persones interessades han d'estar donades d'alta com a usuàries a la plataforma.

La connexió a la plataforma s'ha d'efectuar mitjançant programari adaptat a les especificacions tècniques que es descriuen al portal del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (http:// agricultura.gencat.cat).

Altres versions d'aquest precepte