Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

LLEI 15/2008, del 23 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009.

Dades bàsiques
  • Rang del document Llei

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

  • Núm. del document 015/2008

  • Data del document 23/12/2008

  • Data de publicació 31/12/2008

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 5288

  • No Vigent
TEXT CONSOLIDAT

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 s'elaboren en un entorn econòmic molt diferent del dels darrers anys. En efecte, després d'un dels episodis més llargs de creixement continu de l'economia de Catalunya, el clima en què s'emmarca l'elaboració del projecte de pressupostos per al 2009 és d'una elevada incertesa: enmig d'una crisi dels mercats financers d'abast mundial, sense precedents en les modernes economies caracteritzades per un mercat de capitals globalitzat, en un context de mercats de primeres matèries que han mostrat tensions inflacionistes al llarg dels darrers mesos i, en l'àmbit domèstic, amb una important reducció del ritme de creixement de l'economia. A més, la crisi financera va acompanyada d'una davallada en el clima de confiança dels agents econòmics i de pronòstics negatius per part dels organismes internacionals, pel que fa a les expectatives de creixement per al proper exercici.
La gravetat de la crisi financera i el seu caràcter sistèmic no deixen marge per al dubte, en la mesura que han desaparegut o han hagut d'ésser rescatades en pocs dies entitats financeres de gran dimensió i tradició en diversos països, tant als Estats Units d'Amèrica, on se situa l'origen de la crisi, com a Europa. A més, ha estat necessària l'actuació coordinada de les principals autoritats polítiques i monetàries per a combatre els riscos d'una crisi qualificada de sistèmica. Malgrat aquestes mesures, està costant molt el retorn de la confiança dels participants en els mercats financers.
Els episodis d'incertesa en aquests mercats que van posar-se de manifest l'estiu del 2007, originats per la titulització de les hipoteques de baixa qualitat atorgades per les entitats financeres nord-americanes, van anar minant la confiança dels mercats majoristes de diner, amb creixents tensions de liquiditat que han acabat desembocant en una restricció generalitzada del crèdit en aquests mercats i seguidament en els mercats minoristes.
Les conseqüències més visibles han estat els increments dels tipus d'interès dels mercats interbancaris i de les primes de risc, però el problema més gran és la reducció del crèdit als agents que el necessiten: empreses i famílies. Es preveu que les mesures adoptades de garantia de les operacions interbancàries permetin el retorn gradual de la liquiditat que ha faltat al mercat en les darreres setmanes.
Un altre dels problemes que ha hagut d'afrontar l'economia de Catalunya ha estat la pressió inflacionista derivada de l'encariment dels mercats internacionals de primeres matèries que ha comportat l'increment dels costos de les empreses, ha reduït la capacitat adquisitiva de les famílies i ha limitat la capacitat de maniobra dels bancs centrals. Tanmateix, en les darreres setmanes, sembla que es confirma una tendència a la moderació dels preus.
A aquests problemes d'abast internacional, s'hi han d'afegir els propis, entre els quals destaca la forta davallada del mercat immobiliari. La reducció en el volum de vendes d'aquest mercat va anar prenent força en el darrer trimestre del 2007 i ha tingut continuïtat al llarg del 2008. La desacceleració ha estat molt brusca i les repercussions en termes de reducció del nivell d'activitat i de destrucció de llocs de treball ja són importants. Les conseqüències en l'evolució de la demanda interna no s'han fet esperar, de manera que aquesta demanda mostra símptomes d'atonia, amb unes expectatives poc optimistes de les famílies davant l'impacte negatiu en llurs rendes. Aquest impacte deriva de l'augment dels preus, de l'increment dels pagaments mensuals per l'endeutament hipotecari i del creixement de l'atur. A més, l'impacte negatiu s'agreuja amb la davallada de les borses i del valor de l'habitatge i, en general, a causa de la desconfiança que la crisi financera ha generat.
Per altra banda, les perspectives de les empreses tampoc no són gaire optimistes, en termes generals, davant la constatació de la debilitat de la demanda. De tota manera, la mateixa debilitat de la demanda permet preveure la continuïtat en la davallada de la inflació en els propers mesos. A més, les mesures adoptades en l'àmbit financer tendiran a apaivagar les incerteses en aquests mercats i, en conjunt, permetran una certa relaxació de la política monetària. Amb tot, es fa evident que, amb una intensitat diversa, segons les circumstàncies particulars dels diferents països, s'ha entrat en un període de reajustament del sistema econòmic pel qual Catalunya es veurà afectada igualment. Cal, doncs, posar les bases perquè aquest procés esdevingui tan breu i poc traumàtic com sigui possible, i cal també persistir en els canvis empresos en el model productiu a llarg termini.
Les repercussions d'aquest context econòmic en les finances de la Generalitat no són, evidentment, favorables. Pel que fa als ingressos, el descens del ritme de l'activitat econòmica es tradueix en una previsió de caiguda de la recaptació. Aquesta tendència, en alguns casos específics, com és el dels ingressos de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, presenta taxes de variació negatives molt elevades respecte de les previsions de l'exercici anterior, com a conseqüència de la forta contracció del mercat immobiliari. Atesa la importància d'aquest impost, aquest fet té un impacte notable en els ingressos tributaris de la Generalitat.
Pel costat de la despesa, el creixement relatiu dels preus obliga a destinar recursos creixents per a atendre el desplegament de les polítiques. A més, la mateixa situació de crisi fa que sigui necessari augmentar determinades despeses de caràcter contracíclic i de suport als col·lectius més afectats, alhora que es prenen mesures de contenció de la despesa coherents amb la mateixa restricció financera. Es tracta, doncs, d'un context pressupostari d'una dificultat enorme, que obliga a fer un esforç en la priorització i la selecció dels projectes de despesa.
Pel que fa al marc normatiu, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 s'elaboren d'acord amb el que estableix el capítol II del títol VI de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat mitjançant la Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol. A més, cal esmentar també un altre conjunt de normes que en determinen el marc d'elaboració. En primer lloc, el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, i, en segon lloc, la normativa estatal dictada a l'empara del pacte d'estabilitat i creixement europeu: el text refós de la Llei general d'estabilitat pressupostària, aprovada pel Reial decret legislatiu 2/2007, del 28 de desembre, i la Llei orgànica 5/2001, del 13 de desembre, complementària a la Llei general d'estabilitat pressupostària, en la redacció que en fa la Llei 3/2006, del 26 de maig. Aquestes normes estableixen les regles de l'equilibri de les finances públiques al llarg del cicle econòmic, en termes de capacitat de finançament, segons les definicions que conté el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-95).
D'acord amb les previsions d'aquesta normativa, el límit adoptat per al resultat pressupostari aplicable als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009, ateses les previsions de creixement de l'economia, és d'un dèficit equivalent al 0,75% del producte interior brut. D'altra banda, la normativa vigent en matèria d'estabilitat pressupostària permet que, amb independència de l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat, les comunitats autònomes puguin presentar un dèficit addicional equivalent al 0,25% del seu producte interior brut, si aquests recursos es destinen a finançar increments d'inversió en programes d'actuacions productives. D'acord amb aquesta possibilitat, es va presentar oportunament al Ministeri d'Economia i Hisenda un programa d'aquestes característiques, les previsions del qual s'han integrat ja en els pressupostos per al 2009. Així, en conjunt, el límit de la despesa pressupostària està condicionat per la previsió dels ingressos i per aquest marge addicional d'un 1% respecte del producte interior brut de dèficit amb què poden ésser elaborats els comptes del sector de l'Administració pública de la Generalitat, definit en els termes del SEC-95.
De forma coherent amb aquest context econòmic, financer i legal, els pressupostos per al 2009 s'han de basar en un principi clar de priorització de les necessitats i els projectes i, per aquesta raó, es plantegen un triple propòsit.
En primer lloc, adoptar mesures que beneficiïn els sectors que resultin més desfavorits en aquesta conjuntura de canvi del cicle econòmic, per tal de fer socialment més suportable el trànsit per aquesta situació i, a la vegada, facilitar la reincorporació a l'activitat productiva d'aquells que n'hagin resultat més perjudicats.
En segon lloc, continuar impulsant el canvi de model del sistema econòmic de Catalunya cap a una economia més productiva, amb més capacitat de crear valor afegit. I això només s'aconsegueix invertint fonamentalment en formació, recerca, desenvolupament, innovació i infraestructures. El repte que representa avançar en aquesta direcció pot admetre una lleu inflexió en les circumstàncies actuals, però ha d'ésser persistent com ho requereix aquest objectiu a llarg termini.
En tercer lloc, el context present obliga a fer un esforç en l'àmbit del sector públic en termes d'austeritat, com ho haurà de fer el conjunt dels agents econòmics, i d'acord també amb la finalitat de mantenir les finances públiques en una situació d'equilibri raonable.
Amb aquests propòsits, els pressupostos per al 2009 continuen donant impuls als tres eixos que integren el Pla de Govern 2007-2010: reforçar l'estat del benestar per a aconseguir una societat més justa i cohesionada, incrementar la qualitat democràtica i l'eficàcia dels governs i les institucions de Catalunya, i potenciar una economia plena i dinàmica en un territori sostenible.
Finalment, cal esmentar que aquests pressupostos fan un nou pas endavant en l'objectiu de donar més transparència als pressupostos de la Generalitat, la qual cosa es posa de manifest, en primer lloc, amb la identificació creixent en el pressupost inicial dels ingressos finalistes, gràcies a un esforç de previsió i de contrast amb les fonts d'origen i, d'altra banda, amb la nova ampliació de l'àmbit institucional dels pressupostos, amb la incorporació de seixanta-quatre entitats que, si bé la majoria ja formaven part del sector públic de la Generalitat des de fa bastants anys, encara no havien estat integrades en els seus pressupostos tal com estableix l'Estatut d'autonomia, de manera que els pressupostos per al 2009 ja abasten, a més del pressupost de la Generalitat, els pressupostos d'un total de dues-centes dues entitats del seu sector públic.
Dins el marc legal vigent i en aplicació de les disposicions i els mandats que s'hi estableixen, la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2009 conté les previsions d'ingressos i l'aprovació de les despeses previstes d'executar durant l'exercici pressupostari del 2009. Formalment, el text articulat es divideix en set títols, dedicats, respectivament, a l'aprovació i l'àmbit d'aplicació dels pressupostos i al règim de les modificacions pressupostàries, a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, a les despeses de personal, a les operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic, a les normes tributàries, a la participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat i a les normes de gestió pressupostària del Parlament i d'altres institucions i organismes. Amb les disposicions addicionals i la disposició transitòria única es completa el marc jurídic pressupostari. Les disposicions finals contenen les normes relatives a la pròrroga de disposicions i a l'entrada en vigor de la Llei, i també una habilitació per a efectuar, si escau, les adaptacions tècniques que siguin necessàries com a conseqüència de reorganitzacions administratives.
El títol I està dedicat a delimitar l'àmbit i l'aprovació dels pressupostos, a les vinculacions de crèdit, i al règim de les modificacions pressupostàries i a l'assignació als diferents òrgans de les competències de gestió en aquesta matèria.
Dins el títol II de la Llei, relatiu a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, s'ha de destacar, en especial, l'articulació dels mecanismes necessaris per a evitar l'adopció d'acords i de resolucions que puguin incomplir les normes generals de limitació de l'augment de la despesa.
El títol III, sobre despeses de personal, estableix l'àmbit d'aplicació de les normes en aquesta matèria i preveu l'increment de les retribucions del personal i la configuració de les pagues extraordinàries, la regulació del règim retributiu de les diferents classes de personal i altres disposicions, entre les quals figura la de limitació de l'augment de les despeses de personal. També s'hi concreten les aportacions a plans de pensions d'ocupació per al personal de la Generalitat.
Dins el títol IV, relatiu a operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic, s'estableixen les autoritzacions sobre endeutament i avals per a diversos tipus d'entitats i organismes, tant a curt termini com a llarg termini, i també sobre el marc per a la gestió dels riscos de tipus d'interès i de canvi. També s'hi fixen les diferents actuacions dels instruments del crèdit públic de la Generalitat.
Les normes tributàries, establertes pel títol V, fan referència al gravamen de protecció civil de Catalunya, al cànon de l'aigua i a l'actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa.
Dins el títol VI, dedicat a la participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat, es regula la distribució del Fons de cooperació local de Catalunya, d'acord amb uns criteris basats en les especificitats de l'organització territorial i en les modificacions sobre el règim de les competències locals, que resulten de la legislació de règim local i de les lleis sectorials.
El darrer títol de la Llei, el VII, conté les normes específiques de gestió pressupostària del Parlament, del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu, de la Sindicatura de Comptes, del Consell de Treball, Econòmic i Social, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i de l'Agència Catalana de Protecció de Dades.
Finalment, la Llei es completa amb trenta-tres disposicions addicionals, una disposició transitòria i quatre disposicions finals. Aquestes darreres contenen les normes relatives a la pròrroga de disposicions, i també l'habilitació per a les adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives.

Títol I

Aprovació i àmbit d'aplicació dels pressupostos i règim de les modificacions pressupostàries

Capítol I

Aprovació dels pressupostos i àmbit d'aplicació

Article 1

Aprovació dels pressupostos de la Generalitat i àmbit d'aplicació
1. S'aproven els pressupostos de la Generalitat per a l'exercici del 2009, que són integrats per:
a) El pressupost de l'Administració de la Generalitat .format per l'estat d'ingressos i pels estats de despeses dels departaments del Govern i els fons no departamentals, i en el qual s'integren també els estats de despeses del Parlament i dels organismes estatutaris i consultius., per un import total, en els estats d'ingressos i despeses, de 29.730.757.464,54 euros, d'acord amb el detall de despeses per seccions que figura en la taula següent:

Seccions pressupostàries

Import (euros)

Parlament i organismes estatutaris i consultius

 

Parlament de Catalunya

77.217.944,68

Consell Consultiu

4.146.550,28

Sindicatura de Comptes

13.350.486,22

Comissió Jurídica Assessora

3.737.859,53

Consell de l'Audiovisual de Catalunya

9.576.038,25

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

3.314.710,43

Agència Catalana de Protecció de Dades

3.710.898,40

Departaments

 

Departament de la Presidència

103.997.100,00

Departament de la Vicepresidència

268.966.483,89

Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

1.245.068.121,83

Departament d'Economia i Finances

241.014.905,12

Departament de Governació i Administracions Públiques

476.599.943,78

Departament de Política Territorial i Obres Públiques

1.524.000.000,00

Departament de Justícia

927.627.847,19

Departament d'Educació

5.122.010.221,50

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

650.714.779,76

Departament de Salut

9.246.742.831,00

Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

454.722.588,87

Departament de Treball

683.288.059,97

Departament d'Innovació, Universitats i Empresa

1.589.069.609,04

Departament d'Acció Social i Ciutadania

1.706.244.852,00

Departament de Medi Ambient i Habitatge

530.538.802,74

Fons no departamentals

 

Pensions

4.575.000,00

Deute

1.614.184.148,78

Despeses de diversos departaments

199.155.681,28

Participació dels ens locals de Catalunya

 

en ingressos de l'Estat

2.917.182.000,00

Fons de contingència

110.000.000,00

Total pressupost

29.730.757.464,54


b) Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

Import (euros)

Servei Català de la Salut (CatSalut)

9.098.019.628,02

Institut Català de la Salut (ICS)

2.702.084.190,24

Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS)

1.233.204.816,51

Total (sense consolidar)

13.033.308.634,77


c) Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter administratiu, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

Import (euros)

Patronat de la Muntanya de Montserrat

3.924.745,00

Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC)

12.436.517,81

Consell Català de l'Esport

75.146.963,62

Servei Català de Trànsit

94.518.360,68

Institut de Seguretat Pública de Catalunya

17.502.953,57

Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)

11.335.369,09

Agència Catalana del Consum

15.591.498,92

Tribunal Català de Defensa de la Competència

1.280.017,27

Centre d'Estudis d'Opinió

2.059.438,42

Escola d'Administració Pública de Catalunya

10.175.288,65

Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE)

1.917.447,25

Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran

700.000,00

Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada

5.602.693,00

Institució de les Lletres Catalanes

2.764.337,35

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

4.378.944,62

Museus d'Arqueologia

6.415.888,66

Biblioteca de Catalunya

11.105.207,25

Institut d'Estudis de la Salut (IES)

5.924.106,53

Agència Catalana de Seguretat Alimentària

1.341.672,96

Institut Català d'Avaluacions Mèdiques

3.591.074,30

Agència de Protecció de la Salut

15.978.288,50

Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi)

5.121.779,15

Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives (IPFC)

576.944,73

Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC)

387.810.282,65

Institut Català de les Dones (ICD)

11.275.749,09

Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció

12.308.525,01

Total (sense consolidar)

720.784.094,08


d) Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter comercial o financer, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

Import (euros)

Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP)

8.506.381,00

Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA)

25.043.750,00

Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA)

106.908.057,35

Entitat Autònoma de Difusió Cultural

12.990.190,00

Total (sense consolidar)

153.448.378,35


e) Els pressupostos de les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat i les entitats assimilades, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

Import (euros)

Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR)

16.008.004,00

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

49.785.520,00

Memorial Democràtic

1.749.990,00

Institut Català Internacional per la Pau

1.499.990,00

Institut Català de Finances (ICF)

1.235.148.237,05

Institut Català d'Energia (ICAEN)

20.881.972,20

Agència Tributària de Catalunya

33.698.772,27

Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació

298.896.939,11

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

306.960.894,17

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

32.856.515,63

Ports de la Generalitat

23.236.612,68

Institut Català del Sòl (INCASOL)

739.419.008,07

Infraestructures Ferroviàries de Catalunya

931.259.989,09

Institut Geològic de Catalunya

13.069.337,50

Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)

37.910.309,14

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)

334.989.645,00

Institut Català de les Indústries Culturals

58.311.627,80

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts

5.339.810,00

Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI)

28.068.029,20

Gestió de Serveis Sanitaris (GSS)

55.677.706,79

Institut d'Assistència Sanitària (IAS)

96.824.459,47

Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS)

18.467.871,95

Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATM)

3.910.328,42

Institut Català d'Oncologia (ICO)

168.784.651,77

Banc de Sang i Teixits (BST)

71.514.487,15

Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV)

20.083.776,53

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

37.610.801,36

Consell Català de la Producció Integrada

783.900,00

Consell Català de la Producció Agrària Ecològica

1.154.425,63

Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM)

162.123.992,81

Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI)

3.680.000,00

Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil (IDIADA)

12.564.000,00

Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca

49.012.499,13

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

3.327.193,26

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

609.999,34

Agència Catalana de la Joventut

22.179.360,00

Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

964.703.294,00

Agència de Residus de Catalunya

124.687.470,74

Centre de la Propietat Forestal

9.048.037,72

Aigües Ter-Llobregat (ATLL)

485.953.639,42

Servei Meteorològic de Catalunya

8.040.322,85

Total (sense consolidar)

6.489.833.421,25


f) Els pressupostos de les societats i altres entitats de caràcter mercantil, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

Import (euros)

Agència de Patrocini i Mecenatge, SA

743.700,00

Eficiència Energètica, SA

238.874,04

Sanejament Energia, SA

56.900,64

ICF Equipaments, SA Unipersonal

366.635.261,70

ICF Holding, SA Unipersonal

42.101.727,94

Túnels i Accessos de Barcelona, SA (TABASA)

129.441.118,47

Gestió d'Infraestructures, SAU (GISA)

1.012.004.579,09

Equacat, SA

1.677.000,00

Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA)

54.970.182,63

Túnel del Cadí, SAC

28.368.734,27

Aeroports Públics de Catalunya, SL Unipersonal

11.520.858,00

Televisió de Catalunya, SA (TVC)

411.009.364,00

Catalunya Ràdio SRG, SA

53.591.150,00

TVC Edicions i Publicacions, SA

1.033.900,00

CCRTV Serveis Generals, SA

100.000,00

Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC)

18.542.218,85

TVC Multimèdia, SL

705.340,00

CCRTV Interactiva, SA

12.479.422,00

Activa Multimèdia Digital, SL

6.998.343,00

Intracatalonia, SA

4.656.368,00

Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, SA (EISSA)

4.204.603,73

Sistema d'Emergències Mèdiques, SA (SEMSA)

253.387.297,36

UDIAT, Centre Diagnòstic, SA

28.370.496,14

Logaritme Serveis Logístics AIE

11.734.108,83

Promotora d'Exportacions Catalanes, SA (PRODECA)

5.317.862,00

Regs de Catalunya, SAU (REGSAU)

105.076.000,00

Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA)

155.697.168,28

Ens per al Cessament Agrari

8.311,60

Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA)

19.500.000,00

Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA

2.295.000,00

Forestal Catalana, SA

24.207.510,32

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)

100.879.595,70

Total (sense consolidar)

2.867.552.996,59


g) Els pressupostos dels consorcis i les entitats assimilades, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

Import (euros)

Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus

422.110,00

Consorci del Circuit de Catalunya

1.660.731,85

Consorci Institut Europeu de la Mediterrània

4.303.152,20

Consorci Patronat Catalunya Món

2.829.200,00

Consorci del Montsec

1.391.211,71

Consorci per a la Normalització Lingüística

28.260.000,00

Consorci Casa Àsia

6.591.181,98

Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT

1.605.731,81

Consorci Casa de les Llengües

5.350.010,00

Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya

17.020.000,00

Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat

200.000,00

Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità

1.075.499.695,60

Consorci Patronat de la Vall de Núria

123.659,35

Consorci Port de Mataró

2.069.697,07

Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs

759.294,29

Consorci Port de Portbou

745.809,00

Consorci Institut de Geomàtica

1.647.477,00

Consorci de l'Observatori del Paisatge

495.450,00

Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT)

300.000,00

Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona

13.908.461,76

Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Girona

5.527.118,00

Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Lleida

4.550.586,00

Consorci Institut d'Estudis Territorials

1.345.748,53

Consorci d'Educació de Barcelona

62.528.270,82

Consorci del Palau de la Música Catalana

6.195.111,76

Consorci de l'Auditori i l'Orquestra

21.022.000,00

Consorci del Teatre Fortuny de Reus

2.932.406,00

Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya

24.428.684,22

Consorci Museu d'Art Contemporani de Barcelona

13.315.072,00

Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell

234.063.090,97

Consorci Sanitari de Terrassa

163.352.955,61

Consorci Sanitari de Barcelona

22.904.831,89

Consorci Hospitalari de Vic

96.970.724,35

Consorci Sanitari Integral

157.600.513,21

Consorci Sanitari de l'Alt Penedès

37.029.819,35

Consorci Sanitari de l'Anoia

62.888.907,14

Consorci Sanitari de Mollet del Vallès

1.971.403,27

Consorci del Laboratori Intercomarcal de l'Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf

13.984.708,29

Consorci Sanitari del Maresme

120.806.131,35

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

108.879.738,67

Consorci de Castelldefels Agents de Salut

4.000.000,00

Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample

9.349.688,00

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona

490.750.421,95

Consorci Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya

1.165.237,90

Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya

28.380.000,00

Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA)

65.304.990,39

Consorci Centre d'Estudis Demogràfics

1.477.858,39

Consorci Centre de Supercomputació de Catalunya

4.000.000,00

Consorci Turisme de Catalunya

20.401.678,00

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

4.186.263,54

Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional

1.765.334,00

Consorci Institut Català d'Arqueologia Clàssica

1.857.861,67

Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars

4.315.826,00

Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer

14.272.943,41

Consorci Centre de Recerca Matemàtica

4.878.348,00

Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

16.966.653,35

Consorci Laboratori de Llum de Sincrotró

240.000,00

Consorci Centre de Visió per Computador

3.013.500,00

Consorci Institut de Física d'Altes Energies

3.785.332,66

Consorci Sant Gregori, de Girona

7.738.657,00

Consorci del Barri de la Mina

25.210.926,34

Consorci de Serveis Socials de Barcelona

39.445.414,02

Consorci de l'Habitatge de Barcelona

7.537.000,00

Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals

3.427.507,12

Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

333.020,00

Total (sense consolidar)

3.091.285.156,79


h) Els pressupostos de les fundacions, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

Import (euros)

Centre de Documentació Política

1.900.095,55

Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès

1.671.323,00

Societat de la Informació Solidària i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundació Privada

58.231,64

Fundació Privada Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya

715.000,00

Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya

12.098.324,35

Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya

931.445,59

Fundació Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrània

1.668.603,00

Fundació Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència

105.000,00

Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, Fundació Privada

6.342.730,07

Fundació Privada Institut d'Investigació Oncològica de Vall-Hebron (VHIO)

4.593.809,91

Fundació Privada Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta

4.165.319,79

Fundació Privada Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)

21.524.082,16

Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya

443.924,14

Fundació Privada Centre Tic i Salut

1.323.593,00

Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB)

2.470.026,61

Fundació Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)

3.129.767,91

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona

6.219.429,92

Fundació Privada Catalana pel Progrés del Món Rural

770.920,00

Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya

95.905.969,78

Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Fundació Privada

4.300.600,00

Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica

32.656.940,55

Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC)

6.147.908,00

Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química

15.110.311,00

Institut de Ciències Fotòniques, Fundació Privada (ICFO)

12.092.610,00

Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN)

4.921.031,00

Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica (IRB)

20.919.185,00

Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC)

4.622.476,00

Institut Català de Recerca de l'Aigua, Fundació Privada (ICRA)

3.914.058,88

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural,

 

Fundació Privada (ICRPC)

597.000,00

Institut Català de Paleontologia, Fundació Privada (ICP)

1.307.935,00

Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada

15.311.213,00

Total (sense consolidar)

287.938.864,85


2. Els pressupostos de les entitats amb participació no majoritària de la Generalitat que han estat classificades com a Administració pública de la Generalitat, d'acord amb el Reglament (CE) núm. 2223/96, del Consell, del 25 de juny de 1996, relatiu al Sistema de comptes nacionals i regionals de la Comunitat (SEC-95), s'inclouen a títol informatiu i de consolidació pressupostària.
3. Tots els crèdits de despeses dels pressupostos a què fa referència l'apartat 1 s'estructuren en funció de la triple classificació (orgànica, per programes i econòmica) en els estats d'ingressos i despeses corresponents que acompanyen aquesta llei.

Article 2

Beneficis fiscals
Els beneficis fiscals que afecten els tributs de la Generalitat i els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat s'estimen en 1.737,6 milions d'euros.

Article 3

Vinculació dels crèdits de despeses del pressupost
1. Els crèdits de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2009 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut, de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives tenen les vinculacions següents:
a) Pel que fa al capítol 1, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat dels crèdits relatius als articles 15 i 17, que vinculen per servei, programa i concepte, i dels relatius a l'article 16, que vinculen per secció i concepte si són de la Generalitat i per entitat i concepte en la resta de casos.
b) Pel que fa al capítol 2, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat dels conceptes 226, "Despeses diverses", i 251, "Prestació de serveis amb mitjans aliens", que vinculen per servei, programa i concepte, i de les aplicacions 226.0002, "Atencions protocol·làries i representatives", i 226.0003, "Publicitat, difusió i campanyes institucionals", que vinculen per servei, programa i aplicació.
c) Pel que fa al capítol 3, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article.
d) Pel que fa al capítol 4, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives i de l'aplicació 489.0001, "Farmàcia (receptes mèdiques)", que vinculen per servei, programa i aplicació, i del concepte 488, "Concerts educatius", que vincula per servei, programa i concepte.
e) Pel que fa al capítol 5, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol.
f) Pel que fa al capítol 6, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat de les aportacions nominatives per inversions, que vinculen per servei, programa i aplicació, i dels crèdits relatius a l'article 69, que vinculen per servei, programa i article.
g) Pel que fa al capítol 7, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives, que vinculen per servei, programa i aplicació.
h) Pel que fa al capítol 8, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les aportacions de capital nominatives, que vinculen per servei, programa i aplicació.
i) Pel que fa al capítol 9, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article.
2. Els crèdits ampliables que especifica la Llei de pressupostos vinculen amb el nivell de desagregació que figura a l'article 7, llevat de les quotes a la Seguretat Social, el crèdit de les quals vincula per secció o entitat i concepte, d'acord amb el que indica l'apartat 1.a.
3. Els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit que es concedeixin durant l'exercici i també els crèdits finançats amb transferències del Fons de contingència vinculen amb el nivell de desagregació amb què es consignin en els estats de despeses. Els crèdits incorporats vinculen entre ells mateixos amb els criteris establerts per l'apartat 1. Els crèdits generats vinculen entre ells mateixos amb els criteris establerts per l'apartat 1 i han de mantenir la finalitat que va motivar l'ingrés.
4. Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost, la classificació orgànica per serveis, la classificació funcional per programes i la classificació econòmica per aplicacions s'han d'utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l'execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries de la Generalitat i de les altres entitats esmentades per l'apartat 1.

Capítol II

Règim de les modificacions pressupostàries

Article 4

Principis generals
Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2009 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut, de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives s'han d'ajustar al que disposa aquesta llei i al que estableix sobre aquesta matèria el text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, en els punts que no són modificats pels articles 5, 6, 7 i 8 d'aquesta llei. En tots els casos, és preceptiu l'informe de l'òrgan competent de la Intervenció General.

Article 5

Transferències de crèdit
1. Es poden autoritzar transferències de crèdit dins un mateix pressupost entre els crèdits de despeses a què fa referència l'article 4, amb les limitacions següents:
a) No poden minorar crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor de la Llei de pressupostos.
b) No poden minorar crèdits per transferències o aportacions nominatives, llevat de les establertes entre un departament o una entitat i les altres entitats o empreses del sector públic de la Generalitat. En aquest cas, si la modificació afecta un contracte programa o un pla econòmic i financer aprovat pel Govern, cal tramitar simultàniament la modificació d'aquest contracte o pla.
c) No poden minorar els crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d'exercicis anteriors, llevat que es compensin amb augments en altres partides incorporades procedents del mateix exercici.
d) No poden minorar crèdits ampliables que hagin estat ampliats prèviament.
e) No poden minorar els crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, llevat que s'apliquin a la mateixa finalitat que va motivar aquests ingressos.
2. En el supòsit que en l'execució del pressupost sorgeixin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació de les noves partides, amb les limitacions que estableix l'apartat 1.
3. Les transferències de crèdit han d'indicar la secció, el servei o l'entitat, i també els programes i les aplicacions que resten afectats per la transferència, independentment dels nivells de vinculació establerts. També s'ha d'indicar l'impacte de la transferència sobre els objectius dels programes afectats.

Article 6

Generació de crèdits
1. Poden generar crèdit, dins l'estat de despeses dels pressupostos a què fa referència l'article 4, els ingressos derivats de les operacions següents:
a) Les operacions a què fa referència l'article 44 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
b) Els nous traspassos o les ampliacions de traspassos de serveis d'altres administracions que s'acordin el 2009, fins a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.
c) Les transferències de fons efectives amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona.
d) Els ingressos efectivament recaptats per les taxes que, d'acord amb la legislació aplicable, siguin afectades a determinades despeses, fins al límit de l'import que excedeixi les previsions contingudes en l'estat d'ingressos del pressupost.
e) En la secció "Despeses de diversos departaments", els ingressos derivats d'acords i convenis subscrits per la Comissió Central de Subministraments, sempre que es destinin a l'adquisició d'equipaments per a millorar les condicions de treball del personal al servei de l'Administració de la Generalitat.
f) En la secció "Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació", en el supòsit que l'entitat autònoma Servei Català de Trànsit liquidi l'exercici pressupostari amb superàvit un cop s'hagin deduït totes les despeses d'explotació, els drets reconeguts però no cobrats efectivament i les despeses fixades per la Llei 14/1997, del 24 de desembre, de creació del Servei Català de Trànsit , aquest superàvit s'ha de destinar a finançar despesa en matèria de seguretat i protecció civil.
g) Altre supòsits establerts per normes amb rang de llei.
2. Es poden generar crèdits finançats amb ingressos procedents d'altres administracions o d'entitats públiques de la Generalitat, un cop vistos els convenis o altres documents que justifiquin que l'administració que ha de trametre els fons reconeix aquesta obligació.
3. En el supòsit que es produeixin ingressos per a atendre necessitats per a les quals no hi hagi una partida adequada, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, l'habilitació s'ha de tramitar juntament amb l'expedient de generació de crèdits corresponent.

Article 7

Crèdits ampliables
1. Amb caràcter general, són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents, dels quals, en tots els casos, s'ha de donar compte trimestralment al Parlament:
a) Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.
b) Els triennis dels funcionaris derivats del còmput de temps de servei realment prestat a l'Administració.
c) Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions, menyscaptes i despeses del deute en operacions de crèdit corresponents a operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats per a les entitats diferents de la Generalitat, esmentades en l'article 4, siguin insuficients per a atendre les obligacions que produeixin aquestes operacions, s'han d'ampliar els crèdits que per a aquestes entitats siguin consignats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat. En el supòsit que es formalitzin les operacions de modificació, refinançament i substitució autoritzades per l'article 36.1.d, el Departament d'Economia i Finances ha de dur a terme les modificacions pressupostàries que calgui.
d) En la secció "Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació", dins el servei IT 03, les despeses extraordinàries autoritzades pel Govern per a afrontar situacions excepcionals declarades "d'emergència 2".
e) En la secció "Departament de Governació i Administracions Públiques", el crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/763.0001/713 per a afrontar les despeses extraordinàries, degudament aprovades pel Govern, derivades de danys catastròfics.
f) En la secció "Departament de Salut" i en el Servei Català de la Salut, amb l'objectiu de reduir el saldo existent al final de l'exercici del 2009 de propostes de despesa pendent d'imputació pressupostària (PPI) registrades, els crèdits destinats al pagament de concerts sanitaris. A aquest efecte, s'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè, a proposta del Departament de Salut i dins el marc de compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per a l'exercici, pugui efectuar les ampliacions necessàries dels crèdits consignats al Departament de Salut i al Servei Català de la Salut destinades a aquesta finalitat.
2. Amb caràcter específic, són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents, dels quals, en tots els casos, s'ha de donar compte trimestralment al Parlament:
a) En la secció "Departament de Justícia", els crèdits de les partides pressupostàries que correspongui, en funció del cost que es produeixi en els torns d'ofici d'advocats i de procuradors. Aquest cost el determinen els mòduls fixats per la Generalitat i el nombre d'assumptes atesos.
b) En la secció "Departament de Governació i Administracions Públiques":
Primer. El crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/462.0002/711, segons el finançament de polítiques pròpies del Conselh Generau d'Aran.
Segon. El crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/462.0003/711, per a finançar les competències transferides al Conselh Generau d'Aran.
c) En la secció "Departament de Treball", el crèdit de la partida pressupostària TI 06 D/480.0005/333, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d'inserció (RMI).
d) En la secció "Departament d'Acció Social i Ciutadania", fins al límit de les necessitats que es derivin de les prestacions de dret subjectiu que s'esmenten:
Primer. El crèdit de la partida pressupostària BE 05 D/480.0001/313, "A famílies".
Segon. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.0010/311, "Prestacions per a l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat".
Tercer. El crèdit de la partida pressupostària BE 10 D/480.0011/311, "Prestacions per a joves extutelats".
e) En la secció "Pensions":
Primer. Els crèdits de les obligacions de classes passives.
Segon. El crèdit de la partida pressupostària PE 02 D/480.0012/311, "Indemnitzacions persones incloses supòsits Llei 46/77, de concessió d'amnistia".
f) En la secció "Despeses de diversos departaments", a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances:
Primer. El crèdit de la partida pressupostària DD 01 D/226.0004/121, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat, i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu del compliment d'obligacions legals derivades d'adquisicions hereditàries a favor de la Generalitat i, en general, amb motiu de la gestió dels immobles.
Segon. El crèdit de la partida pressupostària DD 02 D/121.0003/121, "Altres millores retributives".
g) En el pressupost de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, fins al límit de les necessitats que es derivin de les prestacions de dret subjectiu que s'esmenten:
Primer. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0013/311, "Ajuts assistencials a la protecció dels cònjuges supervivents".
Segon. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0015/311, "Prestacions per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius".
Tercer. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0016/311, "Prestacions complementàries per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació".
Quart. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0017/311, "Prestacions per atendre necessitats bàsiques".
Cinquè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0002/311, "Prestació econòmica vinculada al servei (LAPAD)".
Sisè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0003/311, "Prestació econòmica per cuidador no professional (LAPAD)".
Setè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0004/311, "Prestació econòmica d'assistència personal (LAPAD)".
h) En el pressupost del Servei Català de la Salut, el crèdit de la partida 5100 D/489.0001/411, "Farmàcia (receptes mèdiques)".
i) En el pressupost de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció, el crèdit de la partida pressupostària 6160 D/480.0010/311, "Prestacions per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat", fins al límit de les necessitats que es derivin d'aquesta prestació de dret subjectiu.
3. Els crèdits ampliables que són minorats perden la condició d'ampliables.
4. Les ampliacions de crèdit a què fa referència l'apartat 2 que no corresponguin a generacions per majors ingressos s'han de tramitar com a transferències de crèdit i s'han de finançar preferentment amb càrrec a baixes d'altres crèdits del pressupost no financer de la mateixa secció o del mateix organisme o entitat o, si això no és possible, d'altres seccions o del Fons de contingència, amb l'autorització prèvia del Govern.

Article 8

Incorporació de romanents de crèdit
1. Es poden incorporar als estats de despeses dels pressupostos de la Generalitat, de les entitats autònomes administratives, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials els romanents de crèdits que enumera l'article 37.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
2. S'autoritza el Departament d'Economia i Finances a incorporar els romanents de crèdit que no s'hagin utilitzat de les partides de dotació del Fons d'acció social a les partides que correspongui del pressupost per al 2009, per a complir les finalitats establertes en els acords sindicals aplicables.
3. Els crèdits del pressupost del 2008 que es van generar sobre la base d'ingressos finalistes efectivament ingressats i que el 31 de desembre de 2008 no estiguin vinculats al compliment d'obligacions ja reconegudes es poden incorporar al pressupost del 2009 per a aplicar-los a les finalitats que van motivar els dits ingressos.

Article 9

Competències específiques en matèria de modificacions pressupostàries
1. Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'article 5.1, les modificacions de crèdit següents:
a) Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat d'un import igual o superior a 30.000 euros.
b) Augments de despeses corrents amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital o financeres d'un import igual o superior a 30.000 euros.
c) Augments de despeses no financeres amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses financeres.
d) Augments de despeses de personal amb càrrec a disminucions de crèdit de qualsevol altre capítol.
e) Transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que comportin increments de plantilla.
f) Transferències de crèdit que minorin crèdits per transferències o aportacions nominatives entre els pressupostos de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic o entre els pressupostos d'aquestes mateixes entitats.
g) Generacions de crèdits que compleixen simultàniament les condicions regulades pels articles 6.2 i 18.2.
2. Correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances autoritzar l'habilitació de crèdits, les incorporacions de crèdit i, sempre que no corresponguin al Govern, les generacions i, amb les úniques limitacions que estableix l'article 5.1, les transferències de crèdit següents:
a) Les transferències de crèdit entre diversos programes dins una mateixa secció o entitat.
b) Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i la secció .Despeses de diversos departaments., servei 03, per a finançar l'adquisició, la contractació i la gestió centralitzades de béns i serveis.
c) Les transferències de crèdit que augmentin els crèdits que l'article 3.1.b esmenta com a excepcions o minorin els crèdits que l'article 3.1.d esmenta com a excepcions.
d) Les transferències de crèdit que minorin qualsevol dels articles del capítol 1.
e) Les transferències entre crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d'exercicis anteriors i les transferències entre crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, en els termes que estableix l'article 5.1.c i e.
f) Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat d'un import inferior a 30.000 euros.
g) Augments de despeses corrents amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital o financeres d'un import inferior a 30.000 euros.
3. Correspon als titulars dels departaments i als presidents, als directors o als càrrecs assimilats de les entitats autònomes, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials autoritzar les modificacions pressupostàries entre diversos crèdits d'un mateix programa, amb les úniques limitacions que estableix l'article 5.1, sempre que no corresponguin al Govern o al conseller o consellera d'Economia i Finances. Aquestes modificacions pressupostàries no poden augmentar els crèdits que l'article 3.1.b esmenta com a excepcions, ni poden minorar els crèdits que l'article 3.1.d esmenta com a excepcions.
4. Les intervencions delegades en els departaments, en el Servei Català de la Salut, en l'Institut Català de la Salut, en l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i en les entitats autònomes administratives han d'informar, abans que s'autoritzin les propostes de modificacions de crèdit, sobre els punts següents:
a) El compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.
b) La suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén minorar.
c) Qualsevol altre aspecte que derivi de la legislació aplicable.

Article 10

Retencions de saldos pressupostaris
El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, i segons l'execució de l'estat d'ingressos o de despeses, ha d'acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos afectats de les entitats a què fa referència l'article 4, i també qualsevol altra mesura que consideri adequada per a complir l'objectiu d'estabilitat pressupostària.

Article 11

Crèdits per a transferències o aportacions a favor de les entitats del sector públic
1. L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències a favor de les entitats que, d'acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes (SEC-95), estan classificades com a Administració pública de la Generalitat s'ha d'ajustar de manera que el 31 de desembre la liquidació de llurs pressupostos sigui equilibrada.
2. Les aportacions de capital a favor de les entitats en què la Generalitat participa majoritàriament, de forma directa o indirecta, en llur finançament o en la designació de la majoria de representants amb dret a vot de llurs òrgans de govern, es poden aplicar excepcionalment a la compensació de pèrdues d'exercicis anteriors, amb l'acord previ del Govern.
3. Les transferències corrents a favor de les entitats esmentades en els apartats 1 i 2 tenen per objecte finançar les despeses d'explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, llevat de les dotacions per amortitzacions, provisions, deterioraments, variacions d'existències i baixes de l'immobilitzat. L'excés derivat de les transferències de la Generalitat i les seves entitats s'ha de minorar de les transferències corrents previstes en el pressupost de la Generalitat o les seves entitats per a l'any següent, sens perjudici que per llei, per contracte programa o per altres acords de Govern s'estableixi una altra destinació.
4. Durant el primer semestre del 2009, els departaments, amb l'informe previ de la Intervenció General, han de minorar les transferències corrents que tenen previst atorgar en aquest exercici a les entitats esmentades en els apartats 1 i 2 per l'import dels romanents de tresoreria existents el 31 de desembre de 2008 derivats d'un excés de transferències corrents o d'ingressos cedits procedents de la Generalitat o les seves entitats, sens perjudici que per llei, per contracte programa o per altres acords de Govern s'estableixi una altra destinació. En el cas d'entitats que rebin transferències de diferents departaments, ja sigui directament o per mitjà d'altres entitats que en depenguin, la minoració s'ha de distribuir entre els departaments afectats en proporció a l'import de les transferències corrents o dels ingressos cedits durant l'exercici del 2008. Les entitats que disposin d'ingressos cedits han d'efectuar un ingrés al Tresor de la Generalitat per la part de l'import que no pugui ésser minorat amb les eventuals transferències que tingui previst rebre el 2009. En el cas que no es pugui determinar el romanent per causes imputables a l'entitat, la Intervenció General ha de practicar una retenció de crèdits preventiva.

Article 12

Comptabilització de les transferències internes
Les transferències i altres aportacions de fons entre l'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic, i també entre aquestes entitats -sempre que estiguin integrades en el sistema corporatiu de centralització de tresoreria (cash-pooling) i que no responguin al pagament de preus o tarifes per contraprestacions individualitzables-, es comptabilitzen d'acord amb l'execució real de les despeses finançades que es deriva de l'activitat de cada entitat. En aquest sentit, amb caràcter general s'han de comptabilitzar per dotzenes parts de llur import pressupostat el primer dia laborable posterior al dia 10 de cada mes. Tanmateix, en el cas que el calendari d'execució real de les despeses finançades de l'entitat requereixi una periodització diferent a l'esmentada, es poden comptabilitzar d'acord amb aquest calendari, amb l'informe favorable previ de la Intervenció Delegada.

Article 13

Fons de contingència
1. El Fons de contingència s'ha de destinar, si escau, a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional que no s'hagin previst en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al llarg de l'exercici.
2. Perquè la dotació inclosa anualment en el Fons de contingència es pugui aplicar, cal que ho aprovi el Govern de la Generalitat, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances. L'aplicació s'ha de fer per mitjà de transferències de crèdit a favor de la secció competent per raó de la matèria.
3. El romanent de crèdit que hi pugui haver al final de cada exercici anual en el Fons de contingència no es pot incorporar a exercicis posteriors.
4. Amb independència del que estableix l'article 7.1.f, s'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè, a proposta del Departament de Salut i en el marc del compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per a l'exercici del 2009, pugui destinar el romanent existent al final de l'exercici en el Fons de contingència a reduir el saldo de propostes de despesa pendent d'imputació pressupostària (PPI) registrades, mitjançant les transferències corresponents al Departament de Salut i al Servei Català de la Salut.

Títol II

Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Article 14

Execució anticipada d'inversions
1. Amb l'objectiu de permetre l'execució anticipada d'inversions en infraestructures i equipaments que estiguin inclosos en la programació dels respectius plans sectorials d'inversions vigents aprovats pel Govern, aquest, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del departament competent per raó de la matèria, pot autoritzar la signatura de convenis amb ens locals o amb altres entitats gestores dels serveis interessats en l'execució anticipada de les esmentades inversions.
2. Les inversions a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser finançades i executades, sota la supervisió de la Generalitat, pels ens locals o per les entitats afectades. L'import d'aquestes inversions, a més, ha d'ésser reintegrat totalment o en part per la Generalitat, amb càrrec a les dotacions que s'aprovin per a cada exercici pressupostari per al departament o l'entitat competent en la matèria.
3. L'autorització dels convenis a què fa referència l'apartat 1 requereix la tramitació prèvia o simultània d'una autorització de despeses pluriennals, en la qual s'han de concretar els imports màxims per a cada anualitat que es comprometen amb càrrec als futurs pressupostos de la Generalitat o de les seves entitats.

Article 15

Pressupostos de les universitats catalanes
1. Les universitats públiques catalanes han d'elaborar, aprovar i executar llurs pressupostos en una situació d'equilibri pressupostari.
2. En el cas que es liquidi el pressupost del 2008 d'alguna universitat pública catalana en situació de dèficit, el departament competent en matèria d'universitats ha de proposar les mesures que calgui per a corregir aquesta situació sense afectar l'equilibri pressupostari de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb les normes del SEC-95.

Article 16

Limitació de l'augment de la despesa
1. Durant l'exercici del 2009, el Govern i tots els titulars de centres de despesa estan obligats a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària corresponent. Les resolucions i els acords que s'adoptin en incompliment d'aquest precepte són nuls de ple dret.
2. El pla anual de control a què fa referència l'article 71 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, que és aprovat pel conseller o consellera d'Economia i Finances a proposta de la Intervenció General, ha d'incloure les activitats de seguiment de les prescripcions contingudes en l'apartat 1 amb relació a tots els departaments i el sector públic que en depengui o hi estigui vinculat.
3. La Intervenció General ha d'informar trimestralment sobre les possibles incidències detectades amb relació a les obligacions que estableix aquest article. Amb independència d'això, en qualsevol moment, els òrgans fiscalitzadors que, en exercici de llurs competències, tinguin coneixement de l'adopció d'iniciatives que incompleixin el que estableix aquest article, ho han de posar en coneixement del Departament d'Economia i Finances, el qual ha d'exigir responsabilitats als titulars dels centres de despesa que incorrin en l'incompliment.
4. Durant l'exercici del 2009, el Govern està obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris.

Article 17

Compromisos de despesa d'exercicis anteriors
1. Les obligacions en vigor el 31 de desembre de 2008 corresponents a despeses efectuades degudament per la Generalitat, per les entitats autònomes administratives, pel Servei Català de la Salut, per l'Institut Català de la Salut o per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials que no s'hagin pogut reconèixer amb càrrec als crèdits del pressupost per al 2008 es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.
2. El Departament d'Economia i Finances, a proposta del departament o de l'entitat afectats i amb l'informe previ de la Intervenció Delegada, ha de determinar els crèdits amb càrrec als quals s'ha d'imputar el pagament de les obligacions a què fa referència l'apartat 1, que han d'ésser els adequats a la naturalesa i la finalitat de la despesa, d'acord amb l'estructura pressupostària vigent.

Article 18

Despeses afectades a ingressos finalistes
1. En les despeses que es financen amb càrrec a ingressos finalistes, tant si es tracta d'ingressos previstos en el pressupost inicial com si són ingressos addicionals no previstos que han generat crèdit, d'acord amb el que estableix l'article 6.2, no es poden ordenar pagaments fins que no s'hagi produït efectivament l'ingrés en la tresoreria corresponent.
2. Excepcionalment, en els casos de despeses finançades per altres administracions o entitats públiques, i sempre que s'acrediti documentalment el compromís de finançament de l'Administració o l'entitat que hagi d'aportar els fons, es poden ordenar pagaments sense que s'hagi produït efectivament l'ingrés, en els casos següents:
a) Si són necessaris per a atendre les despeses de personal.
b) Si corresponen a subvencions periòdiques que tenen per finalitat prestacions de caràcter personal o social.
c) Si corresponen a programes dels quals es rep el finançament, per mitjà d'un reemborsament, amb la justificació de les despeses efectivament produïdes.
d) Altres supòsits, degudament justificats, que autoritzi el Govern amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances.

Article 19

Recurrència de despeses en exercicis futurs
La tramitació de qualsevol disposició que impliqui recurrència de despeses en exercicis futurs, incloses les despeses de personal, ha d'incloure necessàriament un estudi d'impacte pressupostari. El Departament d'Economia i Finances pot establir normes i criteris per a l'elaboració de l'estudi esmentat.

Article 20

Compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs
1. Els compromisos de despesa pluriennal que s'adquireixin d'acord amb el que disposa el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, s'han d'ajustar als criteris, els procediments i els límits establerts pel Govern.
2. En el cas que una modificació d'un compromís de despeses pluriennals comporti una reducció de l'import consignat per a l'anualitat en curs, i el desplaci de manera total o parcial a exercicis posteriors, s'ha de fer una retenció de crèdit per l'import afectat. Aquesta retenció només es pot aplicar a compensar altres modificacions de compromisos de despeses pluriennals que comportin un augment de l'import previst per a l'anualitat en curs, tot avançant parcialment o totalment els imports previstos en anualitats posteriors, llevat que el Govern, per motius degudament justificats i amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, acordi no efectuar la retenció.
3. Tots els compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs resten condicionats a les disponibilitats pressupostàries dels exercicis afectats.

Article 21

Identificació i seguiment pressupostari dels projectes d'inversió
Els projectes de despesa d'inversió de la Generalitat i de totes les entitats incloses als seus pressupostos s'identifiquen amb els codis de projecte que figuren en l'Annex d'inversions reals. La programació i l'execució al llarg de l'exercici de nous projectes no identificats en l'Annex d'inversions reals requereix l'assignació prèvia del codi de projecte corresponent, d'acord amb les normes del Departament d'Economia i Finances. El seguiment de l'execució dels projectes es fa mitjançant la identificació dels codis de projecte en la comptabilització de despeses en el sistema corporatiu d'informació economicofinancera. Les entitats que no utilitzen el sistema corporatiu d'informació economicofinancera han d'efectuar un seguiment permanent de l'execució de llurs projectes d'inversió i l'han de trametre al Departament d'Economia i Finances amb la mateixa periodicitat que la informació periòdica de seguiment pressupostari i d'acord amb els formats que la Intervenció General determini.

Títol III

Despeses de personal

Capítol I

Retribucions del personal

Article 22

Àmbit d'aplicació de les normes sobre despeses de personal
Les disposicions incloses en aquest títol s'apliquen a tot el personal al servei de:
a) L'Administració de la Generalitat.
b) El Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
c) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.
d) Les entitats autònomes de caràcter comercial o financer.
e) Les entitats de dret públic (inclosa la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) i les societats mercantils a què fa referència l'article 4.2 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002 que percebin aportacions de qualsevol naturalesa amb càrrec als pressupostos de la Generalitat o de les seves entitats, i que contribueixin directament o indirectament a cobrir el dèficit d'explotació, llevat de les que disposin d'un contracte programa i així ho determini expressament el Govern en la seva aprovació, amb l'informe previ del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.
f) Les altres entitats del sector públic amb participació majoritària de la Generalitat.
g) Les universitats públiques catalanes.

Article 23

Retribucions del funcionariat i altre personal no sotmès a la legislació laboral
1. Les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, excloent-ne els alts càrrecs, en l'exercici del 2009 no poden experimentar un augment global superior al 2% respecte a les fixades per a l'exercici del 2008.
2. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, cadascuna de les pagues extraordinàries dels funcionaris en servei actiu als quals és aplicable el règim retributiu que estableix el text que refon els preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, té un import d'una mensualitat de sou, triennis i complement de destinació que percebi el personal funcionari.
3. Addicionalment, la massa salarial dels funcionaris en servei actiu als quals és aplicable el règim retributiu establert pel text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 i la del personal sotmès al règim administratiu i estatutari pot tenir un increment de l'1%, que s'ha de destinar a l'augment del complement específic o concepte corresponent, amb l'objectiu que, progressivament, en exercicis successius, s'arribi a percebre en catorze pagues l'any, dotze de les quals ordinàries i dues d'addicionals en els mesos de juny i desembre.
4. El que estableixen els apartats 1, 2 i 3 s'entén sens perjudici de l'adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les retribucions assignades a cada lloc de treball mantenen una relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l'informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.
5. Les retribucions de la resta de personal no laboral en servei actiu, excloent-ne els alts càrrecs, experimenten el mateix increment anual addicional que les del personal funcionari, d'acord amb els apartats 1, 2, 3 i 4.
6. Les retribucions que tenen caràcter d'absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta llei, i no experimenten cap increment respecte a les fixades per a l'exercici del 2008.

Article 24

Retribucions del personal funcionari
1. Les retribucions que han de percebre els funcionaris el 2009, d'acord amb el sistema retributiu que estableix el text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, són les següents:
a) El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, d'acord amb les equivalències establertes per la Llei de l'Estat 7/2007, del 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, referents a dotze mensualitats:

Grup (Decret legislatiu 1/1997,del 31 d'octubre)

Grup/Subgrup equivalent (Llei de l'Estat 7/2007,del 12 d'abril)

Sou (euros)

Triennis (euros)

A

A1

13.893,84

534,12

B

A2

11.791,68

427,44

.

B

10.233,72

372,48

C

C1

8.790,12

321,00

D

C2

7.187,40

214,56

E

Agrupacions professionals

6.561,84

161,04


b) Les pagues extraordinàries, que són dues l'any i s'acrediten els mesos de juny i desembre, per un import d'una mensualitat de sou, triennis i complement de destinació.
c) L'import del complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que és el següent, referit a dotze mensualitats:

Nivell

Euros

30

12.200,04

29

10.943,04

28

10.482,96

27

10.022,64

26

8.792,88

25

7.801,32

24

7.341,12

23

6.881,16

22

6.420,72

21

5.961,12

20

5.537,40

19

5.254,68

18

4.971,72

17

4.688,88

16

4.406,76

15

4.123,56

14

3.841,08

13

3.558,00

12

3.275,16

11

2.992,44

10

2.709,96

9

2.568,60

8

2.426,88

7

2.285,64

6

2.144,28

5

2.002,80

4

1.790,88

3

1.579,44

2

1.367,16

1

1.155,36


d) L'import del complement específic assignat al lloc de treball que es desenvolupi, que s'incrementa en el mateix percentatge que el sou, sens perjudici del que estableix l'article 23.3 i 4.
e) El complement de productivitat que estableix l'article 103.1.c del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, que retribueix el rendiment especial, l'activitat i la dedicació extraordinàries, l'interès o la iniciativa amb què el funcionari o funcionària duu a terme el seu treball, d'acord amb els crèdits pressupostaris que cada departament assigna a aquest efecte, i que es regeix per les normes següents:
Primera. L'apreciació de la productivitat, per a pagar aquest complement, s'ha de fer mitjançant una valoració individualitzada per a cada funcionari o funcionària dels factors que especifica l'article 103.1.c del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997. Els complements de productivitat s'han de fer públics als altres funcionaris del departament o de l'entitat afectada, i també se n'ha de donar coneixement als representants sindicals.
Segona. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius.
Tercera. Cada departament ha de donar compte al departament competent en matèria de funció pública i al Departament d'Economia i Finances de la quantia dels complements i dels criteris de distribució que ha aplicat.
f) Les gratificacions per serveis extraordinaris, que han d'ésser concedides per cada departament o organisme autònom, dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional, tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball i en cap cas no poden tenir una quantia fixa ni ésser de guany periòdic.
g) Els complements personals transitoris reconeguts d'acord amb la disposició transitòria segona del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, que són absorbits, durant l'any 2009, d'acord amb les normes següents:
Primera. De l'increment de retribucions de caràcter general que estableix l'article 23.1 només es pot absorbir el 50% corresponent a les retribucions complementàries. El complement personal transitori absorbeix el 100% de qualsevol altra millora retributiva, incloent-hi les millores derivades de canvis de llocs de treball i els increments de les retribucions no compresos en l'increment general establert per l'article 23.1.
Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'ha d'imputar qualsevol millora retributiva.
Tercera. Els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris i el complement de productivitat que regula la lletra e no compten a l'efecte de l'absorció del complement personal transitori.
2. El càlcul de les retribucions que s'hagin de liquidar normativament per dies s'ha d'efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.
3. Els funcionaris interins que s'inclouen en l'àmbit d'aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 perceben el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupen la vacant i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.
4. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, fins que no conclogui el procés d'extinció que regula el mateix text refós, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.
5. El personal al qual no siguin aplicables les retribucions fixades per l'apartat 1 percep per a l'exercici del 2009 un increment no superior al 2% sobre les retribucions del 2008, sens perjudici de l'aplicació del que estableix l'article 23.5.
6. Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d'acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti una reducció de la jornada de treball s'han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.

Article 25

Acreditació de retribucions
Al personal no laboral al servei de l'Administració de la Generalitat inclòs en l'àmbit d'aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 li són aplicables les normes en matèria retributiva següents:
a) Les retribucions bàsiques i complementàries que s'acreditin amb caràcter fix i periodicitat mensual s'han de fer efectives per mensualitats completes, i d'acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia hàbil del mes que correspongui. Només s'han de liquidar per dies en els casos següents:
Primer. En el mes de la presa de possessió de la primera destinació en un cos o escala, en el reingrés al servei actiu i en el d'incorporació per acabament de llicència sense dret a retribució.
Segon. En el mes d'inici de llicències sense dret a retribució.
Tercer. En el mes en què es produeixi un canvi de lloc de treball que comporti una adscripció a una administració pública diferent de l'Administració de la Generalitat, encara que no impliqui cap canvi de situació administrativa.
Quart. En el mes de cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d'un canvi de cos o d'escala. No obstant això, si el motiu del cessament és la mort, la jubilació o el retir del funcionari o funcionària inclòs en el règim de classes passives de l'Estat o qualsevol altre règim de pensions públiques que s'acrediten per mensualitats completes des del primer dia del mes següent del naixement del dret, la liquidació de les retribucions no s'ha d'efectuar pels dies de servei actiu, sinó comptant el mes complet en el qual s'ha produït el fet causant del cessament.
b) Les pagues extraordinàries s'han d'acreditar els mesos de juny i desembre i, d'acord amb la situació i els drets del funcionari o funcionària, els dies 1 de juny i 1 de desembre, excepte en els supòsits següents:
Primer. Si el temps de serveis prestats és inferior a tot el període corresponent a una paga extraordinària, aquesta paga s'ha d'abonar proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats. Si s'ha fet jornada de treball reduïda durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre, l'import de la paga extraordinària ha de tenir la reducció corresponent.
Segon. En el cas de funcionaris en servei actiu amb llicència sense dret a retribució, la paga extraordinària s'ha d'acreditar els mesos de juny i desembre, però amb la quantia proporcional al temps de serveis prestats en el període corresponent a cadascuna de les pagues.
Tercer. Si es produeix un canvi de lloc de treball que comporta una adscripció a una administració pública diferent de l'Administració de la Generalitat, encara que no impliqui un canvi de situació administrativa, la paga extraordinària s'ha d'acreditar el mes en què es fa el canvi.
Quart. Si es produeix cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d'un canvi de cos o d'escala, la paga extraordinària s'ha d'acreditar el dia del cessament amb referència a la situació i els drets del funcionari o funcionària en aquella data, però proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats.
Cinquè. Si es produeix cessament del servei actiu per jubilació, per mort o per retir i es compleixen les circumstàncies que especifica l'apartat quart de la lletra a, pel que fa a la paga extraordinària no s'han de comptar els dies de servei actiu, sinó el mes complet.
c) El període corresponent a cadascuna de les pagues extraordinàries comprèn els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny i desembre. Si el temps de serveis efectivament prestats és inferior a sis mesos, els períodes, a l'efecte de liquidació, resten establerts de la manera següent:
Primer. Paga extraordinària de juny: període des de l'1 de desembre fins al 31 de maig immediatament anterior.
Segon. Paga extraordinària de desembre: període des de l'1 de juny fins al 30 de novembre immediatament anterior.
d) Els funcionaris de carrera que canvien de lloc de treball dins el mateix cos o escala tenen dret, durant el termini de presa de possessió, a totes les retribucions de caràcter fix o mensual. Aquestes retribucions s'han de fer efectives per mensualitats completes, d'acord amb la situació dels funcionaris, el primer dia del mes que correspongui, i s'han de seguir les directrius següents:
Primera. Si el termini per a la presa de possessió s'acaba dins el mateix mes del cessament, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s'ha de fer càrrec de tota la mensualitat. A partir del primer dia del mes següent, la dependència a què hagi estat destinat s'ha de fer càrrec de la retribució, d'acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.
Segona. Si el termini per a la presa de possessió comprèn dates de dos mesos diferents, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s'ha de fer càrrec de les retribucions fins al final del mes del cessament. La dependència a què va destinat s'ha de fer càrrec de la retribució a partir del dia 1 del mes següent, independentment que el funcionari o funcionària hagi exhaurit o no el termini de presa de possessió, però d'acord amb la situació i els drets que té el primer dia del mes que correspongui.

Article 26

Retribucions del personal laboral
1. Per a l'exercici del 2009, la massa salarial del personal laboral, excloent-ne el personal laboral amb contracte d'alta direcció, no pot experimentar un augment global superior al 2% respecte a la corresponent per a l'exercici del 2008, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació, tant pel que fa a efectius de personal i antiguitat com al règim de treball, jornada, hores extraordinàries i altres condicions laborals. A més, la massa salarial del personal laboral pot tenir l'augment necessari per a fer possible l'aplicació a aquest personal de l'increment addicional que estableix l'article 23 per al personal no laboral.
2. S'entén per massa salarial, a l'efecte del que estableix l'apartat 1, el conjunt de crèdits aprovats destinats a retribucions i a despeses d'acció social, sense considerar l'increment general consignat per a l'any 2009. La massa salarial no inclou en cap cas:
a) Prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social.
b) Cotitzacions a la Seguretat Social a càrrec de l'empresa.
c) Indemnitzacions per trasllats, suspensions i acomiadaments.
d) Indemnitzacions per despeses efectuades pel treballador o treballadora.
3. Per a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral dels ens indicats per l'article 22.a, b, c, d i e, cal l'informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances, d'acord amb els criteris següents:
a) Es considera determinació o modificació de les condicions retributives la signatura de convenis col·lectius, les revisions, les adhesions o les extensions d'aquests convenis, l'aplicació dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral i la fixació de retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades amb un conveni col·lectiu.
b) A l'efecte de l'emissió de l'informe corresponent, els departaments, les entitats autònomes i les altres entitats del sector públic han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, la proposta individual o el projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d'una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.
c) L'informe a què fa referència la lletra b ha d'ésser elaborat pel departament competent en matèria de funció pública i pel Departament d'Economia i Finances, en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta o el projecte.
4. Les retribucions, si no són regulades per un conveni col·lectiu, es poden establir mitjançant un contracte individual, d'acord amb els criteris que pugui acordar el Govern.
5. Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d'informe o en contra d'un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.

Article 27

Retribucions dels alts càrrecs del Govern i altre personal directiu
1. En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat i de totes les seves entitats dependents, les retribucions per a l'exercici del 2009 dels alts càrrecs i personal assimilat, del personal laboral d'alta direcció i assimilat o de qualsevol classe de personal que, d'acord amb la normativa vigent, ocupi càrrecs directius o assimilats mitjançant un nomenament del Govern o càrrecs directius que són susceptibles d'ésser proveïts mitjançant contractes laborals d'alta direcció, no tenen cap increment respecte de les fixades per al 2008, tret de la retribució per antiguitat que, d'acord amb la normativa vigent, els pugui correspondre per llur condició prèvia de personal funcionari. En el cas del personal laboral, esdevenen inaplicables les clàusules contractuals o les condicions regulades pels convenis col·lectius que li siguin aplicables i que contradiguin el que disposa aquest article.
2. Per a l'exercici del 2009, la quantia màxima individual de la retribució variable en funció d'objectius del personal directiu no pot ésser superior a la vigent per a l'exercici del 2008.

Article 28

Retribucions variables en funció d'objectius
1. L'establiment per contracte de retribucions variables en funció del compliment de determinats objectius en l'àmbit del personal directiu de les entitats del sector públic que indica l'article 22.b, d, e i f ha d'incloure necessàriament objectius pressupostaris.
2. L'establiment per contracte de retribucions variables en funció del compliment d'objectius, la concreció anual dels objectius, incloent-hi els pressupostaris, i llur avaluació i acreditació han d'ésser aprovats pels departaments als quals estiguin adscrites les entitats afectades, i s'han d'ajustar als criteris i els procediments de control fixats pel Govern.

Article 29

Pensions
1. La quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, s'incrementa un 2% amb relació a les de l'exercici del 2008, amb efecte des de l'1 de gener de 2009.
2. Les pensions atorgades a l'empara de la Llei 6/2003, del 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat, i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i als seus familiars, es regeixen per llur normativa específica.
3. Si un conseller o consellera de la Generalitat deixa el càrrec durant l'any 2009, té dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, si obté una altra retribució amb càrrec a fons públics deixa de percebre-la, amb efectes des del moment que rep la nova retribució.

Article 30

Pla de pensions
1. A més de l'increment general de retribucions que estableixen als articles 23 i 26, es pot destinar fins a un 0,5% de la massa salarial a finançar aportacions a plans de pensions d'ocupació o contractes d'assegurança col·lectius que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació.
2. A l'efecte del que estableix l'apartat 1, s'entén per massa salarial del funcionariat i altre personal no sotmès a la legislació laboral el conjunt de crèdits aprovats destinats a retribucions, sense tenir en compte l'increment general establert per al 2009 ni les despeses d'acció social. Pel que fa al personal laboral, la massa salarial és la que determina l'article 26.2, excloent les despeses d'acció social.
3. Correspon al Govern fixar les quanties anuals de les aportacions individuals dels promotors al pla de pensions d'ocupació de promoció conjunta en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2009.
4. Les quanties anuals que es fixin en aplicació de l'apartat 3 s'han d'ajustar, per a cada partícip, amb l'aplicació de les reduccions que corresponguin, segons el temps de prestació efectiva de serveis, d'acord amb el que s'estableix per via reglamentària.
5. Les quanties de les aportacions individualitzades a altres plans de pensions d'ocupació o contractes d'assegurança col·lectius que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació no poden ésser superiors a les que estableixi el Govern, d'acord amb aquest article.

Capítol II

Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Article 31

Limitació de l'augment de despeses de personal
Durant l'exercici del 2009, no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilla ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa amb la reducció del mateix import d'altres conceptes pressupostaris dels capítols de despeses corrents. Si l'ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant també pot ésser finançat amb la minoració dels crèdits per a inversions del departament o l'entitat que ho proposi.

Article 32

Contractació temporal de personal laboral
Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d'acord amb la legislació vigent, per a executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d'aquest. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant els serveis d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al departament competent en matèria de funció pública les contractacions que hi hagi hagut, i també les característiques d'aquestes contractacions. El departament competent en matèria de funció pública ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals més representatives.

Article 33

Oferta pública d'ocupació
1. Per a l'exercici del 2009, l'oferta pública d'ocupació només pot incloure les places que el Govern, a proposta del departament competent en matèria de funció pública i amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, consideri necessàries per al funcionament dels serveis públics essencials.
2. No obstant el que estableix l'apartat 1, el Govern pot aprovar una o diverses ofertes parcials d'ocupació pública de llocs de treball, dotats pressupostàriament i inclosos en les relacions de llocs de treball, que estiguin ocupats per personal interí o personal laboral temporal.
3. El que estableixen els apartats 1 i 2 resta subjecte als límits aplicables al conjunt de les administracions públiques, d'acord amb les disposicions estatals bàsiques en aquesta matèria. La resolució de les convocatòries corresponents a cada oferta d'ocupació comporta el cessament de la persona que ocupa la plaça oferta si la dita plaça és ocupada interinament. En aquest cas, el cessament s'ha de produir en prendre possessió el nou funcionari o funcionària, i en cap cas no hi pot haver un increment global del personal del cos o l'escala corresponents.

Article 34

Integració en el treball
1. Per a complir els principis d'integració en el treball que estableixen la Llei de l'Estat 13/1982, del 7 d'abril, d'integració social de minusvàlids, i el text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l'Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb discapacitat, es reserva el 5% de les places previstes en l'oferta pública d'ocupació.
2. Les empreses públiques de la Generalitat, en conjunt, han de reservar, com a mínim, el 5% de les noves contractacions previstes per a l'exercici pressupostari del 2009 perquè el cobreixin persones amb discapacitat.

Article 35

Despeses de personal de les universitats catalanes
Abans que s'aprovin els pressupostos de les universitats públiques, el departament competent en matèria d'universitats ha d'elaborar la proposta de la despesa del personal docent i investigador, de la del personal d'administració i serveis i de la previsió agregada de places i contractes de les universitats, i l'ha d'elevar al Govern perquè l'autoritzi, amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances.

Títol IV

Operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic

Article 36

Operacions d'endeutament a llarg termini
1. Pel que fa a les operacions d'endeutament de la Generalitat:
a) S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a un any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, amb la limitació que el saldo de deute viu el 31 de desembre de 2009 no superi el saldo corresponent autoritzat el 31 de desembre de 2008 en més de 3.249.571.266,37 euros.
b) L'endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a es pot augmentar amb la finalitat d'amortitzar l'endeutament de les entitats públiques que es classifiquen en el sector d'administracions públiques, d'acord amb les normes del SEC-95, pel mateix import que s'amortitzi, per a optimar la càrrega financera global.
c) L'endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a també es pot augmentar amb la finalitat de refinançar o substituir les operacions d'endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any. L'import màxim que es pot refinançar o substituir no pot ésser superior al deute viu existent en la modalitat de reemborsament igual o inferior a un any el 31 de desembre de 2008.
d) S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat i de les seves entitats i empreses públiques, per a obtenir un cost menor de la càrrega financera, prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat o dotar el deute en circulació de més liquiditat o d'una estructura millor.
e) En el cas de modificació, refinançament o substitució d'operacions de les entitats o les empreses públiques, amb aval de la Generalitat o sense, s'autoritza el Govern perquè atorgui l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.
2. Pel que fa a les operacions d'endeutament de les altres entitats del sector públic:
a) S'autoritza l'Institut Català de Finances (ICF), les seves entitats dependents i l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè facin ús, durant el 2009, de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a un any, en qualsevol modalitat, perquè financin operacions pròpies de les entitats respectives, fins al límit que indica la taula següent:

Entitat

Import màxim (euros)

Institut Català de Finances

El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 5.000.000.000,00 d'euros.

ICF Equipaments, SAU

El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 1.000.000.000,00 d'euros.

ICF Holding, SAU

El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 100.000.000,00 d'euros.

Institut Català del Crèdit Agrari

El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 300.000.000,00 d'euros.


b) S'autoritza les entitats de dret públic següents i les societats mercantils participades per la Generalitat següents a fer ús, durant el 2009, de l'endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2009 no superi els nous límits que indica la taula següent:

Entitat

Límit màxim (euros)

Agència Catalana de l'Aigua

1.554.550.000,00

Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació

123.723.823,21

Institut Català del Sòl

891.216.289,07

Ports de la Generalitat

14.944.322,97

Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU

56.136.364,38

Aigües Ter-Llobregat

587.179.865,44

Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA)

149.355.127,29

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

314.128.658,68

Institut Geològic de Catalunya

300.000,00

Institut Cartogràfic de Catalunya

7.700.000,00

Centre d'Iniciatives per a la Reinserció

980.000,00


c) S'autoritza la resta d'entitats de dret públic i de societats mercantils participades totalment per la Generalitat a fer ús, durant el 2009, de l'endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2009 no superi el saldo de deute autoritzat el 31 de desembre de 2008.
3. Les característiques de les operacions d'endeutament que assenyala aquest article han d'ésser fixades pel Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances.
4. Abans que el Govern fixi les característiques de les operacions d'endeutament en els termes de l'apartat 3, la Direcció General de Política Financera i Assegurances ha d'establir les negociacions de les diverses operacions financeres autoritzades a favor de les entitats autònomes i les altres entitats públiques, tret de les de caràcter financer i llurs entitats participades, i ha de triar l'instrument més adequat, coordinadament amb les entitats afectades, amb l'objectiu de racionalitzar l'operativa i obtenir les millors condicions dels mercats financers. El mateix procediment s'ha de seguir amb relació a les altres empreses o entitats de qualsevol forma jurídica admesa en dret participades majoritàriament per la Generalitat, de manera directa o indirecta, que necessitin l'autorització del Govern o del Departament d'Economia i Finances per a formalitzar operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, d'acord amb la legislació vigent. També s'ha de seguir el mateix procediment en les operacions de cobertura de tipus d'interès i tipus de canvi. A aquest efecte, la Direcció General de Política Financera i Assegurances ha de dictar les instruccions pertinents. Sens perjudici del que determina aquest apartat, la Direcció General de Política Financera i Assegurances pot encarregar aquestes funcions, en els termes que estableixi, a les entitats públiques de la Generalitat que siguin capçalera d'un grup, respecte de llurs empreses participades.
5. El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, pot establir les actuacions que s'han de dur a terme, en el curs de l'exercici del 2009, encaminades a cobrir el tipus d'interès i el tipus de canvi de les operacions d'endeutament existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, mitjançant la utilització dels diversos instruments financers de cobertura de risc que hi ha en els mercats. La contractació de les operacions concretes, dins aquest marc, correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances, que pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera i Assegurances.
6. Les operacions d'endeutament autoritzades per aquesta llei a favor de les entitats públiques que, d'acord amb les normes del SEC-95, hagin estat classificades en el sector d'administracions públiques de la Generalitat, únicament es poden formalitzar en el supòsit que l'augment d'endeutament viu del conjunt d'aquest sector no superi el que preveuen aquests pressupostos. Per a assegurar el compliment d'aquest precepte, un cop s'hagin aprovat els pressupostos per al 2009, el Departament d'Economia i Finances ha de fer els ajustaments necessaris i ha d'autoritzar, si escau, les formalitzacions de les operacions d'endeutament que calgui i, consegüentment, la disposició dels crèdits reservats a aquest efecte en l'estat de despeses.
7. Els límits que estableix aquest article resten automàticament revisats pels imports que es derivin dels programes vigents o que s'aprovin en aplicació de la normativa d'estabilitat pressupostària.
8. Per a calcular els límits establerts per aquest article, no s'han d'incloure les operacions finançades amb préstecs i bestretes reemborsables provinents d'altres administracions públiques.

Article 37

Operacions d'endeutament a curt termini
1. El límit màxim d'endeutament viu de la Generalitat per operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any és el 29,5% sobre l'estat de despeses del pressupost.
2. El conseller o consellera d'Economia i Finances ha de fixar les característiques de les operacions d'endeutament a què fa referència l'apartat 1.
3. Les entitats autònomes i les altres entitats públiques que hagin de formalitzar operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any han de seguir el procediment establert per l'article 36.4.

Article 38

Avals
1. Pel que fa als avals de la Generalitat:
a) S'autoritza el Govern perquè concedeixi l'aval de la Generalitat en les operacions de crèdit formalitzades a l'empara de l'autorització concedida per l'article 36.2.b i c.
b) Els avals a què fa referència la lletra a han d'ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d'Economia i Finances i del conseller o consellera del departament interessat per raó de la matèria, i els ha de signar el conseller o consellera d'Economia i Finances o l'autoritat en qui delegui expressament.
c) S'autoritza el Govern a prestar l'aval fins a una quantia màxima, el 2009, de 1.500.000.000,00 d'euros, amb l'objecte de garantir valors de renda fixa emesos per fons de titulització d'actius, constituïts d'acord amb les disposicions vigents, a l'empara dels convenis que, en el cas que es consideri convenient, subscriguin el Departament d'Economia i Finances i les societats gestores de fons de titulització d'actius inscrites en la Comissió Nacional del Mercat de Valors, amb l'objecte de millorar el finançament de l'activitat productiva empresarial de les petites i les mitjanes empreses, per a projectes localitzats dins o fora de Catalunya, i de les corporacions locals catalanes. La Secretaria de Política Financera, Competència i Consum pot establir les bases i altres condicions de participació per a accedir a la formalització dels convenis esmentats.
2. Pel que fa als avals de l'Institut Català de Finances i de l'Institut Català del Crèdit Agrari:
a) S'autoritza l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari a prestar avals, durant l'exercici del 2009, en els termes que estableixen les respectives lleis de creació, fins al límit que indica la taula següent:

Entitat

Import màxim (euros)

Institut Català de Finances

600.000.000,00

Institut Català del Crèdit Agrari

35.000.000,00


b) Per a l'exercici del 2009, el límit a què fa referència l'article 11.4 del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre, és de 9.000.000,00 d'euros. Excepcionalment, el Govern pot acordar d'ampliar aquest límit.
c) L'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari han de tenir en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s'han de fer càrrec dels interessos corrents de les operacions ni dels interessos de demora produïts per l'incompliment d'obligacions dels avalats.

Article 39

Informació sobre endeutaments i avals
1. Totes les entitats integrants del sector públic de la Generalitat han d'informar el Departament d'Economia i Finances sobre les disposicions que efectuïn de les operacions d'endeutament formalitzades, i també de l'aplicació que en fan. A aquest efecte, han de trametre al Departament d'Economia i Finances, amb la periodicitat que es determini i en el format que el Departament estableixi, la informació sobre llur endeutament viu.
2. El conseller o consellera d'Economia i Finances ha de trametre, trimestralment, a la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d'avals i préstecs fets per l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari. Aquesta memòria ha d'incloure les característiques i el volum de les operacions que s'han fet, la incidència sectorial i territorial que tenen i els resultats de la gestió.

Article 40

Operacions de cobertura de risc
S'autoritza l'Institut Català de Finances a fer operacions de cobertura de risc de crèdit de les seves operacions actives, tant de préstecs com d'avals.

Article 41

Fons per a les indústries culturals
S'autoritza el Govern a destinar part de la dotació del Fons per a les indústries culturals, al qual fa referència l'article 35 de la Llei 6/2004, del 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004, a la participació de l'Institut Català de les Indústries Culturals en l'accionariat de societats creades per a desenvolupar projectes culturals amb un valor estructural especial, d'acord amb els requisits legals vigents.

Títol V

Normes tributàries

Article 42

Gravamen de protecció civil
Per a calcular el gravamen al qual estan sotmeses les empreses afectades pel Pla especial de protecció civil, establert per l'article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, i atès que el cost dels respectius plans especials de protecció civil és superior als límits fixats per l'apartat 2 del dit article, s'estableix que la quota del gravamen per a les empreses de l'apartat 3, per a l'exercici del 2009, d'acord amb el volum anual de facturació, s'ha d'ajustar a l'escala següent:

Facturació (euros)

Quota (euros)

Fins a 3.005.060,52

6.166,38

Més de 3.005.060,52 i fins a 12.020.242,08

15.415,96

Més de 12.020.242,08 i fins a 30.050.605,21

30.831,92

Més de 30.050.605,21 i fins a 60.101.210,42

61.663,84

Més de 60.101.210,42

123.327,68

Article 43

Cànon de l'aigua
1. Durant l'any 2009, els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i assimilables i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació del cànon de l'aigua, a l'efecte de determinar el tipus de gravamen específic d'una manera individualitzada, tenint en compte que no inclouen l'impost sobre el valor afegit, són els següents:

Concepte

Import

Unitat

Domèstic: consum igual o inferior a la dotació bàsica

0,3921

euros/m3

Domèstic: consum superior a la dotació bàsica

0,4153

euros/m3

Industrial general

0,1314

euros/m3

Industrial específica

0,5152

euros/m3

Matèries en suspensió

0,3980

euros/kg

Matèries oxidables

0,7963

euros/kg

Sals solubles

6,3705

euros/Sm3/cm

Matèries inhibidores

9,4438

euros/Kequitox

Nitrogen

0,6045

euros/kg

Fòsfor

1,2092

euros/kg


2. Durant l'any 2009, els valors per a determinar la quota del cànon d'aigua corresponent als establiments ramaders, tenint en compte que no inclouen l'impost sobre el valor afegit, són els següents:

Tipus d'explotació

Euros/plaça

Engreix d'ànecs

0,0263

Engreix de guatlles

0,0047

Engreix de pollastres

0,0263

Engreix de galls dindi

0,0512

Engreix de perdius

0,0107

Avicultura de posta

0,0573

Pollets de recria

0,0107

Cria de boví

0,8855

Engreix de vedells

2,5274

Vaques alletants

5,8997

Boví de llet

8,4281

Vedelles de reposició

4,2171

Cabrum de reproducció

0,8292

Cabrum de reposició

0,4139

Cabrum de sacrifici

0,2792

Producció de conills

0,4974

Bestiar equí

7,3661

Oví d'engreix

0,3470

Ovelles de reproducció

1,0415

Ovelles de reposició

0,5178

Porcí d'engreix

0,9689

Producció porcina

2,0203

Porcí de transició

0,4448


El tipus de gravamen específic per a usos ramaders s'afecta d'un coeficient 0, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat, comprovada pels serveis d'inspecció de l'administració competent.
3. Durant l'any 2009, els valors per a la determinació objectiva de la quota corresponent a usos industrials d'aigua per a la producció d'energia elèctrica, efectuats per centrals hidroelèctriques, tenint en compte que no inclouen l'impost sobre el valor afegit, són els següents:

Règim de producció d'energia elèctrica

Import

Unitat

Ordinari

0,00048

euros/kWh

Especial

0,00031

euros/kWh

Article 44

Tarifa d'utilització d'aigua
El tipus de la tarifa d'utilització d'aigua, regulada per la disposició addicional novena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, es fixa, per al 2009, en 0,2364 euros per metre cúbic.

Article 45

Taxes amb tipus de quantia fixa
1. Els tipus de quantia fixa de les taxes vigents de la Generalitat s'eleven, per a l'any 2009, fins a la quantitat que resulti de l'aplicació del coeficient 1,02 a la quantia de l'any 2008. Són tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base.
2. Resten també incloses en l'àmbit de l'actualització les quotes fixes, màximes i mínimes, que estableixen les taxes.
3. La xifra que resulta de l'aplicació de l'increment a què fa referència l'apartat 1 s'arrodoneix de la manera següent:
a) La xifra de les unitats de cèntim d'euro, si és compresa entre l'1 i el 5, s'arrodoneix al 5.
b) La xifra de les unitats de cèntim d'euro, si és compresa entre el 6 i el 9, s'arrodoneix al 0 i s'augmenta en una unitat la xifra de les desenes de cèntim d'euro.
c) En el cas que es tracti de taxes recaptades per mitjà d'efectes timbrats, l'import resultant de l'aplicació de l'increment s'arrodoneix, a l'alça o a la baixa, a la xifra múltiple de 25 cèntims d'euro més propera.
4. Resten exceptuades de l'augment fixat per l'apartat 1:
a) La taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar.
b) La taxa corresponent als serveis de guarda de vehicles del Patronat de la Muntanya de Montserrat.
c) Les taxes les quotes de les quals siguin objecte de modificació per la Llei de mesures fiscals i financeres que acompanya aquesta Llei de pressupostos.

Títol VI

Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat

Article 46

Participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat
La participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat és de 151.818.150,56 euros, amb la distribució següent:
a) 114.236.105,32 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0003/711, "Fons de cooperació local de Catalunya. Ajuntaments", s'han de distribuir entre els municipis.
b) 37.234.263,02 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0002/711, "Fons de cooperació local de Catalunya. Consells comarcals", s'han de distribuir entre les comarques.
c) 347.782,22 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0004/711, .Fons de cooperació local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades., s'han de distribuir entre les entitats municipals descentralitzades.

Article 47

Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat
1. Les participacions dels ens locals en els ingressos de l'Estat s'han de distribuir d'acord amb el que estableix la normativa aplicable.
2. Els crèdits consignats en la secció "Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat" s'han d'ajustar, quant a la quantia definitiva, al resultat de la distribució que se'n faci, d'acord amb els criteris continguts en la normativa aplicable. La Tresoreria de la Generalitat ha de dur a terme la gestió de la despesa d'aquesta secció.

Article 48

Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments
1. La partida GO 03 D/460.0003/711 del pressupost del Departament de Governació i Administracions Públiques, en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat, finança:
a) La participació de lliure disposició, amb un import de 105.736.105,32 euros.
b) La participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis, amb un import de 8.500.000,00 euros.
2. La participació de lliure disposició, amb un import de 105.736.105,32 euros, es distribueix de la manera següent:
a) Al municipi de Barcelona, 5.000.000,00 d'euros.
b) A la resta de municipis de Catalunya, 100.736.105,32 euros, que s'han de distribuir d'acord amb els criteris següents:
Primer. Atenent la població com a indicador de despesa, una quantitat per a cada municipi, calculada d'acord amb la fórmula següent:
P = 29.335 + (H1 x 30,59) + (H2 x 13,79) + (H3 x 10,43) + (H4 x 6,35) + (H5 x 4,44)
En la qual:
P = participació del municipi
H1 = nombre d'habitants entre 1 i 1.000
H2 = nombre d'habitants entre 1.001 i 5.000
H3 = nombre d'habitants entre 5.001 i 20.000
H4 = nombre d'habitants entre 20.001 i 50.000
H5 = nombre d'habitants pel damunt de 50.000
Segon. Atenent la major despesa associada a la plurinuclearitat, 5.760.000,00 euros distribuïts entre els municipis de menys de 50.000 habitants amb nuclis de població diferenciats fora de l'entitat capital de municipi, i de la manera següent: en proporció al nombre de nuclis de població habitats, llevat dels existents a l'entitat capital de municipi, 2.880.000,00 euros, i en proporció a la població en nuclis fora de l'entitat capital de municipi, amb un màxim de 1.000 habitants per nucli, 2.880.000,00 euros.
Tercer. Atenent la major despesa associada a la capitalitat comarcal, una quantitat fixa d'1.457.924,06 euros, dels quals 8.747,54 euros són per a cada capital i 1.108.022,46 euros es distribueixen en proporció a la població comarcal fora de la capital. Terrassa i Sabadell es distribueixen les quantitats corresponents en funció de la població que tenen.
Quart. Atenent la despesa per la gestió del territori, 2.092.618,33 euros repartits proporcionalment a la superfície de cada municipi.
3. Les dades de la població i l'estructura de nuclis són les corresponents al padró d'habitants de l'any 2007.
4. La dotació de la participació per a la prestació supramunicipal de serveis, amb un import de 8.500.000,00 euros, d'acord amb el que disposa l'apartat 2, s'ha de distribuir entre els municipis proporcionalment a les quantitats de lliure disposició que resultin d'aplicar els criteris que estableix el mateix apartat.
5. La Generalitat ha de transferir als ajuntaments els imports de llur participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis que resultin de la distribució feta d'acord amb l'apartat 4. Aquesta participació té com a finalitat sufragar les despeses derivades de les activitats o les inversions supramunicipals, i els ajuntaments la poden destinar, totalment o en part, a una o diverses entitats supramunicipals en les quals participin.
6. Els ajuntaments han de justificar la destinació d'aquestes transferències, mitjançant un certificat de la Intervenció que s'ha de lliurar a la Direcció General d'Administració Local. Aquest certificat ha de determinar les actuacions concretes, l'import i, si escau, els ens supramunicipals als quals l'ajuntament ha destinat aquesta participació. Els ajuntaments han d'acreditar que participen en els ens supramunicipals beneficiaris quan correspongui.
7. La Generalitat ha de lliurar les transferències a què fa referència l'apartat 5 als ajuntaments que hagin complert correctament la destinació d'aquesta participació en l'exercici anterior. En el cas que l'ajuntament no lliuri aquest certificat o que aquest certificat no compleixi el que estableix l'apartat 6, la transferència per aquest concepte ha de restar retinguda fins que es lliuri segons la normativa vigent.

Article 49

Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals
D'acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, s'estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor de la Vall d'Aran d'un 1,86% de la partida pressupostària GO 03 D/460.0002/711 del Departament de Governació i Administracions Públiques. El 98,14% restant d'aquesta aplicació pressupostària es distribueix entre la resta de les comarques, tenint en compte que les dades de població són les referents al padró d'habitants de l'any 2007, d'acord amb els criteris següents:
a) Atenent el nombre d'habitants de la comarca:
Primer. En funció de la població, agrupada per intervals, 753.800,00 euros per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km² i 660.775,00 euros en els altres casos.
Segon. En funció de la població comarcal, 2.932.903,23 euros.
Tercer. En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal, 2.932.903,23 euros.
b) Atenent el principi de solidaritat interterritorial, 1.584.563,42 euros distribuïts en proporció directa a la superfície de cada comarca i 706.810,85 euros distribuïts en funció del nombre de municipis de cada comarca, i ponderant amb el factor 2 els municipis que tenen fins a 500 habitants, amb el factor 1,5 els que tenen entre 501 i 2.000 habitants i amb el factor 1, la resta.

Article 50

Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades
La partida GO 03 D/460.0004/711, "Fons de cooperació local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades", dotada amb 347.782,22 euros, es distribueix entre les entitats municipals descentralitzades de Catalunya existents el dia 1 de gener de 2009, tenint en compte que les dades de població són les corresponents al padró d'habitants de l'any 2007, de la manera següent:
a) Una quantitat fixa, d'acord amb els trams de població següents:
Primer. 3.278,18 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de 100 habitants o menys.
Segon. 5.463,64 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d'entre 101 i 500 habitants.
Tercer. 8.741,82 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d'entre 501 i 1.000 habitants.
Quart. 13.112,72 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de més de 1.000 habitants.
b) La quantitat restant es distribueix en proporció al nombre d'habitants de cada entitat municipal descentralitzada.

Article 51

Compensacions econòmiques a favor d'ajuntaments
1. Amb càrrec a la partida pressupostària GO 03 D/460.0001/711, "A corporacions locals", en els termes i amb els requisits que determina el Decret 69/2008, de l'1 d'abril (el nombre d'habitants i la mitjana dels recursos ordinaris reconeguts i liquidats del pressupost, ambdues dades referides a l'any 2007), als ajuntaments que compleixin els requisits establerts se'ls poden atribuir fons per a abonar les retribucions d'alguns càrrecs electes locals.
2. El lliurament de les compensacions econòmiques a què fa referència l'apartat 1 resta condicionat al compliment per part dels ens beneficiaris de l'obligació legal de trametre els pressupostos i les liquidacions pressupostàries anuals i els qüestionaris estadístics homogeneïtzats d'aquestes dades al Departament de Governació i Administracions Públiques, i els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial. Aquestes trameses s'han de referir a l'anualitat del 2007.

Article 52

Tramesa de documentació
1. El lliurament de les participacions en el Fons de cooperació local de Catalunya resta condicionat al fet que els ens locals destinataris compleixin adequadament l'obligació de trametre els pressupostos i les liquidacions pressupostàries anuals al Departament de Governació i Administracions Públiques, i els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial.
2. Els ens locals estan obligats, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial aplicable, a trametre els qüestionaris estadístics homogeneïtzats de les dades econòmiques i financeres dels ens al Departament de Governació i Administracions Públiques. En el cas d'incompliment d'aquesta obligació, el dit departament pot retenir fins al 50% de l'aportació que li pertoqui del Fons de cooperació local de Catalunya.
3. El lliurament de la participació per a la prestació supramunicipal de serveis als ajuntaments resta també condicionat al fet que els ajuntaments compleixin adequadament l'obligació de trametre a la Direcció General d'Administració Local els certificats, d'acord amb el que disposa l'article 48.7.

Títol VII

Normes de gestió pressupostària del Parlament i d'altres institucions i organismes

Article 53

Parlament de Catalunya, Síndic de Greuges, Consell Consultiu i Sindicatura de Comptes
1. Les dotacions pressupostàries de les seccions "Parlament de Catalunya", "Síndic de Greuges", "Consell Consultiu" i "Sindicatura de Comptes" s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom de cadascun dels organismes i en la mesura que aquests organismes les sol·licitin.
2. Els romanents de crèdit del pressupost per al 2008 de les seccions que esmenta l'apartat 1 s'incorporen en els mateixos capítols del pressupost per al 2009.
3. Els organismes a què fa referència l'apartat 1 poden autoritzar de fer les transferències de crèdit i les generacions que afectin llurs pressupostos, dins les seccions pressupostàries respectives. Aquestes transferències no estan afectades per les limitacions a què fa referència l'article 5.1 i s'han de comunicar al Departament d'Economia i Finances.
4. Cadascun dels organismes a què fa referència l'apartat 1 és l'ordenador dels seus pagaments.
5. Les referències al Consell Consultiu fetes per les disposicions incloses en aquest article i per les partides pressupostàries corresponents s'han d'entendre relatives al Consell de Garanties Estatutàries a partir del moment que es constitueixi aquest nou organisme.

Article 54

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i Agència Catalana de Protecció de Dades
1. Les dotacions pressupostàries de les seccions "Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya", "Consell de l'Audiovisual de Catalunya" i "Agència Catalana de Protecció de Dades" s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de l'organisme corresponent.
2. Els organismes a què fa referència l'apartat 1 poden autoritzar transferències de crèdits, dins les seccions pressupostàries respectives, amb les limitacions que estableix l'article 5.1. Si ho fan, ho han de comunicar al Departament d'Economia i Finances.
3. Cadascun dels organismes a què fa referència l'apartat 1 és l'ordenador dels seus pagaments.

Disposicions addicionals

Disposició addicional Primera

Interès legal del diner i interès de demora
1. Fins al 31 de desembre de 2009, l'interès legal del diner és el que fixa la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2009.
2. El tipus d'interès de demora aplicable durant la vigència del pressupost corresponent a l'exercici pressupostari del 2009 és del 5%.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició addicional Segona

Transició del model tarifari de l'aigua que presta el Consorci d'Aigües de Tarragona
Durant l'any 2009, i mentre no entri en vigor el règim tributari de recuperació dels costos associats a la producció, la disponibilitat i la millora de la qualitat de l'aigua en origen, el Govern ha de facilitar la transició del model tarifari del servei públic de subministrament d'aigua que presta el Consorci d'Aigües de Tarragona mitjançant una aportació de fins a 2.500.000 euros, que cal aplicar proporcionalment en el decurs de l'exercici. Correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua executar aquesta disposició.

Disposició addicional Tercera

Règim retributiu del personal funcionari
Les referències que aquesta llei fa al Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, s'han d'entendre relatives al règim retributiu vigent del personal funcionari, en els termes que estableix la disposició final quarta de la Llei de l'Estat 7/2007.

Disposició addicional Quarta

Fons de modernització i racionalització de l'Administració
En el cas que el 31 de desembre de 2008 no hagi estat possible aplicar el Fons de modernització i racionalització de l'Administració per al 2008 en els termes establerts per l'article 5.2.b del III Acord general de condicions de treball del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, s'autoritza el Departament d'Economia i Finances a incorporar els romanents de crèdit necessaris per a atendre les obligacions econòmiques derivades de l'aplicació del dit acord.

Disposició addicional Cinquena

Ingressos propis en matèria de serveis sanitaris
Els ingressos per a la prestació de serveis sanitaris a què fa referència l'article 7.1 del Decret 167/1992, del 20 de juliol, de traspàs de serveis, mitjans i recursos de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a l'Administració de la Generalitat en matèria sanitària, són ingressos propis de les empreses públiques adscrites al Servei Català de la Salut que gestionen els serveis traspassats d'acord amb el Decret esmentat. En el cas que aquests serveis traspassats siguin gestionats pel Servei Català de la Salut, els ingressos són propis del Servei Català de la Salut.

Disposició addicional Sisena

Convenis de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials
S'autoritza l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials a intercanviar prestacions vinculades a l'àmbit sanitari i al de serveis socials, mitjançant l'establiment de convenis amb la resta de proveïdors del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, en el marc de les regions sanitàries creades per la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, i del text refós aprovat pel Decret legislatiu 17/1994.

Disposició addicional Setena

Cartera de serveis socials
La tipologia i la població destinatària de les prestacions garantides a la Cartera de serveis socials per al 2009 és la prevista en els programes pressupostaris del Departament d'Acció Social i Ciutadania i de les entitats públiques que hi estan adscrites o vinculades.

Disposició addicional Vuitena

Indicador de renda de suficiència
1. Per a l'exercici del 2009, el valor de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), establert per l'article 15.2 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, resta fixat en 7.888,84 euros en còmput anual, que es corresponen amb 563,49 euros si el còmput és mensual.
2. El percentatge de l'indicador de renda de suficiència que han d'assolir les prestacions establertes per la llei a la qual fa referència l'apartat 1 es fixa en el 90% per a l'exercici del 2009, sens perjudici del que la dita llei estableix específicament per a determinades prestacions.
3. D'acord amb l'article 2.4 del Reial decret llei 3/2004, del 25 de juny, per a la racionalització de la regulació del salari mínim interprofessional i per a l'increment de la seva quantia, la Generalitat ha d'utilitzar com a índex o referència de renda l'indicador de renda de suficiència fixat per aquesta disposició.
4. S'autoritza el Govern a aplicar, en el mateix percentatge, l'increment addicional de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) en el cas que l'Administració general de l'Estat modifiqui l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) acordat per al 2009.

Disposició addicional Novena

Quantia de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius
1. Les persones beneficiàries de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius no poden superar uns ingressos totals anuals, per a l'any 2009, iguals a la suma del 100% de l'indicador de renda de suficiència més l'import anual de la prestació, fixat en 540 euros.
2. Es fixa en 45 euros l'import mensual per als mesos sencers de l'any 2009, amb efecte des del mes de gener, per a les persones beneficiàries que no perceben ingressos de cap tipus que excedeixin l'import del 100% de l'indicador de renda de suficiència. Per a les persones que perceben ingressos, en còmput anual, superiors al 100% de l'indicador de renda de suficiència i fins al valor límit fixat per l'apartat 1, aquest import de 45 euros resta reduït en proporció amb l'import dels ingressos, sense que en cap cas no pugui ésser inferior a 6 euros mensuals.

Disposició addicional Desena

Promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència
1. Per a atendre les obligacions econòmiques derivades de l'aplicació de la Llei de l'Estat 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, a les partides corresponents de la Secció .Departament d'Acció Social i Ciutadania. es poden generar els crèdits provinents de les transferències addicionals de fons que efectuï l'Estat en el marc del conveni que se signi entre l'Administració general de l'Estat i la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 10 de la dita llei.
2. A més del que estableix l'apartat 1, per a finançar l'aportació que pugui correspondre a la Generalitat es poden ampliar els dits crèdits en els termes establerts per l'article 7.2.

Disposició addicional Onzena

Prestacions i ajuts per a les famílies amb fills a càrrec
1. La prestació per a les famílies amb fills a càrrec en edats compreses entre zero i tres anys es fixa en 638 euros.
2. La prestació per a les famílies nombroses i les famílies monoparentals amb fills a càrrec d'una edat compresa entre zero i sis anys es fixa en 745 euros.
3. La prestació econòmica per part, adopció o acolliment preadoptiu de dos, tres o més de tres fills es fixa, respectivament, en 663 euros, 1.020 euros i 1.224 euros.
4. L'ajut per a les famílies en una situació de vulnerabilitat especial a causa de part, adopció o acolliment preadoptiu múltiple de tres o més infants amb una edat compresa entre zero i dotze anys es fixa en 2.448 euros o 3.264 euros, segons el nivell d'ingressos, que ha d'establir el Departament d'Acció Social i Ciutadania en funció del nombre de membres de la unitat familiar.
5. L'ajut per a les famílies que adoptin un menor, o més d'un, procedent d'un altre país i que compleixin els requisits establerts per l'ordre corresponent, per tal de fer front a les despeses ocasionades pels tràmits necessaris per a la constitució d'una adopció internacional, es fixa en 2.346 euros.

Disposició addicional Dotzena

Prestació per l'acolliment de menors d'edat tutelats per la Generalitat
D'acord amb el que estableixen l'article 22.4 i la disposició transitòria sisena de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, per a la prestació per l'acolliment de menors d'edat tutelats per la Generalitat per a l'exercici del 2009, les quanties d'aquestes prestacions no poden ésser inferiors als imports mensuals següents:
a) 326 euros per als menors d'edat de zero a nou anys.
b) 362 euros per als menors d'edat de deu a catorze anys.
c) 393 euros per als menors d'edat de quinze o més anys, fins que en compleixin divuit.

Disposició addicional Tretzena

Pròrroga de convenis amb entitats d'economia social o del tercer sector
Per a l'exercici del 2009 es poden prorrogar els convenis subscrits a l'empara de la disposició addicional segona de la Llei 21/2005, del 29 de desembre, de mesures financeres, fins que se subscriguin nous convenis o concerts.

Disposició addicional Catorzena

Estudi sobre els problemes de comportament dels infants i els adolescents
El Govern ha de trametre al Parlament l'estudi sobre els problemes de comportament que presenten els infants i els adolescents, inclòs el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), a què es refereix la Resolució 84/VIII del Parlament.

Disposició addicional Quinzena

Promoció d'una llei de la infància i l'adolescència
El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, al llarg de l'exercici del 2009 ha de promoure una llei de la infància i l'adolescència.

Disposició addicional Setzena

Increment del personal al servei de les universitats públiques catalanes
1. Sens perjudici del que estableix aquesta llei pel que fa a les despeses de personal, el nombre de places del personal docent i investigador i del personal d'administració i serveis, en termes d'equivalència a temps complet, només pot créixer amb relació al pressupost de l'any 2008 en les universitats que no es trobin en el supòsit establert per l'article 15.2. El nombre de places no pot créixer en cap cas si la despesa total del capítol I del pressupost de la universitat corresponent supera el 90% de l'aportació per a funcionament de l'any 2008 del departament competent en matèria d'universitats.
2. En el cas que la universitat en qüestió obtingui ingressos addicionals, el departament competent pot autoritzar excepcions a aquestes limitacions.
3. La limitació de places a què fa referència aquesta disposició ha de constituir el marc perquè, en compliment de l'article 35, pugui ésser autoritzada la despesa de personal.

Disposició addicional Dissetena

Foment de l'accés dels estudiants catalans a les carreres universitàries de l'àmbit tecnològic
El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2009, ha de fomentar l'accés dels estudiants catalans a les carreres universitàries de l'àmbit tecnològic.

Disposició addicional Divuitena

Augment de les empreses catalanes amb presència internacional
El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2009, ha de continuar l'esforç i les accions que tinguin per objectiu incrementar el nombre d'empreses catalanes amb presència internacional.

Disposició addicional Dinovena

Augment de les partides destinades a la prevenció de riscos laborals a les empreses
El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2009, ha d'augmentar les partides destinades a la prevenció de riscos laborals a les empreses.

Disposició addicional Vintena

Dotació del Pla d'actuació del transport de mercaderies per carretera
El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2009, ha de dotar adequadament totes les accions compromeses en el Pla d'actuació del transport de mercaderies per carretera, que incorpora, entre altres, les mesures següents: retorn de l'anomenat cèntim sanitari, ajuts a l'abandonament de l'activitat, constitució de centrals de compres, impuls d'un pla d'aparcaments i una campanya d'imatge.

Disposició addicional Vint-i-unena

Substitució de les barreres de seguretat de xapa metàl·lica ondulada de les carreteres
El Govern, en el marc de les previsions pressupostàries, al llarg de l'any 2009 ha d'iniciar un pla de xoc per a substituir les barreres de seguretat rígides de xapa metàl·lica ondulada (biondas) de les carreteres per altres elements de protecció més segurs per als conductors de motocicletes i d'altres vehicles de dues rodes i per als vianants.

Disposició addicional Vint-i-dosena

Inici del desdoblament de la carretera C-15 al tram entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú
El Govern, dins les previsions pressupostàries, al llarg de l'any 2009 ha d'iniciar el desdoblament de la carretera C-15 al tram entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Disposició addicional Vint-i-tresena

Inici de la construcció de l'eix comarcal C-51
El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2009, ha d'iniciar la construcció de l'eix comarcal C-51 com a via de gran capacitat entre Valls i El Vendrell.

Disposició addicional Vint-i-quatrena

Foment de la mediació familiar i comunitària
El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de promoure convenis amb els ajuntaments per a fomentar la mediació familiar i comunitària en el territori.

Disposició addicional Vint-i-cinquena

Inici de la construcció de l'Audiència de Girona
El Govern ha d'impulsar les mesures necessàries perquè l'any 2009 s'iniciï la construcció de l'Audiència de Girona i, d'aquesta manera, es posi fi al retard en la construcció d'aquest edifici.

Disposició addicional Vint-i-sisena

Inici de la construcció del Palau de Justícia de Manresa (Bages)
El Govern ha d'impulsar les mesures necessàries perquè l'any 2009 s'iniciï la construcció del Palau de Justícia de Manresa (Bages). Com a via de finançament d'aquesta inversió, ha de recórrer a concessions i drets de superfície.

Disposició addicional Vint-i-setena

Acabament de la construcció del Palau de Justícia de Terrassa (Vallès Occidental)
El Govern ha d'impulsar les mesures necessàries perquè l'any 2009 s'acabi la construcció del Palau de Justícia de Terrassa (Vallès Occidental).

Disposició addicional Vint-i-vuitena

Acabament de la construcció del Palau de Justícia de Granollers (Vallès Oriental) i del Palau de Justícia del Vendrell (Baix Penedès)
El Govern ha d'impulsar les mesures necessàries perquè l'any 2009 s'acabi la construcció del Palau de Justícia de Granollers (Vallès Oriental) i del Palau de Justícia del Vendrell (Baix Penedès), per tal de fer possible que entrin en funcionament durant el primer trimestre de l'any.

Disposició addicional Vint-i-novena

Dotació del nou edifici judicial de Granollers (Vallès Oriental) de mobiliari i equips de processament de dades nous
El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2009, ha de destinar els recursos necessaris per a dotar el nou edifici judicial de Granollers (Vallès Oriental) de mobiliari i equips de processament de dades nous.

Disposició addicional Trentena

Col·laboració econòmica en la restauració de la Seu Vella de Lleida (Segrià)
El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2009, ha de col·laborar econòmicament en la restauració de la Seu Vella de Lleida (Segrià).

Disposició addicional Trenta-unena

Mesures per al manteniment de l'activitat agrària com a element gestor principal del paisatge
El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2009, ha de promoure mesures per als ramaders i agricultors per al manteniment de l'activitat agrària com a element gestor principal del paisatge.

Disposició addicional Trenta-dosena

Promoció de l'enoturisme
El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2009, ha d'impulsar un pla per a promocionar l'enoturisme a les zones vinícoles de Catalunya.

Disposició addicional Trenta-tresena

Impuls de la recerca i el desenvolupament en el sector de la vinya i el vi
El Govern, en el marc de les disponibilitats pressupostàries per al 2009, ha d'impulsar la recerca i el desenvolupament (R+D) en el sector de la vinya i el vi a totes les zones vinícoles de Catalunya.

Disposició Transitòria

Compensació fiscal per la deducció per inversió en l'habitatge habitual
1. De conformitat amb la disposició transitòria de la Llei 5/2007, del 4 de juliol, de mesures fiscals i financeres, i d'acord amb el que estableix la Llei de pressupostos generals de l'Estat per al 2009, amb relació a la compensació fiscal per deducció en adquisició d'habitatge habitual en el 2008, cal entendre que, en el territori de Catalunya, l'import de l'incentiu teòric és el resultat d'aplicar a les quantitats invertides en el 2008 en l'adquisició de l'habitatge habitual els percentatges de deducció que determina l'article 1.2 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, en la normativa vigent el 31 de desembre de 2006.
2. A l'efecte del que estableix l'apartat 1, el tram autonòmic de la deducció per inversió en habitatge no pot ésser inferior al que resultaria d'aplicar el percentatge de deducció corresponent dels que determinen els apartats 2.1 i 2.2 de l'article 1 de la Llei 31/2002, per als supòsits que no s'utilitzi finançament aliè, en la normativa vigent el 31 de desembre de 2006.

Disposicions finals

Disposició final Primera

Pròrroga de disposicions
Es prorroga per a l'exercici del 2009 el contingut de la disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, el contractat i l'interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939. >

Disposició final Segona

Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives
1. S'autoritza el Departament d'Economia i Finances a fer les adaptacions tècniques que calgui, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les modificacions de crèdits corresponents, tant en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat com en els pressupostos de les entitats que esmenta l'article 1.b, c i d' Aquestes operacions en cap cas no poden donar lloc a un increment de crèdit dins el pressupost.
2. No obstant el que estableix l'apartat 1 i a criteri del Departament d'Economia i Finances, les reestructuracions administratives que pugui aprovar el Govern al llarg de l'exercici poden no comportar cap modificació pressupostària de l'estructura orgànica vigent. En aquest cas, la gestió i la liquidació del pressupost s'ha de fer amb l'estructura orgànica inclosa al pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya, i s'han de formalitzar les autoritzacions i les modificacions pressupostàries necessàries per tal que els nous òrgans puguin gestionar la despesa, de la qual són competents per raó de la matèria, fins a l'acabament de l'exercici.

Disposició final Tercera

Pròrroga del sistema de finançament del municipi de Badia del Vallès (Vallès Occidental)
Es prorroga fins al 31 de desembre de 2009 el sistema de finançament que estableix, per al municipi de Badia del Vallès, la disposició transitòria tercera de la Llei 1/1994, del 22 de febrer, de creació del municipi de Badia per segregació de part dels termes municipals de Barberà del Vallès i de Cerdanyola del Vallès.

Disposició final Quarta

Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor l'1 de gener de 2009.

Annex 1

Modificacions introduïdes als annexos al Projecte de llei que comporten introdució de noves partides, variació de quantitat o de denominació de la partida

Annex 2

Resums dels estats d'ingressos i de despeses