Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

DECRET 342/2001, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de l'impost sobre grans establiments comercials.

Dades bàsiques
  • Rang del document Decret

  • Organisme emissor Departament d'Economia i Finances

  • Núm. del document 342/2001

  • Data del document 24/12/2001

  • Data de publicació 28/12/2001

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 3542

TEXT CONSOLIDAT

Preàmbul

La Llei 16/2000, de 29 de desembre, va crear l’impost sobre grans establiments comercials. Aquest impost té per objecte gravar la singular capacitat econòmica que concorre en determinats establiments comercials com a conseqüència d’estar implantats en grans superfícies, atès que aquesta circumstància contribueix d’una manera decisiva a fer que aquells tinguin una posició dominant en el sector, i pot generar externalitats negatives en el territori i el medi ambient el cost de les quals no assumeixen.

L’aplicació d’aquesta Llei, configuradora dels elements essencials del tribut, exigeix una concreció reglamentària mitjançant la qual, d’una banda, es fixin els criteris que facilitin la interpretació de les seves normes, i, de l’altra, es desenvolupin els procediments de determinació de la base imposable i de la quota tributària i alhora es despleguin els aspectes relacionats amb el procediment de gestió de l’impost.

II

En el present Reglament es diferencien dos blocs de disposicions. En el primer bloc, que comprèn els títols 1 al 6, ambdós inclosos, es concreten i es defineixen els conceptes de la Llei de l’impost, i en el segon bloc, que s’estén dels títols 7 al 10, es regulen els aspectes de gestió, recaptació, inspecció, règim sancionador i de revisió del tribut.

El títol 1, de disposicions generals, es dedica a fixar l’objecte i el règim jurídic de l’impost. Seguidament, el títol 2 acota el concepte i la determinació del còmput de la superfície de venda, un element important atès que és aquest el que determina la subjecció a l’impost. Així mateix, el títol 3, regulador del subjecte passiu, estableix un règim de presumpcions de titularitat de l’establiment.

Una atenció especial mereix el títol 4, dedicat a la base imposable. Aquest títol s’estructura en un capítol únic, dividit alhora en tres seccions corresponents a cadascuna de les superfícies que formen aquella base, és a dir, la superfície de venda reduïda, la superfície de magatzems, tallers, obradors i altres zones de producció, i, finalment, la superfície d’aparcament. Pel que fa a aquestes darreres superfícies, cal destacar el desenvolupament del sistema opcional de determinació simplificada, ja previst per la Llei, per a les zones de magatzems, tallers, obradors i altres zones de producció, com també la concreció de què cal entendre per disposició de superfície d’aparcament per part de l’establiment. En relació també amb la determinació d’aquesta superfície d’aparcament i, concretament, quant a l’aplicació del coeficient que preveu la Llei per als establiments especialitzats, el darrer article d’aquest títol dóna una definició d’aquests segons els diferents articles o productes que són objecte de venda.

D’altra banda, la base liquidable de l’impost es troba recollida al títol 5, en el qual es concreten les superfícies de l’establiment que integren la superfície de terreny ocupada per la projecció horitzontal d’aquell, i que es té en compte en l’aplicació a la base imposable del coeficient corresponent d’entre els que preveu la Llei.

Tanca aquest primer bloc el títol 6, que, en compliment del que disposa la Llei de l’impost, estableix els termes i les condicions d’aplicació de la bonificació creada en atenció al nombre de mitjans de transport públic que permeten l’accés al gran establiment comercial. Així, en primer lloc, es defineix als efectes d’aquest impost el concepte de mitjà de transport públic, i, en segon lloc, es fixen les distàncies màximes de recorregut que hi pot haver entre aquest mitjà de transport i l’establiment per entendre que aquell hi garanteix l’accés dels consumidors.

Ja en el segon bloc, el títol 7 regula, dins el capítol 1, el sistema de gestió del tribut mitjançant un padró, i concreta els extrems referits a la seva elaboració i a la inclusió dels subjectes passius. El capítol 2, per altra banda, és dedicat als diferents tipus de declaració de dades que han de presentar els subjectes passius de l’impost, com són les declaracions inicial, de modificació i de cessament, les quals han de permetre a l’Administració l’aplicació del tribut. Finalment, el capítol 3 recull les disposicions relatives al pagament del deute tributari, en desenvolupar, d’un costat, el sistema de pagament mitjançant domiciliació i, de l’altre, el de fraccionament, ja establerts en la Llei de l’impost.

Els títols 8, 9 i 10 contenen disposicions relatives als procediments d’inspecció, d’infraccions i sancions i de revisió, respectivament.

Per tant, a proposta del conseller d’Economia i Finances, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

 

Títol 1

Disposicions generals

Article 1

Objecte del Reglament
És objecte d’aquest Reglament el desenvolupament normatiu de la Llei 16/2000, de 29 de desembre, de l’impost sobre grans establiments comercials.

Article 2

Règim jurídic de l'impost sobre grans establiments comercials

2.1  L’impost sobre grans establiments comercials es regeix per la Llei 16/2000, de 29 de desembre, per aquest Reglament i per les disposicions que els desenvolupin.

2.2  A falta de regulació específica, hi són aplicables les disposicions legals i reglamentàries que regeixen els tributs de la Generalitat de Catalunya.

Títol 2

Fet imposable

Article 3

Superfície de venda
Als efectes del que disposa l’article 4 de la Llei 16/2000, de 29 de desembre, la superfície de venda és la superfície total dels llocs on s’exposen les mercaderies amb caràcter habitual i permanent, o destinats a aquesta finalitat amb caràcter eventual o periòdic i als quals pot accedir la clientela per efectuar les compres; els espais interns destinats al trànsit de persones; la superfície de la zona de caixes; la compresa entre aquesta zona i les portes de sortida i les dedicades a activitats de prestació de serveis, i l’ocupada per les persones venedores darrere el taulell, a la qual no té accés el públic.

Article 4

Còmput de la superfície de venda

4.1  En el càlcul de la superfície de venda es computa de manera acumulada la superfície dels llocs i espais a què es refereix l’article anterior quan estiguin distribuïts en diverses plantes d’un mateix local, o fins i tot en locals diferents però contigus, comunicats entre si o que comparteixin qualsevol tipus de servei o instal·lació vinculats a l’activitat exercida per una mateixa persona titular.

4.2  Són locals, als efectes d’aquest impost, les edificacions, les construccions i instal·lacions, com també les superfícies cobertes o sense cobrir obertes al públic, on té lloc la venda al detall.

4.3  La cessió a tercers d’espais integrats dins l’àrea delimitada en l’article anterior no determinarà la seva exclusió del còmput de l’element superfície de venda.

4.4  A l’efecte del que estableix l’apartat 1 anterior, s’entén que l’activitat de venda al detall és exercida per una mateixa persona titular quan la utilització de les superfícies de venda la portin a terme entitats integrades en un grup de societats, tal com aquest es defineix a l’article 42 del Codi de comerç, o bé la persona física o jurídica dominant.

 

Títol 3

Subjecte passiu

Article 5

Contribuent

5.1  És subjecte passiu, en qualitat de contribuent, la persona física o jurídica titular del gran establiment comercial individual. A aquest efecte, es presumeix titular de l’establiment la persona que consti com a tal en registres fiscals o altres registres de caràcter públic.

5.2  A l’efecte del que estableix l’apartat 4 de l’article anterior, és contribuent la persona física o jurídica dominant del grup de societats.

Títol 4

Base imposable

Article 6

Superfície total

D’acord amb el que disposa l’article 7.1 de la Llei de l’impost, la base imposable és constituïda per la superfície total, que s’obté sumant les superfícies següents:

a) Superfície de venda.

b) Superfície de magatzems, tallers, obradors i altres zones de producció.

c) Superfície d’aparcament.

Capítol únic

Elements de la superfície total

Secció primera

Superfície de venda i superfície de venda reduïda

Capítol únic

Elements de la superfície total

Secció Primera

Superfície de venda i superfície de venda reduïda

Article 7

Conceptes

7.1  Superfície de venda és la que defineixen com a tal els articles 3 i 4 d’aquest Reglament.

7.2  La superfície de venda reduïda resulta de disminuir la superfície de venda en 2.499 metres quadrats, d’acord amb el que disposa la lletra a) de l’article 7.2 de la Llei de l’impost.

Secció Segona

Superfície de magatzems, tallers, obradors i altres zones de producció

Article 8

Superfície de magatzems

8.1  La superfície de magatzems és la destinada a guardar-hi els productes, les mercaderies o les existències en estoc per reposar-los en la zona de venda.

8.2  Als efectes de l’aplicació d’aquest impost, no es computa com a superfície de magatzem l’espai del gran establiment comercial individual destinat a funcions de dipòsit de les mercaderies ja venudes i pendents de ser retirades pels compradors o transportades pels venedors.

Article 9

Superfície de tallers, obradors i altres zones de producció

9.1  Constitueix la superfície de tallers, obradors i altres zones de producció l’espai de l’establiment on es preparen els productes o les mercaderies per reposar-los en la zona de venda.

9.2  S’equiparen a les funcions de preparació, entre altres, les tasques de manufactura, transformació, especejament i muntatge.

Article 10

Sistema opcional de determinació simplificada

D’acord amb el que estableix la lletra b) de l’article 7.2 de la Llei de l’impost, el subjecte passiu pot optar per declarar la superfície real destinada a magatzems, tallers, obradors i altres zones de producció, o bé la superfície que resulti d’aplicar sobre la superfície de venda reduïda el coeficient que hi correspongui, segons els intervals següents:

Superfície de venda real

Coeficient

Fins a 5.000 m2

0,15

Entre 5.000 i 10.000 m2

0,25

Més de 10.000 m2

0,35

Secció Tercera

Superfície d'aparcament

Article 11

Disposició d'aparcament

Als efectes del que disposa l’article 7.4 de la Llei de l’impost:

11.1  S’entén que el gran establiment comercial individual disposa d’aparcament quan aquest es destina preferentment a l’ús dels clients de l’establiment.

11.2  En el cas que es tracti d’un establiment integrat en un establiment comercial col·lectiu, es considera que el primer disposa de l’aparcament compartit amb la resta dels establiments individuals que integren l’establiment col·lectiu.

Article 12

Establiments especialitzats

12.1  D’acord amb el que disposen els apartats 2.c) i 3 de l’article 7 de la Llei de l’impost en relació amb la determinació de la superfície d’aparcament, es consideren establiments especialitzats els que es dediquen, preferentment, a la venda d’una determinada gamma de productes de consum ocasional destinats al parament de la llar inclòs el mobiliari, a l’equipament de la persona, al bricolatge, a la venda de joguines, d’articles esportius o d’articles culturals i de lleure. A aquests efectes:

a) Són establiments dedicats al parament de la llar, entre altres, els destinats a la venda de productes tèxtils, de catifes i similars, d’articles de tapisseria, de mobles, inclosos els de cuina, sanejament i jardí, i exclosos els d’oficina, aparells elèctrics i electrònics, electrodomèstics, com també complements de la llar.

b) Són establiments dedicats a l’equipament de la persona, entre altres, els destinats a la venda de peces de vestir, calçat, articles de viatge i marroquineria.

c) Són establiments dedicats al bricolatge, entre altres, els destinats a la venda d’articles de ferreteria i de productes usats en petits treballs de fusteria, ebenisteria i lampisteria, etc.

d) Són establiments dedicats a articles culturals i de lleure, entre altres, els destinats a la venda de llibres, premsa, articles de papereria i escriptori, articles de dibuix i belles arts, i articles de so, imatge i multimèdia.

e) També són establiments especialitzats els dedicats a la venda de joguines, incloses les mecàniques, elèctriques i electròniques, els parcs infantils, i els dedicats a la venda d’articles esportius, incloses les peces de vestir d’esport.

 

Títol 5

Base liquidable

Article 13

Projecció horitzontal de l'establiment

En la determinació de la base liquidable i a l’efecte de l’aplicació del coeficient que correspongui en cada cas entre els que estableix l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei de l’impost, es considera que la superfície de terreny és l’ocupada per la projecció horitzontal de l’edificació o les edificacions que integren l’establiment.

 

Títol 6

Bonificacions

Article 14

Mitjans de transport

A l’efecte d’aplicar la bonificació que preveu la Llei de l’impost, s’entén per mitjà o mode de transport públic diferent cadascuna de les categories següents:

a) El taxi.

b) El ferrocarril.

c) El metro.

d) El tramvia.

e) L’autobús o l’autocar subjecte a concessió administrativa (exclòs el servei discrecional).

Article 15

Distàncies

A l’efecte de considerar que el mitjà de transport públic permet l’accés al gran establiment comercial, la distància màxima de recorregut entre l’un i l’altre queda fixada de la manera següent:

15.1  En municipis integrats en l’Autoritat del Transport Metropolità:

a) Ferrocarril: 800 metres.

b) Metro: 500 metres.

c) Tramvia: 400 metres.

d) Autobús o autocar: 300 metres.

15.2  Altres municipis:

a) Ferrocarril: 1.000 metres.

b) Autobús o autocar: 1.000 metres.

Títol 7

Gestió de l'impost i padró de contribuents

Capítol 1

Padró de contribuents

Article 16

Formació del padró

16.1  L’impost sobre grans establiments comercials és gestionat per les delegacions de tributs del Departament d’Economia i Finances a partir del padró que aquestes elaboren amb caràcter anual.

16.2  El padró d’aquest impost es tanca el 31 de gener de cada any i inclou les altes, les variacions i les baixes que s’hagin produït durant l’any anterior.

16.3  El padró ha de contenir per a cada subjecte passiu les dades següents:

a) Establiment objecte de l’exacció i domicili.

b) Noms i cognoms o raó social de la persona titular de l’establiment.

c) Base imposable i base liquidable.

d) Tipus impositiu.

e) Quota tributària.

f) Bonificacions de la quota.

g) Quota per ingressar i, si s’escau, domiciliació i pagament fraccionat.

4.  El padró de cada demarcació serà aprovat per la persona titular de la delegació de tributs corresponent i, previ anunci en el DOGC, s’exposarà al públic de l’1 al 15 de març de cada any als taulers d’anuncis de cadascuna de les delegacions.

Article 17

Notificació col·lectiva de liquidacions i recursos

17.1  L’exposició al públic del padró té, per a cadascuna de les persones interessades, l’efecte de notificació de les liquidacions que s’hi comprenen.

17.2  En l’edicte pel qual s’anuncia l’exposició al públic del padró s’han d’incloure les dades següents:

a) Període de cobrament.

b) Recursos que escauen contra les liquidacions.

c) Òrgans competents per resoldre’ls.

d) Terminis per a la interposició dels recursos.

17.3  Les liquidacions contingudes al padró son susceptibles de recurs de reposició potestatiu davant l’òrgan competent determinat segons el número 4 de l’article anterior o de reclamació econòmica administrativa davant la Junta Superior de Finances.

17.4  Els terminis per a la interposició de recursos es comencen a comptar des de l’endemà de l’acabament del període d’exposició pública del padró.

17.5  L’anunci de cobrament podrà ser substituït per notificacions individuals en els termes i condicions establerts mitjançant ordre de la persona titular del Departament d’Economia i Finances.

Capítol 2

Declaracions inicial, de modificació de dades i de cessament

Article 18

Models i lloc de presentació de les declaracions
Les declaracions inicial, de modificació de dades o de cessament d’activitats s’han de presentar en les delegacions de tributs dins els terminis assenyalats als articles següents, i s’han d’ajustar al model o als models aprovats per ordre de la persona titular del Departament d’Economia i Finances.

Article 19

Declaració inicial de dades

19.1  En el cas d’obertura d’un nou establiment, els subjectes passius han de presentar, en el termini d’un mes des de la data de l’obertura, una declaració que contingui totes les dades i els elements necessaris per aplicar l’impost.

19.2  En el cas que un subjecte passiu obri més d’un establiment durant el període impositiu, està obligat a presentar una declaració per cada un dels establiments.

19.3  Presentada la declaració inicial, la persona titular de la delegació de tributs competent en funció del domicili del nou establiment ha d’emetre una proposta de liquidació provisional i sotmetre l’expedient a la vista de les persones interessades per tal que, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, puguin presentar les al·legacions i els documents que considerin pertinents.

19.4  Una vegada analitzades les al·legacions que puguin haver presentat les persones interessades, la persona titular de la delegació de tributs haurà d’emetre la liquidació provisional corresponent, que s’haurà de notificar individualment i implicarà la inclusió de l’establiment en el padró corresponent al període impositiu següent. Les liquidacions successives s’hauran de notificar al subjecte passiu, tal com estableix l’article 17 d’aquest Reglament.

Article 20

Declaració de modificació de dades

20.1  En cas d’alteració de les dades contingudes en la declaració inicial, el subjecte passiu està obligat a presentar una declaració de modificació de dades en el termini d’un mes des de la data en què es produeixi la circumstància que motiva la modificació.

20.2  Aquesta declaració implicarà la modificació del padró en l’exercici següent. En relació amb l’exercici en què es produeixi la modificació, un cop acreditat l’impost, l’Administració haurà d’emetre una proposta de liquidació, que es notificarà individualment al contribuent, i se seguirà el procediment que assenyalen els números 3 i 4 de l’article anterior.

Article 21

Declaració de cessament

21.1  En cas de tancament de l’establiment, el subjecte passiu ha de presentar la declaració corresponent en el termini d’un mes des d’aquesta data.

21.2  La quota corresponent a l’any de clausura de l’establiment s’obté prorratejant l’import anual pel nombre de dies transcorreguts des de l’inici del període impositiu fins a la data del tancament. En aquest cas la liquidació, emesa després d’un tràmit d’audiència previ, es notificarà individualment al subjecte passiu.

Article 22

Requeriment de documentació
La persona titular de la delegació de tributs competent pot requerir al subjecte passiu que aporti la documentació que consideri necessària per justificar les dades o per corregir els defectes observats en la declaració, com també per acreditar la data de cessament de l’activitat i la realitat d’aquesta circumstància.

Article 23

Alta, modificació o baixa d'ofici en el padró
L’alta, la modificació o la baixa en el padró de l’impost es pot produir també com a conseqüència d’una comprovació administrativa en funció de les dades de què disposa l’Administració o d’una actuació d’investigació de la inspecció dels tributs de la Generalitat de Catalunya.

Capítol 3

Règim de pagament

Article 24

Pagament de l'impost

24.1  L’exacció dels deutes notificats col·lectivament s’ha de fer per mitjà d’un rebut. El termini d’ingrés en període voluntari d’aquests deutes comprèn de l’1 al 30 de juny o l’immediat hàbil posterior, sens perjudici dels casos de fraccionament. En el mateix edicte pel qual es practiqui la notificació col·lectiva s’han de comunicar les dades següents:

a) El termini de pagament.

b) Les modalitats de pagament admeses.

c) Els llocs, els dies i les hores en què es pot efectuar el pagament.

d) L’advertiment que, transcorregut el termini de pagament, s’iniciarà el període executiu i els deutes seran exigits mitjançant el procediment de constrenyiment i acreditaran el recàrrec corresponent, els interessos de demora i, si escau, les costes que se’n derivin.

24.2  Els terminis de pagament en període voluntari dels deutes corresponents a les liquidacions que s’hagin de notificar individualment d’acord amb els articles 19, 20, 21 i 23 d’aquest Reglament són els que preveuen les lletres a) i b) de l’article 20.2 del Reglament general de recaptació. En la notificació d’aquestes liquidacions —excepte en la corresponent a la del cessament d’activitat— s’haurà d’advertir que els terminis d’ingrés dels deutes acreditats en els exercicis següents seran els que hi ha fixats en l’apartat anterior pels deutes notificats col·lectivament.

24.3 [No vigent].

Altres versions d'aquest precepte

Article 25

Domiciliació del pagament

25.1  Els contribuents poden domiciliar el pagament dels rebuts en comptes de què siguin titulars, oberts en les entitats financeres autoritzades per la Generalitat per col·laborar en la gestió de recaptació dels tributs. Els rebuts domiciliats gaudeixen d’una reducció de l’1 per cent de la quota del tribut.

25.2  Els subjectes passius que vulguin domiciliar el pagament del deute hi han d’optar en la declaració inicial de dades, o bé amb posterioritat per mitjà d’un escrit adreçat a la persona titular de la delegació de tributs competent per raó del domicili de l’establiment. La domiciliació s’inclourà en el primer padró que es tanqui amb posterioritat a la presentació de la sol·licitud.

25.3  Són requisits per a la domiciliació, els següents:

a) Que la persona obligada sigui titular del compte en què es domiciliï el pagament.

b) Que el compte estigui obert en una entitat de dipòsit que presti el servei de col·laboració en la gestió recaptatòria.

Als efectes de la seva justificació, és suficient la presentació de qualsevol document bancari en què s’acreditin fefaentment ambdós requisits. Si la sol·licitud no reuneix aquests requisits o no es justifica en la forma indicada, l’òrgan de recaptació que tramita la sol·licitud haurà de requerir a la persona sol·licitant perquè, en un termini de deu dies, esmeni la falta o acompanyi el preceptiu document amb indicació que, si no ho fa, es tindrà per desistida la seva sol·licitud.

25.4  En l’edicte pel qual es comunica anualment l’aprovació del padró, s’han d’indicar les dates en què es procedirà a carregar en compte els rebuts el pagament dels quals hagi estat domiciliat.

25.5  La domiciliació té validesa indefinida mentre no sigui anul·lada pel contribuent, refusada per l’entitat financera o invalidada de manera expressa per l’Administració per raons justificades.

25.6  Quan per motius no imputables a l’Administració no es produeixi el càrrec en compte del rebut domiciliat, els contribuents no queden alliberats de l’obligació de pagament del deute tributari a la hisenda pública. Un cop transcorregut el termini voluntari d’ingrés, s’iniciarà el període executiu i els deutes seran exigits mitjançant el procediment de constrenyiment.

Article 26

Pagament fraccionat

26.1  El subjecte passiu pot sol·licitar, sense necessitat d’aportar garantia, el fraccionament del deute tributari, sense interessos ni recàrrecs, en dos pagaments, el primer del 60 per cent de l’import i el segon del 40 per cent restant. Aquest fraccionament comporta la domiciliació de tots dos pagaments, però no permet aplicar la reducció de l’1 per cent de la quota a ingressar.

26.2  El subjecte passiu que es vulgui acollir al règim de pagaments fraccionats hi ha d’optar en la declaració inicial de dades, o bé posteriorment mitjançant un escrit adreçat a la persona titular de la delegació de tributs competent per raó del domicili de l’establiment. El fraccionament s’inclourà en el primer padró que es tanqui amb posterioritat a la presentació de la sol·licitud.

26.3  La sol·licitud de fraccionament té validesa indefinida, llevat que el contribuent manifesti el contrari, o es produeixi qualsevol de les circumstàncies d’invalidesa de la domiciliació que especifica l’article 25.5 d’aquest Reglament.

26.4  El període en què es carrega en el compte bancari del subjecte passiu el primer pagament fraccionat és el que s’indica a l’apartat 4 de l’article 25 d’aquest Reglament i el segon pagament fraccionat del 40 per cent es carrega durant la primera quinzena del mes de novembre.

26.5  Sens perjudici d’aquest sistema específic de fraccionament, el règim d’ajornaments i fraccionaments d’aquest impost és el que hi ha determinat amb caràcter general per als tributs propis de la Generalitat de Catalunya.

Article 27

Recaptació en període executiu

La gestió recaptatòria en període executiu és exercida per l’entitat o l’òrgan a qui correspongui segons la normativa general de recaptació dels tributs de la Generalitat de Catalunya i, si s’escau, els convenis subscrits per aquesta.

 

Títol 8

Comprovació i investigació

Article 28

Actuacions inspectores

La investigació dels fets imposables de l’impost correspon a la Inspecció dels Tributs de la Generalitat de Catalunya. En el desenvolupament de les seves funcions, els òrgans d’inspecció poden sol·licitar l’assessorament tècnic del personal al servei del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme o d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya.

 

Títol 9

Procediment sancionador

Article 29

Competència

29.1  La competència per imposar sancions tributàries correspon als delegats o delegades de tributs del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Aquesta competència no és delegable.

29.2  El procediment per a la imposició de sancions s’ha d’ajustar al que disposa la normativa sobre règim sancionador tributari aplicable als tributs de la Generalitat de Catalunya.

 

Títol 10

Revisió d'actes en via administrativa

Article 30

Recurs de reposició i reclamació econòmica administrativa
Contra els actes de gestió, d’inspecció i de recaptació dictats en l’àmbit de l’impost sobre grans establiments comercials es pot interposar reclamació econòmica administrativa davant la Junta Superior de Finances en el termini de quinze dies, sens perjudici de la interposició prèvia, amb caràcter potestatiu i dins el mateix termini, del recurs de reposició davant l’òrgan que els hagi dictat.

Article 31

Recurs extraordinari de revisió
Els actes de gestió, els d’imposició de sancions tributàries i els acords de resolució de reclamacions econòmiques administratives poden ser objecte de recurs extraordinari de revisió davant la Junta Superior de Finances, en els casos i dins els terminis que preveu la normativa tributària general.

Disposició final

El present Reglament entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.