Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

LLEI 13/2005, de 27 de desembre, del règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat.

Dades bàsiques
  • Rang del document Llei

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

  • Núm. del document 013/2005

  • Data del document 27/12/2005

  • Data de publicació 02/01/2006

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 4542

Afectacions
TEXT CONSOLIDAT

L'actuació del personal al servei de les administracions públiques s'ha de subjectar a un seguit de principis que s'emmarquen dins del bloc de constitucionalitat. En aquest context, tenen una rellevància especial el règim d'incompatibilitats, la finalitat del qual és garantir que la seva actuació sigui imparcial i objectiva, i, encara més, el règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs, els quals han de demostrar la imparcialitat de llur actuació mitjançant una dedicació absoluta a les funcions que els han estat encomanades, la qual no s'ha de veure pas mediatitzada per altres activitats o interessos, per tal de servir amb la màxima eficàcia, eficiència i objectivitat els interessos generals dels ciutadans.
La Llei 21/1987, del 26 de novembre, regula el règim d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat i inclou en el seu àmbit d'aplicació els alts càrrecs de l'Administració pública de Catalunya. A més, els membres del Govern tenen unes incompatibilitats més rigoroses establertes per la Llei 3/1982, del 23 de març, del Parlament, del president i del Consell Executiu de la Generalitat, i altres alts càrrecs tenen disposicions sobre incompatibilitats disperses en la normativa vigent.
En concordança amb aquestes normes, es varen crear els registres d'activitats i béns patrimonials d'alts càrrecs al servei de la Generalitat, per tal de satisfer la demanda social d'independència dels gestors dels interessos públics i de transparència de llur actuació tant en la vida pública com en la privada.
L'evolució de les organitzacions i de la societat ha comportat que aquest sistema sigui del tot insuficient pel que fa a la seva aplicació als alts càrrecs, per la qual cosa es fa palesa la necessitat d'establir un nou règim propi d'incompatibilitats per a les persones que ocupen els llocs de màxima responsabilitat política, règim que ha d'ésser equilibrat, proporcionat a les condicions dels llocs i adaptat a les peculiaritats de l'organització, i que ha de garantir un servei als interessos generals de Catalunya d'acord amb els principis constitucionals esmentats.
En aquest context, aquesta llei pretén establir una legislació específica aplicable a aquest col·lectiu i unificar en una sola norma els punts més importants que formen el règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat.
Aquesta llei està dividida en cinc títols, tres disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i tres disposicions finals. El títol I fixa l'objecte de la Llei i delimita els òrgans que tenen la consideració d'alts càrrecs només als efectes d'aquesta llei.
Cal destacar especialment el títol II, que determina els principis generals que han d'inspirar l'actuació dels alts càrrecs al servei de la Generalitat. En primer lloc, estableix el deure de dedicació absoluta, que comporta que no es pugui compatibilitzar l'activitat que s'exerceix amb cap altra, amb l'única excepció de les activitats que aquesta llei determina. Els altres principis que s'estableixen, relacionats amb l'anterior, són el de retribució única, el deure de lleialtat i el deure d'abstenció.
Els altres títols regulen les activitats públiques o privades que, excepcionalment, es poden exercir, les declaracions d'activitats i de béns patrimonials i el règim de gestió i control dels actius financers. Finalment, aquesta llei també regula el règim de responsabilitats, tot delimitant, entre altres aspectes, les infraccions i les sancions aplicables.

Títol I

Objecte i àmbit d'aplicació

Article 1

Objecte
Aquesta llei regula el règim d'incompatibilitats aplicable als alts càrrecs al servei de la Generalitat.

Article 2

Àmbit d'aplicació
Tenen la consideració d'alts càrrecs al servei de la Generalitat als efectes d'aquesta llei:
a) El president o presidenta i els altres membres del Govern.
b) Els titulars de la Secretaria del Govern, de les secretaries generals, de les secretaries generals adjuntes i de les secretaries sectorials.
c) L'interventor o interventora general i el director o directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat.
d) Els directors generals, els directors de serveis i els delegats territorials del Govern.
e) Els comissionats nomenats pel Govern i els assessors especials del president o presidenta de la Generalitat i dels membres del Govern amb rang igual o superior a director o directora general, d'acord amb el que estableix el nomenament publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
f) El cap o la cap de l'oposició, si percep les retribucions a càrrec del pressupost de la Generalitat.
g) El president o presidenta de la Comissió Jurídica Assessora, el president o presidenta i els vocals del Tribunal Català de Defensa de la Competència i el president o presidenta i el secretari executiu o secretària executiva del Consell de Treball, Econòmic i Social.
h) El director o directora gerent de l'Institut Català de la Salut i els titulars de les direccions que en depenen, el director o directora de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i el director o directora del Servei Català de la Salut.
i) El director o directora general de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i els directors de les empreses que en depenen.
j) Els presidents, els directors generals, els directors executius i els gerents dels organismes autònoms de caràcter administratiu de la Generalitat amb rang igual o superior a director o directora general.
k) Els presidents, els directors generals, els directors executius, els gerents i els consellers delegats de les entitats autònomes i de les empreses de la Generalitat incloses en l'àmbit d'aplicació de l'Estatut de l'empresa pública catalana, si perceben una retribució fixa i periòdica a càrrec dels pressupostos de l'entitat o empresa de nivell retributiu assimilable a algun dels càrrecs a què fan referència les lletres anteriors, llevat d'altres incompatibilitats legalment establertes.
l) Els presidents, els patrons, els directors, els gerents i els apoderats de les fundacions i els consorcis en els quals l'Administració de la Generalitat, directament o indirectament, participi o als quals aporti més del 50% del capital o del patrimoni, si perceben una retribució fixa i periòdica a càrrec de la Generalitat de nivell retributiu assimilable a algun dels càrrecs a què fan referència les lletres de la a a la k.
m) Tot altre càrrec que, per la seva norma de creació o per nomenament del Govern, sigui assimilat a algun dels càrrecs a què fa referència aquest article.
Altres versions d'aquest precepte

Títol II

Principis generals

Article 3

Dedicació absoluta
Els alts càrrecs al servei de la Generalitat han d'exercir llurs funcions amb dedicació plena i absoluta i no poden compatibilitzar llur activitat amb l'exercici de cap altre lloc, càrrec, representació, professió o activitat mercantil, professional o industrial, de caràcter públic o privat, per compte propi o aliè, llevat de les excepcions que estableix aquesta llei i dels casos en què el Govern, per raons d'especial interès públic, els autoritzi a ocupar un segon lloc en el sector públic sense percebre, en cap cas, més d'una retribució de caràcter fix i periòdic.

Article 4

Retribució única
1. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat no poden percebre més d'una retribució o compensació a càrrec dels pressupostos públics ni cap altra remuneració que provingui d'una activitat privada, llevat de les excepcions que estableix aquesta llei.
2. La retribució que han de percebre els alts càrrecs al servei de la Generalitat és la que estigui establerta pressupostàriament per al càrrec principal que exerceixen, sens perjudici de les dietes, les indemnitzacions i les primes d'assistència que els corresponguin per formar part d'òrgans col·legiats, d'òrgans de govern o de consells d'administració d'empreses o entitats o que siguin expressament declarades compatibles d'acord amb el que estableix aquesta llei.
3. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat no poden tenir, individualment o juntament amb llurs cònjuges, convivents -d'acord amb la normativa d'unions estables de parella- o altres familiars de primer grau de consanguinitat o afinitat, la titularitat de participacions que representin un percentatge igual o superior al 10% del capital en empreses que tinguin concerts, convenis o contractes de qualsevol mena amb el sector públic estatal, autonòmic, comarcal o local.
4. La percepció de pensions de drets passius i de la Seguretat Social és incompatible amb l'exercici d'un alt càrrec al servei de la Generalitat, llevat que la normativa reguladora de la Seguretat Social permeti percebre la dita pensió i alhora treballar o percebre rendes. Si una persona, en el moment d'ésser designada o nomenada per a un alt càrrec, està percebent una pensió, aquesta resta en suspens. La pensió es recupera automàticament quan la dita persona cessa en el càrrec.
5. La intervenció de l'Administració de la Generalitat no ha d'autoritzar les nòmines o els lliuraments en què s'infringeixi aquest article, si s'escauen, i ha de comunicar aquest fet al departament competent en matèria de funció pública.

Article 5

Deure de lleialtat
1. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat han de complir llur funció amb lleialtat institucional i no poden invocar la condició pública d'alt càrrec ni fer-ne ús, per a ells mateixos o per a persones interposades, en l'exercici de cap activitat mercantil, professional o industrial o de cap altra activitat lucrativa.
2. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat, ni durant llur mandat ni després de llur cessament, no poden utilitzar o transmetre en profit propi o en el d'una tercera persona la informació que hagin obtingut en l'exercici de llur càrrec públic.

Article 6

Deure d'abstenció
1. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat s'han d'abstenir d'intervenir en els casos que estableix la normativa del procediment administratiu comú.
2. El conseller o consellera del departament competent per raó de la matèria, si un alt càrrec no compleix el deure d'abstenció, li ha d'ordenar, donant-li audiència prèvia, que s'inhibeixi i n'ha d'informar el conseller o consellera del departament competent en matèria de funció pública. Si l'alt càrrec és un conseller o consellera, l'ordre ha de procedir del Govern.
3. Les persones interessades en un expedient o un procediment poden promoure la recusació de l'alt càrrec que sigui competent per a tramitar-lo, instruir-lo o resoldre'l, en els mateixos casos establerts per a l'abstenció i d'acord amb el procediment que estableix la normativa del procediment administratiu comú.
4. La no-abstenció de l'alt càrrec obligat a abstenir-se genera la corresponent responsabilitat administrativa.

Article 7

Prohibició d'intervenir en activitats privades després del cessament
Els alts càrrecs al servei de la Generalitat, sens perjudici de les compensacions o les prestacions que, si escau, estableixi la normativa específica corresponent, durant els dos anys següents al cessament en el càrrec per a l'exercici del qual hagin estat nomenats, elegits o designats, no poden acomplir activitats privades relacionades amb els expedients en la resolució dels quals hagin intervingut directament en l'exercici de l'alt càrrec, ni subscriure, personalment o per mitjà d'empreses o societats en les quals tinguin una participació superior al 10% o que siguin subcontractistes d'aquestes, cap mena de contracte d'assistència tècnica, de serveis o semblants amb l'administració, els organismes, les entitats o les empreses del sector públic en els quals han prestat serveis com a alts càrrecs.

Títol III

Activitats compatibles

Article 8

Compatibilitat amb activitats privades
1. L'exercici de les funcions d'un alt càrrec al servei de la Generalitat és compatible amb les activitats següents:
a) Les derivades de la simple administració del patrimoni personal o familiar, llevat del cas en què els alts càrrecs tinguin una participació superior al 10%, individualment o juntament amb llurs cònjuges, convivents o fills, en empreses o entitats que subscriguin contractes amb qualsevol administració o entitat del sector públic.
b) La participació ocasional en seminaris, cursos, conferències, col·loquis i programes de qualsevol mitjà de comunicació social, sempre que no sigui conseqüència d'una relació de treball o de prestació de serveis.
c) La participació en seminaris, jornades o conferències organitzats per centres oficials destinats a la formació del personal de les administracions públiques catalanes, sempre que no tingui caràcter permanent o habitual i que hi participin per raó del càrrec que ocupen, de llur especialitat professional o de la posició que ocupen en l'organització administrativa de la Generalitat.
d) La producció i la creació literàries, artístiques, científiques o tècniques i la col·laboració en les publicacions que en derivin, sempre que no siguin conseqüència d'una relació de treball o de prestació de serveis.
e) La participació en entitats sense ànim de lucre.
2. Les activitats a què fa referència l'apartat 1 es poden acomplir, d'acord amb el que s'estableixi per reglament, sempre que no es comprometi la imparcialitat o la independència en l'exercici de l'alt càrrec.

Article 9

Compatibilitat amb activitats públiques
1. L'exercici de les funcions d'un alt càrrec és compatible amb les activitats públiques següents:
a) L'exercici dels càrrecs que li corresponguin institucionalment o per als quals és designat per la seva condició.
b) La representació de l'Administració de la Generalitat en els òrgans col·legiats.
c) La representació de l'Administració de la Generalitat en els consells d'administració o els òrgans de govern d'organismes o empreses amb capital públic o d'entitats o organismes de dret públic.
d) El compliment de missions temporals de representació en organitzacions o conferències nacionals i internacionals.
e) La participació en els òrgans de direcció o de govern d'empreses o entitats privades en representació de les administracions públiques.
2. Un alt càrrec no pot pertànyer a més de dos consells d'administració o òrgans de govern, llevat que una norma ho estableixi per raó del càrrec. Si hi concorren raons justificatives, el Govern, per mitjà d'una resolució motivada, pot autoritzar, de manera excepcional, que un alt càrrec pertanyi a més de dos consells d'administració d'organismes o òrgans de govern d'empreses o entitats.
3. L'import total dels drets d'assistència a les reunions d'òrgans col·legiats i de consells d'administració o òrgans de govern no pot ésser superior en termes anuals al 30% de les retribucions brutes que corresponen al lloc de treball principal.
4. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat, en els casos a què fan referència els apartats de l'1 al 3, poden percebre, únicament pels càrrecs o activitats compatibles, les indemnitzacions per despeses de viatges, permanències i trasllats que els corresponguin d'acord amb la normativa vigent, i també les quantitats en concepte d'assistència fixades per reglament. L'empresa, l'organisme o l'ens pagador ha d'ingressar a la Tresoreria General les altres quantitats que els dits alts càrrecs meritin per l'exercici dels dits càrrecs i activitats, sigui quin sigui el concepte de la meritació, i també l'excés del límit del 30% a què fa referència l'apartat 3.

Article 10

Compatibilitat amb càrrecs electius
1. El càrrec de president o presidenta de la Generalitat és incompatible amb l'exercici de qualsevol altra funció o activitat pública o privada que no derivi de l'exercici del seu càrrec, excepte la de diputat o diputada al Parlament. Els consellers poden compatibilitzar llur càrrec amb la condició de diputat o diputada al Parlament, llevat que percebin retribucions periòdiques per l'exercici d'aquesta activitat o que el mateix Parlament n'estableixi la incompatibilitat. Els altres alts càrrecs al servei de la Generalitat no poden compatibilitzar llur càrrec amb la condició de diputat o diputada al Parlament.
2. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat que no siguin membres del Govern poden compatibilitzar l'exercici de llur càrrec amb la condició de membres electius de les corporacions locals, llevat que l'exercici d'aquesta condició comporti una dedicació exclusiva o una dedicació fixa a temps parcial, d'acord amb la normativa vigent.
3. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat, en tots els casos, solament poden percebre la retribució corresponent a una de les activitats a què fa referència aquest article, sens perjudici de les dietes, les indemnitzacions o les assistències que corresponguin a l'altra activitat.
4. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat no poden compatibilitzar llur càrrec amb la condició de diputat o diputada del Congrés dels Diputats, senador o senadora o diputat o diputada del Parlament Europeu.
Altres versions d'aquest precepte

Article 11

Compatibilitat amb l'exercici de la docència universitària
1. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat poden compatibilitzar llur càrrec amb l'exercici de funcions docents universitàries retribuïdes, de caràcter reglat, sempre que no sigui en detriment de la dedicació a l'exercici del càrrec públic, en règim de dedicació a temps parcial i amb una durada determinada.
2. L'exercici de les funcions docents a què fa referència l'apartat 1 requereix l'autorització expressa del conseller o consellera competent en matèria de funció pública.

Títol IV

Declaracions dels alts càrrecs, registres i control d'actius financers

Article 12

Declaracions
Els alts càrrecs al servei de la Generalitat han de formular les declaracions següents:
a) Declaració d'activitats: declaració de les activitats professionals, mercantils o industrials que, de conformitat amb aquesta llei, poden ésser causa d'incompatibilitat, o bé declaració que no s'exerceix cap activitat considerada incompatible, i declaració de les activitats que poden ésser d'exercici compatible.
b) Declaració patrimonial i d'interessos: declaració de tots els béns, els drets i les obligacions en els termes que es determini per reglament, la qual ha de fer també referència als béns, els drets i les obligacions dels cònjuges o convivents i dels altres familiars de primer grau, sempre que aquests hi consentin. S'hi han d'adjuntar còpies de la darrera declaració tributària de l'impost sobre la renda de les persones físiques i de l'impost extraordinari sobre el patrimoni que el declarant o la declarant hagi presentat a l'Administració Tributària. Aquesta declaració ha de contenir com a mínim la informació següent:
Primer. Els béns, els drets i les obligacions patrimonials.
Segon. Els valors o els actius financers negociables.
Tercer. Les participacions societàries i l'objecte social de les societats participades.
Quart. L'objecte social de les societats de tota mena en què tinguin interessos.
c) Declaració complementària: declaració en què es fan constar els cònjuges o convivents i els altres familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que ocupen llocs a l'Administració de la Generalitat o a les entitats a què fa referència l'article 2.

Article 13

Terminis
Les declaracions a què fa referència l'article 12 s'han de presentar en el termini de tres mesos a comptar de la data de presa de possessió i de la data de cessament, i també en el termini d'un mes des que es produeixin variacions en els fets declarats.

Article 14

Registres
1. Les declaracions d'activitats i patrimonial i d'interessos, juntament amb la documentació que s'hi adjunti, s'han d'inscriure i han de constar, respectivament, en registres específics per a cadascuna d'aquestes declaracions, que s'adscriuen al departament competent en matèria de funció pública.
2. Els registres s'han d'instal·lar en un sistema de gestió documental que garanteixi la inalterabilitat i la permanència de les dades, i també l'alta seguretat en l'accés i l'ús.
3. Els responsables dels registres i el personal que hi tingui accés tenen el deure permanent de mantenir la reserva professional respecte a les dades i les informacions que coneguin per raó de llur funció. Així mateix, estan obligats a garantir-ne la seguretat, per tal d'evitar l'alteració, la pèrdua i el tractament o l'accés no autoritzats.
4. El Registre d'Activitats és de caràcter públic i l'accés a les seves dades s'efectua d'acord amb les condicions i el procediment que estableix la normativa.
5. El Registre de Béns Patrimonials i d'Interessos té caràcter reservat i està subjecte a la normativa de protecció de dades de caràcter personal. Solament hi poden accedir:
a) El Parlament, d'acord amb el que disposa el seu Reglament.
b) Els òrgans judicials, per a la instrucció o la resolució de processos, d'acord amb el que disposen les lleis processals.
c) El Ministeri Fiscal, quan, en l'exercici de les seves funcions, acompleixi actuacions d'investigació que requereixin el coneixement de les dades que conté el registre.
d) El Defensor del Poble, el Síndic de Greuges i el director o directora de l'Oficina Antifrau de Catalunya, d'acord amb el que estableix llur normativa específica.
6. El departament competent en matèria de funció pública ha de facilitar la informació continguda en el Registre d'Activitats i en el Registre Patrimonial i d'Interessos que sigui necessària per a complir els objectius del Registre del Sector Públic de la Generalitat de Catalunya, adscrit a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat, del Departament d'Economia i Finances.
Altres versions d'aquest precepte

Article 15

Control i gestió de valors i actius financers
1. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat que tinguin competències reguladores, de supervisió o de control sobre societats mercantils que emeten valors i altres actius financers negociables en un mercat organitzat, amb relació a aquells de què siguin titulars ells mateixos, llurs cònjuges o convivents o llurs fills menors d'edat no emancipats, han de contractar, per a gestionar i administrar els dits valors o actius, una entitat financera registrada en la Comissió Nacional del Mercat de Valors. La gestió a càrrec d'aquesta entitat s'ha de mantenir mentre exerceixin el càrrec i els dos anys posteriors al cessament. L'entitat contractada ha d'administrar els dits valors o actius subjectant-se exclusivament a les directrius generals de rendibilitat i risc que estableixi el contracte, sense que pugui reclamar o rebre instruccions d'inversió de les persones interessades. Tampoc no els pot revelar la composició de llurs inversions, llevat que es tracti d'institucions d'inversió col·lectiva o que la Comissió Nacional del Mercat de Valors ho autoritzi per causa justificada.
2. Les persones interessades han de lliurar una còpia dels contractes subscrits al Registre de Béns Patrimonials i d'Interessos perquè siguin anotats en la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

Article 16

Òrgans d'instrucció i resolució dels expedients
La Secretaria d'Administració i Funció Pública és l'òrgan administratiu competent per a instruir i resoldre els expedients relatius a les declaracions d'activitats i patrimonial i d'interessos dels alts càrrecs, i també pel que fa als aspectes relatius a la inscripció en els registres corresponents.

Títol V

Responsabilitats i règim sancionador

Article 17

Infraccions
1. És infracció lleu, als efectes d'aquesta llei, la no-declaració d'activitats o de béns patrimonials i interessos en els registres corresponents i en els terminis legalment establerts si s'esmena en el termini de quinze dies a comptar del requeriment administratiu formulat a aquest efecte.
2. Són infraccions greus als efectes d'aquesta llei:
a) L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats que estableix aquesta llei.
b) L'omissió de les dades i dels documents substancials que s'han de presentar en compliment del que estableix aquesta llei.
c) La no-declaració d'activitats o de béns patrimonials i interessos en els registres corresponents si no s'esmena en el termini de quinze dies a comptar del requeriment administratiu formulat a aquest efecte.
d) La comissió de dues infraccions lleus en el període d'un any.
e) L'incompliment del deure d'abstenció en els casos que estableix la normativa sobre el procediment administratiu comú.

Article 18

Sancions
1. Les infraccions lleus se sancionen amb una amonestació per incompliment d'aquesta llei.
2. Les infraccions greus se sancionen amb la destitució immediata de l'alt càrrec infractor per l'òrgan competent i amb la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de la declaració d'incompliment d'aquesta llei.

Article 19

Mesures accessòries
1. Les mesures aplicables al president o presidenta i als consellers del Govern per infracció d'aquesta llei es regeixen per llur legislació específica.
2. Els alts càrrecs destituïts per haver incorregut en una infracció greu tipificada per aquesta llei no poden ésser nomenats per a ocupar cap alt càrrec durant un període de fins a quatre anys. En la gradació d'aquesta mesura s'ha de valorar l'existència de perjudicis per a l'interès públic, la repercussió de la conducta en els ciutadans i, si s'escau, la percepció indeguda de quantitats per l'exercici d'activitats incompatibles.
3. Les disposicions d'aquesta llei s'entenen sens perjudici de l'exigència de les altres responsabilitats en què els alts càrrecs al servei de la Generalitat puguin incórrer. Si es manifesten indicis d'altres responsabilitats, s'ha d'ordenar al Gabinet Jurídic de la Generalitat l'exercici de les accions corresponents i s'han d'iniciar les actuacions pertinents per a revisar els actes i els contractes en què l'alt càrrec hagi intervingut indegudament i per a exigir la indemnització per danys i perjudicis que correspongui d'acord amb la legislació aplicable. Si les infraccions són constitutives de delicte o falta penal, l'Administració ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal, al qual ha d'aportar tots els documents que tingui, i s'ha d'abstenir de seguir el procediment mentre l'autoritat judicial no dicti una resolució que posi fi al procés penal, sens perjudici de la destitució o la suspensió de l'alt càrrec.
4. Els infractors, en tots els casos i amb independència de les sancions que estableix l'article 18, han de restituir les quantitats que hagin percebut indegudament.

Article 20

Competència
1. El Govern, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria de funció pública, ha de declarar els incompliments d'aquesta llei i els ha de comunicar al Parlament.
2. L'òrgan competent per a la incoació del procediment sancionador és el conseller o consellera del departament competent en matèria de funció pública, llevat que l'alt càrrec afectat sigui membre del Govern, cas en el qual la incoació del procediment correspon al mateix Govern.

Article 21

Procediment
1. El procediment sancionador s'ha d'establir per decret, d'acord amb els principis de l'àmbit sancionador vigents i amb les disposicions d'aquesta llei.
2. El conseller o consellera del departament competent en matèria de funció pública, abans d'incoar el procediment, pot acomplir actuacions de caràcter informatiu i reservat, donant audiència a la persona interessada, per a determinar si hi concorren circumstàncies que justifiquin la dita incoació. El conseller o consellera del departament competent ha d'emetre una resolució escrita i motivada, que ha de notificar a la persona interessada. Aquesta resolució ha d'ordenar la continuació del procediment administratiu o bé n'ha d'acordar l'arxivament definitiu. Així mateix, s'han d'analitzar les denúncies que es presentin per presumptes incompliments d'aquesta llei.
3. L'òrgan instructor, durant la instrucció del procediment, pot obtenir informació i dades procedents d'altres administracions públiques relacionades amb els fets que són objecte del procediment sense tenir el consentiment de la persona afectada, a la qual s'han de comunicar puntualment les informacions i les dades obtingudes als efectes que escaiguin.

Article 22

Prescripció d'infraccions i sancions
Les infraccions greus prescriuen al cap de dos anys i les lleus, al cap de sis mesos. Les sancions greus prescriuen al cap de dos anys i les lleus, al cap d'un any.

Disposicions addicionals

Disposició Addicional Primera

Comunicació de les designacions i els nomenaments d'alts càrrecs per les entitats de dret públic i per les societats, les fundacions i els consorcis amb participació de l'Administració
Les entitats de dret públic dependents de l'Administració i les societats, les fundacions i els consorcis en els quals l'Administració, directament o indirectament, participi o als quals aporti més del 50% del capital o del patrimoni han de comunicar, en el termini de quinze dies a partir del nomenament, al conseller o consellera competent en matèria de funció pública, les designacions i els nomenaments que efectuïn en llurs òrgans rectors per als càrrecs a què fa referència l'article 2, i també les altres dades que es determinin per reglament.

Disposició Addicional Segona

Comunicació de les designacions i els nomenaments d'alts càrrecs per les entitats o les empreses privades amb representació del sector públic autonòmic
Les entitats o les empreses privades en els òrgans de govern i els consells d'administració de les quals està representat el sector públic autonòmic han de comunicar, en el termini d'un mes a partir del nomenament, al conseller o consellera competent en matèria de funció pública, les designacions i els nomenaments que recaiguin en les persones que componen llurs consells d'administració o llurs òrgans de govern i que hagi designat l'Administració de la Generalitat d'acord amb el que disposa aquesta llei.

Disposició Addicional Tercera

Addició d'una lletra a l'article 115 del Decret legislatiu 1/1997
S'afegeix una lletra, la p, a l'article 115 del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, amb el text següent:
"p) L'incompliment, pels responsables dels registres d'Activitats i de Béns Patrimonials i d'Interessos i pel personal que hi tingui accés, del deure de reserva professional respecte a les dades i les informacions que coneguin per raó de llur funció, establert per la Llei d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat."

Disposició Transitòria

Renovació de les declaracions dels alts càrrecs nomenats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei
Els alts càrrecs que hagin estat nomenats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei tenen un termini de tres mesos per a formular les noves declaracions d'activitats i patrimonial i d'interessos d'acord amb les prescripcions d'aquesta llei. Les autoritzacions de compatibilitat concedides abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei resten sense efecte una vegada finit el dit termini.

Disposició Derogatòria

Es deroguen l'article 1.2.a de la Llei 21/1987, del 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquesta llei.

Disposicions finals

Disposició Final Primera

Autorització al Govern
S'autoritza el Govern perquè, en el termini de tres mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, dicti les normes necessàries per a desplegar-la i aplicar-la.

Disposició Final Segona

Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Amunt