Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

LLEI 9/1981, de 18 de novembre, sobre protecció de la legalitat urbanística.

Dades bàsiques
  • Rang del document Llei

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

  • Núm. del document 009/1981

  • Data del document 18/11/1981

  • Data de publicació 04/12/1981

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 182

  • No Vigent
Correccions d'errades
24/12/1981 - 30/03/2017
TEXT PUBLICAT
Text corregit per les correccions d'errades publicades a:

 EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA                 
                                                             
   Sia  notori  a  tots  els  ciutadans  que  el Parlament de
 Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord  amb  el
 que estableis l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia,      
 promulgo la següent                                         
                                                             
 LLEI                                                        
                                                             
 Exposició de motius                                         
                                                             
 I                                                           
   La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en el
 camp de l'urbanisme, regulat a tot el territori  de  l'Estat
 mitjançant la Llei del Sòl del 1956, reformada el 1975 (text
 refós de 9 d'abril de 1976).                                
                                                             
   Encara  recent  l'assumpció  de la competència urbanística
 per  la  Generalitat i considerant l'eficàcia del text legal
 vigent,  sembla convenient d'optar pel seu desenvolupament i
 la seva aplicació i no per la seva substitució. Cal tenir en
 compte  també  que  l'ordenament  urbanístic  encara no s'ha
 aplicat  totalment,  i  que   la   substitució   plantejaria
 dificultats  d'aplicació en interferir en situacions creades
 sobre l'imperi de la normativa antiga.                      
                                                             
   No  obstant això, hi ha problemes en gran part sorgits pel
 desenvolupament  peculiar  urbanístic  del nostre territori,
 que  necessiten  ésser abordats amb solucions instrumentades
 per  mitjà de normes d'ordre legal, d'eficàcia suficient per
 mantenir  la  disciplina  urbanística  i  tancar  el pas als
 abusos que s'han anat produint fins ara.  En  conclusió,  es
 tracta de completar la legislació per perfeccionar i fer més
 eficaços els mecanismes que ja recull, així com d'omplir els
 buits  legals  o  de  corregir  les  deficiències normatives
 advertides.                                                 
                                                             
 II                                                          
                                                             
   D'una  part,  ens  trobem  davant  d'una  extensa gamma de
 promocions  urbanístiques,   tant   d'ús   residencial   com
 industrial,  que  manquen  de   cobertura   legal,   com   a
 conseqüència del fet que la simple parcel·lació del sòl i la
 implantació  en aquest d'uns serveis urbanístics embrionaris
 han  anat  generant  unes  plus-vàlues  respecte  al   valor
 inicial,  susceptibles  d'ésser  fàcilment  apropiades  pels
 responsables d'aquestes actuacions.                         
                                                             
   El  tractament d'aquestes urbanitzacions desenvolupades en
 la clandestinitat o, més ben dit, en la il·legalitat comprèn
 dues  vessants   simultànies:   d'una   banda,   l'aplicació
 inexcusable  dels  mecanismes  de reacció de l'Administració
 pública  enunciats  en la Llei del Sòl i desenvolupats en el
 Reglament  de  Disciplina  Urbanística  i,  de  l'altra,  la
 ineludible consideració  de  la  seva  existència  i  de  la
 concurrència  de  circumstàncies  objectives   que   podrien
 justificar  la  seva  integració  en  el  procés urbà legal,
 mitjançant  la  formulació d'una figura de planejament on no
 n'hi  havia,  o  bé  mitjançant l'adaptació obligada, fins i
 tot, la revisió de les preexistents.                        
                                                             
   La  reacció  administrativa  reclama  de  les  autoritats,
 locals en primer terme, una actitud decidida, valenta  i  en
 determinades    circumstàncies   arriscada   d'afrontar   el
 problema.  A  fi  i  efecte de potenciar i fer àgil la tasca
 dels  responsables   del   manteniment   de   la   legalitat
 urbanística,  s'arbitren  en  aquesta  Llei  les   oportunes
 mesures, que també són objecte d'una anàlisi detallada.     
                                                             
   Cal  destacar que l'objectiu final que es persegueix no és
 altre   sinó   que  l'activitat  urbanitzadora  segueixi  el
 planejament  i no a l'inrevés, perquè la previsió origini la
 racionalitat  necessària en l'expansió urbana i s'acabi d'un
 cop  la  recerca apressada de solucions legals subsegüents a
 fets  consumats   i   desvinculats   de   tota   coherència.
 L'oportunitat  de  reconduir  a  la  legalitat  el que sigui
 objectivament legalitzable, sens perjudici  de  les  mesures
 disciplinàries  simultànies,  no  pot  desaprofitar-se. Però
 perquè  sigui  així és imprescindible l'evitar, en la mesura
 possible,  l'aparició  de noves infraccions i de fer que les
 que  són  en  curs  no   continuïn   la   seva   expansió  i
 desenvolupament,  és  a  dir,  que  no  s'acabin.  Sense  la
 consecució d'aquesta premissa, l'Administració no  disposarà
 de la serenitat necessària per donar solució  als  problemes
 que  en  tinguin  justificadament,  mitjançant  la  via  del
 planejament.                                                
                                                             
   En  definitiva,  doncs,  amb  aquesta  Llei  es  tracta de
 coadjuvar i reforçar la pretensió del legislador de la  Llei
 de  Reforma  de  la  Llei del Sòl en treure tot estímul a la
 infracció  urbanística, d'impedir-ne l'aparició en la mesura
 que sigui possible, conscients que el cost social derivat de
 la  reposició  de  les coses en ésser i estat anteriors a la
 infracció és molt alt.                                      
                                                             
 III                                                         
                                                             
   D'altra  banda,  les  promocions  sorgides  a  l'empara de
 la legalitat també van desfigurant la tasca municipal.      
                                                             
   En  efecte,  el  desenvolupament  irregular   del   procés
 d'urbanització  desenvolupat  per  iniciativa  particular ha
 donat  lloc  a  l'aparició   d'urbanitzacions   desordenades
 empreses  sota  la  pressió  d'interessos  particulars i, en
 molts  casos,  estancades  en  estat  rudimentari, amb greus
 perjudicis,  no  solament  per   als   adquiridors   de  les
 parcel·les, sinó sobretot per als ajuntaments, obligats, per
 la  lògica  pressió  del  veïnat  i  pel desig d'atendre els
 serveis municipals, a assumir unes càrregues que en un altre
 supòsit  haurien  correspost al promotor de la urbanització.
 La  present  Llei  tracta  d'evitar  que  en  el  futur   es
 produeixin  aquestes  situacions,   fixant   clarament   les
 condicions  d'acord  amb  les quals es podran autoritzar les
 urbanitzacions  particulars,  i,  per remeiar l'estat actual
 d'algunes  actuacions   d'aquesta   classe,   arbitra   unes
 solucions  que  pretenen  d'harmonitzar l'interès públic amb
 els  interessos particulars, sense perdre de vista la lògica
 prevalença del primer.                                      
                                                             
 IV                                                          
                                                             
   Com  diu  l'apartat  II  d'aquesta  Exposició  de  Motius,
 l'aplicació efectiva de la  legislació  urbanística  i  dels
 plans  d'ordenació  requereix  un reforçament de les mesures
 arbitrades  per  la Llei de Reforma de 1975, per mantenir la
 disciplina  urbanística,  i  de  corregir,  amb  energia   i
 eficàcia, les infraccions mitjançant l'aplicació efectiva de
 les  sancions  previstes  en l'ordenament jurídic. En aquest
 sentit,  encara  que no és possible -perquè seria fer un pas
 endarrera   en   relació   amb   una   directriu  unànime  i
 i   progresivament   defensada   per   la   doctrina   i  la
 jurisprudència- de tornar  a  implantar  el  principi  solve
 et  repete,  exigint  el  pagament previ, per poder recòrrer
 contra  els actes d'imposició de multes, s'estima convenient
 de  sortir  al  pas de la pràctica seguiada habitualment pel
 sancionat    d'acudir   a   la   interposició   del   recurs
 jurisdiccional  només  amb  l'ànim d'aconseguir l'ajornament
 del  pagament  de  la  multa  i  d'aquesta  manera sofrir un
 perjudici ecònomic mínim.                                   
                                                             
   També, normes recents  de  l'ordenament  jurídic  estatal,
 encara que referides a altres matèries (principalment a  les
 de  caràcter  econòmico-administratiu),  han afrontat aquest
 problema   tot   brindant  solucions  que  són  perfectament
 adaptables a les sancions  pecuniàries  de  les  infraccions
 urbanístiques, segons el que disposa aquesta LLei.          
                                                             
   A  més,  s'introdueix  seguretat  jurídica  en  regular la
 competència  per  imposar  sancions en làmbit territorial de
 Catalunya  i  es  donen  normes  per a la distribució de les
 quantitats  recaptades  pel  concepte  de  multes, segons un
 sistema de participació de les entitats competents, que  duu
 a terme l'estimulació de l'exercici de les  seves  facultats
 respectives.                                                
                                                             
 V                                                           
                                                             
   Com  a  garantia  del   manteniment   de   la   disciplina
 urbanística  i  de  seguretat per als tecers implicats en el
 procés  d'urbanització  i  utilització  del  sòl,   s'eleven
 finalment al nivell legal les normes sobre concordança de la
 gestió urbanística amb la pràctica notarial i els llibres de
 Registre  que  foren objecte del Protocol de 26 de fabrer de
 1980,  com a desenvolupament del que estableix l'article 221
 de  la  Llei  del  Sòl,  publicat  en el número 52 del Diari
 Oficial de la Generalitat, de 18 de març de 1980.           
                                                             
 Part dispositiva                                            
                                                             
 Capítol I                                                   
 Disposicions generals                                       
                                                             
 Article 1                                                   
 -1 La  parcel·lació  urbanística i les obres d'urbanització,
 així  com  l'edificació,  han  d'ésser  precedides  per   la
 formulació, la tramitació i  l'aprovació  reglamentàries  de
 llur  planejament,  amb  les  excepcions que la Llei del Sòl
 estableix.                                                  
 -2 La intervenció  administrativa  en  l'ús  del  sòl  i  en
 l'edificació,  les  mesures  de  protecció  de  la legalitat
 urbanística i les relatives al procediment  sancionador  són
 d'exercici  inexcusable   per   aconseguir   els   objectius
 enumerats en aquesta Llei.                                  
                                                             
 Article 2                                                   
 -1 L'administració   de  la  Generalitat  i  l'Administració
 local,  en  l'àmbit  territorial  de  Catalunya  i  en llurs
 respectives  esferes  de  competència,  han  de  vetllar pel
 compliment   del   planejament   urbanístic,   exercint  les
 potestats legals que els incombeixin.                       
 -2 L'Administració de la Generalitat ha de facilitar  a  les
 entitats  locals,  i aquestes han de facilitar a aquella, la
 informació  i  la  col·laboració  que  sol·licitin  per a la
 protecció  de  la  legalitat urbanística, i l'adopció de les
 mesures disciplinàries necessàries.                         
                                                             
 Article 3                                                   
 -1 El  Registre  de  la  Propietat   en   la   seva   funció
 d'instrument    de    publicitat    de     les     relacions
 jurídico-immobiliàries  ha  dereforçar l'eficàcia dels actes
 administratius en matèria urbanística i ésser un mitjà idoni
 d'informació  i  garantia  de  l'activitat  controladora   i
 sancionadora de l'Administració, tal com s'estableix  en  el
 Capítol IV d'aquesta Llei.                                  
 -2 Això   s'entén   sens   perjudici  de  les  funcions  que
 l'ordenament    jurídic   reconeix   als   notaris   i   als
 registradors,  i  en  cap  cas  no  en  limitarà la facultat
 qualificadora.                                              
                                                             
 Capítol II                                                  
 De les urbanitzacions d'iniciativa particular               
 Noves urbanitzacions en sòl urbanitzable                    
                                                             
 Article 4                                                   
 -1 En   els   plans   parcials   que   tenen   per   objecte
 urbanitzacions  d'iniciativa particular, els compromisos que
 contreguin  els  propietaris  han  d'expressar, a més de les
 determinacions legalment establertes, el que segueix.       
   a) Que no es procedirà a la parcel·lació  urbanística,  ni
 mitjançant  un  document  públic,  translatiu del domini, en
 l'àmbit  del  pla  parcial,  fins que no s'haurà obtingut la
 llicència de parcel·lació.                                  
   b) Que, una vegada obtinguda la llicència de parcel·lació,
 tant   en   els   documents  públics  com  en  els  privats,
 translatius del domini  de  les  parcel·les  resultants,  es
 faran constar l'existència de la  junta  de  compensació,  o
 conservació, quan s'escaigui, i  l'adhesió  de  l'adquiridor
 als seus estatuts.                                          
   c) Que el promotor haurà de consignar en  la  documentació
 del  pla,  a  més  de  les  determinacions  previstes  en la
 legislació   vigent,   justificació  de  la  seva  potencial
 suficiència  en  relació  amb   l'evaluació   econòmica   de
 l'execució de les obres d'urbanització i de l'implantació de
 serveis.                                                    
 -2 Els propietaris del  sòl  objecte  d'un  pla  parcial  de
 promoció privada són obligats, almenys, a les cessions i les
 càrregues d'urbanització establertes per al sòl urbanitzable
 programat en la legislació urbanística vigent.              
 -3 Prèviament a  l'aprovació  d'aquests  plans  de  promoció
 privada,  s'ha  de  formalitzar  el  compromís  del promotor
 d'executar  i,  quan s'escaigui, de conservar l'urbanització
 segons  el pla, així com les garanties reals o obligacionals
 que n'asseguren el compliment, d'acord amb el que disposa la
 legislació urbanística.                                     
 -4 El  no-compliment  pel  promotor   de   les   obligacions
 contretes  i  de  la  realització  de   l'urbanització   amb
 subjecció  al  pla  d'etapes  del  pla   parcial   facultarà
 l'Administració,  segons  l'entitat   i   la   transcedència
 d'aquest  no-compliment, per adoptar alguna o algunes de les
 mesures següents.                                           
   a) imposició de sancions pecuniàries;                     
   b) realització de les garanties                           
   c) suspensió dels afectes del pla, i                      
   d) subrogació  de  l'administració  de   l'executiu,   amb
 l'indemnització  de la quantitat estrivta del valor del sòl,
 segons la qualificació immediata anterior a l'aprovació  del
 pla, i de l'obra útil realitzada.                           
 -5 L'Administració   també   pot   expropiar   els  terrenys
 compresos  en  l'àmbit del pla no acomplert subjectes al que
 disposa l'article 124.2 de la LLei del Sòl.                 
                                                             
 Article 5                                                   
 -1 Els plan  parcials  d'iniciativa  particular  sempre  han
 d'ésser executats pel sistema de compensació.               
 -2 Per  portar  a terme la urbanització del polígon o unitat
 d'actuació   caldrà   que   es   constitueixi  la  junta  de
 compensació, llevat que tots els terrenys pertanyin a un sol
 propietari  i aquesta situació es mantingui mentre durin les
 obres d'urbanització. No obstant això, si el propietari i el
 promotor  fossin  persones  diferents,  serà  obligatòria la
 constitució  de  la junta, a la qual s'haurà d'incorporar el
 promotor com a empresa urbanitzadora.                       
 -3 No podrà iniciar-se cap  obra  d'urbanització  ni  podran
 alienar-se  parcel·les  sense  que  s'hagi  complert  el que
 disposa el paràgraf anterior.                               
 -4 Les relacions  amb  l'ajuntament  o  amb  l'Administració
 actuant  han  d'ésser  mantingudes només pel president o pel
 representant  legal  de  la junta de compensació o de l'únic
 propietari  dels  terrenys, sens pejudici, en el primer cas,
 de  la facultat de l'ajuntament o de l'Administració actuant
 d'exigir  als  propietaris, per la via de constranyiment, el
 compliment dels seus deures.                                
 -5 El promotor no quedarà alliberat de  cap  manera  de  les
 seves  obligacions  encara  que  inicialment  hagués   estat
 propietari  únic,  si prèviament no d'ha construït una junta
 de  compensació,  encara que els seus objectius es limitin a
 l'execució de les obres d'urbanització, a les instal·lacions
 i dotacions o, si s'escau, a la seva conservació.           
 -6 La  dissolució  de  la  junta  de  compensació  no  podrà
 acordar-se  fins  que  aquesta   no   haurà   subscrit   amb
 l'Administració  actuant  les  actes   en   les   quals   es
 formalitzen   les   cessions   d'obres,   instal·lacions   i
 dotacions.                                                  
                                                             
 Article 6                                                   
 -1 Les obres d'urbanització d'un  pla  parcial  d'iniciativa
 particular  han  de comprendre els conceptes enunciats en la
 legislació  vigent,  especialment  les  exigides  per al sòl
 qualificat  pel  pla   general  urbanitzable  no  programat,
 objecte, per tant, d'un programa d'actuació urbanística.    
 -2 A   fi  d'assegurar  l'obligació  d'urbanitzar,  s'ha  de
 constituir una garantia equivalent al 12% del pressupost del
 projecte  d'urbanització.  Sense  aquest  requisit no es pot
 iniciar cap treball en el sector objecte d'actuació.        
                                                             
 Article 7                                                   
 -1 La  garantia  per  assegurar l'obligació d'urbanitzar pot
 constituir-se:                                              
   a) en metàlic                                             
   b) mitjançant    hipoteca   dels   terrenys   susceptibles
 d'edificació  privada  i  compresos  en  el  sector  objecte
 d'urbanització, a excepció del sòl objecte de cessió del 10%
 de  l'aprofitament  mitjà. Aquesta hipoteca s'ha de proposar
 automàticament a qualsevol altra que es constitueixi a fi de
 garantir    crèdits   destinats   a   finançar   les   obres
 d'urbanització;                                             
   c) en  títols  del  deute  públic  de  l'Estat  o  de   la
 Generalitat, o de qualsevol ens local, en el territori  dels
 quals es porti a terme l'actuació urbanística particular;   
   d) mitjançant  aval,  que  ha  d'ésser atorgat per un banc
 oficial  o privat, inscrit en el registre general de bancs i
 banquers, o per una caixa d'estalvis pertanyent a les caixes
 confederades o per una entitat d'assegurances, o            
   e) mitjançant  hipoteca  de  terrenys dins el mateix terme
 municipal susceptibles d'edificació privada situats fora del
 sector  objecte  d'urbanització,  d'un  valor  suficient per
 cobrir l'import de la garantia.                             
 -2 La constitució de la garantia ha de fer-se en el  termini
 d'un mes, comptat des de  l'endemà  de  la  notificació  del
 requeriment    que    amb    aquesta    finalitat    formuli
 l'Administració  actuant, un cop adoptat l'acord d'aprovació
 definitiva  del  pla,  i  sempre  serà  requisit   previ   a
 l'execució  de  qualsevol  obra  d'urbanització   i   a   la
 publicació de l'acord d'aprovació definitiva.               
 -3 Qualsevulla actuació urbanitzadora que contradigui el que
 disposa   el  paràgraf  anterior  serà  considera  infracció
 urbanística greu i sancionada amb una multa del 5% del valor
 urbanístic dels terrenys.                                   
 -4 En cas de subrogació d'una entitat pública en el lloc  de
 la inicialment actuant, la subrogada tindrà, respecte  a  la
 garantia constituïda, la facultat de disposició  que  hagués
 correspost a la primera.                                    
 -5 Quan  per  variació  de  preus o modificació del projecte
 d'urbanització  s'augmentarà  el  pressupost  de  les  obres
 d'urbanització,  caldrà complementar la garantia inicialment
 constituïda.  L'actualització per variació de preus es podrà
 demanar  cada  any  com  a màxim, previ informe dels serveis
 tècnics municipals o de la Generalitat.                     
                                                             
 Article 8                                                   
   La garantia s'ha de constituir a la dipositaria de fons de
 l'entitat  pública  corresponent a disposició de l'alcalde o
 de l'òrgan competent.                                       
                                                             
 Article 9                                                   
   Les fiances pretades per persones o entitats diferents del
 promotor  de la urbanització són subjectes en tots els casos
 a  les  mateixes responsabilitats que si fossin constituïdes
 pel  mateix  promotor. En aquest supòsit, fins i tot quan la
 fiança  es  farà  mitjançant  aval, no es podrà utilitzar el
 benefici d'excussió a què es refereixen l'article 1830 i els
 concordants del Codi Civil.                                 
                                                             
 Article 10                                                  
   S'han d'establir per reglament                            
   a) La forma de dipositar els títols de deute públic o  els
 avals.                                                      
   b) La  formalització  de  les  variacions que experimentin
 les fiances.                                                
   c) El   model   d'aval   i   els   requisits  de  la  seva
 autorització.                                               
   d) El procediment per actuar contra una garantia  prestada
 mitjançant aval.                                            
   e) Qualsevol   altra   norma   complementària   del    que
 estableixen els articles precedents.                        
                                                             
 Article 11                                                  
 -1 Les  multes  que  s'imposin en matèria d'execusió d'obres
 d'urbanització  i  les  indemnitzacions  que  corespongui de
 satisfer s'efectuaran a costa  de  la  fiança.  El  promotor
 estarà obligat a reposar la fiança.                         
 -2 Quan  la  fiança  no  serà  suficient  per  satisfer  les
 resposabilitats  a  què  es  refereix  el paràgraf anterior,
 l'Administració procedirà a cobrar la diferència, mitjançant
 l'execució sobre el patrimoni del promotor.                 
                                                             
 Article 12                                                  
 -1 El   promotor   d'un   pla   o   projecte  d'urbanització
 d'iniciativa  privada  quedarà  deslliurat  de   l'obligació
 d'execució, per la comprovació en acta de lliurament, d'allò
 que correspongui a l'entitat local atorgant.                
 -2 De l'obligació de conservació, se'n  deslliurarà  per  la
 conversió en càrrega real que correspongui a cada parcel·la,
 com a estatut de la seva propietat.                         
 -3 Tot   això  s'entén  sens  perjudici  del  que  estableix
 l'article 5.5 d'aquesta Llei.                               
 -4 Les garanties constituïdes pel promotor es cancel·laran o
 es tornaran quan en l'expedient s'acreditarà el llirament en
 tots  els  terrenys  que  siguin  de  cessió  de  les  obres
 d'urbanització  i  les  instal·lacions   i   les   dotacions
 l'execució  de  les  quals  fos  prevista  en el pla i en el
 projecte  d'urbanització.  Si  és  substituït  en  les seves
 obligacions  per  una  entitat urbanística col·laboradora de
 compensació  o  de  conservació,  no  es  cancel·laran ni es
 tornaran  les  garanties fins que l'esmentada entitat no les
 haurà constituïdes de manera convenient.                    
                                                             
 Article 13                                                  
 -1 Les  llicències  de  parcel·lació  no es poden atorgar si
 abans  no  ha estat aprovat un pla general o, si s'escau, el
 pla  especial  que el desenvolupa, quan afectarà sòl urbà, o
 sense  la  prèvia  aprovació  del  pla  parcial  del  sector
 corresponent en el cas del sòl urbanitzable.                
 -2 En  cap  cas  no  es  consideran  adquirides  per silenci
 administratiu  les  facultats en contra de les prescripcions
 de  la  Llei  del  Sòl,  dels  plans,  dels  projectes, dels
 programes  i de les normes complementàries i subsidiàries de
 planejament.                                                
 -3 Qualsevol  llicència  de  parcel·lació  s'atorgarà prèvia
 presentació del projecte corresponent,  que  ha  de  constar
 dels documents següents:                                    
   a) La memòria justificativa de la  procedència,  sobre  la
 base  del pla general previ o pla parcial, de les dimensions
 de les parcel·les o dels lots per a cada zona.              
   b) El pla parcel·lari a escala adequada que  detalli  tant
 les parcel·les divisibles com les indivisibles i indiqui  la
 ubicació de zones verdes, d'espais  lliures,  de  dotacions,
 d'equipaments,  de  serveis  i  del  sòl corresponent al 10%
 d'aprofitament  mitjà  del sector o dels polígons d'actuació
 del pla, si s'escau.                                        
 -4 Quan algun dels punts exigits en els documents als  quals
 es refereix el número anterior constés en els instruments de
 planejament aprovats amb  caràcter  definitiu,  la  inclusió
 d'aquests punts podrà ésser substituïda per la  certificació
 de l'òrgan competent de la  qual  resultin  les  necessàries
 indicacions,   que  amb  aquesta  finalitat  acompanyarà  el
 projecte de parcel·lació.                                   
                                                             
 Article 14                                                  
   No es pot  fer  ús  de  la  facultat  d'atorgar  llicència
 d'edificació condicionada a la realització simultànea de les
 obres  i  serveis  d'urbanització  sense la prèvia aprovació
 definitiva  del projecte corresponent d'urbanització i de la
 constitució de la garantia prevista en l'article 6 d'aquesta
 Llei.                                                       
                                                             
 Capítol III                                                 
 De les infraccions urbanístiques i de la seva sanció        
                                                             
 Secció primera                                              
 Normes generals                                             
                                                             
 Article 15                                                  
   Tothom qui en qualitat de funcionari públic o en virtut de
 contracte  concertat amb una entitat pública faci treballs o
 estudis  per  a la redacció de plans o projectes d'ordenació
 urbana  té l'obligació de guardar-ne secret professional. En
 el  termini  de  dos  anys  les  mateixes persones tampoc no
 podran  intervenir en els projectes i en la direcció d'obres
 particulars relacionats amb la urbanització en la qual hagin
 intervingut.                                                
                                                             
 Article 16                                                  
   Als  efectes  de responsabilitat per infracció urbanística
 previstos  en la legislació vigent, s'ha de considerar també
 com  a promotor el propietari del sòl sobre o soata del qual
 s'efectua  o ha estat efectuada la infracció, així com també
 el seu agent, gestor o impulsor.                            
                                                             
 Article 17                                                  
 -1 La  inspecció  urbanística  ha   d'ésser   exercida   per
 l'Administració  de  la  Generalitat,  per  les corporacions
 supramunicipals  competents i pels òrgans de l'Administració
 local,  en el marc de les competències respectives i d'acord
 amb la legislació vigent.                                   
 -2 Les corporacions locals mancades de mitjans tècnics i  de
 gestió adequats  per  a  la  inspecció  i  la  sanció  poden
 sol·licitar  a la Generalitat o a la corporació supramundial
 competent  la  cooperació  per  fer  efectius   els   seveis
 municipals per mitjà de llurs òrgans corresponents.         
 -3 L'actuació   de   la   Generalitat    s'ha    d'encaminar
 preferentment  a  impedir  activitats  de   parcel·lació   o
 urbanització que siguin il·legals, a protegir  els  sistemes
 generals    i   a   defensar   l'ordre   jurídic   d'interès
 supramunicipal.                                             
 -4 Els informes resultants de les inspeccions  urbanístiques
 que   realitzin   organismes   de   la   Generalitat  o  ens
 ens supramunicipals hauran d'ésser comunicats en tot cas als
 ajuntaments dels municipis als quals es refereixin.         
                                                             
 Article 18                                                  
 -1 Un cop un òrgan competent haurà adoptat una resolució que
 impliqui  la suspensió d'actes d'ús del sòl o d'edificació o
 dels efectes de  llicències  o  ordres  d'execució,  aquella
 tindrà efectes immediats a partir del moment que haurà estat
 notificada a cada interessat.                               
 -2 Les  propostes  de  resolució  que  hagin  d'adoptar  les
 autoritats  urbanístiques  de  la   Generalitat   o   altres
 corporacions  competents  supramunicipals   hauran   d'ésser
 comunicades prèviament a l'ajuntament o als ajuntaments dels
 termes municipals als quals es refereixen. Així mateix se'ls
 ha  de  concedir  un  termini  d'audiència,  que mai no serà
 inferior  a  cinc dies en cas d'extrema urgència i de quinze
 dies en tots els altres casos.                              
 -3 Constatat l'incompliment d'una de les resolucions  a  les
 quals  fa  referència  l'apartat 1 d'aquest article, l'òrgan
 que  l'hagués  adoptada,  per  si  mateix  o  a  proposta de
 l'instructor de l'expedient, el farà conèixer als  tribunals
 de justícia, als efectes d'exigència de les responsabilitats
 d'ordre  penal  en  què   haguessin   pogut   incórrer   els
 infractors.                                                 
                                                             
 Secció segona                                               
 Infraccions urbanístiques                                   
                                                             
 Article 19                                                  
   Es  consideren  infraccions  urbanístiques,  a  més de les
 establertes en la legislació urbanística de l'Estat, les que
 es determinen i sancionen en la present Llei.               
                                                             
 Article 20                                                  
 -1 Es  considera  infracció  urbanística  de parcel·lació el
 fraccionament  simultani o successiu de terrenys, encara que
 només  sigui per al seu arrendament, quan pugui donar lloc a
 la  constitució  d'un  nucli  de  població  i  vulneri   les
 previsions del planejament que l'afecti.                    
 -2 Als  efectes  del que estableix l'article 94.1 de la Llei
 del  Sòl, es defineix el nucli de població com l'assentament
 humà   generador   de   requeriments   o   de    necessitats
 assistencials i de serveis urbanístics.                     
 -3 Les  condicions  objectives  que  poden  donar  lloc a la
 constitució  d'un  nucli  de  població,  tal  com  ha  estat
 definit,  seran objecte d'enumeració en els plans generals o
 normes  subsidiàries,  en  funció  de  les peculiaritats que
 concorrin en cada àmbit municipal o supramunicipal.         
                                                             
 Article 21                                                  
 -1 Les tales i els abatiments d'arbres que infringeixin  les
 disposicions d'aplicació en terrenys que constitueixin massa
 arbòria o que el pla  d'ordenació  hagi  classificat  com  a
 espai boscós, bosc forestal, arbreda  o  parc  que  s'ha  de
 conservar, protegir o crear, estiguin o no sotmesos al règim
 forestal  especial, seran sancionats amb una multa de 10.000
 a  1.000.000  de pessetes. La multa es graduarà en funció de
 la  major o menor transcendència que la infracció tingués en
 relació  amb  l'ús  previst.  Es  podrà  imposar  una  multa
 superior a 1.000.000 de pessetes en  els  casos  en  què  el
 benefici obtingut hagi estat superior, la qual podrà arribar
 a la quantitat d'aquest.                                    
 -2 El propietari està obligat a restaurar la realitat física
 alterada. No serà autoritzada cap urbanització fins  que  no
 sigui realitzada la corresponent repoblació forestal, segons
 el pla establert per l'òrgan urbanístic competent.          
 -3 El funcionaris dels serveis hidràulics i  de  conservació
 de  la natura han de denunciar les infraccions urbanístiques
 contra les disposicions relatives a la protecció urbanística
 dels espais boscosos.                                       
                                                             
 Article 22                                                  
 -1 Els anuncis, els cartells, les  tanques  publicitàries  i
 els  fullets de propaganda d'urbanitzacions han d'indicar la
 data  en  què  han  estat  aprovades  definitivament  per la
 Comissió  Provincial  d'Urbanisme o, si s'escau, per l'òrgan
 competent del pla que legitimi l'actuació, i han de recordar
 que  el  projecte   autoritzat   pot   ésser   consultat   a
 l'ajuntament  o  a  la   Comissió   Provincial   d'Urbanisme
 corresponent.  En un lloc preeminent de la urbanització s'ha
 d'afixar  un  cartell amb les dades fonamentals del pla i la
 seva data d'aprovació.                                      
 -2 La publicitat no pot  portar  cap  indicació  disconforme
 amb  les prescripcions de l'acord d'aprovació definitiva del
 pla  o  susceptible  d'induir  a  error  els  adquiridors de
 parcel·les sobre les càrregues d'urbanització i condicions a
 les quals s'ha subjectat l'aprovació.                       
 -3 Tota infracció a les  disposicions  del  present  article
 serà  sancionada  amb  una  multa  de  50.000 a 5.000.000 de
 pessetes.                                                   
 -4 El    contingut    dels    anuncis,   cartells,   tanques
 publicitàries  i  fullets  de  propaganda  ha de ser objecte
 d'una  comunicació  prèvia a l'ajuntament del municipi en el
 qual es trobin situades les urbanitzacions.                 
                                                             
 Secció tercera                                              
 De la sanció de les infraccions urbanístiques               
                                                             
 Article 23                                                  
 -1 Qualsevol  actuació  que  contradigui  les  normes  o  el
 planejament urbanístic en vigor ha de donar lloc al fet  que
 l'Administració competent  adopti  les  mesures  necessàries
 perquè  es  procedeixi  a  la restauració de l'ordre jurídic
 infringit  i  de  la realitat física alterada o transformada
 com a conseqüència de l'actuació il·legal.                  
 -2 En cap cas l'Administració no pot  deixar  d'adoptar  les
 mesures  tendents  a  tornar  a  posar  els béns afectats en
 l'estat anterior a la producció de la situació il·legal.    
 -3 Les   sancions  per  les  infraccions  urbanístiques  que
 s'apreciïn  s'imposaran  amb  independència de les mesures a
 les quals fan referència els apartats anteriors.            
 -4 Si l'Administració de la  Generalitat  de  Catalunya,  la
 Corporació  Metropolitana  de   Barcelona   o   altres   ens
 supramunicipals, dins de llur àmbit territorial, detectessin
 indicis  d'haver-se  comès  una  infracció  urbanística, els
 posaran  immediatament  en coneixença de l'alçada competent,
 la  qual,  en  el  termini  de  vuit  dies  següents  a   la
 notificació,  els  haurà d'elevar el seu parer negatiu sobre
 l'afer  o  bé  informar-los  de  la incoació dels expedients
 corresponents.                                              
 -5 Instruït l'expedient, tant el de restauració  de  l'ordre
 jurídic  infringit  com  el   d'imposició   de   sanció,   i
 immediatament abans de redactar la proposta de resolució, es
 comunicarà  als  interessats  a  fi  que,  en  un termini no
 inferior  a  deu  dies  ni  superior  a  quinze, al·leguin i
 presentin els documents i  les  justificacions  que  creguin
 pertinents.                                                 
 -6 Pel  que  fa  al  que no hi ha previst en aquest article,
 l'Administració  que  instrueixi  el procediment sancionador
 aplicarà la legislació comuna i la que li sigui específica. 
                                                             
 Article 24                                                  
 -1 Les infraccions urbanístiques prescriuen als quatre  anys
 d'haver-se comès.                                           
 -2 Seran nuls de ple dret.                                  
   a) Els actes d'edificació o d'ús del sòl que es  realitzin
 sense   llicència   o   ordre   d'execució   sobre  terrenys
 qualificats  en  el  planejament com a zones verdes o espais
 lliures.                                                    
   b)  Les llicències o ordres d'execució que s'atorguin  amb
 infracció de la zonificació o ús  urbanístic  de  les  zones
 verdes o espais lliures previstos en els plans.             
                                                             
 Article 25                                                  
   Acordada  la  suspensió  de  les  obres  per   l'autoritat
 competent, l'alcade adoptarà  les  mesures  necessàries  per
 assegurar  la  total  interrupció dels treballs i fins i tot
 podrà  retirar,  si  es  tracta d'obres que s'executen sense
 llicència,  els  materials  preparats per ésser utilitzats a
 l'obra  o  la maquinària aprofitable quan l'interessat no ho
 hagués fet en el termini de les quaranta-vuit hores següents
 a  la  notificació  de l'acord de suspensió i hi hagués risc
 d'incompliment del que hi havia  ordenat.  Les  despeses  de
 transport i custòdia seran a càrrec de l'infractor.         
                                                             
 Article 26                                                  
 -1 En els supòsits de flagrant  infracció  urbanística  greu
 apreciada  en  virtut d'expedient sumari, comprensiu, si més
 no,  d'informe  tècnic  i  jurídic, el Conseller de Política
 Territorial  i  Obres Públiques o, per la seva delegació, el
 Director  General  d'Urbanisme, podrà aplicar, amb audiència
 de  l'interessat,  sempre  que  no  perjudiqui la tramitació
 urgent  del  cas,  amb  caràcter  de  mesures   provisionals
 oportunes  per  assegurar  l'eficàcia  de  la  resolució que
 pogués  recaure  i  durant  el  termini  de  tres mesos, les
 previstes  en  els  articles 184, 185, 186, i 188 de la Llei
 del Sòl.                                                    
 -2 Les resolucions del Director General d'Urbanisme  actuant
 per delegació poden ésser recorregudes davant del  Conseller
 de Política Territorial i Obres Públiques,  malgrat  el  seu
 caràcter provisional, en el termini de quinze dies.         
                                                             
 Article 27                                                  
   El  transcurs  del  terme  d'un  any  sense  exercir   les
 facultats que regula l'article 185 de la  Llei  del  Sòl  no
 impedirà l'Administració actuant de procedir a la revisió de
 l'acte tàcit de legalització de l'obra, segons l'article 187
 d'aquesta  mateixa  Llei,  en  aquells  casos en què hi hagi
 infracció  manifesta de les normes urbanístiques relatives a
 parcel·lació,  ús  del  sòl, alçada, volum i situació de les
 edificacions i ocupació de parcel·la.                       
                                                             
 Article 28                                                  
 -1 Les  autoritats  competents  per imposar les multes i les
 seves  màximes  quanties  són, en el territori de Catalunya,
 les següents:                                               
   a) Els alcaldes: en els municipis que  no  excedeixin  deu
 mil habitants, cent mil pessetes; en els que  no  excedeixin
 cinquanta mil habitants, cinc-centes mil  pessetes;  en  els
 que no excedeixin cent mil habitants, un milió de  pessetes,
 i en els que no excedeixin  els  cinc-cents  mil  habitants,
 cinc milions de pessetes, i en els de més de cinc-cents  mil
 habitants, de deu mil pessetes.                             
   b) La Direcció General d'Urbanisme, previ informe  de  les
 Comissions  Provincials  d'Urbanisme,  fins  a   vint-i-cinc
 milions de pessetes.                                        
   c) El Conseller de Política Territorial i Obres  Públiques
 i previ informe de la  Comissió  d'Urbanisme  de  Catalunya,
 fins a cinquanta milions de pessetes.                       
   d) El  Consell  Executiu,  a  proposta  del  Conseller  de
 Política Territorial i Obres Públiques i previ informe de la
 Comissió d'Urbanisme de Catalunya, fins a  cent  milions  de
 pessetes,  o  més  si fos superior el benfici obtingut com a
 conseqüència de la infracció.                               
 -2 Quan   l'Administració   actuant   sigui  una  corporació
 metropolitana,  una  comarca  o  una agrupació municipal, la
 quantitat  màxima de la multa que el seu respectiu president
 serà  competent per imposar, es determinarà segons el que hi
 hnagi previst en el paràgraf anterior per als alcaldes, però
 tenint  en  compte,  com a xifra d'habitants, la població de
 tota  la  respectiva  comarca,  corporació  metropolitana  o
 agrupació municipal.                                        
                                                             
 Article 29                                                  
 -1 L'import de  les  multes  imposades  per  les  autoritats
 locals  per  infraccions  urbanístiques serà percebut per la
 corporació municipal, metropolitana o comarcal actuant.     
 -2 Quan   iniciat    el    procediment    sancionador    per
 l'Administració  local,  pel fet d'incloure la seva proposta
 de  resolució  una  multa  d'una quantitat superior a la que
 sigui  de competència a l'òrgan que va trametre l'expedient,
 la  proposta s'hagués elevat a l'autoritat competent per raó
 de  la  seva  quantia,  que   hagués   acordat   la   sanció
 corresponent,  l'import  de  la  multa  serà  assignat  a la
 respectiva entitat local.                                   
 -3 Si  un  ajuntament fos advertit per l'Administració de la
 Generalitat, o per la Corporació Metropolitana de Barcelona,
 dins  del  seu  àmbit  territorial,  de fer deerminant d'una
 sanció i aquest no iniciés el procediment sancionador, en el
 termini  d'un  mes,  la  multa que s'imposés, de resultes de
 l'expedient  instruït   amb   aquesta   finalitat   per   la
 Generalitat, serà rebuda per aquesta.                       
                                                             
 Article 30                                                  
 -1 La interposició de recursos no  suspendrà  l'execució  de
 l'acte  d'imposició  de  multa,  llevat   que   l'interessat
 garanteixi, en forma deguda, l'import de la multa.          
 -2 Quan  s'ingressi  l'import  de  la multa, per haver estat
 desestimat  el  recurs  interposat, es pagaran interessos de
 demora  en  la  quantia  de l'interès bàsic o de redescompte
 fixat  pel Banc d'Espanya, incrementat en dos punts, per tot
 el  temps  que hagués durat la suspensió, més una sanció del
 5%  de la multa, en els casos en què el Tribunal hagués vist
 mala fe o temeritat.                                        
 -3 L'import de la multa, encara que no hi  hagués  hagut  la
 suspensió  prevista  en els paràgrafs anteriors, acreditarà,
 des  que  fou imposada fins que sigui totalment satisfeta, a
 favor  de  l'entitat  urbanística actuant, l'interès bàsic o
 redescompte fixat pel Banc d'Espanya.                       
 -4 En  els  casos  en  els  quals, interposat recurs per via
 governativa   contenciosa   administrativa,   fos   anul·lat
 parcialment  l'acte  d'imposició  de  la  multa,  el  report
 d'interès es produirà en relació amb la quantita de la multa
 definitivament fixada.                                      
                                                             
 Capítol IV                                                  
 De l'anotació de les actuacions urbanístiques en el registre
 de la propietat                                             
                                                             
 Secció primera                                              
 De l'acreditació de la llicència de parcel·lació            
                                                             
 Article 31                                                  
 -1 El notari ha d'exigir a l'atorgant, en les escriptures de
 divisió i  de  segregació  de  finques,  l'aportació  de  la
 llicència   de   parcel·lació   corresponent   a  l'operació
 urbanística a què aquesta escriptura faci referència.       
 -2 La llicència es pot justificar mitjançant certificació de
 l'acord municipal de concessió o mitjançant còpia del plànol
 parcel·lari, en  la  qual  s'expressi,  per  diligència  del
 secretari de l'ajuntament, que és reproducció fidel i exacta
 del que figura en l'expedient de parcel·lació  del  qual  es
 tracti, així com la data de la concessió.                   
 -3 El   notari   ha   de   testimoniar    en    l'escriptura
 l'acreditament  de  l'atorgament  de  la llicència i, en tot
 cas, en un apartat corresponent a la situació urbanística de
 la  finca,  farà  les  advertències  pertinents  sobre   les
 responsabilitats de tota mena en  què  puguin  incórrer  els
 atorgants  per  manca  de llicències urbanístiques adequades
 per   a   l'actuació   que  pretenguin  sobre  els  terrenys
 corresponents a les finques objecte de l'instrument públic. 
                                                             
 Article 32                                                  
 -1 Presentada   l'escriptura  de  divisió  i  segregació  de
 finques en el Registre de la Propietat, el registrador, a la
 vista  de  les  circumstàncies  descriptives  de  la finca o
 finques  o,  si  s'escau,   del   nombre   de   segregacions
 practicades  de  la  mateixa  matriu,   ha   d'advertir   el
 presentant  de  la  necessitat  d'aportar  la  llicència  de
 parcel·lació, llevat que l'esmentada aportació  resulti  del
 mateix  títol presentat en els termes previstos en l'article
 anterior.                                                   
 -2 Si s'aportés  la  llicència  o  la  certificació  que  és
 innecessària, el resgistrador de la propietat l'arxivarà, i,
 si  s'escau,  posarà  una  nota  al  marge  de la inscripció
 practicada fent-hi constar les circumstàncies concurrents.  
                                                             
 Article 33                                                  
   La protocol·lització feta pel notari del plànol a  què  fa
 referència l'apartat 2 de l'article 31, i el seu  arxivament
 fet  pel registrador de la propietat, s'entendrà que és prou
 perquè  tots  dos  considerin  que  ha  estat  aportada   la
 llicència  respecte  a  fraccionaments  ulteriors  que  s'hi
 acomodin. En tot cas, s'entendrà que hi ha acomodació en les
 circumstàncies  descriptives de les noves finques respecte a
 la  descripció  gràfica que en faci el plànol, encara que hi
 hagi  diferències   en   l'extensió   superficial   que   no
 ultrapassin el 3%.                                          
                                                             
 Secció segona                                               
 De l'anotació  de  mesures  de  protecció  de  la  legalitat
 urbanística                                                 
                                                             
 Article 34                                                  
 -1 En  virtut  de  l'article  221  de la Llei del Sòl, poden
 ésser  objecte  d'anotació  en  el  Registre  de  Propietat,
 d'acord  amb  el  que  hi  ha  establert  en  la  legislació
 hipotecària, els actes administratius següents:             
   a) La  suspensió  d'actes  d'edificació  o  d'ús  del  sòl
 efectuats  sense  llicència  o  ordre d'execució, o bé sense
 ajustar-se a les conficions que s'hi estableixen.           
   b) La  suspensió  dels  efectes  d'una  llicència  o d'una
 ordre  d'execució i la paralització de les obres iniciades a
 la seva empara.                                             
   c) La  declaració  de  lesivitat  d'una  llicència o d'una
 ordre d'execució.                                           
   d) L'anul·lació  administrativa  d'una  llicència  o d'una
 ordre d'execució o la resolució  administrativa  dictada  en
 execució de sentència que hagués declarat l'anul·lació.     
   e) L'acord  de  reposició  del  sòl  a  l'estat anterior a
 l'execució de les obres constitutives de la infracció.      
   f) L'ordre   d'enderrocament   de   les  obres  a  què  fa
 referència l'article 58.3 de la Llei del Sòl.               
   g) La  resolució   que,   per   a   finques   hipotecàries
 determinades,  concreti   la   qualificació   com   a   fora
 d'ordenació dels edificis o instal·lacions.                 
 -2 Els efectes de l'anotació es limitaran a donar publicitat
 a qualsevol interessat en  la  situació  administrativa  que
 afecti la superfície o l'edificació que  integra  una  finca
 hipotecària determinada.                                    
 -3 També  pot  ésser  objecte  d'anotació  la  resolució amb
 imposició de sanció econòmiuca, que posi  fi  a  l'expedient
 sancionador,  així  com la d'incoació de l'expedient quan la
 presumpta  infracció  es  refereixi  a  la  realització   de
 parcel·lacions   i   obres  d'urbanitzacions  sobre  sòl  no
 urbanitzable  o  d'edificacions sobre terrenys destinats pel
 planejament  a  zones  verdes  o espais lliures, execució de
 sistemes generals o equipament comunitari públic.           
 -4 Si   per   executar   la  sanció  imposada  fos  decretat
 embargament  per  l'autoritat  competent,  aquesta resolució
 podrà  ésser  objecte  d'anotació,  d'acord amb el que hi ha
 establert a la legislació tributària.                       
 -5 Igualment,   pot   ésser   objecte   d'anotació   l'ordre
 d'execució  forçosa  dimanant  d'un   expedient   d'execució
 subsidiària de les obres d'urbanització o de les necessàries
 per  a  la  seva  conservació, a fi de donar publicitat a la
 situació  administrativa  en  què  es  troba  la  finca i de
 garantir a l'Administració la possibilitat de l'ocupació  de
 la finca davant d'accions, del titular registral, basades en
 el procediment interdictal ordinari  o  en  l'especific  que
 preveu l'article 41 de la LLei Hipotecària.                 
 -6 També  poden  ésser  objecte  d'anotació  les  condicions
 imposades  en la concessió de llicències d'obres, a l'empara
 del  que  hi  ha establert en els articles 39,40,41, 42 i 43
 del Reglament de Gestió Urbanística.                        
 -7 La  nota  s'ha  de  prendre  en virtut de certificació de
 l'acord  municipal  de  concessió  de llicència, acompanyada
 d'instància  signada pel titular registral dels terrenys, la
 firma del qual cal que sigui legitimada notarialment.       
                                                             
 Article 35                                                  
 -1 Poden ésser objecte de nota marginal a la  inscripció  de
 la  finca  o finques hipotecàries corresponents al terreny o
 terrenys   sobre   els   quals   es  projecti  l'obra  o  la
 instal·lació  les  condicions  imposades  en la concessió de
 llicències  d'obres,  a  l'empara  del  que és establert als
 articles 39, 40, 41, 42 i 43 del Reglament de Gestió.       
 -2 La nota s'ha de prendre  en  virtut  de  certificació  de
 l'acord  municipal  de  concessió  de llicència, acompanyada
 d'instància  signada pel titular registral dels terrenys, la
 firma del qual cal que sigui legitimada notarialment.       
 -3 En la sol·licitud s'ha de descriure la finca, conforme  a
 allò que disposa la legislació hipotecària, i  s'Hi  han  de
 fer constar  les  circumstàncies  d'identificació  registral
 d'aquesta.                                                  
                                                             
 Article 36                                                  
   Els  títols  per  a la pràctica dels assentaments a què es
 refereixen els articles anteriors són els següents:         
   a) Certificació de l'acord o de la resolució  corresponent
 si  l'òrgan  o  l'autoritat  que  l'hagués adoptat fossin el
 Consell  Executiu,  el  Conseller  de Política Territorial i
 Obres  Públiques,  el  Director  General  d'Urbanisme  o les
 Comissions Provincials d'Urbanisme.                         
   b) Certificació  de  l'acord  de  la  Comissió d'Urbanisme
 respectiva,  a  instància  pròpia  o  de la corporació local
 afectada, quan l'origen de l'expedient resulti d'Una decisió
 d'aquesta.                                                  
                                                             
 Disposicions transitòries. Urbanitzacions en curs d'execució
                                                             
 Primera                                                     
 -1 Les corporacions locals, en el termini  de  sis  mesos  a
 partir  de  l'entrada  en  vigor  d'aquesta  Llei,  i prèvia
 audiència  del  promotor i requeriment, si s'escau, a fi que
 aporti la documentació necessària, adoptaran, en relació amb
 els  plans   parcials   d'iniciativa   particular   aprovats
 definitivament  que estiguessin en curs d'execució en el seu
 terme municipal, alguna de les determinacions següents:     
   a) En el supòsit que les obres d'urbanització previstes en
 el pla parcial corresponent estiguessin executades en un 50%
 o més, aprovació inicial i provisional del projecte  o  dels
 projectes d'urbanització que comprengui les obres i  serveis
 que hi manquin, si no estiguessin aprovats amb anterioritat,
 i   assenyalament   del   termini   o   terminis  d'execució
 -mitjançant la delimitació de polígons, si s'escau-, que  no
 podrà ésser superior a  quinze  mesos,  llevat  que  el  pla
 parcial contingués un pla d'etapes que preveiés  un  termini
 més llarg.                                                  
   b) En el supòsit que les obres d'urbanització previstes en
 el  pla  parcial  estiguessin  executades en menys d'un 50%,
 proposta  de  modificació  del  pla,  que  consisteixi en la
 reducció del seu àmbit  territorial,  de  manera  que,  sens
 perjudici  del  manteniment  de  les  parcel·les que pel fet
 d'estar urbanitzades siguin aptes per a l'edificació, siguin
 excloses  aquelles altres la urbanització de les quals no es
 puguin  garantir  que  es realitzarà en un termini de quinze
 mesos  o  més,  si  el  pla d'etapes del pla parcial així ho
 preveiés.                                                   
   c) En el supòsit que les obres executades  en  menys  d'un
 50% fossin d'urbanització de sòl industrial afectades per un
 planejament  propi  d'una  extensió  superior  a les 20 ha.,
 abans  de  la  proposta  de  modificació  del  pla  a què es
 refereix la lletra b) s'obrirà  un  termini  de  tres  mesos
 dintre  del qual el promotor podrà procedir a la presentació
 d'un nou pla d'etapes.                                      
   Si  dintre  d'aquest  termini  no fos presentat aquest pla
 d'etapes,  seria  d'aplicació el que especifica la lletra b)
 d'aquesta Disposició.                                       
 -2 Quan s'hagi esgotat el termini assenyalat en el  paràgraf
 anterior i la corporació local no hagi adoptat alguna de les
 determinacions, les  adoptarà  el  Departament  de  Política
 Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, seguint les
 mateixes   normes   i  prèvia  audiència  de  la  respectiva
 respectiva corporació local i del promotor.                 
 -3 En tot cas, s'exgirà al  promotor  la  constitució  d'una
 garantia  en  la quantia establerta en l'article 6 d'aquesta
 Llei.                                                       
 -4 El fet que el promotor incompleixi el que disposa aquesta
 Disposició   facultarà  l'Administració  per  expropiar  els
 terrenys afectats subjectes al que és  dispost  a  l'article
 124.2 de la Llei  del  Sòl,  sens  perjudici  d'imposar  les
 sancions pertinents, amb la realització de les garanties,  o
 d'acordar   la   suspensió  dels  efectes  del  pla,  segons
 l'entitat i la transcendència de l'incompliment sense dret a
 indemnització.                                              
                                                             
 Segona                                                      
 -1 En  el  termini de tres mesos comptats des de l'endemà de
 l'entrada  en  vigor  d'aquesta  Llei,  sens  perjudici  que
 l'Administració  pública  pugui  exigir,  d'acord  amb   les
 disposicions legals vigents, el compliment dels  compromisos
 entre aquesta i els promotors o propietaris d'urbanitzacions
 particulars   amb   pla   parcial   o  especial  i  projecte
 d'urbanització definitivament aprovats, quan aquests creguin
 haver  conclòs  els contrets amb l'ajuntament s'hi adreçaran
 manifestant el que segueix:                                 
   a) Que li cedeixen, en ple domini i lliures de  càrregues,
 tots  els  terrenys  que  siguin  de  cessió  obligatòria  i
 gratuïta  segons  el  pla o per imperatiu legal. Les finques
 cedides,  les  descriuran   detalladament   mencionant   les
 circumstàncies  necessàries per a la inscripció, si s'escau,
 a nom del municipi en el Registre de la Propietat.          
   b) Que li cedeixen, així mateix, les obres  d'urbanització
 i les instal·lacions i dotacions  l'execució  de  les  quals
 estigués  prevista  en  el  pla d'ordenació i en el projecte
 d'urbanització aplicables.                                  
 -2 L'ajuntament, dins del termini de sis  mesos,  a  comptar
 des  de  la  recepció de l'escrit del promotor, li respondrà
 acceptant  la  cessió  i   assenyalant   la   data   per   a
 formalitzar-se en acata, o formulant per una sola vegada les
 observacions  que  cregui  convenients, en les quals, en tot
 cas,  haurà  de  concretar,  motivadament,  les deficiències
 advertides  que hagin d'esmenenar-se, a càrrec del promotor.
 Les  proves  i  els  assaigs  que  calgués realitzar seran a
 càrrec de l'urbanitzador.                                   
 -3 Si transcorregut  el  termini  assenyalat  en  el  número
 anterior  el  promotor  no  hagués  obtingut   resposta   de
 l'ajuntament,  podrà  acudir  a   la   Comissió   Provincial
 d'Urbanisme,  i  si en el termini de tres mesos no recaigués
 acord exprés, es considerarà acceptada la cessió per silenci
 administratiu.                                              
 -4 En  cap  cas no s'entendrà acceptada per silenci, ni serà
 vàlid  l'acord  d'acceptació  expressa  de  la cessió, si no
 s'han  fet,  en  tota  la  urbanització  o promoció, l'accés
 rodat,  l'obertura,  la  pavimentació  i  la  col·locació de
 llambordes  en  tots els vials, el subministrament d'aigua i
 el  subministrament  elèctric  al   peu   de   parcel·la   i
 l'enllumenat públic.                                        
 -5 Si  el  promotor  refusa  les observacions formulades per
 l'ajuntament,  aquest passarà l'expedient amb el seu informe
 a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat, la qual
 decidirà  executòriament  l'acceptació  de   la   cessió   o
 determinarà,  amb   el   mateix   caràcter,   els   treballs
 d'urbanització  que  faltin per executar i el termini en què
 hauran de portar-se a terme.                                
 -6 La  recepció  de les obres d'urbanització, instal·lació i
 dotacions  tindrà  caràcter provisional durant sis mesos des
 de  l'endemà  de la formalització de l'acta corresponent. Si
 durant  el  mes següent a l'esmentat termini l'ajuntament no
 hagués  comunicat  per  escrit  al  promotor  els   defectes
 observats en  les  obres  d'urbanització,  instal·lacions  i
 dotacions,    es   consideraran   aquestes   obres   rebudes
 definitivament.   Si,   altrament,   s'advertissin   aquests
 defectes  dins de l'esmentat termini d'un mes, no s'entendrà
 l'acta  de  recepció  definitiva fins que no haguessin estat
 esmenats.  També  es consideraran definitivament rebudes les
 obres d'urbanització, instal·lacions i dotacions si passa un
 mes  des  de  la notificació a l'ajuntament de l'esmena, pel
 promotor,  i l'esmentat ajuntament no es pronuncia de manera
 expressa.  Les divergències entre l'ajuntament i el promotor
 seran  resoltes  d'acord  amb  el  procediment  assenyalat a
 l'apartat 3.                                                
                                                             
 Tercera                                                     
 -1 L'ajuntament,   prèvia  audiència  dels  afectats,  podrà
 disposar  que  els propietaris dels terrenys compresos en el
 polígon  o  unitat d'actuació quedin subjectes a l'obligació
 de  conservar  les  obres d'urbanització i al manteniment de
 les dotacions i instal·lacions, encara que no s'hagi previst
 en  aprovar  el  corresponent  pla,  quan,  concorrent   les
 circumstàncies   que  s'enuncien  a  continuació,  l'interés
 públic ho reclami.                                          
 -2 A   fi   d'imposar   l'obligació   de  conservació  i  de
 manteniment, caldrà:                                        
   a) Que  les  obres  d'urbanització,  encara  que  estiguin
 aparentment  acabades,   no  s'hagin  fet  d'acord  amb  les
 prescripcions  del projecte d'urbanització i no fos possible
 d'exigir el que correspon al promotor.                      
   b) Que,  pel fet que el polígon o unitat d'actuació, com a
 mínim, de les dues terceres parts de la superfície o pel fet
 que  sigui  desproporcionada la seva extensió en relació amb
 la  total del terme municipal, es pugui considerar que hi ha
 desequilibri  no  justificat entre els tributs que graven la
 propietat i el cost de conservació i manteniment.           
 -3 L'obligació  de  conservar  i de mantenir la urbanització
 que  s'imposi  als   propietaris   durarà   el   temps   que
 s'estableixi,  que no podrà ésser superior a cinc anys. Dins
 d'aquest  temps, l'ajuntament adoptarà les mesures de foment
 de  l'edificació  o  tributàries  necessàries  per  a  poder
 assumir, d'ara endavant, la càrrega imposada transitòriament
 als propietaris.                                            
 -4 En  el  supòsit previst en aquesta Disposició, acabada la
 urbanització,  els  propietaris   del   polígon   o   unitat
 d'actuació  hauran   d'integrar-se   en   una   entitat   de
 conservació.                                                
                                                             
 Disposicions finals                                         
 Primera                                                     
   En  allò  que no hagi estat modificat per la present Llei,
 continuarà en vigor el que disposa la legislació urbanística
 vigent.                                                     
                                                             
 Segona                                                      
   El Consell Executiu, en els sis mesos següents a l'entrada
 en  vigor d'aquesta Llei, dictarà per Decret, a proposta del
 Conseller  de  Política  Territorial  i  Obres Públiques, el
 reglament general o, si s'escau, els reglaments parcials que
 cregui  oportuns  per  al  desenvolupament   i   l'aplicació
 d'aquesta Llei.                                             
                                                             
   Per  tant,  ordeno  que tots els ciutadans als quals sigui
 d'aplicació  aquesta  Llei  cooperin al seu compliment i que
 els  Tribunals  i les Autoritats als quals pertoqui la facin
 complir.                                                    
                                                             
 Barcelona, 18 de novembre de 1981                           
                                                             
 Jordi Pujol                                                 
 President de la Generalitat de Catalunya                    
                                                             
 Josep M. Cullell                                            
 Conseller de Política Territorial i Obres Públiques