Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

LLEI 16/1997, de 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1998.

Dades bàsiques
  • Rang del document Llei

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

  • Núm. del document 016/1997

  • Data del document 24/12/1997

  • Data de publicació 31/12/1997

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 2548

  • No Vigent
Afectacions
Correccions d'errades
01/01/1998 - 30/03/2017
TEXT PUBLICAT
Text corregit per les correccions d'errades publicades a:

 El President                                                 
 de la Generalitat de Catalunya                               
                                                              
 Sia  notori  a  tots  els  ciutadans  que  el  Parlament  de 
 Catalunya  ha  aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el 
 que  estableix  l'article  33.2  de l'Estatut d'autonomia de 
 Catalunya, promulgo la següent                               
                                                              
 LLEI                                                         
                                                              
 Preàmbul                                                     
                                                              
 Aquesta  Llei  conté  els  pressupostos de la Generalitat de 
 Catalunya per al 1998, els quals es continuen emmarcant, com 
 en  anys  anteriors,  dins un context en què la reducció del 
 dèficit,  d'acord amb els escenaris de convergència europea, 
 esdevé  l'objectiu  bàsic. Per  això,  la  contenció  de  la 
 despesa  pública  en  el  conjunt  del  pressupost,  amb una 
 adequada   priorització  de  les  línies  d'actuació  de  la 
 Generalitat  i  del  sector  públic vinculat o dependent, es 
 planteja  com  a  element  determinant en la configuració de 
 l'estat  de  despeses. Dins  aquest  plantejament, ocupen un 
 lloc  rellevant  en  les  prioritats d'acció les despeses en 
 matèria  d'ensenyament,  de sanitat i les previstes per a la 
 Policia de la Generalitat.
                                                              
 La Llei es divideix en sis títols, dedicats, respectivament, 
 a l'aprovació del pressupost i al règim de les modificacions 
 pressupostàries,  a les normes sobre gestió pressupostària i 
 despesa   pública,   a  les  despeses  de  personal,  a  les 
 operacions  financeres,  a  les  normes  tributàries  i a la 
 participació dels ens locals en ingressos de l'Estat i de la 
 Generalitat. Amb les disposicions addicionals es completa el 
 marc   jurídic  pressupostari,  i  les  disposicions  finals 
 contenen  les normes relatives a la pròrroga de disposicions 
 i a l'entrada en vigor de la Llei.
                                                              
 Del  conjunt  de  les  normes  contingudes  en  la Llei, cal 
 destacar,  en  primer  lloc,  la introducció de determinades 
 previsions tributàries en exercici de la capacitat normativa 
 en els tributs cedits, derivada de la modificació de la Llei 
 orgànica  de finançament de les comunitats autònomes, duta a 
 terme  per la Llei orgànica 3/1996, del 27 de desembre, i de 
 les  lleis 14/1996, del 30 de desembre, de cessió de tributs 
 de  l'Estat  a les comunitats autònomes i de mesures fiscals 
 complementàries,  i  31/1997,  del 4 d'agost, de modificació 
 del  règim  de cessió de tributs de l'Estat a la Generalitat 
 de  Catalunya  i  de  fixació  de  l'abast  i les condicions 
 d'aquesta cessió.
                                                              
 En  altres àmbits, cal destacar, d'una banda, l'increment de 
 les  retribucions  del personal al servei de l'Administració 
 de  la  Generalitat i del sector públic vinculat o dependent 
 en  un  2,1%,  d'acord  amb les disposicions de la normativa 
 pressupostària estatal en aquesta matèria i la concreció del 
 règim  regulador  de  les  subvencions  i, d'altra banda, la 
 possibilitat que s'introdueix d'establir el control financer 
 permanent   als   hospitals   i   altres  centres  sanitaris 
 dependents  de l'Institut Català de la Salut, en substitució 
 de  la  fiscalització  prèvia de les despeses del capítol II 
 del pressupost.
                                                              
 Títol I                                                      
 Aprovació  del  pressupost  i  règim  de  les  modificacions 
 pressupostàries                                              
                                                              
 Capítol I                                                    
 Aprovació del pressupost                                     
                                                              
 Article 1                                                    
 Els crèdits inicials i llur finançament                      
 1. S'aprova el pressupost de la Generalitat de Catalunya per 
 a  l'exercici  del  1998, integrat pels estats de despeses i 
 els estats d'ingressos de la Generalitat i dels ens següents 
 que en depenen:                                              
 a)  Les entitats autònomes de caràcter administratiu.
 b) Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, 
 financer o anàleg.
 c)  El  Servei Català de la Salut i les entitats gestores de 
 la  Seguretat  Social,  l'Institut  Català  de  la  Salut  i 
 l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
 d)  L'ens  públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i 
 les  societats  per  a  la  gestió  dels  serveis públics de 
 radiodifusió i televisió.
 e) Les empreses a què fa referència l'article 4.2 del Decret 
 legislatiu  9/1994,  del  13 de juliol, pel qual s'aprova el 
 text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
 2. En  l'estat  de despeses de la Generalitat es concedeixen 
 els  crèdits  necessaris  per  al  compliment  de  les seves 
 obligacions, per un import de 1.768.918.468.493 pessetes.
 Els  ingressos  que  hom estima que s'han de liquidar durant 
 l'exercici sumen un import de 1.768.918.468.493 pessetes.
 3. Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals el 
 rendiment  dels quals és cedit a la Generalitat s'estimen en 
 18.010.000.000 de pessetes.
 4. En  l'estat  de  despeses  de  les  entitats autònomes de 
 caràcter administratiu, els crèdits consignats per a atendre 
 el  compliment de llurs obligacions sumen un import total de 
 24.195.156.594  pessetes. Els  drets  que hom estima que han 
 d'ésser  liquidats  per  cada  entitat  autònoma de caràcter 
 administratiu   es   detallen   en  els  estats  d'ingressos 
 corresponents,   per   un  import  total  de  24.195.156.594 
 pessetes.
 5. En  l'estat  de  despeses  de  les  entitats autònomes de 
 caràcter  comercial,  industrial,  financer  o  anàleg,  els 
 crèdits  concedits  per  a  atendre  el  compliment de llurs 
 obligacions   sumen   un   import  total  de  75.305.418.741 
 pessetes. Els recursos estimats per a les entitats autònomes 
 de  caràcter  comercial,  industrial,  financer  o anàleg es 
 detallen  en l'estat d'ingressos corresponent, per un import 
 total de 75.305.418.741 pessetes.
 6. En l'estat de despeses del Servei Català de la Salut i de 
 les  entitats  gestores  de  la Seguretat Social, l'Institut 
 Català  de  la  Salut  i  l'Institut  Català d'Assistència i 
 Serveis  Socials,  els crèdits concedits per a atendre llurs 
 obligacions    sumen   un   import   total,   deduïdes   les 
 transferències  internes  del  Servei  Català  de la Salut a 
 l'Institut Català de la Salut, de 685.345.617.443 pessetes.
 Els  drets  econòmics  que  hom  estima  que  aquests han de 
 liquidar    durant    l'exercici    sumen   un   import   de 
 685.345.617.443  pessetes. Els  crèdits  consignats  en  els 
 estats   d'ingressos   inclouen  els  crèdits  i  els  drets 
 econòmics   corresponents  als  serveis  traspassats  de  la 
 Seguretat  Social  (Insalud,  Inserso  i ISM), per un import 
 total  equilibrat  entre  tots dos estats de 626.356.268.000 
 pessetes.
 7. En   l'estat  de  despeses  de  l'ens  públic  Corporació 
 Catalana  de  Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions 
 necessàries  per  a  atendre el desenvolupament de les seves 
 activitats,  per un import total de 12.748.140.000 pessetes, 
 i els recursos s'estimen en 12.748.140.000 pessetes.
 8. Els estats de despeses i d'ingressos de les societats per 
 a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió 
 s'aproven amb el detall següent:                             
 a)  Televisió  de  Catalunya,  SA,  per  un  import total de 
 dotacions  de  27.947.069.000  pessetes,  i  de  recursos de 
 27.947.069.000 pessetes.
 b)  Emissores de la Generalitat - Catalunya Ràdio, Servei de 
 Radiodifusió  de  la Generalitat, SA, per un import total de 
 dotacions  de  3.696.808.000  pessetes,  i  de  recursos  de 
 3.696.808.000 pessetes.
 c)   Principal  d'Edicions,  SA,  per  un  import  total  de 
 dotacions   de   82.148.000   pessetes,  i  de  recursos  de 
 82.148.000 pessetes.
 d)  Principal de Vídeo, SA, per un import total de dotacions 
 de  10.271.000  de  pessetes, i de recursos de 10.271.000 de 
 pessetes.
 9. Les  dotacions i els recursos consolidats estimats de les 
 entitats  de  dret  públic  sotmeses  a l'ordenament jurídic 
 privat   en   què   la  Generalitat  participa  directament, 
 totalment o majoritàriament són els següents:                
                                                              
 Entitats  de  dret  públic  sotmeses  a l'ordenament jurídic 
 privat                                                       
                                                              
                        (Pessetes)                            
        ------------------------------------                  
             Dotacions              Recursos                  
 -------------------------------------------                  
 Centre d'Alt Rendiment Esportiu                              
           963.651.698           963.651.698                  
        ------------------------------------                  
 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya                  
        19.598.724.778        19.598.724.778                  
        ------------------------------------                  
 Aigües Ter-Llobregat                                         
           668.151.987         6.668.151.987                  
        ------------------------------------                  
 Institut Cartogràfic de Catalunya                            
         2.552.330.871         2.552.330.871                  
        ------------------------------------                  
 Institut de Recerca i Tecnologia                             
 Agroalimentàries                                             
         2.016.582.000         2.016.582.000                  
        ------------------------------------                  
 Centre d'Iniciatives per a la Reinserció                     
           993.126.635           993.126.635                  
        ------------------------------------                  
 Centre d'Informació i Desenvolupament                        
 Empresarials                                                 
         2.612.000.000         2.612.000.000                  
        ------------------------------------                  
 Laboratori General d'Assaigs                                 
 i Investigacions                                             
         1.788.000.000         1.788.000.000                  
        ------------------------------------                  
 Institut d'Investigació Aplicada                             
 de l'Automòbil                                               
         3.134.500.000         3.134.500.000                  
        ------------------------------------                  
 Institut Català d'Energia                                    
         1.087.018.744         1.087.018.744                  
        ------------------------------------                  
 Centre de Telecomunicacions                                  
 de la Generalitat de Catalunya                               
        12.376.588.000        12.376.588.000                  
        ------------------------------------                  
 Junta de Sanejament                                          
        38.000.000.000        38.000.000.000                  
        ------------------------------------                  
 Junta de Residus                                             
         6.975.000.000         6.975.000.000                  
        ------------------------------------                  
 Institut de Diagnòstic per la Imatge                         
         1.855.327.685         1.855.327.685                  
        ------------------------------------                  
 Gestió de Serveis Sanitaris                                  
         2.818.761.000         2.818.761.000                  
        ------------------------------------                  
 Institut d'Assistència Sanitària                             
         4.871.127.196         4.871.127.196                  
        ------------------------------------                  
 Gestió i Prestació de Serveis de Salut                       
           468.350.596           468.350.596                  
        ------------------------------------                  
 Agència d'Avaluació de Tecnologia Mèdica                     
           248.764.844           248.764.844                  
        ------------------------------------                  
 Institut Català d'Oncologia                                  
         3.110.095.000         3.110.095.000                  
        ------------------------------------                  
 Serveis Sanitaris de Referència -                            
 C. de Transfusió i Banc de Teixits                           
         1.740.325.210         1.740.325.210                  
        ------------------------------------                  
                                                              
 10. Les  dotacions i els recursos estimats d'explotació i de 
 capital  de  les  empreses  en  què la Generalitat participa 
 directament,   totalment   o  majoritàriament  són  els  que 
 s'especifiquen en l'annex d'aquest article.
                                                              
 Article 2                                                    
 Foment  de  les  inversions  en  les  comarques  en recessió 
 econòmica i demogràfica                                      
 El  Govern, durant l'any 1998, ha de fomentar les inversions 
 i  la  promoció  industrial  i turística en les comarques en 
 recessió  econòmica  i  demogràfica,  en  especial  les  que 
 tinguin  una  mitjana  de  renda i de producte interior brut 
 (PIB) per sota de la mitjana de Catalunya.
                                                              
 Article 3                                                    
 Vinculació   de  crèdits  del  pressupost  de  les  entitats 
 sanitàries i de serveis socials                              
 1.a)  Els  crèdits  autoritzats en el pressupost de despeses 
 del  Servei  Català  de  la Salut, secció 51, tenen caràcter 
 vinculant  per article, llevat del concepte 160, del capítol 
 1,  "Quotes  de la Seguretat Social", i el concepte 489, del 
 capítol 4, "Farmàcia", en què la vinculació és per concepte. 
 b)  Els  crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de 
 l'Institut  Català  de  la  Salut, secció 32, tenen caràcter 
 vinculant  per article, llevat del concepte 160, del capítol 
 1,  "Quotes de la Seguretat Social", en què la vinculació és 
 per concepte.
 c)  Els  crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de 
 l'Institut  Català d'Assistència i Serveis Socials, seccions 
 41  i  42,  tenen caràcter vinculant per article, llevat del 
 concepte  160,  del  capítol  1,  "Quotes  de  la  Seguretat 
 Social",   el   concepte   262,  del  capítol  2,  "Concerts 
 sociosanitaris",  i  els conceptes 471 i 487, del capítol 4, 
 "Transferències  corrents",  en  què  la  vinculació  és per 
 concepte.
 2. Independentment   de   la  vinculació  dels  crèdits  del 
 pressupost  de  despeses,  la  classificació per conceptes i 
 subconceptes  s'ha  d'utilitzar per al registre comptable de 
 les  operacions  de  despesa  en el moment de l'execució del 
 pressupost    i   en   els   expedients   de   modificacions 
 pressupostàries de les entitats esmentades en l'apartat 1.
                                                              
 Capítol II                                                   
 Règim de les modificacions pressupostàries                   
                                                              
 Article 4                                                    
 Principis generals                                           
 1. Les   modificacions  dels  crèdits  pressupostaris  s'han 
 d'ajustar  al  que  disposa  aquesta Llei i al que estableix 
 sobre aquesta matèria el Decret legislatiu 9/1994, del 13 de 
 juliol,  pel  qual  s'aprova  el  text  refós  de la Llei de 
 finances  públiques  de  Catalunya,  en els punts que no són 
 modificats pels articles 5 i 6 d'aquesta Llei.
 2. S'autoritza   el  conseller  o  consellera  d'Economia  i 
 Finances  per  a  dictar  les  normes  necessàries  per a la 
 modificació   i   el  seguiment,  inclòs  el  seguiment  del 
 compliment  del  principi  d'eficiència,  dels  crèdits  del 
 Servei  Català  de la Salut i de les entitats gestores de la 
 Seguretat   Social,   amb   l'informe   previ,   segons  que 
 correspongui,  del  conseller  o  consellera  de  Sanitat  i 
 Seguretat  Social  o  del conseller o consellera de Benestar 
 Social.
                                                              
 Article 5                                                    
 Transferències de crèdit                                     
 1. Les transferències de crèdit no poden afectar, mitjançant 
 minoracions,   els   crèdits   que   tenen   la   naturalesa 
 d'ampliables,    els   crèdits   nominatius,   els   crèdits 
 extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir 
 de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
 2. Correspon   al   Govern,   a  proposta  del  conseller  o 
 consellera  d'Economia  i  Finances,  d'autoritzar,  amb les 
 úniques   limitacions   que   estableix   l'apartat  1,  les 
 modificacions pressupostàries següents:                      
 a) Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats 
 en els diversos departaments i organismes autònoms.
 b)  Les  transferències  que afectin els crèdits destinats a 
 despeses de personal.
 c)  L'habilitació  de  crèdits  mitjançant  la  creació dels 
 conceptes   pressupostaris  que  siguin  procedents,  en  el 
 supòsit  que  en  l'execució  del  pressupost  es  plantegin 
 necessitats  que  no hi hagin estat expressament recollides; 
 amb  aquesta  finalitat, s'han d'efectuar les transferències 
 de  crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, 
 la dotació dels nous conceptes.
 d)   Les  transferències,  amb  la  sol·licitud  prèvia  del 
 conseller o consellera de Benestar Social, entre els crèdits 
 consignats  a  favor  de  la  secció  41  i  la resta de les 
 aplicacions  pressupostàries  de  la secció 20, destinades a 
 actuacions   socials,  les  quals  transferències  no  poden 
 minorar   els   crèdits  compromesos  ni  els  afectats  per 
 ingressos  finalistes. En funció del desplegament de la Llei 
 4/1994,  del  20  d'abril, d'administració institucional, de 
 descentralització,  de  desconcentració i de coordinació del 
 sistema  català  de  serveis  socials,  es  poden autoritzar 
 transferències  entre  les  aplicacions  pressupostàries del 
 capítol 1 de les seccions 41 i 20.
 3. El  conseller  o  consellera  d'Economia  i  Finances pot 
 autoritzar,   amb  les  úniques  limitacions  que  estableix 
 l'apartat  1,  transferències  de  crèdit  entre els crèdits 
 consignats  en  un mateix departament o organisme autònom, i 
 entre  els  consignats  entre  un  departament  i  els  seus 
 organismes  autònoms,  excepte les que afectin crèdits per a 
 despeses de personal.
 4. En  les  transferències de crèdit del Servei Català de la 
 Salut  i  de  les  entitats gestores de la Seguretat Social, 
 correspon  al  conseller  o consellera d'Economia i Finances 
 d'autoritzar   la  creació  de  conceptes,  en  el  cas  que 
 corresponguin a crèdits amb vinculació per article.
 5. Els  titulars  dels  departaments  i  els presidents dels 
 organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les 
 limitacions   establertes   per   l'article  42  del  Decret 
 legislatiu  9/1994,  del  13 de juliol, pel qual s'aprova el 
 text  refós  de  la Llei de finances públiques de Catalunya, 
 entre  els  crèdits  consignats  en  un  mateix  article del 
 capítol  2  del  pressupost, "Despeses de béns corrents i de 
 serveis",  excepte  que  comportin augment dels subconceptes 
 del   concepte   226,   "Despeses   diverses". Un   cop   la 
 transferència   ha   estat  autoritzada,  el  departament  o 
 l'organisme   autònom   han   de   remetre   l'expedient  al 
 Departament   d'Economia   i   Finances   perquè  formalitzi 
 comptablement la modificació pressupostària.
 6. Els interventors delegats en els diferents departaments i 
 organismes    autònoms    han   d'informar,   prèviament   a 
 l'autorització de les propostes de transferències de crèdit, 
 sobre els punts següents:                                    
 a) Compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit. 
 b)  Suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de 
 minorar.
 c) Qualssevol altres que derivin de la legislació aplicable. 
 7. Si  l'autorització  de  les  transferències  de crèdit és 
 competència   dels   titulars   dels   departaments  o  dels 
 presidents  dels  organismes  autònoms  i  l'informe  de  la 
 Intervenció  Delegada  és  desfavorable  a  la  proposta  de 
 modificació  pressupostària,  s'ha de remetre l'expedient al 
 Departament  d'Economia  i  Finances  perquè  el  Govern,  a 
 proposta  del  conseller o consellera d'Economia i Finances, 
 adopti la resolució que consideri procedent.
                                                              
 Article 6                                                    
 Generació de crèdits                                         
 1. S'han  de  generar  en  l'estat  de  despeses els crèdits 
 necessaris  per  a  atendre  les  obligacions derivades dels 
 serveis    que    traspassin   a   la   Generalitat   altres 
 administracions  durant  l'exercici  del 1998. El límit dels 
 crèdits  generats  no  pot  ésser superior a l'import de les 
 transferències  de  fons acordades per a atendre els serveis 
 traspassats.
 2. Igualment  han  de generar crèdits en l'estat de despeses 
 les   transferències   de  fons  efectives  amb  càrrec  als 
 pressupostos   generals   de   l'Estat   destinades   a  les 
 corporacions  locals  per  a finançar els dèficits provocats 
 per   la   prestació   de   serveis  que  no  corresponen  a 
 competències  municipals,  i  també  les corresponents a les 
 despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona.
 3. En   les   generacions   i  les  ampliacions  de  crèdits 
 finançades amb ingressos procedents d'altres administracions 
 o  d'entitats  públiques  de  la  Generalitat, es pot dictar 
 resolució  ampliant  o  generant  el  crèdit a la vista dels 
 convenis   o   altres   documentacions   justificatives  del 
 reconeixement  de  l'obligació per l'administració que ha de 
 trametre  els  fons, però no es poden ordenar pagaments fins 
 que  no s'hagi produït efectivament l'ingrés, llevat que les 
 ampliacions  o  les  generacions  siguin  necessàries  per a 
 atendre   les   despeses   de   personal  traspassat  o  les 
 subvencions   de   naturalesa   periòdica  que  tinguin  per 
 finalitat  prestacions  de caràcter personal o social, o que 
 siguin  necessàries  per  a  assegurar  el funcionament dels 
 serveis transferits o conveniats.
 4. Els  ingressos derivats d'acords que s'adoptin en l'àmbit 
 de  la  sanitat  seran  susceptibles  de  generar  o ampliar 
 crèdits  en  els estats de despeses de les seccions 08, 51 o 
 32.
 5. Els crèdits generats sobre la base d'ingressos finalistes 
 i que el darrer jorn de l'exercici pressupostari no estiguin 
 vinculats  al  compliment d'obligacions ja reconegudes poden 
 ésser  objecte  d'incorporació,  per  acord  del conseller o 
 consellera  d'Economia  i  Finances, a exercicis posteriors, 
 fins  que  s'acompleixin  els programes de despesa que varen 
 motivar els esmentats ingressos.
                                                              
 Article 7                                                    
 Crèdits ampliables                                           
 Es consideren crèdits ampliables fins a una suma igual a les 
 obligacions   que   és   preceptiu  de  reconèixer,  amb  el 
 compliment  previ  de les normes legals oportunes i, en tots 
 els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els 
 crèdits inclosos en el pressupost de la Generalitat i en els 
 dels ens públics aprovats per aquesta Llei que es detallen a 
 continuació:                                                 
 1. Amb  aplicació  a totes les seccions dels pressupostos de 
 la  Generalitat  i  de  les  entitats  autònomes  i  els ens 
 públics:                                                     
 a) Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social 
 del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, 
 d'acord  amb  els preceptes en vigor, i també l'aportació de 
 la  Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris 
 públics de la Generalitat.
 b)  Els  triennis  derivats  dels còmputs de temps de servei 
 realment prestat a l'Administració pels funcionaris.
 c) Els crèdits destinats a despeses de funcionament (capítol 
 2,  "Despeses de béns corrents i de serveis") de serveis per 
 als quals s'exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o 
 preus. Aquests   crèdits   poden   ésser   ampliats  per  la 
 diferència  entre  la recaptació inicialment prevista entesa 
 aquesta,  si  escau,  com  l'obtinguda el 1997, incrementada 
 d'un 2,1% i l'efectivament ingressada.
 d)  Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per 
 aplicació de la normativa vigent, cal reconèixer obligacions 
 addicionals a les previstes inicialment, per l'import de les 
 transferències de fons que per compensar aquestes actuacions 
 hagi de formalitzar l'Administració corresponent.
 2. Amb  aplicació  a  les  entitats  autònomes  de  caràcter 
 comercial, industrial, financer o anàleg:                    
 a)  Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció 
 de recursos finalistes efectivament obtinguts.
 b)  Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions i 
 menyscaptes  en  operacions  de  crèdits  consignats  en els 
 pressupostos   de   les   entitats,   com   a   conseqüència 
 d'operacions  financeres autoritzades. En el supòsit que els 
 ingressos  pressupostats  siguin  insuficients per a atendre 
 les  obligacions  produïdes  per  aquestes operacions, s'han 
 d'ampliar  els  crèdits  que  per a aquestes entitats siguin 
 consignats  en  les seccions corresponents del pressupost de 
 la Generalitat.
 3. Els crèdits consignats en el pressupost de la Generalitat 
 i  en  el  del  Servei Català de la Salut que es destinen al 
 pagament d'interessos, a l'amortització de principal i a les 
 despeses  derivades  del  deute,  considerat  aquest  en els 
 termes  de l'article 16 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 
 de  juliol,  pel  qual  s'aprova el text refós de la Llei de 
 finances  públiques  de  Catalunya. Si cal, s'han de generar 
 els  crèdits  oportuns  per a atendre les obligacions, i els 
 pagaments  s'han d'aplicar, independentment de quin sigui el 
 venciment  a  què  corresponen,  als  crèdits  respectius de 
 l'exercici   econòmic   del   1998. En   el  supòsit  de  la 
 formalització    de    les    operacions   de   modificació, 
 refinançament  i  substitució  que  autoritza l'article 37.2 
 d'aquesta  Llei,  el  Departament  d'Economia  i Finances ha 
 d'instrumentar  les modificacions pressupostàries que siguin 
 necessàries  en  el capítol 9 de l'estat d'ingressos i en el 
 capítol  9  de l'estat de despeses, corresponents a variació 
 de passius financers.
                                                              
 4. Els crèdits relatius a obligacions de classes passives.
 5. Amb  aplicació  a  les  seccions  que  s'indiquen,  i amb 
 l'acord previ del Govern, els crèdits següents:              
 a) En la secció 04 (Departament de Governació):              
 Primer. El  crèdit 04.03.462.01, per a afrontar el compromís 
 econòmic que comporten les disposicions transitòries primera 
 i  tercera  de la Llei 1/1994, del 22 del febrer, de creació 
 del municipi de Badia.
 Segon. Els crèdits 04.03.462.03 i 04.03.767.01, destinats al 
 refinançament   del  deute  municipal,  en  funció  del  pla 
 d'actuació que acordin les administracions públiques.
 Tercer. El  crèdit  04.06.226.10,  per  tal  d'afrontar  les 
 despeses  extraordinàries  produïdes  en  cas  de situacions 
 d'emergències degudament aprovades pel Govern.
 b)  En  la  secció 05 (Departament d'Economia i Finances) el 
 crèdit 05.01.226.11, fins a l'import necessari per a atendre 
 el  pagament  dels  interessos  de  demora  resultants de la 
 devolució d'ingressos tributaris i per a atendre el pagament 
 de  les  retribucions  del  perit  tercer  en  les taxacions 
 pericials  contradictòries,  en  els termes que determina la 
 Llei general tributària de l'Estat.
 c) En la secció 06 (Departament d'Ensenyament):              
 Primer. El   crèdit  06.04.480.01,  en  funció  dels  mòduls 
 econòmics  dels  concerts  educatius aprovats per la Llei de 
 pressupostos de l'Estat per al 1998.
 Segon. El  crèdit 06.05.462.01, en funció de la matriculació 
 del  curs  1998-1999,  en  aplicació  de  la  Llei  orgànica 
 d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE).
 d) En la secció 07 (Departament de Cultura):                 
 Primer. El  crèdit  07.05.601.01,  en  cas que per resolució 
 judicial s'acordi un preu just superior al fixat inicialment 
 pel jurat en l'expropiació del Teatre Romà de Tarragona.
 Segon. Els crèdits per a operacions de capital consignats en 
 el  servei  07.05,  en  funció  dels  recursos procedents de 
 l'esponsorització,  en especial les actuacions corresponents 
 al  patrimoni  romànic de Boí i a la rehabilitació de la Seu 
 Vella de Lleida.
 e)  En  la  secció  08  (Departament  de Sanitat i Seguretat 
 Social),  el  crèdit  08.06.421.03, en funció dels ingressos 
 que  efectivament es reconeguin per a atendre insuficiències 
 dels  serveis  traspassats  i  que  no  estiguin  afectats a 
 despeses concretes.
 f)  En  la  secció 09 (Departament de Política Territorial i 
 Obres   Públiques),   els   crèdits   destinats  a  promoure 
 actuacions  d'adquisició  i rehabilitació d'habitatges i els 
 destinats  a  atendre  les obligacions derivades del conveni 
 amb   l'Administració  central  de  l'Estat  en  matèria  de 
 patologies estructurals dels habitatges.
 g) En la secció 11 (Departament de Treball):                 
 Primer. Els  crèdits  destinats  a  atendre  el  cost de les 
 accions  que, dins els diferents objectius, siguin aprovades 
 pel Fons social europeu.
 Segon. El   crèdit   11.07.481.01,  per  a  les  prestacions 
 econòmiques de la renda mínima d'inserció (RMI).
 Tercer. El  crèdit 11.04.481.01, per a les accions que dugui 
 a terme el Servei Català de Col·locació.
 Quart. El  crèdit  de la partida 11.03.440.01, per a atendre 
 el  cost del funcionament del Consell de Treball, Econòmic i 
 Social de Catalunya.
 h) En la secció 12 (Departament de Justícia):                
 Primer. El  crèdit corresponent a l'aplicació pressupostària 
 12.05.228.01, en funció de la major despesa en comunicacions 
 derivada  de  la  supressió  de  franquícies  postals de les 
 oficines  judicials,  fins a l'import traspassat, per aquest 
 concepte,  per  l'Administració de l'Estat i de les despeses 
 produïdes  pel  funcionament del jurat i pel funcionament de 
 les comissions d'assistència jurídica gratuïta.
 Segon. Els   crèdits   corresponents   a   les   aplicacions 
 pressupostàries  12.05.440.15  i 12.05.440.16, en funció del 
 cost  que  es  produeixi  en  els torns d'ofici d'advocats i 
 procuradors,  respectivament,  determinat pels mòduls fixats 
 per  la  Generalitat  de  Catalunya i pel nombre d'assumptes 
 atesos.
 Tercer. Els   crèdits   corresponents   a   les  aplicacions 
 pressupostàries  12.06.226.09,  12.06.261.03, 12.06.261.07 i 
 12.06.261.08,  proporcionalment  a  l'augment  net d'infants 
 tutelats  per  imperatius  legals i judicials, sempre que no 
 superin els mòduls unitaris de cost de l'any 1997.
 i) En la secció 21 (Despeses diversos departaments):         
 Primer. El  crèdit  21.01.226.04,  si  mitjançant  sentència 
 judicial  ferma  es declaren responsabilitats pecuniàries de 
 la  Generalitat i per les despeses jurídiques efectuades per 
 la  Direcció  General  del  Patrimoni amb motiu de la gestió 
 dels immobles.
 Segon. El  crèdit  21.01.226.07,  corresponent als honoraris 
 dels  liquidadors  de  districte  hipotecari en funció de la 
 recaptació efectiva i al premi de cobrament de tributs.
 Tercer. El  crèdit  21.01.460.01,  per un import igual al de 
 les  transferències  de  fons  per  a  atendre  les despeses 
 generades  pels  serveis estatals que presta l'Ajuntament de 
 Barcelona,   consignats  en  els  pressupostos  generals  de 
 l'Estat.
 Quart. El  crèdit  21.03.610.01,  en  funció  dels ingressos 
 efectivament  obtinguts  per  l'alienació d'inversions reals 
 (0610.01)   i   fins  a  l'import  dels  censos  que  calgui 
 constituir.
 Cinquè. El  crèdit 21.04.770.01, destinat al pagament de les 
 obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit 
 avalades per la Generalitat.
 6. En  la  Secció  20  (Departament de Benestar Social), els 
 crèdits que s'hagin d'ampliar a partir dels ingressos que es 
 produeixin  en  la  Tresoreria  de la Generalitat provinents 
 dels resultats de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la 
 Generalitat  com  a conseqüència dels beneficis obtinguts de 
 la  recaptació  total,  un  cop  deduïdes totes les despeses 
 d'explotació,  els premis i les altres despeses previstes en 
 la  Llei  5/1986,  del  17  d'abril, de creació de l'Entitat 
 Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, modificada per 
 la  Llei  32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la 
 Generalitat  de Catalunya per al 1992. L'import dels crèdits 
 ampliats per aquest concepte s'ha de destinar al finançament 
 d'inversions i de programes d'atenció social.
 7. En  la secció 32 (Institut Català de la Salut), el crèdit 
 32.02.226.04,  destinat  al  pagament  de  professionals que 
 tenen  encomanada  la  gestió  de cobrament de l'assistència 
 sanitària prestada a tercers, en la quantia necessària per a 
 atendre  l'import  dels  honoraris meritats en funció de les 
 quantitats  ingressades  en  el  concepte 317.20, "Prestació 
 dels    serveis   d'assistència   sanitària",   de   l'estat 
 d'ingressos  de l'Institut Català de la Salut. En la mateixa 
 secció  32, el crèdit, amb caràcter vinculant, de la partida 
 32.03.226.04,  si  mitjançant  sentència  judicial  ferma  o 
 transacció  es  declaren  responsabilitats  pecuniàries  que 
 s'hagin d'imputar a l'Institut Català de la Salut.
 8. En  la secció 51 (Servei Català de la Salut), els crèdits 
 de   l'aplicació  51.01.489.01,  destinats  al  pagament  de 
 productes  farmacèutics  procedents de receptes mèdiques. La 
 instrumentació   de  l'ampliació  pot  condicionar-se  a  la 
 realització  de  reserves  de  crèdit en altres partides del 
 pressupost del Servei Català de la Salut.
 9. En   l'Entitat   Autònoma   de   Jocs  i  Apostes  de  la 
 Generalitat,   els   crèdits  consignats  per  a  operacions 
 corrents,  i  també  els crèdits consignats en el capítol 6, 
 "Inversions  reals", en funció dels ingressos que, segons el 
 que estableix l'article 7 de la Llei 5/1986, del 17 d'abril, 
 de  creació  de  la  dita entitat, s'han de fixar mitjançant 
 decret del Govern.
                                                              
 Article 8                                                    
 Retencions de saldos pressupostaris                          
 En funció de l'execució de l'estat d'ingressos, el Govern, a 
 proposta  del  conseller o consellera d'Economia i Finances, 
 ha   d'acordar   la   retenció   de   saldos  pressupostaris 
 corresponents  a  crèdits  no vinculats a ingressos afectats 
 dels departaments i les entitats del sector públic. L'import 
 d'aquestes   retencions   no   pot   ésser  superior  a  les 
 ampliacions  de crèdit autoritzades, d'acord amb l'article 7 
 d'aquesta Llei.
                                                              
 Article 9                                                    
 Crèdits  autoritzats  a  favor  de  les  entitats  autònomes 
 1. L'import   dels   crèdits   pressupostaris   destinats  a 
 transferències  corrents a favor de les entitats autònomes i 
 de  les empreses públiques regulades per la Llei 4/1985, del 
 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, s'ha 
 d'ajustar  de manera que la liquidació de llurs pressupostos 
 el 31 de desembre sigui equilibrada. Per a aconseguir aquest 
 objectiu  d'equilibri també poden aplicar-se les aportacions 
 de   capital   a   la  compensació  de  pèrdues  d'exercicis 
 anteriors, amb l'acord previ del Govern.
 2. A  fi  de  determinar  les despeses que s'han de tenir en 
 compte  en  la  liquidació dels pressupostos de les entitats 
 autònomes  i  de  les empreses públiques, s'hi ha d'incloure 
 l'import  de  les  obligacions  reconegudes per a operacions 
 corrents.
 3. Si  s'han  lliurat  fons  en  excés, s'han de minorar per 
 l'import  d'aquests  els  crèdits autoritzats a favor de les 
 entitats autònomes i les empreses públiques en el pressupost 
 per a l'exercici del 1999.
 4. Les  transferències  corrents  a  favor  de  societats  i 
 qualsevol  altre  tipus  d'entitats  el capital de les quals 
 pertanyi  majoritàriament  a  la Generalitat de Catalunya, a 
 les seves entitats autònomes o als ens de dret públic, tenen 
 la   naturalesa  de  subvenció  d'explotació  en  la  mesura 
 necessària  per  a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, 
 exceptuant  les dotacions per a amortitzacions, provisions i 
 variacions   d'existències,   i   tenen   la  naturalesa  de 
 lliuraments  a compte de futures operacions de capital per a 
 la  resta,  sens perjudici de les normes que pugui dictar el 
 conseller  o consellera d'Economia i Finances, a proposta de 
 la  Intervenció  General. Per  a  aplicar  els lliuraments a 
 l'ampliació  de  capital  de  les societats cal, en tot cas, 
 l'acord previ del Govern.
                                                              
 Títol II                                                     
 Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública         
                                                              
 Capítol I                                                    
 Normes sobre gestió pressupostària                           
                                                              
 Article 10                                                   
 Estudis i dictàmens                                          
 1. Per  a  disposar  de  fons  amb  càrrec a les aplicacions 
 pressupostàries  respectives per a la contractació d'estudis 
 i  dictàmens,  cal  l'aprovació  del  Govern, a proposta del 
 conseller o consellera respectiu, si la quantia supera els 3 
 milions de pessetes.
 2. L'Administració   de   la   Generalitat  ha  d'encarregar 
 l'elaboració dels estudis i els dictàmens als departaments o 
 als instituts de les universitats públiques de Catalunya, si 
 el caràcter del tema ho aconsella.
                                                              
 Article 11                                                   
 Contractes menors                                            
 1. Tenen  la  consideració  de  contractes  menors  els  que 
 tinguin  una  quantia, inclòs l'impost sobre el valor afegit 
 (IVA), que no excedeixi els límits següents:                 
 a) Obres: 5.000.000 de pessetes                              
 b) Subministraments: 2.000.000 de pessetes                   
 c)   Consultoria   i   assistència:  2.000.000  de  pessetes 
 d) Serveis: 2.000.000 de pessetes                            
 2. En  els  contractes  menors, l'òrgan de contractació dels 
 departaments  de  la  Generalitat  ha d'ésser el secretari o 
 secretària general respectiu o l'òrgan en qui delegui.
 3. La  tramitació  de  l'expedient  dels  contractes  menors 
 exigeix, amb caràcter general:                               
 a)   El   certificat  d'existència  d'un  crèdit  adequat  i 
 suficient,   degudament   validat   pels   serveis   de   la 
 Intervenció,  excepte  en els contractes menors que estiguin 
 exempts de fiscalització prèvia.
 b) La fiscalització prèvia de la Intervenció, excepte en els 
 contractes  menors  d'una quantia inferior o igual a 500.000 
 pessetes i excepte també en els supòsits de l'article 69 del 
 Decret  legislatiu  9/1994,  del  13  de  juliol,  pel  qual 
 s'aprova  el  text refós de la Llei de finances públiques de 
 Catalunya.
 c) L'aprovació de la despesa.
 d)  La  incorporació de la factura corresponent que reuneixi 
 els requisits establerts per reglament.
 4. En  els contractes menors d'obres cal, addicionalment, el 
 pressupost  d'aquestes,  sens perjudici de l'existència d'un 
 projecte quan normes específiques així ho requereixin.
                                                              
 Article 12                                                   
 Règim de concessió de les subvencions                        
 1. Als  efectes del que disposa aquest article, és subvenció 
 tota   disposició  sense  contraprestació  de  fons  públics 
 acordada per la Generalitat o els seus organismes autònoms a 
 favor  de  persones  o  entitats  públiques o privades per a 
 fomentar  la  realització  d'activitats d'utilitat o interès 
 social  o  per  a  promoure  la  consecució  d'una finalitat 
 pública.
 2. També  és  aplicable  el  que  disposen  aquest article i 
 l'article  13  a les subvencions i als ajuts que concedeixen 
 les  empreses  i  les  entitats  públiques,  els consorcis i 
 altres  ens  amb participació majoritària de la Generalitat, 
 sempre que estiguin finançats amb aportacions del pressupost 
 d'algunes de les entitats relacionades en l'apartat 1.
 3. Les  ajudes  i  les  subvencions  amb  càrrec als crèdits 
 pressupostaris  que  no  tenen  assignació  nominativa i que 
 afecten  un col·lectiu de beneficiaris potencials, general o 
 indeterminat,  s'han  de  concedir  d'acord  amb criteris de 
 publicitat, concurrència i objectivitat.
 4. Els   departaments   i   les   entitats   concedents  han 
 d'establir,  si  no  n'hi  ha, i prèviament a l'adopció dels 
 acords  de  concessió,  les bases reguladores, les quals han 
 d'ésser   sotmeses   a  l'informe  del  servei  jurídic  del 
 departament o de l'entitat atorgant de la subvenció o l'ajut 
 i s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de 
 Catalunya. Aquestes bases, com a mínim, han de fixar:        
 a) La definició de l'objecte de la subvenció.
 b)  Els  requisits que han de complir els beneficiaris per a 
 obtenir la subvenció o l'ajut i la forma d'acreditar aquests 
 requisits.
 c)  El  termini i la forma de justificació pels beneficiaris 
 del  compliment  de la finalitat per a la qual s'ha concedit 
 la subvenció i de l'aplicació dels fons.
 d) En el supòsit que es consideri la possibilitat d'efectuar 
 bestretes de pagament sobre la subvenció concedida, la forma 
 i  la  quantia de les garanties que, si escau, han d'aportar 
 els beneficiaris.
 e) La forma de concedir la subvenció.
 f)  L'obligació  dels  beneficiaris  de  facilitar  tota  la 
 informació    requerida    pels   òrgans   de   control   de 
 l'Administració.
 5. Excepcionalment,  poden ésser concedides directament, per 
 resolució  del  conseller  o  consellera  corresponent,  les 
 subvencions  innominades  o genèriques en què no és possible 
 de  promoure  la concurrència pública per l'especificitat de 
 les característiques que ha de complir l'entitat, l'empresa, 
 la  persona  o  l'activitat destinatària de la subvenció. La 
 resolució  ha  de  contenir  el  que estableixen les lletres 
 a,c,d,  i  f de l'apartat 4 i cal adjuntar-hi un informe del 
 secretari  o  secretària general del Departament explicitant 
 els  motius  que  acreditin la impossibilitat de promoure la 
 concurrència   pública. Si   l'import  de  la  subvenció  és 
 superior  a  50.000.000  de pessetes, cal l'acord del Govern 
 per a autoritzar la concessió de la subvenció.
 6. Els  departaments  han  de  publicar trimestralment en el 
 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les subvencions 
 concedides  en  cada  període a l'empara de l'apartat 5, amb 
 expressió  succinta  del  crèdit pressupostari al qual s'han 
 imputat,  l'entitat  beneficiària,  la quantitat concedida i 
 les  finalitats  de  la  subvenció. En el cas de subvencions 
 nominatives  en el pressupost inicial, no cal la publicitat, 
 si  bé  el  beneficiari  o  beneficiària  ha  de  justificar 
 l'aplicació   dels   fons  rebuts  i  el  compliment  de  la 
 finalitat.
 7. Si  l'import  de  la subvenció és superior a 1.000.000 de 
 pessetes   en   qualsevol  dels  casos,  cal,  perquè  sigui 
 concedida,  que  el  beneficiari  o  beneficiària  acrediti, 
 mitjançant la corresponent certificació, que està al corrent 
 d'obligacions  tributàries  i  de  Seguretat  Social,  i que 
 declari  expressament  que  no  té contret cap deute per cap 
 concepte  amb  l'Administració  de la Generalitat i els seus 
 organismes autònoms.
 8. Les  subvencions en matèria agrària s'han de regir per la 
 normativa comunitària que els sigui aplicable.
                                                              
 Article 13                                                   
 Seguiment i control de les subvencions                       
 1. Les    convocatòries   de   subvencions   han   d'indicar 
 l'aplicació  pressupostària  a  la qual s'han d'imputar i la 
 quantitat  màxima  destinada,  i  cal efectuar la reserva de 
 crèdit  corresponent. La concessió de subvencions implica la 
 comptabilització  de  la  disposició  de  despeses  per  les 
 quanties  atorgades. El reconeixement de l'obligació s'ha de 
 fer  quan  el  perceptor  hagi  justificat,  i  el concedent 
 acceptat   aquesta   justificació,   el  compliment  de  les 
 condicions  o  les finalitats per les quals se li ha atorgat 
 la subvenció, i només amb les limitacions establertes per la 
 normativa aplicable a la subvenció. En el cas que s'atorguin 
 bestretes  abans  que  es faci aquesta justificació, s'ha de 
 fer  constar  expressament  en la concessió, indicant si cal 
 garantir  mitjançant  un  aval  bancari  o un altre mitjà el 
 compliment   de   les   obligacions   del  perceptor. Si  la 
 justificació no es presenta dins el termini establert, queda 
 anul·lada la concessió.
 2. Les  subvencions  que  concedeixin  els  departaments amb 
 caràcter   compensatori  de  les  càrregues  per  operacions 
 financeres   formalitzades   pels   perceptors  poden  ésser 
 lliurades  per llur import total el 1998 a l'Institut Català 
 de  Finances o a l'Institut Català del Crèdit Agrari, segons 
 quina en sigui la matèria, perquè procedeixin bé al pagament 
 periòdic    d'aquestes    subvencions   en   els   exercicis 
 corresponents,  bé  a  l'amortització  parcial  del  capital 
 pendent de les operacions amb subvenció associada.
 3. Són obligacions dels beneficiaris de les subvencions:     
 a)  Realitzar  l'activitat  o  la  inversió que fonamenta la 
 concessió de la subvenció.
 b)  Acreditar  davant  l'òrgan concedent que s'han realitzat 
 l'activitat  o la inversió, que s'han complert els requisits 
 que determina la resolució de concessió i que l'import de la 
 subvenció  s'ha  invertit en l'activitat que n'és objecte. A 
 aquest   efecte,  l'esmentat  òrgan  pot  demanar  tots  els 
 documents   justificatius   que   cregui  necessaris  per  a 
 comprovar  l'aplicació  de la subvenció. Els justificants de 
 despesa  de l'activitat o la inversió han de cobrir l'import 
 finançat  amb la subvenció. Si la subvenció consisteix en un 
 percentatge  del  cost  de  l'activitat  o la inversió, s'ha 
 d'acreditar  el  cost  total o, si s'escau, el cost sobre el 
 qual ha estat calculat el percentatge a subvencionar.
 c) Comunicar a l'entitat concedent l'obtenció de subvencions 
 o  ajuts  per  a  la  mateixa  finalitat procedents d'altres 
 departaments o d'altres administracions o ens públics.
 d) Proposar a l'òrgan concedent qualsevol canvi que, dins la 
 mateixa  finalitat,  es pugui produir en la destinació de la 
 subvenció. El  canvi  ha d'ésser expressament autoritzat per 
 l'òrgan concedent, si escau.
 4. Si  els beneficiaris no compleixen llurs obligacions dins 
 els terminis acordats, per causes que els siguin imputables, 
 la  subvenció  s'ha  de reduir en proporció a l'incompliment 
 esmentat, sens perjudici que l'òrgan concedent en disposi la 
 revocació total, en cas de no poder assolir els objectius de 
 la  subvenció  i,  en  qualsevol  cas,  amb la notificació i 
 l'audiència prèvies del beneficiari o beneficiària.
 Juntament  amb  la  proposta  de  revocació,  i com a mesura 
 cautelar, es pot adoptar per la Tresoreria, a proposta de la 
 Intervenció  General, la retenció de les quantitats pendents 
 d'abonar  al perceptor sense ultrapassar en cap cas l'import 
 que  es  fixi  a  la  proposta, amb els interessos de demora 
 meritats  fins  aquell moment. Aquesta mesura s'ha d'imposar 
 d'acord amb els criteris següents:                           
 a)  S'ha  d'adoptar  si hi ha indicis racionals que permetin 
 preveure  la  impossibilitat de portar a terme, si escau, el 
 rescabalament,  o si aquest es pot veure frustrat o greument 
 dificultat,  i,  en  especial,  si  el perceptor comet actes 
 d'ocultació, gravamen o disposició dels seus béns.
 b)  Ha  d'ésser  proporcional  a  la finalitat que es pretén 
 aconseguir,  i  en  cap cas no s'ha d'adoptar si pot produir 
 efectes de difícil o impossible reparació.
 c)  Es  manté  fins  que es dicti la resolució que posa fi a 
 l'expedient  de  revocació,  si  bé  no  pot  ultrapassar el 
 període màxim establert per a la tramitació d'aquest.
 d)  La  retenció  s'ha  de  notificar  degudament motivada a 
 l'afectat o afectada.
 5. La mesura cautelar s'ha d'aixecar en cas que la resolució 
 que  es  dicti  sigui contrària a la revocació, desapareguin 
 les  circumstàncies  que  la  van  originar,  o  l'afectat o 
 afectada  en  proposi  la  substitució  per una garantia que 
 estimi convenient.
 6. El  control  del compliment de la destinació dels ajuts i 
 de  les subvencions pels beneficiaris ha d'ésser dut a terme 
 d'acord   amb   el  que  disposa  l'article  71  del  Decret 
 legislatiu 9/94, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text 
 refós  de  la  Llei  de  finances  públiques de Catalunya, i 
 d'acord  amb  els  plans de control aprovats pel conseller o 
 consellera   d'Economia   i   Finances,  a  proposta  de  la 
 Intervenció  General  de la Generalitat, la qual pot demanar 
 tant  a  l'òrgan concedent com al beneficiari o beneficiària 
 tots  els  documents, els justificants i els antecedents que 
 consideri necessaris.
                                                              
 7. De  conformitat  amb  l'article 18.1 del text refós de la 
 Llei  general  pressupostària,  amb  els  reglaments  de  la 
 Comunitat  Europea  números 4253/88, 4042/89 i 4045/89 i amb 
 les  altres  normes  aplicables,  correspon,  en  l'àmbit de 
 Catalunya,  a  la  Intervenció  General  de  la  Generalitat 
 l'elaboració  i  l'execució  dels  plans  de  control  sobre 
 beneficiaris d'ajudes finançades totalment o parcialment amb 
 fons comunitaris.
 8. Si,  a  conseqüència  del control a què es refereixen els 
 apartats  5  i  6, es comprova que les quantitats percebudes 
 pel   beneficiari   o  beneficiària  han  estat  destinades, 
 totalment o parcialment, a finalitats diferents de l'objecte 
 de  la  subvenció,  s'ha  de  procedir  a  revocar-les  i  a 
 reintegrar-les,  amb  l'interès  de demora fixat per aquesta 
 Llei  des  de  la  data  del pagament. En el cas que s'hagin 
 pagat  bestretes  sobre  la subvenció i que per incompliment 
 del beneficiari o beneficiària sigui procedent l'execució de 
 la  garantia  prestada, l'interès de demora s'ha de computar 
 des  de  la  data fixada al beneficiari o beneficiària per a 
 justificar  el  compliment de la finalitat que ha motivat la 
 concessió  de  la subvenció o des de la data del pagament si 
 és posterior.
                                                              
 Article 14                                                   
 Construcció i adquisició d'immobles                          
 1. El   Govern,   a  proposta  del  conseller  o  consellera 
 d'Economia  i  Finances,  pot  autoritzar  els  departaments 
 perquè   adquireixin  immobles  per  a  substituir  els  que 
 actualment  ocupen  en règim de lloguer o per a construir-hi 
 nous  edificis  i,  amb  aquesta  finalitat, pot acordar les 
 modificacions pressupostàries que calgui.
 2. S'autoritza   el   Govern   perquè,   amb   la  finalitat 
 d'instal·lar-hi  o agrupar-hi dependències de la Generalitat 
 o  per al compliment d'altres finalitats d'interès públic, i 
 amb  càrrec  als  crèdits  dels departaments afectats, pugui 
 adquirir  béns  immobles  i  vincular-los  al pagament d'una 
 prestació periòdica en qualsevol de les modalitats regulades 
 pel  dret  de  cens en la legislació civil catalana, i pugui 
 assumir, si cal, els compromisos previs que, sense comportar 
 obligacions    pecuniàries    amb   venciment   anterior   a 
 l'adquisició   definitiva  dels  drets,  siguin  adequats  a 
 aquesta  finalitat,  i,  així  mateix, se l'autoritza perquè 
 formalitzi  documentalment  les prestacions corresponents en 
 qualsevol de les formes admeses en dret.
 3. El  Govern,  amb  referència  als  mateixos béns i per al 
 compliment   de  les  mateixes  finalitats  establertes  per 
 l'apartat  2,  pot autoritzar la formalització de contractes 
 d'arrendament financer immobiliari.
 4. S'ha  de  donar compte al Parlament de les adquisicions a 
 què es refereixen els apartats 1, 2 i 3.
                                                              
 Article 15                                                   
 Vinculació d'immobles                                        
 S'autoritza  el  Govern  a  vincular els béns immobles de la 
 Generalitat, qualsevol que en sigui l'afectació, al pagament 
 d'una  prestació periòdica de les regulades en la legislació 
 civil  catalana  sobre  el dret de cens. El capital obtingut 
 s'ha  de  destinar  a  finançar  les  operacions  de capital 
 pressupostades en aquesta Llei.
                                                              
 Article 16                                                   
 Execució anticipada de projectes d'inversió                  
 1. El Govern, a proposta conjunta del Departament d'Economia 
 i Finances i del Departament d'Ensenyament o del Departament 
 de  Cultura, pot autoritzar que aquests estableixin convenis 
 de  col·laboració  amb  les  entitats  locals  que  permetin 
 l'execució   anticipada   de   projectes   de  construccions 
 escolars,   de   biblioteques  o  de  centres  poliesportius 
 inclosos en els plans corresponents.
 2. Les  obres  a  què  es  refereix  l'apartat 1 han d'ésser 
 finançades i, si escau, adjudicades per les entitats locals. 
 L'import  d'aquestes obres ha d'ésser reintegrat en tot o en 
 part per la Generalitat, d'acord amb les dotacions aprovades 
 en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans 
 fixats  pel  departament  corresponent  i  d'acord  amb  els 
 convenis signats amb cada entitat local.
 3. El Govern, a proposta conjunta del Departament d'Economia 
 i Finances i del Departament de Sanitat i Seguretat Social o 
 del  Departament  de  Benestar Social, pot autoritzar que el 
 Servei  Català de la Salut o l'Institut Català d'Assistència 
 i  Serveis Socials estableixin convenis de col·laboració amb 
 entitats  locals  i  altres  entitats  titulars  de  centres 
 sanitaris  de  la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública o 
 de  centres de serveis socials de la Xarxa Bàsica de Serveis 
 Socials  que  permetin  l'execució  anticipada  de projectes 
 d'inversió en infraestructura sanitària o social.
 4. Les  inversions a què es refereix l'apartat 3 han d'ésser 
 finançades i gestionades per les entitats esmentades sota la 
 supervisió  del  Servei  Català  de la Salut o de l'Institut 
 Català   d'Assistència   i  Serveis  Socials. Aquest  ha  de 
 reintegrar, en tot o en part, l'import d'aquestes inversions 
 a  les  entitats  que  les  facin, d'acord amb les dotacions 
 aprovades  en cada exercici pressupostari per al finançament 
 dels  plans  fixats  pel  Servei  Català  de  la Salut o per 
 l'Institut  Català d'Assistència i Serveis Socials i d'acord 
 amb els convenis signats.
                                                              
 Article 17                                                   
 Finançament  del  Programa  d'inversions de les universitats 
 1. El   finançament   del   Programa   d'inversions  de  les 
 universitats  catalanes  es  fa amb càrrec als crèdits per a 
 despeses consignats per a aquesta finalitat en el pressupost 
 de cada any de la Generalitat.
 2. Les obligacions derivades de l'apartat 1 es poden complir 
 mitjançant   la   inversió   directa   de   l'Administració, 
 mitjançant   transferències   de  capital  a  favor  de  les 
 universitats  o  mitjançant  subvencions  per  import  de la 
 càrrega   financera   per  interès  i  amortització  de  les 
 operacions  de  crèdit  que  el  Govern  els autoritzi per a 
 l'execució del Programa.
 3. Excepcionalment,    el    Govern   pot   autoritzar   les 
 universitats  a  anticipar  les  inversions  previstes en el 
 Programa,   mitjançant   operacions   de   crèdit   de   les 
 universitats. En  aquest cas, les amortitzacions han d'ésser 
 subvencionades  pel  pressupost de la Generalitat, que també 
 pot afrontar, totalment o parcialment, els interessos.
 4. El   Govern,   a  proposta  del  conseller  o  consellera 
 d'Economia i Finances i, amb l'informe previ del Comissionat 
 per a Universitats i Recerca, pot determinar la modificació, 
 el   refinançament   i  la  substitució  de  les  operacions 
 d'endeutament  de  les  universitats autoritzades pel Govern 
 per a finançar inversions.
                                                              
 Article 18                                                   
 Identificació dels projectes d'inversió                      
 1. Els projectes d'inversió inclosos en l'annex d'inversions 
 reals  s'identifiquen  mitjançant  el  codi  de projecte que 
 tenen  assignat, amb la finalitat d'establir-ne el seguiment 
 pressupostari.
 2. Les modificacions dels programes d'inversió que impliquen 
 l'inici  de  nous  projectes  requereixen  l'assignació dels 
 codis corresponents, d'acord amb el Departament d'Economia i 
 Finances.
                                                              
 Article 19                                                   
 Manaments de pagaments a justificar                          
 Els  lliuraments  de  fons  per  manaments  de  pagaments  a 
 justificar  poden  tenir  el caràcter de renovables, d'acord 
 amb les normes següents:                                     
 a) La renovació s'efectua per l'import justificat, de manera 
 que   la  quantitat  lliurada  romangui  fixa  al  llarg  de 
 l'exercici.
 b) Abans del lliurament de fons, s'ha d'efectuar la retenció 
 del  crèdit en els conceptes pressupostaris per als quals se 
 sol·licita, pel mateix import que el lliurat.
 c) El règim de funcionament i els conceptes pressupostaris a 
 càrrec  dels  quals  es  poden  lliurar fons a justificar de 
 caràcter   renovable   han  d'ésser  fixats  per  ordre  del 
 Departament d'Economia i Finances.
                                                              
 Article 20                                                   
 Liquidació    dels    pressupostos    i   control   financer 
 1. Els   organismes   autònoms   comercials,  industrials  i 
 financers,  les  empreses públiques, estiguin constituïdes o 
 no   hi   estiguin   en   forma  de  societat  anònima,  les 
 universitats  públiques  finançades per la Generalitat i els 
 patronats   i  els  consorcis  en  els  quals  participa  la 
 Generalitat  han  de trametre a la Intervenció General de la 
 Generalitat, abans del dia 30 d'abril de 1998, la liquidació 
 del pressupost, els comptes anuals i la memòria de gestió de 
 l'exercici  anterior,  i  també  han  de trametre la mateixa 
 documentació referida a les empreses en què participen.
 2. El  control  de  caràcter  financer  a  què fa referència 
 l'article 71 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, 
 pel  qual  s'aprova  el  text  refós  de la Llei de finances 
 públiques de Catalunya, s'ha d'ajustar al pla anual que, per 
 a  cada  exercici  econòmic,  ha  d'aprovar  el  conseller o 
 consellera   d'Economia   i   Finances,  a  proposta  de  la 
 Intervenció   General. Les   esmentades  actuacions  han  de 
 comprendre  una auditoria financera i de regularitat a fi de 
 comprovar  que  l'actuació  de  l'entitat  s'ha ajustat a la 
 legalitat  vigent  i  a  les  directrius  del  Govern  i del 
 Departament  d'Economia i Finances que hi siguin aplicables, 
 i  també  que  les  transferències rebudes de la Generalitat 
 s'han  aplicat  a les finalitats previstes; en cas contrari, 
 poden  proposar  les  mesures  d'ajust  i de compensació que 
 siguin pertinents.
 3. Les  entitats  enumerades  en  l'apartat 1 poden establir 
 òrgans de control economicofinancer intern propis.
 Corresponen  a  la Intervenció General de la Generalitat les 
 funcions  de  coordinació, inspecció, assessorament i impuls 
 dels esmentats òrgans.
                                                              
 Article 21                                                   
 Comptabilitat    dels    organismes   autònoms   comercials, 
 industrials   i   financers  i  de  les  entitats  públiques 
 Els organismes autònoms comercials, industrials i financers, 
 les entitats de dret públic que han d'ajustar llur activitat 
 al  dret  privat i les entitats amb participació majoritària 
 de  la Generalitat, excepte les que estiguin constituïdes en 
 forma  de societat anònima, han d'ajustar llur comptabilitat 
 al que disposen els corresponents plans parcials o especials 
 que, de conformitat amb l'article 75.c del Decret legislatiu 
 9/1994,  del  13  de  juliol, que aprova el text refós de la 
 Llei   de   finances   públiques  de  Catalunya,  aprovi  la 
 Intervenció  General  en  desenvolupament del Pla general de 
 comptabilitat  pública,  aprovat per l'Ordre del conseller o 
 consellera d'Economia i Finances del 28 d'agost de 1996.
                                                              
 Capítol II                                                   
 Normes sobre despesa pública                                 
                                                              
 Article 22                                                   
 Limitació de l'augment de la despesa                         
 1. Durant  l'exercici  del  1998  el  Govern és obligat a no 
 prendre  cap  iniciativa  legislativa  o  administrativa que 
 comporti  creixement de la despesa pública pressupostada, si 
 no  proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les 
 reduccions  proporcionals  de  despesa  amb  l'especificació 
 pressupostària corresponent.
 2. Durant  l'exercici  del  1998  el  Govern  és  obligat  a 
 oposar-se  a  qualsevol  iniciativa legislativa que comporti 
 creixement  de  la  despesa  pública pressupostada, si no es 
 proposen alhora els recursos addicionals necessaris.
                                                              
 Article 23                                                   
 Compromisos de despesa d'exercicis anteriors                 
 1. Les  obligacions  derivades  de  compromisos  de  despesa 
 degudament  adquirits  per  contractes  de tracte successiu, 
 relatius  a compra de béns corrents i de serveis, en l'últim 
 trimestre  del  1997,  pels departaments de la Generalitat i 
 els  organismes  autònoms,  es poden aplicar als crèdits del 
 pressupost vigent.
 2. El  Departament  d'Economia  i  Finances, a proposta d'un 
 altre  departament,  amb  l'informe previ de l'interventor o 
 interventora  delegat  respectiu, pot determinar els crèdits 
 amb càrrec als quals s'imputa el pagament de les obligacions 
 a  què es refereix l'apartat 1, que han d'ésser els adequats 
 a   la   naturalesa   de   la  despesa  segons  l'estructura 
 pressupostària.
 3. Pel  que  fa  referència al Servei Català de la Salut i a 
 les entitats gestores de la Seguretat Social, el Departament 
 d'Economia  i  Finances  pot  autoritzar,  a  proposta  dels 
 directors  respectius i amb l'informe previ de l'interventor 
 delegat corresponent, l'aplicació als crèdits del pressupost 
 vigent  de  les  obligacions  derivades  de  compromisos  de 
 despesa de l'exercici anterior.
                                                              
 Article 24                                                   
 Recurrència de despeses en exercicis futurs                  
 El  Departament  d'Economia  i  Finances ha d'emetre informe 
 preceptiu  sobre  qualsevol disposició normativa de caràcter 
 general  que  impliqui  recurrència de despeses en exercicis 
 pressupostaris  futurs, especialment pel que fa a plantilles 
 i  a retribucions del personal dels diferents departaments i 
 entitats.
                                                              
 Article 25                                                   
 Comptabilització de compromisos anuals                       
 1. Durant  el  primer mes de l'exercici els departaments han 
 d'efectuar   l'autorització  de  despeses  per  l'import  de 
 l'anualitat   de   1998,  dels  compromisos  plurianuals  de 
 despesa,  i  per  l'import  dels  contractes  o els convenis 
 d'abast anual relatius al funcionament dels serveis.
 2. El Departament d'Economia i Finances, amb l'informe previ 
 de  l'interventor  o  interventora delegat corresponent, pot 
 efectuar  reserva  de  crèdit  de  les  quantitats  a què fa 
 referència   l'apartat   1   fins  que  es  materialitzi  la 
 corresponent autorització de despesa.
                                                              
 Títol III                                                    
 Despeses de personal                                         
                                                              
 Capítol I                                                    
 Retribucions del personal                                    
                                                              
 Article 26                                                   
 Àmbit  d'aplicació  de les normes sobre despeses de personal 
 Les  disposicions  incloses en aquest títol s'apliquen a tot 
 el personal al servei de:                                    
 a)  L'Administració  de  la Generalitat i les seves entitats 
 autònomes de caràcter administratiu.
 b) Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, 
 financer o anàleg.
 c)  El  Servei Català de la Salut i les entitats gestores de 
 la  Seguretat  Social,  l'Institut  Català  de  la  Salut  i 
 l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
 d)  L'ens  públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i 
 les  societats  per  a  la  gestió  dels  serveis públics de 
 radiodifusió i televisió.
 e) Les empreses a què fa referència l'article 4.2 del Decret 
 legislatiu  9/1994,  del  13 de juliol, pel qual s'aprova el 
 text  refós  de  la Llei de finances públiques de Catalunya, 
 que  percebin aportacions de qualsevol naturalesa amb càrrec 
 als  pressupostos públics o amb càrrec als pressupostos dels 
 ens o societats participades per la Generalitat destinades a 
 cobrir  el  dèficit d'explotació, llevat de les que disposin 
 d'un  contracte  programa, si així ho determina expressament 
 el  Govern,  amb  l'informe  previ  dels  departaments de la 
 Presidència i d'Economia i Finances.
 f)   Les   altres   entitats   públiques   amb  participació 
 majoritària de la Generalitat.
 g) Les universitats públiques catalanes.
                                                              
 Article 27                                                   
 Retribucions del personal no laboral                         
 1. Per  a l'exercici del 1998, les retribucions íntegres del 
 personal  en  actiu  no  sotmès  a  la  legislació  laboral, 
 incloent-hi  els  alts  càrrecs, experimenten un augment del 
 2,1% respecte a les fixades per a l'exercici del 1997.
 2. El  que  estableix  l'apartat 1 s'entén sens perjudici de 
 l'adequació de les retribucions complementàries, si cal, per 
 a  assegurar  que  les  assignades  a  cada  lloc de treball 
 mantenen  la  relació  adequada  amb el contingut d'especial 
 dificultat  tècnica,  de  dedicació,  de responsabilitat, de 
 perillositat  o  de  penositat,  amb l'informe favorable del 
 departament  competent  en  matèria  de funció pública i del 
 Departament d'Economia i Finances.
 3. Les  retribucions  que  tenen  caràcter d'absorbibles, la 
 indemnització  per  residència i les indemnitzacions per raó 
 de  serveis  es regeixen per llur normativa específica i pel 
 que  disposa  aquesta  Llei, i no experimenten cap increment 
 respecte a les fixades per a l'exercici del 1997.
                                                              
 Article 28                                                   
 Retribucions del personal funcionari                         
 1. Les  retribucions  a  percebre  el 1998 pels funcionaris, 
 d'acord  amb  el  sistema  retributiu  establert per la Llei 
 17/1985,   del  23  de  juliol,  de  la  funció  pública  de 
 l'Administració  de  la  Generalitat, modificada per la Llei 
 9/1994, del 29 de juny, són les següents:                    
 a)  El  sou  i  els  triennis,  segons  el  grup  en  què es 
 classifiquen  els  cossos  i  les escales, referents a dotze 
 mensualitats:                                                
                                                              
 Grup         Sou  Triennis                                   
 --------------------------                                   
 A .... 1.862.760    71.532                                   
 B .... 1.580.976    57.228                                   
 C .... 1.178.508    42.948                                   
 D ....   963.636    28.680                                   
 E ....   879.720    21.504                                   
                                                              
 b)   Les  pagues  extraordinàries,  que  són  dues  l'any  i 
 s'acrediten  els  mesos  de  juny  i desembre, per un import 
 d'una  mensualitat  de  sou  i triennis. Si un funcionari ha 
 prestat  una jornada de treball reduïda durant els sis mesos 
 anteriors  als mesos de juny o desembre, l'import de la paga 
 extraordinària   ha   d'ésser   objecte   de   la   reducció 
 proporcional corresponent.
 c)  L'import  del  complement  de  destinació corresponent a 
 cadascun  dels  nivells  dels  llocs  de  treball, que és el 
 següent, referit a dotze mensualitats:                       
                                                              
 Nivell     Pessetes   Nivell    Pessetes                     
 ----------------------------------------                     
 30 ...... 1.635.684       15 ... 552.804                     
 29 ...... 1.467.192       14 ... 514.908                     
 28 ...... 1.405.476       13 ... 476.976                     
 27 ...... 1.343.760       12 ... 439.044                     
 26 ...... 1.178.880       11 ... 401.172                     
 25 ...... 1.045.932       10 ... 363.252                     
 24 ......   984.216        9 ... 344.316                     
 23 ......   922.536        8 ... 325.308                     
 22 ......   860.796        7 ... 306.396                     
 21 ......   799.200        6 ... 287.412                     
 20 ......   742.392        5 ... 268.452                     
 19 ......   704.448        4 ... 240.048                     
 18 ......   666.540        3 ... 211.656                     
 17 ......   628.608        2 ... 183.228                     
 16 ......   590.736        1 ... 154.848                     
                                                              
 d)  L'import del complement específic, que s'incrementa d'un 
 2,1%  respecte  als aprovats per al 1997, sens perjudici del 
 que estableix l'article 27.2.
 e)  El  complement  de productivitat establert per l'article 
 67.3.c  de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, modificada per 
 la  Llei 9/1994, del 29 de juny, que retribueix el rendiment 
 especial,   l'activitat   i  la  dedicació  extraordinàries, 
 l'interès  o la iniciativa amb què s'acompleixen les tasques 
 inherents  al  lloc  de  treball,  d'acord  amb  els crèdits 
 pressupostaris  assignats  per  cada  departament  a  aquest 
 efecte, i que es regeix per les normes següents:             
 Primera. L'apreciació  de  la productivitat, als efectes del 
 pagament  d'aquest  complement,  s'ha  de fer mitjançant una 
 valoració   individualitzada   per   a   cada  funcionari  o 
 funcionària  dels factors especificats en l'esmentat article 
 67.3.c. Els  complements  de  productivitat  han  d'ésser de 
 coneixement   públic   per   als   altres   funcionaris  del 
 departament  o de l'organisme interessat, i se n'ha de donar 
 coneixement, així mateix, als representants sindicals.
 Segona. Les    quantitats   assignades   a   complement   de 
 productivitat durant un període de temps determinat no poden 
 originar  drets individuals respecte a les valoracions o les 
 apreciacions corresponents a períodes successius.
 Tercera. Cada  departament ha de donar compte al departament 
 competent  en  matèria  de  funció  pública i al Departament 
 d'Economia  i Finances de la quantia dels complements i dels 
 criteris de distribució aplicats.
 f)  Les  gratificacions  per serveis extraordinaris, que han 
 d'ésser  concedides per cada departament o organisme autònom 
 dins  els  crèdits  assignats  a aquesta finalitat. Aquestes 
 gratificacions  tenen  caràcter excepcional i tan sols poden 
 ésser  reconegudes  per serveis extraordinaris prestats fora 
 de  la  jornada  normal  de  treball, i en cap cas no en pot 
 ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.
 g)  Els complements personals transitoris reconeguts d'acord 
 amb la disposició transitòria segona de la Llei 17/1985, del 
 23 de juliol, modificada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, 
 que són absorbits, durant l'any 1998, d'acord amb les normes 
 següents:                                                    
 Primera. De  l'increment de retribucions de caràcter general 
 que estableix l'article 28.1, només se'n computa, a l'efecte 
 de  l'absorció,  el  50%  corresponent  a  les  retribucions 
 complementàries;  de  qualsevol  altra  millora retributiva, 
 incloent-hi  les  derivades  de canvis de llocs de treball i 
 els   increments   de   les  retribucions  no  compresos  en 
 l'increment   general   establert  per  l'article  28.1,  el 
 complement personal transitori n'absorbeix el 100%.
 Segona. En  el cas que el canvi de lloc de treball determini 
 una  minva  de  les  retribucions,  es  manté  el complement 
 personal   transitori,  al  qual  s'ha  d'imputar  qualsevol 
 millora retributiva.
 Tercera. No  es  consideren,  a  l'efecte  de l'absorció del 
 complement    personal   transitori,   els   triennis,   les 
 gratificacions  per  serveis extraordinaris ni el complement 
 de productivitat regulat en la lletra e d'aquest apartat.
 2. El  càlcul  de  les  retribucions que s'hagin de liquidar 
 normativament  per  dies s'ha d'efectuar tenint en compte el 
 nombre de dies naturals del mes corresponent.
 3. Els  funcionaris interins inclosos en l'àmbit d'aplicació 
 de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, modificada per la Llei 
 9/1994, del 29 de juny, perceben el 100% de les retribucions 
 bàsiques  del  cos  en el qual ocupen la vacant, excloent-ne 
 els  triennis, i el 100% de les retribucions complementàries 
 que  corresponen  al lloc de treball que ocupen, excloent-ne 
 els  complements  vinculats  a  la condició de funcionari de 
 carrera.
 4. El   personal  contractat  administratiu  comprès  en  la 
 disposició transitòria tercera de la Llei 17/1985, del 23 de 
 juliol,  modificada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, fins 
 que   no   conclogui   el   procés  d'extinció  regulat  per 
 l'esmentada   Llei,  percep  el  100%  de  les  retribucions 
 bàsiques  del cos en el qual ocupa la plaça i el 100% de les 
 retribucions  complementàries  que  corresponen  al  lloc de 
 treball   que   ocupa,   excloent-ne   els  triennis  i  els 
 complements   vinculats  a  la  condició  de  funcionari  de 
 carrera.
                                                              
 5. El personal al qual no siguin aplicables les retribucions 
 fixades  en  l'apartat  1  d'aquest  article  percep  per  a 
 l'exercici   de   1998  un  increment  del  2,1%  sobre  les 
 retribucions de 1997.
 6. Les  retribucions bàsiques i complementàries del personal 
 que,  d'acord  amb les directrius que el Govern estableix en 
 aquesta  matèria,  sol·liciti reducció de la seva jornada de 
 treball s'han de reduir en la mateixa proporció del temps de 
 jornada.
                                                              
 Article 29                                                   
 Retribucions del personal laboral                            
 1. Per a l'exercici del 1998, la massa salarial del personal 
 laboral  no  pot  experimentar un augment global superior al 
 2,1%,  respecte a l'establerta per a l'exercici del 1997, en 
 termes  d'homogeneïtat  per  als  dos  períodes  objecte  de 
 comparació.
 2. Per  a  procedir  a determinar o modificar les condicions 
 retributives  del  personal  laboral cal l'informe favorable 
 del departament competent en matèria de funció pública i del 
 Departament    d'Economia    i    Finances. Es    consideren 
 determinació  o  modificació  de les condicions retributives 
 els  projectes  de  convenis col·lectius, les revisions, les 
 adhesions  o  les  extensions  d'aquests,  l'aplicació  dels 
 convenis  col·lectius  d'àmbit  sectorial  i  dels pactes de 
 millores  que modifiquin les condicions del personal laboral 
 i   la   fixació   de   retribucions   mitjançant  contracte 
 individual,   si   no   són   regulades  mitjançant  conveni 
 col·lectiu.
 3. A  l'efecte  de  l'emissió de l'informe corresponent, els 
 departaments,  els organismes autònoms i les entitats han de 
 trametre  el  projecte  de  pacte  o  millora  del  conveni, 
 proposta  individual  o projecte de conveni, abans que sigui 
 signat,  acompanyat  d'una  memòria amb la valoració de tots 
 els  aspectes  econòmics  i  de llur incidència en exercicis 
 futurs.
 4. L'informe  a  què  fa  referència  l'apartat 3 ha d'ésser 
 elaborat  pel  departament  competent  en  matèria de funció 
 pública  i  pel  Departament  d'Economia  i  Finances  en el 
 termini de quinze dies des de la recepció del projecte.
 5. Són  nuls  de  ple dret els acords adoptats en matèria de 
 retribucions  del  personal  laboral  amb omissió del tràmit 
 d'informe o en contra d'un informe desfavorable, i també els 
 pactes  que  impliquin creixements salarials per a exercicis 
 successius  contraris al que determinin les futures lleis de 
 pressupostos.
 6. No   es   poden  autoritzar  les  despeses  derivades  de 
 l'aplicació  de  les  retribucions  per  al  1998  si  no es 
 compleixen els requisits establerts en aquest article.
                                                              
 Article 30                                                   
 Adequació d'acords, convenis o pactes                        
 No  es pot signar cap acord, conveni o pacte en contravenció 
 del  que  estableix aquesta Llei. Els acords, els convenis o 
 els  pactes ja signats que impliquin creixements retributius 
 s'han  d'adequar  al que estableix aquesta Llei, i esdevenen 
 així inaplicables les clàusules que siguin contràries al que 
 estableixen  els  articles  27,  28 i 29 d'aquesta Llei, que 
 s'hi oposin o que hi resultin incompatibles.
                                                              
 Article 31                                                   
 Pensions                                                     
 1. Amb  efectes  des  de l'1 de gener de 1998, la quantia de 
 les  pensions  reconegudes  pel Decret del 14 de novembre de 
 1978  i  per  la  Llei  18/1984,  del  20  de març, sobre el 
 personal  eventual,  contractat  i  interí  al  servei de la 
 Generalitat en el període anterior al 1939, s'incrementen el 
 2,1% en relació amb les de l'exercici del 1997.
 2. Les  pensions  atorgades  a l'empara del Decret del 25 de 
 febrer  de 1980 i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre 
 assignacions   temporals   i  pensions  als  presidents  del 
 Parlament,  en cessar, i als seus familiars, es regeixen per 
 llur normativa específica.
 3. Els  consellers  de  la  Generalitat que deixin el càrrec 
 durant  l'any  1998  tenen  dret  a la pensió per un període 
 màxim  de  divuit mesos. Tanmateix, deixen de percebre-la en 
 el moment que obtenen una altra retribució amb càrrec a fons 
 públics.
                                                              
 Capítol II                                                   
 Altres disposicions en matèria de despeses de personal       
                                                              
 Article 32                                                   
 Limitació de l'augment de despeses de personal               
 1. Durant   l'exercici   del   1998  no  es  poden  tramitar 
 expedients  d'ampliació  de  plantilles  ni  disposicions  o 
 expedients   de   creació  o  de  reestructuració  d'unitats 
 orgàniques  si  l'increment  de  la  despesa  pública que en 
 deriva  no  es  compensa  mitjançant  la reducció pel mateix 
 import  d'altres  conceptes  pressupostaris dels capítols de 
 despeses corrents. Si l'ampliació i la creació de plantilles 
 o   la   reestructuració  d'unitats  orgàniques  deriven  de 
 l'entrada  en  funcionament de noves inversions, l'increment 
 de  la  despesa  resultant ha d'ésser finançat mitjançant la 
 minoració  dels  crèdits  per a inversions del departament o 
 l'entitat  que  ho  proposi. En  qualsevol  cas, no es poden 
 minorar crèdits que tinguin la naturalesa d'ampliables.
 2. Els   departaments   i   les   entitats  autònomes  poden 
 contractar  temporalment  personal  laboral,  d'acord amb la 
 legislació  vigent,  per  a  executar  obres i per a prestar 
 serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en 
 el  pressupost  i  a  càrrec  d'aquest. La  contractació del 
 personal   laboral   s'ha  de  fer  mitjançant  els  serveis 
 d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi 
 d'atur. Els  departaments  i  les  entitats autònomes han de 
 comunicar trimestralment al departament competent en matèria 
 de  funció  pública  les contractacions que hi hagi hagut, i 
 també  llurs  característiques. El  departament competent en 
 matèria  de  funció  pública  ha  de donar compte de tota la 
 informació   referent  a  aquest  personal  a  les  centrals 
 sindicals considerades més representatives.
                                                              
 Article 33                                                   
 Oferta pública d'ocupació                                    
 1. Per  a  l'exercici  del 1998, l'oferta pública d'ocupació 
 només  pot incloure les places que el Govern, a proposta del 
 departament  competent  en  matèria  de funció pública i amb 
 l'informe  previ  del  Departament  d'Economia  i  Finances, 
 consideri  necessàries  per  al  funcionament  dels  serveis 
 públics essencials.
 2. No  obstant  el  que estableix l'apartat 1, el Govern pot 
 aprovar  una  o diverses ofertes parcials d'ocupació pública 
 de llocs de treball, dotats pressupostàriament i inclosos en 
 les  relacions de llocs de treball, que estiguin ocupats per 
 interins o personal laboral temporal.
 3. El  que disposen els apartats 1 i 2 s'ha de subjectar, en 
 qualsevol  cas,  als  límits  que puguin ésser aplicables al 
 conjunt  de  les  administracions públiques en virtut de les 
 disposicions estatals de caràcter bàsic en la matèria.
                                                              
 Article 34                                                   
 Relacions de llocs de treball                                
 Correspon  al  Govern,  a  proposta conjunta del departament 
 competent  en  matèria  de  funció pública i del Departament 
 d'Economia  i  Finances,  sens perjudici de les facultats de 
 delegació  introduïdes  en la normativa de la funció pública 
 per la Llei 9/1994:                                          
 a)  L'assignació dels nivells dels complements de destinació 
 i  dels complements específics corresponents a nous llocs de 
 treball de les relacions de llocs de treball.
 b) Les modificacions produïdes per la variació del nombre de 
 llocs  i  les  modificacions  del  grup,  del  complement de 
 destinació  i del complement específic dels llocs de treball 
 inclosos en les relacions inicials.
                                                              
 Article 35                                                   
 Integració en el treball                                     
 1. Per  a  complir  els principis d'integració en el treball 
 establerts  per  la  Llei de l'Estat 13/1982, del 7 d'abril, 
 d'integració  social  de minusvàlids, i per la Llei 17/1985, 
 del 23 de juliol, de funció pública de l'Administració de la 
 Generalitat,  modificada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, 
 i  amb  la  finalitat  que el 2% de la plantilla orgànica de 
 l'Administració  de la Generalitat sigui cobert per persones 
 amb  disminució, es reserva un 3% de les places previstes en 
 l'oferta pública d'ocupació.
 2. Les  empreses públiques de la Generalitat han de reservar 
 el  3%,  com  a mínim, de les noves contractacions previstes 
 per  a  l'exercici  pressupostari  del  1998  perquè  siguin 
 cobertes per persones amb disminució.
                                                              
 Títol IV                                                     
 Operacions financeres                                        
                                                              
 Article 36                                                   
 Avals                                                        
 1. La  Generalitat  pot  prestar avals durant l'exercici del 
 1998  per a les operacions de crèdit interior o exterior que 
 concertin  les entitats o les empreses que s'indiquen i fins 
 als imports que s'assenyalen:                                
 a) Túnels i Accessos de Barcelona, SAC: fins a 1.000.000.000 
 de pessetes.
 b) Túnel del Cadí, SAC: fins a 2.500.000.000 de pessetes.
 c)  Gestió  d'Infraestructures, SA: fins a 18.600.000.000 de 
 pessetes.
 d) Regs de Catalunya, SA: fins a 2.200.000.000 de pessetes.
 e)  Teatre  Nacional de Catalunya, SA: fins a 300.000.000 de 
 pessetes.
 f)   Corporació  Catalana  de  Ràdio  i  Televisió:  fins  a 
 1.044.000.000 de pessetes.
 g)  Televisió  de  Catalunya,  SA:  fins  a 6.350.000.000 de 
 pessetes.
 h)  Catalunya  Ràdio,  SRG,  SA:  fins  a  2.266.000.000  de 
 pessetes.
 i)  Consorci  de  l'Auditori  i Orquestra i Fundació Privada 
 Teatre  Lliure  per  a  inversions:  fins a 1.400.000.000 de 
 pessetes.
 j)  Consorci  del  Museu  Nacional  d'Art de Catalunya per a 
 inversions: fins a 1.670.000.000 de pessetes.
 k)  Autopista  Terrassa-Manresa, SA: fins a 1.500.000.000 de 
 pessetes.
 l)   Centre   Informàtic  de  la  Generalitat,  SA:  fins  a 
 4.175.000.000 de pessetes, per a inversions corresponents al 
 projecte  integral  d'informatització dels Mossos d'Esquadra 
 de la Generalitat.
 m)  Consorci  del  Gran  Teatre del Liceu: per a inversions, 
 fins a 3.675.000.000 de pessetes.
 2. Els  avals  a  què  fa referència l'apartat 1 han d'ésser 
 autoritzats  pel Govern, a proposta conjunta del conseller o 
 consellera   d'Economia   i   Finances  i  del  conseller  o 
 consellera del departament interessat per raó de la matèria, 
 i  han d'ésser signats pel conseller o consellera d'Economia 
 i Finances o per l'autoritat en qui delegui expressament.
 3. El Govern pot determinar en cada cas el caràcter solidari 
 o no solidari dels avals autoritzats.
 4. S'autoritza  l'Institut  Català  de Finances perquè pugui 
 prestar  durant  l'exercici del 1998 les garanties següents, 
 tant  en  forma  de  primer aval com en forma de segon aval, 
 sobre  les  operacions  de crèdit concertades per empreses o 
 entitats:                                                    
 a)  En  els  termes  que estableix la Llei 2/1985, del 14 de 
 gener,  de  creació de l'Institut, fins a un import acumulat 
 que   com   a  màxim  serà  el  que  autoritza  la  Llei  de 
 pressupostos  de la Generalitat per al 1997, això és, fins a 
 un   import  total  de  25.250.000.000  de  pessetes. Per  a 
 l'exercici  del 1998, el límit a què fa referència l'article 
 11.4  de  la  dita  Llei  2/1985 és del 2,3% de la quantitat 
 global  autoritzada (580.750.000 pessetes). Excepcionalment, 
 el Govern pot acordar d'augmentar aquest límit.
 b)  Per a les operacions de crèdit destinades al finançament 
 d'inversions  i de despeses de reestructuració que concertin 
 les  entitats que, dins l'àmbit d'actuació del Servei Català 
 de  la  Salut,  tenen  com  a  objectiu la gestió de serveis 
 sanitaris,  fins  a  un  import  total  de 16.000.000.000 de 
 pessetes.
 c)  Per  a  finançar  inversions  en  matèria  d'assistència 
 social, fins a un import total de 2.650.000.000 de pessetes. 
 d)  Per operacions de crèdit que concerti l'Hospital General 
 de Catalunya, sempre que es mantingui el risc màxim a què es 
 refereix  l'article  31.4.d  de  la  Llei 14/1996, del 29 de 
 juliol,  de  pressupostos de la Generalitat de Catalunya per 
 al 1996.
 5. S'autoritza  l'Institut  Català del Crèdit Agrari, en els 
 termes  que  estableix  la Llei 4/1984, del 24 de febrer, de 
 creació  de  l'Institut,  perquè  avali operacions de crèdit 
 fins a un import màxim de 400.000.000 de pessetes.
 6. Els  instituts a què es refereixen els apartats 4 i 5 han 
 de  tenir  necessàriament en compte, en els avals que puguin 
 prestar,  que  en  cap  cas  no  s'han  de  fer  càrrec dels 
 interessos    de    demora   produïts   per   l'incompliment 
 d'obligacions dels avalats.
 7. El  Departament  d'Economia  i Finances ha d'inspeccionar 
 les   inversions  finançades  amb  crèdits  avalats  per  la 
 Generalitat per a comprovar-ne l'aplicació i la rendibilitat 
 i  ha  d'instrumentar, si escau, les mesures correctores que 
 siguin pertinents.
 8. S'autoritza  el  Govern  per  a  concedir  l'aval  de  la 
 Generalitat a les operacions de crèdit formalitzades per les 
 entitats  de  dret  públic subjectes al dret privat i per la 
 Corporació  Catalana  de  Ràdio  i  Televisió, a l'empara de 
 l'autorització continguda en l'article 37.
 9. El  conseller  o  consellera  d'Economia i Finances ha de 
 trametre trimestralment a la Comissió d'Economia, Finances i 
 Pressupost  del  Parlament  una memòria explicativa sobre la 
 concessió  d'avals  i  préstecs  per  l'Institut  Català  de 
 Finances  i  l'Institut  Català  del  Crèdit  Agrari, que ha 
 d'incloure les característiques i el volum de les operacions 
 realitzades,   la   incidència   sectorial   i   territorial 
 d'aquestes  i  els  resultats  de  la gestió realitzada pels 
 esmentats instituts.
                                                              
 Article 37                                                   
 Operacions d'endeutament                                     
 1. S'autoritza  el Govern perquè, a proposta del conseller o 
 consellera  d'Economia  i  Finances, emeti o contregui deute 
 públic   o   faci   ús  de  l'endeutament  amb  terminis  de 
 reemborsament superiors a l'any en qualsevol modalitat, tant 
 en  operacions  a  l'interior  com  a  l'exterior, fins a un 
 import  màxim de 70.498.000.000 de pessetes; addicionalment, 
 l'endeutament  autoritzat  el 1997 i no formalitzat el 31 de 
 desembre d'aquest any es pot instrumentar el 1998. El Govern 
 ha de fixar les característiques de l'endeutament i la forma 
 de representació del deute públic.
 2. S'autoritza  el Govern perquè, a proposta del conseller o 
 consellera  d'Economia  i  Finances,  modifiqui, refinanci i 
 substitueixi  les operacions d'endeutament de la Generalitat 
 i de les seves entitats o empreses públiques, instrumentades 
 en  qualsevol  de les modalitats que s'enumeren en l'article 
 16  del  Decret  legislatiu  9/1994,  del  13  de  juliol, i 
 existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor 
 d'aquesta  Llei,  amb  novació  del contracte o sense, per a 
 obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els 
 possibles  efectes  negatius derivats de fluctuacions en les 
 condicions   de   mercat,  dotar  de  major  liquiditat  les 
 emissions  en  circulació  o  possibilitar l'emissió de nous 
 tipus  d'actius  més  adequats a les actuals condicions dels 
 mercats  financers. No  obstant  això,  l'endeutament  de la 
 Generalitat,   en   qualsevol   modalitat,   també   es  pot 
 refinançar,   amb  novació  del  contracte  o  sense,  a  fi 
 d'obtenir una millor estructura del deute en circulació.
 3. En  el  cas  de  refinançament o substitució d'operacions 
 d'endeutament  amb termini de reemborsament igual o inferior 
 a  un any, l'import màxim que es pot refinançar o substituir 
 no  pot  ésser  superior  al  deute  viu existent en aquesta 
 modalitat el 31 de desembre de 1997.
 4. En  el  cas  de  modificació, refinançament o substitució 
 d'operacions  de  les  entitats o les empreses públiques amb 
 l'aval  de  la  Generalitat,  s'autoritza  el  Govern perquè 
 atorgui  novament  l'aval de la Generalitat a les operacions 
 resultants  de  les  modificacions,  el  refinançament  o la 
 substitució que es produeixin.
 5. El  límit  d'endeutament viu per operacions d'endeutament 
 amb  termini  de  reemborsament  igual  o inferior a un any, 
 referit  en conseqüència tant a les disposades el 1997 com a 
 les  disposades  el 1998, es manté en la quantitat resultant 
 d'aplicar  el percentatge establert per l'article 32.5 de la 
 Llei  12/1994,  del  28  de  desembre, de pressupostos de la 
 Generalitat  de  Catalunya per al 1995, incrementat del 3,5% 
 sobre l'estat de despeses del pressupost.
 6. Addicionalment al límit assenyalat a l'apartat 5, i sense 
 ultrapassar  a  fi  d'exercici  la  xifra  de  tancament del 
 precedent  incrementada  en  un 6% del pressupost del Servei 
 Català  de  la Salut pel 1998, es poden concertar operacions 
 d'endeutament  amb termini de reemborsament igual o inferior 
 a  un  any  relacionades  amb  els  lliuraments de fons a la 
 Generalitat  de  Catalunya  procedents  del  finançament  de 
 l'assistència sanitària de la Seguretat Social.
 7. S'autoritza  l'Institut  Català de Finances perquè, sense 
 ultrapassar    el   límit   màxim   d'endeutament   viu   de 
 58.900.000.000   de   pessetes,   concerti  durant  el  1998 
 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, destinades 
 a finançar les operacions pròpies de l'Institut.
 8. S'autoritza  l'Institut  Català del Crèdit Agrari perquè, 
 sense  ultrapassar el límit màxim d'endeutament acumulat viu 
 de  9.000.000.000  de  pessetes,  concerti  durant  el  1998 
 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, destinades 
 a finançar les operacions pròpies de l'Institut.
 9. S'autoritza  l'Institut  Català  del  Sòl perquè concerti 
 durant el 1998 les operacions d'endeutament següents:        
 a)  Subscriure  préstecs qualificats per a les actuacions de 
 sòl  residencial  amb  destinació  preferent a habitatges de 
 protecció  oficial i habitatges a preu taxat programades per 
 l'Institut  Català  del  Sòl  fins  a  un  import nominal de 
 6.000.000.000  de  pessetes. L'any 1998 es pot disposar d'un 
 import nominal de 4.500.000.000 de pessetes, que corresponen 
 a  les  disposicions  pendents d'exercicis anteriors i a les 
 pròpies    de    l'exercici. Addicionalment,   l'endeutament 
 autoritzat  per  al  1997 i no formalitzat el 31 de desembre 
 del 1997 es pot instrumentar el 1998.
 b)   Préstecs   hipotecaris,  fins  a  un  import  màxim  de 
 16.000.000.000   de   pessetes,  per  a  finançar  obres  de 
 construcció  que  promogui. Aquest import correspon al total 
 d'operacions a realitzar l'any 1998 per aquest concepte, del 
 qual  l'import  a executar l'any 1998 és de 5.407.000.000 de 
 pessetes.
 c) Línia de crèdit per un import de 800.000.000 de pessetes, 
 per  tal  d'atendre  necessitats  transitòries  derivades de 
 l'operació  destinada  a  finançar  parcialment  el  pla  de 
 l'habitatge,  la  qual consisteix en la cessió de crèdits de 
 garantia  hipotecària  generats per l'alienació d'habitatges 
 de promoció pública.
 10. S'autoritza   el   Centre  de  Telecomunicacions  de  la 
 Generalitat  de  Catalunya perquè concerti durant l'any 1998 
 operacions  d'endeutament  a  llarg  termini,  en  qualsevol 
 modalitat, per un import màxim de 3.700.000.000 de pessetes. 
 11. S'autoritza  la  Junta  de  Sanejament  perquè  concerti 
 durant   el  1998  operacions  d'endeutament,  en  qualsevol 
 modalitat,  per  un  import  de  6.200.000.000  de pessetes, 
 destinades a operacions de capital.
 12. S'autoritza   l'Institut   d'Investigació   Aplicada  de 
 l'Automòbil  a  realitzar operacions d'endeutament fins a un 
 import   total   de  1.897.814.400  pessetes,  destinades  a 
 finançar  operacions  de  capital i financeres de l'esmentat 
 Institut.
 13. S'autoritza   l'Institut   de   Recerca   i   Tecnologia 
 Agroalimentàries  perquè  concerti durant el 1998 operacions 
 d'endeutament,  en  qualsevol  modalitat,  per  un import de 
 100.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital. 
 14. S'autoritza  la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió 
 perquè  concerti durant l'any 1998 operacions d'endeutament, 
 a  llarg  termini,  per  un import màxim de 7.150.000.000 de 
 pessetes.
 15. S'autoritza  l'Institut  d'Assistència  Sanitària perquè 
 concerti  durant  l'any  1998  operacions  d'endeutament  en 
 qualsevol  modalitat,  per un import màxim de 257.000.000 de 
 pessetes destinades a operacions de capital.
 16. S'autoritza  l'Institut  Cartogràfic de Catalunya perquè 
 concerti, durant l'any 1998, operacions d'endeutament fins a 
 un   import   de   200.000.000  de  pessetes,  destinades  a 
 operacions de capital.
 17. Durant  el mes següent a l'aprovació del pressupost, els 
 organismes  autònoms  no  financers i les entitats públiques 
 han  de  trametre  al  Departament d'Economia i Finances els 
 projectes   d'inversió   previstos   en  llurs  pressupostos 
 respectius  que  es proposin finançar amb el producte de les 
 operacions  d'endeutament autoritzades per aquest article, i 
 també el programa d'execució d'aquells.
 18. Els  organismes  autònoms  no  financers  i les entitats 
 públiques   han   d'informar  el  Departament  d'Economia  i 
 Finances  de les disposicions que efectuïn de les operacions 
 d'endeutament   formalitzades,   i   també   de  l'aplicació 
 d'aquestes.
 19. Les  característiques  de  les  operacions d'endeutament 
 assenyalades  en  els apartats anteriors han d'ésser fixades 
 pel Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia 
 i Finances, llevat de les característiques de les operacions 
 a  què  fan  referència  els apartats 5 i 6, que poden ésser 
 determinades pel dit conseller.
 20. S'autoritza  el  Govern  perquè  acordi la transformació 
 dels  títols  representatius  del deute públic actualment en 
 circulació  en  anotacions en compte, sempre que es respecti 
 la resta de les característiques de l'emissió respectiva.
 21. El   Govern,  a  proposta  del  conseller  o  consellera 
 d'Economia i Finances, pot establir les actuacions que s'han 
 de dur a terme en el curs de l'exercici del 1998 encaminades 
 a  cobrir  el risc de tipus d'interès i de tipus de canvi de 
 les operacions d'endeutament existents abans o concertades a 
 partir  de  l'entrada en vigor d'aquesta Llei, mitjançant la 
 utilització   dels   diferents   instruments   financers  de 
 cobertura  de risc existents als mercats. La contractació de 
 les  operacions  concretes, dins el marc esmentat, correspon 
 al conseller o consellera d'Economia i Finances, el qual pot 
 delegar  aquesta facultat en la Direcció General de Política 
 Financera.
                                                              
 Article 38                                                   
 Tramesa  d'informació  al  Departament d'Economia i Finances 
 1. Els  organismes  autònoms,  les  entitats públiques i les 
 societats  mercantils  amb  participació  majoritària  de la 
 Generalitat  han  de  trametre  mensualment  al  Departament 
 d'Economia  i  Finances un estat de llur situació financera, 
 d'acord amb l'estructura que aquest determini.
 2. Correspon al Departament d'Economia i Finances de vetllar 
 per   la   coordinació  de  la  gestió  de  tresoreria  dels 
 organismes autònoms i les empreses de la Generalitat.
                                                              
 Títol V                                                      
 Normes tributàries                                           
                                                              
 Capítol I                                                    
 Impostos directes                                            
                                                              
 Secció primera                                               
 Impost sobre la renda de les persones físiques               
                                                              
 Article 39                                                   
 Deducció per naixement de fills                              
 D'acord  amb  el  que  disposa  l'article  78 bis de la Llei 
 18/1991,  del  6  de juny, en la part autonòmica de la quota 
 íntegra  de l'impost sobre la renda de les persones físiques 
 pot  practicar-se,  juntament amb la reducció percentual que 
 correspongui   sobre   l'import   total  de  les  deduccions 
 previstes  a l'article 78 de la Llei 18/1991, del 6 de juny, 
 una  deducció  de 25.000 pessetes pel naixement d'un segon o 
 ulterior  fill,  esdevingut  durant el període impositiu. En 
 l'aplicació  de  la  deducció  s'han  d'observar  les regles 
 següents:                                                    
 a)  Cadascun  dels  progenitors  pot deduir, pel sol fet del 
 naixement d'un segon o ulterior fill, la quantitat de 12.500 
 pessetes.
 b)  No  és  obstacle per a l'aplicació de la deducció el fet 
 que el primer o anteriors fills siguin adoptats.
 3)  No  és  obstacle per a l'aplicació de la deducció el fet 
 que  el  fill  nascut tingui la condició de segon o ulterior 
 tan sols per a un dels progenitors. En aquest darrer cas, es 
 manté  el  dret  de  tots  dos  progenitors  a aplicar-se la 
 deducció.
                                                              
 Article 40                                                   
 Justificació documental                                      
 La  pràctica  de  la  deducció  regulada  per  l'article  39 
 d'aquesta  Llei és condicionada a la justificació documental 
 adequada  i suficient del pressupòsit de fet i requisits que 
 determinen llur aplicabilitat.
                                                              
 Secció segona                                                
 Impost sobre successions i donacions                         
                                                              
 Article 41                                                   
 Reduccions de la base imposable                              
 1. D'acord  amb  el  que  disposa  l'article 20.1 de la Llei 
 29/1987, del 18 de desembre, de l'impost sobre successions i 
 donacions,  en  les  adquisicions mortis causa, incloses les 
 dels  beneficiaris  de  pòlisses  d'assegurances de vida, la 
 base  liquidable s'obté mitjançant l'aplicació sobre la base 
 imposable de les reduccions següents:                        
 a) La que correspongui de les incloses als grups següents:   
 Grup  I:  adquisicions  per descendents i adoptats menors de 
 vint-i-un anys: 2.556.000 pessetes, més 639.000 pessetes per 
 cada any menys de vint-i-un que tingui el causahavent, sense 
 que la reducció pugui excedir els 7.668.000 pessetes.
 Grup   II:   adquisicions  per  descendents  i  adoptats  de 
 vint-i-un o més anys, cònjuges, ascendents i adoptats:       
 2.556.000 pessetes.
 Grup  III:  adquisicions  per col·laterals de segon i tercer 
 grau,  ascendents  i  descendents  per  afinitat:  1.280.000 
 pessetes.
 Grup IV: en les adquisicions per col·laterals de quart grau, 
 graus  més  distants i estranys, no es practica cap reducció 
 per raó de parentiu.
 En  les  adquisicions  per  persones  amb disminució física, 
 psíquica o sensorial, s'aplica una reducció de 25.000.000 de 
 pessetes, juntament amb la que pogués correspondre en funció 
 del grau de parentiu amb el causant.
 A aquests efectes, es consideren persones amb disminució que 
 dóna  dret a la reducció les que determinen drets a deducció 
 en  la  quota  de  l'impost  sobre  la renda de les persones 
 físiques, segons la legislació pròpia d'aquest impost.
 b)  Amb  independència de les reduccions anteriors, s'aplica 
 una  reducció  del  100  per  100,  amb un límit d'1.500.000 
 pessetes,  a  les quantitats percebudes pels beneficiaris de 
 contractes   d'assegurances  sobre  la  vida,  quan  el  seu 
 parentiu  amb  el  contractant  mort  sigui  el  de cònjuge, 
 ascendent,   descendent,   adoptant  o  adoptat. En  el  cas 
 d'assegurances  col·lectives o contractades per les empreses 
 en  favor  dels  seus empleats s'atendrà al grau de parentiu 
 entre l'assegurat mort i el beneficiari.
 La  reducció  és  única  per  subjecte passiu, qualsevol que 
 sigui  el  nombre  de  contractes d'assegurança de vida dels 
 quals sigui beneficiari i no és aplicable quan aquest tingui 
 dret al règim de bonificacions i reduccions que estableix la 
 disposició transitòria quarta de la Llei de l'Estat 29/1987, 
 del   18  de  desembre,  de  l'impost  sobre  successions  i 
 donacions.
 c)  Sens perjudici de les reduccions que s'escaiguin d'acord 
 amb els apartats anteriors, en les adquisicions mortis causa 
 que corresponguin al cònjuge, als descendents o adoptats del 
 causant,  es  pot  aplicar en la base imposable una reducció 
 del 95 per 100 sobre el valor dels béns i drets següents:    
 Primer. Elements   patrimonials   afectes   a   una  empresa 
 individual.
 Segon. Elements   patrimonials   afectes   a  una  activitat 
 professional.
 Tercer. Participacions   en   entitats  a  les  quals  sigui 
 aplicable  l'exempció  regulada  en el punt dos de l'apartat 
 vuitè de l'article 4 de la Llei de l'Estat 19/1991, del 6 de 
 juny, de l'impost sobre el patrimoni.
 Quart. Participacions  en  les  entitats  a  què es refereix 
 l'article  75.1.b  de  la Llei de l'Estat 43/1995, del 27 de 
 desembre,  de  l'impost  sobre  societats,  per  la part que 
 correspongui  a  la  proporció  existent  entre  els  actius 
 necessaris  per  a  l'exercici  de l'activitat professional, 
 minorats amb l'import dels deutes que en deriven, i el valor 
 del patrimoni net de l'entitat.
 El  gaudi definitiu d'aquesta reducció resta condicionat  al 
 manteniment de l'exercici de l'activitat i de la titularitat 
 dels béns i els drets en el patrimoni de l'adquirent  durant 
 els deu anys següents a la mort del causant, llevat  que, al 
 seu torn, morís l'adquirent dins aquest termini.
 Del   mateix  percentatge  de  reducció,  amb  el  límit  de 
 20.000.000  de  pessetes  per  cada subjecte passiu i amb el 
 requisit   de   permanència   assenyalat  anteriorment,  els 
 causahavents  gaudeixen  de les adquisicions mortis causa de 
 l'habitatge  habitual  del  causant,  si són el cònjuge, els 
 ascendents   o   els   descendents  d'aquell,  o  bé  parent 
 col·lateral  més  gran  de  seixanta-cinc  anys  que  hagués 
 conviscut  amb el causant durant els dos anys anteriors a la 
 seva mort.
 En  el  cas d'incompliment del requisit de permanència a què 
 es  refereix  aquest  apartat,  s'ha  de  pagar  la  part de 
 l'impost que s'hagi deixat d'ingressar com a conseqüència de 
 la  reducció  practicada,  juntament  amb  els interessos de 
 demora meritats.
 2. Si  uns mateixos béns o drets, en un període màxim de deu 
 anys,  fossin  objecte  de  dues  o més transmissions mortis 
 causa   en  favor  del  cònjuge,  dels  descendents  o  dels 
 ascendents,  en  la segona i ulteriors transmissions s'ha de 
 practicar  en la base imposable, amb caràcter alternatiu, la 
 més favorable de les dues reduccions següents:               
 a)  Una  reducció  en  quantia  equivalent a l'import de les 
 quotes  de l'impost sobre successions i donacions satisfetes 
 per raó de les transmissions mortis causa precedents.
 b) La reducció que resulti en funció de l'escala següent:    
 Primer. Reducció  d'un 50 per 100 del valor real dels béns i 
 els  drets,  quan la segona o la ulterior transmissió s'hagi 
 produït dins l'any natural següent comptat des de la data de 
 la primera o l'anterior transmissió.
 Segon. Reducció  d'un  30 per 100 del valor real dels béns i 
 els  drets,  quan la segona o la ulterior transmissió mortis 
 causa  hagi  esdevingut  després  del primer any i abans del 
 transcurs  de  cinc anys naturals comptats des de la data de 
 la primera o l'anterior transmissió.
 Tercer. Reducció  d'un 10 per 100 del valor real dels béns i 
 drets,  quan  la  segona  o  la  ulterior transmissió s'hagi 
 produït  després  dels cinc anys naturals següents a la data 
 de la primera o l'anterior transmissió mortis causa.
 La  pràctica  de les reduccions exposades queda condicionada 
 al  fet  que  per  raó de la primera o l'anterior adquisició 
 mortis  causa  s'hagi  produït  una  tributació  efectiva en 
 concepte  de  l'impost  sobre  successions  i  donacions,  i 
 s'entén sens perjudici de les reduccions que s'escaiguin.
                                                              
 Capítol II                                                   
 Impostos indirectes                                          
                                                              
 Secció única                                                 
 Impost  sobre  transmissions  patrimonials  i actes jurídics 
 documentats                                                  
                                                              
 Article 42                                                   
 Tipus   de   gravamen   en   negocis   sobre  béns  immobles 
 D'acord  amb  el  que  disposa  l'article 11.1, lletra a del 
 Reial   decret   legislatiu  1/1993,  del  24  de  setembre, 
 d'aprovació  del  text  refós  de  la Llei de l'impost sobre 
 transmissions  patrimonials i actes jurídics documentats, la 
 transmissió  d'immobles,  i  la  constitució  i la cessió de 
 drets  reals  que recaiguin sobre béns immobles, llevat dels 
 drets reals de garantia, tributa al tipus del 7 per 100.
                                                              
 Capítol III                                                  
 Cànons                                                       
                                                              
 Article 43                                                   
 Increment  de  tarifa  de  sanejament  i cànon de sanejament 
 Durant  l'any  1998, els valors de base per volum per a usos 
 domèstics  i  industrials  i  el  valor  de  cada  unitat de 
 paràmetre  de  contaminació,  als efectes de la determinació 
 dels tipus de l'increment de tarifa i el cànon de sanejament 
 dins de cada pla zonal de sanejament, són els següents:      
                                                              
 Zona A                                                       
 Usos domèstics: 33,95 pta/m3                                 
 Usos industrials: 42,64 pta/m3                               
 Matèries en suspensió (MES): 39,05 pta/kg                    
 Matèries oxidables (MO): 78,11 pta/kg                        
 Matèries inhibidores (MI): 781,13 pta/k-equitox              
 Sals solubles (SOL): 624,91 pta/Sm3/cm                       
 Increment de temperatura (IT): 0,008271 pta/m3/ºC            
 Nitrogen orgànic i amoniacal (NK): 50,00 pta/Kg              
 Fòsfor total (Pt): 100,00 pta/Kg                             
                                                              
 Zona B                                                       
 Usos domèstics: 30,80 pta/m3                                 
 Usos industrials: 38,67 pta/m3                               
 Matèries en suspensió (MES): 39,05 pta/kg                    
 Matèries oxidables (MO): 78,11 pta/kg                        
 Matèries inhibidores (MI): 781,13 pta/k-equitox              
 Sals solubles (SOL): 624,91 pta/Sm3/cm                       
 Increment de temperatura (IT): 0,008271 pta/m3/ºC            
 Nitrogen orgànic i amoniacal (NK): 50,00 pta/Kg              
 Fòsfor total (Pt): 100,00 pta/Kg                             
                                                              
 Aquests valors no inclouen l'impost sobre el valor afegit.
                                                              
 Article 44                                                   
 Cànon d'infraestructura hidràulica                           
 1. En  els  supòsits  d'utilització  de  l'aigua  per a usos 
 industrials,  de  conformitat  amb l'article 11.4 de la Llei 
 5/1990,  del  9  de març, d'infraestructures hidràuliques de 
 Catalunya,  la  base  imposable  del cànon d'infraestructura 
 hidràulica  s'ha  d'afectar  dels  coeficients  següents, en 
 funció  del volum d'aigua utilitzada, de la seva procedència 
 i del tipus d'ús:                                            
                                                              
 Volum d'aigua                       Coeficient               
 ----------------------------------------------               
 Volum d'aigua procedent                                      
 d'entitats subministradores                                  
 Fins a 500.000 m3/any ................. 0,75                 
 De 500.001 a 5.000.000 m3/any ......... 0,15                 
 De 5.000.001 a 10.000.000 m3/any ...... 0,015                
 Més de 10.000.000 m3/any .............. 0,0015               
                                                              
 Volum d'aigua procedent                                      
 de captacions pròpies                                        
 Fins a 50.000 m3/any .................. 0,75                 
 De 50.001 a 500.000 m3/any ............ 0,4                  
 De 500.001 a 5.000.000 m3/any ......... 0,1                  
 De 5.000.001 a 10.000.000 m3/any ...... 0,01                 
 Més de 10.000.000 m3/any .............. 0,001                
                                                              
 Ús de l'aigua                                                
 Ús per generació d'energia                                   
 hidroelèctrica ........................ 0                    
                                                              
 2. En  els  supòsits  d'utilització  o de consum d'aigua que 
 procedeixi  alhora  de  captacions  pròpies i del proveïment 
 efectuat per entitats subministradores amb un volum acumulat 
 dins  l'exercici  superior a 500.000 metres cúbics, la quota 
 del  cànon  no  pot  excedir l'import resultant d'aplicar el 
 tipus  de gravamen al volum acumulat que constitueix la base 
 imposable  afectat dels coeficients establerts per a l'aigua 
 procedent d'entitats subministradores.
 3. El  tipus  de gravamen corresponent als usos domèstics de 
 l'aigua  per  a tot el territori de Catalunya s'ha d'afectar 
 dels següents coeficients de concentració demogràfica:       
                                                              
 Municipis          Coeficient                                
 -----------------------------                                
 De fins a 400 habitants ... 0                                
 De més de 400 habitants ... 1                                
                                                              
 4. Amb  l'autorització  prèvia del Govern de la Generalitat, 
 la  Junta  d'Aigües  pot,  en nom de la Generalitat, cedir a 
 terceres  persones,  totalment  o  parcialment, els drets de 
 crèdit,   presents   o   futurs,   que  puguin  resultar  de 
 l'aplicació  del  cànon  d'infraestructura  hidràulica, o el 
 producte   d'aquests   drets. En  atenció  al  seu  caràcter 
 periòdic,    no    requereixen    intervenció   prèvia   les 
 transferències  dels  imports resultants de l'abonament dels 
 crèdits  cedits als cessionaris d'aquests. La Junta d'Aigües 
 ha de destinar necessàriament les quantitats que percebi per 
 aquestes  cessions a la finalitat establerta per l'apartat 2 
 de   l'article   7  de  la  Llei  5/1990,  del  9  de  març, 
 d'infraestructures  hidràuliques  de Catalunya. Així mateix, 
 la Junta d'Aigües pot assumir els compromisos plurianuals de 
 despesa   que   resultin  adequats  dins  les  corresponents 
 operacions de cessió.
 En  cas  que, com a conseqüència de la desaparició del cànon 
 d'infraestructura  hidràulica  o  de  la modificació del seu 
 règim  jurídic,  es reduïssin les quantitats a percebre pels 
 cessionaris  del  dret,  la Generalitat ha d'adoptar, en els 
 termes   que   a   aquest   efecte  s'han  de  concretar  en 
 l'autorització  establerta  en  el  paràgraf  anterior,  les 
 mesures  necessàries  per  a  garantir  el restabliment dels 
 cessionaris  en  la situació inicial, incloent-hi, si escau, 
 l'abonament    a   aquests   dels   interessos   de   demora 
 corresponent.
                                                              
 Títol VI                                                     
 Participació dels ens locals en ingressos de l'Estat i de la 
 Generalitat                                                  
                                                              
 Article 45                                                   
 Participació en ingressos                                    
 1. El Fons de cooperació local de Catalunya és integrat pels 
 conceptes següents:                                          
 a) La participació que correspon als ens locals de Catalunya 
 en els ingressos de l'Estat.
 b) La participació en els ingressos de la Generalitat per un 
 import de 7.900.593.242 pessetes, de les quals 3.816.593.242 
 pessetes  consignades  en  la partida 04.03.461.03, "Fons de 
 cooperació local de Catalunya, consells comarcals", s'han de 
 distribuir entre les comarques, i 4.084.000.000 de pessetes, 
 consignades  en la partida 04.03.463.01, "Fons de cooperació 
 local  de  Catalunya,  ajuntaments", que s'han de distribuir 
 entre els municipis de Catalunya.
 2. Les  participacions  en  ingressos  de  l'Estat  s'han de 
 distribuir  d'acord amb el que estableixen l'article 48.2 de 
 l'Estatut d'autonomia i la normativa que hi sigui aplicable. 
 3. Els crèdits consignats en la secció 19 (Participació dels 
 ens  locals  de Catalunya en els ingressos de l'Estat) s'han 
 d'ajustar,  quant  a llur quantia definitiva, al resultat de 
 la  distribució  que  se'n  faci  d'acord  amb  els criteris 
 continguts en la normativa que hi sigui aplicable. La gestió 
 pressupostària d'aquests crèdits ha d'ésser efectuada per la 
 Direcció General de Pressupostos i Tresor.
 4. D'acord  amb  el  que  disposa la Llei 16/1990, del 13 de 
 juliol,   sobre   el  règim  especial  de  la  Vall  d'Aran, 
 s'estableix  un percentatge de participació en els ingressos 
 de  la  Generalitat  a favor de la Vall d'Aran d'un 1,86% de 
 l'aplicació  pressupostària  04.03.461.03 del Departament de 
 Governació. El   98,14%   restant   de   la  dita  aplicació 
 pressupostària  s'ha  de  distribuir  entre  la resta de les 
 comarques,  tenint  en  compte  el  nombre d'habitants de la 
 comarca  i  el  principi  de  solidaritat  interterritorial, 
 mitjançant  indicadors objectius de les seves necessitats de 
 despesa.
 5. L'aplicació  04.03.463.01  del pressupost del Departament 
 de Governació, en concepte de participació dels municipis en 
 els  ingressos  de  la  Generalitat,  s'ha  de distribuir en 
 funció   de   la  població  dels  municipis  i  d'indicadors 
 objectius  de  les  seves  necessitats de despesa, establint 
 prèviament  una  participació  específica per al municipi de 
 Barcelona, i assignant a tots els municipis una participació 
 mínima inicial garantida.
 6. Les distribucions a les quals fan referència els apartats 
 4  i 5 han d'ésser acordades pel Govern, amb l'informe previ 
 de la Comissió de Govern Local de Catalunya.
                                                              
 Disposicions addicionals                                     
                                                              
 Primera                                                      
 Parlament de Catalunya                                       
 1. La   Comissió   de   Govern  Interior  del  Parlament  ha 
 d'incorporar  els  romanents  de  crèdit de la secció 01 del 
 pressupost  per al 1997 als mateixos capítols del pressupost 
 per al 1998.
 2. Les  dotacions  pressupostàries  de la secció 01 s'han de 
 lliurar  en  ferm  i  periòdicament  a  nom del Parlament, a 
 mesura que aquest les demani.
 3. La  Comissió de Govern Interior del Parlament pot acordar 
 transferències  de  crèdits  entre conceptes de la secció 01 
 sense  limitacions,  la  qual  cosa  ha  de  fer  avinent al 
 Departament d'Economia i Finances.
                                                              
 Segona                                                       
 Consell Consultiu                                            
 Les  dotacions de la secció 15 s'han de lliurar en ferm, per 
 quartes parts, a nom del Consell Consultiu, el president del 
 qual   és   l'ordenador   dels   pagaments  propis  d'aquest 
 organisme.
                                                              
 Tercera                                                      
 Sindicatura de Comptes de Catalunya                          
 Les  dotacions de la secció 18 s'han de lliurar en ferm, per 
 quartes  parts,  a  nom  de  la  Sindicatura  de  Comptes de 
 Catalunya,  el  síndic  major de la qual és l'ordenador dels 
 pagaments propis d'aquest organisme.
                                                              
 Quarta                                                       
 Pressupostos de les diputacions provincials                  
 Al  pressupost  de la Generalitat s'uneixen els pressupostos 
 de  les diputacions provincials de Barcelona, Girona, Lleida 
 i Tarragona corresponents a l'exercici del 1997.
                                                              
 Cinquena                                                     
 Interès de demora                                            
 1. Fins al 31 de desembre de 1998, l'interès legal del diner 
 és  el fixat per la Llei de pressupostos generals de l'Estat 
 per al 1998.
 2. Fins  al  31  de  desembre  de  1998, l'interès de demora 
 aplicable  a  les  quantitats  degudes  a les finances de la 
 Generalitat és del 7,5%.
 3. En  el  supòsit  que  el tipus d'interès de la demora que 
 estableixi  la  Llei de pressupostos generals de l'Estat per 
 al   1998   difereixi   de   l'establert  per  l'apartat  2, 
 s'autoritza  el conseller o consellera d'Economia i Finances 
 perquè procedeixi a l'ajust exacte d'aquest tipus d'interès. 
                                                              
 Sisena                                                       
 Romanents de crèdit                                          
 1. El  Departament  d'Agricultura,  Ramaderia  i  Pesca  pot 
 lliurar  a l'Institut Català del Crèdit Agrari els romanents 
 de  crèdit de la partida 10.01.731.01, "Ajuts per a millorar 
 les   condicions  econòmiques  de  les  línies  de  foment", 
 existents  el  31 de desembre de 1997. L'Institut Català del 
 Crèdit Agrari ha de destinar aquestes quantitats a cobrir el 
 major  cost  derivat  de  garantir  els  seus  préstecs  amb 
 societats   de   garantia  i  assegurances  quan  ho  estimi 
 convenient  per  raó de les característiques de determinades 
 operacions  actives  i  també  a  minorar  el  cost  de  les 
 garanties acordades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia 
 i  Pesca  dels  préstecs  atorgats per l'Institut Català del 
 Crèdit Agrari.
 2. S'autoritza  el  Govern  de  la  Generalitat  perquè  els 
 romanents   dels  crèdits  no  utilitzats  de  les  partides 
 "Dotació  ajuts menjar" i "Dotació fons d'acció social", del 
 servei pressupostari competent en matèria de funció pública, 
 s'incorporin  a  l'aplicació  corresponent de l'exercici del 
 1998,   per   tal  de  donar  compliment  a  les  finalitats 
 establertes  en  els acords sindicals, i també als projectes 
 interdepartamentals en matèria de personal.
                                                              
 Setena                                                       
 No-liquidació   o   anul·lació   i   baixa  de  liquidacions 
 S'autoritza  el conseller o consellera d'Economia i Finances 
 perquè   pugui   disposar  la  no-liquidació  o,  si  escau, 
 l'anul·lació  i  la  baixa  en la comptabilitat de totes les 
 liquidacions  de  les  quals  resulten deutes inferiors a la 
 quantia  que  es fixa com a insuficient per a cobrir el cost 
 que l'exacció i la recaptació d'aquests comporten.
                                                              
 Vuitena                                                      
 Sistema d'intercanvi electrònic de documents                 
 1. S'autoritza  el  Departament d'Economia i Finances perquè 
 pugui  establir  la  utilització  d'un  sistema d'intercanvi 
 electrònic   de   documents   amb   els   proveïdors  de  la 
 Generalitat. Aquest sistema ha de permetre la substitució de 
 documents  impresos  en  paper per documents enregistrats en 
 suport   electrònic   i   la   substitució   dels   sistemes 
 d'autorització  i control instrumentats mitjançant segells i 
 diligències per autoritzacions i controls establerts per les 
 mateixes   aplicacions   informàtiques,   i   també,   o  en 
 substitució  dels controls, validacions d'accés restringit o 
 signatura electrònica.
 2. A  l'efecte del que estableix l'apartat 1, el Departament 
 d'Economia  i  Finances  ha  de  determinar els casos en els 
 quals  el  nou  sistema  és  aplicable,  i  també  els  nous 
 procediments  administratius  que  la introducció d'aquestes 
 tècniques permeti de modernitzar.
                                                              
 Novena                                                       
 Informació sobre l'evolució del dèficit i de les desviacions 
 pressupostàries                                              
 Trimestralment,  i  conjuntament  amb  la tramesa de l'estat 
 d'execució del pressupost a què es refereix l'article 79 del 
 text  refós  de  la Llei de finances públiques de Catalunya, 
 s'ha  d'enviar  al Parlament informació sobre l'evolució del 
 dèficit  de  la  Generalitat i els seus organismes autònoms, 
 amb l'anàlisi, si escau, de les desviacions que hi hagués en 
 relació amb les previsions d'aquest pressupost.
                                                              
 Desena                                                       
 Alienació   d'immobles   i   de   títols  de  societats  amb 
 participació de la Generalitat                               
 1. Es  faculta  el  Govern  perquè, durant l'any 1998, pugui 
 aprovar  els  expedients  d'alienació de béns immobles de la 
 Generalitat  o  de  les  seves  entitats  autònomes de valor 
 pericial superior a 1.000.000.000 de pessetes la utilització 
 dels  quals  no  es  consideri  necessària. Així  mateix, el 
 Govern  pot  aprovar  l'alienació  directa  de béns immobles 
 qualsevol  que  en sigui el valor, que temporalment hagin de 
 continuar essent utilitzats per a la prestació de serveis.
 El  corresponent  acord  d'alienació  d'aquests immobles pot 
 autoritzar  la  formalització  de contractes d'arrendament o 
 arrendament financer d'aquests.
 2. Es  faculta  el  Govern  perquè, durant l'any 1998, pugui 
 acordar  l'alienació  de títols representatius del capital i 
 de   participacions   en  empreses  en  què  la  Generalitat 
 participi directament o indirectament, fins i tot si aquesta 
 alienació  comporta  la  pèrdua  de la posició majoritària o 
 l'extinció  de  la  participació  directa  o indirecta de la 
 Generalitat.
 3. Dels  expedients  d'alienació  de  béns immobles de valor 
 superior a 2.000.000.000 de pessetes i d'alienació de títols 
 de   societats   que  comportin  la  pèrdua  de  la  posició 
 majoritària  o  l'extinció  de  la  participació  directa  o 
 indirecta  de  la  Generalitat  aprovats  pel  Govern  en ús 
 d'aquesta   autorització,   se   n'ha  de  donar  compte  al 
 Parlament.
                                                              
 Onzena                                                       
 Adquisició  o arrendament de locals o immobles i drets reals 
 pel sistema de contractació directa                          
 1. Els  organismes,  les  entitats  autònomes o les empreses 
 públiques  de  la Generalitat de Catalunya i les empreses en 
 què   la   Generalitat  participa  majoritàriament  que  han 
 d'adquirir  per  mitjà de qualsevol títol locals, immobles o 
 drets reals o n'han de disposar com a arrendataris, ocupants 
 o  usuaris,  pel  sistema  de  contractació  directa, han de 
 trametre  a  la Direcció General del Patrimoni, prèviament a 
 la  formalització  del  corresponent  contracte,  una  còpia 
 íntegra  de  l'expedient  de contractació per a l'emissió de 
 l'informe  favorable,  que  té el caràcter de vinculant. Els 
 dits  organismes,  entitats o empreses han de procedir de la 
 mateixa   manera   en  qualsevol  contracte  o  document  de 
 modificació   o  de  substitució,  total  o  parcial,  o  de 
 resolució  dels  esmentats  abans. Un  cop  signat,  han  de 
 trametre   a   la  Direcció  General  del  Patrimoni  de  la 
 Generalitat  una còpia o una fotocòpia degudament compulsada 
 del contracte o del document. Aquest informe no cal respecte 
 a  les  adquisicions de béns per a empreses públiques amb la 
 finalitat  de retornar-les al tràfic jurídic privat, d'acord 
 amb les funcions que tenen atribuïdes.
 2. El  que estableix aquesta disposició s'aplica a totes les 
 entitats,  les  empreses  o  les societats a què es refereix 
 l'article  1.a  i  b  de  la Llei 4/1985, del 29 de març, de 
 l'Estatut  de  l'empresa  pública  catalana, a la Corporació 
 Catalana de Ràdio i Televisió, al Servei Català de la Salut, 
 i,  en  general,  a  totes  les  entitats  en  les  quals la 
 participació  directa  o  indirecta o la representació de la 
 Generalitat de Catalunya és majoritària.
                                                              
 Dotzena                                                      
 Adequació i reforma en immobles destinats a ús administratiu 
 Els   projectes   d'adequació  per  a  la  primera  ocupació 
 d'immobles destinats a ús administratiu i adscrits a serveis 
 dels  departaments  de  la Generalitat i els seus organismes 
 autònoms,  i  també  els d'obres de reforma dels ja ocupats, 
 amb  un  pressupost  de  licitació  superior a 50 milions de 
 pessetes,  han  de  comptar,  per  a  llur  execució, amb un 
 informe favorable previ de la Direcció General del Patrimoni 
 de  la  Generalitat,  tant  en  els aspectes qualitatius com 
 quantitatius,  que té caràcter de vinculant i que ha d'ésser 
 emès  en el termini d'un mes a comptar de la data de la seva 
 sol·licitud.
                                                              
 Tretzena                                                     
 Contractes d'assegurances                                    
 1. Tots els nous contractes d'assegurances duts a terme pels 
 organismes  autònoms de la Generalitat de Catalunya, per les 
 empreses i les societats a què es refereix l'article 1.a i b 
 de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa 
 pública  catalana,  per  la  Corporació  Catalana de Ràdio i 
 Televisió,  pel Servei Català de la Salut i per les entitats 
 gestores de la Seguretat Social, inclòs l'Institut Català de 
 la  Salut,  i,  en  general per les entitats en les quals la 
 participació  directa  o  indirecta o la representació de la 
 Generalitat  de  Catalunya  sigui  majoritària  han  d'ésser 
 objecte  d'un informe favorable previ de la Direcció General 
 del  Patrimoni. Aquest informe que té caràcter vinculant, ha 
 d'ésser  emès  en  el  termini  d'un  mes. Per  a  l'emissió 
 d'aquest   informe,   que   té   per   objecte  el  plec  de 
 prescripcions  tècniques  i,  en  especial, el pressupost de 
 licitació,  s'ha  de  trametre  a  la  Direcció  General del 
 Patrimoni  tot l'expedient, incloent-hi, si escau, els plecs 
 de  clàusules  administratives  particulars  i  els plecs de 
 prescripcions  tècniques,  i  també  una còpia del contracte 
 d'assegurances subscrit.
 2. Si  es  mantenen  les  mateixes  condicions  tècniques  i 
 econòmiques  per a la renovació de contractes d'assegurances 
 que  ja  tenen  l'informe  previ,  aquests  només  s'han  de 
 comunicar a la Direcció General del Patrimoni. En el cas que 
 es  modifiqui o varïi alguna de les condicions del contracte 
 d'assegurances,  s'ha de sol·licitar el corresponent informe 
 previ a l'esmentada Direcció General.
                                                              
 Catorzena                                                    
 Cessions de domini en matèria de temps lliure                
 1. S'autoritza  el  Govern  a  cedir, als ajuntaments on són 
 situats,  el  domini  dels  béns  immobles  transferits a la 
 Generalitat  de Catalunya pel Reial decret 2688/80, del 4 de 
 desembre,  sobre  transferències  de  serveis  de l'Estat en 
 matèria  de  l'Institut  Social  del  Temps  Lliure, quan la 
 Generalitat  de  Catalunya o les seves entitats autònomes no 
 considerin  que  calgui  utilitzar-los,  amb  la  tramitació 
 prèvia  establerta  per  la  legislació  patrimonial  de  la 
 Generalitat  de  Catalunya. Les  cessions  de  domini resten 
 condicionades al compliment pel cessionari de l'obligació de 
 destinar   l'immoble   a  finalitats  d'utilitat  pública  o 
 d'interès social. L'incompliment d'aquesta condició comporta 
 la  resolució de la cessió, i els béns han de revertir en la 
 Generalitat  de  Catalunya,  la qual té dret a rebre, un cop 
 feta la taxació pericial, el valor dels danys i el detriment 
 experimentat per aquests.
 2. Es  faculta  el Departament d'Economia i Finances perquè, 
 mitjançant   la   Direcció   General  del  Patrimoni  de  la 
 Generalitat,  faci  els  actes  i  formalitzi  els documents 
 necessaris  per  a  fer  efectives  les  cessions  a  què es 
 refereix l'apartat 1.
                                                              
 Quinzena                                                     
 Modificacions dels concerts educatius                        
 S'autoritza  el  Departament d'Ensenyament perquè aprovi les 
 modificacions  dels  concerts  educatius  necessàries  per a 
 aplicar  els  acords  de centres en crisi i l'acord per a la 
 implantació   del  nou  sistema  educatiu,  signat  amb  les 
 organitzacions  patronals  i  sindicals representatives dels 
 sectors de l'ensenyament privat i de l'educació especial.
                                                              
 Setzena                                                      
 Pressupostos de les universitats catalanes                   
 Amb  caràcter  previ  a l'aprovació dels pressupostos de les 
 universitats,  el  Comissionat  per a Universitats i Recerca 
 del  Departament de la Presidència ha d'elaborar la proposta 
 de  la despesa del personal funcionari docent i no docent, i 
 la  del  personal  contractat  de  les  universitats  que es 
 financi  amb  càrrec al pressupost de la Generalitat, i l'ha 
 d'elevar  al  Govern,  amb  l'informe  previ del Departament 
 d'Economia i Finances, perquè l'autoritzi.
                                                              
 Dissetena                                                    
 Convenis  amb  les administracions locals per al finançament 
 de centres docents                                           
 S'autoritza  el  titular  del Departament d'Ensenyament, amb 
 l'informe  previ  vinculant  del  Departament  d'Economia  i 
 Finances,  a  subscriure convenis d'abast plurianual amb les 
 administracions locals per col·laborar en el sosteniment del 
 funcionament  ordinari  de  centres  docents  de titularitat 
 d'aquestes administracions que imparteixin ensenyaments dels 
 regulats  per  la  Llei  orgànica  1/1990,  del 3 d'octubre, 
 d'ordenació  general  del  sistema educatiu, o dels regulats 
 per  la  Llei  de  l'Estat  14/1970,  del 4 d'agost, general 
 d'educació   i  finançament  de  la  reforma  educativa. Els 
 esmentats  convenis es regeixen per les clàusules que hi són 
 incloses,  les  quals han de determinar-ne també el règim de 
 seguiment i control.
                                                              
 Divuitena                                                    
 Crèdits   destinats  a  programes  de  formació  ocupacional 
 El  50%, com a mínim, dels cursos a realitzar amb càrrec als 
 crèdits  pressupostaris  destinats  a  programes de formació 
 ocupacional,  consignats  en la secció 11 del Departament de 
 Treball, s'han de destinar al col·lectiu d'aturats.
                                                              
 Dinovena                                                     
 Formació  ocupacional  per  a  les  cooperatives  de treball 
 associat i les societats anònimes laborals                   
 S'ha  de  destinar  un mínim de 80 milions de pessetes de la 
 dotació   de   les  partides  corresponents  a  la  formació 
 ocupacional  consignades  en la secció 11 del Departament de 
 Treball   a   la   formació   dels   cooperativistes  i  els 
 treballadors  de  les  cooperatives de treball associat i de 
 les  societats  anònimes  laborals, sempre que les propostes 
 d'accions formatives s'ajustin a les disposicions legals que 
 els siguin aplicables pel que fa a l'aprovació, el seguiment 
 i el control.
                                                              
 Vintena                                                      
 Fons de garantia per a l'establiment d'una línia especial de 
 crèdit   per   a  activitats  de  producció  cinematogràfica 
 S'autoritza  el  Govern  per  a  ampliar,  en  funció de les 
 disponibilitats  pressupostàries, en un màxim de 200.000.000 
 de  pessetes  el  fons de garantia constituït en entitats de 
 crèdit   en   virtut  de  l'autorització  continguda  en  la 
 disposició  addicional dotzena de la Llei 12/1994, del 28 de 
 desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per 
 al 1995, i ampliat en virtut de les disposicions addicionals 
 contingudes  en  les lleis de pressupostos de la Generalitat 
 de Catalunya per als exercicis 1996 i 1997.
                                                              
 Vint-i-unena                                                 
 Afectació  d'ingressos  procedents de sancions en matèria de 
 cinematografia                                               
 Els  ingressos  procedents  de  les  sancions  en matèria de 
 cinematografia s'afecten al foment de la cinematografia. Els 
 ingressos  afectats  són  objecte de generació de crèdits en 
 les  partides  corresponents de la secció 07 (Departament de 
 Cultura).
                                                              
 Vint-i-dosena                                                
 Control financer permanent                                   
 En  els  hospitals  i altres centres sanitaris dependents de 
 l'Institut  Català  de  la Salut, la fiscalització prèvia de 
 les  despeses  del  capítol  II  del  pressupost  pot  ésser 
 substituïda  pel  control  financer permanent a càrrec de la 
 Intervenció  General. La  substitució s'ha de portar a terme 
 de  la  forma  que  determini  el  Departament  d'Economia i 
 Finances. A  aquests  efectes,  s'autoritza  el  conseller o 
 consellera  d'Economia  i  Finances  perquè,  a  proposta de 
 l'interventor general, desplegui aquest precepte i determini 
 els  centres  a que s'aplicarà i estableixi el procediment i 
 la normativa reguladora necessària.
                                                              
 Vint-i-tresena                                               
 Cooperació al desenvolupament                                
 El  Govern  de la Generalitat ha de destinar un import total 
 de   1.250   milions   de   pessetes   a  la  cooperació  al 
 desenvolupament, que es desglossa de la manera següent:      
 a)  450  milions  de  pessetes  són consignats en la partida 
 pressupostària 02.06.480.03.
 b)  800  milions  de pessetes corresponen a accions a fer en 
 els   àmbits   de  la  solidaritat  internacional  i  de  la 
 cooperació  al  desenvolupament, ja sigui directament des de 
 diversos   departaments   i   organismes   autònoms   de  la 
 Generalitat  de  Catalunya,  o  bé  mitjançant  el  suport a 
 entitats que actuen en aquests àmbits. S'autoritza el Govern 
 perquè  habiliti  les  partides pressupostàries necessàries, 
 tot   compensant   l'import   d'aquestes  dotacions  amb  la 
 minoració   d'altres   crèdits  pressupostaris,  per  a  les 
 actuacions   que   no   tenen   cabuda   en   les   partides 
 pressupostàries previstes pels diferents departaments.
                                                              
 Vint-i-quatrena                                              
 Pla de comptabilitat de les universitats públiques catalanes 
 La Intervenció General ha d'establir un pla de comptabilitat 
 per a les universitats públiques catalanes.
                                                              
 Vint-i-cinquena                                              
 Pla director d'inversions locals                             
 1. Durant  aquest  exercici pressupostari, el Departament de 
 Governació  ha  de  redactar  un  informe  sobre  totes  les 
 partides  d'aquest  pressupost destinades a entitats locals, 
 indicant  en  cada  cas  la  finalitat,  els  criteris i els 
 procediments  d'assignació  o  de distribució als ens locals 
 destinataris  d'aquestes  partides  i l'òrgan responsable de 
 llur gestió.
 2. L'informe  a què fa referència l'apartat 1, juntament amb 
 els  altres  elements d'informació que calguin, ha de servir 
 de  base  per  a  l'elaboració del Pla director d'inversions 
 locals.
                                                              
 Vint-i-sisena                                                
 Programa de gestió dels residus municipals                   
 El  Govern, dins les previsions pressupostàries per al 1998, 
 ha  de  promoure  la reducció de la producció de residus, la 
 recollida  separada  de  matèria  orgànica  i  de  fraccions 
 reciclables  i  les  plantes  de  tractament  ecològic de la 
 matèria  orgànica,  en  el  Programa  de gestió dels residus 
 municipals,  de  conformitat  amb  la  Llei  6/1993 i amb la 
 col·laboració dels ens locals.
                                                              
 Vint-i-setena                                                
 Generació   de   crèdits   per  a  ingressos  procedents  de 
 l'alienació de béns adquirits mitjançant expropiació forçosa 
 D'acord  amb l'article 44 del Decret legislatiu 9/94, del 13 
 de  juliol,  del text refós de la Llei de finances públiques 
 de   Catalunya,   els  ingressos  derivats  dels  expedients 
 d'alienació  i  de  cessió  d'ús  a  títol  onerós  de  béns 
 adquirits  mitjançant expropiació forçosa generen crèdits en 
 els  capítols  d'operacions  de  capital  del pressupost del 
 Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
 Aquests ingressos queden afectats a l'adquisició de terrenys 
 necessaris  per  a  l'execució  d'infraestructures  d'aquest 
 Departament.
                                                              
 Vint-i-vuitena                                               
 Pla  de  recerca  de  la  Generalitat de Catalunya 1997-2000 
 En el marc del Pla de recerca de la Generalitat de Catalunya 
 1997-2000,  i  amb  l'autorització  prèvia  del Govern de la 
 Generalitat,  es  poden efectuar despeses d'abast plurianual 
 per  als  programes  de beques, ajuts i subvencions que s'hi 
 incloguin.
                                                              
 Vint-i-novena                                                
 Afectació  d'ingressos  procedents  de  sancions  en matèria 
 d'activitats extractives                                     
 Els   ingressos   procedents  de  les  sancions  en  matèria 
 d'incompliment  de  les  condicions  de  protecció  del medi 
 ambient   en  les  activitats  extractives  s'afecten  a  la 
 restauració  de  les  activitats  extractives finalitzades o 
 abandonades. Els ingressos afectats són objecte de generació 
 de  crèdits  en  el  pressupost  de  despesa de la secció 22 
 (Departament de Medi Ambient).
                                                              
 Trentena                                                     
 Reequilibrament  de Catalunya i atenció envers les comarques 
 deprimides                                                   
 El  Govern  ha  de  vetllar  perquè la gestió pressupostària 
 garanteixi  el compliment dels objectius del Pla territorial 
 general  pel que fa al reequilibrament de Catalunya, i també 
 l'atenció    específica    i   coordinada   dels   diferents 
 departaments envers les comarques deprimides.
                                                              
 Trenta-unena                                                 
 Finançament   d'inversions   per  al  foment  de  l'ocupació 
 1. El   1998   el   Govern   ha  d'establir  l'abast  i  les 
 característiques  d'un  programa  d'operacions  financeres a 
 desenvolupar  en el període 1998-2000 a favor de les petites 
 i mitjanes empreses. Aquest programa s'ha d'instrumentar per 
 mitjà  de l'Institut Català de Finances i té com a finalitat 
 el  finançament  d'inversions  amb  l'objectiu  de  fomentar 
 l'ocupació.
 2. L'Institut  Català  de  Finances  pot incrementar la seva 
 capacitat d'endeutament en un import màxim de 25.000 milions 
 de pessetes, que s'ha d'aplicar a les actuacions incloses en 
 el programa que aprovi el Govern.
 3. Dins  els  recursos que el pressupost destina a ocupació, 
 el  Govern ha de reservar el finançament adequat per a posar 
 en marxa el Pla per l'ocupació.
 4. El   Govern   ha   de  potenciar  el  servei  del  Centre 
 d'Informació i Desenvolupament Empresarial (Cidem) dedicat a 
 la  mediació i a la recerca d'inversions privades a favor de 
 les petites i mitjanes empreses.
                                                              
 Trenta-dosena                                                
 Règim  d'autonomia  econòmica  de les residències esportives 
 Es  faculta  el  Govern  per  a establir que les residències 
 esportives  dependents  del  Departament  de  Cultura siguin 
 gestionades  en  règim d'autonomia econòmica. Per decret del 
 Govern,  s'han  de determinar les residències esportives que 
 s'acullen   al  que  estableixen  aquesta  disposició  i  la 
 normativa que n'ha de regir la gestió.
                                                              
 Trenta-tresena                                               
 Règim    d'autonomia    econòmica    del   Centre   Nacional 
 d'Aqüicultura                                                
 Es  faculta  el Govern per a establir que el Centre Nacional 
 d'Aqüicultura,   dependent  del  Departament  d'Agricultura, 
 Ramaderia  i  Pesca, tingui règim d'autonomia econòmica, amb 
 l'objecte   de  gestionar  els  ingressos  obtinguts  com  a 
 resultat  de  les  seves  pròpies  activitats  i  també  les 
 transferències    de   la   Generalitat,   de   les   altres 
 administracions  públiques  o  d'altres entitats. Per decret 
 del Govern s'ha de determinar la normativa que n'ha de regir 
 la gestió.
                                                              
 Trenta-quatrena                                              
 Junta de Sanejament                                          
 1. Es  modifica  el  punt  6.a  de  l'article  27 de la Llei 
 19/1991,  del  7  de  novembre,  de  reforma  de la Junta de 
 Sanejament,   modificada  per  la  Llei  7/1994,  que  queda 
 redactat de la manera següent:                               
 "a) Coeficient de concentració demogràfica permanent:        
                                                              
 Municipi: població de base      Coeficient                   
 ------------------------------------------                   
 Fins a 2.000 habitants: ............ 0,584                   
 Entre 2.001 i 10.000 habitants: .... 0,778                   
 Entre 10.001 i 50.000 habitants: ... 0,973                   
 Més de 50.000 habitants: ........... 1"                      
                                                              
 2. S'afegeix  un  punt  9 a l'article 27 de la Llei 19/1991, 
 del  7  novembre,  de  reforma  de  la  Junta de Sanejament, 
 modificada per la Llei 7/1994, amb el text següent:          
 "9. Amb   independència  del  que  disposa  l'apartat  6. a, 
 s'aplica el coeficient de concentració demogràfica permanent 
 1  als  usuaris  domèstics  les  aigües residuals dels quals 
 siguin  abocades  a un sistema públic de sanejament. Aquesta 
 prescripció  s'aplica  a  partir  del  primer  dia  de l'any 
 següent   a  l'entrada  en  servei  del  sanejament  de  les 
 corresponents  aigües  residuals, i el coeficient final s'ha 
 d'assolir gradualment:                                       
 a)  En  el  cas  dels  municipis  que  tenen  coeficient  de 
 concentració  demogràfica  0,8,  en  el període màxim de dos 
 anys,   correspon  al  primer  any  d'aplicació  el  50%  de 
 l'augment."                                                  
 b)  En  el  cas  dels  municipis  que tenen un coeficient de 
 concentració  demogràfica 0,6, en un període màxim de quatre 
 anys,   correspon  al  primer  any  d'aplicació  el  25%  de 
 l'augment.
 3. Es  modifica  el  punt  2.c  de  l'article  28 de la Llei 
 19/1991,  del  7  de  novembre,  de  reforma  de la Junta de 
 Sanejament,   modificada  per  la  Llei  7/1994,  que  queda 
 redactat de la manera següent:                               
 "c)  L'aplicació  del  coeficient  corrector  de  volum, del 
 coeficient  de  punta,  del  coeficient  de  regulació,  del 
 coeficient  de dilució per abocaments a mar i del coeficient 
 de  salinitat,  establerts  pels apartats 3, 4, 5, 7 i 9 que 
 poden  ésser  modificats per les lleis de pressupostos de la 
 Generalitat."                                                
 4. Es modifica el punt 4 de l'article 28 de la Llei 19/1991, 
 del  7  de  novembre,  de reforma de la Junta de Sanejament, 
 modificada  per  la  Llei  7/1994,  que queda redactat de la 
 manera següent:                                              
 "El  coeficient de punta expressa la relació que hi ha entre 
 la contaminació mitjana i els valors de contaminació màxima, 
 obtinguts  a  partir de la declaració de càrrega contaminant 
 presentada  per  l'interessat  o  bé a partir del mesurament 
 efectuat   per   l'Administració,  d'acord  amb  els  barems 
 establerts  en  l'annex 2. Aquest coeficient punta a aplicar 
 es  determina  d'acord amb la mitjana dels coeficients punta 
 parcials  dels  quatre  paràmetres  amb coeficient punta més 
 alts."                                                       
 5. S'afegeix  un  punt  9 a l'article 28 de la Llei 19/1991, 
 del  7  de  novembre,  de reforma de la Junta de Sanejament, 
 modificada per la Llei 7/1994, amb el text següent:          
 "Als  efectes especificats per l'apartat 2 d'aquest article, 
 els abocaments efectuats en aigües superficials continentals 
 amb  cabals  superiors  a  100  metres  cúbics  per segon en 
 èpoques  d'estiatge  resten afectats d'un coeficient Ks, per 
 al  paràmetre  de  les  sals  solubles  equivalent a 0,1. El 
 coeficient   de   salinitat   (0,1)   és   aplicable  a  les 
 liquidacions  que  esdevinguin  fermes  amb  posterioritat a 
 l'entrada en vigor d'aquesta disposició."                    
 6. Es  modifica  l'annex  2  de  la  Llei  7/1994, que queda 
 redactat de la manera següent:                               
                                                              
 "Annex 2                                                     
                                                              
 "Taula per a l'aplicació del coeficient punta                
                                                              
 "Els  coeficients  punta  calculats  per a cada paràmetre de 
 contaminació en cada abocament o tipus d'abocament s'obtenen 
 amb  els  barems següents (on el valor RBA de cada paràmetre 
 de  contaminació és igual a la relació entre la concentració 
 màxima  i la concentració mitjana, i C equival al coeficient 
 de punta parcial de cada paràmetre):                         
                                                              
                                                              
 "Valors RBA-         C (coeficient                           
 Vmàxims/Vmitjans     punta parcial)                          
 -----------------------------------                          
 entre 1    i 1.1  ............. 1                            
 entre 1.12 i 1.25 ............. 1.1                          
 entre 1.26 i 1.50 ............. 1.2                          
 entre 1.51 i 1.75 ............. 1.5                          
 entre 1.76 i 2.00 ............. 1.7                          
 entre 2.01 i 3.00 ............. 2.0                          
 entre 3.01 i 4.00 ............. 2.5                          
 entre 4.01 i 5.00 ............. 3                            
 superior a 5.01 ............... igual a la relació           
                                 entre Vmàx/Vmitjans"         
                                                              
 Trenta-cinquena                                              
 Pagament   dels  honoraris  dels  liquidadors  de  districte 
 hipotecari                                                   
 1. Els  honoraris  dels  liquidadors de districte hipotecari 
 meritats  com  a  conseqüència  de la seva intervenció en la 
 gestió,  la  liquidació  i la recaptació dels tributs cedits 
 s'han  de  fer efectius per minoració de la quantia total de 
 la recaptació dels tributs corresponents.
 2. Es   faculta  el  conseller  o  consellera  d'Economia  i 
 Finances  perquè,  mitjançant  una ordre, determini i reguli 
 els períodes i els procediments de liquidació dels honoraris 
 a què fa referència l'apartat 1.
                                                              
 Trenta-sisena                                                
 Pagament  a  la  bestreta  de  les pensions per cessament en 
 l'activitat agrària                                          
 S'autoritza  el  Govern  de  la  Generalitat  a  pagar  a la 
 bestreta tot l'import de les pensions de cessament anticipat 
 de  l'activitat  agrària,  als efectes de pal$liar el retard 
 del  cofinançament  procedent  del  Ministeri d'Agricultura, 
 Pesca  i  Alimentació  i  del  Fons  europeu d'orientació de 
 garantia  agrícola  (FEOGA-Garantia). Aquest  pagament  s'ha 
 d'efectuar entre els dies 1 i 15 de cada mes.
                                                              
 Trenta-setena                                                
 Construcció del CAP de la Roca del Vallès                    
 Dins   les   previsions  pressupostàries  per  al  1998,  el 
 Departament  de Sanitat i Seguretat Social ha de promoure la 
 construcció  del  centre  d'assistència  primària  (CAP)  La 
 Torreta, de la Roca del Vallès (Vallès Oriental).
                                                              
 Trenta-vuitena                                               
 Creació  del  servei d'Hotel d'Entitats al Prat de Llobregat 
 Dins   les   previsions  pressupostàries  per  al  1998,  el 
 Departament de Benestar Social ha de promoure la creació del 
 servei  d'Hotel  d'Entitats a la finca Cooperativa Agrícola, 
 al nucli antic del Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
                                                              
 Trenta-novena                                                
 Construcció  de  la  residència  geriàtrica de Sant Feliu de 
 Llobregat                                                    
 Dins   les   previsions  pressupostàries  per  al  1998,  el 
 Departament  de Benestar Social ha d'elaborar l'estudi per a 
 la  construcció  de la residència geriàtrica i centre de dia 
 de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat).
                                                              
 Quarantena                                                   
 Canalització   i   condicionament   dels  rius  Llobregat  i 
 Bastareny a Guardiola de Berguedà                            
 Dins  les previsions pressupostàries per al 1998, el Govern, 
 per  mitjà  del  Departament de Política Territorial i Obres 
 Públiques,  ha  de  canalitzar i condicionar les lleres dels 
 rius Llobregat i Bastareny a Guardiola de Berguedà.
                                                              
 Quaranta-unena                                               
 Gestió del Parc Natural del Cap de Creus                     
 El   Departament   d'Agricultura,   Ramaderia   i  Pesca  ha 
 d'habilitar   el   pressupost  necessari,  d'acord  amb  els 
 objectius que s'estableixin, per a poder emprendre la gestió 
 del Parc Natural del Cap de Creus.
                                                              
 Quaranta-dosena                                              
 Construcció  de  l'institut d'ensenyament secundari Ítaca, a 
 Sant Boi de Llobregat                                        
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha  de  promoure  la construcció de l'institut d'ensenyament 
 secundari  (IES)  Ítaca,  a  Sant  Boi  de  Llobregat  (Baix 
 Llobregat).
                                                              
 Quaranta-tresena                                             
 Informe  sobre  les  competències  i  el  funcionament  dels 
 consells comarcals                                           
 El  Govern de la Generalitat ha d'elaborar durant l'any 1998 
 un  informe  sobre  les  competències,  les  funcions  i  el 
 funcionament dels consells comarcals.
                                                              
 Quaranta-quatrena                                            
 Subministrament  de gas natural a la vall del Ter (Ripollès) 
 El   Departament  d'Indústria,  Comerç  i  Turisme,  amb  la 
 finalitat  d'incentivar el desenvolupament industrial de tot 
 el Ripollès, ha de negociar amb la companyia subministradora 
 de  gas  natural  per tal que aquesta font energètica arribi 
 també a la vall del Ter, aigües amunt de Ripoll.
                                                              
 Quaranta-cinquena                                            
 Eleccions a cambres agràries                                 
 El  Govern  ha  de  procedir  a  habilitar les corresponents 
 partides    pressupostàries,    mitjançant   les   oportunes 
 modificacions  de crèdits, per a fer les eleccions a cambres 
 agràries.
                                                              
 Quaranta-sisena                                              
 Execució    del   projecte   del   canal   Segarra-Garrigues 
 Dins el programa d'inversions de Regs de Catalunya, SA, s'ha 
 de  donar prioritat als projectes d'inversió que es financen 
 conjuntament  amb altres administracions públiques, incloent 
 en  aquest  bloc de prioritats l'elaboració i l'execució del 
 projecte del canal Segarra-Garrigues.
                                                              
 Quaranta-setena                                              
 Implantació del metro lleuger o tramvia que connecti el Baix 
 Llobregat i Barcelona                                        
 Dins  el  proper  conveni  1998-2000  Estat - Generalitat de 
 Catalunya,  de  finançament d'infraestructures, el Govern ha 
 d'establir  les dotacions pressupostàries tendents a fer els 
 estudis  necessaris  per  a  construir  i  posar en marxa un 
 sistema   de  transport  públic  de  superfície  amb  carril 
 segregat  -metro  lleuger o tramvia- que permeti atendre les 
 necessitats  de  transport  entre  diversos  municipis de la 
 comarca  del Baix Llobregat i llur connexió amb la ciutat de 
 Barcelona.
                                                              
 Quaranta-vuitena                                             
 Construcció de la carretera Flix - Riba-roja                 
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha  de  promoure  la  construcció  de  la  carretera  Flix - 
 Riba-roja, al municipi de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre).
                                                              
 Quaranta-novena                                              
 Construcció   d'un   port  pesquer  i  esportiu  a  Deltebre 
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha de promoure la construcció d'un port pesquer i esportiu a 
 la zona III de Riumar, al municipi de Deltebre (Baix Ebre).
                                                              
 Cinquantena                                                  
 Transvasament  del torrent Mas Arnau al torrent de l'Espelt, 
 a Igualada                                                   
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha  de promoure la realització del transvasament del torrent 
 Mas  Arnau  al  torrent  de l'Espelt, al municipi d'Igualada 
 (Anoia).
                                                              
 Cinquanta-unena                                              
 Obres d'asfaltatge de la Roca del Vallès                     
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha  de promoure les obres per tal d'asfaltar els carrers del 
 municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental).
                                                              
 Cinquanta-dosena                                             
 Construcció  de  l'enllaç  de la carretera C-246, a Cubelles 
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha  de  promoure  la construcció de l'enllaç de la carretera 
 C-246 per a la millora dels accessos al municipi de Cubelles 
 (Garraf).
                                                              
 Cinquanta-tresena                                            
 Desplegament  dels consells de direcció i de participació de 
 tots els sectors sanitaris                                   
 El  Departament  de  Sanitat  i  Seguretat  Social, dins les 
 previsions  pressupostàries,  ha  de  desplegar durant l'any 
 1998  els consells de direcció i de participació de tots els 
 sectors sanitaris per tal que estiguin en funcionament abans 
 de  finals  d'any,  i de donar compliment a la Llei 11/1995, 
 del  29  de  setembre,  de  modificació  parcial  de la Llei 
 15/1990,   del   9   de  juliol,  d'ordenació  sanitària  de 
 Catalunya.
                                                              
 Cinquanta-quatrena                                           
 Promoció de campanyes d'educació sanitària                   
 El  Departament  de  Sanitat  i Seguretat Social, per tal de 
 controlar  i  reduir  les  despeses  farmacèutiques,  ha  de 
 promoure  campanyes  d'educació  sanitària  per  a  fomentar 
 hàbits de vida saludables i evitar l'acaparament domèstic de 
 medicaments i l'automedicació.
                                                              
 Cinquanta-cinquena                                           
 Construcció d'un casal d'avis a Matadepera                   
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha  de  promoure l'estudi per a construir un casal d'avis al 
 municipi de Matadepera (Vallès Occidental).
                                                              
 Cinquanta-sisena                                             
 Construcció  d'una  residència  geriàtrica  a  Sant Feliu de 
 Llobregat                                                    
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha de promoure la construcció d'una residència geriàtrica al 
 centre  de dia de Can Falguera, al municipi de Sant Feliu de 
 Llobregat (Baix Llobregat).
                                                              
 Cinquanta-setena                                             
 Construcció  d'una  nova  àrea  bàsica  de  salut  a  Mataró 
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha  d'incloure-hi  la  construcció d'una nova àrea bàsica de 
 salut a la zona nord del barri de Cerdanyola, al municipi de 
 Mataró (Maresme).
                                                              
 Cinquanta-vuitena                                            
 Reconversió  de l'hospital Ferrer i Salles en centre de dia, 
 a Sant Sadurní d'Anoia                                       
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha  de promoure l'estudi per a reconvertir l'hospital Ferrer 
 i  Salles, al municipi de Sant Sadurní d'Anoia, en un centre 
 de dia per a la tercera edat.
                                                              
 Cinquanta-novena                                             
 Potenciació dels serveis mèdics de Palafolls                 
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha de potenciar els serveis mèdics del municipi de Palafolls 
 (Maresme).
                                                              
 Seixantena                                                   
 Construcció   d'un   institut   d'ensenyament   secundari  a 
 Argentona                                                    
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha  de  promoure  la construcció d'un institut d'ensenyament 
 secundari al municipi d'Argentona (Maresme).
                                                              
 Seixantena-unena                                             
 Construcció   d'una   nova   escola  a  Palau  de  Plegamans 
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha  de promoure la construcció d'una nova escola al municipi 
 de Palau de Plegamans (Vallès Occidental).
                                                              
 Seixanta-dosena                                              
 Arranjament  de  les  escoles del centre Pilar Mestres, a la 
 Roca del Vallès                                              
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha de promoure l'arranjament de les escoles del centre Pilar 
 Mestres,   del  municipi  de  la  Roca  del  Vallès  (Vallès 
 Oriental).
                                                              
 Seixanta-tresena                                             
 Ampliació   de   l'escola   Ventura   Gassol,   a   Badalona 
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha  de  promoure l'ampliació de l'Escola Ventura Gassol, del 
 municipi  de  Badalona  (Barcelonès)  per tal d'adaptar-la a 
 l'ensenyament secundari obligatori (ESO).
                                                              
 Seixanta-quatrena                                            
 Construcció  d'un  institut  d'ensenyament  secundari a Sant 
 Pere de Ribes                                                
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha  de  promoure  la construcció d'un institut d'ensenyament 
 secundari al municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf).
                                                              
 Seixanta-cinquena                                            
 Construcció    d'un    poliesportiu    cobert   a   Deltebre 
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha  de  promoure  la construcció d'un poliesportiu cobert al 
 municipi de Deltebre (Baix Ebre).
                                                              
 Seixanta-sisena                                              
 Finalització del poliesportiu de la Sénia                    
 Dins  les  previsions pressupostàries per al 1998, el Govern 
 ha de promoure la finalització de les obres del poliesportiu 
 del municipi de la Sénia (Montsià).
                                                              
 Seixanta-setena                                              
 Elaboració d'un informe sobre la situació de l'Administració 
 de justícia                                                  
 El  Govern  de la Generalitat ha d'elaborar un informe sobre 
 la   situació   actual  de  l'Administració  de  justícia  a 
 Catalunya,  per  tal  d'avaluar  les  necessitats,  tant  de 
 personal   com   de   material,  que  permetin  garantir  un 
 funcionament  eficaç d'aquesta Administració. Aquest informe 
 ha  d'ésser  lliurat  en el termini de sis mesos a partir de 
 l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
                                                              
 Disposicions finals                                          
                                                              
 Primera                                                      
 Pròrroga de disposicions                                     
 1. Es  prorroga per a l'exercici del 1998 el contingut de la 
 disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de 
 maig,  de  pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les 
 seves  entitats  autònomes  i de les entitats gestores de la 
 Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les 
 pensions determinades per al personal eventual, contractat i 
 interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 
 1939.
 2. Es  manté  per  a  l'exercici  del 1998 la vigència de la 
 disposició  addicional vintena de la Llei 16/1993, del 28 de 
 desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per 
 al 1994.
                                                              
 Segona                                                       
 Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions 
 administratives                                              
 S'autoritza  el  Departament  d'Economia  i  Finances perquè 
 faci,  en  les  seccions  del  pressupost  de despeses de la 
 Generalitat   i   de   les  seves  entitats  autònomes,  les 
 adaptacions  tècniques  que  calguin,  com a conseqüència de 
 reorganitzacions  administratives, per a crear les seccions, 
 els  serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per 
 a autoritzar les transferències de crèdits corresponents.
 Aquestes  operacions  no  poden  donar  lloc en cap cas a un 
 increment de crèdit dins el pressupost.
                                                              
 Tercera                                                      
 Entrada en vigor                                             
 Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener de 1998.
                                                              
 Per  tant,  ordeno  que  tots  els ciutadans als quals sigui 
 d'aplicació  aquesta  Llei  cooperin al seu compliment i que 
 els  tribunals  i les autoritats als quals pertoqui la facin 
 complir.
                                                              
 Palau de la Generalitat, 24 de desembre de 1997              
                                                              
 Jordi Pujol                                                  
 President de la Generalitat de Catalunya                     
                                                              
 Xavier Trias i Vidal de Llobatera                            
 Conseller de la Presidència                                  
                                                              
 Artur Mas i Gavarró                                          
 Conseller d'Economia i Finances                              
                                                              
 (Vegeu annex a les pàg. 15226-15573)                         
                                                              
 (97.357.049)