Accés al contingut Accés al menú de la secció
Portal Jurídic  > Cercador de normativa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
PDF
Relació cronològica
Matèries relacionades
Lupa
Accedeix a la cerca
Contacte

LLEI 25/2009, del 23 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010.

Dades bàsiques
  • Rang del document Llei

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

  • Núm. del document 025/2009

  • Data del document 23/12/2009

  • Data de publicació 31/12/2009

  • Diari oficial DOGC

  • Núm. 5537

  • No Vigent
TEXT CONSOLIDAT

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010 s'elaboren en el context d'una crisi econòmica d'abast mundial, que ha fet caure l'activitat fins a assolir unes taxes negatives que no s'havien vist des de la crisi del 1929.
L'origen d'aquesta crisi cal situar-lo en el sector financer nord-americà, amb la desconfiança que es va generar arran de l'explosió de la crisi dels préstecs hipotecaris d'alt risc en el mercat interbancari l'estiu del 2007. La conseqüència va ésser una notable restricció del crèdit i greus problemes de liquiditat. A hores d'ara, i des dels darrers mesos del 2008, la crisi ja afecta l'economia real. La principal via de transmissió ha estat el funcionament anormal dels canals de crèdit, que ha provocat una severa restricció de finançament a les empreses i a les llars, l'enfonsament de les expectatives i, com a resultat, una espiral cada cop més contreta de l'activitat econòmica.
Per a fer front a aquesta greu situació i evitar el col·lapse dels mercats financers, al llarg del 2009 els bancs centrals i els governs de les economies desenvolupades han fet un esforç coordinat per a aplicar nombroses mesures i plans d'estímul que, si bé han servit per a reduir sensiblement les tensions en els mercats financers, probablement encara no es pot dir que l'hagin tornat a una situació de normalitat.
En l'àmbit domèstic, tant l'economia espanyola com la catalana també han hagut d'afrontar altres problemes propis afegits, entre els quals destaca el profund ajustament del sector de la construcció residencial. Aquest ajustament, que s'ha traslladat a gran velocitat cap a la resta de sectors de l'economia, s'ha traduït en un intens procés de destrucció de l'ocupació, que juntament amb la restricció del crèdit, la caiguda del preu dels actius i la pèrdua de confiança han reduït intensament la demanda interna, principal motor del creixement econòmic durant els darrers anys.
El context internacional tot just comença a emetre alguns senyals d'una recuperació molt incipient, que s'espera que es tradueixi en un augment de les exportacions i, per tant, en un benefici per a l'economia catalana. Aquest fet, juntament amb altres factors, com ara el descens gradual de l'euríbor i de la taxa d'inflació, es confia que alentiran el ritme de caiguda de l'ocupació i contribuiran a reactivar el consum i la inversió.
Tot i així, encara són nombrosos els riscos i les incògnites a l'entorn d'aquest procés de recuperació, ja que gran part de la millora observada en els darrers mesos és conseqüència dels estímuls fiscals i monetaris adoptats pels governs i bancs centrals per a evitar el col·lapse econòmic. Consegüentment, la recuperació apuntada està condicionada al fet de saber dissenyar una estratègia de sortida que eviti la retirada precipitada dels estímuls fiscals, ja que abans de suprimir-los cal assegurar que la recuperació està prou consolidada.
En tot cas, és palès que la crisi està impactant i impactarà de manera molt significativa en les finances públiques dels països més desenvolupats. Per tant, els saldos fiscals presenten un deteriorament remarcable que obliga aquests països, d'una banda, a trobar un equilibri per a mantenir les polítiques fiscals expansives fins que la recuperació es consolidi i, de l'altra, a no perdre de vista la necessitat de començar a dissenyar un horitzó pluriennal de consolidació pressupostària.
El context econòmic descrit incideix en la hisenda de la Generalitat, amb un descens dels ingressos vinculat a la caiguda de l'activitat econòmica i una previsió de despesa que combina la contenció i l'ajustament amb necessitats diverses: garantir la mateixa qualitat en els serveis que s'han prestat els darrers anys (o superior en determinats casos); impulsar mesures per a fomentar l'ocupació; alleugerir l'impacte negatiu del descens de l'activitat i del creixement de l'atur en la població que en pateix les conseqüències, i continuar en la línia empresa els darrers anys, millorant les bases que fonamenten la competitivitat de l'economia catalana i que contribueixen a incrementar-ne la capacitat de creixement.
Pel que fa al marc normatiu, els pressupostos de la Generalitat per al 2010 s'elaboren d'acord amb el que estableix el capítol II del títol VI de l'Estatut d'autonomia, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol. A més, cal esmentar també un altre conjunt de normes que en determinen el marc d'elaboració. En primer lloc, el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, i, en segon lloc, la normativa dictada a l'empara del pacte d'estabilitat i creixement europeu: el text refós de la Llei general d'estabilitat pressupostària, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2007, del 28 de desembre, i la Llei orgànica 5/2001, del 13 de desembre, complementària a la Llei general d'estabilitat pressupostària, modificada per la Llei 3/2006, del 26 de maig, de reforma de la Llei orgànica 5/2001. Aquestes normes estableixen les regles de l'equilibri de les finances públiques al llarg del cicle econòmic, en termes de capacitat de finançament, segons les definicions del sistema europeu de comptes nacionals i regionals (SEC-95).
D'acord amb aquesta normativa, les comunitats autònomes que elaborin els seus pressupostos amb un dèficit superior a un determinat límit màxim del producte interior brut (el qual es pot augmentar, amb determinats condicionants, per a finançar increments d'inversió en programes destinats a actuacions productives) han de presentar un pla economicofinancer de reequilibri. Per això, i atesa l'actual conjuntura econòmica de crisi internacional, es considera necessari aprofitar al màxim els marges de flexibilitat que ofereix la normativa d'estabilitat pressupostària i utilitzar els dits plans economicofinancers de reequilibri.
D'altra banda, i pel que fa als ingressos, cal tenir en compte que els pressupostos de la Generalitat per al 2010 s'elaboren en el marc del nou Acord de finançament, aprovat el 15 de juliol de 2009 pel Consell de Política Fiscal i Financera (Acord 6/2009 per a la reforma del sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d'autonomia). Aquest acord dota Catalunya de més autonomia financera i coresponsabilitat fiscal, alhora que li reconeix un esforç fiscal superior i garanteix que tots els governs autonòmics disposin del mateix volum de recursos per habitant per atendre els serveis bàsics de l'Estat del benestar.
Els pressupostos per al 2010, elaborats en el marc del que es coneix com a pressupostació orientada a resultats (en la línia del procés de reforma iniciat l'exercici del 2006), aprofundeixen en la direcció de millorar la informació d'objectius que acompanya la documentació financera i que ha de permetre relacionar els recursos assignats amb els resultats assolits. Així doncs, amb aquests pressupostos es continua avançant per a millorar la connexió entre el procés pressupostari i la planificació estratègica del Govern, únic camí per a, d'una banda, proporcionar un horitzó de mitjà termini que ofereixi una visió més completa del procés d'assignació de recursos i, de l'altra, ajudar a modular-ne el creixement. La guia de ruta de la planificació estratègica per al Govern de la Generalitat és el Pla de Govern 2007-2010, motiu pel qual els pressupostos per al 2010 continuen impulsant els tres eixos que l'integren: el primer, el reforç de l'Estat del benestar per a aconseguir una societat més justa i cohesionada; el segon, l'increment de la qualitat democràtica i l'eficàcia del Govern i les institucions de Catalunya, i el tercer, la potenciació d'una economia plena i dinàmica en un territori sostenible.
Finalment, cal esmentar que el 2010 culmina el procés d'ampliació de l'àmbit institucional dels pressupostos, iniciat l'any 2006, que va néixer amb l'objectiu de fer-los més transparents i d'oferir una visió de conjunt de l'actuació economicofinancera que es desenvolupa des del sector públic de la Generalitat, amb independència de la forma jurídica adoptada per a gestionar els recursos públics. Així, els pressupostos de la Generalitat per al 2010 inclouen, per primera vegada, totes les entitats que integren el sector públic de la Generalitat. D'altra banda, cal tenir en compte que hi ha un conjunt d'entitats que, si bé no formen part del sector públic de la Generalitat (perquè aquesta no n'exerceix el control), s'inclouen dins el sector de l'Administració pública de la Generalitat, d'acord amb els criteris del SEC-95; per tant, els seus pressupostos s'han de tenir en compte per a calcular el resultat pressupostari i verificar el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, d'acord amb la normativa vigent.
Dins el marc legal vigent, i en aplicació de les disposicions i els mandats que s'hi estableixen, la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2010 conté les previsions d'ingressos i l'aprovació de les despeses previstes d'executar durant l'exercici pressupostari del 2010. Formalment, el text articulat es divideix en set títols i es completa amb les disposicions addicionals, transitòries i finals.
El títol I delimita l'àmbit d'aplicació i l'aprovació dels pressupostos; les vinculacions de crèdit i el règim de les modificacions pressupostàries, i l'assignació als diferents òrgans de les competències de gestió en aquesta matèria.
Dins el títol II, relatiu a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, s'ha de destacar, en especial, l'articulació dels mecanismes necessaris per a evitar l'adopció d'acords i de resolucions que puguin incomplir les normes generals de limitació de l'augment de la despesa.
El títol III, sobre despeses de personal, estableix l'àmbit d'aplicació de les normes en aquesta matèria. També determina l'increment de les retribucions del personal - llevat de les dels alts càrrecs - i la configuració de les pagues extraordinàries, la regulació del règim retributiu de les diferents classes de personal i altres disposicions, entre les quals la que limita l'augment de les despeses de personal. També s'hi concreten les aportacions a plans de pensions d'ocupació per al personal de la Generalitat.
Dins el títol IV, relatiu a operacions financeres i línies d'actuació de crèdit públic, s'estableixen les autoritzacions sobre endeutament i avals per a diversos tipus d'entitats i organismes, tant a curt termini com a llarg termini, i també sobre el marc per a la gestió de riscos de tipus d'interès i de canvi. També s'hi fixen les diferents actuacions dels instruments del crèdit públic de la Generalitat.
Les normes tributàries, establertes al títol V, fan referència al gravamen de protecció civil de Catalunya, al cànon de l'aigua i a l'actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa.
El títol VI, dedicat a la participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat, regula la distribució del fons de cooperació local de Catalunya, d'acord amb uns criteris basats en les especificitats de l'organització territorial i en les modificacions sobre el règim de les competències locals, que resulten de la legislació de règim local i de les lleis sectorials.
El darrer títol de la Llei, el VII, conté les normes específiques de gestió pressupostària del Parlament; del Síndic de Greuges; del Consell de Garanties Estatutàries; de la Sindicatura de Comptes; de l'Oficina Antifrau; del Consell de Treball, Econòmic i Social; del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i de l'Agència Catalana de Protecció de Dades.
Finalment, la Llei es completa amb vint disposicions addicionals, una disposició transitòria i quatre disposicions finals. Aquestes darreres contenen les normes relatives a la pròrroga de disposicions, i també l'habilitació per a les adaptacions tècniques que es derivin de reorganitzacions administratives.

Títol I

Aprovació i àmbit d'aplicació dels pressupostos i règim de les modificacions pressupostàries

Capítol I

Aprovació dels pressupostos i àmbit d'aplicació

Article 1

Aprovació dels pressupostos de la Generalitat i àmbit d'aplicació
1. S'aproven els pressupostos de la Generalitat per a l'exercici del 2010, que són integrats per:
a) El pressupost de l'Administració de la Generalitat .format per l'estat d'ingressos i pels estats de despeses dels departaments del Govern i els fons no departamentals, i en el qual s'integren també els estats de despeses del Parlament i dels organismes estatutaris i consultius que no disposen de pressupost propi., per un import total, en els estats d'ingressos i despeses, de 32.518.727.497,53 euros, d'acord amb el detall de despeses per seccions que figura en la taula següent:

Seccions pressupostàries

Import (euros)

Parlament i organismes estatutaris i consultius

 

Parlament de Catalunya

74.417.493,93

Consell de Garanties Estatutàries

4.146.550,28

Sindicatura de Comptes

13.339.508,91

Oficina Antifrau de Catalunya

5.987.405,00

Comissió Jurídica Assessora

3.916.132,46

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

3.304.413,79

Agència Catalana de Protecció de Dades

3.785.116,37

Departaments

 

Departament de la Presidència

100.548.000,00

Departament de la Vicepresidència

268.750.000,00

Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

1.333.164.958,44

Departament d'Economia i Finances

430.098.882,85

Departament de Governació i Administracions Públiques

502.330.457,69

Departament de Política Territorial i Obres Públiques

1.487.697.800,00

Departament de Justícia

1.007.332.222,95

Departament d'Educació

5.317.611.671,35

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

695.764.000,00

Departament de Salut

9.709.389.100,00

Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

455.598.700,00

Departament de Treball

876.077.905,81

Departament d'Innovació, Universitats i Empresa

1.720.180.561,11

Departament d'Acció Social i Ciutadania

2.147.979.199,99

Departament de Medi Ambient i Habitatge

645.759.330,00

Fons no departamentals

 

Pensions

4.585.725,00

Deute

2.914.726.574,50

Despeses de diversos departaments

255.980.911,10

Participació dels ens locals de Catalunya

 

en ingressos de l'Estat

2.386.254.876,00

Fons de contingència

150.000.000,00

Total pressupost

32.518.727.497,53


b) Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

Import (euros)

Servei Català de la Salut (CatSalut)

9.547.806.378,95

Institut Català de la Salut (ICS)

2.915.506.800,00

Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS)

1.624.453.799,20

Total (sense consolidar)

14.087.766.978,15


c) Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter administratiu, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

Import (euros)

Patronat de la Muntanya de Montserrat

3.914.020,00

Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC)

12.721.355,95

Consell Català de l'Esport

71.622.390,85

Servei Català de Trànsit

126.403.449,41

Institut de Seguretat Pública de Catalunya

18.302.933,37

Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)

10.226.424,00

Agència Catalana del Consum

14.949.905,60

Centre d'Estudis d'Opinió

1.950.388,55

Autoritat Catalana de la Competència

1.979.208,64

Escola d'Administració Pública de Catalunya

10.429.341,22

Institut per al Desenvolupament

 

de les Comarques de l'Ebre (IDECE)

1.777.584,27

Institut per al Desenvolupament i la Promoció

 

de l'Alt Pirineu i Aran

997.140,00

Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada

5.533.783,00

Institució de les Lletres Catalanes

3.247.040,00

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

4.031.794,59

Museus d'Arqueologia

6.415.888,66

Biblioteca de Catalunya

11.190.273,25

Institut d'Estudis de la Salut (IES)

5.574.126,53

Agència Catalana de Seguretat Alimentària

1.211.895,57

Institut Català d'Avaluacions Mèdiques

3.780.100,00

Agència de Protecció de la Salut

50.138.000,00

Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi)

5.026.914,52

Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives (IPFC)

567.121,80

Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC)

526.305.022,89

Institut Català de les Dones (ICD)

11.711.605,37

Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció

15.947.765,01

Total (sense consolidar)

925.955.473,05


d) Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter comercial o financer, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

Import (euros)

Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions

 

de la Generalitat (EADOP)

8.662.520,00

Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA)

23.805.035,00

Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA)

97.100.388,31

Agència Catalana de Certificació

5.012.000,00

Entitat Autònoma de Difusió Cultural

3.336.857,66

Total (sense consolidar)

137.916.800,97


e) Els pressupostos de les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat i les entitats assimilades a efectes pressupostaris, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

Import (euros)

Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR)

26.130.550,00

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

39.343.700,80

Memorial Democràtic

3.700.000,00

Institut Català Internacional per la Pau

2.300.040,00

Centre d'Atenció i Gestió de Trucades

 

d'Urgència 112 Catalunya

9.089.452,58

Institut Català de Finances (ICF)

1.628.103.994,63

Institut Català d'Energia (ICAEN)

18.967.242,90

Agència Tributària de Catalunya

33.335.788,80

Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació

285.785.895,45

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

327.528.746,94

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

23.681.904,07

Ports de la Generalitat

20.142.123,71

Institut Català del Sòl (INCASOL)

521.837.019,10

Infraestructures Ferroviàries de Catalunya

802.888.541,47

Institut Geològic de Catalunya

12.011.919,58

Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)

37.629.080,00

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)

357.539.235,00

Institut Català de les Indústries Culturals

53.666.936,60

Consell de l'Audiovisual de Catalunya

10.667.921,12

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts

15.500.670,77

Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI)

28.766.408,77

Gestió de Serveis Sanitaris (GSS)

58.293.771,25

Institut d'Assistència Sanitària (IAS)

101.766.515,21

Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS)

20.454.955,20

Agència d'Avaluació de Tecnologia

 

i Recerca Mèdiques (AATM)

4.414.227,09

Institut Català d'Oncologia (ICO)

164.717.236,67

Banc de Sang i Teixits (BST)

73.803.265,00

Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV)

25.340.962,42

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

42.098.517,92

Consell Català de la Producció Integrada

1.173.503,00

Consell Català de la Producció Agrària Ecològica

1.435.349,40

Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM)

191.142.992,81

Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI)

4.680.000,00

Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil (IDIADA)

14.000.000,00

Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca

48.967.673,61

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

3.400.159,80

Agència Catalana de Turisme

22.555.000,00

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

593.770,18

Agència Catalana de la Joventut

22.234.112,00

Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

1.117.542.415,00

Agència de Residus de Catalunya

125.277.980,24

Centre de la Propietat Forestal

8.778.596,59

Aigües Ter-Llobregat (ATLL)

347.926.327,43

Servei Meteorològic de Catalunya

7.967.775,84

Total (sense consolidar)

6.667.182.278,95


f) Els pressupostos de les societats i altres entitats de caràcter mercantil, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

Import (euros)

Agència de Patrocini i Mecenatge, SA

572.300,00

Circuits de Catalunya, SL

33.836.029,15

Circuit de Motocròs de Catalunya, SL

680.200,00

Eficiència Energètica, SA

1.187.445,08

Sanejament Energia, SA

156.900,65

ICF Equipaments, SA Unipersonal

317.554.614,82

ICF Holding, SA Unipersonal

33.247.880,13

Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU

20.339.249,30

TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA

204.821.752,46

Gestió d'Infraestructures, SAU (GISA)

1.056.671.448,32

Equacat, SA

1.620.000,00

Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat

 

i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA)

38.111.140,15

Túnel del Cadí, SAC

26.821.818,95

Aeroports Públics de Catalunya, SL Unipersonal

10.697.095,00

Viatges de Muntanya, SA

7.543.708,50

Societat d'Estiba dels Ports Catalans, SA

1.106.535,68

Remodelacions Urbanes, SA

4.640.000,00

Gestió de Màrqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU

6.152.200,00

Geocat, Gestió de Projectes, SA

2.850.000,00

Autometro, SA

1.148.810,05

Televisió de Catalunya, SA (TVC)

405.591.752,00

Catalunya Ràdio SRG, SA

53.789.968,00

TVC Edicions i Publicacions, SA

709.526,00

Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC)

15.781.767,87

TVC Multimèdia, SL

1.656.194,00

CCRTV Interactiva, SA

12.065.430,00

Activa Multimèdia Digital, SL

5.553.554,00

Intracatalònia, SA

4.902.000,00

Mesfilms Inversions, SL

1.123.272,72

Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, SA (EISSA)

4.463.706,89

Sistema d'Emergències Mèdiques, SA (SEMSA)

253.263.239,23

UDIAT, Centre Diagnòstic, SA

29.368.375,90

Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA

3.572.495,54

Sanitat Integral del Baix Llobregat, SL

8.119.457,25

Aura Salut Pública i Serveis Sociosanitaris, SL

350.615,40

For Tissues and Cells

268.097,43

Barnaclínic, SA

10.816.214,36

Gesclínic, SA

6.027.730,00

Logaritme Serveis Logístics AIE

12.371.384,32

Promotora d'Exportacions Catalanes, SA (PRODECA)

5.852.209,53

Regs de Catalunya, SAU (REGSA)

94.575.700,61

Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA)

161.821.019,14

Empresa de Promoció i Localització Industrial

 

de Catalunya, SA (EPLICSA)

21.500.000,00

Societat Catalana d'Inversió en Empreses

 

de Base Tecnològica, SA

105.000,00

Grup UOC, SL

980.367,03

Eureca Media, SL

4.928.392,43

Editorial UOC, SL

488.353,05

Forestal Catalana, SA

26.643.660,50

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)

107.487.578,74

Ecoparc de Residus Industrials, SA

1.859.345,18

Total (sense consolidar)

3.025.795.535,36


g) Els pressupostos dels consorcis, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

Import (euros)

Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus

516.280,00

Consorci del Circuit de Catalunya

4.045.853,28

Consorci Patronat Catalunya-Món

2.635.734,10

Consorci del Circuit de Motocròs de Catalunya

575.223,29

Consorci del Montsec

568.054,71

Consorci per a la Normalització Lingüística

32.200.000,00

Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT

1.586.608,18

Consorci Casa de les Llengües

4.150.860,00

Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya

18.860.041,58

Consorci Infraestructures de Telecomunicacions

 

de Catalunya-ITCat

450.000,00

Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità

1.077.921.751,38

Consorci Patronat de la Vall de Núria

114.817,71

Consorci Port de Mataró

2.021.702,51

Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs

1.015.262,37

Consorci Port de Portbou

767.980,00

Consorci Institut de Geomàtica

1.664.929,50

Consorci de l'Observatori del Paisatge

453.605,33

Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació

 

del Transport (CENIT)

2.005.550,00

Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona

13.908.461,76

Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Girona

5.735.656,00

Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Lleida

3.850.862,59

Consorci Centre Internacional de Mètodes Numèrics

 

a l'Enginyeria

7.208.215,00

Consorci d'Educació de Barcelona

167.533.043,00

Consorci del Teatre Fortuny de Reus

2.895.518,00

Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya

21.551.226,28

Consorci Catalan Films & TV

1.284.130,08

Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat

875.249,74

Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell

242.378.204,84

Consorci Sanitari de Terrassa

157.477.969,31

Consorci Sanitari de Barcelona

23.148.308,15

Consorci Hospitalari de Vic

99.041.418,35

Consorci Sanitari Integral

226.546.087,75

Consorci Sanitari de l'Alt Penedès

37.482.413,85

Consorci Sanitari de l'Anoia

65.000.935,02

Consorci Sanitari de Mollet del Vallès

2.441.485,71

Consorci del Laboratori Intercomarcal

 

de l'Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf

15.308.610,88

Consorci Sanitari del Maresme

122.092.606,12

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona

471.835.938,64

Consorci de Castelldefels Agents de Salut

4.032.000,00

Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample

9.842.469,00

Consorci Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya

1.143.651,90

Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya

39.423.500,00

Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA)

44.760.629,24

Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional

2.768.940,00

Consorci Institut Català d'Arqueologia Clàssica

2.105.073,39

Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars

4.103.078,36

Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques

 

August Pi i Sunyer

27.857.041,89

Consorci Centre de Recerca Matemàtica

2.084.181,15

Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

15.508.285,61

Consorci Laboratori de Llum de Sincrotró

913.228,00

Consorci Centre de Visió per Computador

3.005.500,00

Consorci Institut de Física d'Altes Energies

3.179.550,90

Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya

31.083.128,09

Consorci Markets, Organizations and Votes

 

in Economics (MOVE)

414.000,00

Consorci Sant Gregori, de Girona

9.057.978,45

Consorci de Serveis Socials de Barcelona

38.931.541,65

Consorci de l'Habitatge de Barcelona

10.056.700,00

Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals

3.762.982,33

Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

5.609.569,08

Total (sense consolidar)

3.098.793.624,05


h) Els pressupostos de les fundacions, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats

Import (euros)

Centre de Documentació Política

1.897.855,22

Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament

 

de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès

892.063,00

Fundació Privada Observatori per a la Societat

 

de la Informació de Catalunya

440.000,00

Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya

12.783.351,73

Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya

894.209,36

Fundació Privada Fira d'Espectacles

 

d'Arrel Tradicional, Mediterrània

2.029.000,00

Fundació La Marató de TV3

7.152.000,00

Fundació Privada Institut d'Investigació Oncològica

 

de Vall-Hebron (VHIO)

4.922.710,01

Fundació Privada Institut d'Investigació Biomèdica

 

de Girona Doctor Josep Trueta

3.228.713,00

Fundació Privada Institut d'Investigació Biomèdica

 

de Bellvitge (IDIBELL)

23.077.635,92

Fundació Privada Centre Tic i Salut

2.641.872,00

Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional

 

de Barcelona (CRESIB)

2.720.000,00

Fundació Privada Centre de Recerca

 

en Epidemiologia Ambiental (CREAL)

3.202.116,00

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona

7.248.178,53

Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme

1.015.741,23

Fundació Privada Assaig per a la Recerca Sanitària

395.050,00

Fundació Parc Taulí, Fundació Privada

3.319.427,21

Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya

2.754.574,00

Transplant Services Foundation (TSF)

4.971.690,94

Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital

 

de la Santa Creu i Sant Pau

329.585.140,64

Fundació Privada de l'Hospital de Viladecans

 

per a la Recerca i la Docència

115.000,00

Institut d'Investigació en Ciències de la Salut

 

Germans Trias i Pujol, Fundació Privada

6.434.459,00

Fundació Privada del Món Rural

754.874,00

Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya

96.626.791,38

Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica

31.120.166,00

Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC)

6.997.908,00

Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química

12.502.549,00

Institut de Ciències Fotòniques, Fundació Privada (ICFO)

12.230.788,73

Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN)

5.867.264,51

Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica (IRB)

26.248.309,00

Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva

 

i Personalitzada del Càncer (IMPPC)

4.316.476,00

Institut Català de Recerca de l'Aigua, Fundació Privada (ICRA)

3.672.847,00

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural,

 

Fundació Privada (ICRPC)

336.639,40

Institut Català de Paleontologia, Fundació Privada (ICP)

1.853.897,00

Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats,

 

Fundació Privada

22.856.648,59

Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3)

1.040.051,69

Total (sense consolidar)

648.145.998,09


2. Tots els crèdits de despeses dels pressupostos a què fa referència l'apartat 1 s'estructuren en funció de la triple classificació - orgànica, per programes i econòmica - en els estats de despeses corresponents que acompanyen aquesta llei. Els estats d'ingressos s'estructuren, dins de cada entitat, segons la classificació econòmica.

Article 2

Beneficis fiscals
Els beneficis fiscals que afecten els tributs de la Generalitat i els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat s'estimen en 1.667 milions d'euros.

Article 3

Vinculació dels crèdits de despeses del pressupost
1. Els crèdits de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2010 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut, de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives tenen les vinculacions següents:
a) Pel que fa al capítol 1, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat dels crèdits relatius als articles 15 i 17, que vinculen per servei, programa i concepte, i dels relatius a l'article 16, que vinculen per secció i concepte si són de la Generalitat i per entitat i concepte en la resta de casos.
b) Pel que fa al capítol 2, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat dels conceptes 226, "Despeses diverses", i 251, "Prestació de serveis amb mitjans aliens", que vinculen per servei, programa i concepte, i de les aplicacions 226.0002, "Atencions protocol·làries i representatives", i 226.0003, "Publicitat, difusió i campanyes institucionals", que vinculen per servei, programa i aplicació.
c) Pel que fa al capítol 3, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article.
d) Pel que fa al capítol 4, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives i de l'aplicació 489.0001, "Farmàcia (receptes mèdiques)", que vinculen per servei, programa i aplicació, i del concepte 488, "Concerts educatius", que vincula per servei, programa i concepte.
e) Pel que fa al capítol 5, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol.
f) Pel que fa al capítol 6, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat de les aportacions nominatives per inversions, que vinculen per servei, programa i aplicació, i dels crèdits relatius a l'article 69, que vinculen per servei, programa i article.
g) Pel que fa al capítol 7, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives, que vinculen per servei, programa i aplicació.
h) Pel que fa al capítol 8, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les aportacions de capital nominatives, que vinculen per servei, programa i aplicació.
i) Pel que fa al capítol 9, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article.
2. Els crèdits ampliables que especifica la Llei de pressupostos vinculen amb el nivell de desagregació que figura a l'article 7, llevat de les quotes a la Seguretat Social, el crèdit de les quals vincula per secció o entitat i concepte, d'acord amb el que indica l'apartat 1.a.
3. Els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit que es concedeixin durant l'exercici i també els crèdits finançats amb transferències del Fons de contingència vinculen amb el nivell de desagregació amb què es consignin en els estats de despeses.
4. Els crèdits incorporats vinculen entre si mateixos amb els criteris establerts per l'apartat 1. Els crèdits generats vinculen entre si mateixos amb els criteris establerts per l'apartat 1 i han de mantenir la finalitat que va motivar l'ingrés.
5. Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost, la classificació orgànica per serveis, la classificació funcional per programes i la classificació econòmica per aplicacions s'han d'utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l'execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries de la Generalitat i de les altres entitats esmentades a l'apartat 1.

Capítol II

Règim de les modificacions pressupostàries

Article 4

Principis generals
Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2010 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut, de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives s'han d'ajustar al que disposa aquesta llei i al que estableix sobre aquesta matèria el text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, en els punts que no són modificats pels articles 5, 6, 7 i 8 d'aquesta llei. En tots els casos, és preceptiu l'informe de l'òrgan competent de la Intervenció General.

Article 5

Transferències de crèdit
1. Es poden autoritzar transferències de crèdit dins un mateix pressupost entre els crèdits de despeses a què fa referència l'article 4, amb les limitacions següents:
a) No poden minorar crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor de la Llei de pressupostos.
b) No poden minorar crèdits per transferències o aportacions nominatives, llevat de les establertes entre un departament o una entitat i les altres entitats o empreses del sector públic de la Generalitat. En aquest cas, si la modificació afecta un contracte programa o un pla econòmic i financer aprovat pel Govern, cal tramitar simultàniament la modificació d'aquest contracte o pla.
c) No poden minorar els crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d'exercicis anteriors, llevat que es compensin amb augments en altres partides incorporades procedents del mateix exercici.
d) No poden minorar crèdits ampliables que hagin estat ampliats prèviament.
e) No poden minorar els crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, llevat que s'apliquin a la mateixa finalitat que va motivar aquests ingressos.
2. En el supòsit que en l'execució del pressupost sorgeixin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació de les noves partides, amb les limitacions que estableix l'apartat 1.
3. Les transferències de crèdit han d'indicar la secció, el servei o l'entitat, i també els programes i les aplicacions que resten afectats per la transferència, independentment dels nivells de vinculació establerts. També s'ha d'indicar l'impacte de la transferència sobre els objectius dels programes afectats.

Article 6

Generació de crèdits
1. Poden generar crèdit, dins l'estat de despeses dels pressupostos a què fa referència l'article 4, els ingressos que es produeixin al llarg de l'exercici pressupostari que siguin derivats de les operacions següents:
a) Les operacions a què fa referència l'article 44 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
b) Els nous traspassos o les ampliacions de traspassos de serveis d'altres administracions que s'acordin el 2010, fins a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.
c) Les transferències de fons efectives amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona.
d) Els ingressos efectivament recaptats per les taxes que, d'acord amb la legislació aplicable, siguin afectades a determinades despeses, fins al límit de l'import que excedeixi les previsions contingudes en l'estat d'ingressos del pressupost.
e) En la secció "Despeses de diversos departaments", els ingressos derivats de compromisos contractuals formalitzats en el sistema central d'adquisicions de béns i serveis de la Generalitat que gestiona la Comissió Central de Subministraments, sempre que es destinin a l'adquisició d'equipaments per a millorar les condicions de treball del personal al servei de l'Administració de la Generalitat i a l'impuls de projectes tecnològics o al desenvolupament de sistemes d'informació d'abast o interès corporatiu.
f) En la secció "Despeses de diversos departaments", els ingressos derivats de l'alienació d'immobles de titularitat de la Generalitat fins al límit de l'import que excedeixi les previsions contingudes en l'estat d'ingressos del pressupost, per a destinar-les a efectuar inversions en edificis i altres construccions.
g) Altres supòsits establerts per normes amb rang de llei.
2. Amb caràcter excepcional, també poden generar crèdit en el pressupost de l'exercici els ingressos derivats de les operacions a què fa referència l'apartat 1 que hagin estat efectuats el darrer trimestre de l'exercici anterior.
3. Es poden generar crèdits finançats amb ingressos procedents d'altres administracions o d'entitats públiques de la Generalitat, un cop vistos els convenis o altres documents que justifiquin que l'administració que ha de trametre els fons reconeix aquesta obligació.
4. En el supòsit que es produeixin ingressos per a atendre necessitats per a les quals no hi hagi una partida adequada, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, l'habilitació s'ha de tramitar juntament amb l'expedient de generació de crèdits corresponent.

Article 7

Crèdits ampliables
1. Amb caràcter general, són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents, dels quals, en tots els casos, s'ha de donar compte trimestralment al Parlament:
a) Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris de la Generalitat.
b) Els triennis dels funcionaris derivats del còmput de temps de servei realment prestat a l'Administració.
c) Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions, menyscaptes i despeses del deute en operacions de crèdit corresponents a operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats per a les entitats diferents de la Generalitat a les quals fa referència l'article 4 siguin insuficients per a atendre les obligacions que produeixin aquestes operacions, s'han d'ampliar els crèdits que siguin consignats per a aquestes entitats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat. En el supòsit que es formalitzin les operacions de modificació, refinançament i substitució autoritzades per l'article 36.1.d, el Departament d'Economia i Finances ha d'efectuar les modificacions pressupostàries que calgui.
d) En la secció "Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació", dins els serveis IT 03 i IT 06, les despeses extraordinàries autoritzades pel Govern per a afrontar situacions excepcionals declarades "d'emergència 2".
e) En la secció "Departament de Governació i Administracions Públiques", el crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/763.0001/713 per a afrontar les despeses extraordinàries, degudament aprovades pel Govern, derivades de danys catastròfics.
f) En la secció "Departament de Salut" i en el Servei Català de la Salut, amb l'objectiu de reduir el saldo existent al final de l'exercici del 2010 de propostes de despesa pendent d'imputació pressupostària (PPI) registrades, els crèdits destinats al pagament de concerts sanitaris. A aquest efecte, s'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè, a proposta del Departament de Salut i dins el marc de compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per a l'exercici, pugui efectuar les ampliacions necessàries dels crèdits consignats al Departament de Salut i al Servei Català de la Salut destinades a aquesta finalitat.
2. Amb caràcter específic, són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents, dels quals, en tots els casos, s'ha de donar compte trimestralment al Parlament:
a) En la secció "Departament de Justícia", els crèdits de les partides pressupostàries que correspongui, en funció del cost que es produeixi en els torns d'ofici d'advocats i de procuradors. Aquest cost el determinen els mòduls fixats per la Generalitat i el nombre d'assumptes atesos.
b) En la secció "Departament de Governació i Administracions Públiques":
Primer. El crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/462.0002/711, segons el finançament de polítiques pròpies del Conselh Generau d'Aran.
Segon. El crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/462.0003/711, per a finançar les competències transferides al Conselh Generau d'Aran.
Tercer. El crèdit de la partida pressupostària GO 01 D/227.0004/132, per a despeses electorals.
Quart. El crèdit de la partida pressupostària GO 01 D/482.0010/132, per a subvencions als partits polítics en els processos electorals.
c) En la secció "Departament de Treball", el crèdit de la partida pressupostària TI 06 D/480.0005/333, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d'inserció (RMI).
d) En la secció "Departament d'Acció Social i Ciutadania", fins al límit de les necessitats que es derivin de les prestacions de dret subjectiu que es nodreixen dels crèdits següents:
Primer. El crèdit de la partida pressupostària BE 05 D/480.0001/313, "A famílies".
Segon. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.0010/311, "Prestacions per a l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat".
Tercer. El crèdit de la partida pressupostària BE 10 D/480.0011/311, "Prestacions per a joves extutelats".
e) En la secció "Pensions":
Primer. Els crèdits de les obligacions de classes passives.
Segon. El crèdit de la partida pressupostària PE 02 D/480.0012/311, "Indemnitzacions persones incloses supòsits Llei 46/77, de concessió d'amnistia".
f) En la secció "Despeses de diversos departaments", a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances:
Primer. El crèdit de la partida pressupostària DD 01 D/226.0004/121, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat, i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu del compliment d'obligacions legals derivades d'adquisicions hereditàries a favor de la Generalitat i, en general, amb motiu de la gestió dels immobles.
Segon. El crèdit de la partida pressupostària DD 02 D/121.0003/121, "Altres millores retributives".
g) En el pressupost de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, fins al límit de les necessitats que es derivin de les prestacions de dret subjectiu que es noreixen dels crèdits següents:
Primer. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0013/311, "Ajuts assistencials a la protecció dels cònjuges supervivents".
Segon. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0015/311, "Prestacions per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius".
Tercer. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0016/311, "Prestacions complementàries per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació".
Quart. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0017/311, "Prestacions per atendre necessitats bàsiques".
Cinquè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0002/311, "Prestació econòmica vinculada al servei (LAPAD)".
Sisè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0003/311, "Prestació econòmica per cuidador no professional (LAPAD)".
Setè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0004/311, "Prestació econòmica d'assistència personal (LAPAD)".
h) En el pressupost del Servei Català de la Salut, el crèdit de la partida 5100 D/489.0001/411, "Farmàcia (receptes mèdiques)".
i) En el pressupost de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció, el crèdit de la partida pressupostària 6160 D/480.0010/311, "Prestacions per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat", fins al límit de les necessitats que es derivin d'aquesta prestació de dret subjectiu.
3. Els crèdits ampliables que són minorats perden la condició d'ampliables.
4. Les ampliacions de crèdit a què fa referència l'apartat 2 que no corresponguin a generacions per majors ingressos s'han de tramitar com a transferències de crèdit i s'han de finançar preferentment amb càrrec a baixes d'altres crèdits del pressupost no financer de la mateixa secció o del mateix organisme o entitat o, si això no és possible, d'altres seccions o del Fons de contingència, amb l'autorització prèvia del Govern.

Article 8

Incorporació de romanents de crèdit
1. Es poden incorporar als estats de despeses dels pressupostos de la Generalitat, de les entitats autònomes administratives, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials els romanents de crèdits que enumera l'article 37.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
2. S'autoritza el Departament d'Economia i Finances a incorporar els romanents de crèdit que no s'hagin utilitzat de les partides de dotació del Fons d'acció social a les partides que correspongui del pressupost per al 2010, per a complir les finalitats establertes en els acords sindicals aplicables.
3. Els crèdits del pressupost del 2009 que es van generar sobre la base d'ingressos finalistes efectivament ingressats i que el 31 de desembre de 2009 no estiguin vinculats al compliment d'obligacions ja reconegudes es poden incorporar al pressupost del 2010 per a aplicar-los a les finalitats que van motivar els dits ingressos.

Article 9

Competències específiques en matèria de modificacions pressupostàries
1. Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'article 5.1, les modificacions de crèdit següents:
a) Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat d'un import igual o superior a 30.000 euros.
b) Augments de despeses corrents amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital o financeres d'un import igual o superior a 30.000 euros.
c) Augments de despeses no financeres amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses financeres.
d) Augments de despeses de personal amb càrrec a disminucions de crèdit de qualsevol altre capítol.
e) Transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que comportin increments de plantilla.
f) Transferències de crèdit que minorin crèdits per transferències o aportacions nominatives entre els pressupostos de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic o entre els pressupostos d'aquestes mateixes entitats.
g) Generacions de crèdits que compleixen simultàniament les condicions regulades pels articles 6.3 i 18.2.
2. Correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances autoritzar l'habilitació de crèdits, les incorporacions de crèdit i, sempre que no corresponguin al Govern, les generacions i, amb les úniques limitacions que estableix l'article 5.1, les transferències de crèdit següents:
a) Les transferències de crèdit entre diversos programes dins una mateixa secció o entitat.
b) Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i la secció "Despeses de diversos departaments", servei 03, per a finançar l'adquisició, la contractació i la gestió centralitzades de béns i serveis i les despeses d'assegurances.
c) Les transferències de crèdit que augmentin els crèdits que l'article 3.1.b esmenta com a excepcions o minorin els crèdits que l'article 3.1.d esmenta com a excepcions.
d) Les transferències de crèdit que minorin qualsevol dels articles del capítol 1.
e) Les transferències entre crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d'exercicis anteriors i les transferències entre crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, en els termes que estableix l'article 5.1.c i e.
f) Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat d'un import inferior a 30.000 euros.
g) Augments de despeses corrents amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital o financeres d'un import inferior a 30.000 euros.
3. Correspon als titulars dels departaments i als presidents, als directors o als càrrecs assimilats de les entitats autònomes, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials autoritzar les modificacions pressupostàries entre diversos crèdits d'un mateix programa, amb les úniques limitacions que estableix l'article 5.1, sempre que no corresponguin al Govern o al conseller o consellera d'Economia i Finances. Aquestes modificacions pressupostàries no poden augmentar els crèdits que l'article 3.1.b esmenta com a excepcions, ni poden minorar els crèdits que l'article 3.1.d esmenta com a excepcions.
4. Les intervencions delegades en els departaments, en el Servei Català de la Salut, en l'Institut Català de la Salut, en l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i en les entitats autònomes administratives han d'informar, abans que s'autoritzin les propostes de modificacions de crèdit, sobre els punts següents:
a) El compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.
b) La suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén minorar.
c) Qualsevol altre aspecte que derivi de la legislació aplicable.

Article 10

Retencions de saldos pressupostaris
El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, i segons l'execució de l'estat d'ingressos o de despeses, ha d'acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos afectats de les entitats a què fa referència l'article 4, i també qualsevol altra mesura que consideri adequada per a complir l'objectiu d'estabilitat pressupostària.

Article 11

Crèdits per a transferències o aportacions a favor de les entitats del sector públic
1. L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències a favor de les entitats que, d'acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes (SEC-95), estan classificades com a Administració pública de la Generalitat s'ha d'ajustar de manera que el 31 de desembre la liquidació de llurs pressupostos sigui equilibrada.
2. Les aportacions de capital a favor de les entitats en què la Generalitat participa majoritàriament, de manera directa o indirecta, en llur finançament o en la designació de la majoria de representants amb dret a vot de llurs òrgans de govern, es poden aplicar excepcionalment a la compensació de pèrdues d'exercicis anteriors, amb l'acord previ del Govern.
3. Les transferències corrents a favor de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2 tenen per objecte finançar les despeses d'explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, llevat de les dotacions per amortitzacions, provisions, deterioraments, variacions d'existències i baixes de l'immobilitzat. L'excés derivat de les transferències de la Generalitat i les seves entitats s'ha de minorar de les transferències corrents previstes en el pressupost de la Generalitat o les seves entitats per a l'any següent, sens perjudici que per llei, per contracte programa o per altres acords de Govern s'estableixi una altra destinació.
4. Durant el primer semestre del 2010, els departaments, amb l'informe previ de la Intervenció General, han de minorar les transferències corrents que tenen previst atorgar en aquest exercici a les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2 per l'import dels romanents de tresoreria existents el 31 de desembre de 2009 derivats d'un excés de transferències corrents o d'ingressos cedits procedents de la Generalitat o les seves entitats, sens perjudici que per llei, per contracte programa o per altres acords de Govern s'estableixi una altra destinació. En el cas d'entitats que rebin transferències de diferents departaments, ja sigui directament o per mitjà d'altres entitats que en depenguin, la minoració s'ha de distribuir entre els departaments afectats en proporció a l'import de les transferències corrents o dels ingressos cedits durant l'exercici del 2009. Les entitats que disposin d'ingressos cedits han d'efectuar un ingrés al Tresor de la Generalitat per la part de l'import que no pugui ésser minorat amb les eventuals transferències que tingui previst rebre el 2010. En el cas que no es pugui determinar el romanent per causes imputables a l'entitat, la Intervenció General ha de practicar una retenció de crèdits preventiva.

Article 12

Comptabilització de les transferències internes
Les transferències i altres aportacions de fons entre l'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic, i també entre aquestes entitats .sempre que estiguin integrades en el sistema corporatiu de centralització de tresoreria (cash-pooling) i que no responguin al pagament de preus o tarifes per contraprestacions individualitzables., es comptabilitzen d'acord amb l'execució real de les despeses finançades que es deriva de l'activitat de cada entitat. En aquest sentit, amb caràcter general s'han de comptabilitzar per dotzenes parts de llur import pressupostat no abans del primer dia laborable de cada mes. Tanmateix, en el cas que el calendari d'execució real de les despeses finançades de l'entitat requereixi una periodificació diferent a l'esmentada, es poden comptabilitzar d'acord amb aquest calendari, amb l'informe favorable previ de la Intervenció Delegada.

Article 13

Fons de contingència
1. El Fons de contingència s'ha de destinar, si escau, a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional que no s'hagin previst en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al llarg de l'exercici.
2. Perquè la dotació inclosa anualment en el Fons de contingència es pugui aplicar, cal que ho aprovi el Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances. L'aplicació s'ha de fer per mitjà de transferències de crèdit a favor de la secció competent per raó de la matèria.
3. El romanent de crèdit que hi pugui haver al final de cada exercici anual en el Fons de contingència no es pot incorporar a exercicis posteriors.
4. Amb independència del que estableix l'article 7.1.f, s'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè, a proposta del Departament de Salut i en el marc del compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per a l'exercici del 2010, pugui destinar el romanent existent al final de l'exercici en el Fons de contingència a reduir el saldo de propostes de despesa pendent d'imputació pressupostària (PPI) registrades, mitjançant les transferències corresponents al Departament de Salut i al Servei Català de la Salut.

Títol II

Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Article 14

Execució anticipada d'inversions
1. Amb l'objectiu de permetre l'execució anticipada d'inversions en infraestructures i equipaments que estiguin inclosos en la programació dels respectius plans sectorials d'inversions vigents aprovats pel Govern, aquest, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del departament competent per raó de la matèria, pot autoritzar la signatura de convenis amb ens locals o amb altres entitats gestores dels serveis interessats en l'execució anticipada de les esmentades inversions.
2. Les inversions a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser finançades i executades, sota la supervisió de la Generalitat, pels ens locals o per les entitats afectades. L'import d'aquestes inversions, a més, ha d'ésser reintegrat totalment o en part per la Generalitat, amb càrrec a les dotacions que s'aprovin per a cada exercici pressupostari per al departament o l'entitat competent en la matèria.
3. L'autorització dels convenis a què fa referència l'apartat 1 requereix la tramitació prèvia o simultània d'una autorització de despeses pluriennals, en la qual s'han de concretar els imports màxims per a cada anualitat que es comprometen amb càrrec als futurs pressupostos de la Generalitat o de les seves entitats.

Article 15

Pressupostos de les universitats públiques
1. Les universitats públiques han d'elaborar, aprovar i executar llurs pressupostos en una situació d'equilibri pressupostari.
2. En el cas que es liquidi el pressupost del 2009 d'alguna universitat pública en situació de dèficit, el departament competent en matèria d'universitats ha de proposar les mesures que calgui per a corregir aquesta situació sense afectar l'equilibri pressupostari de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb les normes del SEC-95.

Article 16

Limitació de l'augment de la despesa
1. Durant l'exercici del 2010, el Govern i tots els titulars de centres de despesa estan obligats a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària corresponent. Les resolucions i els acords que s'adoptin en incompliment d'aquest precepte són nuls de ple dret.
2. El pla anual de control a què fa referència l'article 71 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, que és aprovat pel conseller o consellera d'Economia i Finances a proposta de la Intervenció General, ha d'incloure les activitats de seguiment de les prescripcions contingudes en l'apartat 1 amb relació a tots els departaments i el sector públic que en depengui o hi estigui vinculat.
3. La Intervenció General ha d'informar trimestralment sobre les possibles incidències detectades amb relació a les obligacions que estableix aquest article. Amb independència d'això, en qualsevol moment, els òrgans fiscalitzadors que, en exercici de llurs competències, tinguin coneixement de l'adopció d'iniciatives que incompleixin el que estableix aquest article, ho han de posar en coneixement del Departament d'Economia i Finances, el qual ha d'exigir responsabilitats als titulars dels centres de despesa que incorrin en l'incompliment.
4. Durant l'exercici del 2010, el Govern està obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris.

Article 17

Compromisos de despesa d'exercicis anteriors
1. Les obligacions en vigor el 31 de desembre de 2009 corresponents a despeses efectuades degudament per la Generalitat, per les entitats autònomes administratives, pel Servei Català de la Salut, per l'Institut Català de la Salut o per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials que no s'hagin pogut reconèixer amb càrrec als crèdits del pressupost per al 2009 es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.
2. El Departament d'Economia i Finances, a proposta del departament o de l'entitat afectats i amb l'informe previ de la Intervenció Delegada, ha de determinar els crèdits amb càrrec als quals s'ha d'imputar el pagament de les obligacions a què fa referència l'apartat 1, que han d'ésser els adequats a la naturalesa i la finalitat de la despesa, d'acord amb l'estructura pressupostària vigent.

Article 18

Despeses afectades a ingressos finalistes
1. En les despeses que es financen amb càrrec a ingressos finalistes, tant si es tracta d'ingressos previstos en el pressupost inicial com si són ingressos addicionals no previstos que han generat crèdit, d'acord amb el que estableix l'article 6.3, no es poden ordenar pagaments fins que no s'hagi produït efectivament l'ingrés en la tresoreria corresponent.
2. Excepcionalment, en els casos de despeses finançades per altres administracions o entitats públiques, i sempre que s'acrediti documentalment el compromís de finançament de l'Administració o l'entitat que hagi d'aportar els fons, es poden ordenar pagaments sense que s'hagi produït efectivament l'ingrés, en els casos següents:
a) Si són necessaris per a atendre les despeses de personal.
b) Si corresponen a subvencions periòdiques que tenen per finalitat prestacions de caràcter personal o social.
c) Si corresponen a programes dels quals es rep el finançament, per mitjà d'un reemborsament, amb la justificació de les despeses efectivament produïdes.
d) Altres supòsits, degudament justificats, que autoritzi el Govern amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances.

Article 19

Recurrència de despeses en exercicis futurs
La tramitació de qualsevol disposició que impliqui recurrència de despeses en exercicis futurs, incloses les despeses de personal, ha d'incloure necessàriament un estudi d'impacte pressupostari. El Departament d'Economia i Finances pot establir normes i criteris per a l'elaboració de l'estudi esmentat.

Article 20

Compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs
1. Els compromisos de despesa pluriennal que s'adquireixin d'acord amb el que disposa el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, s'han d'ajustar als criteris, els procediments i els límits establerts pel Govern.
2. En el cas que una modificació d'un compromís de despeses pluriennals comporti una reducció de l'import consignat per a l'anualitat en curs, i el desplaci de manera total o parcial a exercicis posteriors, s'ha de fer una retenció de crèdit per l'import afectat. Aquesta retenció només es pot aplicar a compensar altres modificacions de compromisos de despeses pluriennals que comportin un augment de l'import previst per a l'anualitat en curs, tot avançant parcialment o totalment els imports previstos en anualitats posteriors, llevat que el Govern, per motius degudament justificats i amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, acordi no efectuar la retenció.
3. Tots els compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs resten condicionats a les disponibilitats pressupostàries dels exercicis afectats.

Article 21

Identificació i seguiment pressupostari dels projectes d'inversió
Els projectes de despesa d'inversió de la Generalitat i de totes les entitats incloses als seus pressupostos s'identifiquen amb els codis de projecte que figuren en l'Annex d'inversions reals. La programació i l'execució al llarg de l'exercici de nous projectes no identificats en l'Annex d'inversions reals requereix l'assignació prèvia del codi de projecte corresponent, d'acord amb les normes del Departament d'Economia i Finances. El seguiment de l'execució dels projectes es fa mitjançant la identificació dels codis de projecte en la comptabilització de despeses en el sistema corporatiu d'informació economicofinancera. Les entitats que no utilitzen el sistema corporatiu d'informació economicofinancera han d'efectuar un seguiment permanent de l'execució de llurs projectes d'inversió i l'han de trametre al Departament d'Economia i Finances amb la mateixa periodicitat que la informació periòdica de seguiment pressupostari i d'acord amb els formats que la Intervenció General determini.

Títol III

Despeses de personal

Capítol I

Retribucions del personal

Article 22

Àmbit d'aplicació de les normes sobre despeses de personal
1. Les disposicions incloses en aquest títol s'apliquen a tot el personal al servei de:
a) L'Administració de la Generalitat.
b) El Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
c) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.
d) Les entitats autònomes de caràcter comercial o financer.
e) Les entitats de dret públic.
f) Les societats mercantils amb participació total o majoritària de la Generalitat.
g) Els consorcis amb participació majoritària de la Generalitat.
h) Les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat.
i) Les universitats públiques.
2. El Govern pot acordar exceptuar l'aplicació d'algunes de les disposicions incloses en aquest títol en el cas de les entitats a què fa referència l'apartat 1.e, f, g i h que no percebin aportacions de qualsevol naturalesa amb càrrec als pressupostos de la Generalitat o de les seves entitats dependents, destinades directament o indirectament a cobrir el dèficit d'explotació, o bé que disposin d'un contracte programa aprovat pel Govern en què s'hagi establert la dita excepció.

Article 23

Retribucions del personal funcionari i altre personal no sotmès a la legislació laboral
1. Des de l'1 de gener de 2010 fins al 31 de maig de 2010, les retribucions íntegres del personal funcionari en actiu experimenten un augment global del 0,3% respecte a les fixades per a l'exercici del 2009.
2. El que estableix l'apartat 1 s'entén sens perjudici de l'adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les retribucions assignades a cada lloc de treball mantenen una relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l'informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.
3. Les retribucions de la resta de personal no laboral en servei actiu, exclosos els alts càrrecs, experimenten el mateix increment anual addicional que les dels funcionaris, d'acord amb els apartats 1 i 2.
4. Les retribucions que tenen caràcter d'absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta llei, i no experimenten cap increment respecte a les fixades per a l'exercici del 2009.
Altres versions d'aquest precepte

Article 23 bis

Retribucions del personal funcionari i altre personal no sotmès a la legislació laboral per als mesos de juny a desembre de 2010
1. Des de l'1 de juny de 2010 fins al 31 de desembre de 2010, el conjunt de les retribucions del personal funcionari en actiu experimenten una reducció del 5% en termes anuals respecte a les vigents a 31 de maig de 2010.
2. El que estableix l'apartat 1 s'entén sens perjudici de l'adequació de les retribucions complementàries, si cal, per assegurar que les retribucions assignades a cada lloc de treball mantenen una relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l'informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.
3. Les retribucions de la resta de personal no laboral en servei actiu, exclosos els alts càrrecs, experimenten la mateixa reducció que les dels funcionaris, d'acord amb els apartats 1 i 2.
4. Les retribucions que tenen caràcter d'absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta Llei, i no experimenten cap increment respecte a les fixades per a l'exercici del 2009.
Altres versions d'aquest precepte

Article 24

Retribucions del personal funcionari
1. Des de l'1 de gener de 2010 fins al 31 de maig de 2010, les retribucions que han de percebre els funcionaris, d'acord amb el sistema retributiu que estableix el Text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, són les següents:
a) El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, d'acord amb les equivalències establertes per la Llei de l'Estat 7/2007, del 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, referents a dotze mensualitats:

Grup

Grup/subgrup equivalent

 

 

(Decret legislatiu 1/1997

(Llei de l'Estat 7/2007,

Sou

Triennis

del 31 d'octubre),

del 12 d'abril)

(euros)

(euros)

A

A1

13.935,60

535,80

B

A2

11.827,08

428,76

-

B

10.264,44

373,68

C

C1

8.816,52

322,08

D

C2

7.209,00

215,28

E

Agrupacions professionals

6.581,64

161,64


b) La paga extraordinària del mes de juny de 2010 inclourà una mensualitat de sou, triennis i complement de destinació, sense que sigui d'aplicació la reducció del 5%, en termes anuals, prevista a l'article 24 bis.
c) El complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que té els imports següents, referit a dotze mensualitats:

Nivell

Euros

30

12.236,76

29

10.975,92

28

10.514,52

27

10.052,76

26

8.819,28

25

7.824,84

24

7.363,20

23

6.901,92

22

6.440,04

21

5.979,12

20

5.554,08

19

5.270,52

18

4.986,72

17

4.703,04

16

4.420,08

15

4.136,04

14

3.852,72

13

3.568,68

12

3.285,00

11

3.001,44

10

2.718,12

9

2.576,40

8

2.434,20

7

2.292,60

6

2.150,76

5

2.008,92

4

1.796,28

3

1.584,24

2

1.371,36

1

1.158,84


d) El complement específic assignat al lloc de treball que es desenvolupi es percep en dotze mensualitats ordinàries i dues d'addicionals els mesos de juny i desembre per l'import equivalent a la mensualitat ordinària del complement específic. A la paga addicional del mes de juny de 2010, no li serà d'aplicació la reducció del 5%, en termes anuals, prevista a l'article 24 bis.
e) El complement de productivitat que estableix l'article 103.1.c del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, que retribueix el rendiment especial, l'activitat i la dedicació extraordinàries, l'interès o la iniciativa amb què el funcionari o funcionària duu a terme el seu treball, d'acord amb els crèdits pressupostaris que cada departament assigna a aquest efecte, i que es regeix per les normes següents:
Primera. L'apreciació de la productivitat, per a pagar aquest complement, s'ha de fer mitjançant una valoració individualitzada per a cada funcionari o funcionària dels factors que especifica l'article 103.1.c del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997. Els complements de productivitat s'han de fer públics als altres funcionaris del departament o de l'entitat afectada, i també s'han de donar a conèixer als representants sindicals.
Segona. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius.
Tercera. Cada departament ha de donar compte al departament competent en matèria de funció pública i al Departament d'Economia i Finances de la quantia dels complements i dels criteris de distribució que ha aplicat.
f) Les gratificacions per serveis extraordinaris, que han d'ésser concedides per cada departament o organisme autònom, dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional, tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball i en cap cas no poden tenir una quantia fixa ni ésser de guany periòdic.
g) Els complements personals transitoris reconeguts d'acord amb la disposició transitòria segona del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, que durant l'any 2010 són absorbits d'acord amb les normes següents:
Primera. De l'increment de retribucions de caràcter general que estableix l'article 23.1 només es pot absorbir el 50% corresponent a les retribucions complementàries. El complement personal transitori absorbeix el 100% de qualsevol altra millora retributiva, incloses les millores derivades de canvis de llocs de treball i els increments de les retribucions no compresos en l'increment general establert per l'article 23.1.
Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'ha d'imputar qualsevol millora retributiva.
Tercera. Els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris i el complement de productivitat que regula la lletra e no compten a l'efecte de l'absorció del complement personal transitori.
2. El càlcul de les retribucions que s'hagin de liquidar normativament per dies s'ha d'efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.
3. Els funcionaris interins inclosos en l'àmbit d'aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 perceben el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupen la vacant i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.
4. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, fins que no conclogui el procés d'extinció que regula el mateix text refós, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.
5. Des de l'1 de gener de 2010 fins al 31 de maig de 2010, el personal al qual no siguin aplicables les retribucions fixades a l'apartat 1 percep un increment no superior al 0,3% sobre les retribucions del 2009, sense perjudici de l'aplicació del que estableix l'article 23.3.
6. Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d'acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti una reducció de la jornada de treball s'han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.
Altres versions d'aquest precepte

Article 24 bis

Retribucions del personal funcionari per als mesos de juny a desembre de 2010
1. Des de l'1 de juny de 2010 fins al 31 de desembre de 2010, les retribucions que han de percebre els funcionaris, d'acord amb el sistema retributiu que estableix el Text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, són les següents:
a) El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, d'acord amb les equivalències que estableix la Llei de l'Estat 7/2007, del 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, referents a dotze mensualitats:

Grup

Grup/subgrup equivalent

 

 

(Decret legislatiu 1/1997,

(Llei de l'Estat 7/2007,

Sou

Triennis

del 31 d'octubre)

del 12 d'abril)

(euros)

(euros)

A

A1

13.308,60

511,80

B

A2

11.507,76

417,24

-

B

10.059,24

366,24

C

C1

8.640,24

315,72

D

C2

7.191,00

214,80

E

Agrupacions professionals

6.581,64

161,64


b) La paga extraordinària del mes de juny de 2010 s'ha d'acreditar d'acord amb el que preveu l'article 24.1. La paga extraordinària del mes de desembre de 2010 inclourà una mensualitat del complement de destinació un cop aplicada la reducció del 5% en termes anuals, més la quantia en concepte de sou i triennis següents:

Grup

Grup/subgrup equivalent

 

 

(Decret legislatiu 1/1997,

(Llei de l'Estat 7/2007,

Sou

Triennis

del 31 d'octubre)

del 12 d'abril)

(euros)

(euros)

A

A1

623,62

23,98

B

A2

662,32

24,02

-

B

708,25

25,79

C

C1

608,34

22,23

D

C2

592,95

17,71

E

Agrupacions professionals

548,47

13,47


c) El complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que té els imports següents, referit a dotze mensualitats:

Nivell

Euros

30

11.625,00

29

10.427,16

28

9.988,80

27

9.550,20

26

8.378,40

25

7.433,64

24

6.995,04

23

6.556,92

22

6.118,08

21

5.680,20

20

5.276,40

19

5.007,00

18

4.737,48

17

4.467,96

16

4.199,16

15

3.929,28

14

3.660,12

13

3.390,36

12

3.120,84

11

2.851,44

10

2.582,28

9

2.447,64

8

2.312,52

7

2.178,00

6

2.043,24

5

1.908,48

4

1.706,52

3

1.505,04

2

1.302,84

1

1.101,00


d) El complement específic assignat al lloc de treball que es desenvolupi es percep en dotze mensualitats ordinàries i dues d'addicionals els mesos de juny i desembre per l'import equivalent a la mensualitat ordinària de complement específic. La quantia de les mensualitats ordinàries a partir de l'1 de juny de 2010 tindran una reducció del 5% respecte de la vigent a 31 de maig de 2010. A la paga addicional del mes de juny de 2010 no li serà d'aplicació la reducció del 5%, en termes anuals, prevista en aquest article. La paga addicional de desembre serà del mateix import que el complement específic mensual que correspongui a aquell mes.
e) Els complements previstos a les lletres e i f de l'article 24.1 es reduiran en un 5% a partir de l'1 de juny de 2010.
f) Al complement personal transitori previst a la lletra g de l'article 24.1, no li serà d'aplicació la reducció prevista a l'article 23 bis.
2. El càlcul de les retribucions que s'hagin de liquidar normativament per dies s'ha d'efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.
3. El personal funcionari interí inclòs en l'àmbit d'aplicació del Text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la vacant i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera. En tots els casos les retribucions s'entenen una vegada efectuades les reduccions corresponents d'acord amb el que preveu aquest article.
4. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del Text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, fins que no conclogui el procés d'extinció que regula el mateix Text refós, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera. En tots els casos les retribucions s'entenen una vegada efectuades les reduccions corresponents d'acord amb el que preveu aquest article.
5. Des de l'1 de juny de 2010 fins al 31 de desembre de 2010, al personal al qual no siguin aplicables les retribucions que fixa l'apartat 1 se li aplicarà per a l'exercici del 2010 una reducció del 5% sobre els imports dels conceptes retributius, fixos i/o variables, referits a 31 de maig de 2010, sens perjudici de l'aplicació del que estableix l'article 23.3. A la paga extraordinària del mes de juny de 2010 que pugui correspondre a aquest personal no se li aplicarà la reducció del 5%.
6. Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d'acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti una reducció de la jornada de treball, s'han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.
Altres versions d'aquest precepte

Article 25

Acreditació de retribucions
Al personal no laboral al servei de l'Administració de la Generalitat inclòs en l'àmbit d'aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 li són aplicables les normes en matèria retributiva següents:
a) Les retribucions bàsiques i complementàries que s'acreditin amb caràcter fix i periodicitat mensual s'han de fer efectives per mensualitats completes, i d'acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia hàbil del mes que correspongui. Només s'han de liquidar per dies en els casos següents:
Primer. En el mes de la presa de possessió de la primera destinació en un cos o escala, en el reingrés al servei actiu i en el d'incorporació per acabament de llicència sense dret a retribució.
Segon. En el mes d'inici de llicències sense dret a retribució.
Tercer. En el mes en què es produeixi un canvi de lloc de treball que comporti una adscripció a una administració pública diferent de l'Administració de la Generalitat, encara que no impliqui cap canvi de situació administrativa.
Quart. En el mes de cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d'un canvi de cos o d'escala. No obstant això, si el motiu del cessament és la mort, la jubilació o el retir del funcionari o funcionària inclòs en el règim de classes passives de l'Estat o qualsevol altre règim de pensions públiques que s'acrediten per mensualitats completes des del primer dia del mes següent del naixement del dret, la liquidació de les retribucions no s'ha d'efectuar pels dies de servei actiu, sinó comptant el mes complet en el qual s'ha produït el fet causant del cessament.
b) Les pagues extraordinàries s'han d'acreditar els mesos de juny i desembre i, d'acord amb la situació i els drets del funcionari o funcionària, els dies 1 de juny i 1 de desembre, excepte en els supòsits següents:
Primer. Si el temps de serveis prestats és inferior a tot el període corresponent a una paga extraordinària, aquesta paga s'ha d'abonar proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats. Si s'ha fet jornada de treball reduïda durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre, l'import de la paga extraordinària ha de tenir la reducció corresponent.
Segon. En el cas de funcionaris en servei actiu amb llicència sense dret a retribució, la paga extraordinària s'ha d'acreditar els mesos de juny i desembre, però amb la quantia proporcional al temps de serveis prestats en el període corresponent a cadascuna de les pagues.
Tercer. Si es produeix un canvi de lloc de treball que comporta una adscripció a una administració pública diferent de l'Administració de la Generalitat, encara que no impliqui un canvi de situació administrativa, la paga extraordinària s'ha d'acreditar el mes en què es fa el canvi.
Quart. Si es produeix cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d'un canvi de cos o d'escala, la paga extraordinària s'ha d'acreditar el dia del cessament amb referència a la situació i els drets del funcionari o funcionària en aquella data, però proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats.
Cinquè. Si es produeix cessament del servei actiu per jubilació, per mort o per retir i es compleixen les circumstàncies que especifica l'apartat quart de la lletra a, pel que fa a la paga extraordinària no s'han de comptar els dies de servei actiu, sinó el mes complet.
c) El període corresponent a cadascuna de les pagues extraordinàries comprèn els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny i desembre. Si el temps de serveis efectivament prestats és inferior a sis mesos, els períodes, a l'efecte de liquidació, resten establerts de la manera següent:
Primer. Paga extraordinària de juny: període des de l'1 de desembre fins al 31 de maig immediatament anterior.
Segon. Paga extraordinària de desembre: període des de l'1 de juny fins al 30 de novembre immediatament anterior.
d) Els funcionaris de carrera que canvien de lloc de treball dins el mateix cos o escala tenen dret, durant el termini de presa de possessió, a totes les retribucions de caràcter fix o mensual. Aquestes retribucions s'han de fer efectives per mensualitats completes, d'acord amb la situació dels funcionaris, el primer dia del mes que correspongui, i s'han de seguir les directrius següents:
Primera. Si el termini per a la presa de possessió s'acaba dins el mateix mes del cessament, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s'ha de fer càrrec de tota la mensualitat. A partir del primer dia del mes següent, la dependència a què hagi estat destinat s'ha de fer càrrec de la retribució, d'acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.
Segona. Si el termini per a la presa de possessió comprèn dates de dos mesos diferents, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s'ha de fer càrrec de les retribucions fins al final del mes del cessament. La dependència a què va destinat s'ha de fer càrrec de la retribució a partir del dia 1 del mes següent, independentment que el funcionari o funcionària hagi exhaurit o no el termini de presa de possessió, però d'acord amb la situació i els drets que té el primer dia del mes que correspongui.

Article 26

Retribucions del personal laboral
1. Des de l'1 de gener de 2010 fins al 31 de maig de 2010, la massa salarial del personal laboral, excloent-ne el personal laboral amb contracte d'alta direcció, experimenta un augment global del 0,3% respecte a la corresponent per a l'exercici del 2009, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació, tant pel que fa a efectius de personal i antiguitat com al règim de treball, jornada, hores extraordinàries i altres condicions laborals.
2. S'entén per massa salarial, a l'efecte del que estableix l'apartat 1, el conjunt de crèdits aprovats destinats a retribucions i a despeses d'acció social, sense considerar l'increment general consignat per a l'any 2010. La massa salarial no inclou en cap cas:
a) Prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social.
b) Cotitzacions a la Seguretat Social a càrrec de l'empresa.
c) Indemnitzacions per trasllats, suspensions i acomiadaments.
d) Indemnitzacions per despeses efectuades pel treballador o treballadora.
3. Per a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral dels ens a què fa referència l'article 22, llevat de les universitats públiques, cal l'informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances, d'acord amb els criteris següents:
a) Es considera determinació o modificació de les condicions retributives la signatura de convenis col·lectius; les revisions, les adhesions o les extensions d'aquests convenis; l'aplicació dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral, i la fixació de retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades amb un conveni col·lectiu.
b) A l'efecte de l'emissió de l'informe corresponent, els departaments, les entitats autònomes i les altres entitats del sector públic han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, la proposta individual o el projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d'una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.
c) En el cas de les entitats enumerades per l'article 22.a, b, c i d, l'informe a què fa referència aquest apartat ha d'ésser elaborat pel departament competent en matèria de funció pública i pel Departament d'Economia i Finances, en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta o el projecte.
d) Quan afecti personal al servei de les entitats enumerades per l'article 22.e, f, g i h, la Subcomissió de Retribucions de la Comissió de Coordinació Corporativa ha de determinar el procediment i l'abast de l'informe a què fa referència aquest apartat.
4. Les retribucions, si no són regulades per un conveni col·lectiu, es poden establir mitjançant un contracte individual, d'acord amb els criteris que pugui acordar el Govern.
5. Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d'informe o en contra d'un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.
Altres versions d'aquest precepte

Article 26 bis

Retribucions del personal laboral per als mesos de juny a desembre de 2010
1. Des de l'1 de juny de 2010 fins al 31 de desembre de 2010, la massa salarial del personal laboral, excloent-ne el personal laboral amb contracte d'alta direcció, experimentarà una reducció d'un 5% en relació amb les quanties de cadascun dels conceptes retributius que l'integren i que els correspongui percebre d'acord amb el conveni col·lectiu que li sigui aplicable, llevat de la paga extraordinària del mes de juny de 2010 que s'abonarà sense aplicar la reducció prevista en aquest article.
2. A l'efecte del que disposa aquest article s'entén per massa salarial la definida en el número 2 de l'article 26 d'aquesta Llei.
3. En cas que l'1 de juny de 2010 no s'hagi formalitzat la negociació del conveni col·lectiu per aplicar l'increment retributiu previst en l'article 26.1, la reducció del 5% prevista en l'apartat 1 d'aquest article serà d'aplicació a les quanties actualitzades a 1 de gener de 2010.
4. La distribució de la reducció prevista en aquest article entre els elements retributius es pot alterar mitjançant negociació col·lectiva, que en cap cas pot suposar l'increment de la massa salarial que es derivi de l'aplicació de les reduccions esmentades. Aquesta possibilitat no exclou l'aplicació immediata, a partir de l'1 de juny de 2010, de la referida reducció.
5. La reducció prevista en aquest article també és d'aplicació al personal no acollit a conveni col·lectiu que no estigui afectat per la reducció prevista a l'article 27 bis.
6. La reducció prevista en aquest article no és aplicable al personal laboral les retribucions del qual, en jornada completa, no arribin a 1,5 vegades el salari mínim interprofessional fixat en el Reial decret 2030/2009, de 30 de desembre.
7. És d'aplicació al que es disposa en aquest article el que es determina en els apartats 3, 4 i 5 de l'article 26 d'aquesta Llei.
Altres versions d'aquest precepte

Article 27

Retribucions dels alts càrrecs del Govern i altre personal directiu
1. En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat i de totes les entitats que en depenen, les retribucions per al període comprès entre l'1 de gener de 2010 i el 31 de maig de 2010 dels alts càrrecs i personal assimilat, del personal laboral d'alta direcció i assimilat o de qualsevol classe de personal que, d'acord amb la normativa vigent, ocupi càrrecs directius o assimilats mitjançant un nomenament del Govern o càrrecs directius que són susceptibles d'ésser proveïts mitjançant contractes laborals d'alta direcció, amb retribucions anuals iguals o superiors a les fixades per al càrrec de director o directora general, no tenen cap increment respecte de les vigents a 31 de desembre de 2008.
2. Resta exceptuada del precepte establert per l'apartat 1 la retribució per antiguitat que, d'acord amb la normativa vigent, pugui correspondre al personal a què fa referència aquest article per la seva condició prèvia de funcionari o funcionària.
3. En el cas del personal laboral a què fa referència l'apartat 1, esdevenen inaplicables les clàusules contractuals o les condicions regulades pels convenis col·lectius que li siguin aplicables i que contradiguin el que disposa aquest article.
4. Per a l'exercici del 2010, la quantia màxima individual de la retribució variable en funció d'objectius del personal directiu no pot ésser superior a la vigent per a l'exercici del 2008.
Altres versions d'aquest precepte

Article 27 bis

Retribucions dels alts càrrecs del Govern i altre personal directiu per als mesos de juny a desembre de 2010
1. En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat i de totes les entitats que en depenen, les retribucions per al període comprès entre l'1 de juny de 2010 i el 31 de desembre de 2010 dels alts càrrecs i personal assimilat, del personal laboral d'alta direcció i assimilat o de qualsevol classe de personal incloent-hi els previstos a l'article 28 d'aquesta Llei que, d'acord amb la normativa vigent, ocupi càrrecs directius o assimilats mitjançant un nomenament del Govern o càrrecs directius que són susceptibles de ser proveïts mitjançant contractes laborals d'alta direcció, amb retribucions anuals iguals o superiors a les fixades per al càrrec de director o directora general, en relació amb les retribucions vigents a 31 de maig de 2010, experimenten la reducció percentual següent:
a) En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya:
- President/a de la Generalitat ....................................................................... 15%
- Consellers/eres ............................................................................................ 15%
- Secretari/ària general de la Presidència, secretari/ària del Govern, director/a del Gabinet Jurídic, secretaris/àries generals i assimilats ................................ 10%
- Directors/ores generals i assimilats .............................................................. 8%
b) Respecte del personal d'alta direcció i personal directiu de les entitats previstes en les lletres b, c, d, e, f, g, h i i de l'apartat 1 de l'article 22, s'aplicarà la reducció percentual a les retribucions totals reconegudes, incloent-hi la retribució variable màxima en funció d'objectius, llevat del que preveu l'apartat 2 d'aquest article, amb l'escalat següent:
Retribució íntegra anual igual o superior a 127.737,04 € .............................. 15%
Retribució íntegra anual compresa entre 93.420,20 i 127.737,03 € .............. 10%
Retribució íntegra anual igual o inferior 93.420,19 € .....................................8%
c) Als membres i personal directiu de la Comissió Jurídica Assessora, del Consell de Treball Econòmic i Social, de l'Autoritat Catalana de la Competència i de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, els seran d'aplicació les reduccions percentuals previstes en la lletra anterior.
2. Resta exceptuada del precepte establert a l'apartat 1 la retribució per antiguitat que, d'acord amb la normativa vigent, pugui correspondre al personal a què fa referència aquest article per la seva condició prèvia de funcionari o funcionària.
3. En el cas del personal laboral a què fa referència l'apartat 1, esdevenen inaplicables les clàusules contractuals o les condicions que regulin els convenis col·lectius que li siguin aplicables i que contradiguin el que disposa aquest article.
4. Per al període comprès entre l'1 de juny de 2010 i el 31 de desembre de 2010, la quantia màxima individual de la retribució variable en funció d'objectius del personal directiu no pot ser superior a la vigent per a l'exercici del 2008, una vegada reduïda en el percentatge que correspongui en aplicació del que preveu l'apartat 1.b) d'aquest article.
5. La reducció prevista a l'apartat 1 d'aquest article no és d'aplicació a la paga extraordinària del mes de juny de 2010.
Altres versions d'aquest precepte

Article 28

Retribucions variables en funció d'objectius
1. L'establiment per contracte de retribucions variables en funció del compliment de determinats objectius en l'àmbit del personal directiu de les entitats del sector públic que indica l'article 22.b, d, e, f, g i h ha d'incloure necessàriament objectius pressupostaris.
2. L'establiment per contracte de retribucions variables en funció del compliment d'objectius, la concreció anual dels objectius, inclosos els pressupostaris, i llur avaluació i acreditació han d'ésser aprovats pels departaments als quals estiguin adscrites les entitats afectades, i s'han d'ajustar als criteris i els procediments de control fixats pel Govern.
Altres versions d'aquest precepte

Article 29

Pensions
1. La quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, s'incrementa un 0,3% amb relació a les de l'exercici del 2009, amb efecte des de l'1 de gener de 2010.
2. Les pensions atorgades a l'empara de la Llei 6/2003, del 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat, i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i als seus familiars, es regeixen per llur normativa específica.
3. Si un conseller o consellera de la Generalitat deixa el càrrec durant l'any 2010, té dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, si obté una altra retribució amb càrrec a fons públics, deixa de percebre-la, amb efectes des del moment que rep la nova retribució.

Article 30

Pla de pensions
1. A més de l'increment general de retribucions que estableixen als articles 23 i 26, es pot destinar fins a un 0,3% de la massa salarial a finançar aportacions a plans de pensions d'ocupació o contractes d'assegurança col·lectiva que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació.
2. A l'efecte del que estableix l'apartat 1, la massa salarial del funcionariat i altre personal no sotmès a la legislació laboral és el conjunt de crèdits aprovats destinats a retribucions, sense tenir en compte l'increment general establert per al 2010 ni les despeses d'acció social. Als mateixos efectes, la massa salarial del personal laboral és la que determina l'article 26.2, excloses les despeses d'acció social.
3. Les quanties anuals de les aportacions individuals dels promotors al pla de pensions d'ocupació de promoció conjunta en l'àmbit de la Generalitat per a l'any 2010 són les següents:

Grup

Grup/subgrup equivalent

 

(Decret legislatiu 1/1997,

(Llei de l'estat 7/2007,

Import

del 31 d'octubre)

del 12 d'abril)

(euros)

A

A1

105,94

B

A2

89,92

C

C1

67,03

D

C2

54,82

E

Agrupacions professionals

50,04

Per cada trienni

 

3,89


4. Les quanties anuals que fixa l'apartat 3 s'han d'ajustar, per a cada partícip, amb l'aplicació de les reduccions que corresponguin, segons el temps de prestació efectiva de serveis, d'acord amb el que s'estableix per via reglamentària.
5. Les quanties de les aportacions individualitzades a altres plans de pensions d'ocupació o contractes d'assegurança col·lectiva que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació no poden ésser superiors a les que estableix aquest article.

Capítol II

Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Article 31

Limitació de l'augment de despeses de personal
Durant l'exercici del 2010, no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilla ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa amb la reducció del mateix import d'altres conceptes pressupostaris dels capítols de despeses corrents. Si l'ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant també pot ésser finançat amb la minoració dels crèdits per a inversions del departament o l'entitat que ho proposi.

Article 32

Contractació temporal de personal laboral
Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d'acord amb la legislació vigent, per a executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d'aquest. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant els serveis d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al departament competent en matèria de funció pública les contractacions que hi hagi hagut, i també les característiques d'aquestes contractacions. El departament competent en matèria de funció pública ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals més representatives.

Article 33

Oferta pública d'ocupació
1. Per a l'exercici del 2010, l'oferta pública d'ocupació només pot incloure les places que el Govern, a proposta del departament competent en matèria de funció pública i amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, consideri necessàries per al funcionament dels serveis públics essencials.
2. No obstant el que estableix l'apartat 1, el Govern pot aprovar una o diverses ofertes parcials d'ocupació pública de llocs de treball, dotats pressupostàriament i inclosos en les relacions de llocs de treball, que estiguin ocupats per funcionaris interins o per personal laboral temporal.
3. El que estableixen els apartats 1 i 2 resta subjecte als límits aplicables al conjunt de les administracions públiques, d'acord amb les disposicions estatals bàsiques en aquesta matèria. La resolució de les convocatòries corresponents a cada oferta d'ocupació comporta el cessament de la persona que ocupa la plaça oferta si la dita plaça és ocupada interinament. En aquest cas, el cessament s'ha de produir en prendre possessió el nou funcionari o funcionària, i en cap cas no hi pot haver un increment global del personal del cos o l'escala corresponents.

Article 34

Integració en el treball
1. Per a complir els principis d'integració en el treball que estableixen la Llei de l'Estat 13/1982, del 7 d'abril, d'integració social de minusvàlids, i el text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l'Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb discapacitat, es reserva el 5% de les places previstes en l'oferta pública d'ocupació.
2. Les empreses públiques de la Generalitat, en conjunt, han de reservar, com a mínim, el 5% de les noves contractacions previstes per a l'exercici pressupostari del 2010 perquè el cobreixin persones amb discapacitat.

Article 35

Despeses de personal de les universitats públiques
Abans que s'aprovin els pressupostos de les universitats públiques, el departament competent en matèria d'universitats ha d'elaborar la proposta de la despesa del personal docent i investigador, de la del personal d'administració i serveis i de la previsió agregada de places i contractes de les universitats, i l'ha d'elevar al Govern perquè l'autoritzi, amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances.

Títol IV

Operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic

Article 36

Operacions d'endeutament a llarg termini
1. Pel que fa a les operacions d'endeutament de la Generalitat:
a) S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a un any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, amb la limitació que el saldo de deute viu el 31 de desembre de 2010 no superi el saldo corresponent autoritzat el 31 de desembre de 2009 en més de 7.624.263.374,04 euros.
b) L'endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a es pot augmentar amb la finalitat d'amortitzar l'endeutament de les entitats públiques que es classifiquen en el sector d'administracions públiques, d'acord amb les normes del SEC-95, pel mateix import que s'amortitzi, per a optimar la càrrega financera global.
c) L'endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a també es pot augmentar amb la finalitat de refinançar o substituir les operacions d'endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any. L'import màxim que es pot refinançar o substituir no pot ésser superior al deute viu existent en la modalitat de reemborsament igual o inferior a un any el 31 de desembre de 2009.
d) S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat i de les seves entitats i empreses públiques, per a obtenir un cost menor de la càrrega financera, prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat o dotar el deute en circulació de més liquiditat o d'una estructura millor.
e) En el cas de modificació, refinançament o substitució d'operacions de les entitats o les empreses públiques, amb aval de la Generalitat o sense, s'autoritza el Govern perquè atorgui l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.
2. Pel que fa a les operacions d'endeutament de les altres entitats del sector públic:
a) S'autoritza l'Institut Català de Finances (ICF), les seves entitats dependents i l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè facin ús, durant el 2010, de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a un any, en qualsevol modalitat, perquè financin operacions pròpies de les entitats respectives, fins al límit que indica la taula següent:

Entitat

Import màxim (euros)

Institut Català de Finances

El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 5.000.000.000,00 d'euros.

ICF Equipaments, SAU

El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 1.300.000.000,00 d'euros.

ICF Holding, SAU

El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 100.000.000,00 d'euros.

Institut Català del Crèdit Agrari

El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 300.000.000,00 d'euros.


b) S'autoritza les entitats de dret públic següents i les societats mercantils participades per la Generalitat següents a fer ús, durant el 2010, de l'endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2010 no superi els nous límits que indica la taula següent:

Entitat

Límit màxim (euros)

Agència Catalana de l'Aigua

1.578.690.658,36

Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació

104.400.515,45

Institut Català del Sòl

911.296.949,55

Ports de la Generalitat

12.506.325,61

Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA

128.252.683,32

Aigües Ter-Llobregat

642.934.897,44

Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat

 

i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA)

138.335.073,74

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

426.837.175,00

Centre d'Iniciatives per a la Reinserció

490.000,00

Agència de Residus de Catalunya

13.011.912,09

TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA

202.550.296,10

Infraestructures Ferroviàries de Catalunya

2.500.000.000,00


c) S'autoritza la resta d'entitats de dret públic i de societats mercantils participades totalment per la Generalitat a fer ús, durant el 2010, de l'endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2010 no superi el saldo de deute autoritzat el 31 de desembre de 2009.
3. Les característiques de les operacions d'endeutament que assenyala aquest article han d'ésser fixades pel Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances.
4. Abans que el Govern fixi les característiques de les operacions d'endeutament en els termes de l'apartat 3, la Direcció General de Política Financera i Assegurances ha d'establir les negociacions de les diverses operacions financeres autoritzades a favor de les entitats autònomes i les altres entitats públiques, tret de les de caràcter financer i llurs entitats participades, i ha de triar l'instrument més adequat, coordinadament amb les entitats afectades, amb l'objectiu de racionalitzar l'operativa i obtenir les millors condicions dels mercats financers. El mateix procediment s'ha de seguir amb relació a les altres empreses o entitats de qualsevol forma jurídica admesa en dret participades majoritàriament per la Generalitat, de manera directa o indirecta, que necessitin l'autorització del Govern o del Departament d'Economia i Finances per a formalitzar operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, d'acord amb la legislació vigent. També s'ha de seguir el mateix procediment en les operacions de cobertura de tipus d'interès i tipus de canvi. A aquest efecte, la Direcció General de Política Financera i Assegurances ha de dictar les instruccions pertinents. Sens perjudici del que determina aquest apartat, la Direcció General de Política Financera i Assegurances pot encarregar aquestes funcions, en els termes que estableixi, a les entitats públiques de la Generalitat que siguin capçalera d'un grup, respecte de llurs empreses participades.
5. El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, pot establir les actuacions que s'han de dur a terme, en el curs de l'exercici del 2010, encaminades a cobrir el tipus d'interès i el tipus de canvi de les operacions d'endeutament existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, mitjançant la utilització dels diversos instruments financers de cobertura de risc que hi ha en els mercats. La contractació de les operacions concretes, dins aquest marc, correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances, que pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera i Assegurances.
6. Les entitats que, d'acord amb les normes del SEC-95, hagin estat classificades en el sector Administració pública de la Generalitat no poden formalitzar operacions que comportin un increment d'endeutament respecte del que tenien autoritzat el 31 de desembre de 2009, llevat del que explícitament autoritza aquest article.
7. Els límits que estableix aquest article resten automàticament revisats pels imports que es derivin dels programes vigents o que s'aprovin en aplicació de la normativa d'estabilitat pressupostària.
8. Per a calcular els límits establerts per aquest article, no s'han d'incloure les operacions finançades amb préstecs i bestretes reemborsables provinents d'altres administracions públiques.

Article 37

Operacions d'endeutament a curt termini
1. El límit màxim d'endeutament viu de la Generalitat per operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any és el 30% sobre l'estat de despeses del pressupost.
2. El conseller o consellera d'Economia i Finances ha de fixar les característiques de les operacions d'endeutament a què fa referència l'apartat 1.
3. El límit màxim d'endeutament viu de les entitats a què fa referència l'article 1.1.c, d, e, f, g i h per operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any és del 20% sobre l'estat de despeses de llur pressupost. Per a formalitzar aquestes operacions, les dites entitats han de seguir el procediment establert per l'article 36.4.

Article 38

Avals de la Generalitat
1. S'autoritza el Govern perquè concedeixi l'aval de la Generalitat en les operacions de crèdit formalitzades a l'empara de l'autorització concedida per l'article 36.2.b i c.
2. Els avals a què fa referència d'apartat 1 han d'ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d'Economia i Finances i del conseller o consellera del departament interessat per raó de la matèria, i els ha de signar el conseller o consellera d'Economia i Finances o l'autoritat en qui delegui expressament.
3. S'autoritza el Govern a prestar l'aval fins a una quantia màxima, el 2010, de 1.500.000.000 d'euros, amb l'objecte de garantir valors de renda fixa emesos per fons de titulització d'actius, constituïts d'acord amb les disposicions vigents, a l'empara dels convenis que, en el cas que es consideri convenient, subscriguin el Departament d'Economia i Finances i les societats gestores de fons de titulització d'actius inscrites en la Comissió Nacional del Mercat de Valors, amb l'objecte de millorar el finançament de l'activitat productiva empresarial de les petites i les mitjanes empreses, per a projectes localitzats dins o fora de Catalunya, i de les corporacions locals catalanes. La Secretaria de Política Financera, Competència i Consum pot establir les bases i altres condicions de participació per a accedir a la formalització dels convenis esmentats.
4. S'autoritza el Govern a prestar l'aval de la Generalitat a una operació de préstec que concerti el Consorci d'Aigües de Tarragona fins a un import de 18.925.871,36 euros.

Article 39

Avals de l'Institut Català de Finances i de l'Institut Català del Crèdit Agrari
1. S'autoritza l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari a prestar avals, durant l'exercici del 2010, en els termes que estableixen les respectives lleis de creació, fins al límit que indica la taula següent:

Entitat

Import màxim (euros)

Institut Català de Finances

600.000.000,00

Institut Català del Crèdit Agrari

35.000.000,00


2. Per a l'exercici del 2010, el límit a què fa referència l'article 11.4 del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre, és de 12.000.000 d'euros. Excepcionalment, el Govern pot acordar d'ampliar aquest límit.
3. L'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari han de tenir en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s'han de fer càrrec dels interessos corrents de les operacions ni dels interessos de demora produïts per l'incompliment d'obligacions dels avalats.

Article 40

Informació sobre endeutaments i avals
El conseller o consellera d'Economia i Finances ha de trametre, trimestralment, a la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d'avals i préstecs fets per l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari. Aquesta memòria ha d'incloure les característiques i el volum de les operacions que s'han fet, la incidència sectorial i territorial que tenen i els resultats de la gestió.

Article 41

Operacions de cobertura de risc
S'autoritza l'Institut Català de Finances a fer operacions de cobertura de risc de crèdit de les seves operacions actives, tant de préstecs com d'avals.

Article 42

Fons per a les indústries culturals
S'autoritza el Govern a destinar part de la dotació del Fons per a les indústries culturals, al qual fa referència l'article 35 de la Llei 6/2004, del 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004, a la participació de l'Institut Català de les Indústries Culturals en l'accionariat de societats creades per a desenvolupar projectes culturals amb un valor estructural especial, d'acord amb els requisits legals vigents.

Títol V

Normes tributàries

Article 43

Gravamen de protecció civil
La quota del gravamen per a les empreses a què fa referència l'article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, afectades per un pla especial de protecció civil, i per a les activitats incloses als punts 1.a, 1.b, 1.c, 2.a i 2.c de l'annex I de la Norma bàsica d'autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que puguin donar origen a situacions d'emergència, aprovada pel Reial decret 393/2007, del 23 de març, sempre que no estiguin regulades específicament per la Llei 4/1997, per a l'exercici del 2010, d'acord amb el volum anual de facturació, s'ha d'ajustar a l'escala següent:

Facturació (euros)

Quota (euros)

Fins a 4.152.993,64

8.305,99

De 4.152.993,64 a 10.382.484,10

14.535,48

De 10.382.484,11 a 16.611.974,55

20.764,97

De 16.611.974,56 a 29.070.955,48

31.147,45

De 29.070.955,49 a 41.529.936,40

41.529,94

De 41.529.936,41 a 54.451.696,64

55.373,25

De 54.451.696,65 a 67.373.456,88

69.216,56

De 67.373.456,89 a 100.000.000,00

83.059,87

Més de 100.000.000,00

124.589,80

Article 44

Cànon de l'aigua
1. Durant l'any 2010, els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i assimilables i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació del cànon de l'aigua, a l'efecte de determinar el tipus de gravamen específic d'una manera individualitzada, tenint en compte que no inclouen l'impost sobre el valor afegit, són els següents:

Concepte

Import

Unitat

Domèstic: consum igual o inferior a la dotació bàsica

0,3999

euros/m³

Domèstic: consum superior a la dotació bàsica

0,4236

euros/m³

Industrial general

0,1340

euros/m³

Industrial específica

0,5255

euros/m³

Matèries en suspensió

0,4060

euros/kg

Matèries oxidables

0,8122

euros/kg

Sals solubles

6,4979

euros/Sm³/cm

Matèries inhibidores

9,6327

euros/Kequitox

Nitrogen

0,6166

euros/kg

Fòsfor

1,2334

euros/kg


2. Durant l'any 2010, els valors per a determinar la quota del cànon d'aigua corresponent als establiments ramaders, tenint en compte que no inclouen l'impost sobre el valor afegit, són els següents:

Tipus d'explotació

Euros/plaça

Engreix d'ànecs

0,0268

Engreix de guatlles

0,0048

Engreix de pollastres

0,0268

Engreix de galls dindi

0,0522

Engreix de perdius

0,0109

Avicultura de posta

0,0584

Pollets de recria

0,0109

Cria de boví

0,9032

Engreix de vedells

2,5779

Vaques alletants

6,0177

Boví de llet

8,5967

Vedelles de reposició

4,3014

Cabrum de reproducció

0,8458

Cabrum de reposició

0,4222

Cabrum de sacrifici

0,2848

Producció de conills

0,5073

Bestiar equí

7,5134

Oví d'engreix

0,3539

Ovelles de reproducció

1,0623

Ovelles de reposició

0,5282

Porcí d'engreix

0,9883

Producció porcina

2,0607

Porcí de transició

0,4537


El tipus de gravamen específic per a usos ramaders s'afecta d'un coeficient 0, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat, comprovada pels serveis d'inspecció de l'administració competent.
3. Durant l'any 2010, els valors per a la determinació objectiva de la quota corresponent a usos industrials d'aigua per a la producció d'energia elèctrica, efectuats per centrals hidroelèctriques, tenint en compte que no inclouen l'impost sobre el valor afegit, són els següents:

Règim de producció d'energia elèctrica

Import

Unitat

Ordinari

0,00049

euros/kWh

Especial

0,00032

euros/kWh

Article 45

Tarifa d'utilització d'aigua
El tipus de la tarifa d'utilització d'aigua, regulada per la disposició addicional novena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, es fixa, per al 2010, en 0,2411 euros per metre cúbic.

Article 46

Taxes amb tipus de quantia fixa
Per a l'any 2010, els tipus de quantia fixa de les taxes de la Generalitat són els mateixos que els vigents l'any 2009, llevat dels de les taxes amb quotes que siguin objecte de modificació per la Llei de mesures fiscals, financeres i administratives que acompanya aquesta Llei de pressupostos. Són tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base.

Títol VI

Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat

Article 47

Participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat
La participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat és de 156.372.695,09 euros, amb la distribució següent:
a) 117.849.359,80 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0003/711, "Fons de cooperació local de Catalunya. Ajuntaments", s'han de distribuir entre els municipis.
b) 38.165.119,37 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0002/711, "Fons de cooperació local de Catalunya. Consells comarcals", s'han de distribuir entre les comarques.
c) 358.215,92 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0004/711, "Fons de cooperació local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades", s'han de distribuir entre les entitats municipals descentralitzades.

Article 48

Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat
1. Les participacions dels ens locals en els ingressos de l'Estat s'han de distribuir d'acord amb el que estableix la normativa aplicable.
2. Els crèdits consignats en la secció "Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat" s'han d'ajustar, quant a la quantia definitiva, al resultat de la distribució que se'n faci, d'acord amb els criteris continguts en la normativa aplicable. La Tresoreria de la Generalitat ha de dur a terme la gestió de la despesa d'aquesta secció.

Article 49

Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments
1. La partida GO 03 D/460.0003/711 del pressupost del Departament de Governació i Administracions Públiques, en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat, finança:
a) La participació de lliure disposició, amb un import de 109.349.359,80 euros.
b) La participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis, amb un import de 8.500.000 euros.
2. La participació de lliure disposició, amb un import de 109.349.359,80 euros, es distribueix de la manera següent:
a) Al municipi de Barcelona, 5.000.000 d'euros.
b) A la resta de municipis de Catalunya, 104.349.359,80 euros, que s'han de distribuir d'acord amb els criteris següents:
Primer. Atenent la població com a indicador de despesa, una quantitat per a cada municipi, calculada d'acord amb la fórmula següent:
P = 31.552,32 + (H1 x 30,59) + (H2 x 13,79) + (H3 x 10,43) + (H4 x 6,35) + (H5 x 4,44)
En la qual:
P = participació del municipi
H1 = nombre d'habitants entre 1 i 1.000
H2 = nombre d'habitants entre 1.001 i 5.000
H3 = nombre d'habitants entre 5.001 i 20.000
H4 = nombre d'habitants entre 20.001 i 50.000
H5 = nombre d'habitants pel damunt de 50.000
Segon. Atenent la major despesa associada a la plurinuclearitat, 5.956.992 euros distribuïts entre els municipis de menys de 50.000 habitants amb nuclis de població diferenciats fora de l'entitat capital de municipi, i de la manera següent: en proporció al nombre de nuclis de població habitats, llevat dels existents a l'entitat capital de municipi, 2.978.496 euros, i en proporció a la població en nuclis fora de l'entitat capital de municipi, amb un màxim de 1.000 habitants per nucli, 2.978.496 euros.
Tercer. Atenent la major despesa associada a la capitalitat comarcal, una quantitat fixa d'1.507.784,48 euros, dels quals 9.046,71 euros són per a cada capital i 1.145.916,08 euros es distribueixen en proporció a la població comarcal fora de la capital. Terrassa i Sabadell es distribueixen les quantitats corresponents en funció de la població que tenen.
Quart. Atenent la despesa per la gestió del territori, 2.164.190,23 euros repartits proporcionalment a la superfície de cada municipi.
3. Les dades de la població i l'estructura de nuclis són les corresponents al padró d'habitants de l'any 2008.
4. La dotació de la participació per a la prestació supramunicipal de serveis, amb un import de 8.500.000 euros, d'acord amb el que disposa l'apartat 2, s'ha de distribuir entre els municipis proporcionalment a les quantitats de lliure disposició que resultin d'aplicar els criteris que estableix el mateix apartat.
5. La Generalitat ha de transferir als ajuntaments que compleixin els requisits que estableix l'apartat 6 els imports de llur participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis que resultin de la distribució feta d'acord amb l'apartat 4. Aquesta participació té com a finalitat sufragar les despeses derivades de les activitats o les inversions supramunicipals, i els ajuntaments la poden destinar, totalment o en part, a una o diverses entitats supramunicipals en les quals participin, sempre que aquestes entitats tinguin la consideració d'ens locals i constin formalment inscrites en el Registre d'ens locals de Catalunya, del Departament de Governació i Administracions Públiques.
6. Per tal de poder rebre la transferència corresponent a la prestació supramunicipal a què fa referència aquest article, els ajuntaments han de justificar la destinació de l'import atorgat durant l'anualitat anterior per aquest mateix concepte, mitjançant un certificat de la Intervenció que s'ha de lliurar a la Direcció General d'Administració Local. Aquest certificat ha de determinar, en tot cas, les actuacions concretes dutes a terme l'anualitat anterior, l'import efectivament satisfet per aquestes actuacions i els ens supramunicipals formalment inscrits en el Registre d'ens locals de Catalunya als quals l'ajuntament ha de destinar aquesta participació. Així mateix, el certificat ha d'especificar que els ajuntaments participen en l'ens o en els ens supramunicipals beneficiaris que correspongui.
7. Si l'ajuntament no lliura el certificat a què fa referència l'apartat 6 o bé ho fa sense ajustar-se al que estableix el dit apartat, la transferència per aquest concepte resta retinguda fins que es lliuri d'acord amb la normativa vigent.

Article 50

Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals
D'acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, s'estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor de la Vall d'Aran d'un 1,86% de la partida pressupostària GO 03 D/460.0002/711 del Departament de Governació i Administracions Públiques. El 98,14% restant d'aquesta aplicació pressupostària es distribueix entre la resta de les comarques, tenint en compte que les dades de població són les referents al padró d'habitants de l'any 2008, d'acord amb els criteris següents:
a) Atenent el nombre d'habitants de la comarca:
Primer. En funció de la població, agrupada per intervals, 760.951,69 euros per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km² i 700.951,69 euros en els altres casos.
Segon. En funció de la població comarcal, 2.932.903,14 euros.
Tercer. En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal, 2.932.903,14 euros.
b) Atenent el principi de solidaritat interterritorial, 1.584.563,42 euros distribuïts en proporció directa a la superfície de cada comarca i 706.810,85 euros distribuïts en funció del nombre de municipis de cada comarca, i ponderant amb el factor 2 els municipis que tenen fins a 500 habitants, amb el factor 1,5 els que tenen entre 501 i 2.000 habitants i amb el factor 1, la resta.

Article 51

Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades
La partida GO 03 D/460.0004/711, "Fons de cooperació local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades", dotada amb 358.215,92 euros, es distribueix entre les entitats municipals descentralitzades de Catalunya existents el dia 1 de gener de 2010, tenint en compte que les dades de població són les corresponents al padró d'habitants de l'any 2008, de la manera següent:
a) Una quantitat fixa, d'acord amb els trams de població següents:
Primer. 3.377 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de 100 habitants o menys.
Segon. 5.628 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d'entre 101 i 500 habitants.
Tercer. 9.004 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d'entre 501 i 1.000 habitants.
Quart. 13.506 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de més de 1.000 habitants.
b) La quantitat restant es distribueix en proporció al nombre d'habitants de cada entitat municipal descentralitzada.

Article 52

Compensacions econòmiques a favor d'ajuntaments
1. Amb càrrec a la partida pressupostària GO 03 D/460.0001/711, "A corporacions locals", es poden atribuir fons per un import conjunt màxim de 5.500.000 euros als ajuntaments que compleixin els requisits establerts pel Decret 69/2008, de l'1 d'abril - la població inscrita en el padró del municipi no pot superar els 2.000 habitants i la totalitat dels recursos ordinaris reconeguts i liquidats del pressupost del municipi no pot superar en un 75% la mitjana resultant dels pressupostos dels municipis de llur tram de població, en tots dos casos amb relació a l'anualitat del 2008 -, perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals.
2. El lliurament de les compensacions econòmiques a què fa referència l'apartat 1 resta condicionat al compliment per part dels ens beneficiaris de l'obligació legal de trametre els pressupostos, les liquidacions pressupostàries anuals i els qüestionaris estadístics homogeneïtzats d'aquestes dades al Departament de Governació i Administracions Públiques, i els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial. Aquestes trameses han de referir-se a l'anualitat del 2008.

Article 53

Tramesa de documentació
1. El lliurament de les participacions en el Fons de cooperació local de Catalunya resta condicionat al fet que els ens locals destinataris compleixin adequadament l'obligació de trametre els pressupostos, les liquidacions pressupostàries anuals i els qüestionaris estadístics homogeneïtzats d'aquestes dades al Departament de Governació i Administracions Públiques, i els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial.
2. En el cas d'incompliment de l'obligació de trametre els qüestionaris estadístics homogeneïtzats de les dades econòmiques i financeres dels ens al Departament de Governació i Administracions Públiques, aquest departament pot retenir fins al 50% de l'aportació que li pertoqui del Fons de cooperació local de Catalunya.
3. El lliurament de la participació per a la prestació supramunicipal de serveis als ajuntaments també resta condicionat al fet que els ajuntaments compleixin adequadament l'obligació de trametre a la Direcció General d'Administració Local els certificats de la Intervenció, d'acord amb el que disposa l'article 49.6 i 7.

Títol VII

Normes de gestió pressupostària del Parlament i d'altres institucions i organismes

Article 54

Parlament de Catalunya, Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes i Oficina Antifrau
1. Les dotacions pressupostàries dels organismes Parlament de Catalunya, Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes i Oficina Antifrau s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom de cadascun i en la mesura que aquests organismes les sol·licitin.
2. Els romanents de crèdit del pressupost per al 2009 dels organismes a què fa referència l'apartat 1 s'incorporen en els mateixos capítols del pressupost per al 2010.
3. Els organismes a què fa referència l'apartat 1 poden autoritzar de fer les transferències de crèdit i les generacions que afectin llurs pressupostos, dins les seccions i els serveis pressupostaris respectius. Aquestes transferències no estan afectades per les limitacions a què fa referència l'article 5.1 i s'han de comunicar al Departament d'Economia i Finances.
4. Cadascun dels organismes a què fa referència l'apartat 1 és l'ordenador dels seus pagaments.

Article 55

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i Agència Catalana de Protecció de Dades
1. Les dotacions pressupostàries de les seccions "Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya" i "Agència Catalana de Protecció de Dades" s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de l'organisme corresponent. Aquests organismes poden autoritzar transferències de crèdits, dins les seccions pressupostàries respectives, amb les limitacions que estableix l'article 5.1. Si ho fan, ho han de comunicar al Departament d'Economia i Finances. Cadascun d'aquests organismes és l'ordenador dels seus pagaments.
2. Les transferències i aportacions del pressupost de la Generalitat al pressupost del Consell de l'Audiovisual de Catalunya s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom del mateix organisme.

Disposicions addicionals

Disposició addicional Primera

Interès legal del diner i interès de demora
1. Fins al 31 de desembre de 2010, l'interès legal del diner és el que fixa la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2010.
2. Fins al 31 de desembre de 2010, l'interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és del 5%.

Disposició addicional Segona

Recursos addicionals previstos en el sistema de finançament
Els ingressos consignats a l'aplicació pressupostària I/402.0034 de l'estat d'ingressos del Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2010, relatius als recursos addicionals previstos en el sistema de finançament aprovat per l'Acord 6/2009 del Consell de Política Fiscal i Financera, s'han de comptabilitzar i liquidar d'acord amb la naturalesa econòmica de l'ingrés.

Disposició addicional Tercera

Transició del model tarifari de l'aigua que presta el Consorci d'Aigües de Tar-ragona
Durant l'any 2010, i mentre no entri en vigor el règim tributari de recuperació dels costos associats a la producció, la disponibilitat i la millora de la qualitat de l'aigua en origen, el Govern ha de facilitar la transició del model tarifari del servei públic de subministrament d'aigua que presta el Consorci d'Aigües de Tarragona mitjançant una aportació de fins a 2.250.000 euros, que cal aplicar proporcionalment en el decurs de l'exercici. Correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua executar aquesta disposició.

Disposició addicional Quarta

Règim retributiu dels funcionaris
Les referències que aquesta llei fa al text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, s'han d'entendre relatives al règim retributiu vigent dels funcionaris, en els termes que estableix la disposició final quarta de la Llei de l'Estat 7/2007.

Disposició addicional Cinquena

Ingressos propis en matèria de serveis sanitaris
Els ingressos per a la prestació de serveis sanitaris a què fa referència l'article 7.1 del Decret 167/1992, del 20 de juliol, de traspàs de serveis, mitjans i recursos de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a l'Administració de la Generalitat en matèria sanitària, són ingressos propis de les empreses públiques adscrites al Servei Català de la Salut que gestionen els serveis traspassats d'acord amb el decret esmentat. En el cas que aquests serveis traspassats siguin gestionats pel Servei Català de la Salut, els ingressos són propis del Servei Català de la Salut.

Disposició addicional Sisena

Convenis de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials
S'autoritza l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials a intercanviar prestacions vinculades a l'àmbit sanitari i al de serveis socials, mitjançant l'establiment de convenis amb la resta de proveïdors del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, en el marc de les regions sanitàries creades per la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, i del text refós aprovat pel Decret legislatiu 17/1994.

Disposició addicional Setena

Cartera de serveis socials
La tipologia i la població destinatària de les prestacions garantides a la Cartera de serveis socials per al 2010 és la que determinen els programes pressupostaris del Departament d'Acció Social i Ciutadania i de les entitats públiques que hi estan adscrites o vinculades.

Disposició addicional Vuitena

Indicador de renda de suficiència
1. Per a l'exercici del 2010, el valor de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), establert per l'article 15.2 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, resta fixat en 7.967,73 euros en còmput anual, que es corresponen amb 569,12 euros si el còmput és mensual.
2. D'acord amb l'article 2.4 del Reial decret llei 3/2004, del 25 de juny, per a la racionalització de la regulació del salari mínim interprofessional i per a l'increment de la seva quantia, la Generalitat ha d'utilitzar com a índex o referència de renda l'indicador de renda de suficiència fixat per aquesta disposició.
3. S'autoritza el Govern a aplicar, en el mateix percentatge, l'increment addicional de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) en el cas que l'Administració General de l'Estat modifiqui l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) acordat per al 2010.

Disposició addicional Novena

Quantia de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius
1. Les persones beneficiàries de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius no poden superar uns ingressos totals anuals, per a l'any 2010, iguals a la suma del 100% de l'indicador de renda de suficiència més l'import anual de la prestació, fixat en 540 euros.
2. Es fixa en 45 euros l'import mensual per als mesos sencers de l'any 2010, amb efecte des del mes de gener, per a les persones beneficiàries que no perceben ingressos de cap tipus que excedeixin l'import del 100% de l'indicador de renda de suficiència. Per a les persones que perceben ingressos, en còmput anual, superiors al 100% de l'indicador de renda de suficiència i fins al valor límit fixat per l'apartat 1, aquest import de 45 euros resta reduït en proporció amb l'import dels ingressos, sense que en cap cas no pugui ésser inferior a 6 euros mensuals.

Disposició addicional Desena

Promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència
1. Per a atendre les obligacions econòmiques derivades de l'aplicació de la Llei de l'Estat 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, a les partides corresponents de la secció "Departament d'Acció Social i Ciutadania" es poden generar els crèdits provinents de les transferències addicionals de fons que efectuï l'Estat en el marc del conveni que se signi entre l'Administració general de l'Estat i la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 10 de la dita llei.
2. A més del que estableix l'apartat 1, per a finançar l'aportació que pugui correspondre a la Generalitat es poden ampliar els dits crèdits en els termes establerts per l'article 7.2.

Disposició addicional Onzena

Prestacions i ajuts per a les famílies amb fills a càrrec
1. La prestació per a les famílies amb fills a càrrec en edats compreses entre zero i tres anys es fixa en 638 euros.
2. La prestació per a les famílies nombroses i les famílies monoparentals amb fills a càrrec d'una edat compresa entre zero i sis anys es fixa en 745 euros.
3. La prestació econòmica per part, adopció o acolliment preadoptiu de dos, tres o més de tres fills es fixa, respectivament, en 663 euros, 1.020 euros i 1.224 euros.
4. L'ajut per a les famílies en una situació de vulnerabilitat especial a causa de part, adopció o acolliment preadoptiu múltiple de tres o més infants amb una edat compresa entre zero i dotze anys es fixa en un màxim de 2.448 euros o 3.264 euros, segons el nivell d'ingressos, que ha d'establir el Departament d'Acció Social i Ciutadania en funció del nombre de membres de la unitat familiar.
5. L'ajut per a les famílies que adoptin menors procedents d'un altre país i que compleixin els requisits establerts per l'ordre corresponent, per tal de fer front a les despeses ocasionades pels tràmits necessaris per a la constitució d'una adopció internacional, es fixa en 2.346 euros.

Disposició addicional Dotzena

Prestació per l'acolliment de menors d'edat tutelats per la Generalitat
D'acord amb el que estableixen l'article 22.4 i la disposició transitòria sisena de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, per a la prestació per l'acolliment de menors d'edat tutelats per la Generalitat per a l'exercici del 2010, les quanties d'aquestes prestacions no poden ésser inferiors als imports mensuals següents:
a) 326 euros per als menors d'edat de zero a nou anys.
b) 362 euros per als menors d'edat de deu a catorze anys.
c) 393 euros per als menors d'edat de quinze o més anys, fins que en compleixin divuit.

Disposició addicional Tretzena

Import màxim de garantia per a obres d'interès cultural rellevant
D'acord amb la disposició addicional segona del Decret 75/2009, del 12 de maig, de la garantia de la Generalitat per a obres d'interès cultural rellevant, el límit acumulat simultani de compromís anual per aquest concepte és de 1.164.000.000 d'euros.

Disposició addicional Catorzena

Préstecs participatius
1. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, atorgui préstecs participatius a les societats concessionàries i superficiàries dels contractes de concessió i dret de superfície per a la construcció i l'explotació d'infraestructures i equipaments públics de la Generalitat o de llurs entitats dependents, fins a un import màxim de 200.000.000 d'euros.
2. Els préstecs regulats per aquesta disposició s'han de destinar al manteniment de l'equilibri econòmic i financer dels contractes a què fa referència l'apartat 1, en els termes que determina llur expedient de modificació.
3. Els préstecs s'atorguen a càrrec dels pressupostos de l'Administració de la Generalitat o per l'Institut Català de Finances. En el cas que, per aplicació del que estableix aquesta disposició, sigui necessari incrementar el límit d'endeutament viu el 31 de desembre de 2010 establert per l'article 36.1.a, s'autoritza aquest increment fins a l'import màxim que estableix l'apartat 1.
4. Les condicions del préstec han d'ésser les següents:
a) El préstec s'atorga a sol·licitud de la concessionària o la superficiària i es destina al finançament de les obres en infraestructures i equipaments públics objecte del contracte.
b) L'import del préstec no pot superar el 10% dels costos d'inversió del projecte.
c) El termini del préstec no pot superar, en cap cas, el termini de vigència del contracte.
d) La Generalitat ha de percebre anualment, com a remuneració del préstec, la quantitat resultant d'aplicar l'euríbor a un any vigent el 31 de desembre de cada exercici incrementat en un màxim de 150 punts bàsics sobre el saldo mitjà disposat del préstec durant el dit exercici.
e) L'amortització i la liquidació dels interessos del préstec s'han de determinar en el contracte d'atorgament.
5. El deute amb la Generalitat té el caràcter de subordinat, excepte pel que fa a qualsevol crèdit atorgat pels accionistes.
6. La gestió i el control dels préstecs participatius correspon al Departament d'Economia i Finances, o a l'entitat que aquest determini.

Disposició addicional Quinzena

Pla de viabilitat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
1. Durant l'exercici del 2010, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha de presentar al Govern un pla de viabilitat del grup.
2. El Govern pot aprovar, si escau, una aportació extraordinària de fins a 20.000.000 d'euros per a finançar el pla a què fa referència l'apartat 1.
3. El Govern, a proposta del Departament d'Economia i Finances, ha d'efectuar les modificacions pressupostàries necessàries per a complir l'apartat 2.

Disposició addicional Setzena

Acord de la Mesa General de Negociació del personal funcionari i estatutari al servei de l'Administració de la Generalitat
Per tal d'acomplir el punt 2.d de l'Acord de la Mesa General de Negociació signat l'1 de desembre de 2008, pel que pot afectar les retribucions per al 2009, s'autoritza el Departament d'Economia i Finances a incorporar els romanents de crèdit necessaris per a atendre les obligacions econòmiques que en derivin.

Disposició addicional Dissetena

Desafecció del domini públic dels béns i drets de titularitat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de les seves empreses públiques
Resten desafectats del domini públic els béns i drets que a l'entrada en vigor d'aquesta llei siguin titularitat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o de les seves empreses públiques, llevat de les seus principals o els domicilis socials respectius. Els béns desafectats tenen la consideració de patrimonials del dit ens públic o de les seves empreses, segons que correspongui.

Disposició addicional Divuitena

Increment del personal al servei de les universitats públiques
1. Sens perjudici del que estableix aquesta llei pel que fa a les despeses de personal, el nombre de places del personal docent i investigador i del personal d'administració i serveis, en termes d'equivalència a temps complet, només pot créixer amb relació al pressupost de l'any 2009 en les universitats que no es trobin en el supòsit establert per l'article 15.2. El nombre de places no pot créixer en cap cas si la despesa total del capítol I del pressupost de la universitat corresponent supera el 90% de l'aportació per a funcionament de l'any 2009 del departament competent en matèria d'universitats.
2. En el cas que la universitat en qüestió obtingui ingressos addicionals, el departament competent pot autoritzar excepcions a aquestes limitacions.
3. La limitació de places a què fa referència aquesta disposició ha de constituir el marc perquè, en compliment de l'article 35, pugui ésser autoritzada la despesa de personal.

Disposició addicional Dinovena

Pressupost destinat a cooperació i desenvolupament
Dins els recursos previstos en el pressupost per al 2010, el Govern ha de fer les modificacions pressupostàries pertinents perquè el pressupost de la Generalitat destinat a cooperació i desenvolupament, que gestiona l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, arribi fins a 49.000.000 d'euros incrementant les partides de transferències corrents.

Disposició addicional Vintena

Dotació del Pla d'iniciatives de dinamització comarcal
El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per a l'any 2010, ha d'ampliar la dotació pressupostària per al Pla d'iniciatives de dinamització comarcal, adoptat per acord del Govern el 22 de gener de 2008, i incorporar al dit pla les comarques del Baix Ebre, la Ribera d'Ebre i el Montsià.

Disposició addicional Vint-i-unena

Personal laboral de les societats mercantils del sector públic
El que es disposa en l'article 26 bis no és d'aplicació al personal laboral, llevat que sigui d'alta direcció i assimilat, de les societats mercantils a què es refereix la lletra f de l'apartat 1 de l'article 22.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició addicional Vint-i-dosena

Personal funcionari, interí i laboral al servei de la Comissió Jurídica Assessora, Consell de Treball Econòmic i Social, Autoritat Catalana de la Competència i de l'Agència Catalana de Protecció de Dades
A aquest personal, li és d'aplicació el que disposen els articles 23 bis, 24 bis i 26 bis.
Altres versions d'aquest precepte

Disposició transitòria

Compensació fiscal per la deducció per inversió en l'habitatge habitual
1. De conformitat amb la disposició transitòria de la Llei 5/2007, del 4 de juliol, de mesures fiscals i financeres, i d'acord amb el que estableix la Llei de pressupostos generals de l'Estat per al 2010, amb relació a la compensació fiscal per deducció en adquisició d'habitatge habitual en el 2009, cal entendre que, en el territori de Catalunya, l'import de l'incentiu teòric és el resultat d'aplicar a les quantitats invertides en el 2009 en l'adquisició de l'habitatge habitual els percentatges de deducció que determina l'article 1.2 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, en la normativa vigent el 31 de desembre de 2006.
2. A l'efecte del que estableix l'apartat 1, el tram autonòmic de la deducció per inversió en habitatge no pot ésser inferior al que resultaria d'aplicar el percentatge de deducció corresponent dels que determinen els apartats 2.1 i 2.2 de l'article 1 de la Llei 31/2002, per als supòsits que no s'utilitzi finançament aliè, en la normativa vigent el 31 de desembre de 2006.

Disposicions finals

Disposició final Primera

Pròrroga de disposicions
Es prorroga per a l'exercici del 2010 el contingut de la disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, el contractat i l'interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939.

Disposició final Segona

Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives
1. S'autoritza el Departament d'Economia i Finances a fer les adaptacions tècniques que calgui, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les modificacions de crèdits corresponents, tant en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat com en els pressupostos de les entitats que esmenta l'article 1.1.b, c i d. Aquestes operacions en cap cas no poden donar lloc a un increment de crèdit dins el pressupost.
2. No obstant el que estableix l'apartat 1 i a criteri del Departament d'Economia i Finances, les reestructuracions administratives que pugui aprovar el Govern al llarg de l'exercici poden no comportar cap modificació pressupostària de l'estructura orgànica vigent. En aquest cas, la gestió i la liquidació del pressupost s'ha de fer amb l'estructura orgànica inclosa al pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya, i s'han de formalitzar les autoritzacions i les modificacions pressupostàries necessàries per tal que els nous òrgans puguin gestionar la despesa, de la qual són competents per raó de la matèria, fins a l'acabament de l'exercici.

Disposició final Tercera

Pròrroga del sistema de finançament del municipi de Badia del Vallès (Vallès Occidental)
Es prorroga fins al 31 de desembre de 2010 el sistema de finançament que estableix, per al municipi de Badia del Vallès, la disposició transitòria tercera de la Llei 1/1994, del 22 de febrer, de creació del municipi de Badia per segregació de part dels termes municipals de Barberà del Vallès i de Cerdanyola del Vallès.

Disposició final Quarta

Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor l'1 de gener de 2010.

Pressupost

Resums dels estats d'ingressos i despeses