Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

LLEI 8/1986, de 2 de juny, de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1986.

Dades bàsiques
  • Rang del document Llei

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

  • Núm. del document 008/1986

  • Data del document 02/06/1986

  • Data de publicació 04/06/1986

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 695

  • No Vigent
Afectacions
TEXT CONSOLIDAT

La Llei de Pressupost de la Generalitat de Catalunya conté, sistemàticament i quantificadament, totes les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer la Generalitat i les entitats autònomes i els drets que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici del 1986. Amb aquesta finalitat, determina el contingut dels estats d'ingressos i de despeses de la Generalitat i de les entitats que en depenen, i també les normes que regulen els crèdits pressupostaris i les autoritzacions necessàries per a efectuar operacions financeres.
Aquesta Llei, conjuntament amb la Llei de Finances Públiques, i la resta de disposicions vigents en aquesta matèria, estableix el marc normatiu a què s'ha d'ajustar el Pressupost de la Generalitat per al 1986.

Article 1

Crèdits inicials i finançament
-1 S'aprova el Pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici del 1986, integrat pels estats de despeses i els estats d'ingressos de la Generalitat i dels següents ens que en depenen:
a) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.
b) Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.
c) Les entitats gestores de la Seguretat Social, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
d) L'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.
e) Les empreses a què fa referència l'article 4.2 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya.
-2 En l'estat de despeses de la Generalitat de Catalunya es concedeixen els crèdits necessaris per al compliment de les seves obligacions per un import de 429.523.024.166 pessetes. Aquest import inclou els crèdits habilitats per la Llei 2/1986, del 6 de març. Els ingressos que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici importen 429.523.024.166 pessetes.
Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals, el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat de Catalunya, s'estimen en 3.500.000.000 de pessetes.
-3 En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter administratiu, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 9.395.270.027 pessetes. Els drets que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici, per cada entitat autònoma de caràcter administratiu, es detallen en els estats d'ingressos corresponents per un import total de 9.395.270.027 pessetes.
-4 En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 23.077.523.654 pessetes. Els recursos estimats per a aquestes entitats es detallen en l'estat d'ingressos corresponent per un import total de 23.077.523.654 pessetes.
-5 En els estats de despeses de les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 195.915.100.411 pessetes. Els drets econòmics que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici per aquestes entitats importen 195.915.100.411 pessetes. Els crèdits consignats en els estats de despeses i els drets econòmics detallats en els estats d'ingressos inclouen els crèdits i els drets econòmics corresponents als serveis traspassats de la Seguretat Social per un import total equilibrat entre tots dos estats de 180.810.811.000 pessetes.
-6 En l'estat de despeses de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions necessàries per a atendre el desenvolupament de les seves activitats per un import total de 4.276.000.000 pessetes, i els recursos s'estimen en 4.276.000.000 pessetes.
Els estats de despeses i d'ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió s'aproven amb el detall següent:
a) Televisió de Catalunya, SA, per un import total de dotacions de 8.389.721.304 pessetes, i de recursos de 8.389.721.304 pessetes.
b) Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA, per un import total de dotacions de 877.500.000 pessetes, i de recursos de 877.500.000 pessetes.
-7 Les dotacions i els recursos estimats corresponents a les empreses de la Generalitat són els que s'especifiquen a continuació:
EMPRESES DE LA GENERALITAT
 
Dotacions
Recursos
Ferrocarrils de la
Generalitat de
Catalunya
10.600.369.000  
10.600.369.000
Laboratori General
d’Assaigs i
Investigacions
726.642.172
726.642.172
Centre d’Informació
i Desenvolupament
Empresarials
721.551.172
721.551.172
Centre Informàtic
de la Generalitat
de Catalunya, SA
365.000.000
365.000.000
Túneles y Autopistas
de Barcelona, SA
3.454.821.686 
3.454.821.686
Institut de Recerca
i Tecnologia
Agroalimentàries
693.481.000
693.481.000
Administració i
Gestió, SA
3.159.700.000 
3.159.700.000

Article 2

Retribucions del personal actiu
-1 Amb efectes des del primer de gener de 1986, l'increment del conjunt de les retribucions íntegres del personal actiu no sotmès a la legislació laboral, aplicades en les quanties i d'acord amb els règims retributius vigents el 1985, ha d'ésser del 7,2%. Així mateix, la massa salarial del personal laboral no pot experimentar un increment global superior al 7,2% en els termes que disposen les normes generals que els són aplicables.
-2 El que disposa l'apartat 1 s'ha d'aplicar al personal al servei de l'Administració de la Generalitat i al personal dels ens enumerats per l'article 1.1.
-3 Fins que no es desenvoluparà el que estableix la Disposició Addicional Tretzena de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, l'estructura retributiva del personal no laboral s'ha de determinar d'acord amb les normes següents:
a) Les retribucions íntegres dels alts càrrecs han d'ésser les que resulten d'incrementar d'un 7,2 % les retribucions corresponents vigents el 1985.
b) Les retribucions íntegres del personal traspassat a la Generalitat per l'Administració central de l'Estat han d'ésser les que resulten d'incrementar d'un 7,2% respecte al 1985 les retribucions bàsiques i complementàries del règim retributiu de l'Administració d'origen.
c) Les retribucions íntegres de la resta del personal han d'ésser les que resulten d'incrementar d'un 7,2% les retribucions bàsiques i les complementàries vigents el 1985.
d) Transitòriament, i sense que això origini drets individuals en períodes successius, cada Conseller, amb informe previ del Conseller d'Economia i Finances, pot assignar un complement de destinació específic a determinats llocs de treball del seu Departament, si aquesta assignació és necessària per a assegurar que la retribució total de cada lloc de treball guarda la relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, dedicació, responsabilitat, perillositat o penositat.

Article 3

Complements de productivitat
-1 El 1986, amb independència dels incentius de productivitat que corresponen als cossos estatals, hom pot destinar, com a màxim, el 10 % dels crèdits assignats a cada Departament per a retribucions complementàries del personal d'administració, i es poden estendre també al personal de Seguretat i Extinció d'Incendis, a fi de retribuir l'especial rendiment, l'activitat i la dedicació extraordinàries, l'interés o la iniciativa amb què desenvolupen les tasques inherents al lloc de treball.
-2 La percepció d'aquest complement no origina drets individuals en períodes successius, i no pot comportar en cap cas ampliació dels crèdits assignats per a retribucions complementàries.
-3 Els Departaments n'han de determinar, si s'escau, la quantia individual, d'acord amb les normes següents:
Primera
L'apreciació de la productivitat s'ha de fer en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb el lloc de treball i amb la consecució dels resultats objectius assignats a aquest lloc de treball. Els complements de productivitat s'han de fer públics en els centres de treball.
Segona
En cap cas les quantitats assignades per complement de productivitat durant un període de temps no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o apreciacions corresponents a períodes successius.
Tercera
Cada Departament ha de donar compte als Departaments de Governació i d'Economia i Finances de la quantia dels complements, especificant els criteris de distribució aplicats. A la vista de la informació rebuda, els Departaments de Governació i d'Economia i Finances han d'elevar al Consell Executiu les propostes pertinents a fi d'homogeneïtzar els criteris per a aplicar el complement de productivitat.

Article 4

Limitació de l'augment de despeses de personal
-1 Durant l'exercici del 1986 no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilles ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa mitjançant la reducció d'aquests mateixos conceptes en altres unitats de gestió o en crèdits corrents ampliables la finalitat dels quals comporti augment de personal.
-2 Si l'ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant ha d'ésser finançat amb minoració en altres dotacions de despeses consumptives no ampliables o d'inversions del Departament o de l'entitat que ho proposa.
-3 Els Departaments i les entitats autònomes, excepcionalment, poden contractar, d'acord amb la legislació vigent, personal laboral per executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el Pressupost. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant les oficines d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur.
-4 Durant l'exercici del 1986, només excepcionalment, si cal per a assegurar la prestació dels serveis, es poden cobrir les places vacants produïdes per jubilació dels titulars corresponents a administratius, auxiliars administratius i subalterns.

Article 5

Prohibició d'ingressos atípics
Els empleats públics compresos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, amb l'excepció dels que són sotmesos al règim d'aranzel, no poden percebre cap participació dels tributs, les comissions i els altres ingressos de qualsevol naturalesa que corresponen a l'Administració o a qualsevol poder públic com a contraprestació a qualsevol servei o jurisdicció, ni poden percebre cap participació ni premi en les multes imposades, encara que siguin atribuïdes per norma a aquests; han de percebre únicament les remuneracions del règim retributiu corresponent, sens perjudici del que resulta de l'aplicació del sistema d'incompatibilitats.

Article 6

Pensions
-1 Amb efectes des del primer de gener de 1986, la quantia de les pensions reconegudes pels Decrets del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, s'incrementen d'un 7,2% en relació amb les de l'exercici anterior.
-2 Els Consellers de la Generalitat que deixin el càrrec durant l'any 1986 tindran dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. La deixaran de percebre en el moment que obtindran una altra retribució amb càrrec a fons públics.

Article 7

Modificacions pressupostàries
-1 Les modificacions dels crèdits pressupostaris s'han d'ajustar al que disposa aquest article i el que disposa sobre aquesta qüestió la Llei de Finances Públiques de Catalunya en aquells punts que no són modificats per aquesta Llei.
-2 El Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, pot autoritzar transferències de crèdits entre els consignats en els diversos Departaments i organismes autònoms. Aquestes transferències no poden afectar, mitjançant minoracions, els crèdits que tenen la naturalesa d'ampliables, els crèdits nominatius, els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir de l'aprovació d'aquesta Llei.
-3 El Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, pot autoritzar l'habilitació de crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en el supòsit que en l'execució del Pressupost es plantegin necessitats que no hi són expressament recollides. En aquest cas, s'han d'efectuar les transferències de crèdits oportunes que compensin per un import igual la dotació dels nous conceptes, amb les mateixes limitacions assenyalades per l'apartat 2.
-4 El Conseller d'Economia i Finances pot autoritzar transferències de crèdits entre els crèdits destinats a despeses de personal que afecten un Departament o més, tenint en compte les limitacions que conté l'article 4.
-5 S'autoritza el Conseller d'Economia i Finances perquè formalitzi en els crèdits de despeses de personal, les modificacions pressupostàries que siguin procedents per a aplicar, arribat el cas, el nou règim retributiu dels funcionaris. Aquestes modificacions no poden significar en cap cas un increment de la despesa pública.
-6 Els titulars dels Departaments i els presidents dels organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les limitacions establertes per l'article 42 de la Llei de Finances Públiques, entre els crèdits consignats en un mateix article del Capítol II del Pressupost "Despeses de béns corrents i de serveis", i del Capítol IV, "Transferències corrents", amb informe previ de la intervenció delegada competent en cada Departament o organisme.
En cas de discrepància de l'informe de la intervenció delegada respecte a la proposta de modificació pressupostària, l'expedient s'ha de trametre al Departament d'Economia i Finances, a fi que el Conseller d'Economia i Finances, a proposta de la Direcció General de Pressupostos, adopti la resolució que consideri procedent.
En qualsevol cas, un cop el Departament respectiu ha acordat les modificacions pressupostàries que s'han d'efectuar, ha de trametre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè les formalitzi.

Article 8

Generació de crèdits
-1 S'han de generar en l'estat de despeses els crèdits necessaris per a atendre les obligacions derivades dels serveis que traspassin a la Generalitat altres Administracions durant l'exercici del 1986. La quantia dels crèdits generats no pot ésser superior a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.
-2 Igualment han de generar crèdits en l'estat de despeses les transferències de fons amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Article 9

Crèdits ampliables
Es consideren com a ampliables fins a una suma igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals oportunes i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits inclosos en el Pressupost de la Generalitat i en els dels ens públics aprovats per aquesta Llei que es detallen a continuació:
-1 Amb aplicació a totes les seccions del Pressupost de la Generalitat i de les entitats autònomes i ens públics:
a) Els crèdits destinats a la indemnització per residència acreditada pel personal en els punts on s'hagi reconegut aquest dret, d'acord amb la legislació vigent.
b) Els crèdits destinats a les quotes a la Seguretat Social dels funcionaris eventuals o contractats sotmesos a dret administratiu i el complement familiar, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics adscrits o traspassats a la Generalitat.
c) Els crèdits destinats al pagament de triennis derivats dels còmputs de temps de servei realment prestat a l'Administració pels funcionaris adscrits o traspassats.
d) Els crèdits destinats al pagament del personal laboral, si requereixen un increment a conseqüència d'augments salarials disposats durant l'exercici o en exercicis anteriors, per modificacións del salari mínim interprofessional, o si és imposat amb caràcter general o per decisió judicial ferma.
e) Els crèdits destinats a l'assistència mèdico- farmacèutica corresponent als funcionaris adscrits en virtut del Reial Decret 1942/1979.
f) Els crèdits destinats a despeses de funcionament (Capítol II, "Despeses de béns corrents i de serveis") de serveis pels quals s'exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o preus, els quals crèdits poden ésser ampliats per la diferència entre la recaptació inicialment prevista, entenent aquesta, si s'escau, com l'obtinguda el 1985 incrementada d'un 8 %, i l'efectivament obtinguda.
g) Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per aplicació de normes estatals, cal reconèixer obligacions addicionals a les pressupostades inicialment, per l'import de les transferències que procedeixin de fons de l'Administració central de l'Estat.
-2 Amb aplicació a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg:
a) Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció de recursos finalistes efectivament obtinguts.
b) Els crèdits que són necessaris, en els pressupostos de les entitats, com a conseqüència d'operacions financeres autoritzades.
-3 Amb aplicació a les seccions que s'indiquen:
a) En la secció "Deute públic", els crèdits que es destinen al pagament d'interessos, a l'amortització de principal i a les despeses derivades del deute, considerat aquest en els termes de l'article 16 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya.
Si cal, s'han de generar els crèdits oportuns per a atendre les obligacions, i els pagaments s'han d'aplicar, sigui quin sigui el venciment a què corresponen, als crèdits respectius de l'exercici econòmic del 1986.
b) En la secció "Classes passives", els crèdits relatius a obligacions de "Classes passives".
c) En la secció corresponent al Departament d'Economia i Finances, els crèdits destinats al pagament de les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per la Generalitat de Catalunya (aplicació 05.02.771.01); els crèdits corresponents als honoraris dels liquidadors de districte hipotecari (aplicació 05.01.229.09) en funció de la recaptació efectiva; els crèdits destinats al pagament dels premis de cobrament dels tributs (aplicació 05.03.229.02), en funció de la recaptació efectiva, els crèdits destinats al pagament dels premis de cobrament dels tributs (aplicació 05.03.229.02), en funció de la recaptació efectiva, i els destinats a atendre les necessitats derivades del possible desenvolupament de l'article 15 de la Llei 1/1985, del 14 de gener (aplicació 05.02.480.01).
d) En la secció 09, corresponent al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, servei 07 (Direcció General d'Obres Hidràuliques), els crèdits destinats a inversió en infrastructures de sanejament (Capítol VI) i d'explotació (Capítol II), si aquestes actuacions són fetes directament per la mateixa Direcció General d'Obres Hidràuliques i en funció dels recursos que, amb aquesta afectació de destinació, atribueixen a l'Administració de la Generalitat els organismes que tenen al seu càrrec el finançament de les actuacions en matèria de sanejament a Catalunya.
e) En la secció 05, Departament d'Economia i Finances, servei 01 (Gabinet del Conseller, Secretaria General i Serveis Territorials), els crèdits corresponents a l'aplicació 460.01, per un import igual al de les transferències de fons per a atendre les despeses generades pels serveis estatals que presta l'Ajuntament de Barcelona, consignats en els Pressupostos Generals de l'Estat.
f) En la secció 05, Departament d'Economia i Finances, els crèdits corresponents al servei 01 (Gabinet del Conseller, Secretaria General i Serveis Territorials), aplicació 229.08, si mitjançant sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat de Catalunya.
g) En la secció 13, corresponent al Departament d'Indústria i Energia, servei 03 (Direcció General d'Indústria), els crèdits destinats a subvencions per a l'amortització de crèdits concedits a empreses (aplicacions 13.03.471.02 i 13.03.770.01) fins als límits de 250.000.000 de pessetes i de 200.000.000 de pessetes, respectivament. Els crèdits destinats al Pla de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya (aplicació 13.03.680.01) en funció dels recursos que, amb aquesta afectació, atribueixin d'altres administracions o organismes de l'Administració de la Generalitat, i els crèdits destinats a subvencionar les empreses acollides a la ZUR del cinturó industrial de Barcelona (aplicació 13.03.777.01), en funció de les necessitats provinents de l'aplicació de la Llei de l'Estat 27/84, del 26 de juliol, de Reconversió i Reindustrialització, i concretament de les previsions de l'article 5.1r. del Reial Decret 914/85, del 8 de maig, i dins els límits que aquest estableix.
Els crèdits destinats a subvencions per a l'adequació de màquines-eina que incorporin control numèric (aplicació 13.03.778.01), en funció de les necessitats derivades de l'adhesió al Pla de Promoció del sector de màquines-eina, establert d'acord amb l'article 38 de la Llei 27/1984, del 26 de juliol, de Reconversió i Reindustrialització, amb un límit máxim de 60 milions de pessetes.
h) En els serveis pressupostaris 05.51 i 05.52, les aplicacions pressupostàries corresponents al pagament d'interessos i d'amortització de les operacions de crèdits que l'article 12 autoritza que siguin formalitzats per l'Institut Català del Crèdit Agrari i l'Institut Català de Finances, i a les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per aquests instituts.

Article 10

Contractació directa d'inversions
-1 El Consell Executiu pot autoritzar, a proposta dels Departaments interessats, la contractació directa de tots els projectes d'obres que s'iniciïn durant l'exercici del 1986 amb càrrec als pressupostos dels Departaments respectius i de llurs entitats autònomes, sempre que llur pressupost sigui inferior a 50 milions de pessetes.
-2 Les condicions tècniques financeres i administratives de l'obra a executar han d'ésser anunciades prèviament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici del compliment de les normes de contractació que s'hi han d'aplicar.

Article 11

Avals
-1 La Generalitat pot prestar avals durant l'exercici del 1986 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les entitats o les empreses que s'indiquen i fins als imports que s'assenyalen:
a) Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, 3.450.000.000 de pessetes.
b) Túneles y Autopistas de Barcelona, SA, 830.000.000 de pessetes.
c) Consorci d'Aigües de Tarragona, 720.000.000 de pessetes.
d) Túnel del Cadí, Concesionaria del Estado, SA, 1.812.000.000 de pessetes.
e) Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SPM, 350.000.000 de pessetes.
f) Els centres de serveis socials dependents de les corporacions locals i institucions sense finalitat de lucre, 400.000.000 de pessetes.
g) Les entitats acollides al Pla de Reordenació Hospitalària de Catalunya, dins el seu àmbit, 1.000.000.000 de pessetes.
El producte de les operacions de crèdit a avalar s'ha de destinar al finançament d'inversions.
h) Consorci del Gran Teatre del Liceu, 300.000.000 de pessetes.
-2 Els avals a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser autoritzats pel Consell Executiu, a proposta, conjuntament, del Conseller d'Economia i Finances i del Conseller del Departament interessat per raó de la matèria, i han d'ésser signats pel Conseller d'Economia i Finances o per l'autoritat en qui delegui expressament.
-3 L'aval a què fa rerència l'apartat 1.d) pot ésser autoritzat, en tot o en part, durant l'exercici del 1987.
-4 El Consell Executiu pot determinar en cada cas el caràcter solidari o no solidari dels avals autoritzats.
-5 S'autoritza l'Institut Català de Finances, en els termes que estableix la Llei de creació, perquè pugui prestar garanties, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, sobre les operacions de crèdit que concertin empreses o entitats fins a un import màxim de 2.500 milions de pessetes.
-6 S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari, en els termes que estableix la Llei de creació, perquè avali operacions de crèdit fins a un import màxim de 100 milions de pessetes.

Article 12

Operacions d'endeutament
-1 Ultra l'autorització que recull l'article 2 de la Llei 2/1986, del 6 de març, d'Habilitació de Crèdits, s'autoritza el Consell Executiu perquè, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, emeti deute públic o faci ús de l'endeutament en qualsevol altra modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, fins a un import màxim de 7.000 milions de pessetes, destinats a finançar les operacions d'inversió previstes per aquesta Llei.
-2 S'autoritza el Consell Executiu perquè, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, modifiqui, refinanciï i/o substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat de Catalunya i de les seves entitats o empreses públiques existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, amb novació o sense del contracte, per obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat.
-3 En el cas de modificació, refinançament i/o substitució d'operacions de les entitats o empreses públiques amb l'aval de la Generalitat de Catalunya, s'autoritza el Consell Executiu perquè atorgui novament l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament i/o la substitució que es produeixin.
D'aquestes operacions se n'ha de donar compte al Parlament.
-4 Durant l'exercici del 1986 el Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, pot emetre deute de la Tresoreria o concertar operacions de crèdit amb termini de reemborsament igual o inferior a un any, per un import de 20.000 milions de pessetes, destinats a atendre necessitats transitòries de tresoreria.
-5 S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè concerti durant el 1986 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 1.000 milions de pessetes, destinats a la concessió de crèdits. Es poden destinar també a aquesta finalitat les operacions d'endeutament de l'exercici del 1985, aprovades pel Consell Executiu i no formalitzades abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
-6 S'autoritza l'Institut Català de Finances a concertar durant el 1986 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 1.000 milions de pessetes, destinats a la concessió de crèdits.
-7 S'autoritza l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries a concertar operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 100 milions de pessetes, destinats a despeses d'inversió.
-8 S'autoritza el Laboratori General d'Assaigs i Investigacions a concertar operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 441 milions de pessetes, destinats a despeses d'inversió.
-9 S'autoritza el Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarials a concertar operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 225 milions de pessetes, destinats a despeses d'inversió.
-10 Ultra les operacions de crèdit a què fa referència l'article 11.1, l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya pot concertar operacions de crèdit amb l'Institut Català de Finances fins a un import màxim de 1.000 milions de pessetes. Aquestes operacions han d'ésser amortitzades amb càrrec a les transferències de capital que efectuï l'Administració central de l'Estat a favor d'aquesta empresa pública.
-11 Les característiques de les operacions d'endeutament assenyalades pels apartats anteriors han d'ésser fixades pel Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, i les assenyalades per l'apartat 4, per aquest darrer.
Altres versions d'aquest precepte

Article 13

Impost sobre el joc de la Plena o Bingo
Els articles 7, 9, 10 i 12 de la Llei 21/1984, del 24 d'octubre, d'Impost sobre el Joc de la Plena o Bingo, resten redactats de la manera següent:
"Article 7. Tipus de gravamen
"El tipus de gravamen és del 20 % sobre la base imposable definida per l'article 6.
"No obstant això, els cartons de valor nominal superior a 100 pessetes i inferior a 200 pessetes s'han de gravar amb una quota fixa de 25 pessetes".
"Article 9. Liquidació i pagament de l'impost
El subjecte passiu substitut del contribuent ha d'autoliquidar l'impost sobre el joc mitjançant una declaració-liquidació mensual dels cartons venuts, la qual s'ha de presentar dins el termini fixat per reglament.
"L'ingrés de la quota autoliquidada ha d'ésser simultani a la presentació de la declaració.
"S'autoritza el Consell Executiu perquè determini el premi de cobrança del subjecte passiu substitut del contribuent, que s'ha de deduir de la quota autoliquidada.
"El Departament d'Economia i Finances ha d'aprovar el model de declaració i ha de determinar els mitjans de pagament de l'impost.
"Les sancions per infraccions tributàries són compatibles amb els interessos de demora, els qual s'han de liquidar al tipus establert per la Llei de Finances Públiques de Catalunya.
"Els deutes autoliquidats i no ingressats són exigibles per via de constrenyiment des de l'endemà de llur venciment, sens perjudici de les sancions que siguin procedents.
"Les quotes, les sancions i els interessos de demora liquidats per l'Administració, d'ofici o com a conseqüència d'acta d'inspecció, són igualment exigibles per via de constrenyiment un cop transcorregut llur termini de venciment, el qual es computarà d'acord amb allò que disposen les normes generals sobre recaptació".
"Article 10. Liquidació d'ofici
"Els subjectes passius que cessen en l'activitat han de retornar els cartons no venuts en el moment de presentar la darrera liquidació mensual. Cas que hi hagi diferències, l'Administració ha de practicar liquidació d'ofici, amb aplicació de la corresponent sanció per infracció greu".
"Article 12. Sancions
"Les sancions són les que estableixen la Llei General Tributària i la normativa reguladora del joc.
"La manca reiterada de pagament de l'impost pot determinar la suspensió del lliurament de cartons, en els supòsits establerts per reglament".

Article 14

Limitació de l'augment de la despesa pública
-1 Durant l'exercici del 1986 el Consell Executiu és obligat a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària deguda.
-2 Així mateix, durant l'exercici del 1986 el Consell Executiu és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.

Article 15

Normes sobre incorporacions de crèdits
Les incorporacions a altres exercicis dels crèdits pressupostaris autoritzats en exercicis anteriors s'han de regir per les normes següents:
a) Els crèdits per a operacions corrents consignats en els estats de despeses del Pressupost de la Generalitat i dels ens que enumeren les lletres a), b) i d) de l'article 1.1, amb càrrec als quals no s'han reconegut obligacions mitjançant la formalització del document comptable oportú abans del 31 de desembre no poden ésser objecte d'incorporació a l'exercici següent i resten anul·lats automàticament.
b) Si els crèdits als quals es refereix la lletra a) han estat objecte de disposició, i el 31 de desembre no se n'han pogut reconèixer les obligacions corresponents, es poden aplicar la disposició, el reconeixement de les obligacions, si escau, i els pagaments als crèdits de la mateixa naturalesa autoritzats en el Pressupost vigent.
c) Els crèdits per a operacions de capital es poden incorporar a un altre exercici en els termes de l'article 37 de la Llei de Finances Públiques.

Article 16

Crèdits autoritzats a favor de les entitats autonòmes
-1 L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències a favor de les entitats autònomes i a l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió s'han d'ajustar de manera que la liquidació de llurs pressupostos el 31 de desembree sigui equilibrada.
-2 A fi de determinar les despeses que s'han de tenir en compte en la liquidació, s'hi han d'incloure l'import de les obligacions reconegudes per a operacions corrents i els crèdits comptablement disposats per a operacions de capital.
-3 Si s'han lliurat fons en excés, s'han de minorar per l'import d'aquests els crèdits autoritzats a favor de les entitats damunt dites en el Pressupost de l'exercici següent.

Disposició transitòria

Les declaracions de l'impost sobre el joc de la plena o bingo presentades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, no han d'incloure en la base imposable els cartons subministrats abans de la data damunt dita, els quals s'han d'haver autoliquidat a la bestreta segons el sistema anterior.

Disposicions addicionals

Disposició addicional Primera

La Comissió de Govern Interior del Parlament ha d'incorporar els romanents de crèdit de la secció 01 del Pressupost del 1985 als mateixos capítols del Pressupost de 1986.

Disposició addicional Segona

Les dotacions pressupostàries de la secció 01 s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest ho demanarà.

Disposició addicional Tercera

La Comissió de Govern Interior del Parlament pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 01 sense limitacions, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d'Economia i Finances.

Disposició addicional Quarta

Al Pressupost de la Generalitat s'uneixen els pressupostos de les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, corresponents a l'exercici del 1985.

Disposició addicional Cinquena

-1 Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris que no tenen assignació nominativa i afecten un col·lectiu de potencials beneficiaris, general o indeterminat, s'han de concedir d'acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat.
-2 Amb aquesta finalitat, els Departaments corresponents han d'establir les normes oportunes per a regular-ne la concessió.
-3 La inspecció i el control del compliment de l'adjudicatari pel que fa a la destinació dels ajuts i les subvencions atorgats han d'ésser duts a terme pels òrgans competents.

Disposició addicional Sisena

-1 La dotació dels crèdits consignats en el Pressupost relatius a la concessió de subvencions o transferències a favor de tercers, que són conseqüència del traspàs de serveis de l'Administració de l'Estat, han de tenir caràcter estimatiu, i llur disponibilitat se supedita a les transferències de fons corresponents.
-2 Aquesta disposició s'ha d'aplicar també als crèdits corresponents als serveis traspassats de la Seguretat Social.

Disposició addicional Setena

-1 Els projectes d'inversions reals finançats amb càrrec als crèdits consignats al servei 06 de la secció 11, corresponents al Programa per al Foment de l'Ocupació, han d'ésser intensius en la utilització de la mà d'obra; en l'adjudicació d'aquests projectes hom ha de donar prioritat a la contractació de treballadors sense subsidi d'atur.
-2 Els crèdits per a inversions reals consignats en el servei pressupostari del Programa per al Foment de l'Ocupació han d'ésser gestionats pels Departaments inversors corresponents, els quals s'han de coordinar amb el Departament de Treball a fi de complir l'apartat 1.
-3 Sobre la base de les actuacions inversores a què fa referència l'apartat 2 es poden concertar convenis de col·laboració en el marc de l'Acord Econòmic i Social.

Disposició addicional Vuitena

Per a disposar de fons amb càrrec a les aplicacions pressupostàries "Estudis i treballs tècnics", cal l'aprovació del Consell Executiu, a proposta del Conseller respectiu, si la quantia d'aquests supera els dos milions de pessetes.

Disposició addicional Novena

-1 Es cedeix gratuïtament a l'Institut Català del Sòl la finca situada a la ciutat de Lleida, a l'avinguda Lluís Companys, núm. 1, inscrita a favor de la Generalitat de Catalunya en el Registre de la Propietat de Lleida, tom 1342, llibre 722, foli 108, finca 54037, perquè la destini a les activitats que li són pròpies.
-2 S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè realitzi els actes i formalitzi els documents necessaris perquè la donació damunt dita esdevingui totalment efectiva.

Disposició addicional Desena

-1 A tots els efectes, des de l'1 de gener de 1986, l'organisme autònom d'Organització d'Espectacles i Festes, adscrit al Departament de Cultura, tindrà la naturalesa d'organisme autònom comercial, i mantindrà les mateixes funcions, recursos i organització que disposa la Llei de creació.
-2 Des de l'1 de gener, el Patronat de la Muntanya de Montserrat tindrà també, a tots els efectes, la naturalesa d'organisme autònom administratiu.

Disposició addicional Onzena

El Departament d'Economia i Finances ha d'emetre informe preceptiu sobre qualsevol disposició normativa de caràcter general que impliqui recurrència de despeses en futurs exercicis pressupostaris, especialment pel que fa a plantilles i a retribucions del personal dels diferents Departaments i entitats.

Disposició addicional Dotzena

El Departament d'Economia i Finances diferenciarà, mitjançant les aplicacions pressupostàries que seran procedents, els crèdits destinats a finançar els projectes que integren el Fons de Compensació Interterritorial.

Disposició addicional Tretzena

Durant l'exercici del 1986 el Departament d'Economia i Finances pot efectuar les operacions pressupostàries a què es refereix la lletra a) de la Disposició Addicional Primera de la Llei 44/1981, del 26 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per al 1982, en els mateixos termes que conté la Disposició Addicional Trenta-tresena de la Llei de l'Estat 46/1985, del 27 de desembre.

Disposició addicional Catorzena

-1 L'article 14.2 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya resta redactat com segueix:
"L'interès de demora es determinarà aplicant el tipus bàsic del Banc d'Espanya vigent el dia en què venci el termini assenyalat en el paràgraf anterior, incrementat d'un 25%, llevat que la Llei de Pressupost n'estableixi un de diferent".
-2 L'article 25 de la Llei de Finances Públiques a Catalunya resta redactat com segueix:
"Si el pagament de les obligacions de la Generalitat no fos efectiu en el termini dels tres mesos següents a llur reconeixement o a la notificació de la resolució judicial, el creditor tindrà dret al cobrament d'interessos al tipus bàsic establert pel Banc d'Espanya vigent el dia de llur reconeixement, llevat que la Llei de Pressupost n'estableixi un de diferent, des que reclami per escrit el compliment de l'obligació fins a la data del pagament".
-3 Fins al 31 de desembre de 1986 l'interès de demora resta establert en el 10,50 %.
Durant el mateix període, l'interès de demora aplicable a les quantitats degudes a la Hisenda de la Generalitat ha d'ésser el resultant d'incrementar d'un 25% el tipus d'interès fixat en el paràgraf immediat anterior.

Disposició addicional Quinzena

L'autorització que recull la Disposició Addicional de la Llei 2/1986, del 6 de març, s'amplia fins al límit de la dotació inicial establerta per la Disposició Final Primera de la Llei 2/1985, del 14 de gener, de Creació de l'Institut Català de Finances.

Disposició addicional Setzena

-1 El Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, pot autoritzar els diferents Departaments de la Generalitat perquè adquireixin immobles a fi de substituir els que actualment ocupen en règim de lloguer. Amb aquesta finalitat, pot acordar les modificacions pressupostàries que calguin.
-2 Si el pagament de l'adquisició damunt dita s'efectua en terminis superiors a un any, se n'ha de donar compte al Parlament.

Disposició addicional Dissetena

S'autoritza el Consell Executiu perquè cedeixi a l'Institut Català del Crèdit Agrari tots els drets de la Generalitat provinents de les operacions efectuades ja d'acord amb la Llei 5/1983, del 14 de març, i també els interessos corresponents, d'acord amb el que disposen els articles 2,3.m) i 16.c) de la Llei 4/1984, del 24 de febrer, de l'Institut Català del Crèdit Agrari.

Disposició addicional Divuitena

-1 El límit màxim d'endeutament viu, destinat a atendre les necessitats transitòries de la Tresoreria, ha d'ésser el resultant d'addicionar, a l'autorització assenyalada per l'article 12.3 d'aquesta Llei, la concedida per l'article 11.4 de la Llei 29/1984, del 31 de desembre, i per l'article 2 de la Llei 24/1985, del 29 de novembre.
-2 El límit d'endeutament viu resultant s'ha de reduir per la mateixa quantia dels fons que, pel concepte 4111.e de l'estat d'ingressos, transfereixi l'Administració central de l'Estat, i s'han d'amortitzar, si s'escau, les operacions que calguin.

Disposició addicional Dinovena

-1 El Consell Executiu, a proposta, conjuntament, dels Departaments d'Economia i Finances i d'Ensenyament, pot autoritzar aquest darrer perquè estableixi convenis de col·laboració amb les entitats locals que permetin l'execució anticipada de projectes de construccions escolars inclosos en els plans fixats pel mateix Departament.
-2 Aquestes obres anticipades han d'ésser finançades i, si s'escau, adjudicades per les entitats locals.
-3 Els imports d'aquestes obres han d'ésser reintegrats per la Generalitat, d'acord amb les dotacions que en cada exercici pressupostari s'aprovaran per al finançament dels plans fixats pel Departament.

Disposició addicional Vintena

El control de caràcter financer a què es refereix l'article 75 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya s'ha d'ajustar al pla anual que per a cada exercici econòmic aprovarà el Conseller d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General.

Disposició addicional Vint-i-unena

Els articles 84, 85 i 86 de la Llei 10/1982, del 12 de juliol, de Finances Públiques de Catalunya, resten redactats de la manera següent:
"Article 84
"-1 El compte general de la Generalitat es formarà amb els documents següents:
"a) Compte de l'administració general de la Generalitat.
"b) Compte de les entitats autònomes de caràcter administratiu.
"c) Compte de les entitats gestores de la Seguretat Social.
"-2 S'uniran al compte general de la Generalitat els comptes generals de les diputacions provincials.
"-3 La Sindicatura de Comptes unirà al compte general de la Generalitat els comptes de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els de les empreses públiques i els dels altres ens de dret públic, que no siguin entitats autònomes de caràcter administratiu, els pressupostos de les quals són aprovats pel Parlament.
"-4 També s'acompanyarà qualsevol altre estat que es determini per reglament, i els que reflecteixen el moviment i la situació dels avals concedits per la Generalitat".
"Article 85
"El compte de l'administració general de la Generalitat comprendrà totes les operacions pressupostàries, patrimonials i de tresoreria efectuades durant l'exercici i constarà dels punts següents:
"Primer. La liquidació del pressupost, dividida en tres parts:
"a) Quadre demostratiu dels crèdits autoritzats en l'estat de despeses i en les seves modificacions, al qual s'unirà una còpia de les lleis, les disposicions i els acords en virtut dels quals s'hagin produït aquelles.
"b) Liquidació de l'estat de despeses.
"c) Liquidació de l'estat d'ingressos.
"Segon. Un estat demostratiu de l'evolució i la situació dels valors a cobrar i de les obligacions a pagar procedents d'exercicis anteriors.
"Tercer. El compte general de Tresoreria que posi de manifest la situació de la Tresoreria i les operacions realitzades per aquell durant l'exercici, amb distinció de les que corresponguin al Pressupost vigent i als anteriors.
"Quart. Un estat relatiu a l'evolució i a la situació de les bestretes de Tresoreria a què fa referència l'article 40.1 d'aquesta Llei.
"Cinquè. El compte general de deute públic, i en general de l'endeutament de la Generalitat.
"Sisè. El resultat de l'exercici amb l'estructura següent:
"a) Els saldos de l'execució del pressupost per obligacions i drets reconeguts i per pagaments i ingressos efectuats.
"b) El dèficit o superàvit de Tresoreria per operacions pressupostàries, incloent-hi els que corresponguin a l'exercici vigent i als anteriors.
"c) La variació dels actius i passius de la Hisenda de la Generalitat, derivada de les operacions corrents i de capital.
"Setè. Un estat demostratiu de l'evolució i la situació de les inversions amb especificació de la seva incidència comarcal.
"Vuitè. Una memòria justificativa dels costos i els rendiments de serveis públics, i del grau de compliment dels objectius programats en aquest sentit.
"Novè. Un estat dels compromisos de despeses adquirits amb càrrec a exercicis futurs d'acord amb l'autorització continguda a l'article 36 d'aquesta Llei, amb indicació dels exercicis en els quals s'hagin d'imputar.
"Desè. Un estat que reflecteixi l'evolució i la situació dels recursos locals i institucionals administrats per les finances de la Generalitat".
"Article 86
"El compte general de la Generalitat serà format per la Intervenció General de la Generalitat amb els comptes que els diferents comptedonants hagin de retre a la Sindicatura i al Tribunal de Comptes".

Disposició addicional Vint-i-dosena

-1 S'amplien les funcions atribuïdes a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya pels seus estatuts a fi que pugui dur la promoció urbanística, la gestió i la disposició de serveis comercials i turístics i llur explotació sobre béns immobles situats en terrenys d'influència dels serveis de transport dels quals és concessionària.
-2 En relació amb les funcions atribuïdes a aquesta entitat, el Govern és autoritzat a trametre-li la propietat de béns immobles del Patrimoni de la Generalitat, sense contraprestació, quan ho consideri convenient per a crear, promocionar o conservar zones i activitats d'esport i turisme.

Disposició addicional Vint-i-tresena

El Consell Executiu ha d'informar les associacions de municipis sobre les institucions sense finalitat de lucre de caràcter local que han rebut subvencions corrents i/o de capital durant l'actual exercici.

Disposicions finals

Disposició final Primera

S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè faci, en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat i de les seves entitats autònomes, les adaptacions tècniques que calguin, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents. Aquestes operacions no poden donar lloc en cap cas a un increment de crèdit dins el Pressupost.

Disposició final Segona

Les despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del Pressupost prorrogat s'han d'imputar als crèdits autoritzats per aquesta Llei. En el supòsit que en el Pressupost prorrogat no figuri el mateix concepte que en el Presupost per al 1986 o que els crèdits consignats en aquest siguin inferiors als prorrogats, el Departament d'Economia i Finances haurà de determinar el concepte pressupostari a què s'ha d'imputar la despesa autoritzada, que tant com sigui possible ha de respondre a la mateixa naturalesa econòmica.

Disposició final Tercera

Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Pressupost

Pressupost de la Generalitat de Catalunya