Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

DECRET 380/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de la planificació hidrològica.

Dades bàsiques
  • Rang del document Decret

  • Organisme emissor Departament de Medi Ambient i Habitatge

  • Núm. del document 380/2006

  • Data del document 10/10/2006

  • Data de publicació 16/10/2006

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 4740

Afectacions
TEXT CONSOLIDAT

La Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política de l'aigua, configura la planificació hidrològica com el principal instrument per tal d'assolir els objectius de protecció i de millora de l'estat dels recursos hídrics en quantitat i qualitat, així com la millora dels ecosistemes hídrics i associats i la promoció de l'ús sostenible de l'aigua. A tal efecte, la Directiva configura un sistema de planejament basat en la conca hidrogràfica com a unitat bàsica de gestió i planificació.
Mitjançant la Llei 62/2003, de 30 de novembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, s'han incorporat a la legislació bàsica estatal l'esmentat sistema de planejament així com els principis proclamats per l'esmentada Directiva.
El Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües a Catalunya, defineix en el seu article 3 els principis bàsics que guien l'exercici de les competències de la Generalitat en matèria d'aigües. Entre aquests principis cal destacar el de la planificació com a instrument per economitzar i racionalitzar l'ús dels recursos hídrics. Per tal de donar compliment a aquest principi i adaptant-se a les previsions de la Directiva 2000/60/CEE i de la legislació bàsica estatal, el Decret legislatiu esmentat introdueix per a les conques internes de Catalunya, els mateixos instruments de planejament que els establerts en l'esmentada norma comunitària i basa tot el sistema de planificació en el concepte de conca hidrogràfica.
La regulació del procediment d'aprovació dels diferents instruments de planificació previstos en aquest Decret legislatiu ha de realitzar-se per reglament, tal i com estableixen els seus articles 21.3 i 25.5. Per tal de donar compliment a aquesta remissió, es dicta aquest Reglament en el que s'estableix i es regula el procediment d'elaboració i aprovació dels diferents plans i programes establerts pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, tot incorporant les previsions i principis de la normativa comunitària, desenvolupant les previsions que, a aquest respecte estableix la legislació bàsica estatal, i garantint en tot moment els principis d'accés a la informació i de participació dels ciutadans.
En la regulació del procediment d'aprovació dels instruments esmentats de la planificació hidrològica s'han previst els tràmits necessaris per tal de donar compliment a la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient i a la seva norma de transposició, la Llei 9/2006, de 28 d'abril.
En l'elaboració d'aquest Reglament també s'ha tingut en compte que, de conformitat amb el nou marc competencial en matèria d'aigües definit, entre d'altres, pels articles 117, 144 i 149 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, la competència exclusiva en matèria de planificació hidrològica en l'àmbit de les conques internes de Catalunya correspon a la Generalitat.
Per tant, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i el dictamen del Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua, a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge, i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:

Article únic

S'aprova el Reglament de la planificació hidrològica.

Reglament de la planificació hidrològica

Apartat Disposicions generals

Article 1

Objecte
És objecte d'aquest Reglament regular els procediments per a la formulació del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya i per a l'elaboració, aprovació i revisió de la resta d'instruments de la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya en desenvolupament del que estableix el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre.

Article 2

Instruments de la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
2.1 De conformitat amb el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya està integrada pels següents instruments:
a) El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.
b) El programa de mesures.
c) Els programes de control i seguiment.
d) Els plans i programes específics.
2.2 És complementari de la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya el programa economicofinancer, d'acord amb el que preveuen l'article 29 i següents d'aquest Reglament.

Article 3

Objectius de la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
De conformitat amb el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya es dirigeix a l'assoliment dels objectius següents:
a) Garantir la suficiència i la sostenibilitat de tots els usos de l'aigua.
b) Assegurar l'equilibri i l'harmonització del desenvolupament regional.
c) Garantir una gestió equilibrada i integradora del domini públic hidràulic que n'asseguri la protecció i la coordinació de les administracions afectades.
d) Economitzar i racionalitzar la utilització del recurs, i assignar els diversos usos en funció de la qualitat requerida.
e) Garantir el manteniment dels cabals ecològics.
g) Assolir un bon estat de les aigües superficials mitjançant la prevenció del deteriorament de la seva qualitat ecològica, i fer un enfocament combinat del tractament de la contaminació i la recuperació de les aigües contaminades.
h) Assolir un bon estat de les aigües subterrànies, mitjançant la prevenció del deteriorament de la qualitat, fer un enfocament combinat del tractament de la contaminació i garantir l'equilibri entre la captació i la recàrrega d'aquestes aigües i la recuperació de les aigües contaminades.
i) Vetllar per la conservació i el manteniment de la xarxa fluvial catalana i de les zones humides i lacustres, i també pels ecosistemes vinculats al medi hídric.
j) Garantir un abastament suficient d'aigua superficial o subterrània en bon estat, mitjançant un ús de l'aigua sostenible, equilibrat i equitatiu.
k) Recuperar els costos dels serveis relacionats amb l'aigua, inclosos els mediambientals, aquests darrers amb la finalitat d'assolir o mantenir el bon estat de les masses d'aigua.
l) Contribuir a pal·liar els efectes de les inundacions i de les sequeres.

Apartat El registre de zones protegides i els estudis previs

Article 4

El Registre de zones i masses d'aigua protegides per motius ambientals o del seu ús
4.1 L'Agència Catalana de l'Aigua elabora, amb caràcter previ a la redacció de la planificació hidrològica, un registre on s'inclouen les zones protegides i les masses d'aigua que es relacionen en l'annex II d'aquest Reglament.
4.2 Aquest registre ha d'actualitzar-se almenys cada sis anys.
4.3 L'accés a les dades contingudes en aquest registre és públic i es realitza de conformitat amb la vigent normativa en matèria d'accés a la informació ambiental.

Article 5

Estudis previs
5.1 L'Agència Catalana de l'Aigua realitza, amb la col·laboració dels diferents departaments de la Generalitat, i aprova, amb caràcter previ a l'elaboració dels instruments de la planificació hidrològica previstos en aquest Reglament, i de conformitat amb la normativa vigent, els estudis previs contemplats en l'annex III d'aquest Reglament amb la finalitat de conèixer les dades necessàries per a la correcta determinació dels objectius a assolir.
5.2 El resultat d'aquests estudis és públic i està a la disposició dels ciutadans, en les condicions establertes per la normativa reguladora de l'accés a la informació ambiental.
5.3 Aquests estudis són objecte d'actualització almenys cada sis anys.

Apartat Els programes de control i seguiment

Article 6

Objecte
6.1 Els programes de control i seguiment tenen per objecte oferir una visió general, coherent i completa de l'estat de les aigües superficials i subterrànies i han d'incloure les mesures necessàries per conèixer l'estat i el potencial ecològic i la composició de les aigües superficials i l'estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies.
6.2 En les zones declarades protegides s'han d'establir també programes de control i seguiment de l'estat de les aigües superficials i subterrànies, atenent als requeriments fixats per la normativa sectorial a l'empara de la qual s'ha fet la declaració.
6.3 Quan les circumstàncies ho requereixin, també poden establir-se programes específics de control i seguiment de l'estat de les aigües superficials i subterrànies per a les altres masses d'aigua incloses en el Registre de l'article 4 d'aquest Reglament, atesos els requeriments establerts a la normativa que els sigui d'aplicació.

Article 7

Procediment d'elaboració
7.1 L'Agència Catalana de l'Aigua elabora els projectes de programes de control i seguiment corresponents al Districte de Conca Fluvial de Catalunya tenint en compte les especificacions previstes en la normativa vigent, els protocols previstos en els estudis previs per a la determinació de l'estat i el potencial ecològics en les masses d'aigua superficial, i la qualitat i la quantitat en les aigües subterrànies, les categories i tipus, així com les especificacions tècniques i els mètodes normalitzats per a l'anàlisi i el seguiment de l'estat de les aigües que s'estableixin a la vigent normativa.
7.2 Els projectes de programes de control i seguiment, juntament, es remeten als departaments de la Generalitat, administracions i entitats amb competències o interessos en relació amb el cicle de l'aigua, a fi i efecte que, en un termini d'un mes, presentin a l'Agència Catalana de l'Aigua les propostes o suggeriments que considerin oportunes perquè, si s'escau, s'incorporin en el text del projecte.
7.3 Els projectes de programes de control i seguiment es posen a disposició del públic de conformitat amb la normativa reguladora del procediment administratiu, a fi i efecte que, en un termini d'un mes, es formulin les al·legacions que s'estimin pertinents.
7.4 Els projectes de programes de control i seguiment són informats pel Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua.
7.5 Els esmentats projectes són sotmesos a l'aprovació de l'òrgan de govern de l'Agència Catalana de l'Aigua, el qual els ha de trametre al Departament de Medi Ambient i Habitatge per tal d'elevar-los al Govern de la Generalitat que ha d'adoptar l'acord d'aprovació.
7.6 Els acords pels quals s'aproven els programes de control i seguiment són objecte de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
7.7 Els resultats dels programes de control i seguiment es posen a disposició del públic de conformitat amb la normativa d'accés a la informació ambiental.

Article 8

Revisió i modificació
8.1 Els programes de control i seguiment són objecte de revisió cada sis anys, de conformitat amb el procediment establert en l'article anterior.
8.2 La introducció de modificacions puntuals en els programes de control i seguiment, segueix el procediment previst en l'article 27 per a la introducció de noves obres i actuacions no previstes en la planificació.

Apartat El programa de mesures

Article 9

Objecte
9.1 El programa de mesures forma part del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.
9.2 El programa de mesures, de conformitat amb els objectius de la planificació hidrològica i, atesos els resultats dels estudis i anàlisis previstos en l'article 5 d'aquest Reglament, estableix les mesures destinades a:
a) L'obtenció d'un inventari dels recursos hídrics en quantitat i qualitat.
b) La garantia de la qualitat i quantitat de l'abastament de les poblacions.
c) La determinació, la recuperació i la protecció dels règims de cabals ecològics.
d) La recuperació, la protecció i la millora de la qualitat i de l'estat o potencial ecològics de les aigües superficials.
e) La recuperació, la protecció i la millora de la qualitat i de la quantitat de les aigües subterrànies.
f) La recuperació, la protecció, la conservació i la millora dels ecosistemes vinculats al medi hídric.
g) El control de les captacions d'aigües dolces superficials i subterrànies i d'embassaments d'aigües superficials.
h) El control dels abocaments de conformitat amb el plantejament combinat en relació a les fonts puntuals i difuses i amb les limitacions establertes en la vigent normativa i molt especialment en relació amb les substàncies prioritàries i perilloses.
i) L'estalvi, l'optimització, la sostenibilitat i la millora de l'eficiència de l'ús de les aigües.
j) La prevenció i la defensa contra les inundacions.
k) El sanejament i la depuració de les aigües residuals, incloent-hi la descàrrega de sistemes unitaris.
l) La reutilització de l'aigua procedent d'estacions depuradores d'aigües residuals.
m) La gestió dels fangs procedents de sistemes públics de potabilització i de sanejament d'aigües residuals.
n) La previsió de col·lectors bàsics d'aigües pluvials.
o) L'anàlisi econòmica del cicle de l'aigua en general i per sectors, desglossant-lo, almenys, en domèstic, industrial i agrícola.
p) Concreció de l'àmbit territorial de les entitats locals de l'aigua (ELA) qualificades.
q) El foment de la difusió, la formació i la sensibilització en matèria d'ordenació i gestió de l'aigua.
r) Prevenir i reduir l'efecte de les contaminacions accidentals.
s) Reduir la contaminació de les aigües litorals marines i adoptar les mesures necessàries per aconseguir el bon estat ecològic.
t) La delimitació de les zones inundables, d'acord amb els estudis aprovats, establint-hi les següents àrees: la zona fluvial, la zona de sistema hídric i la zona inundable per episodis extraordinaris.
u) En general la gestió de les masses d'aigua.
9.3 El programa de mesures conté les previsions d'actuacions, de les obres hidràuliques, estructurals i de la gestió a desenvolupar per l'Agència Catalana de l'Aigua i, si s'escau, per les ELA, desglossades per conques o per unitats de prestació de serveis.
9.4 També s'hi poden incloure les reserves de terrenys necessàries per a la realització de les actuacions i obres previstes.
9.5 En el programa de mesures es determinen les inversions en infraestructures, manteniment i reposició i el règim de participació de la Generalitat i, si s'escau, de les entitats beneficiàries en el finançament de cada actuació.

Article 10

Procediment d'elaboració del Programa de Mesures
10.1 A partir dels resultats dels estudis i anàlisis previs que preveu l'article 5 d'aquest Reglament i dels obtinguts de l'aplicació dels programes de control i seguiment, l'Agència Catalana de l'Aigua elabora el projecte de programa de mesures corresponents al Districte de Conca Fluvial de Catalunya.
10.2 Simultàniament, s'elabora de conformitat amb la normativa d'avaluació dels efectes de plans i programes en el medi ambient, un informe de sostenibilitat ambiental sobre les possibles repercussions de les actuacions que preveu el projecte de programa de mesures sobre el medi ambient. El contingut mínim d'aquest informe de sostenibilitat ambiental s'estableix en l'annex IV d'aquest Reglament.
10.3 El projecte de programa de mesures juntament amb l'informe de sostenibilitat ambiental es remeten als departaments de la Generalitat, administracions i entitats amb competències o interessos en relació amb el cicle de l'aigua, a fi i efecte que, en un termini de tres mesos, presentin a l'Agència Catalana de l'Aigua les propostes o suggeriments que considerin oportunes perquè, si s'escau, s'incorporin en el text del projecte.
10.4 El projecte de programa de mesures i l'informe de sostenibilitat ambiental a què fa referència l'apartat 2 d'aquest article es publiquen i es posen a disposició del públic de conformitat amb la normativa reguladora del procediment administratiu, a fi i efecte que, en un termini de sis mesos, formuli les al·legacions que estimi pertinent.
10.5 El projecte de programa de mesures i el seu informe de sostenibilitat ambiental són informats pel Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua.
10.6 Un cop finalitzats els esmentats terminis de consultes, i examinades les observacions presentades, l'Agència Catalana de l'Aigua elabora una proposta de memòria ambiental del programa de mesures de conformitat amb la normativa d'avaluació dels efectes ambientals de plans i programes.
10.7 El projecte de programa de mesures, l'informe de sostenibilitat ambiental i la proposta de memòria ambiental es trameten a l'òrgan ambiental competent de conformitat amb la normativa d'avaluació dels efectes ambientals de plans i programes.
10.8 Substanciats els anteriors tràmits, el projecte de programa de mesures és sotmès a la consideració de l'òrgan de govern de l'Agència Catalana de l'Aigua, i tramés al Departament de Medi Ambient i Habitatge, el qual l'eleva al Govern de la Generalitat per a la seva aprovació definitiva mitjançant acord.
10.9 L'acord pel qual s'aprova el programa de mesures és objecte de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
10.10 El programa de mesures i la documentació relacionada en l'annex V d'aquest Reglament es posa a disposició del públic de conformitat amb la normativa d'accés a la informació ambiental.

Article 11

Revisió i modificació del programa de mesures
11.1 El programa de mesures és objecte de revisió cada sis anys, d'acord amb el procediment establert en l'article anterior.
11.2 La introducció de modificacions puntuals en el programa de mesures, segueix el procediment previst en l'article 27 per a la introducció de noves obres i actuacions no previstes en la planificació.

Apartat Procediment per a la formulació del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya

Article 12

El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
12.1 El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya determina les accions i les mesures necessàries per assolir els objectius de la Planificació Hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.
12.2 El seu àmbit territorial està constituït per les conques hidrogràfiques internes de Catalunya definides en l'article 6.1.a) del Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, i per les aigües costaneres associades.
12.3 L'àmbit territorial del Pla pot dividir-se en unitats que es denominaran successivament zones, subzones i àrees, atenent a criteris hidrogràfics, mediambientals, de gestió, de demandes, de qualitat o altres que es consideri oportuns.
12.4 De conformitat amb la vigent legislació, la Generalitat de Catalunya elabora i aprova el Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.

Article 13

Contingut del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, té, de conformitat amb la legislació vigent en matèria d'aigües, el contingut següent:
a) Una descripció general de les característiques dels recursos hídrics compresos en l'àmbit territorial del Pla que inclourà mapes amb la localització i els límits de les diferents categories de masses d'aigua superficials i subterrànies, mapes de les ecorregions i tipus de masses d'aigua superficial dins del Districte de Conca i la identificació de les condicions de referència per als tipus de masses d'aigua superficial. Aquesta descripció es realitzarà prenent com a referència els criteris establerts a la vigent normativa.
b) Un resum de les pressions i incidències significatives de les activitats humanes en l'estat de les aigües superficials i subterrànies que inclogui:
un inventari dels usos i demandes existents,
una estimació dels usos i demandes previsibles,
una estimació de la contaminació de font puntual, una estimació de la contaminació de font difusa,
una estimació de les pressions sobre la quantitat del recurs, incloses les extraccions
una anàlisi de les altres incidències de l'activitat humana sobre l'estat de l'aigua.
c) La identificació i elaboració de mapes de les zones protegides del Districte de Conca de conformitat amb la normativa vigent. Per a la realització d'aquesta identificació cal tenir en compte els criteris establerts en la vigent normativa i les masses d'aigua inscrites en el Registre de l'article 4 d'aquest Reglament.
d) Un mapa de les xarxes de control i seguiment establertes per tal de garantir el bon estat de les aigües superficials i subterrànies de conformitat amb la normativa vigent, així com un mapa amb els resultats dels programes de control i seguiment pel que fa a l'estat ecològic i químic de les aigües superficials, de l'estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies i de l'estat de les zones protegides.
e) Una llista dels objectius ambientals que es plantegin en relació amb les aigües superficials i les zones protegides de conformitat amb les obligacions imposades per la normativa vigent.
f) Un resum de l'anàlisi econòmic de l'ús de l'aigua elaborat de conformitat amb allò establert en la vigent normativa.
g) Un resum del programa de mesures que ha de contenir els aspectes relacionats en l'annex VI d'aquest Reglament.
h) Un registre dels plans i programes de gestió específics així com dels plans hidrològico-forestals i de conservació dels sòls que han d'ésser realitzats per l'Administració.
i) L'establiment dels criteris de prioritat i de compatibilitat d'usos, així com l'ordre de preferència entre els diversos usos i aprofitaments.
j) L'assignació i reserva de recursos per a usos i demandes actuals i futurs, així com per a la conservació i recuperació del medi natural.
k) Les característiques bàsiques de l'ordenació dels abocaments d'aigües residuals.
l) Les normes bàsiques sobre millores i transformacions en regadiu que assegurin el millor aprofitament del conjunt de recursos hidràulics i terrenys disponibles elaborades pel Departament competent en la matèria.
m) Els perímetres de protecció i les mesures per a la conservació del recurs i l'entorn afectats.
n) Les directrius per a la recàrrega i protecció d'aqüífers.
o) Les infraestructures bàsiques requerides pel Pla.
p) Els criteris d'avaluació dels aprofitaments energètics i la fixació dels condicionants requerits per al seu exercici.
q) Els criteris sobre estudis, actuacions i obres per prevenir els danys deguts a inundacions, avingudes i altres fenòmens hidràulics i el sistema global d'indicadors hidrològics que permeten preveure les situacions de sequera i servir de referència per a la declaració formal de situacions d'alerta i eventual sequera.
r) Els criteris per qualificar un projecte o una obra hidràulica com a d'interès prioritari de la Generalitat.
s) Un resum de les mesures d'informació pública i de consulta adoptades en la tramitació, el seu resultat i els canvis que, com a conseqüència, s'hagin realitzat en el Pla.
t) Una relació de les administracions competents en la tramitació, aprovació i execució del pla.
u) Indicació dels punts de contacte i dels procediments per a sol·licitar la documentació i la informació sobre el projecte de pla a què es refereixen els articles 14 i 15.2. d'aquest Reglament.
v) Les memòries ambientals i les declaracions a què fa referència l'annex V d'aquest Reglament elaborades en ocasió de la tramitació dels plans de gestió específics i del programa de mesures, juntament amb una proposta de memòria que valori la integració dels aspectes ambientals en la proposta del Pla.

Article 14

Actes previs a l'elaboració del projecte de Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
Amb caràcter previ a l'elaboració del projecte de Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, l'Administració hidràulica ha de realitzar els actes previs següents:
a) Preparació, publicació i posada a disposició de la ciutadania d'un calendari de treball i d'una declaració de les mesures de consulta que s'adopten en l'elaboració del Pla com a mínim amb tres anys d'antelació a la data prevista per a la publicació i entrada en vigor del Pla.
b) Preparació, publicació i posada a disposició de la ciutadania d'un esquema provisional dels temes més importants que es plantegen en el Districte de Conca Fluvial de Catalunya, amb una antelació de com a mínim dos anys abans de la data prevista per a la publicació i entrada en vigor del Pla.

Article 15

Procediment d'elaboració i aprovació del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
15.1 Atesos els resultats dels estudis previs i dels programes de control i seguiment, i les previsions del programa de mesures, l'Agència Catalana de l'Aigua, quan s'escaigui amb la participació dels departaments interessats, redacta la corresponent proposta de Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.
15.2 L'esmentada proposta es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i es posa a disposició del públic almenys un any abans de la data prevista per a la publicació del Pla de Gestió, per tal que puguin presentar les observacions que siguin pertinents durant un termini mínim de sis mesos.
15.3 La proposta de Pla de Gestió és sotmesa a informe del Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua, el qual presenta les observacions que consideri oportú.
15.4 La proposta de Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya se sotmet a la consideració de l'òrgan de govern de l'Agència Catalana de l'Aigua el qual el tramet al Departament de Medi Ambient i Habitatge per tal que el faci arribar al Ministeri competent en matèria de medi ambient que n'ha d'emetre informe preceptiu i determinant en relació amb els extrems actualment establerts en article 40.6 del Text refós de la Llei d'aigües, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.
15.5 Un cop emès l'esmentat informe, el Departament de Medi Ambient i Habitatge eleva la proposta de Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya al Govern de la Generalitat el qual, un cop examinada la proposta i la documentació tramesa, aprova el Pla mitjançant decret i n'ordena la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Altres versions d'aquest precepte

Article 16

Seguiment del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
16.1 L'Agència Catalana de l'Aigua així com la resta de departaments amb competències vinculades amb el cicle de l'aigua realitzaran, dins dels respectius àmbits de competència, el seguiment del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, podent sol·licitar a la resta d'administracions i d'entitats amb competències o interessos en relació amb l'aigua, la informació que fos necessària.
16.2 Anualment, es presenta davant de l'òrgan de govern de l'Agència Catalana de l'Aigua i del Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua un informe sobre el desenvolupament i aplicació del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, així com de la resta d'instruments de planejament hidrològica en vigència.
16.3 Aquest informe ha de contenir, entre d'altres :
a) Variació dels recursos hidràulics disponibles.
b) Evolució dels consums.
c) Característiques de l'estat o potencial ecològics de les aigües superficials.
d) Característiques de l'estat qualitatiu i quantitatiu de les aigües subterrànies.
e) Un resum dels programes de descontaminació i millora ambiental previstos.
f) Informe sobre l'aplicació de les mesures previstes en el Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.
16.4 L'informe sobre el desenvolupament del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya es tramet als òrgans competents de l'Administració de l'Estat.
16.5 El contingut de l'esmentat informe es posa a disposició del públic, de conformitat amb la normativa d'accés a la informació ambiental.

Article 17

Revisió del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
17.1 El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya es revisa en tot cas cada sis anys des de la seva entrada en vigor, d'acord amb el procediment establert per la seva elaboració i aprovació.
17.2 La iniciativa per a la iniciació de la revisió del Pla de Gestió de Conca Fluvial de Catalunya correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua.

Apartat Els plans i programes de gestió específics

Article 18

Concepte
El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya es complementa amb l'elaboració de plans i programes de gestió específics per tractar aspectes individualitzats de la gestió de l'aigua que poden afectar, entre altres, els àmbits següents:
a) Conques i subconques del Districte de Conca Fluvial.
b) Sectors particulars de l'economia.
c) Categories d'aigües o ecosistemes particulars o problemes particulars de les aigües.
d) Unitats hidrològiques.

Article 19

Procediment d'elaboració i aprovació
19.1 L'Agència Catalana de l'Aigua elabora els projectes de plans i programes de gestió específics tenint en compte les determinacions que a aquest respecte estableixi el Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya. Els projectes de plans o programes de gestió específic que es refereixin a sectors de l'economia s'elaboren de manera conjunta entre l'Agència Catalana de l'Aigua i el/els departament/departaments competents per raó de la matèria.
19.2 Simultàniament s'elabora de conformitat amb la normativa d'avaluació dels efectes de plans i programes en el medi ambient, un informe de sostenibilitat ambiental sobre les possibles repercussions sobre el medi ambient de les actuacions que preveuen els projectes de plans i programes de gestió específics. El contingut mínim d'aquest informe de sostenibilitat ambiental és l'establert en l'annex IV d'aquest Reglament.
19.3 Els projectes de plans i programes de mesures específics, juntament amb l'informe de sostenibilitat ambiental, es remet als departaments de la Generalitat, administracions i entitats amb competències o interessos en relació amb el cicle de l'aigua, a fi i efecte que, en un termini de 45 dies, presentin a l'Agència Catalana de l'Aigua les propostes o suggeriments que considerin oportunes perquè, si s'escau, s'incorporin en el text dels projectes.
19.4 Els projectes de plans i programes de gestió específics, juntament amb els seus respectius informes de sostenibilitat ambiental, es publiquen i es posen a disposició del públic de conformitat amb la normativa de procediment administratiu a fi i efecte que en un termini de mínim de 45 dies pugui presentar les al·legacions i observacions que consideri oportú.
19.5 Els projectes de plans i programes de gestió específics juntament amb els seus informes de sostenibilitat ambiental són informats pel Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua.
19.6 Un cop finalitzats els esmentats terminis de consultes, i examinades les observacions presentades, l'Agència Catalana de l'Aigua elabora una proposta de memòria ambiental de cada pla i programa de gestió específic de conformitat amb la normativa d'avaluació dels efectes ambientals de plans i programes.
19.7 Els projectes de plans i programes de gestió específics juntament amb els seus corresponents informes de sostenibilitat ambiental i propostes de memòria ambiental es trameten a l'òrgan ambiental competent de conformitat amb la normativa d'avaluació dels efectes ambientals de plans i programes.
19.8 Els esmentats projectes són sotmesos a l'aprovació de l'òrgan de govern de l'Agència Catalana de l'Aigua, el qual els tramet al Departament de Medi Ambient i Habitatge que els eleva al Govern de la Generalitat per a la seva aprovació definitiva per acord.
19.9 Els plans i programes de gestió específics es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i, juntament amb la documentació relacionada en l'annex V d'aquest Reglament es posen a disposició del públic de conformitat amb la normativa d'accés a la informació ambiental.

Article 20

Revisió i modificació dels plans i programes de gestió específics
20.1 Els plans i programes de gestió específics són objecte de revisió, d'acord amb el procediment establert en l'article anterior, sempre que així ho prevegi el Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya o el propi pla o programa de gestió específic.
20.2 La introducció de modificacions puntuals en els plans i programes de gestió específics segueix el procediment previst en l'article 27 d'aquest Reglament.

Article 21

Els plans especials d'actuació en situacions d'alerta i d'eventual sequera
21.1 L'Agència Catalana de l'Aigua pot elaborar, en l'àmbit de les conques internes de Catalunya, plans especials d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera.
21.2 Aquests plans especials inclouen les normes d'explotació dels sistemes i les mesures a aplicar en relació amb l'ús del domini públic hidràulic.
21.3 Aquests plans es formulen, redacten, aproven, revisen i modifiquen de conformitat amb el procediment previst en els dos articles anteriors.
21.4 Els plans especials entren en vigor quan l'Agència Catalana de l'Aigua, atesos els resultats dels indicadors a què fa referència l'article 13.q) d'aquest Reglament, declari formalment l'existència de situacions d'alerta o d'eventual sequera.

Article 22

Plans d'emergència en situacions de sequera
L'Agència Catalana de l'Aigua informa sobre l'adequació a les normes i mesures previstes als seus plans especials d'actuació en situacions d'alerta o eventual sequera dels plans d'emergència per fer front a situacions de sequera que, de conformitat amb la legislació vigent, elaborin les administracions públiques responsables de sistemes d'abastament urbà que serveixin, de forma singular o mancomunada a una població igual o superior a 20.000 habitants.

Apartat Execució de la planificació hidrològica

Article 23

Execució de la planificació hidrològica
23.1 L'Agència Catalana de l'Aigua és la responsable del compliment de la planificació hidrològica.
23.2 L'execució i, si s'escau, l'explotació i el manteniment, quan corresponguin a l'Agència Catalana de l'Aigua, de les actuacions incloses en els plans i programes poden ésser encomanades a les ELA en els termes de la legislació vigent.
23.3 L'execució i la gestió es realitzen en la forma establerta per a la gestió dels serveis públics.

Article 24

Efectes dels plans i programes hidrològics
24.1 Totes les actuacions de l'Administració Hidràulica de Catalunya i de les altres administracions en matèries relacionades amb el contingut dels plans i programes hidrològics han d'ajustar-se als seus termes.
24.2 Les previsions dels plans hidrològics relatives a l'establiment de zones inundables, de reserves d'aigua i de terrenys necessàries per a la realització d'obres i actuacions, i a zones, conques, aqüífers i masses d'aigua protegides han d'ésser respectades pels diferents instruments d'ordenació del territori, que incorporen la finalitat prevista al pla hidrològic mitjançant l'adequada qualificació, en el seu cas, del perímetre afectat.
24.3 Els plans i programes hidrològics no creen per si mateixos drets en favor dels particulars i de les entitats.

Article 25

Declaració d'utilitat pública i necessitat d'ocupació de béns i drets
L'aprovació dels instruments de la planificació hidrològica comporta la declaració d'utilitat pública, la necessitat d'ocupació dels béns i drets afectats pels projectes i estudis hidràulics a efectes de l'expropiació forçosa, l'ocupació temporal i la imposició o la modificació de servituds. La declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació es refereixen també als béns i als drets afectats pel replantejament dels projectes i per les modificacions d'obres que es pugin aprovar amb posterioritat.

Article 26

Supòsits d'inexecució d'obres i actuacions incloses en plans i programes
26.1 Quan concorren raons extraordinàries que justifiquen la inexecució d'una determinada obra o actuació prevista en la planificació hidrològica aprovada pel Govern de la Generalitat, l'Agència Catalana de l'Aigua elabora els corresponents informes on es descriuen els esmentats motius extraordinaris i, si s'escau les possibles alternatives.
26.2 El Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua és posat en coneixement dels esmentats informes a fi i efecte de poder efectuar les observacions que estimi oportú.
26.3 Examinats els esmentats informes tècnics i, si així ho considera oportú, l'òrgan de govern de l'Agència Catalana de l'Aigua acorda la inexecució de l'obra i/o projecte i el seu Director/la seva Directora elabora un informe del qual en dóna trasllat al Departament de Medi Ambient i Habitatge que l'eleva al Govern de la Generalitat per a la seva aprovació per acord.
26.4 L'acord del Govern es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
26.5 En cas que l'òrgan de govern de l'Agència Catalana de l'Aigua, a la vista dels informes tècnics, consideri oportú l'adopció d'una mesura alternativa no contemplada prèviament en la planificació hidrològica, se seguirà el procediment previst en el següent article d'aquest Decret.

Article 27

Inclusió de noves obres i/o actuacions en la planificació hidrològica
27.1. Quan concorrin raons d'urgència, l'Agència Catalana de l'Aigua pot proposar la inclusió d'actuacions i obres en els programes i plans ja aprovats.
27.2 Així mateix, els ens locals també poden proposar a l'òrgan de govern de l'Agència Catalana de l'Aigua, per raons d'urgència, la inclusió en la planificació hidrològica d'obres i actuacions.
27.3 El Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua és posat en coneixement de l'esmentada proposta d'inclusió de noves obres o actuacions a fi i efecte de poder efectuar les observacions que estimi oportú.
27.4 L'òrgan de govern de l'Agència Catalana de l'Aigua es pronuncia sobre la conveniència d'incloure noves obres o actuacions en els plans i programes aprovats. En cas afirmatiu, tramet el seu acord favorable amb els informes tècnics que justifiquin la seva decisió al Departament de Medi Ambient i Habitatge que l'eleva al Govern de la Generalitat.
27.5 El Govern, examinada la proposta i la documentació justificativa, pot acordar la inclusió de l'obra o actuació en els plans i programes aprovats.
27.6 L'acord aprovant la inclusió de plans i projectes és objecte de publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Article 28

Projectes i obres d'interès prioritari de la Generalitat
28.1 De conformitat amb els criteris establerts a la planificació hidrològica de Catalunya, el Govern de la Generalitat, a proposta de l'òrgan de govern de l'Agència Catalana de l'Aigua, pot declarar d'interès prioritari de la Generalitat determinats projectes hidràulics i obres de construcció i explotació d'infraestructura hidràulica.
28.2 L'execució de les esmentades obres, sempre que es faci d'acord amb els projectes aprovats, només pot ésser suspesa per l'autoritat judicial, sens perjudici del que estableixen els articles 23 i 77 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Apartat El programa economicofinancer

Article 29

El programa economicofinancer
29.1 El programa economicofinancer és un instrument complementari de la planificació hidrològica que s'elabora quadrienalment per tal d'establir la quantificació econòmica dels objectius específics relatius a la programació prevista. El programa econòmic financer ha d'adequar-se al marc econòmic financer previst en el contracte programa vigent de l'Agència Catalana de l'Aigua, sense perjudici de la seva concreció i especificació mitjançant els pressupostos que anualment s'aprovin.
29.2 El programa economicofinancer conté:
a) Un estat que detalli les inversions i despeses dels diferents plans i programes previstes en el període.
b) Un estat que especifiqui les aportacions de la Generalitat i d'altres administracions i entitats, i també les de les altres fonts de finançament de les inversions.
c) L'expressió dels objectius a assolir durant el període, entre els quals s'inclouen els ingressos que hom espera generar.
d) Una memòria descriptiva dels diferents conceptes que inclou el programa economicofinancer.

Article 30

Procediment
30.1 El Director/La Directora de l'Agència Catalana de l'Aigua sotmet a la consideració del seu òrgan de govern l'avantprojecte de programa economicofinancer complementat amb una memòria explicativa del seu contingut i de les principals modificacions que presenta en relació amb el programa vigent.
30.2 Obtingut l'acord favorable de l'esmentat òrgan, el Departament de Medi Ambient i Habitatge elabora un informe sobre l'avantprojecte de programa economicofinancer i tramet ambdós documents al Departament d'Economia i Finances.
30.3 El programa economicofinancer se sotmet a l'acord del Govern, a proposta conjunta del conseller d'Economia i Finances i del conseller de Medi Ambient i Habitatge, i es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Disposicions transitòries

Primera

Mentre no s'aprovin els plans i programes previstos en aquest Reglament, continuaran aplicant-se les determinacions contingudes en la planificació hidrològica elaborada de conformitat amb la normativa vigent.

Segona

Les previsions d'obres i actuacions previstes a la planificació aprovada abans de l'entrada en vigor d'aquest Reglament que estiguin pendents d'execució en el moment d'aprovar aquest Decret poden incorporar-se com a previsions de la nova planificació.

Tercera

1. Quan per raons d'urgència, sigui necessària la realització d'obres o actuacions no previstes en la planificació vigent en el moment d'aprovar aquest Decret, i en absència dels nous plans, la seva execució es duu a terme de conformitat amb el procediment previst en l'article 27 d'aquest Reglament.
2. Cal que aquestes obres o projectes s'incloguin en els plans i programes que s'elaboren de conformitat amb aquest Decret.
3. Igualment, per raons extraordinàries, el Govern pot acordar la inexecució d'obres o actuacions previstes en la planificació hidrològica vigent en el moment d'aprovar aquest Decret.

Disposicions addicionals

Primera

El llenguatge emprat en la redacció dels estudis, plans i programes previstos en aquest Decret, incorpora la variant de gènere.

Segona

Amb l'objecte d'assegurar la necessària coordinació entre la planificació hidrològica i la planificació dels regadius, en l'elaboració dels plans i programes previstos en aquest Reglament es garantirà la participació del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca mitjançant l'emissió d'un informe preceptiu coincidint amb el corresponent tràmit d'audiència institucional.

Disposició Final

Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Annex I

Glossari
Als efectes d'aquest Reglament, s'entén per:1) Conca hidrogràfica o fluvial: la zona terrestre a partir de la qual tot l'escolament superficial flueix a través d'una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs fins al mar per una única desembocadura, estuari o delta, i les aigües subterrànies i costaneres associades.
2) Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial: la zona administrativa marina i terrestre, composta per una o més conques fluvials veïnes incloses les aigües subterrànies i costaneres associades.
3) Subconca: la zona terrestre a partir de la qual tota l'escorrentia superficial flueix a través d'una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs cap a un punt particular d'un curs d'aigua, que, generalment, és un llac o una confluència.
4) Unitat hidrològica: sector corresponent a un determinat tram de conca o subconca, un determinat aqüífer o grup d'aqüífers que, ateses les seves característiques i, a efectes de planificació i de gestió, és objecte de tractament particularitzat. 5) Aigües superficials: les aigües continentals i les costaneres associades, excepte les aigües subterrànies.
6) Aigües subterrànies: totes les aigües que es troben sota la superfície del sòl a la zona de saturació i en contacte directe amb el sòl o subsòl.
7) Aigües continentals: totes les aigües estancades o corrents a la superfície del sòl i totes les aigües subterrànies situades cap a terra des de la línia que serveix de base per mesurar l'amplada de les aigües territorials.
8) Riu: massa d'aigua continental que flueix de forma contínua o discontínua en la seva major part sobre la superfície del sòl, però que pot fluir sota terra en part del seu curs.
9) Llac: una massa natural d'aigua superficial estancada, excepte les zones humides.
10) Zones humides: les zones naturals de maresma, aiguamoll, torbera o aigües rases, permanents o temporals, d'aigües estancades o corrents, dolces, salabroses, salines amb la inclusió de les zones marines, la profunditat de les quals no excedeix els sis metres.
11) Aigües de transició: masses d'aigua superficial properes a la desembocadura dels rius que són parcialment salines com a conseqüència de la seva proximitat a les aigües costaneres, però que reben una notable influència dels fluxos d'aigua dolça.
12) Aigües costaneres: les aigües superficials situades cap a terra des d'una línia la totalitat dels punts de la qual es troba a una distància d'una milla nàutica mar endins des del punt més pròxim de la línia de base que serveix per a mesurar l'amplada de les aigües territorials i que s'estenen, en el seu cas, fins a límit exterior de les aigües de transició.
13) Massa d'aigua artificial: una massa d'aigua superficial creada per l'activitat humana.
14) Massa d'aigua molt modificada: una massa d'aigua superficial que, com a conseqüència d'alteracions físiques produïdes per l'activitat humana, ha experimentat un canvi substancial en la seva naturalesa, designada com a tal per l'Administració competent de conformitat amb el que estableix la legislació.
15) Massa d'aigua superficial: una part diferenciada i significativa d'aigua superficial, com un llac, un embassament, una zona humida, un corrent, riu o canal, part d'un corrent, riu o canal, unes aigües de transició o un tram d'aigües costaneres.
16) Aqüífer: una o més capes subterrànies de roca o d'altres estrats geològics que tenen la suficient porositat i permeabilitat per permetre ja sigui un flux significatiu d'aigües subterrànies o l'extracció de quantitats significatives d'aigües subterrànies.
17) Massa d'aigua subterrània: un volum clarament diferenciat d'aigües subterrànies en un aqüífer o aqüífers.
18) Estat de les aigües superficials: l'expressió general de l'estat d'una massa d'aigua superficial, determinat pel pitjor valor del seu estat ecològic i del seu estat químic.
19) Bon estat de les aigües superficials: l'estat assolit per una massa d'aigua superficial quan tant el seu estat ecològic com el seu estat químic són, almenys, bons.
20) Estat de les aigües subterrànies: l'expressió general de l'estat d'una massa d'aigua subterrània, determinat pel pitjor valor del seu estat quantitatiu i del seu estat químic. 21) Bon estat de les aigües subterrànies: l'estat assolit per una massa d'aigua subterrània quan, tant el seu estat quantitatiu com el seu estat químic són, almenys, bons.
22) Estat ecològic: una expressió de la qualitat de l'estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics associats a les aigües superficials. Té en compte la naturalesa fisicoquímica de l'aigua i els sediments, les característiques del flux de l'aigua i l'estructura física de la massa d'aigua, però se centra en la condició dels elements biològics de l'ecosistema.
23) Potencial ecològic: una expressió de la qualitat de l'estructura de les masses d'aigua molt modificades i artificials associades a les aigües superficials. Té en compte el funcionament del sistema comparat amb una de les categories de masses d'aigua superficials definides que més se li assembli, i la naturalesa fisicoquímica de l'aigua i els sediments, les característiques del flux de l'aigua i l'estructura física de la massa d'aigua, centrant-se en la condició dels elements biològics de l'ecosistema.
24) Bon potencial ecològic: l'estat assolit per una massa d'aigua superficial quan tant el seu potencial ecològic com el seu estat químic són, almenys, bons.
25) Bon estat químic de les aigües superficials: l'estat químic necessari per assolir els objectius mediambientals per a les aigües superficials, de tal manera que les concentracions de contaminants no superin les normes de qualitat mediambientals establertes en la vigent normativa.
26) Bon estat químic de les aigües subterrànies: l'estat químic assolit per una massa d'aigua subterrània que no presenta alteració en relació a la que tindria en estat d'equilibri geoquímic amb el medi geològic que la conté, i que ni per salinització ni altres intrusions, supera les normes de qualitat aplicables, no dóna lloc a afeccions de l'estat ecològic o qualitat química de les aigües superficials associades, ni difereix significativament de l'estat de referència.
27) Estat quantitatiu: una expressió del grau en què afecten a una massa d'aigua subterrània les extraccions o detraccions.
28) Bon estat quantitatiu de les aigües subterrànies: el nivell piezomètric de la massa d'aigua tal que la taxa mitjana d'extracció no supera els recursos i reserves disponibles d'aigües subterrànies en cicles plurianuals.
29) Tipus de referència: Trams, àrees o zones dins de les categories de masses d'aigua superficials no modificades antropogènicament o amb un impacte lleu, totalment integrat i que no modifica l'estructura i el funcionament de l'ecosistema.
30) Estat de referència: Una expressió de la qualitat de l'estructura i el funcionament dels tipus de referència. Té en compte la naturalesa fisicoquímica de l'aigua i els sediments, les característiques del flux de l'aigua, l'estructura física de la massa d'aigua, i se centra en la condició dels elements biològics de l'ecosistema.
31) Cabal ecològic: règim de cabals circulants per un sistema fluvial que permet, com a mínim, el manteniment sostingut d'una mínima habitabilitat física adequada a les comunitats pròpies del sistema, i que garanteix un estat ecològic, com a mínim bo, en base a paràmetres hidromorfològics.
32) Contaminació: l'acció i l'efecte d'introduir matèries o formes d'energia, o introduir condicions a l'aigua que, de manera directa o indirecta, impliquin una alteració perjudicial de la seva qualitat en relació amb els usos posteriors, amb la salut humana, o amb els ecosistemes aquàtics; causin danys als béns i deteriorin o dificultin el gaudi i els usos del medi ambient.
33) Substàncies prioritàries: substàncies identificades d'acord amb la Decisió Núm. 2455/2001 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de novembre de 2001, per la que s'aprova la llista de les mateixes d'acord amb la determinació per un sistema combinat de fixació de prioritats basat en mesures i models denominat COMMPS (combined monitoring-based and modelling-based priority setting). Entre aquestes substàncies es troben les perilloses, que son les substàncies o grups de substàncies que són tòxiques, persistents i poden causar bioacumulació.
34) Informe de sostenibilitat ambiental: document elaborat per l'Administració hidràulica de conformitat amb la normativa específica en el que s'identifiquen, descriuen i avaluen els probables efectes significatius en el medi ambient de l'aplicació d'un pla o programa, així com unes alternatives raonables que tingui en compte els objectius i l'àmbit geogràfic del pla o programa.
35) Òrgan ambiental: òrgan o unitat del Departament competent en matèria de medi ambient que, en col·laboració amb l'òrgan promotor, vetlla per la integració dels aspectes ambientals en l'elaboració dels plans o programes.
36) Memòria ambiental d'un pla o programa: document elaborat de conformitat amb la normativa específica un cop finalitzada la fase de consultes amb objecte de valorar la integració dels aspectes ambientals en la proposta de pla o programa, en el que s'analitzen el procés d'avaluació, l'informe de sostenibilitat ambiental i la seva qualitat, s'avalua el resultat de les consultes realitzades i la manera en què s'han pres en consideració i s'analitza la previsió dels impactes significatius de l'aplicació del pla o programa. Aquesta memòria ambiental conté també les determinacions finals que cal incorporar a la proposta de pla o programa.

Annex II

Contingut del Registre de zones i masses d'aigua protegides per motius ambientals o del seu ús
El Registre de zones i masses d'aigua protegides per motius ambientals o del seu ús inclourà:a) Totes les zones incloses dins del Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya que hagin estat objecte de declaracions de protecció a l'empara d'una norma específica de protecció de les aigües superficials o subterrànies o de conservació dels hàbitats i les espècies que depenen directament de l'aigua.b) Totes les masses d'aigua utilitzades per a la captació d'aigua destinada al consum humà que proporcionin una mitjana de més de deu metres cúbics diaris o que abasteixin a més de cinquanta persones.c) Totes les masses d'aigua que en un futur es prevegi destinar a l'ús establert en l'apartat anterior.d) Les masses d'aigua declarades d'ús recreatiu, incloses les zones de bany.e) Les zones sensibles en allò referit als nutrients, incloses les zones declarades vulnerables en virtut de la Directiva 91/676/CEE i les zones sensibles en el marc de la Directiva 91/271/CEE amb indicació de l'existència de perímetres de protecció. f) Les zones sensibles a qualsevol altre tipus de contaminació en relació a les quals s'hagin adoptat mesures com l'establiment de perímetres de protecció.g) Els aqüífers declarats sobreexplotats o en risc d'estar-ho de conformitat amb la vigent legislació en matèria d'aigües.h) Els aqüífers o zones declarats en procés de salinització de conformitat amb la vigent legislació en matèria d'aigües.

Annex III

Estudis previs
Amb caràcter previ a l'elaboració dels diferents instruments que integren la planificació hidrològica del Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya, de conformitat amb el que estableix el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, i amb la finalitat de conèixer les dades necessàries per a la correcta determinació dels objectius a assolir, l'Agència Catalana de l'Aigua realitzarà els següents estudis preliminars:a) Una delimitació i anàlisi de les característiques del Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya, així com una identificació de les masses d'aigua existents i la tipificació d'aquestes en funció de les seves característiques ambientals, amb el següent contingut: La delimitació del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (les conques internes de Catalunya).
Una classificació, identificació i delimitació de les masses d'aigua superficials existents dins en les següents categories: rius, llacs, zones humides, aigües costaneres, aigües de transició, masses d'aigua superficials artificials i masses d'aigua superficial molt modificades.
Dins de les categories esmentades en l'apartat anterior, una identificació i delimitació dels diferents tipus o regions atenent a criteris de discriminació ambiental amb una clara influència sobre l'estructura de l'ecosistema i sense la influència antropogènica.
Una selecció dels tipus o regions de referència en les set categories de masses d'aigua superficials. Una vegada regionalitzades les diferents categories de masses d'aigua superficials, caldrà elaborar un protocol i criteris de selecció dels tipus de referència a tenir en compte per a l'avaluació de l'Estat Ecològic o el Potencial Ecològic (per a les masses d'aigua artificials i molt modificades).
Una delimitació dels aqüífers i de les zones de recàrrega associades.
Una caracterització de les aigües subterrànies dels aqüífers existents amb la realització d'un inventari de punts d'extracció d'aigua, un estudi de recàrrega i de descàrrega, l'estat de protecció, les àrees vulnerables a determinats tipus de contaminació o de degradació, i els sistemes naturals associats.
b) L'establiment dels indicadors i dels protocols que s'empraran per a la diagnosi de l'estat ecològic, en les masses d'aigua superficials i costaneres, i el bon estat qualitatiu i quantitatiu, en les masses d'aigua subterrànies, de conformitat amb el que estableixen els següents quadres:b.1. Elements a considerar en la definició de l'Estat o el Potencial Ecològic a les diferents categories de masses d'aigua definides

Masses d'aigua superficials

  

Rius

Indicadors biològics

Composició de les algues fitobentòniques.

  

Composició de la fauna bentònica de

  

macroinvertebrats.

  

Composició i estructura d'edats de la

  

fauna piscícola.

 

Indicadors hidromorfològics

Règim hidrològic.

  

Cabals de manteniment.

  

Connectivitat longitudinal de l'eix fluvial.

  

Equilibri i estabilitat morfodinàmic.

  

Naturalitat morfomètrica del canal fluvial.

  

Habitabilitat física del cabal dominant.

  

Estructura i qualitat de l'ecosistema

  

riberenc.

 

Indicadors fisicoquímics

Elements genèrics.

  

Nutrients.

  

Sals.

  

Contaminants específics.

Llacs

Indicadors biològics

Composició del fitobentos.

  

Composició i biomassa del fitoplàncton.

  

Composició i biomassa del zooplàncton.

  

Composició de la fauna bentònica de

  

macroinvertebrats.

  

Composició i estructura d'edats de la

  

fauna piscícola.

 

Indicadors hidromorfològics

Hidrodinàmica.

  

Habitabilitat física i tipus de substrat.

  

Estructura i qualitat de la zona ripària

  

i/o conca de drenatge.

 

Indicadors fisicoquímics

Elements genèrics.

  

Nutrients.

  

Sals.

  

Contaminants específics.

Zones humides

Indicadors biològics

Composició del fitobentos.

  

Composició del fitoplàncton.

  

Composició del zooplàncton.

  

Composició i estructura de la comunitat

  

hidrofítica.

  

Composició de la fauna bentònica de

  

macroinvertebrats.

  

Composició i estructura d'edats de la

  

fauna piscícola.

 

Indicadors hidromorfològics

Hidrodinàmica.

  

Habitabilitat física i tipus de substrat.

  

Estructura i qualitat de la zona ripària.

 

Indicadors fisicoquímics

Elements genèrics.

  

Nutrients.

  

Sals.

  

Contaminants específics.

Aigües de transició

Indicadors biològics

Composició del fitobentos.

  

Composició del fitoplàncton.

  

Composició del zooplàncton.

  

Composició i estructura d'edats de la

  

fauna piscícola.

 

Indicadors hidromorfològics

Hidrodinàmica.

  

Habilitabilitat física i tipus de substrat.

 

Indicadors fisicoquímics

Elements genèrics.

  

Nutrients.

  

Sals.

  

Contaminants específics.

Aigües costaneres

Indicadors biològics

Composició del fitoplàncton.

  

Composició del zooplàncton.

  

Composició i estructura de les

  

comunitats bentòniques.

 

Indicadors hidromorfològics

Estructura del substrat de la zona

  

costanera.

  

Hidrodinàmica i equilibri en la relació

  

sedimentació/erosió.

 

Indicadors fisicoquímics

Elements genèrics.

  

Nutrients.

  

Sals.

  

Contaminants específics.

Masses d'aigua

Els elements de qualitat aplicables a les masses d'aigua artificials i molt

 

artificials i fortament

modificades seran els que siguin d'aplicació a qualsevol de les cinc

 

modificades

categories esmentades anteriorment (rius, llacs, zones humides, aigües

 
 

de transició i aigües costaneres) que més d'assembli o s'associï a la

 
 

massa d'aigua analitzada.

 
   
   

Masses d'aigua subterrànies

  

Aigües subterrànies

Indicadors quantitatius

Règim del nivell de les aigües

  

subterrànies.

  

Balanços recàrrega/descàrrega/extraccions.

  

Relacions quantitatives amb els

  

ecosistemes hídrics superficials associats.

 

Indicadors qualitatius

Elements genèrics.

  

Nutrients.

  

Sals.

  

Contaminants específics.


b.2. Nivells de l'Estat o el Potencial Ecològic a les diferents categories de masses d'aigua definides

Masses d'aigua superficials

  

Nivell de qualitat

Color identificatiu

Valor

Molt bo

Blau

Condicions naturals o naturalitzades.

  

Nul·la o inapreciable incidència de

  

l'activitat antropogènica.

Bo

Verd

Incidència de l'activitat antropogènica

  

amb lleu desestabilització de l'ecosistema

  

natural. Situació sostenible.

Mediocre

Groc

Incidència de l'activitat antropogènica

  

amb desestabilització de l'ecosistema

  

natural fins a nivells insostenibles.

Deficient

Taronja

Important degradació de l'entorn natural

  

i de l'estructura i qualitat de

  

l'ecosistema natural.

Dolent

Vermell

Total degradació de l'entorn natural.

  

Ecosistema natural amb una mínima

  

i simplificada estructura basada amb

  

comunitats resistents i oportunistes.

   

Masses d'aigua subterrànies

  

Nivell de qualitat

Color identificatiu

Valor

Bo

Verd

Bon estat quantitatiu i qualitatiu.

Mediocre

Groc

Incidència antropogènica localitzada

  

i presumptament transitòria.

Dolent

Vermell

No compleix amb els mínims exigits

  

de quantitat i qualitat.


c) Un mapa d'objectius de qualitat per a les masses d'aigua superficials tenint en compte la metodologia i protocols establerts, i l'assignació i establiment d'una xarxa de control de les estacions de referència utilitzant el protocol de diagnosi de l'estat ecològic de les masses d'aigua superficials. El mapa d'objectius de l'estat ecològic podrà ser gradual en el temps fins a garantir com a mínim el bon estat de les aigües.
d) Un mapa d'objectius de qualitat i quantitat tenint en compte el protocol de seguiment de les masses d'aigua subterrànies. El mapa d'objectius de qualitat podrà ser gradual en el temps fins a garantir com a mínim el bon estat de les aigües.
e) Un estudi de les repercussions de l'activitat humana en l'estat de les aigües superficials i de les aigües subterrànies, on s'inclouran les principals dades relatives als sectors urbà, agrícola i industrial. f) Una avaluació de la xarxa de control i seguiment de la qualitat de les masses d'aigua superficials i de la qualitat i quantitat de les masses d'aigua subterrànies atesos els protocols definits anteriorment. g) La definició de les àrees de les zones inundables dels principals cursos fluvials i la seva zona d'influència.
h) Una anàlisi econòmica de l'ús de l'aigua.

Annex IV

Contingut dels informes de sostenibilitat ambiental sobre les repercussions dels plans i programes.
Sens perjudici del que pugui establir l'òrgan ambiental de conformitat amb la normativa d'avaluació dels efectes ambientals de plans i programes, els informes de sostenibilitat ambiental sobre les repercussions dels instruments de la planificació hidrològica de les conques internes de Catalunya, hauran de tenir el següent contingut mínim.
4.1. Contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental sobre els efectes en el medi ambient que poden derivar-se de l'aplicació del programa de mesuresL'informe de sostenibilitat ambientals sobre els efectes en el medi ambient del programa de mesures tindrà el següent contingut mínim:a) Resum del contingut, objectius principals i marc jurídic en el què s'insereix el programa de mesures.
b) Descripció de les característiques físiques de les masses d'aigua del Districte de Conca Fluvial de Catalunya i exposició de la seva situació actual, elaborades a partir dels resultats dels estudis previs i dels programes de control i seguiment, destacant-ne la problemàtica pel que fa a l'assoliment dels objectius ambientals establerts a la normativa comunitària, estatal i catalana, i la seva probable evolució en el supòsit en què no s'adoptessin les mesures contingudes en el programa. Cal posar especial èmfasi en l'anàlisi de la problemàtica de les zones i masses d'aigua d'especial protecció per motius ambientals i del seu ús inscrites en el Registre a què fa referència l'article 4 d'aquest Reglament.
c) Descripció de les possibles alternatives o models de mesures i les seves repercussions ambientals, amb la justificació de l'alternativa escollida.
d) Anàlisi de la possible incidència ambiental de les mesures previstes en el Programa i de les mesures destinades a prevenir, reduir i si s'escau, compensar qualsevol efecte negatiu en el medi ambient de l'aplicació del Programa.
e) Exposició dels motius de la selecció de les mesures contemplades i una descripció de la manera en què es va realitzar l'avaluació, incloses les dificultats que s'haguessin detectat en l'obtenció de la informació necessària.
g) Resum de les mesures que preveuen els programes de control i seguiment i seguiment per tal de supervisar l'evolució de l'estat de les aigües i la incidència de les actuacions previstes en el programa de mesuresh) Un informe sobre la viabilitat econòmica de les mesures i alternatives dirigides a prevenir, reduir o pal·liar els efectes negatius del programa de mesures.
i) Un resum de caràcter no tècnic de la informació a què fan referència els anteriors apartats.
4.2. Contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental sobre els efectes en el medi ambient que poden derivar-se de l'aplicació dels plans de gestió específicsEls informes de sostenibilitat ambiental sobre les repercussions en el medi ambient que poden derivar-se de l'aplicació dels plans de gestió específics.
a) Resum del contingut, objectius principals i marc jurídic en el què s'insereix el programa de mesures.
b) Descripció de les característiques físiques de les masses d'aigua sobre les que incidirà el projecte de pla o programa de gestió específic en qüestió i exposició de la seva situació actual, elaborades a partir dels resultats dels estudis previs i dels programes de control i seguiment, destacant-ne la problemàtica pel que fa a l'assoliment dels objectius ambientals establerts a la normativa comunitària, estatal i catalana, que ha motivat la redacció del pla o programa de gestió específic i la seva probable evolució en el supòsit en què no s'adoptessin les mesures contingudes en l'esmentat pla o programa de gestió específic. Sempre que s'escaigui, cal posar especial èmfasi en l'anàlisi de la problemàtica de les zones i masses d'aigua d'especial protecció per motius ambientals i del seu ús inscrites en el Registre a què fa referència l'article 4 d'aquest Reglament.
c) Descripció de les possibles alternatives o models de mesures i les seves repercussions ambientals, amb la justificació de l'alternativa escollida.
d) Anàlisi de la possible incidència ambiental de les mesures previstes en el pla o programa i de les mesures destinades a prevenir, reduir i si s'escau, compensar qualsevol efecte negatiu en el medi ambient de l'aplicació d'aquest instrument.
e) Exposició dels motius de la selecció de les mesures contemplades i una descripció de la manera en què es va realitzar l'avaluació, incloses les dificultats que s'haguessin detectat en l'obtenció de la informació necessària.
g) Resum de les mesures que preveuen els programes de control i seguiment per tal de supervisar l'evolució de l'estat de les aigües i la incidència de les actuacions previstes en el pla o programa de gestió específic.
h) Un informe sobre la viabilitat econòmica de les mesures i alternatives dirigides a prevenir, reduir o pal·liar els efectes negatius del pla o programa de gestió específic.
i) Un resum de caràcter no tècnic de la informació a què fan referència els anteriors apartats.

Annex V

Documentació que cal posar a disposició del públic juntament amb els plans o programes
Un cop s'hagi aprovat definitivament un projecte de pla o programa de gestió específic o el projecte de programa de mesures caldrà posar-lo a disposició del públic de conformitat amb la normativa d'accés a la informació ambiental juntament amb els següents documents:a) Una declaració que resumeixi els següents aspectes:La manera en què s'han integrat en el pla o programa els aspectes ambientals.
La manera en què s'han pres en consideració l'informe de sostenibilitat ambiental, els resultats de les consultes, la memòria ambiental, així com, quan s'escaigui, les discrepàncies que hagin pogut sorgir en el procés.
Les raons de l'elecció del pla o programa aprovats, en relació amb les alternatives considerades.
b) Les mesures adoptades per al seguiment dels efectes en el medi ambient de l'aplicació del pla o programa.
c) Un resum no tècnic sobre la documentació continguda en els anteriors punts.

Annex VI

Contingut del resum del programa de mesures que cal incloure en el Pla de gestió del Districte de Conca Hidrogràfica
te de Conca Hidrogràfica ha de contenir un resum del programa de mesures que inclogui:a) Un resum de les mesures necessàries per aplicar la legislació comunitària sobre protecció de l'aigua.
b) Un informe sobre les accions pràctiques i les mesures adoptades per a l'aplicació del principi comunitari de recuperació dels costos de l'ús de l'aigua.
c) Un resum de les mesures adoptades per a la protecció de les masses d'aigua emprades per a la captació d'aigua destinada al consum humà que proporcionin més de 10 m3 diaris o que abasteixin a més de cinquanta persones i de les masses d'aigua destinades a aquest ús en un futur.
d) Un resum dels controls sobre l'extracció i l'embassament de l'aigua, inclosa la menció dels registres i identificació de les excepcions efectuades.
e) Un resum dels controls previstos per als abocaments de font puntual i altres activitats amb incidència en l'estat de l'aigua.
f) Una identificació dels casos en què s'hagin autoritzat abocaments directes en les aigües subterrànies.
g) Un resum de les mesures adoptades en relació a les substàncies prioritàries.
h) Un resum de les mesures adoptades per prevenir o reduir les repercussions dels incidents de contaminació accidental.
i) Un resum de les mesures adoptades en relació amb les masses d'aigua amb poca probabilitat d'assolir els objectius ambientals establerts.
j) Detalls de les mesures complementàries necessàries per assolir els objectius ambientals.
k) Detalls de les mesures adoptades per evitar un augment de la contaminació de les aigües marines.