Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

LLEI 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport.

Dades bàsiques
  • Rang del document Llei

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

  • Núm. del document 008/1988

  • Data del document 07/04/1988

  • Data de publicació 13/04/1988

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 977

  • No Vigent
TEXT CONSOLIDAT

Preàmbul

I

L'esport s'ha convertit cada dia més en un fenomen social universal i actualment és per a la nostra societat un instrument d'equilibri, de relació i d'integració de l'home envers el món que l'envolta.

L'esport forma o ha de formar part de l'activitat de l'home des de l'escola fins a la tercera edat i és un element educatiu tant per als esportistes d'élite com per als que se'n serveixen simplement com a instrument d'equilibri psicofísic de la persona.

II

A Catalunya, l'any 1876 es fundà l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, veritable primer club esportiu català i el 1888 l'Exposició Universal a Barcelona centralitzà en aquesta capital tot un moviment d'avantguarda esportiva que donà lloc a la introducció a tot l'Estat, a través de Catalunya, de molts dels diversos esports.

El desplegament d'aquesta activitat s'inicià i es realitzà per mitjà d'unes societats esportives, els "clubs", que s'agruparen després en federacions per esports i es coordinaren ja l'any 1933 mitjançant la Unió Catalana de Federacions Esportives, associació avui sortosament recuperada en haver-se regulat, pel Decret de la Generalitat 196/1985, del 15 de juliol, la creació de la Unió de Federacions Esportives Catalanes.

La Generalitat també creà, pel Decret del 27 d'agost de 1936, desenvolupat per l'Ordre del 27 d'octubre del mateix any, el Comissariat d'Esports de Catalunya, ens representatiu de l'esport català, com a organisme d'enllaç i suport de l'Administració envers les entitats i les federacions esportives catalanes.

III

La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en el camp de l'esport i el lleure, tal com s'estableix en l'article 9.

29 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, el qual ha assumit així el mandat que l'article 433 de la Constitució espanyola del 1978 fa als poders públics perquè fomentin l'educació física i l'esport i facilitin la utilització adequada del lleure.

En el territori de l'Estat, l'esport i la cultura física es regulen per la Llei 13/1980, del 31 de març (General de la Cultura Física y el Deporte) i per un conjunt de disposicions que la desenvolupen.

Al marge d'aquests antecedents legals, avui en replantejament, hi ha el fet històric que, a l'inici de la formació i de la consolidació de l'esport en el territori de l'Estat, Catalunya ha tingut un paper capdavanter que li ha donat i li dóna encara un estil propi i una personalitat indiscutible en la forma de fer l'esport i l'activitat física Això ha fet que, en absència d'una Llei del Parlament de Catalunya, la Generalitat, a través dels seus òrgans de govern, hagi aprovat diverses normes sobre certs aspectes la reglamentació dels quals era d'una urgència notòria.

Així mateix, la Generalitat, mitjançant els Reials Decrets, 1668/1980, del 31 de juliol, i 2608/1982, del 24 de setembre, va assumir els serveis i les instal·lacions que van ésser objecte de traspassos de l'Estat a la Generalitat i van constituir els seus mitjans operatius inicials.

IV

Aquesta Llei s'estructura amb un títol preliminar relatiu als principis rectors de la política esportiva de la Generalitat i quatre títols que regulen, respectivament, les entitats esportives (I), l'organització administrativa de l'esport català (II), la gestió de l'educació física i l'esport (III) i la disciplina esportiva (IV)

Quatre disposicions addicionals, quatre de transitòries, una de final i una de derogatòria clouen el text legal.

Dins el conjunt d'objectius de la Llei, que és on s'estableix la veritable filosofia que aquesta pretén, s'esmenta la voluntat general de fomentar, implantar, divulgar, planificar, executar, coordinar i assessorar, en tots els aspectes necessaris, l'activitat física i l'esport arreu de Catalunya, amb la finalitat bàsica de fer realitat el dret social de tot ciutadà a desenvolupar i exercitar les seves facultats físiques, intel·lectuals i morals, mitjançant un fàcil i lliure accés a l'activitat física i al coneixement i a la pràctica de l'esport, i amb la voluntat que els Jocs Olímpics del 1992 siguin el catalitzador de la llarga i creixent tradició esportiva de Catalunya, en què els ideals del moviment olímpic trobaran llur marc adequat.

Per aconseguir aquest fi bàsic, la Llei proposa el desenvolupament d'una política esportiva tenint present un conjunt de principis rectors.

En relació amb l'organització institucional de l'esport a Catalunya, es remarquen el principi de coordinació amb les entitats locals -municipis i comarques- i amb els òrgans esportius de l'Estat, i el principi de participació i col·laboració d'associacions -clubs-, federacions i altres entitats públiques o privades.

Així, s'estableix que la Generalitat desenvolupa les seves funcions en aquest camp mitjançant un Departament encarregat de l'esport al qual, per mitjà d'una Secretaria General de l'Esport, hi ha adscrits l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya i els òrgans corresponents. Així mateix, un consell assessor representatiu de l'esport català actua de consultor de l'administració esportiva de la Generalitat.

 

Títol Preliminar

Dels principis rectors de la política esportiva de la Generalitat

Article 1

La finalitat d'aquesta Llei és, d'acord amb l'article 929 de l'Estatut d'Autonomia, la definició dels objectius i els principis rectors de l'esport, i l'ordenació del règim jurídic i de l'organització institucional de l'esport a Catalunya.

Article 2

Els objectius bàsics d'aquesta Llei són el foment, la divulgació, la planificació i coordinació, l'execució, l'assessorament i la implantació de la pràctica de l'activitat física i l'esport arreu de Catalunya, a tots els nivells i estaments socials, a fi de fer realitat el dret de tot ciutadà a desenvolupar o exercitar les seves facultats físiques, intel·lectuals i morals, mitjançant el lliure accés a una formació física adequada i a la pràctica de l'esport.

Article 3

-1 L'esport, atès que té l'origen i es desenvolupa en la pròpia societat, és una funció social que contribueix al desenvolupament complet i harmònic de l'ésser humà i a fer possible la seva formació integral, afavorint la consecució d'una millor qualitat de vida i de més benestar social.
-2 La Generalitat, a fi de garantir l'accés en igualtat de condicions i oportunitats al coneixement i a la pràctica de l'esport, desenvolupa la política esportiva tenint presents els principis rectors següents:
a) Integrar l'educació i l'activitat físiques i esportives al sistema educatiu general, en tots els seus nivells i àmbits, i també a l'educació especial.
b) Fomentar, protegir i regular l'associacionisme esportiu, en totes les seves manifestacions, com a marc idoni per a les pràctiques esportives.
c) Coordinar la gestió esportiva amb les funcions pròpies de les entitats locals en el camp de l'esport i donar suport a l'actuació d'aquestes.
d) Formular i executar programes especials per a l'educació física i esportiva de les persones disminuïdes i dels sectors socials més necessitats, a fi que tots ells tinguin més facilitats i oportunitats de practicar l'esport i l'educació física.
e) Promoure l'esport a tots els àmbits i facilitar els mitjans que permetin de practicar-lo, a fi d'assolir una millor qualitat de vida i més benestar social.
f) Promoure les condicions que afavoreixin la igualtat de la dona en l'esport i la seva incorporació a la pràctica esportiva a tots els nivells.
g) Fomentar l'activitat física i l'esport com a hàbit de salut.
h) Promoure i planificar l'esport de competició i d'alt nivell en col·laboració amb les federacions esportives i altres autoritats competents en la matèria, vetllant perquè es practiqui d'acord amb els principis del moviment olímpic.
i) Ordenar i difondre el coneixement i l'ensenyament de l'esport, i fomentar les escoles esportives que formin adequadament i perfeccionin amb continuïtat i competència els practicants, i vetllar especialment la pràctica esportiva en edat escolar, tant pel que fa a l'ensenyament públic com al privat.
j) Formar adequadament i competentment el personal tècnic professional necessari per a aconseguir augmentar la qualitat tècnica de l'esport en general amb una actualització i un perfeccionament constants dels seus coneixements en tots els nivells, vessants i especialitats.
k) Vetllar pel degut control mèdic i sanitari dels esportistes, i també de les instal·lacions, prenent les mesures de seguretat més idònies per a la garantia física i la salut dels practicants, dels espectadors i altres persones implicades en l'organització de l'activitat esportiva.
l) Desenvolupar la recerca en les diferents àrees relatives a les ciències aplicades a l'esport, per tal que aquest millori qualitativament.
m) Vetllar perquè la pràctica esportiva sigui exempta de violència i de tota pràctica que pugui alterar per vies extrasportives els resultats de les competicions.
n) Planificar i programar una xarxa equilibrada d'instal·lacions esportives amb els equipaments necessaris arreu del territori català, que reculli tant com sigui possible tota mena d'iniciatives mirant d'aconseguir una utilització òptima de les instal·lacions, els equips i els materials destinats a la pràctica esportiva.
o) Vetllar prop de les corporacions municipals i els òrgans urbanístics competents perquè els plans i les normes d'ordenació urbanística generals, parcials i especials incloguin les reserves d'espai suficients per a cobrir les necessitats socials i col·lectives d'equipaments esportius i de lleure.
p) Aprofitar adequadament el medi natural per a les activitats esportives i especialment d'esplai i lleure que hi siguin més idònies.
q) Afavorir la inserció de l'esport en les manifestacions culturals, folklòriques o tradicionals i les festes típiques, arrelades a llocs i comarques de Catalunya, i en tots els actes que ajudin a prendre consciència de l'esport tradicional i popular i refermin la personalitat de Catalunya.
r) Promoure i difondre l’esport català en els àmbits supraautonòmics, i també la participació de les seleccions catalanes en aquests àmbits.
s) Aplegar, ordenar, subministrar i difondre la informació i la documentació relatives a l'educació física i a l'esport, especialment les que es refereixen als resultats de les investigacions i dels estudis sobre programes, experiències tècniques i científiques i d'altres activitats que convingui conèixer o divulgar.
t) Fomentar que els organismes competents estableixin bonificacions, beneficis i exempcions tributàries per afavorir el desenvolupament de l'esport.
u) Fomentar una protecció adequada dels esportistes mitjançant sistemes de previsió social de caràcter mutualista, i vetllar per la viabilitat contínua i permanent d'aquests sistemes.
Altres versions d'aquest precepte

Article 4

L'organització institucional de l'esport a Catalunya segueix els principis de coordinació administrativa, de col·laboració amb les e ntitats públiques o privades i de participació en aquestes.

Títol primer

De les entitats esportives a Catalunya

Secció primera

Dels clubs i les associacions esportius

Article 5

S'entén per club esportiu o associació esportiva, als efectes d'aquesta Llei, qualsevol entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar, formada per persones físiques, els objectius bàsics de la qual són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l'activitat física i esportiva, sense cap afany de lucre.

Article 6

-1 Els clubs o associacions esportius han d'estar constituïts de manera que consti documentalment llur voluntat, el fi i els objectius pretesos i la manca d'ànim lucratiu.
-2 La formulació dels estatus ha de respondre al principi de representativitat, segons les normes esportives que són aplicables L'organització interna ha d'ésser democràtica i l'òrgan suprem de govern ha d'ésser l'Assemblea General, integrada per tots els associats amb dret de vot.
-3 La Junta Directiva ha d'ésser elegida per l'Assemblea General i tots els seus càrrecs han d'ésser proveïts mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret, entre tots els seus membres.

Article 7

-1 El règim jurídic dels clubs o associacions esportius s'ha d'adaptar a les normes determinades per reglament A les entitats esportives federades els són aplicables subsidiàriament les normes reguladores de les federacions esportives catalanes que siguin compatibles amb la pròpia organització.
-2 En qualsevol cas, els estatuts dels clubs o associacions esportius han d'ésser aprovats per l'Assemblea General i ratificats per l'Administració esportiva corresponent, a fi de poder-se inscriure al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
-3 Els presidents dels clubs o associacions esportius n'han d'exercir la representació legal i han de presidir-ne els òrgans, llevat dels supòsits que legalment o estatutàriament es determinin.
-4 Els clubs que, per llur pròpia naturalesa, s’organitzin mitjançant una estructura interna simplificada poden gaudir d’un règim jurídic especial, que s’ha de desplegar per reglament. A aquest efecte, tan sols és exigible que en la constitució d’aquests clubs s’identifiquin els fundadors, el nom, el domicili i la finalitat del club, i també, el sotmetiment a la normativa esportiva que els sigui aplicable.
Altres versions d'aquest precepte

Article 8

Els clubs o associacions s'han de sotmetre al règim de pressupost i patrimoni propis, d'acord amb els principis de les entitats no lucratives

Article 9

-1 Per a participar en competicions d’àmbit federatiu, els clubs o associacions esportius, les agrupacions esportives, les entitats no esportives sense afany de lucre i les seccions esportives d’entitats lucratives o d’empreses esportives s’han de federar a les federacions catalanes corresponents a les modalitats o les disciplines en les quals volen participar.
-2 En tots els casos, les federacions esportives catalanes han d’exigir als clubs o associacions o a les seccions esportives d’altres entitats i d’empreses de serveis esportius llur respectiva inscripció o adscripció al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat.
-3 Els clubs o associacions inscrits al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat que adeqüin llur activitat als programes esportius promoguts pels òrgans esportius competents poden gaudir del suport d'aquests.
-4.Correspon a la Generalitat de donar a conèixer als organismes competents els clubs o associacions, entitats, empreses de serveis esportius que s’inscriguin al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
-5 Les societats anònimes esportives amb domicili a Catalunya es regulen per llurs disposicions específiques, sens perjudici de les normes d’aquesta Llei que els siguin aplicables. Igualment, s’han d’inscriure en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat.
Altres versions d'aquest precepte

Article 10

Les entitats de caràcter fundacional que es constitueixin per al foment de les activitats físico-esportives s'han de regular d'acord amb la Llei del 3 de març de 1982, de la Generalitat de Catalunya i amb les prescripcions de la present Llei que se'ls puguin aplicar.

Article 11

Les entitats i les associacions no esportives que estan legalment constituïdes i que entre llurs activitats inclouen el foment i la pràctica de l’activitat física i l’esport sense afany de lucre poden gaudir dels drets i els beneficis esportius que disposen les normes reglamentàries aplicables.
Altres versions d'aquest precepte

Article 12

Les entitats o associacions esportives privades sense afany de lucre que sol·licitin la inscripció o adscripció al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya i no siguin membres de cap federació esportiva o no hi estiguin afiliades han d'acreditar, en la forma que s'estableixi, una activitat i una pràctica esportives continuades, en el nivell o l'àmbit que correspongui, per poder tenir el caràcter d'entitat registrada i reconeguda als efectes esportius.

Secció segona

De les agrupacions esportives

Article 13

S’entén per agrupació esportiva, als efectes d’aquesta Llei, qualsevol associació o entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar i amb domicili a Catalunya, integrada per persones físiques o jurídiques, o per persones físiques i jurídiques, amb la finalitat de desenvolupar, fomentar i practicar l’activitat física o poliesportiva sense cap afany de lucre. Aquestes associacions no poden exercir cap funció pròpia de les federacions esportives amb relació a l’activitat competicional, llevat que hi hagi mutu acord.
Altres versions d'aquest precepte

Article 14

-1 La constitució de les agrupacions esportives i la formulació de llurs estatuts han d'estar d'acord amb els principis de representació democràtica.
-2 El règim jurídic de les agrupacions esportives s'ha de determinar per via de reglament i s'ha d'inspirar en el dels clubs i les federacions esportius catalans.
-3 Les agrupacions esportives s'han d'inscriure en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat .Les que vulguin prendre part en les competicions d'àmbit federatiu han d'afiliar-se a la federació catalana de la modalitat esportiva en la qual vulguin participar.
-4 Correspon a la Generalitat de donar a conèixer als organismes competents les agrupacions esportives que s'inscriguin al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

Article 15

Les agrupacions esportives inscrites al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat que adeqüin llur activitat als programes esportius aprovats o recomanats pels òrgans esportius competents poden gaudir del suport d'aquests.

Article 16

1. Els consells esportius, com a agrupacions esportives, són entitats privades d’interès públic i social, sense afany de lucre, que tenen per objecte el foment, l’organització i la promoció de l’activitat esportiva en edat escolar, els quals, si escau, als efectes d’executar o gestionar la política esportiva dels consells comarcals, poden establir els convenis de col·laboració corresponents.
2. Els consells esportius es creen d’acord amb els criteris de l’organització territorial de Catalunya i en funció de les característiques demogràfiques, esportives i geogràfiques del territori, i tenen personalitat jurídica i capacitat d’obrar per al compliment de llurs funcions.
3. Els consells esportius legalment constituïts i inscrits a Catalunya poden integrar-se en un ens representatiu de tots ells, la Unió de Consells Esportius de Catalunya.
4. La Unió de Consells Esportius de Catalunya ha de gaudir de capacitat jurídica plena per al desenvolupament dels seus objectius generals, encaminats a la recerca i la proposta d’accions comunes per a millorar i desenvolupar l’esport català.
5. Les unions esportives de clubs i associacions són agrupacions esportives dedicades a fomentar i coordinar la pràctica de les modalitats o les disciplines esportives que no es trobin assumides per cap federació esportiva catalana.
Altres versions d'aquest precepte

Secció tercera

De les federacions esportives catalanes

Article 17

-1 Les federacions esportives catalanes són entitats privades d’interès públic i social dedicades a la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica dels esports específics reconeguts dins l’àmbit de Catalunya, constituïdes bàsicament per associacions o clubs esportius, agrupacions esportives i altres entitats privades sense afany de lucre que entre llurs finalitats socials inclouen el foment i la pràctica de l’activitat física i esportiva i, si escau, integrades per esportistes, tècnics, jutges o àrbitres o altres representants de persones físiques.
-2 Les federacions esportives catalanes gaudeixen de personalitat jurídica i capacitat d'obrar plenes per al compliment de llurs fins.
Altres versions d'aquest precepte

Article 18

1.a) Només es pot reconèixer, dins l’àmbit territorial de Catalunya, una federació esportiva per a cada esport, modalitat esportiva o conjunt de modalitats esportives que deriven d’un concepte o un objecte principal o hi estan connectats.
b) Se n’exceptuen les federacions poliesportives dedicades al foment, l’organització i la pràctica de distintes modalitats en les quals s’integren únicament esportistes amb disminucions o discapacitats físiques, psíquiques, sensorials o mixtes.
c) Així mateix, a fi d’establir un marc adequat per a la coordinació de les entitats esportives que tenen com a objectiu desenvolupar, fomentar i practicar l’activitat física o poliesportiva sense afany de lucre, de forma no reglada i adaptada a les necessitats i les condicions de cada col·lectiu o persona, s’ha de reconèixer la Federació Catalana d’Esport per a Tothom com a ens de promoció de l’esport. Aquesta entitat exerceix les funcions de promoció i organització d’activitats físiques i esportives de caràcter lúdic, formatiu i social, i no pot realitzar les activitats competicionals pròpies de les federacions esportives catalanes.
2. Les federacions esportives catalanes no tenen finalitat lucrativa.
3. Per a constituir una nova federació esportiva catalana es requereix:
a) L’existència i la pràctica habitual prèvies d’un esport específic o una modalitat esportiva que no estiguin assumits per cap federació catalana reconeguda, o que no constitueixin una disciplina derivada d’una altra modalitat esportiva.
b) Una proposta formulada pel nombre d’entitats o pels promotors que s’estableixi mitjançant reglament.
4. Per al reconeixement d’una nova federació esportiva catalana s’han de tenir en compte, entre altres, els criteris següents:
a) L’acreditació de viabilitat econòmica autònoma de la nova federació.
b) L’informe previ de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
c) El reconeixement de la modalitat esportiva pel Comitè Internacional Olímpic o per una federació esportiva de nivell estatal, continental o mundial.
d) La constitució prèvia com a unió esportiva de clubs durant un període mínim de tres anys.
5. La revocació del reconeixement d’una federació catalana es pot produir per qualsevol de les causes següents:
a) La desaparició dels motius o la modificació de les condicions, els requeriments i els criteris que van donar lloc al reconeixement de la federació.
b) L’incompliment dels objectius de la federació, de les determinacions o de les obligacions bàsiques que van motivar-ne la creació, segons els seus estatuts.
c) La manca d’activitat durant un període de dos anys.
6. L’inici de l’expedient de revocació comporta la suspensió del pagament de les subvencions o els ajuts que li hagin estat atorgats.
Altres versions d'aquest precepte

Article 19

1. Les federacions esportives catalanes poden sol·licitar la integració com a membres de les corresponents federacions d’àmbits supraautonòmics i en altres entitats als efectes de participar, desenvolupar i organitzar activitats esportives en aquests àmbits, en els termes que estableixin les respectives normes estatutàries i llur aplicació.
2. Les federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són les representants del respectiu esport federat català en els àmbits supraautonòmics. És funció pròpia de les federacions esportives catalanes la creació, el foment i l’impuls de les seleccions catalanes de les respectives modalitats o disciplines esportives amb la finalitat de participar en esdeveniments de qualsevol àmbit de caràcter oficial o amistós, segons s’escaigui.
3. Les normes i els reglaments de les federacions esportives supraautonòmiques només són aplicables a les federacions esportives catalanes, i si correspon, a llurs clubs i entitats afiliats, en matèria disciplinària i competitiva, quan actuïn o participin en competicions oficials dels àmbits supraautonòmics.
Altres versions d'aquest precepte

Article 20

-1 Perquè una federació esportiva catalana tingui el reconeixement legal cal que prèviament hagi aprovat els seus estatus i aquests hagin estat ratificats per l'Administració esportiva de la Generalitat, i que hagi quedat inscrita en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat.
-2 Cada federació catalana es pot organitzar territorialment d'acord amb les necessitats pròpies del seu esport, acomodant-se en el que calgui a la divisió territorial establerta per la Generalitat.
-3 Les federacions catalanes de les quals depenen esportistes professionals i afeccionats han d'establir, de conformitat amb les disposicions pertinents, les normes i l'estructura organitzativa que han d'aplicar-se a l'una i l'altra categoria esmentades.

Article 21

-1 Les federacions esportives catalanes han d'estar constituïdes d'acord amb els principis de representació democràtica dels membres que les integren i s'han de regir per llurs estatus i pels reglaments esportius.
-2 Les federacions esportives catalanes han de dirigir i regular les activitats pròpies de llurs especialitats esportives fetes a Catalunya en coordinació amb l'administració esportiva de la Generalitat de Catalunya.

Article 22

-1 Els òrgans de govern de les federacions esportives catalanes són l'Assemblea General i la Junta Directiva.
-2 La Junta és elegida per l'Assemblea General i tots els seus càrrecs es proveeixen mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret entre tots els membres de l'Assemblea, llevat dels mateixos membres de la Junta Directiva, quan en formen part.
-3 El president de la federació esportiva n'exerceix la representació legal i en presideix habitualment els òrgans, llevat dels supòsits que determinin els estatuts o els reglaments.

Article 23

-1 La constitució, el règim jurídic, les activitats i el funcionament de les federacions esportives catalanes es regeixen per les disposicions d'aquesta Llei i pel que disposen les normes reglamentàries que els siguin aplicables.
-2 Les federacions esportives exerceixen la potestat disciplinària sobre els seus membres o afiliats en via federativa.
-3 Als efectes legals que corresponguin, i atesos els beneficis que en puguin derivar, la pràctica de l’activitat física i de l’esport s’ha d’acreditar mitjançant una llicència esportiva, d’acord amb el que s’estableixi per reglament. Aquesta llicència ha d’incloure, com a mínim, una cobertura que garanteixi les eventuals indemnitzacions, la responsabilitat civil adequada als riscs que comporti l’activitat, i l’assistència sanitària, sempre que l’esportista no acrediti tenir protegides les contingències per mitjà d’una altra assegurança. El reglament ha de preveure les llicències temporals, que han de tenir en compte el temps de durada i el risc de l’activitat esportiva per a la qual es sol·licita.
Altres versions d'aquest precepte

Article 24

-1 Les federacions esportives catalanes estan acollides al règim de pressupost i patrimoni propis i han de sotmetre anualment llur comptabilitat i estat econòmic o financer a una auditoria o a la verificació comptable, d'acord amb les determinacions de l'administració esportiva de la Generalitat.
-2 Les federacions esportives no poden aprovar pressupostos deficitaris sense l’autorització expressa de l’Administració de la Generalitat. En el supòsit que una federació tingui un dèficit pressupostari superior al 25% del pressupost aprovat per l’assemblea corresponent, i sempre que la seva situació econòmica deficitària l’impedeixi el desenvolupament del seu programa esportiu previst, l’Administració de la Generalitat pot prendre les mesures oportunes per a assegurar el funcionament normal de la Federació.
Altres versions d'aquest precepte

Article 25

-1 Les federacions esportives catalanes han d'informar l'òrgan esportiu de la Generalitat de llurs programes i activitats, tant els d'àmbit català com els d'àmbit estatal o internacional.
-2 Pertoca a l'administració esportiva de la Generalitat de promoure, de comú acord amb les federacions esportives catalanes, el foment i l'organització d'activitats esportives entre les comunitats autònomes i en l'àmbit internacional, d'acord amb les normes que són d'aplicació general.
-3 És competència de les federacions esportives catalanes l’elecció dels esportistes catalans que han d’integrar les seleccions catalanes, els quals han d’estar proveïts de la llicència federativa corresponent. Tenen la consideració d’esportistes catalans, a aquests efectes, els nascuts a Catalunya i els que hagin adquirit el veïnatge civil en aquest territori, d’acord amb les normes generals aplicables. Els clubs han de facilitar l’assistència a les convocatòries dels esportistes seleccionats.
-4 Les seleccions catalanes poden utilitzar l’himne i la bandera de Catalunya en les competicions oficials en què participin.
-5 Les federacions catalanes, per raons històriques, culturals, esportives i de veïnatge, han de fomentar d’una manera especial, en la mesura en què ho permetin les respectives reglamentacions competitives, la cooperació i la coordinació amb les entitats esportives dels països de llengua catalana, tot promovent seleccions conjuntes, integrades per esportistes dels respectius països, en competicions esportives.
Altres versions d'aquest precepte

Article 26

-1 La Unió de Federacions Esportives de Catalunya és l’entitat representativa del conjunt de les federacions legalment constituïdes i inscrites a Catalunya.
-2 La constitució, la inscripció registral, l’organització i el funcionament de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya s’han d’ajustar a les disposicions reglamentàries que hi siguin aplicables. En tot cas, els seus òrgans de govern, inclòs el president o presidenta, s’han de proveir d’acord amb criteris de representació democràtica.
-3 La Unió de Federacions Esportives de Catalunya gaudeix de capacitat jurídica plena per al desenvolupament dels seus objectius generals, encaminats a la recerca i la proposta d’accions comunes per a la millora i el desenvolupament de l’esport català i per al seu foment exterior i la promoció de l’activitat de les seleccions esportives catalanes.
-4 La Unió de Federacions Esportives de Catalunya, a fi de donar compliment als seus objectius generals, desplega, entre altres, les activitats i les funcions següents:
a) La promoció i la representació de l’esport federat de Catalunya en el seu conjunt.
b) La col·laboració i la participació amb els organismes públics i entitats privades en el desenvolupament i la millora de l’esport en general i de l’activitat física i esportiva en edat escolar i de l’esport de lleure.
c) La divulgació de la cultura i els principis del moviment olímpic i l’establiment de relacions amb tota classe d’organismes i entitats esportius d’arreu que persegueixen els mateixos fins.
d) El foment exterior i la promoció de l’activitat de les seleccions esportives catalanes o dels clubs esportius federats i dels seus esportistes, amb el suport de la Secretaria General de l’Esport.
e) La promoció de la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció exterior de Catalunya.
f) L’assessorament de la Secretaria General de l’Esport, en les matèries de la seva competència.
g) Vetllar per la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció de Catalunya com a país esportiu.
Altres versions d'aquest precepte

Secció quarta

Del registre i altres disposicions comunes

Article 27

-1 El Registre d'Entitats Esportives és una oficina pública de l'administració esportiva de la Generalitat de Catalunya que té per objecte la inscripció de les entitats esportives regulades en les altres seccions d'aquest títol que tinguin llur seu social a Catalunya.
-2 La inscripció afecta els actes i les dades que es determinin per reglament. En tots els casos, són objecte d'inscripció:
a) L'acta de constitució
b) La denominació
c) Els estatuts
d) Els membres directius, els promotors i els representants legals
-3 Les diferents classes d'entitats s'inscriuen o adscriuen a les diferentes seccions en què s'estructura el Registre, d'acord amb el que es determini per reglament.

Article 28

-1 La inscripció en el Registre d'Entitats Esportives d'un club o associació, una agrupació o una federació esportius, comporta, als efectes d'aquesta Llei, llur reconeixement legal i és un requisit essencial per a optar als ajuts o al suport que la Generalitat de Catalunya o altres administracions públiques poden concedir.
-2 L'adscripció al Registre d'Entitats Esportives de les entitats regulades per l'article 11 permet també a aquestes d'optar als ajuts o als beneficis que les administracions públiques catalanes poden concedir.
-3 La inscripció o l'adscripció al Registre d'Entitats Esportives no convaliden els actes que són nuls ni les dades que són incorrectes d'acord amb les lleis.

Article 29

Les administracions públiques catalanes i les federacions i les agrupacions esportives catalanes han de vetllar perquè les associacions esportives estiguin degudament registrades al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

Article 30

-1 El règim documental del Registre d'Entitats Esportives i també el sistema de comunicació de les inscripcions i les cancel·lacions de les entitats esportives es determinen per via de reglament.
-2 El Registre d'Entitats Esportives dóna protecció al nom i, si escau, als símbols de les entitats inscrites i també dóna fe de les dades que s'hi contenen.
-3 En cap cas no es poden utilitzar els símbols i els emblemes olímpics i d'altres entitats sense l'autorització de les entitats i els organismes pertinents.
-4 Les entitats esportives no poden utilitzar una denominació idèntica a la d'altres de ja enregistrades, o que s'hi pugui confondre.

Article 31

-1 Correspon de regular per reglament els aspectes d'ordre general que han d e complir obligatòriament els clubs o associacions, les federacions i les agrupacions esportius, i també l'adaptació d'aquests aspectes, quan calgui, al sistema que estableix aquesta Llei.
-2 Totes les entitats esportives constituïdes i amb seu a Catalunya, han de portar una comptabilitat susceptible de justificar l'exactitud dels resultats de les operacions econòmiques realitzades.

Article 32

En cas de dissolució d'una entitat esportiva, el seu patrimoni net, després d'efectuada la liquidació escaient, ha de revertir a la col·lectivitat on radica, d'acord amb els seus estatuts. En cas d'imprevisió o de dubtes, l'administració esportiva de la Generalitat ha d'acordar la destinació dels béns resultants, els quals ha de consignar al foment i a la gestió de les activitats esportives i de formació física.

Article 33

-1 Els clubs, les associacions, les federacions i les agrupacions esportius catalans poden ser declarats institucions privades de caràcter cultural o reconeguts com d'utilitat pública, sempre que l'administració esportiva de la Generalitat incoï, a instància de part interessada, l'expedient pertinent i en faci un informe favorable El dit expedient ha de seguir la tramitació escaient, d'acord amb la normativa aplicable a cada supòsit. Les declaracions damunt dites comporten els efectes i els beneficis que legalment hi hagi establerts.
-2 A aquest fi, és un requisit indispensable que les entitats sol·licitants estiguin inscrites en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya i que compleixin les determinacions de les seccions Primera, Segona i Tercera del Títol Primer d'aquesta Llei que els siguin d'aplicació.

Article 34

-1 L'administració esportiva de la Generalitat pot instar o, si escau, declarar entitats esportives de caràcter cívic o social les associacions privades que compleixin els requisits comuns i específics següents:
a) Requisits comuns 1r Dedicar-se a la pràctica de l'esport o a la formació física sense cap afany de lucre o benefici comercial 2n Satisfer les despeses que comporta el funcionament normal de l'entitat mitjançant les aportacions corresponents dels seus membres 3r Prestar serveis que s'utilitzin exclusivament i directament per a les activitats o les pràctiques esportives que són l'objecte social de l'entitat 4t Estar inscrites o adscrites al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
b) Requisits específics b1) De les entitats de caràcter cívic encaminar les activitats directament a la formació física i esportiva a vaor de les persones menors de vint-i-cinc anys, minusvàlids i persones de la tercera edat b2) De les entitats de caràcter social 1r Tenir com a destinataris principals dels serveis prestats els esportistes proveïts de llicència federativa que els habiliti per a participar en competicions d'alguna modalitat esportiva reconeguda 2n No gaudir els socis de número de condicions especials en la prestació de serveis.
-2 Els membres de l'entitat, sigui quina sigui llur categoria de socis, no poden tenir atribuïda cap part alíquota patrimonial o de l'actiu social, sota la reserva o com a garantia de la devolució de llurs aportacions.
-3 Les entitats que obtenen les esmentades declaracions gaudeixen, si escau, dels beneficis que els atorga la legislació vigent, sens perjudici que, al marge d'aquelles declaracions, o juntament amb elles, la Generalitat de Catalunya pugui instituir per a tals entitats esportives una qualificació que comporti beneficis jurídics, econòmics i fiscals de la seva competència.

Títol segon

De l'organització administrativa de l'esport català

Secció primera

De l'administració esportiva de la Generalitat

Article 35

-1 Correspon a l'administració esportiva de la Generalitat exercir les funcions que li assenyala aquesta Llei, i també la coordinació amb l'administració esportiva de l'Estat i de les entitats locals.
-2 La Secretaria General de l’Esport és l’òrgan de direcció de l’Administració esportiva de la Generalitat i és adscrita al departament que té assignades les competències en matèria esportiva.
-3 Es crea el Consell Català de l’Esport, organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al departament corresponent. El Consell Català de l’Esport està dotat de personalitat jurídica, patrimoni propi, autonomia administrativa i econòmica i plena capacitat d’obrar per al compliment de les finalitats i els objectius d’aquesta Llei.
-4 Són funcions del Consell Català de l’Esport:
a) Autoritzar i revocar de forma motivada la inscripció de les federacions esportives catalanes en el Registre d’Entitats Esportives, ratificar-ne els estatuts i els reglaments, i inscriure’ls en aquest mateix Registre.
b) Autoritzar i revocar de forma motivada la inscripció en el Registre d’Entitats Esportives de les agrupacions esportives i els clubs o associacions esportius, i ratificar en l’esmentat Registre els seus estatuts.
c) Planificar i gestionar la política esportiva de la Generalitat.
d) Conèixer els objectius, els programes esportius i els pressupostos de les federacions esportives catalanes i els consells esportius, a fi de subscriure els acords i els convenis de col·laboració pertinents, i concedir a aquestes entitats les subvencions econòmiques corresponents, tot inspeccionant-ne i comprovant-ne l’adequació al compliment dels documents subscrits.
e) Promoure la recerca científica en matèria esportiva.
f) Col·laborar, per mitjà de l’Escola Catalana de l’Esport, en la formació dels tècnics de totes les modalitats i tots els nivells esportius.
g) Elaborar i desplegar els plans d’actuació per a construir i condicionar els equipaments esportius, d’acord amb el Pla d’instal·lacions i equipaments esportius per a Catalunya, i actualitzar la normativa tècnica existent per a aquest tipus d’instal·lacions.
h) Coordinar, conjuntament amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, les federacions esportives i la resta d’entitats esportives, les actuacions necessàries per a millorar el nivell i l’alta competició dels esportistes catalans i de les seleccions catalanes en qualsevol àmbit d’actuació.
i) Promoure i organitzar l’activitat de l’esport escolar i universitari, conjuntament amb les entitats i els organismes públics que tenen competències en aquest camp.
j) Col·laborar amb els organismes competents en matèria de medi ambient i defensa de la natura, i participar en les activitats esportives que promoguin el desenvolupament d’una zona geogràfica.
k) Participar en totes les activitats i les actuacions de prevenció i control de la violència en el món esportiu i de l’ús de substàncies prohibides.
l) Actualitzar el cens d’equipaments esportius de Catalunya, i avaluar el nivell i l’evolució de la pràctica de l’activitat física i esportiva dels ciutadans.
m) Exercir les funcions inspectores a què fa referència el títol IV d’aquesta Llei.
n) Qualsevol altra activitat que legalment li sigui atribuïda, d’acord amb les finalitats d’aquesta Llei.
Altres versions d'aquest precepte

Article 36

1. El Consell Català de l’Esport es regeix pels òrgans següents:
a) La Presidència.
b) La Direcció.
c) El Comitè Executiu.
d) La Comissió Directiva.
2. El Consell Català de l’Esport disposa dels serveis adequats per a organitzar i exercir les funcions que es determinin per reglament.
3. El president o presidenta és el secretari o secretària general de l’Esport, que exerceix la representació i la direcció superiors del Consell Català de l’Esport.
4. El director o directora del Consell Català de l’Esport és nomenat pel Govern i té les atribucions i les funcions següents:
a) Dirigir el Consell Català de l’Esport, d’acord amb les directrius de la Secretaria General de l’Esport.
b) Gestionar i administrar els recursos econòmics del Consell.
c) Elaborar, d’acord amb la Secretaria General de l’Esport, els avantprojectes de pressupost i preparar la memòria anual de les activitats del Consell.
d) Proposar els programes i el pla d’activitats.
e) Exercir la direcció del personal.
f) Gestionar i atorgar, en nom del Consell, els contractes públics i privats que siguin necessaris, sempre dins les limitacions que estableixen les disposicions vigents.
g) Dirigir les activitats del Comitè Executiu i, en absència del secretari o secretària general de l’Esport, presidir-ne les reunions.
h) Totes les altres que la Secretaria General li encomani o que li siguin atribuïdes per reglament.
5. El Comitè Executiu és integrat per les persones responsables dels serveis i els òrgans del Consell Català de l’Esport que es determinin per reglament. Correspon al Comitè Executiu d’emetre informe sobre els programes i els plans d’activitats i equipaments, i altres assumptes que li sotmeti el director o directora, i també les propostes d’atorgament de subvencions previstes per les convocatòries corresponents.
6. Presideix les reunions del Comitè Executiu el director o directora del Consell Català de l’Esport, en absència del secretari o secretària general de l’Esport.
7. La Comissió Directiva, presidida pel president o presidenta del Consell Català de l’Esport, és integrada per representants de l’Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de les diputacions, de les federacions esportives catalanes i els consells esportius i d’altres institucions o entitats significatives en l’àmbit esportiu. Igualment, en poden formar part les persones de prestigi reconegut en el món de l’esport designades pel Consell Català de l’Esport, amb els criteris que s’han de determinar per reglament.
8. La composició i el funcionament de la Comissió Directiva s’han de determinar per reglament.
9. La Comissió Directiva té les funcions següents:
a) Emetre informe sobre la constitució o la revocació de les federacions esportives catalanes i sobre llurs estatuts i reglaments.
b) Emetre informe sobre els projectes de disposicions formulats per al desenvolupament legislatiu i reglamentari de l’esport català.
c) Conèixer i, si escau, formular observacions i suggeriments sobre el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya.
d) Proposar l’ampliació del nombre dels seus membres.
e) Assessorar la Secretaria General de l’Esport i el Consell Català de l’Esport sobre totes les activitats i les funcions, i també en relació amb les matèries i els estudis que li puguin ésser encomanats.
10. Els òrgans col·legiats del Consell Català de l’Esport són presidits pel secretari o secretària general de l’Esport. L’organització, la forma d’elecció dels membres quan calgui, les funcions i el seu règim intern s’han de determinar per reglament, sens perjudici de les funcions que estableix aquesta Llei.
Altres versions d'aquest precepte

Article 36 bis

1. Constitueixen els recursos del Consell Català de l’Esport:
a) Les quantitats consignades anualment en el pressupost de la Generalitat.
b) Les transferències que, anualment, rebi del Consell Superior d’Esports de l’Estat.
c) Els beneficis que produeixin les manifestacions i els actes esportius que organitzi.
d) Els donatius de qualsevol mena que pugui rebre, i les herències, els llegats i els premis que li siguin concedits.
e) Els fruits, les rendes i els interessos dels seus béns patrimonials.
f) Els ingressos que produeixen les operacions de crèdit necessàries per al compliment dels seus fins.
g) Qualsevol altre recurs que li pugui ésser atribuït.
2. El Govern ha d’adscriure al Consell Català de l’Esport els béns i els serveis que aquest organisme necessiti per a dur a terme els seus fins.
Altres versions d'aquest precepte

Article 37

-1 La Secretaria General de l'Esport exerceix, respecte als seus òrgans, les funcions que li són assignades per reglament i també les que li delegui el titular del Departament encarregat de l'esport.
-2 La Secretaria General de l'Esport, ultra l'assessorament que pot rebre del Consell Català de l'Esport, pot també requerir l'assessorament dels consells esportius i les federacions esportives catalans, en els aspectes que pertanyen als àmbits de competència respectius.

Secció segona

De l'Administració local

Article 38

-1 Correspon als municipis:
a) Promoure de manera general l'activitat física i l'esport en llur àmbit territorial, especialment en l'àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extra-escolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya
b) Construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori
c) Vetllar per la plena utilització de les instal·lacions esportives existents en llur terme municipal
d) Portar un cens de les instal·lacions esportives de llur territori
e) Vetllar pel compliment de les previsions urbanístiques sobre reserva d'espais i qualificacions de zones per a la pràctica de l'esport i l'emplaçament d'equipaments esportius
f) Cooperar amb altres ens públics o privats per al compliment de les finalitats assenyalades per aquesta Llei
-2 Els municipis de més de cinc mil habitants han de garantir l'existència en llur territori d'instal·lacions esportives d'ús públic.

Article 39

Correspon a les comarques, com a entitats locals supramunicipals:
a) Promoure i difondre l'activitat física i l'esport en el territori respectiu
b) Coordinar la utilització de les instal·lacions esportives públiques d'ús comarcal
c) Cooperar amb els municipis i amb les entitats esportives en la promoció de l'activitat física i l'esport
d) Construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives d'interès comarcal
e) Subministrar els elements necessaris per a establir les determinacions del Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya, els quals han de referir-se, com a mínim, a l'estimació dels recursos disponibles i a les necessitats i els dèficits de l'àmbit territorial corresponent
f) Participar en l'elaboració i l'execució dels programes de la Generalitat que tenen per objecte de finançar la construcció, l'ampliació i la millora d'instal·lacions esportives, dels quals són beneficiaris els ens locals

Títol tercer

De la gestió de l'educació física i l'esport

Secció primera

De l'educació i l'esport, les activitats esportives especials i el control i la recerca mèdics

Article 40

-1 L'ensenyament i la pràctica de les activitats físico-esportives, atès llur caràcter obligatori, s'ha d'impartir en els centres docents, públics i privats, de Catalunya, pertanyents als nivells d'ensenyament pre-escolar, d'educció general bàsica, de batxillerat, de formació professional i d'ensenyament especialitzat, d'acord amb el que estableix la legislació vigent en aquesta matèria.
-2 El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya elaborarà la normativa adequada per poder fer efectius l'educació física i l'esport en els diferents graus de l'ensenyament Així mateix li pertoca de fomentar la utilització de les instal·lacions esportives escolars fora de les hores lectives.

Article 41

-1 El professorat que imparteix l'ensenyament de les activitats físiques i esportives en els centres docents assenyalats per l'article 401 ha de posseir la titulació que estableix la legislació vigent.
-2 Els dits centres docents, directament o per mitjà de les associacions de pares d'alumnes, poden constituir agrupacions esportives de centre per a fomentar i desenvolupar més bé l'esport en l'edat escolar. Si aquestes agrupacions participen en competicions federades, els han d'ésser aplicades les normes, els reglaments i les altres disposicions pròpies de la federació corresponent.
-3 Pertoca al Departament de Sanitat, d'acord amb el Departament d'Ensenyament i la Secretaria General de l'Esport, de regular el control mèdic i sanitari de tots els practicants dels centres educatius damunt dits que cursen les pràctiques o els ensenyaments físics i esportius.

Article 42

-1 Pertoca a l'administració esportiva i educativa de la Generalitat de vetllar perquè l'ensenyament físic i esportiu als centres escolars tendeixi a una veritable formació física i esportiva encaminada a l'educació integral de la persona. També li pertoca de vetllar perquè es compleixin tots els requisits exigits pel que fa a les instal·lacions esportives, la titulació dels educadors, el control mèdic i sanitari i altres serveis o necessitats que estimi convenients.
-2 L'activitat esportiva d'àmbit escolar ha d'ésser promoguda pels consells esportius establerts per l'article 16, els quals gaudeixen del suport de l'administració esportiva de la Generalitat per al compliment de llurs objectius.

Article 43

-1 Correspon a cada universitat d'organitzar i fomentar l'activitat física i esportiva de la comunitat respectiva.
-2 L'educació física i esportiva d'àmbit interuniversitari ha d'ésser coordinada i assessorada per un Consell d'Esport Universitari de Catalunya, del qual ha de formar part la Secretaria General de l'Esport El Consell d'Esport Universitari s'ha de regular d'acord amb el que disposi la norma legal aplicable.
-3 Els clubs que es formin entre els universitaris practicants de l'esport s'han d'agrupar en associacions de clubs, les quals, igualment com aquests, s'han d'inscriure al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
-4 Els clubs i les agrupacions universitaris que vulguin prendre part en competicions oficials d'àmbit federatiu han d'afiliar-se a la federació catalana corresponent a la modalitat esportiva que els interessi.

Article 44

L’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, organisme autònom de caràcter administratiu creat per la Llei 11/1984, del 5 de març, i adscrit al departament encarregat de l’esport, mitjançant la Secretaria General de l’Esport, és un centre d’ensenyament superior per a la formació, l’especialització i el perfeccionament de diplomats i llicenciats en educació física i esport, i també per a la investigació científica i la divulgació dels seus treballs o estudis.
Altres versions d'aquest precepte

Article 45

L’Escola Catalana de l’Esport és el centre docent de la Generalitat amb competències per a impartir i autoritzar els ensenyaments i la formació esportius, sens perjudici de les competències que, en matèria d’ensenyaments reglats, corresponen al Departament d’Ensenyament, en aplicació de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu.
Altres versions d'aquest precepte

Article 45 bis

El Govern ha de regular per llei l’exercici de les professions relacionades amb l’àmbit de les activitats fisicoesportives i especials en el territori de Catalunya.
Altres versions d'aquest precepte

Article 46

-1 L’Administració esportiva de la Generalitat té per objectiu, en el camp de l’esport d’elit i d’alt nivell, impulsar, planificar, fer el seguiment i, si escau, gestionar la formació integral i el millorament esportiu continuat dels esportistes seleccionats. Realitza aquesta tasca directament en els seus centres de tecnificació i d’alt rendiment, i també mitjançant l’assessorament i els ajuts a les federacions i altres entitats esportives, i l’establiment del règim de col·laboració amb els corresponents organismes esportius, qualsevol que en sigui l’àmbit territorial. En cada cas, estableix el conveni de col·laboració pertinent, que pot estendre’s a la confecció i el seguiment de programes, la creació d’escoles esportives de diferents nivells i la realització de tasques d’investigació per a sostenir científicament i tècnica els programes propis o els efectuats en col·laboració.
-2 L’Administració esportiva de la Generalitat ha de donar suport a la participació dels esportistes catalans amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials en les competicions d’alt nivell.
Altres versions d'aquest precepte

Article 47

-1 Les administracions catalanes han de promoure l’esport d’esbarjo, lleure i salut, i han de facilitar l’activitat física lliure espontània i l’organitzada, donant, dins les seves possibilitats, el màxim d’alternatives al major nombre de persones per a poder ocupar adequadament el temps lliure amb activitats formatives, creatives, de participació social, de recuperació física, de manteniment i d’animació, per tal que tothom pugui assolir una millor qualitat de vida.
-2 En qualsevol cas, caldrà donar oportunitats especials als joves i a les persones de la tercera edat, i també als sectors de la societat més deficitaris en els aspectes esmentats en l'apartat 1, tenint especialment en compte aquelles zones urbanes o aquells col·lectius als quals l'ajuda en aquestes activitats pugui reportar un millorament en el seu benestar social.
Altres versions d'aquest precepte

Article 48

Pertoca a les administracions catalanes de sostenir i promoure, per mitjà de llurs òrgans esportius específics, les activitats encaminades al desenvolupament de l'educació física i de les activitats esportives dels disminuïts, i vetllar també per la formació de tècnics i especialistes, a fi de restablir o millorar els mètodes de recuperació i de possible activitat esportiva dels disminuïts.

Article 49

-1 Pertoca a la Generalitat, en el terreny de la medicina esportiva, de tenir una actuació de caràcter preventiu que atengui bàsicament els aspectes següents:
a) El control de l'aptitud esportiva, dins el camp de la medicina preventiva
b) El control i el seguiment dels practicants sotmesos a una disciplina d'entrenament d'esportistes de competició o de risc elevat
c) Promoure la seguretat en la pràctica esportiva i l’assessorament mèdic i de la salut en l’activitat física del lleure.
d) L'actuació preventiva o de seguiment i control per evitar que els esportistes utilitzin productes no autoritzats mèdicament i esportivament, sempre d'acord amb les normes establertes pels organismes competents
e) El foment de la formació d'especialistes en medicina esportiva, de la docència i recerca en aquesta especialitat
-2 La Generalitat fa aquesta funció des dels seus centres especialitzats degudament acreditats o per mitjà de programes concertats amb altres centres especialitzats.
Altres versions d'aquest precepte

Secció segona

De les instal·lacions esportives

Article 50

-1 Correspon a la Generalitat de Catalunya, per mitjà de la Secretaria General de l'Esport i dels òrgans que en depenen, de redactar, tramitar i aprovar el Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya.
-2 El Pla Director s'ha de desenvolupar mitjançant programes d'actuació generals, sectorials o territorials, en atenció a la finalitat perseguida en cada cas.
-3 El Pla Director té el caràcter de pla territorial sectorial i es regula, en allò que no disposa aquesta Llei, per la Llei 23/1983, del 21 de novembre.
-4 El Pla Director ha de determinar la localització geogràfica de les instal·lacions i dels equipaments esportius d'interès general, n'ha d'assenyalar el nombre i el caràcter bàsic o prioritari, i ha d'establir les determinacions i les tipologies tècnico-esportives de les instal·lacions esportives promogudes o construïdes per les entitats públiques de Catalunya. El Pla també ha d'assenyalar les etapes necessàries per a executar-ne les previsions.
-5 La Secretaria General de l'Esport pot desenvolupar programes especials d'actuació, de caràcter territorial o de caràcter sectorial, mentre no existeixi el Pla Director, però en cap cas no es pot utilitzar aquesta modalitat com a instrument de planificació general de les instal·lacions i els equipaments esportius de Catalunya.
-6 Les determinacions del Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya, els programes d'actuació que el desenvolupin i els programes especials d'actuació són d'aplicació preferent per a l'Administració pública de Catalunya i s'han de portar a terme d'acord amb les prescripcions establertes en les disposicions que els aprovin.
-7 El Pla director ha d’ésser revisat cada cinc anys.
Altres versions d'aquest precepte

Article 51

-1 L'aprovació del Pla Director i dels programes d'actuació implica la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys i els edificis corresponents als fins de l'expropiació o de la imposició de servituds.
-2 Els beneficis de l'expropiació es poden estendre a les persones naturals o jurídiques subrogades en les facultats de l'Administració per a l'execució del Pla o dels programes d'actuació, d'acord amb les normes legals aplicables en cada cas.

Article 52

Les determinacions del Pla Director s'han de concretar en:
a) els estudis i els plànols d'informació i l'estimació de recursos disponibles;
b) la memòria explicativa del Pla amb la definició de les actuacions territorials prioritàries en relació amb els objectius perseguits i les necessitats i els dèficits territorialitzats;
c) l'estudi econòmic i financer de la valoració de les actuacions territorials prioritàries i de les de caràcter ordinari;
d) els plànols i les normes tècniques que defineixen i regulen les actuacions

Article 53

Les entitats locals i els altres organismes públics, els clubs i agrupacions esportius, les federacions catalanes i els consells esportius han de facilitar a la Secretaria General de l'Esport la documentació i la informació que siguin pertinents per a redactar el Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius.

Article 54

-1 La Secretaria General de l'Esport, per mitjà dels seus òrgans específics, ha de sotmetre el Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya a informe previ de les entitats locals i comarcals el territori de les quals és afectat per les previsions del Pla, i també a informe dels altres organismes públics als quals pot interessar, per raó de llurs activitats o competències Així mateix, ha de passar el Pla a informe de la Unió de Federacions Esportives Catalanes i del Consell Català de l'Esport.
-2 Els informes s'estimen favorables si no es lliuren a la Secretaria General de l'Esport dins els terminis legals.
-3 L'aprovació del Pla Director correspon al Consell Executiu de la Generalitat.

Article 55

-1 Les determinacions i les previsions incloses en el Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya o en els programes d'actuació poden donar lloc, si escau, a instar la modificació parcial o la revisió puntual dels plans generals, de les normes subsidiàries i complementàries de planejament i de les altres modalitats i nivells d'ordenació urbanística, segons que convingui, davant els òrgans urbanístics corresponents, d'acord amb llur legislació.
-2 En les modificacions dels plans o les normes d'ordenació que tinguin per objecte una zonificació diferent o l'ús urbanístic de les zones declarades esportives o dels espais destinats a equipaments esportius, s'ha d'aplicar allò que disposa l'article 50 de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana (text refós del 1976).

Article 56

Els programes d'actuació sectorials i els territorials han de contenir les determinacions i els documents suficients per al desenvolupament de les previsions del Pla Director. Els programes d'actuació especials, mentre no es disposi del Pla Director, han de contenir les determinacions pròpies de llur caràcter, i de la finalitat i els objectius perseguits, degudament justificats i detallats mitjançant els documents pertinents.

Article 57

Les entitats de caràcter públic i les associacions esportives privades inscrites o adscrites al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya han de complir, en la construcció de llurs instal·lacions esportives, les determinacions tècniques esportives fixades per la Generalitat A aquest fi, els projectes tècnics han d'ésser sotmesos, abans d'ésser executats, al coneixement i l'informe dels òrgans corresponents de la Secretaria General de l'Esport

Article 58

-1 Les entitats públiques i les de caràcter esportiu privades que estan registrades poden formular peticions d'ajut econòmic o tècnic per a instal·lacions esportives, sempre que s'adeqüin a les previsions i les determinacions establertes pel Pla Director, o, si escau, pels programes d'actuació que fixi la Generalitat. En aquests supòsits, han de subscriure un conveni de col·laboració amb la Generalitat, en el qual s'han d'especificar les condicions de la concessió de la subvenció i d'utilització de la instal·lació.
-2 L'incompliment de les condicions d'atorgament de l'ajut econòmic dóna lloc a l'aplicació de les clàusules sancionadores establertes.
-3 S’estableix el termini d’un any per a la tramitació dels expedients de sol·licituds d’ajut per a equipaments esportius, que comença a comptar des de la data límit de presentació de les sol·licituds fins a la resolució definitiva de l’expedient de subvenció.
Altres versions d'aquest precepte

Article 59

Correspon a la Secretaria General de l'Esport, per mitjà dels seus òrgans, de determinar per via de reglament les tipologies, la documentació i les característiques tècniques generals i particulars dels projectes d'instal·lacions i equipaments esportius Igualment correspon de determinar per via de reglament el contingut dels programes d'actuació generals o especials, als efectes de llur tramitació, assenyalant els criteris i els paràmetres que s'han de tenir en compte per a aprovar i finançar les actuacions que els dits programes preveuen i també les condicions específiques per a concedir-les.

Article 60

-1 Pertoca a la Generalitat, per mitjà dels seus òrgans, de fer el seguiment i el control de l'execució dels projectes d'instal·lacions esportives subvencionats per la mateixa Generalitat, d'iniciativa pública i d'iniciativa privada, a fi de garantir el compliment dels programes d'actuació aprovats i de les normes tècniques que hi siguin aplicables.
-2 Els òrgans de l'administració esportiva de la Generalitat han de tenir coneixement de l'evolució de l'ús i la rendibilitat social de totes les instal·lacions esportives que hagin gaudit de llurs ajuts, a fi d'assegurar el compliment dels programes d'utilització que han d'acompanyar necessàriament tot projecte d'obra.

Article 61

-1 Sens perjudici dels altres informes o autoritzacions pertinents, les peticions d’obertura d’un establiment esportiu han d’ésser objecte d’informe del Consell Català de l’Esport, d’acord amb els requisits tècnics esportius.
-2 El mateix òrgan esportiu pot requerir en qualsevol moment als establiments esportius autoritzats les dades relatives al funcionament, la programació, el règim de quotes o de drets econòmics i d'altres que estimi pertinents.
-3 Les entitats, els centres, els establiments públics o privats, amb ànim de lucre o sense, i les empreses dedicades a l’organització d’activitats físiques d’esbarjo i d’aventura on es practiqui una activitat física o esportiva o es prestin serveis esportius, llevat dels centres d’ensenyament general en horari lectiu, han de disposar, com a mínim, d’un titulat o titulada d’esport, en els termes que s’estableixin per reglament. Així mateix, han de subscriure un contracte d’assegurança de responsabilitat civil pels danys eventuals que es puguin ocasionar als usuaris, als practicants o a qualsevol altra persona com a conseqüència de les condicions de les instal·lacions o de l’activitat esportiva.
-4 Les entitats, els establiments o les empreses a què fa referència l’apartat 3 han d’exigir que els usuaris de llurs instal·lacions o serveis disposin d’una llicència esportiva, en els termes establerts per l’article 23.
Altres versions d'aquest precepte

Article 62

Per tal d'assegurar l'existència d'una xarxa equilibrada d'instal·lacions esportives en el territori de Catalunya, pertoca a la Generalitat de formular un programa d'inversions per col·laborar amb els municipis i les comarques en l'atorgament de subvencions destinades, de manera exclusiva, a la construcció, l'ampliació i la millora d'instal·lacions esportives de caràcter local. Aquest programa s'ha de distribuir territorialment per comarques i ha d'incloure, en tots els casos, els recursos econòmics transferits de les Diputacions a la Generalitat, d'acord amb el que estableix la Disposició Addicional Segona, apartat 2, lletra b), d'aquesta Llei.

Article 62 bis

El Govern ha de promoure a càrrec del seu pressupost l’adequació de les instal·lacions esportives escolars per a l’ús públic fora d’hores lectives. A aquest efecte, ha de modificar la normativa reglamentària vigent per a donar-hi compliment.
Altres versions d'aquest precepte

Títol quart

De la inspecció esportiva i el règim sancionador
Altres versions d'aquest precepte

Capítol I

La inspecció esportiva

Article 63

1. Les funcions d’inspecció esportiva, que corresponen a la Secretaria General de l’Esport, mitjançant el Consell Català de l’Esport, són les següents:
a) Controlar el compliment de les disposicions legals i reglamentàries en matèria esportiva, especialment les que fan referència a les instal·lacions i les titulacions esportives.
b) Comprovar els fets que siguin objecte de reclamacions o denúncies dels usuaris, i les comunicacions de presumptes infraccions o irregularitats.
c) Controlar el compliment per les entitats esportives de les obligacions establertes per llei o per reglament per l’Administració.
d) Controlar la gestió de les subvencions.
Altres versions d'aquest precepte

Article 64

L’Administració competent o l’entitat competent per a atorgar les llicències o les autoritzacions corresponents en cada cas efectua la inspecció d’instal·lacions i activitats esportives, llevat dels casos en què l’Administració de la Generalitat exerceix les funcions inspectores directament o mitjançant el conveni corresponent.
Altres versions d'aquest precepte

Article 65

1. Per a l’exercici de les funcions inspectores regulades per l’article 63, el Consell Català de l’Esport habilita funcionaris que tinguin l’especialització tècnica requerida en cada cas, els quals han d’actuar degudament acreditats.
2. En l’exercici de llurs funcions, els inspectors tenen la condició d’agents de l’autoritat, i com a tals gaudeixen de la protecció i les facultats que en aquest àmbit estableix la normativa vigent.
3. Per a exercir correctament llurs funcions, els inspectors poden requerir la cooperació del personal i dels serveis dependents d’altres administracions i organismes públics.
Altres versions d'aquest precepte

Article 66

1. Els responsables de les instal·lacions esportives, dels centres i de les seus de les entitats i qualsevol persona que presti serveis en l’àmbit de l’esport estan obligats a permetre i facilitar als inspectors l’exercici de llurs funcions, l’accés a les instal·lacions i l’examen de tots els documents, llibres i registres preceptius.
2. Els fets constatats pel personal encarregat de les funcions d’inspecció, amb l’observació dels requisits legals pertinents, tenen el valor de proves, sens perjudici de les que, en defensa dels respectius drets o interessos, puguin assenyalar o aportar les persones interessades.
Altres versions d'aquest precepte

Article 67

S’ha de regular per reglament el procediment d’inspecció.
Altres versions d'aquest precepte

Capítol II

El règim sancionador

Article 68

Les disposicions d’aquest capítol són aplicables a les activitats compreses dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei i de la seva normativa de desenvolupament, que es duen a terme dins l’àmbit territorial de Catalunya.
Altres versions d'aquest precepte

Article 69

1. Són òrgans competents per a acordar la incoació de procediments sancionadors i la imposició de sancions els òrgans competents dels departaments de Cultura i de Governació, d’acord amb les competències respectives.
2. En tot cas, no es poden atribuir a un mateix òrgan competències d’instrucció i resolució.
3. En tot allò no regulat en aquesta Llei, s’ha d’aplicar als espectacles esportius el règim sancionador establert per la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.
Altres versions d'aquest precepte

Article 70

1. Poden ésser sancionades per fets constitutius d’infraccions administratives en matèria esportiva les persones físiques i jurídiques que resultin responsables d’aquests fets.
2. Si durant la substanciació del procediment sancionador s’aprecia la possible qualificació dels fets perseguits com a constitutius de delicte o falta, s’ha de passar el tant de culpa al Ministeri Fiscal i s’ha de suspendre el procediment administratiu un cop l’autoritat judicial hagi incoat el procés penal que correspongui, si hi ha identitat de subjecte, fet i fonament. Així mateix, si l’Administració té coneixement que s’està seguint un procediment penal respecte als mateixos fet, subjecte i fonament, ha de suspendre la tramitació del procediment sancionador.
3. La sanció penal exclou la imposició de sanció administrativa. Contràriament, si no s’ha estimat l’existència de delicte o falta, es pot continuar l’expedient sancionador basat, si escau, en els fets que la jurisdicció penal hagi considerat provats.
Altres versions d'aquest precepte

Article 71

1. Constitueixen infraccions administratives en matèria esportiva les accions o les omissions dels diferents subjectes responsables, tipificades i sancionades per aquesta Llei.
2. Les infraccions administratives en matèria esportiva poden ésser molt greus, greus o lleus.
Altres versions d'aquest precepte

Article 72

Són infraccions molt greus:
a) La realització d’activitats i la prestació de serveis relacionats amb l’esport en condicions que puguin afectar greument la salut i la seguretat de les persones.
b) L’incompliment de les mesures de seguretat i higiene en matèria esportiva que comporti un risc greu per a les persones o per a llurs béns.
c) L’incompliment dels deures relacionats amb l’obligació de dissoldre una federació esportiva un cop se n’ha revocat el reconeixement oficial.
d) La realització dolosa de danys en les instal·lacions esportives i el mobiliari o equipaments esportius.
e) La introducció de tota classe d’armes i objectes susceptibles d’ésser utilitzats com a tals.
f) La introducció i l’exhibició de pancartes, símbols, emblemes o llegendes que impliquin incitació a la violència. Els organitzadors estan obligats a retirar-los immediatament.
g) Introduir o vendre dins les instal·lacions on celebrin competicions esportives tota classe de begudes alcohòliques.
h) L’incompliment de les normes que regulen la celebració dels espectacles esportius, que n’impedeixi el desenvolupament normal i produeixi importants perjudicis als participants o al públic assistent.
i) La desobediència reiterada de les ordres o les disposicions de les autoritats governatives respecte a les condicions de la celebració d’aquests espectacles, sobre qüestions que n’afectin el desenvolupament normal i adequat.
j) La participació violenta en baralles o desordres públics en els recintes esportius o en els seus voltants, que ocasionin danys o riscos greus a les persones o als béns.
k) La reincidència en la comissió de faltes greus.
l) El trencament de sancions imposades per infraccions greus o molt greus.
Altres versions d'aquest precepte

Article 73

Són infraccions greus:
a) L’encobriment de l’ànim lucratiu per mitjà d’entitats esportives sense ànim de lucre.
b) La comissió dolosa de danys en les instal·lacions esportives i en el mobiliari o els equipaments esportius.
c) La negativa o la resistència a facilitar l’actuació inspectora.
d) L’incompliment d’alguna de les obligacions o les condicions establertes per aquesta Llei en matèria de llicències, d’instal·lacions esportives, de titulació dels tècnics i de control mèdic i sanitari.
e) L’incompliment, per les entitats esportives legalment inscrites en el Registre d’Entitats Esportives, de qualsevol de les obligacions establertes pels articles 25.1 i 31.2.
f) La manca de l’assegurança de responsabilitat civil a què es refereix l’article 61.
g) La utilització de denominacions o la realització d’activitats pròpies de les federacions esportives.
h) L’organització o la participació en activitats esportives en edat escolar no autoritzades per l’òrgan competent.
i) La reincidència en la comissió de faltes lleus.
j) El trencament de sancions imposades per faltes lleus.
k) Les conductes anteriorment descrites en les lletres a, g, h i i de l’article 72, quan no hi concorrin les circumstàncies de perjudici, risc o perill en el grau establert.
l) La desobediència de les ordres o les disposicions de les autoritats governatives relatives a les condicions de celebració dels espectacles sobre qüestions que n’afecten el desenvolupament normal i adequat.
m) L’incompliment en els recintes esportius de les mesures de control sobre l’accés i la permanència o el desallotjament, la venda de begudes i la introducció i la retirada d’objectes prohibits.
n) La introducció de begudes alcohòliques als recintes esportius.
o) La introducció de bengales o focs d’artifici en els recintes esportius.
Altres versions d'aquest precepte

Article 74

Són faltes lleus:
a) L’incompliment d’alguna de les obligacions o les condicions establertes per aquesta Llei i la normativa de desenvolupament, si la infracció no té la consideració de falta molt greu o greu.
b) El descuit i l’abandonament en la conservació i la cura dels locals socials i de les instal·lacions esportives.
Altres versions d'aquest precepte

Article 75

1. Les infraccions administratives en matèria esportiva poden donar lloc a:
a) La imposició d’alguna de les sancions establertes en aquest capítol.
b) L’obligació d’indemnitzar pels danys i els perjudicis causats.
c) L’adopció de totes les mesures que calguin per a restablir l’ordre jurídic infringit i anul·lar els efectes produïts per la infracció.
d) La reposició de la situació alterada per l’infractor o infractora al seu estat originari.
2. Es poden adoptar com a mesures cautelars l’expulsió o la prohibició d’accés als recintes esportius.
3. Independentment de les sancions que es puguin imposar, l’òrgan sancionador competent ha d’acordar la restitució dels ajuts i les subvencions percebuts indegudament.
Altres versions d'aquest precepte

Article 76

1. Per raó de les infraccions tipificades per aquesta Llei, es poden imposar les sancions següents:
a) La multa.
b) La suspensió de l’activitat.
c) La suspensió de l’autorització.
d) La revocació definitiva de l’autorització.
e) La clausura temporal o definitiva d’instal·lacions esportives.
f) La pèrdua del dret a rebre subvencions o ajuts públics.
g) La prohibició d’accedir a instal·lacions esportives.
h) La inhabilitació per a organitzar activitats esportives.
i) La cancel·lació de la inscripció o l’adscripció en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat.
2. Corresponen a les infraccions molt greus:
a) La multa d’1.000.001 a 10.000.000 de pessetes.
b) La suspensió de l’activitat d’un a quatre anys.
c) La suspensió de l’autorització administrativa per un període d’un a quatre anys.
d) La revocació definitiva de l’autorització.
e) La clausura de la instal·lació esportiva per un període d’un a quatre anys.
f) La clausura definitiva de la instal·lació esportiva.
g) La pèrdua del dret a rebre subvencions o ajuts públics per un període d’un a quatre anys.
h) La prohibició d’accedir a cap instal·lació esportiva per un període d’un a quatre anys.
i) La inhabilitació per a organitzar activitats esportives per un període d’un a quatre anys.
3. Corresponen a les infraccions greus:
a) La multa de 100.001 pessetes a 1.000.000 de pessetes.
b) La suspensió de l’activitat fins a un màxim d’un any.
c) La suspensió de l’autorització administrativa fins a un màxim d’un any.
d) La clausura de la instal·lació esportiva fins a un màxim d’un any.
e) La pèrdua del dret a rebre subvencions o ajuts públics fins a un màxim d’un any.
f) La prohibició d’accedir a cap instal·lació esportiva fins a un màxim d’un any.
g) La inhabilitació per a organitzar activitats esportives fins a un màxim d’un any.
h) La cancel·lació de la inscripció o l’adscripció en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat.
4. Correspon a les infraccions lleus la multa de 10.000 pessetes a 100.000 pessetes.
Altres versions d'aquest precepte

Article 77

En la determinació de la sanció a imposar, l’òrgan competent ha de procurar l’adequació deguda entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, per a la graduació de la qual ha d’atendre els criteris següents:
a) L’existència d’intencionalitat.
b) La reincidència, per la comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, i que així hagi estat declarat per resolució ferma.
c) La naturalesa dels perjudicis causats i, si escau, els riscs suportats pels particulars.
d) El preu.
e) El fet que hi hagi hagut advertiments previs de l’Administració.
f) El benefici il·lícit obtingut.
g) L’esmena, durant la tramitació de l’expedient, de les anomalies que originaren la incoació del procediment.
Altres versions d'aquest precepte

Article 78

1. Les infraccions i les sancions tipificades i establertes per aquesta Llei prescriuen en els terminis següents:
a) Les molt greus, als dos anys.
b) Les greus, a l’any.
c) Les lleus, als sis mesos.
2. El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar el dia en què la infracció s’ha comès, i el de les sancions, l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució mitjançant la qual s’imposa la sanció.
3. La prescripció s’interromp per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador, en el cas de les infraccions, i del procediment d’execució, en el cas de les sancions. El termini de prescripció torna a transcórrer si aquests procediments estan paralitzats durant més d’un mes per causa no imputable al presumpte infractor o infractora o a l’infractor o infractora.
4. En les infraccions derivades d’una activitat continuada, la data inicial del còmput és la de finiment de l’activitat o la del darrer acte mitjançant el qual la infracció s’hagi consumat.
5. No prescriuen les infraccions en què la conducta tipificada implica una obligació de caràcter permanent per al titular.
Altres versions d'aquest precepte

Article 79

La imposició de sancions per les infraccions tipificades en aquest capítol no impedeix, si escau, i atenent-ne el fonament diferent, la depuració de responsabilitats disciplinàries de caràcter esportiu.
Altres versions d'aquest precepte

Article 80

1. En qualsevol moment del procediment l’òrgan competent per a iniciar l’expedient pot adoptar, mitjançant acord motivat, que s’ha de notificar als interessats, les mesures cautelars de caràcter provisional que assegurin l’eficàcia de la resolució final que hi pugui recaure.
2. Les mesures a què fa referència l’apartat 1, que no tenen caràcter de sanció, poden consistir en:
a) La prestació de fiances.
b) La suspensió temporal de serveis, activitats o autoritzacions.
c) El tancament d’instal·lacions esportives.
Altres versions d'aquest precepte

Article 81

Els ingressos derivats de la imposició de les sancions establertes en aquest capítol han d’ésser destinats al compliment dels objectius bàsics establerts per l’article 2.
Altres versions d'aquest precepte

Títol cinqué

De les comissions antidopatge i contra la violència en l'esport de Catalunya
Altres versions d'aquest precepte

Capítol I

La Comissió Antidopatge de Catalunya
Altres versions d'aquest precepte

Article 82

Sota la dependència de la Secretaria General de l’Esport, es crea la Comissió Antidopatge de Catalunya, integrada per representants del Govern i de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, pel director o directora del Laboratori Antidopatge de Barcelona i per persones de prestigi reconegut en els àmbits científic, esportiu i jurídic. Té les funcions següents:
a) Divulgar informació relativa a l’ús de substàncies o grups farmacològics prohibits, mètodes reglamentaris i llurs modalitats de control, fer informes i estudis sobre les causes i efectes del dopatge, promoure i impulsar accions de prevenció i vetllar pel compliment de les normes vigents.
b) Col·laborar amb les administracions competents en la prevenció, el control i la repressió de l’ús de substàncies prohibides i mètodes no reglamentaris destinats a augmentar artificialment la capacitat física dels esportistes o modificar els resultats de les competicions.
c) Determinar les competicions o les proves esportives en les quals és obligatori el control antidopatge.
d) Vetllar per l’aplicació de les regles vigents per a la realització dels controls antidopatge, en competició o fora de competició, a Catalunya.
e) Instar les federacions esportives catalanes a obrir expedients disciplinaris i, si escau, interposar recurs davant el Tribunal Català de l’Esport contra les resolucions disciplinàries de les dictades a conseqüència d’una denúncia de la mateixa Comissió.
f) Qualsevol altra funció que li pugui ésser encomanada per la Secretaria General de l’Esport, directament o a proposta de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
Altres versions d'aquest precepte

Capítol II

La Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya
Altres versions d'aquest precepte

Article 83

1. Es crea la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya, que actua per a prevenir tot tipus d’accions i manifestacions de violència que es puguin produir com a conseqüència d’activitats esportives en l’àmbit territorial de Catalunya, d’acord amb el principi rector de la política esportiva de la Generalitat de vetllar perquè la pràctica esportiva sigui exempta de violència.
2. Les funcions de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya són les següents:
a) Elaborar informes i estudis sobre les causes i els efectes de la violència en l’esport.
b) Recollir i publicar anualment les dades sobre violència en les competicions esportives realitzades a Catalunya.
c) Promoure i divulgar accions de prevenció i campanyes de col·laboració ciutadana.
d) Proporcionar a les federacions esportives catalanes, clubs i altres entitats esportives de Catalunya, i també als organitzadors de competicions esportives, les dades i els consells que puguin facilitar la prevenció.
e) Informar els projectes de disposicions legals referents a espectacles i competicions esportius, disciplina esportiva, i reglamentacions sobre instal·lacions esportives.
f) Recomanar a les federacions esportives competents i les lligues professionals o, si escau, instar-les a adequar llurs normes de funcionament intern amb la finalitat de tenir en compte en el seu règim disciplinari l’incompliment de les normes relatives a la violència esportiva.
g) Arbitrar les mesures tendents a impedir l’entrada en els espectacles esportius de persones que presentin símptomes de trobar-se sota els efectes de begudes alcohòliques, estupefaents, psicotròpics o substàncies similars i a facilitar la realització de les corresponents proves per a detectar-ho.
h) Rebre la informació necessària dels organismes i les autoritats competents en relació amb la qualificació d’esdeveniments esportius d’alt risc.
i) Proposar a les autoritats competents la incoació d’expedients sancionadors en aquesta matèria.
j) Qualsevol altra funció que per reglament se li adjudiqui.
3. S’ha de regular per reglament la composició i el funcionament de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius, i també les mesures de prevenció contra la violència i de seguretat en els recintes esportius.
4. Es crea en l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya la figura del coordinador o coordinadora general de seguretat en esdeveniments esportius, amb les funcions genèriques de coordinar i organitzar els serveis de seguretat amb motiu d’esdeveniments esportius i les altres funcions que s’estableixin per reglament.
5. Correspon al Departament de Governació nomenar el coordinador o coordinadora general de seguretat, i també els coordinadors per a recintes o modalitats esportius concrets, nomenaments que han de recaure en membres de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.
6. El que disposen els apartats 4 i 5 respecte al coordinador o coordinadora general de seguretat només és aplicable a les comarques on la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra s’hagi desplegat en substitució de les forces i cossos de seguretat de l’Estat.
Altres versions d'aquest precepte

Disposicions Addicionals

Disposició Addicional Primera

Pertoca a la Secretaria General de l'Esport d'establir les mesures d'inspecció adequades per a garantir el compliment de les previsions i les determinacions d'aquesta Llei.

Disposició Addicional Segona

-1 L'Administració de la Generalitat assumeix, en virtut d'aquesta Llei, les competències anteriorment exercides per les diputacions provincials en matèria d'activitat física i esport Aquesta atribució de competències comporta el traspàs dels mitjans materials i personals afectes als serveis i als organismes corresponents, i també dels corresponents recursos econòmics, d'acord amb el que estableix la Llei 5/1987, del 4 d'abril, del Règim Provisional de les Competències de les Diputacions Provincials.
-2 Per procedir al traspàs dels serveis i els recursos de les diputacions a la Generalitat s'han de tenir en compte els criteris següents:
a) S'han de traspassar a la Generalitat els serveis i els recursos de les diputacions necessaris per a l'exercici de les competències següents 1r El foment i la promoció de l'esport envers les entitats esportives, les federacions i els ciutadans 2n La investigació i la recerca en l'àmbit esportiu 3r L'assistència tècnica i l'assessorament a les entitats esportives i les federacions.
b) Així mateix, s'han de traspassar a la Generalitat 1r Els recursos que fins ara corresponien a les diputacions, segons la legislació en matèria esportiva, per a ésser destinats a finalitats esportives i a la construcció i el manteniment d'instal·lacions d'aquesta naturalesa, d'acord amb les competències que la dita legislació els atribuïa 2n Les instal·lacions esportives de titularitat de les diputacions catalanes, sens perjudici que en sigui delegada la gestió en els municipis o les comarques.
c) Corresponen a les diputacions la cooperació i l'assistència econòmica, jurídica i tècnica als municipis i les comarques, per a l'exercici de llurs competències en matèria esportiva Aquestes funcions s'han d'exercir a través del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya, pel que fa al f inançament d'inversions en instal·lacions i equipaments esportius de competència municipal, d'acord amb el que estableix la Llei 5/1987, del 4 d'abril, i d'acord amb els criteris de coordinació establerts en la legislació d'organització territorial i règim local de Catalunya i amb els plans i programes a què es refereix aquesta Llei.

Disposició Addicional Tercera

Els particulars, igual com l'Administració, resten obligats al compliment de les disposicions contingudes en aquesta Llei que els siguin aplicables.

Disposició Addicional Quarta

-1 Tota persona natural o jurídica que constitueixi o exploti amb afany lucratiu o comercial un establiment destinat a la pràctica d'activitats físiques o esportives està sotmesa a les prescripcions d'aquesta Llei que li siguin aplicables.
-2 Correspon a la Generalitat de vetllar perquè els serveis prestats per aquestes persones s'adeqüin a les condicions de salut, d'higiene i d'aptitud esportiva determinades per aquesta Llei.

Disposicions Transitòries

Disposició Transitòria Primera

Mentre no es farà efectiu el traspàs a què es refereix la Disposició Addicional Segona, les diputacions catalanes han d'efectuar llurs inversions en instal·lacions i equipaments esportius d'acord amb les previsions i les determinacions del Pla Director i dels Programes d'actuació aprovats per la Generalitat de Catalunya, segons el que disposa aquesta Llei, sens perjudici de l'aplicació immediata de la normativa del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya, pel que fa als recursos destinats a finançar inversions en instal·lacions i equipaments esportius de competència municipal.

Disposició Transitòria Segona

Mentre no sigui aprovat el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius, establert i regulat per la secció segona del títol tercer d’aquesta Llei, la Secretaria General de l’Esport ha de desenvolupar la seva política d’equipaments i instal·lacions esportius mitjançant els programes especials d’actuació establerts pels articles 51 i següents d’aquesta Llei, d’acord amb les directrius del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius, si aquest ha assolit el nivell d’avantprojecte o avantpla.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Transitòria Tercera

Mentre no es determinarà per reglament el mètode de càlcul del percentatge de participació a què es refereix l'article 121 de la Llei 5/1987, del 4 d'abril, del Règim Provisional de les Diputacions Provincials, els recursos a transferir de les diputacions provincials a la Generalitat han d'ésser com a mínim iguals a les consignacions pressupostàries de l'any 1987, corresponents als serveis que han d'ésser traspassats d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

Disposició Transitòria Quarta

Les actuals agrupacions esportives de foment i gestió de l'esport en edat escolar s'han d'adaptar al que disposa l'article 16 d'aquesta Llei.

Disposició Transitòria Cinquena

Pel que fa als ensenyaments de règim especial, regulats pel Reial decret 1913/1997, del 19 de desembre, el Departament d’Ensenyament i el departament competent en matèria d’esport han d’elaborar de manera conjunta una proposta de les competències que sigui pertinent delegar a la Secretaria General de l’Esport.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició Final

Pertoca al Consell Executiu, a proposta del Departament corresponent, de dictar les disposicions necessàries per a aplicar i desenvolupar aquesta Llei.

Disposició Derogatòria

Queden derogades totes les disposicions que s'oposin al que estableix aquesta Llei Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei, cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.