Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

LLEI 20/2005, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006.

Dades bàsiques
  • Rang del document Llei

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

  • Núm. del document 020/2005

  • Data del document 29/12/2005

  • Data de publicació 31/12/2005

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 4541

  • No Vigent
01/01/2006 - 30/03/2017
TEXT PUBLICAT

El President

de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006 s'emmarquen en un context de millora i racionalització del conjunt del procés pressupostari, que té com a objectius: aclarir i ampliar l'àmbit institucional dels pressupostos, d'acord amb els principis del Sistema Europeu de Comptes (SEC 95); avançar cap a un sistema d'elaboració i gestió dels pressupostos més orientat als objectius i els resultats; millorar les classificacions d'ingressos i despeses i llurs normes comptables i de control, i flexibilitzar més l'execució dels crèdits pressupostaris, d'acord amb el principi d'assignació de responsabilitat als diversos centres gestors.

Amb aquesta nova orientació, els pressupostos per al 2006 volen significar un pas endavant decisiu cap a la pressupostació per objectius i resultats. Per aquesta raó, es posa l'accent en la classificació de les despeses per programes .que passa a situar-se en el mateix nivell que les tradicionals classificacions orgànica i econòmica., amb l'objectiu de donar més rellevància a les finalitats a les quals s'assigna la despesa, sense oblidar, però, la importància de l'assignació de la despesa entre els diversos centres gestors i entre les diverses naturaleses econòmiques.

Aquesta nova orientació, que dóna prioritat als objectius i els resultats, comporta un canvi important en la cultura de l'organització: cal fixar un procés sistemàtic per a definir i quantificar els objectius que es volen assolir, i establir mecanismes de seguiment complementaris o addicionals als econòmics i financers, a partir de l'ús generalitzat d'indicadors de realització i de resultats. Per aquesta raó, els pressupostos per al 2006 encara no es poden considerar uns autèntics pressupostos per objectius, sinó només un pas més .això sí, particularment decidit. en el camí que ha de portar a una millora substancial del procés pressupostari.

Juntament amb la generalització i sistematització del pressupost per programes, cal avançar per a assolir una eficàcia i una eficiència majors en l'execució pressupostària. Per això cal eliminar o flexibilitzar algunes rigideses innecessàries i assignar més responsabilitats als gestors dels crèdits pressupostaris, sense reduir els mecanismes de control, que han de permetre un rendiment adequat dels comptes per a poder assolir els objectius marcats.

Una altra de les novetats d'aquests pressupostos per al 2006 és que aprofundeixen en la consideració global de l'actuació pública del conjunt de la Generalitat, la qual, des del punt de vista institucional, no es limita a l'actuació de la seva Administració pública .entesa com la suma dels departaments, els seus organismes autònoms administratius i les entitats gestores de serveis sanitaris i socials., sinó que es canalitza per mitjà d'un bon nombre d'entitats de diversos tipus. Entre aquestes entitats destaquen, a més de la mateixa Administració pública de la Generalitat, els organismes comercials o financers, les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat, les societats mercantils amb participació majoritària de la Generalitat o de les seves entitats i les altres entitats, com ara fundacions o consorcis, en les quals la Generalitat o les seves entitats tenen una posició majoritària i, per tant, determinant de la seva actuació. Per això, l'àmbit institucional d'aquests pressupostos s'amplia amb relació al d'exercicis anteriors, i s'hi incorporen .a títol informatiu i de consolidació pressupostària. els consorcis i les fundacions que, tot i que no són esmentats explícitament per l'article 29 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, es classifiquen com a Administració pública de la Generalitat, d'acord amb les normes del SEC 95.

Un altre canvi per a contribuir a aquest procés de millora i sistematització és que s'homogeneïtzen les estructures econòmiques d'ingressos i despeses, que fins ara presentaven diferències substancials entre els diversos tipus d'organismes i entitats. Així, els pressupostos per al 2006 .tant els de l'Administració de la Generalitat com els de totes les entitats incloses en l'àmbit d'aquests pressupostos. es presenten amb una sola estructura econòmica d'ingressos i despeses, única i comuna, amb l'objectiu de facilitar l'agregabilitat de les dades i, per tant, l'anàlisi global de l'actuació pressupostària.

Des del punt de vista normatiu, els pressupostos de la Generalitat per al 2006 es fonamenten en el marc que estableixen l'Estatut d'autonomia de Catalunya, la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes i la Llei de finances públiques de Catalunya.

Continuant la línia iniciada amb els pressupostos per al 2004, i d'acord amb la doctrina que ha elaborat el Tribunal Constitucional, la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006 inclou exclusivament el contingut mínim indispensable propi d'aquests tipus de lleis (això és, la previsió dels ingressos i l'habilitació de les despeses de la Generalitat i el sector públic que hi està vinculat o en depèn), i la regulació d'una sèrie de matèries que tenen una relació directa amb les despeses i els ingressos o amb els criteris de política econòmica general del Govern. Per això, aquests pressupostos per al 2006 van acompanyats d'una Llei de mesures financeres que, tal com ja es va fer l'any passat, no inclou mesures de caràcter administratiu i es limita a les que, en connexió amb el pressupost, han d'ésser objecte d'una llei ordinària d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional.

Des del punt de vista financer, cal esmentar el fet que els pressupostos per al 2006 són els segons que s'aproven en el marc dels compromisos adquirits en el Pla de sanejament 2005-2008, presentat d'acord amb el que estableix la Llei orgànica 5/2001, del 13 de desembre, complementària a la Llei general d'estabilitat pressupostària, que comporta la reducció progressiva del dèficit de les finances de la Generalitat en els termes del sistema europeu de comptes, per a assolir una situació d'equilibri a mitjà termini.

En aquest sentit, l'aplicació de les mesures que ja estableix el Pla de sanejament 2005-2008, de manera conjunta amb el manteniment de la política de contenció de la despesa corrent de caràcter discrecional i el rigor en l'execució dels pressupostos, han de permetre d'assolir l'objectiu de millorar l'estat de les finances públiques i, alhora, d'articular les prioritats bàsiques del Govern per al 2006: l'orientació cap als programes socials i la millora de la competitivitat de l'economia catalana.

D'altra banda, els pressupostos per al 2006 ja recullen els resultats de l'acord entre l'Administració de l'Estat i les comunitats autònomes per a millorar el finançament de la sanitat, que s'ha concretat en el Reial decret llei 12/2005, del 16 de setembre, pel qual s'aproven determinades mesures urgents en matèria de finançament sanitari.

Pel que fa a l'entorn econòmic en què s'emmarquen els pressupostos per al 2006, cal indicar que les perspectives de l'economia catalana apunten cap a un manteniment del ritme de creixement de l'activitat l'any 2006, si bé encara es detecten alguns punts febles en les bases que fonamenten la competitivitat, i sobre els quals caldrà continuar actuant des del sector públic.

En aquest context econòmic, l'elaboració dels pressupostos de la Generalitat per al 2006 s'ha ajustat als criteris d'assignació següents: a) fomentar les polítiques vinculades a millorar la competitivitat (com ara la inversió en infraestructures i el foment de la recerca, el desenvolupament i la innovació) i desenvolupar i millorar el sistema educatiu en tots els àmbits (amb el doble objectiu, d'una banda, d'assolir una societat més justa i cohesionada, en la qual tothom tingui l'oportunitat de desenvolupar les seves capacitats i, de l'altra, de contribuir a millorar la competitivitat de l'economia catalana); b) millorar les prestacions socials i els serveis públics per a evitar el risc d'exclusió de determinats col·lectius amb dificultats, i assolir una qualitat de vida millor per al conjunt de la població; c) respectar i observar els principis de les polítiques transversals, com ara la protecció del medi ambient o el foment de la igualtat de gènere, i d) assolir un nivell més alt d'eficàcia i eficiència en la gestió de la despesa pública.

Pel que fa als continguts específics del text articulat, aquesta llei consta de set títols, disset disposicions addicionals i cinc disposicions finals.

El títol I, dedicat a l'aprovació i l'àmbit d'aplicació dels pressupostos i al règim de les modificacions pressupostàries, és substancialment diferent al de les lleis d'anys anteriors, com a conseqüència d'incorporar els programes d'una manera generalitzada en la determinació dels crèdits pressupostaris, amb l'objectiu de sistematitzar les vinculacions dels crèdits, el règim de les diverses modificacions pressupostàries i l'assignació als diversos òrgans de les competències de gestió en aquesta matèria.

El títol II manté les normes que ja s'apliquen sobre aquesta matèria i introdueix algunes variacions orientades a millorar la gestió pressupostària i la despesa pública.

El títol III, sobre les despeses de personal, estableix l'increment de les retribucions tant del personal funcionari com de la resta de personal, i consolida les aportacions a plans de pensions d'ocupació o contractes d'assegurança col·lectius que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació.

El títol IV regula les operacions financeres, és a dir, les autoritzacions d'endeutaments i avals, i les línies d'actuació del crèdit públic que desenvolupen tant l'Institut Català de Finances .i les societats en les quals té participació. com l'Institut Català del Crèdit Agrari.

El títol V regula les normes tributàries i actualitza els imports d'alguns tributs, a més de fer referència al gravamen de protecció civil de Catalunya, al cànon de l'aigua i a les taxes amb tipus de quantia fixa.

El títol VI, dedicat a la participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat, determina els criteris de distribució del Fons de cooperació local de Catalunya, en funció de les especificitats de l'organització territorial i de les modificacions sobre el règim de les competències locals que resulten de la legislació de règim local i de les lleis sectorials.

El títol VII estableix les normes de gestió pressupostària del Parlament de Catalunya i dels organismes estatutaris i consultius: el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i l'Agència Catalana de Protecció de Dades.

Finalment, l'articulat es completa amb disset disposicions addicionals i cinc de finals, entre les quals destaca l'habilitació per a efectuar les adaptacions tècniques que calguin com a conseqüència de reorganitzacions administratives.

TÍTOL I

Aprovació i àmbit d'aplicació dels pressupostos i règim de les modificacions pressupostàries

Capítol I

Aprovació dels pressupostos i àmbit d'aplicació

Article 1

Aprovació dels pressupostos de la Generalitat i àmbit d'aplicació

1. S'aproven els pressupostos de la Generalitat per a l'exercici del 2006, que són integrats per:

a) El pressupost de l'Administració de la Generalitat .en el qual s'inclouen el Parlament, els organismes estatutaris i consultius, els departaments del Govern i els fons no departamentals., per un import total, en els estats d'ingressos i despeses, de 23.924.462.184,94 euros, d'acord amb el detall de despeses per seccions que figura en la taula següent:

Seccions pressupostàries

import (euros)

Parlament i organismes estatutaris i consultius

 

Parlament de Catalunya

75.595.369,90

Consell Consultiu

2.818.404,21

Sindicatura de Comptes

12.305.664,20

Comissió Jurídica Assessora

2.423.331,76

Consell de l'Audiovisual de Catalunya

7.550.694,32

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

3.324.667,12

Agència Catalana de Protecció de Dades

3.061.978,04

Departaments

 

Departament de la Presidència

576.342.054,43

Departament de Relacions Institucionals i Participació

24.300.284,53

Departament de Política Territorial i Obres Públiques

1.358.786.454,03

Departament de Justícia

676.905.147,08

Departament d'Interior

835.168.838,54

Departament d'Economia i Finances

173.746.579,82

Departament de Governació i Administracions Públiques

361.649.000,00

Departament d'Educació

4.177.007.714,00

Departament de Cultura

275.366.913,88

Departament de Salut

7.835.025.784,22

Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

318.870.170,01

Departament de Treball i Indústria

574.086.875,19

Departament de Comerç, Turisme i Consum

140.189.339,03

Departament de Benestar i Família

1.284.999.455,56

Departament de Medi Ambient i Habitatge

372.154.249,84

Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació

959.575.721,02

Fons no departamentals

 

Pensions

6.375.833,50

Deute

1.115.803.220,08

Despeses de diversos departaments

134.468.483,63

Participació dels ens locals de Catalunya en ingressos de l'Estat

2.524.359.957,00

Fons de contingència

92.200.000,00

Total pressupost

23.924.462.184,94

b) Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

import (euros)

Servei Català de la Salut (CatSalut)

7.728.348.403,57

Institut Català de la Salut (ICS)

2.335.713.000,00

Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS)

917.242.797,41

Total (sense consolidar)

10.981.304.200,98

c) Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter administratiu, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats autònomes administratives

import (euros)

Patronat de la Muntanya de Montserrat

3.190.300,00

Institut Català de les Dones (ICD)

11.252.970,00

Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC)

12.073.934,13

Consell Català de l'Esport

56.326.904,02

Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE)

1.810.164,40

Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran

308.553,00

Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada

4.704.580,15

Escola de Policia de Catalunya

15.976.206,38

Servei Català de Trànsit

73.127.669,31

Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)

9.696.647,00

Tribunal Català de Defensa de la Competència

1.365.569,36

Escola d'Administració Pública de Catalunya

10.252.129,22

Institució de les Lletres Catalanes

2.774.946,25

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

3.835.539,17

Museus d'Arqueologia

7.467.685,83

Biblioteca de Catalunya

11.539.729,22

Institut d'Estudis de la Salut (IES)

6.245.910,11

Agència Catalana de Seguretat Alimentària

1.365.097,03

Institut Català d'Avaluacions Mèdiques

2.111.161,00

Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi)

3.513.215,00

Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives (IPFC)

710.149,17

Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC)

298.729.00,00

Agència Catalana del Consum

8.414.029,47

Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció

10.738.694,04

Total (sense consolidar)

557.530.783,26

d) Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter comercial o financer, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats autònomes comercials o financeres

import (euros)

Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP)

8.497.930,00

Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA)

48.602.106,62

Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA)

122.607.140,74

Entitat Autònoma de Difusió Cultural

17.262.971,60

Total (sense consolidar)

196.970.148,96

e) Els pressupostos de les empreses a què fa referència l'article 4.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre:

Primer. Entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat (inclosa la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió), amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

import (euros)

Ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV)

268.340.000,00

Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR)

13.764.060,00

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

200.863.450,19

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

26.006.900,90

Ports de la Generalitat

16.410.806,69

Institut Català del Sòl (INCASOL)

439.297.803,17

Infraestructures Ferroviàries de Catalunya

1.031.160.000,00

Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)

23.229.630,72

Institut Català de Finances (ICF)

1.051.116.000,00

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

44.015.900,00

Institut Català de les Indústries Culturals

51.781.636,04

Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI)

28.495.664,71

Gestió de Serveis Sanitaris (GSS)

40.586.857,86

Institut d'Assistència Sanitària (IAS)

70.506.976,70

Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS)

11.352.770,80

Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATM)

3.286.543,00

Institut Català d'Oncologia (ICO)

102.778.001,09

Banc de Sang i Teixits (BST)

44.351.243,34

Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV)

26.250.930,72

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

27.043.330,00

Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (Cidem)

27.777.297,53

Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI)

1.560.000,00

Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil (IDIADA)

10.840.000,00

Institut Català d'Energia (ICAEN)

8.930.447,68

Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

621.376.323,00

Agència de Residus de Catalunya

119.731.120,14

Centre de la Propietat Forestal

6.788.790,05

Aigües Ter-Llobregat (ATLL)

71.590.323,06

Servei Meteorològic de Catalunya

7.667.484,00

Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació

295.595.831,32

Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca

40.716.465,15

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

2.414.560,00

Total (sense consolidar)

4.735.627.147,86

Segon. Societats mercantils en què la Generalitat participa, d'una manera total o majoritària, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

import (euros)

Televisió de Catalunya, SA (TVC)

369.899.629,00

Catalunya Ràdio SRG, SA

40.375.378,00

Turisme Juvenil de Catalunya, SA (TUJUCA)

17.820.430,00

TVC Edicions i Publicacions, SA

140.000,00

CCRTV Serveis Generals, SA

13.099.014,00

Agència de Patrocini i Mecenatge, SA

727.000,00

TVC Multimèdia, SL

14.400.000,00

CCRTV Interactiva, SA

6.872.427,00

TVC Netmèdia Audiovisual, SL

6.510.177,00

Activa 3, IT Solutions and Technologies, SL

600,00

Intracatalonia, SA

3.940.000,00

Túnels i Accessos de Barcelona, SAC (TABASA)

31.828.032,98

Gestió d'Infraestructures, SA (GISA)

1.119.398.549,00

Equacat, SA

1.427.000,00

Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA (CIMALSA)

52.842.302,50

Túnel del Cadí, SAC

18.543.954,53

ICF Equipaments, SA Unipersonal

552.186.903,00

ICF Holding, SA Unipersonal

72.800.000,00

Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC)

15.506.405,24

Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, SA (EISSA)

3.414.159,25

Sistema d'Emergències Mèdiques, SA (SEMSA)

194.223.092,43

Promotora d'Exportacions Catalanes, SA (PRODECA)

2.368.896,00

Regs de Catalunya, SA (REGSA)

121.837.000,00

Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA (REGSEGA)

67.948.973,92

Ens per al Cessament Agrari

455.604,33

Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA)

2.058.200,00

Eficiència Energètica, SA

233.263,65

Sanejament Energia, SA

101.949,83

Centre per a l'Empresa i el Medi Ambient, SA

2.945.460,82

Forestal Catalana, SA

19.053.036,00

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)

48.588.331,19

Total (sense consolidar)

2.801.545.769,67

2. També s'inclouen en els pressupostos de la Generalitat per al 2006, a títol informatiu i de consolidació pressupostària, els pressupostos dels consorcis i les fundacions classificats com a Administració pública de la Generalitat d'acord amb el Reglament de la Comissió Europea (CE) núm. 2223/96 del Sistema Europeu de Comptes (SEC 95), amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Consorcis

import (euros)

Consorci Circuit de Catalunya

2.374.840,00

Consorci Autoritat del Transport Metropolità

852.319.438,72

Consorci Institut Europeu de la Mediterrània

3.167.672,15

Consorci Palau de la Música Catalana

4.592.790,03

Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell

162.025.835,09

Consorci Sanitari de Terrassa

111.923.059,50

Consorci Sanitari de Barcelona

8.869.136,73

Consorci Hospitalari de Vic

55.437.092,35

Consorci Sanitari Integral

115.546.142,94

Consorci Sanitari de l'Alt Penedès

29.810.937,11

Consorci Sanitari de l'Anoia

10.599.825,00

Consorci Sanitari de Mollet del Vallès

547.017,00

Consorci Laboratori Intercomarcal Alt Penedès, Anoia i Garraf

9.712.910,55

Consorci Sanitari del Maresme

87.406.178,80

Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA)

53.153.750,00

Total (sense consolidar)

1.507.486.625,97

Fundacions

import (euros)

Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya

58.379.734,52

Fundació Catalana per a la Recerca (FCR)

4.844.963,00

Total (sense consolidar)

63.224.697,52

3. Tots els crèdits de despeses dels pressupostos a què fan referència els apartats 1 i 2 s'estructuren en funció de la triple classificació (orgànica, funcional i per programes, i econòmica) en els estats d'ingressos i despeses corresponents que acompanyen aquesta llei.

Article 2

Beneficis fiscals

Els beneficis fiscals que afecten els tributs de la Generalitat i els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat s'estimen en 1.802,3 milions d'euros.

Article 3

Vinculació dels crèdits de despeses del pressupost

1. Els crèdits de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2006 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut, de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives tenen les vinculacions següents:

a) Pel que fa al capítol 1, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat dels crèdits relatius als articles 15 i 17, que vinculen per servei, programa i concepte, i dels relatius a l'article 16, que vinculen per secció i concepte si són de la Generalitat i per entitat i concepte en la resta de casos.

b) Pel que fa al capítol 2, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat dels conceptes 226, "Despeses diverses", i 251, "Prestació de serveis amb mitjans aliens", que vinculen per servei, programa i concepte, i de les aplicacions 226.0002, "Atencions protocol·làries i representatives", i 226.0003, "Publicitat, difusió i campanyes institucionals", que vinculen per servei, programa i aplicació.

c) Pel que fa al capítol 3, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article.

d) Pel que fa al capítol 4, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives, que vinculen per servei, programa i aplicació, i dels conceptes 481 "Concerts educatius" i 489 "Farmàcia (receptes mèdiques)", que vinculen per servei, programa i concepte.

e) Pel que fa al capítol 5, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol.

f) Pel que fa al capítol 6, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat de les aportacions nominatives per inversions, que vinculen per servei, programa i aplicació, i dels crèdits relatius a l'article 69, que vinculen per servei, programa i article.

g) Pel que fa al capítol 7, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives, que vinculen per servei, programa i aplicació.

h) Pel que fa al capítol 8, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les aportacions de capital nominatives, que vinculen per servei, programa i aplicació.

i) Pel que fa al capítol 9, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article.

2. Els crèdits ampliables que especifica la Llei de pressupostos i els crèdits extraordinaris que es concedeixin durant l'exercici vinculen amb el nivell de desagregació amb què apareguin en els estats de despeses, llevat de les quotes a la Seguretat Social, el crèdit de les quals vincula per secció .o entitat. i concepte, d'acord amb el que indica l'apartat 1.a.

3. Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost, la classificació orgànica per serveis, la classificació funcional per programes i la classificació econòmica per aplicacions s'han d'utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l'execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries de la Generalitat i de les altres entitats esmentades.

Capítol II

Règim de les modificacions pressupostàries

Article 4

Principis generals

Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2006 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut, de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives s'han d'ajustar al que disposa aquesta llei i al que estableix sobre aquesta matèria el text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, en els punts que no són modificats pels articles 5, 6, 7 i 8 d'aquesta llei. En tots els casos, és preceptiu l'informe de l'òrgan competent de la Intervenció General.

Article 5

Transferències de crèdit

1. Es poden autoritzar transferències de crèdit dins un mateix pressupost entre els crèdits de despeses a què fa referència l'article 4, amb les limitacions següents:

a) No poden minorar crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor de la Llei de pressupostos.

b) No poden minorar crèdits per transferències o aportacions nominatives .llevat de les establertes entre un departament o una entitat i les altres entitats o empreses del sector públic de la Generalitat. En aquest cas, si la modificació afecta un contracte programa o un pla econòmic i financer aprovat pel Govern, cal tramitar simultàniament la modificació d'aquest contracte o pla.

c) No poden minorar els crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d'exercicis anteriors, llevat que es compensin amb augments en altres partides incorporades procedents del mateix exercici.

d) No poden minorar crèdits ampliables que hagin estat ampliats prèviament.

2. En el supòsit que en l'execució del pressupost sorgeixin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les aplicacions pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació de les noves aplicacions, amb les limitacions que estableix l'apartat 1.

3. Les transferències de crèdit han d'indicar la secció, el servei o l'entitat, i també els programes i les aplicacions que resten afectats per la transferència, independentment dels nivells de vinculació establerts. També s'ha d'indicar l'impacte de la transferència sobre els objectius dels programes afectats.

Article 6

Generació de crèdits

1. Poden generar crèdit, dins l'estat de despeses dels pressupostos a què fa referència l'article 4, els ingressos derivats de les operacions següents:

a) Les operacions a què fa referència l'article 44 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

b) Els nous traspassos o les ampliacions de traspassos de serveis d'altres administracions que s'acordin el 2006 fins a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.

c) Les transferències de fons efectives amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona.

d) Els ingressos efectivament recaptats per taxes que, d'acord amb la legislació aplicable, són afectades a determinades despeses, fins al límit de l'import que excedeixi les previsions contingudes en l'estat d'ingressos del pressupost.

e) En la secció "Despeses de diversos departaments", els ingressos derivats d'acords i convenis subscrits per la Comissió Central de Subministraments, sempre que es destinin a l'adquisició d'equipaments per a millorar les condicions de treball del personal al servei de l'Administració de la Generalitat.

f) En la secció "Departament de Benestar i Família", els ingressos addicionals als pressupostats que es produeixin en la Tresoreria de la Generalitat provinents dels resultats de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat com a conseqüència dels beneficis obtinguts de la recaptació total, un cop s'han deduït les despeses d'explotació, els premis i les altres despeses fixades per la Llei 5/1986, del 17 d'abril, de creació de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, modificada per la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992. L'import dels crèdits generats per aquest concepte s'ha de destinar al finançament d'inversions i de programes d'atenció social.

g) En la secció "Departament d'Interior", en el supòsit que l'entitat autònoma Servei Català de Trànsit liquidi l'exercici pressupostari amb superàvit .un cop s'hagin deduït totes les despeses d'explotació, els drets reconeguts però no cobrats efectivament i les despeses fixades per la Llei 14/1997, del 24 de desembre, de creació del Servei Català de Trànsit., aquest superàvit s'ha de destinar a finançar més despesa en matèria de seguretat i protecció civil.

2. Es poden generar crèdits finançats amb ingressos procedents d'altres administracions o d'entitats públiques de la Generalitat, un cop vists els convenis o altres documents que justifiquin que l'administració que ha de trametre els fons reconeix aquesta obligació.

Article 7

Crèdits ampliables

1. Són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits següents amb caràcter general:

a) Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.

b) Els triennis dels funcionaris derivats del còmput de temps de servei realment prestat a l'Administració.

c) Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions, menyscaptes i despeses del deute en operacions de crèdit corresponents a operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats per a les entitats altres que la Generalitat, esmentades per l'article 4, siguin insuficients per a atendre les obligacions que produeixin aquestes operacions, s'han d'ampliar els crèdits que per a aquestes entitats siguin consignats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat. En el supòsit que es formalitzin les operacions de modificació, refinançament i substitució que autoritza l'article 31.1.c, el Departament d'Economia i Finances ha de dur a terme les modificacions pressupostàries que calguin.

d) En la secció "Departament d'Interior", dins el servei 03, les despeses extraordinàries autoritzades pel Govern per a afrontar situacions excepcionals declarades "d'emergència 2".

e) En la secció "Departament de Governació i Administracions Públiques", el crèdit de l'aplicació pressupostària GO 03 D/763.0001/713 per a afrontar les despeses extraordinàries, degudament aprovades pel Govern, derivades de danys catastròfics.

2. Són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits següents amb caràcter específic:

a) En la secció "Departament de Justícia", els crèdits de les aplicacions pressupostàries que correspongui, en funció del cost que es produeixi en els torns d'ofici d'advocats i de procuradors. Aquest cost el determinen els mòduls fixats per la Generalitat i el nombre d'assumptes atesos.

b) En la secció "Departament de Governació i Administracions Públiques":

Primer. El crèdit de l'aplicació pressupostària GO 03 D/462.1100/711, en funció del finançament de polítiques pròpies del Consell General d'Aran.

Segon. El crèdit de l'aplicació pressupostària GO 03 D/462.1101/711, per a finançar les competències transferides al Consell General d'Aran.

Tercer. El crèdit de l'aplicació pressupostària GO 01 D/227.0004/132, per a despeses electorals.

Quart. El crèdit de l'aplicació pressupostària GO 01 D/482.1102/132, per a subvencions als partits polítics en els processos electorals.

c) En la secció "Departament de Treball i Indústria", el crèdit de l'aplicació pressupostària TI 05 D/480.4001/332, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d'inserció (RMI).

d) En la secció "Departament de Benestar i Família", el crèdit de l'aplicació pressupostària BE 05 D/480.2100/313, "Programa d'ajuts a famílies".

e) En la secció "Pensions":

Primer. Els crèdits de les obligacions de classes passives.

Segon. El crèdit de l'aplicació pressupostària PE 02 D/480.3000/311, "Indemnitzacions persones incloses supòsits Llei 46/77, de concessió d'amnistia".

f) En la secció "Despeses de diversos departaments", a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances:

Primer. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 01 D/226.0004/121, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat, i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu del compliment d'obligacions legals derivades d'adquisicions hereditàries a favor de la Generalitat i, en general, amb motiu de la gestió dels immobles.

Segon. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 02 D/121.3200/121, "Altres millores retributives i socials".

g) En el pressupost de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, el crèdit de l'aplicació pressupostària 5000 D/480.5000/311, "Ajuts assistencials a la protecció de cònjuges supervivents".

h) En el pressupost del Servei Català de la Salut, el crèdit de la partida 5100 D/489.0001/411, "Farmàcia (receptes mèdiques)".

3. Els crèdits ampliables que són minorats perden la condició d'ampliables.

4. Les ampliacions de crèdit a què fa referència l'apartat 2 que no corresponguin a generacions per majors ingressos s'han de tramitar com a transferències de crèdit i s'han de finançar preferentment amb càrrec a baixes d'altres crèdits del pressupost no financer de la mateixa secció o del mateix organisme o entitat o, si això no és possible, d'altres seccions o del Fons de contingència, amb l'autorització prèvia del Govern.

Article 8

Incorporació de romanents de crèdit

1. Es poden incorporar als estats de despeses dels pressupostos de la Generalitat, de les entitats autònomes administratives, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials els romanents de crèdits que enumera l'article 37.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

2. S'autoritza el Departament d'Economia i Finances a incorporar els romanents de crèdit que no s'hagin utilitzat de les partides de dotació del Fons d'acció social a les aplicacions que correspongui del pressupost per al 2006, per a complir les finalitats establertes en els acords sindicals aplicables.

3. Els crèdits del pressupost del 2005 que es van generar sobre la base d'ingressos finalistes efectivament ingressats i que el 31 de desembre de 2005 no estiguin vinculats al compliment d'obligacions ja reconegudes es poden incorporar al pressupost del 2006, per a aplicar-los a les finalitats que van motivar els dits ingressos.

Article 9

Competències específiques en matèria de modificacions pressupostàries

1. Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'article 5.1, les transferències de crèdit següents:

a) Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat.

b) Augments de despeses corrents (capítols 1, 2, 3 i 4) amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital o financeres (capítols 6, 7, 8 i 9).

c) Augments de despeses de personal (capítol 1) amb càrrec a disminucions de crèdit de qualsevol altre capítol.

d) Transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que comportin increments de plantilla.

e) Transferències de crèdit que minorin crèdits per transferències o aportacions nominatives entre els pressupostos de la Generalitat o de les entitats i de les altres entitats del seu sector públic.

f) L'habilitació de crèdits mitjançant la creació d'aplicacions pressupostàries específiques que la classificació econòmica general no estableixi com a genèriques.

2. Correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances autoritzar les generacions, les ampliacions, les incorporacions de crèdit i, amb les úniques limitacions que estableix l'article 5.1 i sempre que no corresponguin al Govern, les transferències de crèdit següents:

a) Les transferències de crèdit entre diversos programes dins una mateixa secció o entitat.

b) Les transferències de crèdit entre diversos serveis dins una mateixa secció.

c) Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i la secció "Despeses de diversos departaments", servei 03, per a finançar l'adquisició, la contractació i la gestió centralitzades de béns i serveis.

d) Les transferències de crèdit que augmentin els crèdits que la lletra b de l'article 3.1 esmenta com a excepcions o minorin els crèdits que les lletres a i d de l'article 3.1 esmenten com a excepcions.

e) L'habilitació de crèdits mitjançant la dotació d'aplicacions pressupostàries que la classificació general fixa com a genèriques.

3. Correspon als titulars dels departaments i als presidents, els directors o els càrrecs assimilats de les entitats autònomes, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials autoritzar les modificacions pressupostàries entre diversos crèdits d'un mateix programa i servei, amb les úniques limitacions que estableix l'article 5.1, sempre que no corresponguin al Govern o al conseller o consellera d'Economia i Finances. Aquestes modificacions pressupostàries no poden augmentar els crèdits que la lletra b de l'article 3.1 esmenta com a excepcions, ni poden minorar els crèdits que les lletres a i d de l'article 3.1 esmenten com a excepcions.

4. Les intervencions delegades en els departaments, en el Servei Català de la Salut, en l'Institut Català de la Salut, en l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i en les entitats autònomes administratives han d'informar, abans que s'autoritzin les propostes de modificacions de crèdit, sobre els punts següents:

a) El compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.

b) La suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de minorar.

c) Qualsevol altre aspecte que derivi de la legislació aplicable.

Article 10

Retencions de saldos pressupostaris

El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, i en funció de l'execució de l'estat d'ingressos o de despeses, ha d'acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos afectats de les entitats a què fa referència l'article 4, i també qualsevol altra mesura que consideri adequada per a complir l'objectiu d'estabilitat pressupostària.

Article 11

Crèdits per a transferències o aportacions a favor de les entitats del sector públic

1. L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències corrents a favor de les entitats que, d'acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes (SEC 95), són classificades com a Administració pública de la Generalitat s'ha d'ajustar de manera que el 31 de desembre la liquidació de llurs pressupostos sigui equilibrada. Per a aconseguir aquest objectiu d'equilibri, també es poden aplicar les aportacions de capital a la compensació de pèrdues d'exercicis anteriors, amb l'acord previ del Govern.

2. Si en l'exercici del 2005 s'han lliurat fons en excés, per l'import d'aquests s'han de minorar els crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes i les altres entitats públiques en el pressupost per a l'exercici del 2006.

3. Les transferències corrents a favor de societats i qualsevol altre tipus d'entitats el capital de les quals pertanyi majoritàriament a la Generalitat, a les seves entitats autònomes o a les altres entitats del seu sector públic tenen la naturalesa de subvenció d'explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, llevat de les dotacions per amortitzacions, provisions i variacions d'existències. Aquestes transferències tenen la naturalesa de lliuraments a compte de futures operacions de capital per a la resta, sens perjudici de les normes que pugui dictar el conseller o consellera d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General. Per a aplicar els lliuraments a l'ampliació de capital de les societats cal l'acord previ del Govern.

4. En el cas d'entitats que tinguin un contracte programa aprovat pel Govern que reguli el tractament a què fa referència l'apartat 3, s'ha de seguir el que disposi el contracte programa.

Article 12

Fons de contingència d'execució pressupostària

1. El Fons de contingència d'execució pressupostària s'ha de destinar, si escau, a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional que no s'hagin previst en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al llarg de l'exercici.

2. Perquè la dotació inclosa anualment en el Fons de contingència d'execució pressupostària es pugui aplicar, cal que ho aprovi el Govern de la Generalitat, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances. L'aplicació s'ha de fer per mitjà de transferències de crèdit a favor de la secció competent per raó de la matèria.

3. El romanent de crèdit que hi pugui haver en el Fons de contingència d'execució pressupostària al final de cada exercici anual no es pot incorporar a exercicis posteriors.

TÍTOL II

Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Article 13

Execució anticipada d'inversions

1. Amb l'objectiu de permetre l'execució anticipada d'inversions en infraestructures i equipaments que estiguin inclosos en la programació dels respectius plans sectorials d'inversions vigents aprovats pel Govern, aquest, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del departament competent per raó de la matèria, pot autoritzar la signatura de convenis amb ens locals o amb altres entitats gestores dels serveis interessats en l'execució anticipada de les esmentades inversions.

2. Les inversions a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser finançades i executades, sota la supervisió de la Generalitat, pels ens locals o per les entitats afectades; l'import d'aquestes inversions, a més, ha d'ésser reintegrat en tot o en part per la Generalitat, amb càrrec a les dotacions que s'aprovin per a cada exercici pressupostari per al departament o l'entitat competent en la matèria.

3. L'autorització dels convenis a què fa referència l'apartat 1 requereix la tramitació prèvia o simultània d'una autorització de despeses pluriennals, en la qual s'han de concretar els imports màxims per a cada anualitat que es comprometen amb càrrec als futurs pressupostos de la Generalitat o de les seves entitats.

Article 14

Pressupostos de les universitats catalanes

1. Les universitats públiques catalanes han d'elaborar, aprovar i executar llurs pressupostos en una situació d'equilibri pressupostari.

2. En el cas que es liquidi el pressupost del 2005 d'alguna universitat pública catalana en situació de dèficit, el departament competent ha de proposar les mesures que calguin per a corregir aquesta situació sense afectar l'equilibri pressupostari de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb les normes del SEC 95.

Article 15

Limitació de l'augment de la despesa

1. Durant l'exercici del 2006 el Govern i tots els titulars de centres de despesa són obligats a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària corresponent. Són nuls de ple dret les resolucions i els acords que s'adoptin en incompliment d'aquest precepte.

2. El pla anual de control a què fa referència l'article 71 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, que és aprovat pel conseller o consellera d'Economia i Finances a proposta de la Intervenció General, ha d'incloure les activitats de seguiment de les prescripcions contingudes en l'apartat 1 amb relació a tots els departaments i el sector públic que en depengui o hi estigui vinculat.

3. La Intervenció General ha d'informar trimestralment sobre les possibles incidències detectades amb relació a les obligacions que estableix aquest article. Amb independència d'això, en qualsevol moment, els òrgans fiscalitzadors que, en exercici de llurs competències, tinguin coneixement de l'adopció d'iniciatives que incompleixin el que estableix aquest article, ho han de posar en coneixement del Departament d'Economia i Finances, el qual ha d'exigir responsabilitats als titulars dels centres de despesa que incorrin en l'incompliment.

4. Durant l'exercici del 2006 el Govern és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.

Article 16

Compromisos de despesa d'exercicis anteriors

1. Les obligacions en vigor el 31 de desembre de 2005 corresponents a despeses efectuades degudament per la Generalitat, per les entitats autònomes administratives, pel Servei Català de la Salut, per l'Institut Català de la Salut o per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials que no s'hagin pogut reconèixer amb càrrec als crèdits del pressupost per al 2005, es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.

2. El Departament d'Economia i Finances, a proposta del departament o de l'entitat afectats i amb l'informe previ de la intervenció delegada, ha de determinar els crèdits amb càrrec als quals s'ha d'imputar el pagament de les obligacions a què fa referència l'apartat 1, que han d'ésser els adequats a la naturalesa i la finalitat de la despesa, d'acord amb l'estructura pressupostària vigent.

Article 17

Despeses afectades a ingressos finalistes

1. En les despeses que es financen amb càrrec a ingressos finalistes tant si es tracta d'ingressos previstos en el pressupost inicial com si són ingressos addicionals no previstos que han generat crèdit, d'acord amb el que estableix l'article 6.2, no es poden ordenar pagaments fins que no s'hagi produït efectivament l'ingrés en la tresoreria corresponent.

2. Excepcionalment, en els casos de despeses finançades per altres administracions o entitats públiques, i sempre que s'acrediti documentalment el compromís de finançament de l'Administració o l'entitat que hagi d'aportar els fons, es poden ordenar pagaments sense que s'hagi produït efectivament l'ingrés, en els casos següents:

a) Si són necessaris per a atendre les despeses de personal traspassat.

b) Si corresponen a subvencions periòdiques que tenen per finalitat prestacions de caràcter personal o social.

c) Si corresponen a programes dels quals es rep el finançament, per mitjà d'un reembossament, amb la justificació de les despeses efectivament produïdes.

Article 18

Recurrència de despeses en exercicis futurs

La tramitació de qualsevol disposició que impliqui recurrència de despeses en exercicis futurs, incloses les despeses de personal, ha d'incloure necessàriament un estudi d'impacte pressupostari elaborat d'acord amb les normes que estableixi el Departament d'Economia i Finances.

TÍTOL III

Despeses de personal

Capítol I

Retribucions del personal

Article 19

Àmbit d'aplicació de les normes sobre despeses de personal

Les disposicions incloses en aquest títol s'apliquen a tot el personal al servei de:

a) L'Administració de la Generalitat.

b) El Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

c) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

d) Les entitats autònomes de caràcter comercial o financer.

e) Les entitats de dret públic (inclosa la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió) i les societats mercantils a què fa referència l'article 4.2 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002 que percebin aportacions de qualsevol naturalesa amb càrrec als pressupostos de la Generalitat o de les seves entitats, i que contribueixin directament o indirectament a cobrir el dèficit d'explotació, llevat de les que disposin d'un contracte programa, si així ho determina expressament el Govern, amb l'informe previ del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.

f) Les altres entitats del sector públic amb participació majoritària de la Generalitat.

g) Les universitats públiques catalanes.

Article 20

Retribucions del funcionariat i altre personal no sotmès a la legislació laboral

1. Les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, incloent-hi els alts càrrecs, en l'exercici del 2006 experimenten un augment del 2% respecte a les fixades per a l'exercici del 2005.

2. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, l'import de les pagues extraordinàries dels funcionaris en servei actiu als quals és aplicable el règim retributiu que estableix el text que refon els preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, és el següent:

a) Una mensualitat de sou, triennis i el 80% del complement de destinació mensual en la paga extraordinària del mes de juny.

b) Una mensualitat de sou, triennis i el 100% del complement de destinació mensual en la paga extraordinària del mes de desembre.

3. El que estableixen els apartats 1 i 2 s'entén sens perjudici de l'adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les retribucions assignades a cada lloc de treball mantenen una relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l'informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.

4. Les retribucions de la resta de personal no laboral en servei actiu, incloent-hi els alts càrrecs, experimenten el mateix increment anual addicional que les del personal funcionari, d'acord amb els apartats 1, 2 i 3.

5. A més de l'increment general de retribucions que estableixen els apartats 1, 2, 3 i 4, es pot destinar fins a un 0,5% de la massa salarial a finançar aportacions a plans de pensions d'ocupació o contractes d'assegurança col·lectius que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació. A aquest efecte, s'entén per massa salarial el conjunt de crèdits aprovats destinats a retribucions, sense tenir en compte l'increment general establert per al 2006 ni les despeses d'acció social.

6. Les retribucions que tenen caràcter d'absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta llei, i no experimenten cap increment respecte a les fixades per a l'exercici del 2005.

Article 21

Retribucions del personal funcionari

1. Les retribucions que han de percebre els funcionaris el 2006, d'acord amb el sistema retributiu que estableix el text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, són les següents:

a) El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, referents a dotze mensualitats:

grup

sou

triennis

A

13.092,24

503,16

B

11.111,52

402,60

C

8.282,88

302,28

D

6.772,68

201,96

E

6.183,12

151,56

b) Les pagues extraordinàries, que són dues l'any i s'acrediten els mesos de juny i desembre, per un import d'una mensualitat de sou i triennis, més un 80% del complement de destinació mensual en la paga extraordinària del mes de juny, i el 100% d'aquest complement en la del mes de desembre. Si un funcionari o funcionària ha prestat una jornada de treball reduïda durant els sis mesos anteriors als mesos de juny o desembre, l'import de la paga extraordinària ha d'ésser objecte de la reducció corresponent.

c) L'import del complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que és el següent, referit a dotze mensualitats:

nivell

euros

30

11.496,12

29

10.311,72

28

9.878,16

27

9.444,36

26

8.285,64

25

7.351,20

24

6.917,64

23

6.484,08

22

6.050,16

21

5.617,08

20

5.217,84

19

4.951,44

18

4.684,80

17

4.418,16

16

4.152,36

15

3.885,60

14

3.619,32

13

3.352,68

12

3.086,04

11

2.819,76

10

2.553,48

9

2.420,28

8

2.286,72

7

2.153,64

6

2.020,44

5

1.887,12

4

1.687,44

3

1.488,12

2

1.288,20

1

1.088,52

d) L'import del complement específic assignat al lloc de treball que es desenvolupi, que s'incrementa un 2% respecte als aprovats per al 2005, sens perjudici del que estableix l'article 20.3.

e) El complement de productivitat que estableix l'article 103.1.c del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, que retribueix el rendiment especial, l'activitat i la dedicació extraordinàries, l'interès o la iniciativa amb què el funcionari o funcionària duu a terme el seu treball, d'acord amb els crèdits pressupostaris que cada departament assigna a aquest efecte, i que es regeix per les normes següents:

Primera. L'apreciació de la productivitat, per a pagar aquest complement, s'ha de fer mitjançant una valoració individualitzada per a cada funcionari o funcionària dels factors que especifica l'article 103.1.c del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997. Els complements de productivitat s'han de fer públics als altres funcionaris del departament o de l'entitat afectada, i també se n'ha de donar coneixement als representants sindicals.

Segona. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius.

Tercera. Cada departament ha de donar compte al departament competent en matèria de funció pública i al Departament d'Economia i Finances de la quantia dels complements i dels criteris de distribució que ha aplicat.

f) Les gratificacions per serveis extraordinaris, que han d'ésser concedides per cada departament o organisme autònom dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, i en cap cas no en pot ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.

g) Els complements personals transitoris reconeguts d'acord amb la disposició transitòria segona del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, que són absorbits, durant l'any 2006, d'acord amb les normes següents:

Primera. De l'increment de retribucions de caràcter general que estableix l'article 20.1 només es pot absorbir el 50% corresponent a les retribucions complementàries. El complement personal transitori absorbeix el 100% de qualsevol altra millora retributiva, incloent-hi les millores derivades de canvis de llocs de treball i els increments de les retribucions no compresos en l'increment general establert per l'article 20.1.

Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'ha d'imputar qualsevol millora retributiva.

Tercera. Els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris i el complement de productivitat que regula la lletra e no compten a l'efecte de l'absorció del complement personal transitori.

2. El Govern ha de determinar l'aportació individualitzada a plans de pensions d'ocupació o contractes d'assegurança col·lectius d'acord amb el que estableix l'article 20.5.

3. El càlcul de les retribucions que s'hagin de liquidar normativament per dies s'ha d'efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.

4. Els funcionaris interins inclosos en l'àmbit d'aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 perceben el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupen la vacant, en aplicació del que estableix l'article 20.2, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.

5. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, fins que no conclogui el procés d'extinció que regula el mateix text refós, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça, en aplicació del que estableix l'article 20.2, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.

6. El personal al qual no siguin aplicables les retribucions fixades per l'apartat 1 percep per a l'exercici del 2006 un increment del 2% sobre les retribucions del 2005, sens perjudici de l'aplicació del que estableix l'article 20.4.

7. Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d'acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti una reducció de la jornada de treball s'han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.

Article 22

Acreditació de retribucions

Al personal no laboral al servei de l'Administració de la Generalitat inclòs en l'àmbit d'aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 li són aplicables les normes en matèria retributiva següents:

a) Les retribucions bàsiques i complementàries que s'acreditin amb caràcter fix i periodicitat mensual s'han de fer efectives per mensualitats completes i d'acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia hàbil del mes que correspongui. Només s'han de liquidar per dies en els casos següents:

Primer. En el mes de la presa de possessió de la primera destinació en un cos o escala, en el reingrés al servei actiu i en el d'incorporació per acabament de llicència sense dret a retribució.

Segon. En el mes d'inici de llicències sense dret a retribució.

Tercer. En el mes en què es produeixi un canvi de lloc de treball que comporti una adscripció a una administració pública altra que l'Administració de la Generalitat, encara que no impliqui cap canvi de situació administrativa.

Quart. En el mes de cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d'un canvi de cos o d'escala. No obstant això, si el motiu del cessament és la mort, la jubilació o el retir del funcionari o funcionària inclòs en el règim de classes passives de l'Estat o qualsevol altre règim de pensions públiques que s'acrediten per mensualitats completes des del primer dia del mes següent del naixement del dret, la liquidació de les retribucions no s'ha d'efectuar pels dies de servei actiu, sinó comptant el mes complet en el qual s'ha produït el fet causant del cessament.

b) Les pagues extraordinàries s'han d'acreditar els mesos de juny i desembre i, d'acord amb la situació i els drets del funcionari o funcionària, els dies 1 de juny i 1 de desembre, excepte en els supòsits següents:

Primer. Si el temps de serveis prestats és inferior a la totalitat del període corresponent a una paga extraordinària, aquesta paga s'ha d'abonar proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats. Si s'ha fet jornada de treball reduïda durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre, l'import de la paga extraordinària ha de tenir la reducció corresponent.

Segon. En el cas de funcionaris en servei actiu amb llicència sense dret a retribució, la paga extraordinària s'ha d'acreditar els mesos de juny i desembre, però amb la quantia proporcional al temps de serveis prestats en el període corresponent a cadascuna de les pagues.

Tercer. Si es produeix un canvi de lloc de treball que comporta una adscripció a una administració pública altra que l'Administració de la Generalitat, encara que no impliqui un canvi de situació administrativa, la paga extraordinària s'ha d'acreditar el mes en què es fa el canvi.

Quart. Si es produeix cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d'un canvi de cos o d'escala, la paga extraordinària s'ha d'acreditar el dia del cessament amb referència a la situació i els drets del funcionari o funcionària en aquella data, però proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats.

Cinquè. Si es produeix cessament del servei actiu per jubilació, per mort o per retir i es compleixen les circumstàncies que especifica la lletra d de l'apartat 1, pel que fa a la paga extraordinària no s'han de comptar els dies de servei actiu sinó el mes complet.

c) El període corresponent a cadascuna de les pagues extraordinàries comprèn els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny i desembre. Si el temps de serveis efectivament prestats és inferior a sis mesos, els períodes, a l'efecte de liquidació, resten establerts de la manera següent:

Primer. Paga extraordinària de juny: període des de l'1 de desembre fins al 31 de maig immediatament anterior.

Segon. Paga extraordinària de desembre: període des de l'1 de juny fins al 30 de novembre immediatament anterior.

d) Els funcionaris de carrera que canvien de lloc de treball dins el mateix cos o escala tenen dret, durant el termini de presa de possessió, a totes les retribucions de caràcter fix o mensual. Aquestes retribucions s'han de fer efectives per mensualitats completes d'acord amb la situació dels funcionaris el primer dia del mes que correspongui, seguint les directrius següents:

Primera. Si el termini per a la presa de possessió s'acaba dins el mateix mes del cessament, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s'ha de fer càrrec de tota la mensualitat, i a partir del primer dia del mes següent s'ha de fer càrrec de retribuir-lo la dependència a què hagi estat destinat, d'acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.

Segona. Si el termini per a la presa de possessió comprèn dates de dos mesos diferents, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s'ha de fer càrrec de les retribucions fins al final del mes del cessament, i la dependència a què va destinat s'ha de fer càrrec de retribuir-lo a partir del dia 1 del mes següent, independentment que el funcionari o funcionària hagi exhaurit o no el termini de presa de possessió, però d'acord amb la situació i els drets que té el primer dia del mes que correspongui.

Article 23

Retribucions del personal laboral

1. Per a l'exercici del 2006, la massa salarial del personal laboral no pot experimentar un augment global superior al 2% respecte a la corresponent per a l'exercici del 2005, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació, tant pel que fa a efectius de personal i antiguitat com al règim de treball, jornada, hores extraordinàries i altres condicions laborals. A més, la massa salarial del personal laboral pot tenir l'augment necessari per a fer possible l'aplicació a aquest personal de l'increment addicional que estableix l'article 20 per al personal no laboral.

2. S'entén per massa salarial, a l'efecte del que estableix l'apartat 1, el conjunt de crèdits aprovats destinats a retribucions, sense considerar l'increment general fixat per a l'any 2006 ni les despeses d'acció social meritades. La massa salarial no inclou en cap cas:

a) Prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social.

b) Cotitzacions a la Seguretat Social a càrrec de l'empresa.

c) Indemnitzacions per trasllats, suspensions i acomiadaments.

d) Indemnitzacions per despeses efectuades pel treballador o treballadora.

3. El que l'article 20.5 estableix per al personal no laboral sobre les aportacions a plans de pensions d'ocupació o assegurances col·lectives és aplicable, amb les mateixes condicions, al personal laboral. La massa salarial de referència és la que determina l'apartat 2, excloent-ne les despeses d'acció social. Les quanties de les aportacions individualitzades per al personal laboral no poden ésser superiors a les que s'estableixin per al personal funcionari.

4. Per a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral dels ens indicats per les lletres a, b, c, d i e de l'article 19, cal l'informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances, d'acord amb els criteris següents:

a) Es considera determinació o modificació de les condicions retributives la signatura de convenis col·lectius, les revisions, les adhesions o les extensions d'aquests convenis, l'aplicació dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral i la fixació de retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades mitjançant un conveni col·lectiu.

b) A l'efecte de l'emissió de l'informe corresponent, els departaments, les entitats autònomes i les altres entitats del sector públic han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, la proposta individual o el projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d'una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.

c) L'informe a què fa referència la lletra b ha d'ésser elaborat pel departament competent en matèria de funció pública i pel Departament d'Economia i Finances en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta o el projecte.

5. Les retribucions, si no són regulades per un conveni col·lectiu, es poden establir mitjançant un contracte individual, d'acord amb els criteris que pugui acordar el Govern.

6. Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d'informe o en contra d'un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.

Article 24

Retribucions variables en funció d'objectius

1. L'establiment per contracte de retribucions variables en funció del compliment de determinats objectius en l'àmbit del personal directiu de les entitats del sector públic que indiquen les lletres b, d, e i f de l'article 19 ha d'incloure necessàriament objectius pressupostaris.

2. L'establiment per contracte de retribucions variables en funció del compliment d'objectius, la concreció anual dels objectius, incloent-hi els pressupostaris, i llur avaluació i acreditació han d'ésser aprovats pels departaments als quals estiguin adscrites les entitats afectades, i s'han d'ajustar als criteris i els procediments de control que fixi el Govern a proposta dels departaments competents en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.

3. El departament al qual estigui adscrita cada entitat ha de trametre als departaments competents en matèria de funció pública i al Departament d'Economia i Finances, dins el primer trimestre del 2006, la informació relativa als imports anuals de les retribucions variables establertes pels contractes i la concreció anual dels objectius. Dins el primer trimestre de l'exercici següent, els ha de trametre l'acreditació del grau de compliment d'aquests objectius en l'exercici del 2006 i la proposta de pagament corresponent.

Article 25

Pensions

1. La quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, s'incrementa un 2% amb relació a les de l'exercici del 2005, amb efecte des de l'1 de gener de 2006.

2. Les pensions atorgades a l'empara de la Llei 6/2003, del 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat, i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i a llurs familiars, es regeixen per llur normativa específica.

3. Si un conseller o consellera de la Generalitat deixa el càrrec durant l'any 2006, té dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, si obté una altra retribució amb càrrec a fons públics deixa de percebre-la, amb efectes des del moment que rep la nova retribució.

Capítol II

Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Article 26

Limitació de l'augment de despeses de personal

Durant l'exercici del 2006 no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilla ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa reduint el mateix import d'altres conceptes pressupostaris dels capítols de despeses corrents. Si l'ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant també pot ésser finançat minorant els crèdits per a inversions del departament o l'entitat que ho proposi.

Article 27

Contractació temporal de personal laboral

Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d'acord amb la legislació vigent, per a executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d'aquest. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant els serveis d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al departament competent en matèria de funció pública les contractacions que hi hagi hagut, i també llurs característiques. El departament competent en matèria de funció pública ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals més representatives.

Article 28

Oferta pública d'ocupació

1. Per a l'exercici del 2006, l'oferta pública d'ocupació només pot incloure les places que el Govern, a proposta del departament competent en matèria de funció pública i amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, consideri necessàries per al funcionament dels serveis públics essencials.

2. No obstant el que estableix l'apartat 1, el Govern pot aprovar una o diverses ofertes parcials d'ocupació pública de llocs de treball, dotats pressupostàriament i inclosos en les relacions de llocs de treball, que estiguin ocupats per personal interí o personal laboral temporal.

3. El que estableixen els apartats 1 i 2 resta subjecte als límits aplicables al conjunt de les administracions públiques, d'acord amb les disposicions estatals bàsiques en aquesta matèria. La resolució de les convocatòries corresponents a cada oferta d'ocupació comporta el cessament de la persona que ocupa la plaça oferta si aquesta plaça és ocupada interinament. En aquest cas, el cessament s'ha de produir en prendre possessió el nou funcionari o funcionària, i en cap cas no hi pot haver un increment global del personal del cos o l'escala corresponents.

Article 29

Integració en el treball

1. Per a complir els principis d'integració en el treball que estableixen la Llei de l'Estat 13/1982, del 7 d'abril, d'integració social de minusvàlids, i el text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l'Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb discapacitat, es reserva el 5% de les places previstes en l'oferta pública d'ocupació.

2. Les empreses públiques de la Generalitat, en conjunt, ha de reservar, com a mínim, el 5% de les noves contractacions previstes per a l'exercici pressupostari del 2006 perquè el cobreixin persones amb discapacitat.

Article 30

Despeses de personal de les universitats catalanes

Abans que s'aprovin els pressupostos de les universitats públiques, el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha d'elaborar la proposta de la despesa del personal docent i investigador, de la del personal d'administració i serveis i de la previsió agregada de places i contractes de les universitats, i l'ha d'elevar al Govern perquè l'autoritzi, amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances.

TÍTOL IV

Operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic

Article 31

Operacions d'endeutament a llarg termini

1. Pel que fa a les operacions d'endeutament de la Generalitat:

a) S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l'endeutament amb terminis de reembossament superiors a l'any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, amb la limitació que el saldo de deute viu el 31 de desembre de 2006 no superi el saldo corresponent autoritzat el 31 de desembre de 2005 en més de 1.098.529.886,64 euros.

b) L'endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a es pot augmentar amb la finalitat d'amortitzar l'endeutament de les entitats públiques que es classifiquen en el sector d'administracions públiques, d'acord amb les normes del SEC 95, pel mateix import que s'amortitzi, per a optimar la càrrega financera global. Els ingressos derivats de l'augment de l'endeutament de la Generalitat han de generar crèdits en el capítol 8 del pressupost de despeses de la Generalitat i en el capítol 9 del pressupost de despeses de les entitats afectades.

c) S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat i de les seves entitats i empreses públiques, per a obtenir un cost menor de la càrrega financera, prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat o dotar el deute en circulació de més liquiditat o d'una estructura millor.

d) En el cas de modificació, refinançament o substitució d'operacions de les entitats o les empreses públiques, amb aval de la Generalitat o sense, s'autoritza el Govern perquè atorgui l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.

2. Pel que fa a les operacions d'endeutament de les altres entitats del sector públic:

a) S'autoritza l'Institut Català de Finances (ICF), les seves entitats dependents i l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè facin ús, durant el 2006, de l'endeutament amb terminis de reembossament superiors a l'any, en qualsevol modalitat, perquè financin operacions pròpies de les entitats respectives, fins al límit que indica la taula següent:

Entitat

import màxim (euros)

Institut Català de Finances

El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 3.000.000.000 d'euros.

ICF Equipaments, SAU

El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 592.982.497 euros.

ICF Holding, SAU

El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 50.000.000 d'euros.

Institut Català del Crèdit Agrari

El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 523.000.000 d'euros (incloent-hi el límit d'endeutament associat al finançament específic de l'aportació dels regants a la infraestructura de la xarxa primària del canal Segarra-Garrigues, per un import de 223.000.000 d'euros, aprovat pels articles 3 i 4 del capítol II de la Llei 3/2003).

b) S'autoritza la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a fer ús, durant el 2006, de l'endeutament amb terminis de reembossament superiors a l'any, en qualsevol modalitat, per a finançar les operacions pròpies de l'ens, fins a l'import màxim necessari, amb la limitació que el saldo de deute viu el 31 de desembre de 2006 no superi el saldo de deute autoritzat el 31 de desembre de 2005.

c) S'autoritza les entitats de dret públic i les societats mercantils participades totalment per la Generalitat següents a fer ús, durant el 2006, de l'endeutament amb terminis de reembossament superiors a l'any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, fins als imports màxims que indica la taula següent:

Entitat

import màxim (euros)

Agència Catalana de l'Aigua

188.435.040,00

Agència de Residus de Catalunya

1.287.883,08

Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació

119.300.000,00

Centre integral de mercaderies i activitats logístiques, SA

48.000.000,00

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

60.000.000,00

Gestió d'Infraestructures, SA

107.696.549,00

Infraestructures Ferroviàries de Catalunya

735.000.000,00

Institut Català del Sòl (amb un límit de disposició dins l'exercici per al 2006 de 100.721.562 euros)

130.000.000,00

Ports de la Generalitat

4.000.000,00

Reg Sistema Segarra - Garrigues, SA

8.123.000,00

Regs de Catalunya, SA

4.519.000,00

3. S'autoritza la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a subrogar-se en els préstecs a llarg termini, avalats per la Generalitat, formalitzats per les seves empreses filials Televisió de Catalunya, SA, i Catalunya Ràdio, SRG, SA, com a prestatàries. Aquests avals s'estenen fins a garantir, en els mateixos termes, el compliment de les obligacions de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, un cop subrogada.

4. Les característiques de les operacions d'endeutament que assenyala aquest article han d'ésser fixades pel Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances.

5. Abans que el Govern fixi les característiques de les operacions d'endeutament en els termes de l'apartat 4, la Direcció General de Política Financera i Assegurances ha d'establir les negociacions de les diverses operacions financeres autoritzades a favor de les entitats autònomes i les altres entitats públiques, tret de les de caràcter financer i llurs entitats participades, i ha de triar l'instrument més adequat, coordinadament amb les entitats afectades, amb l'objectiu de racionalitzar l'operativa i obtenir les millors condicions dels mercats financers. El mateix procediment s'ha de seguir amb relació a les altres empreses o entitats de qualsevol forma jurídica admesa en dret participades majoritàriament per la Generalitat, de manera directa o indirecta, que necessitin l'autorització del Govern per a formalitzar operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, d'acord amb la legislació vigent. També s'ha de seguir el mateix procediment en les operacions de cobertura de tipus d'interès i tipus de canvi. A aquests efectes, la Direcció General de Política Financera i Assegurances ha de dictar les instruccions adequades. Sens perjudici del que determina aquest apartat, la Direcció General de Política Financera i Assegurances pot encarregar aquestes funcions, en els termes que estableixi, a les entitats públiques de la Generalitat que siguin capçalera d'un grup, respecte de llurs empreses participades.

6. El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, pot establir les actuacions que s'han de dur a terme en el curs de l'exercici del 2006 encaminades a cobrir el tipus d'interès i el tipus de canvi de les operacions d'endeutament existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, mitjançant la utilització dels diversos instruments financers de cobertura de risc que hi ha en els mercats. La contractació de les operacions concretes, dins aquest marc, correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances, que pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera i Assegurances.

7. Les operacions d'endeutament autoritzades per aquesta llei a favor de les entitats públiques que, d'acord amb les normes del SEC 95, hagin estat classificades en el sector d'administracions públiques de la Generalitat, únicament es poden formalitzar en el supòsit que l'augment d'endeutament viu del conjunt del dit sector no superi el que preveuen aquests pressupostos. Per a assegurar el compliment d'aquest precepte, un cop s'hagin aprovat els pressupostos per al 2006 el Departament d'Economia i Finances ha de fer els ajustaments necessaris i ha d'autoritzar, si escau, les formalitzacions de les operacions d'endeutament que calgui i, consegüentment, la disposició dels crèdits reservats a aquests efectes en l'estat de despeses.

Article 32

Operacions d'endeutament a curt termini

1. El límit màxim d'endeutament viu de la Generalitat per operacions d'endeutament amb termini de reembossament igual o inferior a un any és el 15,5% sobre l'estat de despeses del pressupost.

2. S'autoritza les entitats següents a fer ús, durant el 2006, de l'endeutament mitjançant línies de crèdit amb terminis de reembossament inferiors a l'any, per a finançar necessitats transitòries de tresoreria, fins al límit que indica la taula següent:

Entitat

import màxim (euros)

Institut Català del Sòl

60.000.000,00

Agència Catalana de l'Aigua (per a finançar els decalatges produïts pel calendari de pagaments i cobraments dels projectes d'inversió finançats amb fons comunitaris)

70.000.000,00

Agència Catalana de l'Aigua(per a atendre les quantitats que l'Estat té pendents de pagament amb relació al conveni del 12 de febrer de 1996, sobre finançament d'actuacions del Pla de sanejament de Catalunya)

92.222.865,00

3. El conseller o consellera d'Economia i Finances ha de fixar les característiques de les operacions d'endeutament que assenyala aquest article.

Article 33

Avals

1. Pel que fa als avals de la Generalitat:

a) S'autoritza el Govern perquè concedeixi l'aval de la Generalitat en les operacions de crèdit formalitzades a l'empara de l'autorització concedida per les lletres b i c de l'article 31.2.

b) Addicionalment, s'autoritza el Govern a prestar avals durant l'exercici del 2006 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concerti el Consorci d'Aigües de Tarragona, fins a l'import màxim de 18.481.122,14 euros.

c) Els avals a què fan referència les lletres a i b d'aquest apartat han d'ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d'Economia i Finances i del conseller o consellera del departament interessat per raó de la matèria, i els ha de signar el conseller o consellera d'Economia i Finances o l'autoritat en qui delegui expressament.

d) S'autoritza el Govern a prestar l'aval fins a una quantia màxima, el 2006, de 1.000.000.000 d'euros, amb l'objecte de garantir valors de renda fixa emesos per fons de titulització d'actius, constituïts conforme a les disposicions vigents, a l'empara dels convenis que, en el cas que es consideri convenient, subscriguin el Departament d'Economia i Finances i les societats gestores de fons de titulització d'actius inscrites en la Comissió Nacional del Mercat de Valors, amb l'objecte de millorar el finançament de les polítiques d'habitatge i de l'activitat productiva empresarial de les petites i les mitjanes empreses, per a projectes localitzats dins o fora de Catalunya, i de les corporacions locals catalanes.

2. Pel que fa als avals de l'Institut Català de Finances i de l'Institut Català del Crèdit Agrari:

a) S'autoritza l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari a prestar avals, durant l'exercici del 2006, en els termes que estableixen les respectives lleis de creació, fins al límit que indica la taula següent:

Entitat

import màxim (euros)

Institut Català de Finances

600.000.000,00

Institut Català del Crèdit Agrari

35.000.000,00

b) Addicionalment als límits que assenyala la lletra a, l'autorització que fa l'article 1.a de la Llei 3/2003, del 28 de març, d'autoritzacions financeres per a l'ampliació de la Fira de Barcelona i per a finançar l'aportació dels regants al canal Segarra-Garrigues, a favor de l'Institut Català de Finances, per a avalar les operacions de crèdit de la societat Fira 2000, SA, destinades a les obres d'ampliació del recinte firal de la Gran Via, s'ha d'entendre que ho és fins a un import per principal de 200.000.000 d'euros, més els interessos corrents i altres despeses financeres que es derivin d'aquestes operacions.

c) Per a l'exercici del 2006, el límit a què fa referència l'article 11.4 del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre, és de 9.000.000 d'euros. Excepcionalment, el Govern pot acordar d'ampliar aquest límit.

d) L'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari han de tenir en compte en els avals que puguin prestar que, llevat del que estableix la lletra b, en cap cas no s'han de fer càrrec dels interessos corrents de les operacions ni dels interessos de demora produïts per l'incompliment d'obligacions dels avalats.

Article 34

Informació sobre endeutaments i avals

1. Les entitats autònomes i les altres entitats públiques no financeres han d'informar el Departament d'Economia i Finances de les disposicions que efectuïn de les operacions d'endeutament formalitzades, i també de l'aplicació que en fan.

2. El conseller o consellera d'Economia i Finances ha de trametre trimestralment a la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d'avals i préstecs fets per l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari. Aquesta memòria ha d'incloure les característiques i el volum de les operacions que s'han fet, la incidència sectorial i territorial que tenen i els resultats de la gestió.

Article 35

Operacions de cobertura de risc

S'autoritza l'Institut Català de Finances a fer operacions de cobertura de risc de crèdit de les seves operacions actives, tant de préstecs com d'avals.

Article 36

Línies de finançament de l'institut català de finances i de les seves societats participades

Les línies d'actuació de l'Institut Català de Finances i de les seves societats participades són les que es deriven del que estableix el seu pla estratègic i la seva llei de creació, com ara la presa de participacions de capital en empreses, els préstecs participatius, els crèdits a mitjà i llarg termini, els avals, els serveis d'assessorament financer, la promoció i construcció d'equipaments públics i l'arrendament operatiu.

Article 37

Línies de finançament de l'Institut Català del Crèdit Agrari

Les línies d'actuació de l'Institut Català del Crèdit Agrari s'emmarquen en les directrius i els objectius que estableix el Govern en l'àmbit de la política de crèdit i la política agrària i pesquera i de millora del medi rural. L'objectiu de l'Institut Català del Crèdit Agrari, tal com estableix la seva llei de creació, és fomentar i coordinar el crèdit agrari a Catalunya.

Article 38

Fons per a les indústries culturals

S'autoritza el Govern a destinar part de la dotació del Fons per a les indústries culturals, al qual fa referència l'article 35 de la Llei 6/2004, del 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004, a la participació de l'Institut Català de les Indústries Culturals en l'accionariat de societats creades per a desenvolupar projectes culturals amb un especial valor estructural, d'acord amb els requisits legals vigents.

TÍTOL V

Normes tributàries

Article 39

Gravamen de protecció civil

Per a calcular el gravamen al qual estan sotmeses les empreses afectades pel Pla especial de protecció civil, establert per l'article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, i atès que el cost dels respectius plans especials de protecció civil és superior als límits fixats per l'apartat 2 del dit article, s'estableix que la quota del gravamen per a les empreses de l'apartat 3, per a l'exercici 2006, d'acord amb llur volum anual de facturació, s'ha d'ajustar a l'escala següent:

Facturació (euros)

quota (euros)

Fins a 3.005.060,52

6.166,38

Més de 3.005.060,52 i fins a 12.020.242,08

15.415,96

Més de 12.020.242,08 i fins a 30.050.605,21

30.831,92

Més de 30.050.605,21 i fins a 60.101.210,42

61.663,84

Més de 60.101.210,42

123.327,68

Article 40

Cànon de l'aigua

1. Durant l'any 2006 els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i assimilables i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació del cànon de l'aigua, a l'efecte de determinar el tipus de gravamen específic d'una manera individualitzada, són els següents, tenint en compte que els valors no inclouen l'impost sobre el valor afegit:

Concepte

import

unitat

Domèstic: consum igual o inferior a la dotació bàsica

0,3287

euros/m3

Domèstic: consum superior a la dotació bàsica

0,3448

euros/m3

Industrial general

0,1091

euros/m3

Industrial específica

0,4277

euros/m3

Matèries en suspensió

0,3305

euros/kg

Matèries oxidables

0,6611

euros/kg

Sals solubles

5,2892

euros/Sm3/cm

Matèries inhibidores

7,8408

euros/Kequitox

Nitrogen

0,5019

euros/kg

Fòsfor

1,0039

euros/kg

2. Durant l'any 2006, els valors per a determinar la quota del cànon d'aigua corresponent als establiments ramaders són els següents, tenint en compte que els valors no inclouen l'impost sobre el valor afegit:

tipus d'explotació

euros/plaça

Engreix d'ànecs

0,021800

Engreix de guatlles

0,003957

Engreix de pollastres

0,021800

Engreix de galls dindi

0,042500

Engreix de perdius

0,008900

Avicultura de posta

0,047500

Pollets de recria

0,008902

Cria de boví

0,735100

Engreix de vedells

2,098400

Vaques alletants

4,898300

Boví de llet

6,997500

Vedelles de reposició

3,501200

Cabrum de reproducció

0,688500

Cabrum de reposició

0,343700

Cabrum de sacrifici

0,231800

Producció de conills

0,413000

Bestiar equí

6,115700

Oví d'engreix

0,288100

Ovelles de reproducció

0,864800

Ovelles de reposició

0,429900

Porcí d'engreix

0,804400

Producció porcina

1,677300

Porcí de transició

0,369300

El tipus de gravamen específic per a usos ramaders s'afecta d'un coeficient 0, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat, comprovada pels serveis d'inspecció de l'administració competent.

Article 41

Taxes amb tipus de quantia fixa

1. Els tipus de quantia fixa de les taxes vigents de la Generalitat s'eleven, per a l'any 2006, fins a la quantitat que resulti de l'aplicació del coeficient 1,03 a la quantia de l'any 2005. Són tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base.

2. La xifra que resulta de l'aplicació de l'increment a què fa referència l'apartat 1 s'arrodoneix de la manera següent:

a) La xifra de les unitats de cèntim d'euro, si és compresa entre l'1 i el 5, s'arrodoneix al 5.

b) La xifra de les unitats de cèntim d'euro, si és compresa entre el 6 i el 9, s'arrodoneix al 0 i s'augmenta en una unitat la xifra de les desenes de cèntim d'euro.

c) En el cas que es tracti de taxes recaptades per mitjà d'efectes timbrats, l'import resultant de l'aplicació de l'increment s'arrodoneix, a l'alça o a la baixa, a la xifra múltiple de 25 cèntims d'euro més propera.

3. Resten exceptuades de l'augment fixat per l'apartat 1:

a) La taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar.

b) Les taxes les quotes de les quals siguin objecte de modificació per la Llei de mesures financeres que acompanya aquesta llei de pressupostos.

c) Les taxes corresponents als serveis de guarda de vehicles del Patronat de la Muntanya de Montserrat.

4. L'actualització que estableix aquest article inclou tots els imports de les bonificacions o els beneficis fiscals en concepte de cost de bestretes del personal auxiliar i ajudants continguts en la taxa d'inspecció i control sanitari d'animals i llurs productes, regulada pel capítol IV del títol VII de la Llei 15/1997, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

TÍTOL VI

Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat

Article 42

Participació en els ingressos de la Generalitat

La participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat és de 115.255.484,80 euros, amb la distribució següent:

a) 80.862.590 euros, consignats en l'aplicació GO 03 D/460.1101/711, "Fons de Cooperació Local de Catalunya. Ajuntaments", s'han de distribuir entre els municipis.

b) 34.074.624,80 euros, consignats en l'aplicació GO 03 D/460.1100/711 "Fons de Cooperació Local de Catalunya. Consells Comarcals", s'han de distribuir entre les comarques.

c) 318.270 euros, consignats en l'aplicació GO 03 D/460.1102/711, "Fons de Cooperació Local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades", s'han de distribuir entre les entitats municipals descentralitzades.

Article 43

Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat

1. Les participacions dels ens locals en ingressos de l'Estat s'han de distribuir d'acord amb el que estableixen l'article 48.2 de l'Estatut d'autonomia i la normativa aplicable.

2. Els crèdits consignats en la secció "Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat" s'ha d'ajustar, quant a llur quantia definitiva, al resultat de la distribució que se'n faci d'acord amb els criteris continguts en la normativa aplicable. La Direcció General de Pressupostos i Tresor ha de dur a terme la gestió pressupostària d'aquests crèdits.

Article 44

Fons de cooperació local de catalunya, ajuntaments

1. L'aplicació GO 03 D/460.1101/711 del pressupost del Departament de Governació i Administracions Públiques en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat finança:

a) La participació de lliure disposició.

b) La participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis.

2. La participació de lliure disposició, amb un import de 73.362.590 euros, es distribueix de la manera següent:

a) Al municipi de Barcelona, 4.600.000 euros.

b) A la resta de municipis de Catalunya, 68.762.590 euros, que s'han de distribuir d'acord amb els criteris següents:

Primer. Atenent la població com a indicador de despesa, una quantitat per a cada municipi, calculada d'acord amb la fórmula següent:

P = 20.000 + (H1 x 21) + (H2 x 9,5) + (H3 x 7,2) + (H4 x 5) + (H5 x 3,6)

En la qual:

P = participació del municipi

H1 = nombre d'habitants entre 1 i 1.000

H2 = nombre d'habitants entre 1.001 i 5.000

H3 = nombre d'habitants entre 5.001 i 20.000

H4 = nombre d'habitants entre 20.001 i 50.000

H5 = nombre d'habitants pel damunt de 50.000

Segon. Atenent la major despesa associada a la plurinuclearitat, 5.000.000 d'euros distribuïts entre els municipis de menys de 50.000 habitants amb nuclis de població diferenciats fora de l'entitat capital de municipi, i de la manera següent: en proporció al nombre de nuclis de població habitats .llevat dels existents a l'entitat capital de municipi., 2.500.000 euros, i en proporció a la població en nuclis fora de l'entitat capital de municipi, amb un màxim de 1.000 habitants per nucli, 2.500.000 euros.

Tercer. Atenent la major despesa associada a la capitalitat comarcal, una quantitat fixa d'1.000.000 d'euros, dels quals 6.000 euros són per a cada capital i 760.000 euros es distribueixen en proporció a la població comarcal fora de la capital. Terrassa i Sabadell es distribueixen les quantitats corresponents en funció de la població que tenen.

Quart. Atenent la despesa per la gestió del territori, 1.209.571 euros repartits proporcionalment a la superfície de cada municipi.

3. Les dades de la població i l'estructura de nuclis són les corresponents al padró d'habitants de l'any 2004.

4. La dotació de la participació per a la prestació supramunicipal de serveis, amb un import de 7.500.000 euros, d'acord amb el que disposa l'apartat 2, s'ha de distribuir entre els municipis proporcionalment a les quantitats de lliure disposició que resultin d'aplicar els criteris que estableix el mateix apartat.

5. Els ajuntaments, mitjançant l'acord de l'òrgan pertinent, han de distribuir l'assignació que tenen per al concepte a què fa referència l'apartat 4 entre les mancomunitats, les comunitats de municipis i els consorcis legalment constituïts .i, si escau, inscrits en el Registre d'ens locals de Catalunya. en els quals participen i el consell comarcal corresponent.

6. L'acord de l'òrgan pertinent a què fa referència l'apartat 5 pot determinar a quines actuacions concretes s'han de destinar els recursos que la Generalitat ha de transferir per aquest concepte als ens supramunicipals als quals es fa l'assignació. La decisió municipal s'ha de comunicar abans del 30 de juny de 2006 a la Direcció General d'Administració Local, la qual ha de gestionar les transferències d'acord amb la distribució que hagin fet els ajuntaments. En el cas que els municipis no notifiquin la destinació abans d'aquesta data, s'ha d'entendre que el beneficiari és el mateix ens o els mateixos ens als quals es va destinar aquesta dotació en l'exercici del 2005.

7. La participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis que regula aquest article té com a finalitat sufragar les despeses de les entitats supramunicipals a les quals s'han distribuït les assignacions fetes pels ajuntaments.

Article 45

Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals

D'acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, s'estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor de la Vall d'Aran d'un 1,86% de l'aplicació pressupostària GO 03 D/460.1100/711 del Departament de Governació i Administracions Públiques. El 98,14% restant d'aquesta aplicació pressupostària es distribueix entre la resta de les comarques d'acord amb els criteris següents i tenint en compte que les dades de població són les referents al padró d'habitants de l'any 2004:

a) Atenent el nombre d'habitants de la comarca:

Primer. En funció de la població, agrupada per intervals, 703.490 euros per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km2 i 577.830 euros en els altres casos.

Segon. En funció de la població comarcal, 2.827.350 euros.

Tercer. En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal, 2.827.350 euros.

b) Atenent el principi de solidaritat interterritorial, 1.493.500 euros distribuïts en proporció directa a la superfície de cada comarca i 666.236,77 euros distribuïts en funció del nombre de municipis de cada comarca, ponderant amb el factor 2 els municipis que tenen fins a 500 habitants, amb el factor 1,5, els que tenen entre 501 i 2.000 habitants i amb el factor 1, la resta.

Article 46

Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades

L'aplicació GO 03 D/460.1102/711, "Fons de Cooperació Local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades", dotada amb 318.270 euros, es distribueix entre les entitats municipals descentralitzades de Catalunya existents el dia 1 de gener de 2006, de la manera següent, tenint en compte que les dades de població són les corresponents al padró d'habitants de l'any 2004:

a) Una quantitat fixa, d'acord amb els trams de població següents:

Primer. 3.000 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de 100 habitants o menys.

Segon. 5.000 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d'entre 101 i 500 habitants.

Tercer. 8.000 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d'entre 501 i 1.000 habitants.

Quart. 12.000 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de més de 1.000 habitants.

b) La quantitat restant es distribueix en proporció al nombre d'habitants de cada entitat municipal descentralitzada.

Article 47

Tramesa de documentació

El lliurament de les participacions en el Fons de cooperació local de Catalunya resta condicionat al fet que els ens locals destinataris compleixin adequadament l'obligació de trametre, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial, llurs pressupostos, llurs liquidacions pressupostàries anuals i llurs qüestionaris estadístics homogeneïtzats d'aquestes dades al Departament de Governació i Administracions Públiques, i llurs comptes anuals a la Sindicatura de Comptes.

TÍTOL VII

Normes de gestió pressupostària del Parlament i d'altres institucions i organismes

Article 48

Parlament de Catalunya

1. La Comissió de Govern Interior del Parlament ha d'incorporar els romanents de crèdit de la secció "Parlament de Catalunya" del pressupost per al 2005 en els mateixos capítols del pressupost per al 2006.

2. Les dotacions pressupostàries de la secció "Parlament de Catalunya" s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demani.

3. La Comissió de Govern Interior del Parlament pot acordar de fer modificacions de crèdit entre conceptes de la secció "Parlament de Catalunya" sense limitacions. Si ho fa, ho ha de comunicar al Departament d'Economia i Finances.

Article 49

Consell Consultiu

Les dotacions de la secció "Consell Consultiu" s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom del Consell Consultiu, el president o presidenta del qual és qui ordena els pagaments propis d'aquest organisme.

Article 50

Sindicatura de Comptes de Catalunya

1. Les dotacions pressupostàries de la secció "Sindicatura de Comptes" s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el síndic o síndica major de la qual és qui ordena els pagaments propis d'aquest organisme.

2. La Comissió de Govern de la Sindicatura de Comptes pot acordar de fer transferències de crèdits entre conceptes de la secció "Sindicatura de Comptes", amb les limitacions que estableix l'article 5.1. Si ho fa, ho ha de comunicar al Departament d'Economia i Finances.

Article 51

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i Agència Catalana de Protecció de Dades

1. Les dotacions pressupostàries de les seccions "Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya", "Consell de l'Audiovisual de Catalunya" i "Agència Catalana de Protecció de Dades" s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de l'organisme corresponent. El president o presidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i el del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el director o directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades són els ordenadors de pagaments propis de llurs respectius organismes.

2. La Comissió Executiva del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el director o directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades poden acordar de fer transferències de crèdits entre conceptes de les seccions corresponents, amb les limitacions que estableix l'article 5.1. Si ho fan, ho han de comunicar al Departament d'Economia i Finances.

Disposicions addicionals

Primera

Pressupostos de les diputacions provincials

En compliment del que estableix la disposició addicional quarta de l'Estatut d'autonomia, els pressupostos elaborats i aprovats per les diputacions provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona corresponents a l'exercici 2005 s'uneixen als pressupostos de la Generalitat per al 2006.

Segona

Interès legal del diner i interès de demora

1. Fins al 31 de desembre de 2006, l'interès legal del diner és el que fixa la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2006.

2. Fins al 31 de desembre de 2006, l'interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és del 5%.

Tercera

Cessió de domini al Servei Català de la Salut

1. S'autoritza el Govern a cedir al Servei Català de la Salut el domini dels béns immobles on hi ha edificats centres de prestació de serveis sanitaris de la seva titularitat, per a unificar-ne i racionalitzar-ne la gestió, amb la tramitació prèvia que estableix la legislació sobre el patrimoni de la Generalitat. Les cessions de domini resten condicionades al manteniment de la finalitat de prestació del servei sanitari.

2. Es faculta el Departament d'Economia i Finances perquè, mitjançant la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, dugui a terme els actes i formalitzi els documents necessaris per a fer efectives les cessions a què fa referència l'apartat 1.

Quarta

Participacions financeres del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació

El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació pot adquirir participacions en el capital social d'empreses l'objecte de les quals estigui relacionat, directament o indirectament, amb les finalitats que li són pròpies. A aquest efecte, el Govern, amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, pot autoritzar el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació a contractar operacions d'endeutament per un import màxim de 25.000.000 d'euros, addicional a l'endeutament que consta en el pressupost inicial.

Cinquena

Cooperació al desenvolupament

El Govern ha de destinar un import total de 56.922.000 euros a la cooperació al desenvolupament, que es desglossa de la manera següent:

a) 44.015.900 euros són consignats a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, entitat de dret públic adscrita al Departament de Governació i Administracions Públiques.

b) 12.906.100 euros corresponen a accions en els àmbits de la solidaritat internacional i de la cooperació al desenvolupament, tant les que els diversos departaments, entitats i empreses de la Generalitat facin directament, com les que es facin mitjançant el suport a entitats que actuen en aquest àmbit. A aquest efecte, s'autoritza el Govern perquè habiliti les partides pressupostàries necessàries i compensi l'import d'aquestes dotacions amb la minoració d'altres crèdits pressupostaris, per a les actuacions que no tenen cabuda en les partides pressupostàries establertes pels diversos departaments.

Sisena

Convenis de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials

S'autoritza l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials a intercanviar prestacions vinculades a l'àmbit sanitari i al de serveis socials, mitjançant l'establiment de convenis amb la resta de proveïdors del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials en el marc de les regions sanitàries creades per la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, i del text refós aprovat pel Decret legislatiu 17/1994.

Setena

Ingressos propis en matèria de serveis sanitaris

Els ingressos per a la prestació de serveis sanitaris a què fa referència l'article 7.1 del Decret 167/1992, del 20 de juliol, de traspàs de serveis, mitjans i recursos de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a l'Administració de la Generalitat en matèria sanitària, són ingressos propis de les empreses públiques adscrites al Servei Català de la Salut que gestionen els serveis traspassats d'acord amb el dit decret. En el cas que aquests serveis traspassats siguin gestionats pel Servei Català de la Salut, els ingressos són propis del Servei Català de la Salut.

Vuitena

Aplicació del Programa de Desenvolupament Rural i de l'Instrument Financer d'Orientació de la Pesca

En l'àmbit del fons FEOGA-Garantia i de l'Instrument Financer d'Orientació de la Pesca (IFOP), i per a les línies d'ajut que s'hagin d'executar en l'exercici del 2007, es poden tramitar anticipadament les convocatòries d'ajut de les mesures incloses en els programes, si bé la resolució de concessió s'ha de produir en el moment en què es disposi del crèdit adequat i suficient.

Novena

Pagament a la bestreta de les pensions per cessament en l'activitat agrària

S'autoritza el Govern a pagar a la bestreta l'import de les pensions de cessament anticipat de l'activitat agrària.

Desena

Supressió de barreres arquitectòniques

Els departaments de la Generalitat han de destinar, per a l'any 2006, un mínim del 2% de llurs partides pressupostàries d'inversió directa a suprimir les barreres arquitectòniques dels edificis d'ús públic dels quals la Generalitat tingui la titularitat o el dret d'ús, per qualsevol títol.

Onzena

Quantia dels ajuts assistencials per a la protecció dels cònjuges supervivents

1. Els ingressos totals anuals de les persones beneficiàries dels ajuts assistencials per a la protecció dels cònjuges supervivents que estableix la disposició addicional quinzena de la Llei 6/2004 no poden superar, per a l'any 2006, els 7.600 euros, incloent-hi l'ajut.

2. Es fixa en 38 euros l'import mensual per als mesos sencers de l'any 2006, amb efectes des del mes de gener, per a les persones beneficiàries que no perceben ingressos de cap tipus que excedeixin els 7.144 euros. Per a les persones que perceben ingressos, en còmput anual, que oscil·len entre la xifra esmentada i 7.600 euros, el dit import de 38 euros queda reduït en proporció amb l'import dels ingressos, sense que en cap cas pugui ésser inferior a 6 euros mensuals.

3. Tots els ajuts assistencials de protecció dels cònjuges supervivents ja reconeguts s'han d'adaptar al que estableix aquesta disposició.

Dotzena

Ajuts per a les famílies amb fills a càrrec

1. L'ajut per a les famílies amb fills a càrrec en edats compreses entre zero i tres anys es fixa en 600 euros.

2. L'ajut per a les famílies nombroses i les famílies monoparentals amb fills a càrrec d'una edat compresa entre zero i sis anys es fixa en 700 euros.

3. L'ajut per a les famílies en les quals s'hagi esdevingut un part amb dos, tres o més de tres naixements es fixa, respectivament, en 650 euros, 1.000 euros i 1.200 euros.

4. L'ajut per a les famílies amb una situació de vulnerabilitat especial a causa de part o adopció múltiple de tres o més infants amb una edat compresa entre zero i dotze anys es fixa en 2.400 euros o 3.200 euros, segons el nivell d'ingressos, que ha d'establir, ponderant-lo en funció del nombre de membres de la unitat familiar, el Departament de Benestar i Família.

Tretzena

Transició del model tarifari de l'aigua que presta el Consorci d'Aigües de Tarragona

Durant l'any 2006, i mentre no entri en vigor el règim tributari de recuperació dels costos associats a la producció, la disponibilitat i la millora de la qualitat de l'aigua en origen, el Govern ha de facilitar la transició del model tarifari del servei públic que presta el Consorci d'Aigües de Tarragona mitjançant una aportació de fins a 2.500.000 euros, que cal aplicar proporcionalment al llarg de l'exercici. Correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua executar aquesta disposició.

Catorzena

Pròrroga de convenis amb entitats d'economia social o del tercer sector

Per a l'exercici del 2006 es poden prorrogar els convenis subscrits a l'empara de la disposició addicional tercera de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, fins que se subscriguin nous convenis.

Quinzena

Pla de recerca i innovació de catalunya 2005-2008

En el marc del Pla de recerca i innovació de Catalunya 2005-2008, i amb autorització prèvia del Govern, es poden efectuar despeses d'abast pluriennal per als programes de beques i subvencions que s'hi incloguin.

Setzena

Transferències de crèdit per a finançar les despeses resultants de la Llei de prestacions econòmiques d'assistència social

S'autoritza el Govern a fer les transferències de crèdit pertinents per a habilitar els recursos necessaris per a finançar les despeses resultants de la Llei de prestacions econòmiques d'assistència social, a partir del moment que s'aprovi.

Dissetena

Transferències de crèdit per a iniciar la creació de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona

S'autoritza el Govern a fer les transferències de crèdit pertinents per a habilitar els recursos necessaris per a iniciar el procés de creació de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona.

 

Disposicions finals

Primera

Pròrroga de disposicions

Es prorroga per a l'exercici del 2006 el contingut de la disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, el contractat i l'interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939.

Segona

Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives

S'autoritza el Departament d'Economia i Finances a fer les adaptacions tècniques que calguin, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents, tant en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat com en els pressupostos de les entitats que esmenten les lletres b, c i d de l'article 1. Aquestes operacions en cap cas no poden donar lloc a un increment de crèdit dins el pressupost.

Tercera

Aplicació de la taxa d'inspecció i control sanitari d'animals i llurs productes

Els imports de les quotes i de les bonificacions o beneficis fiscals de la taxa d'inspecció i control sanitari d'animals i llurs productes, del capítol IV del títol VII de la Llei 15/1997, són aplicables a partir del primer dia del trimestre natural següent a la data d'entrada en vigor d'aquesta llei.

Quarta

Pròrroga del sistema de finançament del municipi de Badia del Vallès (Vallès Occidental)

Es prorroga fins al 31 de desembre de 2006 el sistema de finançament que estableix per al municipi de Badia del Vallès la disposició transitòria tercera de la Llei 1/1994, del 22 de febrer, de creació del municipi de Badia per segregació de part dels termes municipals de Barberà del Vallès i de Cerdanyola del Vallès.

Cinquena

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'1 de gener de 2006.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 29 de desembre de 2005

Pasqual Maragall i Mira

President de la Generalitat de Catalunya

Antoni Castells

Conseller d'Economia i Finances

(05.362.215)

(Vegeu annexos al document PDF)